This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Música de Tarragona, música feta a la ciutat
per obrir l'espai Cruïles, aquest espai setmanal
que fem amb Tarragona, capital de la cultura catalana 2012.
Avui amb una de les tècniques de l'oficina, la Marina Massaguer.
Marina, molt bon dia.
Bon dia.
I com sempre aquest espai pretén ser una mena de diàleg al voltant de la cultura
i avui lligarem la cultura i la moda, perquè la moda també és cultura.
Marina, i avui tenim dues convidades.
Sí, tenim dues convidades, són la Lola Figueroa i la Meritxell Letxa.
Totes dues tenen estudi aquí a Tarragona
i treballen en el sector del disseny i la moda.
Darrere de la marca Lola Figueroa s'hi amaga la Dolors Soler Figueres,
que ha estudiat disseny i moda a Barcelona
i ha estat estilista de grups de teatre i de programes de televisió.
A més a més, també ha fet d'estilista per a diverses marques de roba
i per a campanyes publicitàries
i forma part d'una associació d'aquí a Tarragona, que és Transit Art,
que promou actes artístics i jornades de portes obertes
de diverses disciplines com la pintura, la fotografia,
el disseny gràfic, la moda, etc.
I la Meritxell també és tarragonina
i ha estat sempre relacionada amb el món de la moda.
Ha treballat de model, ha tingut una botiga a la part alta
i a més a més és coneguda per haver participat en programes
de Canal Català i d'Onda Zero, parlant de moda.
I a més a més ha fet de coach manager al nord d'Europa
per la marca Inditext.
I també ha fet altres papers, més a l'ombra,
però que igualment són imprescindibles,
com per exemple de maquilladora professional
en sessions fotogràfiques de moda i de disseny.
Lola i Meritxell, bon dia.
Bon dia.
Bon dia a totes dues.
Gairebé el primer que hem de dir és
la moda és cultura, la moda és art, la moda i el disseny són art?
Suposo que sí, no?
Home, jo crec que sí.
Hi ha gent que pensa que no, però, bueno, a veure,
el que portem al dia a dia potser no és art,
però els vestits d'estes altra costura,
que són peces úniques i que són realment joies,
jo crec que sí.
Bé, de fet, tota creació artística acaba de ser en art
i la moda no deixa de ser una creació artística.
Inclús, per mi, fins al més mínim botó,
si està pensat, és una creació artística.
Per tant, us sentiu artistes.
Home, doncs un poc, no?
I com es reflecteix la cultura d'un territori
en la indumentària dels seus habitants?
És a dir, en els dissenys de la indumentària,
de la roba que porten?
Jo?
Vengo.
Doncs, bueno, a veure, la cultura d'un territori...
Al final, bueno, el que parlàvem abans,
fora amb la Lola, que tu, la teva roba, la teva imatge,
com te maquilles, com vas,
és el que vols ensenyar als demés de tu,
com vols que els demés te vegin.
Aleshores, un territori s'acaba impregnant de tot el que passa al seu voltant
i això s'acaba reflectint amb la roba,
perquè la moda està molt influenciada pels grups de música, per exemple,
i sí que és veritat que hi ha certs territoris que es veuen més influenciats
per un tipus de música, per un altre,
i tot això, doncs, tot acaba sortint a l'exterior.
Per tant, diguéssim que la moda, no?, la manera de vestir, el que tu portes reflecteix d'alguna manera la teva identitat.
Sí, el que tens al voltant és el que reflecteix amb la roba i amb la gent.
Lo crec, també.
El que vols ensenyar de la teva identitat.
Clar, la part que vols ensenyar, sobretot, de la teva identitat,
i tot està molt treballat, perquè inclús els que porten rastes,
sabeu quantes hores s'estan fent les rastes?
És una passada, i jo no trigo tant a arreglar-me el cabell.
Clar, però vosaltres creieu que tothom, en general, sí,
quan es vesteix, té aquesta intenció de mostrar la seva identitat?
Sí, i no és conscient.
El que passa és que no som conscients, vols dir.
És a dir, si jo vaig vestit com vaig avui, o tu com vas amb aquesta roba,
potser no som conscients, potser tu sí, jo no, però...
Però tu vols donar...
Aquesta imatge.
Sí que inverteixes una mica de temps en pensar què et posaràs,
i si ho penses és per què penso el que em posaré.
