Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Hola, què tal? Molt benvinguts una setmana més a l'espai Tothom de Tarragona Ràdio.
Avui no som dilluns, som dimarts, passen alguns minuts de les 12 del migdia.
Hem variat el nostre horari d'emissió.
Evidentment, dilluns vinent continuarem en horari habitual.
Ahir, però, era festa a la ciutat de Tarragona
i, per tant, hem traslladat el programa Tothom, l'espai Tothom, als dimarts.
Un espai que, com cada setmana, fa possible tècnicament el Lluís Comés
i que us parla el Miguel González.
Repassem els continguts d'avui.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normals.
I avui parlarem d'efectes, comentarem aquest efecte mestral
que ens porten des de la Federació Cosenfe Mestral Tarragona.
De seguida parlem amb la seva presidenta
i, doncs, també amb una altra convidada
que ens acompanya avui als estudis de Tarragona Ràdio
i després marxarem cap a Madrid
perquè allà tenim l'Albert Calvet
que presenta també justament avui l'exposició Noche,
una exposició, doncs, que el que vol és apropar
la ciutadania i les persones al món de la ceguesa
a partir de sis testimonis.
De seguida ell ens ho explicarà.
Abans, però, deixeu-me que us recordi
que teniu maneres de posar-vos en contacte amb nosaltres
per enviar-nos sugerències, per enviar-nos crítiques,
el que vulgueu, a través del nostre correu electrònic
a l'adreça tothom.arroba.tarragonaradio.cat
és la nostra adreça electrònica
i també som presents a les xarxes socials
a Facebook i a Twitter.
Ens cerqueu, ens busqueu, a facebook.com.tothom
i a twitter.com.tothom.tr
I després de tot aquest amalgama,
tot aquest embolic de punts, arrobes i tothoms,
nosaltres obrim ara ja sí l'espai de l'entrevista.
L'efecte papallona és aquest que sustenta la teoria
que un simple moviment pot provocar grans efectes.
El nom prové d'un conegut proverbi xinès
que diu que l'aleteig de les ales d'una papallona
poden provocar un tsunami a l'altre costat del món
i també que el simple aleteig d'una papallona
pot canviar el món.
La idea, en el seu origen,
sorgeix per definir efectes meteorològics.
Partint de la base que en un determinat sistema caòtic
la més mínima variació pot provocar que aquest sistema
evolucioni en formes completament diferents,
justament utilitzen aquesta relació,
aquest efecte de causa-efecte,
la gent de la Federació Mestral Cocenfe Tarragona
que ens presenten l'efecte mestral.
Emilia Altarriba, presidenta de Mestral Cocenfe Tarragona,
molt bon dia.
Molt bon dia.
Ens acompanya també la Maria Mesquida.
Maria, molt bon dia.
Bon dia.
Ho he dit bé el cognom, eh?
Sí.
Maria Mesquida, fantàstic.
És que ho acabava de notar ara mateix i me n'assegurava.
Emilia, l'efecte mestral, aquest nou programa
que anomeneu així, en què a partir de petits detalls solidaris
s'intenta provocar un efecte, no?
És una mica com el que fèiem, aquesta analogia,
amb l'efecte de l'aleteig de la papallona.
Exacte.
De qui ens va sortir el nom?
O sigui, el veure que nosaltres no volem provocar el caos,
o sigui, d'una situació caòtica, com deies abans,
i no el contrari.
El que volem és que, en una situació de profunda crisi econòmica
que afecta especialment els col·lectius més dèbils,
els que estan en més perill d'exclusió social,
com és les persones amb discapacitat,
doncs que qualsevol persona,
tota persona, doncs, a través d'un petit detall,
doncs pot ajudar a canviar la situació,
a revertir aquesta situació o fer-la, doncs, més...
o fer-la més suau.
I, per tant, millorar la qualitat de vida d'aquest col·lectiu,
que és el nostre, diguem-ne, que és el nostre objectiu principal.
Així, doncs, partiríem de la base
que qualsevol des de casa seva, amb petits actes,
pot ajudar, conscienciar i informar
sobre les persones amb discapacitat
o les seves famílies, no?
Exacte.