Inclús la persona que es dedica al món de l'esport,
quan el treus fora d'aquest àmbit,
notes que aquella persona es dedica al món de l'esport,
perquè hi ha detalls que et diuen que aquesta persona es dedica,
que fa trial d'ons, que el que sigui.
No saps per què, però hi ha aquests detalls.
No ho sé, perquè el guardiola...
I quan el veus fora...
No, però una altra cosa és que tu estiguis influenciat per la tendència.
Sí, sí, és droma.
Però si no estàs influenciat per la tendència,
és com els que es dediquen a cooperació.
Sí, sí, sí.
És molt difícil que el vegis una persona que es dedica a cooperació super fashion,
a l'última, no?
Però sí que està pensant que vol portar aquest look con su rollo,
con su chiroquita i tal,
perquè és el que vol despendre.
Sí.
No, una miqueta.
I creieu que en som conscients d'això com a societat globalment,
de la importància de la moda en el nostre dia a dia?
Jo crec que no, eh?
I a més a més és que hi ha molta gent que diu
és que jo no segueixo la moda,
però tu, quan ja comences a comprar-te qualsevol jersei,
tu ja te l'agafes al teu gust.
Llavors ja no segueixes la moda,
però tu vols donar una imatge, no?
I llavors també el que és en comunicació,
tenim molt...
Hi ha molta informació i ens entra tot per la vista
i a la millor no és moda,
però jo què sé, vols tenir l'últim aparell telefònic.
Telefònic, vull dir, vulguis o no,
penses que no segueixes moda,
però sí que la segueixes moda.
Bé, a més a més és que realment,
ara dir, és que vaig a l'última,
això, a veure, avui per avui es porta tot.
Tot, tot.
És a dir, tu crees, tu escolleixes el ventall que hi ha,
tu escolleixes el moment, l'estil que vols seguir,
i aleshores, bé, tu fas o desfàs,
el que està clar és que tu portes aquest verd
perquè Prada fa tres anys va fer aquest verd.
I aleshores, tu això no ho saps,
però això ha passat,
o sigui, tota la paleta de pantons de colors venen
perquè hi ha una gent al darrere que està pensant
les tendències que es portaran.
Ens arriben a nosaltres a través de firmes com Inditex o tal
als tres anys.
Sí, o més, eh?
És a dir, bueno, Inditex, per exemple,
la còpia moda molt ràpidament, eh?
Però sí que és veritat que al carrer
nosaltres les assumim, o aquest blau, eh?
les assumim quan dos anys vista d'estar creades, no?
O peces, peces.
I t'arriban.
El rojo valentino, lo creo valentino, tal,
i ara és com, bueno, un vestidor rojo valentino.
Però aleshores, Meritxell,
estàs dient que no ho vestim lliurement,
sinó que, evidentment, aquí hi ha darrere tota una indústria
que ens està dient quins colors, quins estils portarem, no?
I nosaltres els consumim perquè ens agraden
i perquè ens arriben...
Jo crec que sí, eh?
Però això ha passat sempre, eh?
No, no, si no estic dient que sigui una cosa d'ara,
dir que, seguint l'exemple que posaves, no?, dels colors...
Tot està més planificat del que ens pensem, com a consumidors.
Tot està planificat, el que passa és que sí que és veritat
que ara mateix tenim tanta diversitat
que potser són més lliures que fa uns anys.
És a dir, els anys 90 s'haven molt més dirigits
que no pas ara, que tens més opció, més ventall per escondir.
Però la moda la tria qui vol.
Vull dir, jo, realment, si a mi me dius quin estil tens,
és que no en tinc cap.
T'ho anàvem a preguntar ara.
No, no, perquè és que no en tinc cap, saps què ho vull dir?
M'he posat el que m'agrada.
Llavors hi haurà un dia que em veuràs supermoderna
i a la millor hi hauràs un dia que em veuràs com molt regatada, saps què ho vull dir?
Llavors sí que és el que dius tu, no?, que mos vam d'allò,
però que tampoc no... no sé.
Home, evidentment tothom té la llibertat per escollir, no?
Però de vegades no saps d'on venen les coses i venen d'un lloc.
I no vol dir que t'estiguin dirigint.
Perquè aquella persona tampoc ha pensat que aquella barreja de colors que ha fet
funcionaria tan bé.
I tu quan fas alguna cosa no saps exactament el que funcionarà i el que no.
Ho veus amb la resposta de la gent.
Potser ha marcat una tendència i aquesta tendència ha triomfat.
Clar, perquè les tendències ara mateix se marquen al carrer.