I, en aquest cas, el que hem demanat,
amb l'efecte mestral, això que venim a presentar,
doncs, és que busquem que els establiments,
fer una xarxa d'establiments solidaris
que ofereixin els petits descomptes o petits detalls
a les persones que presentin el carnet,
aquest carnet solidari de l'efecte mestral,
i mitjançant aquests petits descomptes,
doncs, els faciliti, o sigui, els ajudi,
o sigui, per una banda, mostrin la seva solidaritat
envers el col·lectiu i la seva problemàtica,
o sigui, que és de conscienciació, per una banda,
i, per l'altra, doncs, que aquests petits detalls,
doncs, també fan que en moments en què la situació econòmica
és complicada, doncs, també els faciliten una miqueta
aquesta situació.
És a dir, que estem davant de petits beneficis
per a persones amb discapacitat en aquesta xarxa
de, doncs, vaja, d'establiments,
de la demarcació de Tarragona,
estaríem parlant de la demarcació,
no només a la ciutat de Tarragona, eh?
Sí, no, no, no, això és tota la província de Tarragona.
De moment, el que heu fet és una sèrie
de, vaja, de relacions prèvies
amb aquests establiments,
es va fer aquestes relacions prèvies
on es buscava, doncs, aquest, com deies tu,
aquest nexe de solidaritat entre comerços i entitats.
Fins aquí, què és el que s'ha aconseguit?
A veure, en aquests moments, doncs, tenim,
a part de què, doncs, hi tenim implicades
les 17 entitats
que conformen la federació
que ho fem fer a Tarragona,
doncs, a més a més, doncs, tenim ja
entre uns 80 i 90 establiments,
entre comercials, d'oci, de salut,
Déu-n'hi-do, etcètera,
doncs, que s'han adherit.
I, per tant, doncs, amb ells signem
un conveni de col·laboració,
que és simplement, doncs,
amb què nosaltres tenim un objectiu determinat,
ells, doncs, manifesten la seva solidaritat
envers el col·lectiu
i ens unim, en certa manera,
mitjançant el conveni, doncs,
per poder fer,
per poder portar a terme aquest efecte mestral.
Ells, amb el carnet solidari,
que és gratuït per als socis de les associacions,
és gratuït aquest carnet.
I llavors ja hem afegit
un carnet, diguem-ne, solidari,
que llavors les persones
que no pertanyin a les associacions,
però si vulguin adherir,
doncs, mitjançant el pagament de 10 euros a l'any,
que no és res, això,
i que aniria, doncs, cap a les associacions,
no cap a la federació,
sinó cap a les pròpies associacions,
també poguessin beneficiar-se.
És a dir, tenim un carnet normal
per a les persones que són associades
amb aquestes 17 associacions
que conformen la federació
que és gratuït.
Sí, que és gratuït.
Aquest seria gratuït.
I després un carnet solidari
a un preu simbòlic de 10 euros
per a qualsevol persona
que vulgui gaudir també
d'aquests descomptes, m'imagino,
no?
Doncs, destinant aquests 10 euros
a les associacions.
Sí, sí.
Va dirigit a aquests carnets,
a tots els membres,
vaja, aquest carnet
a tots els membres,
com dèiem, de l'associació,
i on es pot aconseguir,
què hem de fer
per aconseguir aquest carnet,
tant el normal com el solidari?
Bé, nosaltres estem ubicats
a Reus,
a la Creu Roja,
a l'autor Ferran,
número 3335.
Llavors, el telèfon
és el 977
3072
3293.
Aviam, repetim,
perquè ens hem fet un embòlic
amb els telèfons.
977
3072
93.
És aquest?
3072
97?
Aviam,
que ens hem fet un embòlic
amb el telèfon,
l'Emilia ens ho aclareix?
O si no,
jo crec que és més fàcil...
Perquè és que ara estaria massa...
Ja ens hem fet un embòlic.
Doncs miri, farem una cosa.
No, 327093.
977
327093.
I mitjançant la web,
que és la www.mestralonline.org.
Doncs jo sé el que anava a fer,
donar la pàgina web,
www.mestralonline.org.
Allà hi tenen també
tota la informació
d'aquesta federació,
que recordem que és una federació
d'associacions de discapacitats físics
i orgànics.
Doncs, vaja,
que aquesta entitat
creada per aconseguir
la normalització
del col·lectiu
de discapacitats físics
i orgànics
en la societat,
mitjançant, doncs,
precisament això,
la informació
i el suport
a les associacions
de discapacitats físics
i orgànics
de les comarques
de Tarragona.