És a dir, per això s'ha creat la figura del Cool Hunter,
que és el que va a caçar la tendència.
I aleshores veuen els nens aquests que fan skate,
que de sobte es fiquen el pantaló tal,
lo ve el superdissenyador, pam, pam, pam,
ho aplica a la seva manera de fer
i aquest ha creat tendència.
Però aquesta tendència venia del carrer,
venia del que parlàvem abans,
els grups de música que sempre han marcat.
I vosaltres creieu les vostres peces, no?
Vosaltres sou dissenyadores de moda.
Què feu? Expliqueu-nos una mica què feu.
Lola.
Bé, jo tinc la meva col·lecció, no?
I com la definiries?
Bé, és urbana i és atrevida, no?
És per gent amb personalitat.
Llavors, no sé,
jo sempre són el color negre, no?
El que predomina,
però té color,
a veure,
predomina el negre,
però amb paletes,
bueno, amb diversos colors, no?
I ja està.
I tu, Meritxell?
Jo, bàsicament,
ara la meva font de treball és,
jo treballo amb maquilladora i d'estilista,
i aleshores,
bueno,
amb el maquillatge el que fa,
moltes vegades ajudes el fotògraf a dirigir,
posa el tema de la fotografia,
de com anirà la imatge,
i el que fas és crear una imatge,
i, bueno,
si he de definir el meu treball,
el definiria com net,
m'agraden molt els maquillatges molt nets,
bueno,
i, bueno,
el que passa és que, clar,
treballes en funció del treball que fas,
és una cosa o una altra,
pots fer un editorial que és superbèstia,
que fiques molt de color
i molta història,
però a mi el que m'agrada són...
Escolta, hi ha una curiositat,
aleshores, clar,
d'anar molt lligat,
molt relacionat el maquillatge
amb el vestuari, no?
Amb l'estilisme,
de fet jo faig maquillatge i estilisme.
És tot un.
És tot un.
Que al final acaba definint
la imatge de la foto,
moltes vegades.
Inclús, bueno,
doncs busques la localització,
doncs si fiques en una tia
a la casa que està llarnau
i de repente li fiques un vestit despampanant,
com que li fiques uns taxants trencats,
aquí et trenques, no?
I has de saber què vols vendre,
que...
És que, clar,
una imatge de vegades surt de casualitat,
però normalment està pensada.
Clar, justament ara us anàvem a preguntar,
com a creadores,
amb què us inspireu?
O quins són els vostres mestres
o les vostres fonts d'inspiració?
Home, la cultura, bàsicament,
bueno, anar pel carrer,
veure la gent,
anar per ciutats,
anar als teatres,
això inspira moltíssim.
Però jo tinc dos
que m'agraden moltíssim,
i un és el José Guillén Charallán,
que és un dissenyador
que és una passada,
vull dir,
d'una funda de cadira
et fa un vestit o una faldilla,
d'una cortina,
et fa llocs,
uns pantalons,
i és una passada,
perquè són dos peces.
I després el Josep Font,
que, bueno,
que és elegància
i és com a fantàstia,
fan fantàstia,
però són els dos que m'agraden.
En el meu cas,
jo com a referents més coneguts
seria Grace Coddington,
que és l'estilista de Bogue i Amèrica,
sabeu,
el Diablo se viste de Prada,
la directora és la mala,
la que no sale en la pel·lícula,
aquesta és una creadora fantàstica,
i Susi Méndez,
que és una periodista de moda
que porta molts anys al món.
Però amb el meu treball de dia a dia,
m'inspiro tant
amb el que veig a les revistes de tal,
com amb el que veig al carrer.
És a dir,
i a maquillar,
el mateix,
jo he anat a cursos
o a convencions
amb maquilladors superbons,
com que estic en un lavau
d'una discoteca,
tinc al costat
una nena de 20 anyets
que s'està maquillant
i, ai, mira,
això com se lo hace,
no?
I te quedes,
al final pots aprendre...
Per tant, els fons d'inspiració
són constants,
són permanents,
no?
És qüestió de tenir l'entena posada.
Veure pel·lis antigues,
aprens molt,
veient pel·lis antigues
o anant a exposicions
tant de fotografia
com de pintura,
tot el que t'impregna a l'art
acaba formant part
del que tu fas
a la teva feina.
És que és molt important, eh?
Sí, és molt important.
I creieu,
ara que comentaves,
per exemple,
això de les pel·lícules antigues,
creieu que la moda
és cíclica?
És a dir,
encara podem innovar
dintre de...
Cíclica que a vegades
ara sentim, no?
Tornen als 80,
tornen als 70.
Això ho anem dient,
la gent del carrer normal
ho anem dient constantment.
Vosaltres també ho veieu així,
Home, és cíclica
però pots innovar.
O sigui,
cíclica perquè jo tinc coses
als anys 80
que ho desaguardo
i si tinc filles,
vull dir,
rebran el que jo tinc
perquè ho tornarà.
Però sempre pots innovar.
I el que passa que ara
sí que diré
que fa com a dos o tres anys
que es porta tot.
Vull dir,
no hi ha...
O és que estanyes el hippie
o estanyes el...
És que, vull dir,
es porta tot.
Es porta el flúor,
es porta els colors llampants,
els apagats...
Vull dir,
és que es porta tot.
El que t'agradi
ho pots portar.
i crec que...
Sí,
al final és cíclica
però és una renovació
d'aquests cicles
perquè, clar,
tu t'inspires
en el que has vist.
És a dir,
clar,
t'inspires
i amb això
crees una cosa nova.
I hi ha gent
que s'apropa més
al que hi havia
i és més una còpia
que una renovació
però sí que acabes renovant
perquè
si tu agafes un pantalons
als anys 90
no t'queden igual
que aquests texans
que se suposa
que són dels 90
que són d'ara.
i es va renovant.
Sí,
perfeccionant una mica
els patrons
també.
Una curiositat,
estem en una ciutat
com Tarragona,
no gaire gran,
més aviat petita,
mitjana.
I la moda
està sempre molt relacionada
amb les grans ciutats
i es diu
que la moda
s'inspira
a Londres,
a Nova York,
a París,
que després Puig
arriba a Barcelona
i aleshores
aquí a Tarragona
clar,
estem a la moda
o no estem a la moda?
O es nota molt
la diferència
de la gent
en la manera
de vestir
d'una ciutat
com Tarragona
respecte,
no sé,
m'imagino
Barcelona
que és el referent
que tenim més a prop
o Londres.
Es nota
perquè,
clar,
hi ha més gent
de països
diferents,
és més gran,
llavors jo sé
de gent d'aquí
a Tarragona
que els agrada
portar barret
i no el porten
perquè els fa vergonya.
llavors de...
Com això
moltes coses.
Però això vol dir,
Lola,
que a la zona
som menys moderns?
Clar,
que les grans ciutats
del món
són les més modernes,
les més avantguardistes?
Potser no som tan atrevit.
A més,
és que ara
hem de ser postmoderns,
jo fico aquí un matís
així una mica repelent.
Què vol dir això,
de ser postmoderns?
Bueno,
perquè hem de passar
de la modernitat
per arribar a la postmodernitat
de fer hibridacions,
de fer barreges,
de todo vale una mica.
Però enteneu una mica,
aquest concepte
que us exposava?
Clar,
sembla que una ciutat petita
com Tarragona,
doncs potser no hi ha
aquest atreviment.
Però sí que és veritat
que les multinacionals,
en aquest cas,
han afavorit
que hi hagi...
És a dir,
tu te pots comprar
una peça aquí
d'H&M,
per exemple,
anar-te a Londres
i trobar-te la nena
més moderna del món
allà amb aquella peça,
però amb un monyo
espectacular i tal.
Sí que és veritat
que la diversitat cultural
s'empapa a la ciutat
i això cala
i acaba reflantint-se
en com esteix la gent.
i creieu que anem
cada vegada cap un model
més global
o més unificat
o es mantindrà
la identitat
de cada lloc.
Clar,
perquè amb això que deies
que potser ho trobem aquí,
que a Londres,
potser és que anem al final
amb una moda molt variada
però també molt uniforme,
no?
Sí,
és veritat que jo,
per exemple,
quan la diferència que veig
de ciutats com a Londres
dels anys 90 ara
és que les tribus urbanes
s'han perdut una miqueta,
que a mi m'encantava
veure tribus urbanes
i aleshores tot s'ha unificat
una miqueta,
però bueno,
sí que és veritat
que la necessitat,
que la capacitat de l'acció
que tenim ara
és molt més gran
perquè el low cost
que tenim ara
amb un disseny
de compra,
no?
Doncs una roba
que pots accedir
amb disseny,
això als anys 90
no ho teníem,
era més difícil,
no és que no ho tinguéssim
però no era,
no estava tan a l'abast,
no hi havia tantes marques,
tanta gent que dissenyés,
tants dissenyadors nous
com ella
que pogués oferir un preu
perquè abans
els dissenyadors
que era un preu intocable,
no, Nola?