A banda d'aquest...
d'aquest...
doncs,
d'aquest programa
que comentàvem avui
de l'efecte mestral,
comentàvem també,
abans i fora de micròfons,
que tenim d'altres programes,
com és, per exemple,
el No passis roda a roda,
que, doncs,
dintre de poc,
Emília,
heu d'organitzar
alguna festa, no?
Sí,
nosaltres,
durant el curs escolar,
i des de ja fa bastants anys,
doncs,
portem a tira
aquest programa
del No passis de roda a roda,
No passis de la roda de la moto
a la roda de la cadira de rodes.
i és un programa
d'informació i conscienciació
a escoles i instituts.
Llavors,
com a activitat complementària,
a part, doncs,
d'una xerrada
i després, doncs,
que s'organitza
un partit de bàsquet
d'un cadira de rodes
dintre de l'escola,
també es participa,
es pot participar
en un certamen literari
i en una experiència fotogràfica.
Llavors, doncs,
entre els contes
i les fotografies
que ens envien
respecte del tema,
doncs,
farem una festa
amb totes les escoles participants
en els que es donaran
l'entrega de premi,
com l'any passat,
doncs,
que ho vam editar
també amb un llibre
i llavors també
aprofitarem segurament,
doncs,
per tenir,
perquè hi ha una fundació,
doncs,
que ens dona
diners,
doncs,
per comprar,
per renovar
les cadires de rodes
que fem servir
durant els cursos escolars
amb els alumnes.
Llavors,
ens aprofitarem,
doncs,
per fer aquesta festa
de final.
I es farà també
l'entrega d'aquests diners,
no?
Sí, exactament.
Què diuen els nois
del No passis roda a roda?
Quina és la visió global general
dels nois?
Ho acaben,
s'acaben conscienciant
que és més fàcil
del que voldríem
passar de la roda de la moto
a la roda de la cadira de rodes?
Què en creieu?
Sí,
jo crec que...
Sí que sí que ho entenen.
Sí,
si ho entenen,
es consciencien?
Es consciencien força
i, per exemple,
em vaig estar llegint
els crits
que havien fet
aquesta canalla
i som bastant conscients
del que els hi pot passar
per no portar
un cintre ligat
al cotxe del pare
a xocar
i els tenen accident
o tenir una moto
i tenir un accident, i llavors
també, per exemple, coneixences
de companys a l'escola
en cadires de rodes, ser solidaris
amb aquestes persones. I aquests testimonis
els ajuden força, m'imagino,
a donar aquesta visió
que un dia o altre
tots podem arribar a tenir alguna discapacitat.
I llavors també hi ha la cosa
de motivar-los amb aquestes persones
que van a cadires de rodes
per fer esport, com el
bàsquet, com el
el golf,
el ping-pong, la vela,
i tot un seguit de coses que es poden
fer, i així d'aquesta manera
aquesta persona malalta, n'hem dit, malalta,
discapacitada, pot
obrir-se més el món
i no estar-se tancats a casa.
Són, evidentment, l'esport, és una gran eina
integradora i socialitzadora, com ens
hem comentat ja en diverses ocasions
aquí al Tothom de Tarragona Ràdio.
Doncs, Emília, Maria, moltíssimes gràcies
per visitar-nos aquest matí
de dimarts. Endavant, amb aquest efecte
mestral, vaja,
jo espero que no provoqueu cap efecte
caòtic, com dient al principi, sinó que
l'efecte sigui positiu i
que tothom qui puguis beneficiar
d'aquests descomptes en aquests
establiments. Tornem a repetir la pàgina web, que és
www.mestralonline.org
Allà hi trobareu de ben segur
tota la informació. Emília
Altarriba, Maria Mesquida, moltíssimes gràcies
i endavant amb l'efecte.
Moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.
I love you I and I
in peine
I si ara parlàvem de l'efecte d'una papallora
amb aquest efecte mestral,
tot seguit parlarem de l'efecte de les exposicions
pel que fa a la societat en general.
I és que volem parlar amb l'Àlvar Calvet.
Aquí ja tenim a l'altra banda del fil telefònic.
Álvar, molt bon dia.