Sí,
però si vas,
jo crec que si vas a ciutats
com Londres
o Nova York
et trobes tribus
encara urbana.
Sí,
però hòstia,
jo és que en Londres
quan vivia allà
era com a més
que m'encantaven,
els mots,
els punquis,
i ara està una mica
més tot
més difuminat,
no?
Que potser abans
lliutàvem més
per una creença
i ara la gent potser
més aviat
és una posada
de lloc
que abans no.
Clar,
també els valors,
és que la moda,
encara que no ho sembli,
reflecteix tot,
els teus valors,
les teves idees polítiques,
com totes les arts,
no?
Sí.
perquè pots veure
que un partit de dreta
i un partit d'esquerra
vesteixen totalment diferent,
no?
És a dir,
per què?
Si es dediquen a el mateix
i contra més a l'esquerra,
més light,
i contra més a la dreta,
més posat.
És que la moda
reflecteix tot.
I el fet d'això que parlaven,
jo comparava
una ciutat com Tarragona
amb Londres,
però clar,
aleshores vosaltres
que treballeu aquí a Tarragona,
la indústria de la moda,
clar,
tot això sembla que està
molt concentrat
en les grans ciutats aquí,
vosaltres podeu sobreviure,
podeu fer la vostra feina,
clar,
com està Tarragona
des d'aquest punt de vista,
creieu?
Lola?
Bueno,
està bé.
Sí,
no,
jo estic molt bé
aquí a Tarragona,
per viure està molt bé.
El que passa
és que per treballar,
jo tinc el meu taller
i va bé,
però t'has de buscar
la vida a fora,
també,
les coses com siguin,
perquè,
bueno,
és difícil.
És difícil
perquè hi ha poc públic,
relativament.
Llavors jo,
faig showrooms
a Barcelona,
n'he fet a Madrid,
vaig haver fet
un a Miami,
un desfile,
també,
i volgués a la gent
t'adones a conèixer
i tens més públic.
I ara mateix,
el de Madrid
em va sortir a una botiga
per tenir la roba
allà a Madrid.
Doncs,
bueno,
sempre va bé,
m'entens?
Està molt bé.
Està molt bé.
Està molt bé.
Està molt bé.
Està molt bé.
Que puguis treballar a Tarragona
i viure a Tarragona,
però, clar,
és portar la teva...
Poguer portar
les teves coses a fora.
Clar,
és que ara mateix
estem en una etapa
que tenim aquesta finestreta
que es diu
ordinador,
que ens obre al món
i vivim en una ciutat
tan bonica
on es viu tan bé
que,
des d'aquí,
podem tenir
la nostra plataforma
molt bé aquí.
Treballo tant aquí
com a fora.
Incluso podria dir
que més.
Però,
conec gent,
per exemple,
hi ha molta gent
de Tarragona
que fa coses molt xules.
Hi ha gent molt jove.
Hi ha un fotògraf
que es diu
que enric Virgili Juste
que el tio fan
les fotos impressionants
i ara ha fet
un spot per Cosmètics Home.
Hi ha un model
que està cobrant
un pastorrón
que ha fet Hugo Boss
i viu,
viu a Altafulla
o a Torre d'Embarra.
Viu aquí,
té la seva casa aquí,
quan ha d'anar a un càsting
o a un treball,
marxa.
És a dir,
que ara estem en una era
que és fàcil seguir aquí
encara que la demanda
que tenim aquí
no ens permeteixi viure
perquè podem anar
a buscar la demanda a fora.
Per tant,
la clau seria
estar ben comunicat,
no?
I gestionar bé
la qüestió de la comunicació.
És que avui en dia
ho tenim superbé,
avui en dia
abans era molt difícil,
però avui en dia...
S'utilitza,
per exemple,
l'internet
i les xarxes socials?
Vosaltres ho utilitzeu molt,
no?
És que jo m'he donat
a conèixer molt
amb això,
amb el Facebook,
jo que sé,
el Twitter al...
Bueno,
és que amb tot,
és que
vulgués o no
és una porta super...
que t'obria
a tot el món.
I vosaltres,
com a creadores,
heu tingut experiències
amb altres àmbits artístics,
amb creadors d'altres àmbits?
Ara, per exemple,
Marisell,
parlaves de la fotografia.
Sí, clar,
bueno,
jo treballo directament
en fotografia
i ara estic començant
a treballar
amb audiovisual,
amb vídeo,
fent curs,
perquè ara
el tema del curt
i la moda
està molt lligat
i a el que comentàvem
abans
en un festival
de curs de moda
que es diu
ASBOF
i que està superbé
i fan unes coses
molt creatives,
molt xules,
on potser
surt més
l'essència creativa
i artística
de la moda,
es palpa més
amb el curt
que no pas
amb l'editorial
de moda típica
de la revista.
I tu, Lola?
Jo, bueno,
jo he participat
amb el Pep Escoda,
que és un...
el deureu conèixer
i...
Tothom el coneix
a Carragona
al Pep Escoda.
Sí, les dues.
Han fet un munt de sessions,
tenim una marca
de samarretes junts,
l'última col·lecció meva
està feta
inspirada
en fotografies cedes,
hem treballat
en sessions fotogràfiques
amb el Lorenzo Quinn,
que és el fill
de l'Antonio Quinn,
bueno,
en sessions de fotografia
amb la Mary
a l'Altividad
a Voy a por Aventura,
bueno,
després també
el Pedro Alba,
que és un artista,
que fa performance
i ho he fet
els seus estilismes
i les seves robes
per a les performance.
Després a l'Antonio Luque
també,
que és un artista
també d'aquí a Tarragona.
El David Callao
també fa moltes coses
relacionades de moda,
no sé si coneixeu,
és un pintor cambrilenc
que fa
molt xulo
i quan fa exposicions
normalment barreja bastant.
Un treball interdisciplinari.
i l'Antonio Luque
va portar la seva obra
a Ústria
i va estar molt guai
també.
I molt ràpidament
el tema de les passarel·les
aquestes de moda,
sobretot les de Barcelona,
com es diu ara,
la Barcelona Fashion Week.
Ho veieu bé?
Us agrada?
Us interessa?
És una bona fórmula?
Està passat de moda això?
Està mal portat.
És a dir,
des que va marxar
Bret en Bàter,
que tenia molta força
i molta difusió
i molt reconeixement
han fet per una banda
Fashion Week,
per una altra banda
la mateixa setmana
van fer el The Brandery,
que vol ser un Bret en Bàter
però que per temes econòmics
no arriba,
i després van fer l'Asbov,
aquest festival de curs.
Però és que cadascuna
va al seu rotllo.
I aleshores, clar,
si no hi ha consens,
les coses no funcionen bé.
Les coses funcionen
si la gent s'apropa.
Ara ens hem d'apropar.
Si no hi ha diners,
ens hem d'apropar.
Lola?
És que abans ja,
a Catalunya encara
es podia parlar de moda
i jo crec que
s'ha tancat moltíssim
i abans encara teníem
la passada a la Gaudí
que el Paco Flaquer
la va portar endavant,
a més,
aquest senyor
va muntar
el pie a l'Espanya,
va muntar
desfiles per tota Catalunya
i ara
s'està fent
el Brandery
i el que s'està fent,
però és com molt...
No sé,
i a part que participa
la gent de sempre,
vull dir,
no sé,
jo aquí tinc una queixa
i no estic molt contenta.
Ens queda un minut.
Així que Marina,
l'última pregunta, no?
Acabem amb la pregunta
que fem sempre,
el Cruïlles,
per acabar,
que és com us transforma
vosaltres la cultura
en el vostre dia a dia?
A mi em motiva
i em dona idees.
I la veritat,
si no sigues per la cultura,
jo em sembla que no podria fer res.
Clar,
la cultura és inspiradora.
Acabem, Marina,
amb una recomanació,
com sempre.
Sí,
us recomanem un blog,
que és el blog
de la pel·lícula
El fill de Cain,
de Tarragonís,
Jesús Manlló,
que podeu consultar
a l'adreça
blog
filldecaïn.wordpress.com
Perfecte.
Doncs amb aquesta recomanació
acabem aquest espai
de diàleg cultural.
Avui al voltant de la moda
amb la Lola Figueroa.
Lola,
que vagi molt bé,
molta sort.
Moltes gràcies.
Amb les teves experiències
aquí i fora
i també moltes gràcies
a la Meritxell Letxa
amb estilisme,
maquillatge,
en fi,
amb tot aquest món
que ens ha comentat avui
en aquest espai de Cruïlles.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Marina,
fins la setmana que ve.
Que vagi bé.
Adéu.
Gràcies.