Bon dia.
L'Àlvar neix a Trema, a Lleida, l'any 1965.
Ara mateix viu a Tarragona,
es dedica a la docència des de l'any 93.
Actualment és professor de l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació de Tarragona,
amb nombrosíssimes exposicions i premis dintre i fora
de les nostres contrades,
amb una obra, Álvar, que diuen que es caracteritza
per cercar un art participatiu
i per aproximar-te a tot tipus de col·lectius
que la societat en principi exclouria de la normalitat.
No sé si estàs d'acord amb aquesta definició
tan de nota de premsa, per dir-ho d'alguna manera.
No, no, perfecte, perfecte.
Ara, justament avui, si no ens equivoquem,
presentes una mostra a Material Galeria, a Madrid,
una mostra que es diu Noche
i que neix arran d'un diàleg.
Exacte, sí, un diàleg amb la ceguesa.
O sigui, el que vols és mostrar el món
o apropar-te a les persones amb ceguesa
o deficiència visual, és això?
Exactament, sí, és un projecte on hi han col·laborat
sis persones de Tarragona
vinculades a la ONCE, justament de Tarragona.
Sis persones, jo crec que val la pena anomenar-les
l'Anna Pérez, la Carmen Lourdes, l'Anna Zanfanyo,
el Javier Gómez, la Juan Ifuentes
i el José Miguel Jiménez, el José Miguel,
alguns als nostres oients els hi sonaran
perquè han passat també pels micròfons del nostre programa.
I què és exactament el que has volgut fer
amb aquestes sis persones, Álvar?
Doncs primer, apropar-m'hi,
perquè és un tema, el tema de la ceguesa,
que realment m'ha fet com molt respecte.
M'he apropat primer amb una entrevista,
a cadascun d'ells els hi ha fet 15 preguntes.
Per exemple, una de les preguntes és
què els agradaria veure en el cas
que poguessin recuperar la vista.
i bé, a partir d'aquí,
de totes aquestes sis entrevistes,
jo he començat a fer un treball.
Entre les obres que he desenvolupat
hi ha una mena de retrat de cadascun d'ells,
un retrat basat, doncs,
amb els seus desitjos, amb les seves pors.
Per exemple,
t'ho estic dient una mica així de memòria.
Sí.
Hi ha algú que m'anomena,
bé, m'acomenta que el color que li agrada és el blanc,
que li agradaria veure el mar,
i a partir d'allí, a partir d'una fotografia
una mica borrosa del mar,
doncs jo desenvolupo tot un treball,
un quadro, diguéssim.
Després hi ha una part del treball
que, bé, potser és una de les parts
que li tinc més carinyo,
que jo m'aposo al lloc de l'altre,
és a dir, jo m'ha tapat els ulls
i desenvolupo tot un treball, no?
Una sèrie que es diu
Como Ciego, en aquest cas en castellà,
és a dir, Álvar com a sec.
Com a sec.
I quina disciplina utilitzes en aquest sentit?
També els ulls tancats?
No sé com realment...
Doncs plasmes aquest...
Posar-se en el lloc de la persona cega, no?
Sí.
Ells, bueno,
un dels treballs que fan,
a part de l'entrevista,
jo els demano que cadascun,
amb un plafó negre,
em facin una línia blanca.
Molt bé.
Això és un tret característic del meu treball.
Jo tinc unes obres col·lectives,
on, bueno,
com molt bé es dit al principi,
faig col·laborar, doncs,
a la gent,
com si els demanés una mena d'autògraf, no?
I en aquest cas es tracta d'una línia,
en el sentit de la...
Esquerra-dreta,
on penso que tothom, tothom s'identifica.
En aquest cas,
amb els inviants,
doncs faig el mateix,
una peça on ells puguin saber
on és l'inici i final,
perquè faig un forat als laterals,
i a partir d'aquí ells em fan una línia,
i quin procés faig després,
doncs,
faig aquesta sèrie que t'ho comentat,
em tapo els ulls,
intento recordar la peça,
intentant reproduir cada un dels gestos
que ha fet,
doncs,
cada un dels col·laboradors, no?
És a dir,
que a banda del retrat de cadascú,
tenim aquest record per part teva,
i després aquest retrat més,
o aquesta peça més col·lectiva,
amb les línies blanques de cadascú, no?
Sí,
que és la peça principal de l'exposició
que inauguro avui a Madrid,
i que s'anomena justament així,
Noche.
Noche.
La peça que...
Bé,
és una metàfora una mica de la invidència, no?
La mostra inclou també un llibre exposat
i un vídeo
que recull una entrevista
a cada una de les sis persones cegues,
les quals, doncs,
en resposta a aquest qüestionari
que ens comentaves al principi.
Què és allò que més els agradaria poder veure?
Suposo que t'hauràs trobat
amb respostes realment,
doncs, curioses, no?
Si més no, Álvar?
Doncs sí.
I aquesta resposta,
amb aquesta pregunta,
justament,
tant al llibre,
el llibre,
el que recull són les 15 respostes
a cadascun d'ells,
el que fa el vídeo,
resumir-ho,
però d'una manera molt sutil,
molt poètica.
Doncs, justament,
aquest apartat,
no?,
aquesta pregunta,
hi ha un noi,
que és el Javier Gómez,
que comenta,
es posa a riure,
i comenta,
diu,
ja,
diu,
si aquesta pregunta la fas
a persones cegues,
tot està diran el mateix,
diran segurament
que volen conduir un cotxe,
i seguidament,
exacte,
el vídeo es veu
com cadascun d'ells
respon i diu,
doncs,
a mi,
conduir un cotxe,
per què?
Per l'independència
que això representa,
no?
Déu-n'hi-do,
estava ara rellegint,
també,
algunes de les preguntes
que els has fet,
les preguntes,
doncs,
si tenen algun tipus
d'imatge al cap
durant el dia,
o com és per a ells
el paradís,
jo,
si em permets,
Álvar,
m'agradaria fer-te
les tres darreres preguntes
a tu,
les tres darreres preguntes
que els hi fas
amb aquest qüestionari,
per exemple,
la pregunta número 13
diu,
a qui tens por?
O a què tens por?
A què té por,
Álvar Calvet?
Sí,
a moltes coses,
a injustícia,
a la vida,
jo vaig fer un treball
on explorava
les meves pròpies pors,
una,
que,
bueno,
la peça es deia
víctimes i butxins,
i era una exploració
de por
a poder esdevenir
o víctima
o tot el contrari,
o butxí,
perquè situacions
de la vida
que sense vulguer-ho
potser et podrien
portar amb això,
i,
bueno,
la por
una mica
que a vegades
experimentem,
sobretot en el món
dels somnis,
perquè per sort
no he experimentat
directament
aquesta situació.
Precisament,
la pregunta
de després
parla de somnis,
no sé,
vaja,
els somnis
de les persones
que han participat
en la teva exposició,
això deixem-ho
per la gent
que la pugui veure,
però els teus somnis?
Els meus somnis?
bé,
n'hi ha una mica
de somnis materials,
no?,
per exemple,
triomfar
en el meu
i n'hi ha d'altres
que són
més
terrenes,
no?,
com serien,
doncs,
bueno,
la gent que estimes,
doncs,
la seva salut,
que n'és
fantàsticament,
o
amb mi mateix,
no?
I el teu color preferit,
Álvar?
El meu
depèn
del moment,
com que treballo
justament en aquest món,
on el color
és una de les nostres eines,
doncs,
això ha anat variant,
en aquest moment
estic molt immers
des de fa dos o tres anys
en el blanc i el negre,
i la discreció
en quant al color,
però, bueno,
hi ha hagut moments,
vaig fer una exposició
a l'antic Ajuntament
a Tarragona
l'any 2003,
que es deia
ret, ret, ret,
i d'alguna manera
el color vermell
era l'eina
així que utilitzava.
També n'hi va haver
un altre
al Museu d'Art Modern
de Tarragona
que es deia Heaven,
on el blau
era el color
més utilitzat.
Depèn, en tot cas,
del moment,
del teu estat d'ànim,
imagino,
i de l'exposició
i del que vulguis
transmetre.
De moment,
avui parlem amb tu
perquè des d'avui
i fins l'1 de juliol
tindrem aquesta exposició
a Material Galeria
a Madrid,
però per als que
no ens puguem apropar,
no sé si podrem
veure-la també
a Tarragona,
si has iniciat
algun tipus
de converses
amb algun centre
d'aquí,
com ho tenim,
la gent de Tarragona,
per poder-la tenir
més a prop,
aquesta exposició,
Álvar?
Estic intentant
contactar
i veure si
algú
em dona un cop de mà
amb aquest tema
perquè està difícil,
però
sí,
he iniciat
algun tipus
de conversa,
la veritat és que
com que no hi ha res
decidit
ni definit,
m'estimo més
no comentar-ho.
De totes formes,
nosaltres ara mateix
fa,
em ve al cap
que fa dues setmanes,
parlem també
d'una exposició
que es presentava
a un dels tingadors
del Moll de Costa,
que es deia el Montflueix,
que era també
una exposició
que pretenia
mostrar el tema
de la discapacitat.
No sé
què penses tu
d'aquest tipus
d'exposicions,
evidentment,
com la teva,
que el que fan
és apropar
la discapacitat
mitjançant l'art
a la ciutadania,
m'imagino
que això
és un positiu
i ho hauríem
de potenciar,
no?
Mira,
l'exposició
que parles
del Tinc la Dú,
a mi,
personalment,
em va emocionar.
Se'm va posar
la pell de gallina
i no sé de zero.
Hi ha una peça
de la Judith Scott,
que un artista
internacional,
americana,
que a vegades
no valorem
el que tenim.
O sigui,
poder veure a Tarragona
una Judith Scott
és una cosa
extraordinària,
perquè són peces
que ja morta,
que tenia síndrome
de Down
i que són fantàstiques
aquestes peces.
I en tenim una a Tarragona
i bé,
tothom l'hauria d'anar a veure.
Estic a 10 metres
del Reina Sofia
en aquest moment
i a dalt
del Reina Sofia
hi ha una exposició
de 6 peces
de la Judith Scott.
O sigui que
no ens podem quejar
de res a Tarragona
amb aquest aspecte
ara actualment,
no?
Que l'exposició
aquesta que parles
és una exposició
de luxe
amb artistes
de primer nivell,
no?
Amb, no sé,
fot fotografs
com Pérez Minguet,
etcètera, etcètera.
Bé,
què t'he de dir?
El meu treball
ha desenvolupat
i ha derivat
cap aquí,
cap al tema social,
per un interès personal,
perquè a mi,
bueno,
la meva pintura
ha anat evolucionant,
primer cap a
cap a la interacció
per una preocupació,
jo soc professor
i això ha marcat
bastant
el meu camí,
la preocupació
sempre de
entre el distanciament
entre art i públic,
doncs,
en uns inicis
va fer que
jo em preocupés
una mica
com intentar
apropar
a l'espectador
els treballs
d'un artista
i això
amb els anys
ha anat derivant
en això,
apropar-me jo directament
a temes
que em podien interessar
i fer participar
amb aquesta gent,
no?
Que,
bueno,
fer arribar
unes realitats
amb unes altres,
fer com d'intercomunicador,
no?
De fet,
és un tema
dels teus objectius,
apropar les realitats
i les pròpies persones.
Sí,
exactament.
Doncs,
Álvar Calvet,
moltíssimes gràcies
per atendre
la trucada
del tothom
de Tarragona Ràdio,
esperem poder tornar
a parlar amb tu
perquè ens vinguis
a donar la notícia
que podrem veure
aquesta exposició
una miqueta més prop
de casa nostra,
aquí a Tarragona,
de moment,
moltíssima sort
amb la presentació,
fins a l'1 de juliol,
recordem-ho,
a Material Galeria
a Madrid.
Álvar,
moltíssimes gràcies
i endavant amb l'exposició.
A vosaltres,
gràcies.
Doncs ja ho veieu,
l'efecte mestral,
l'efecte de les pintures
de l'Álvar Calvet
de noche
d'aquesta exposició
que ara en parlàvem,
han centrat avui
els continguts
de l'Espai Tothom,
un espai
que tornarà
el proper dilluns
a partir de les 11
i alguns minuts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio,
el 96.7
de la freqüència
modulada
i també a través
de tarragonaradio.cat.
Allà mateix us podreu descarregar
els nostres programes,
per si els voleu escoltar
a qualsevol hora
i des de qualsevol lloc del món.
Una salutació
a la part tècnica
Lluís Comes
i que us ha parlat
Miquel González
fins dilluns.