L'última mitja hora.
Comencem l'última mitja hora d'aquest divendres.
Miquel, on estàs bé? Miquel? On estàs, Miquel, ara?
Què és això?
Mare meva, aquesta porta... Hola, hola, hola, hola.
Bon dia, bon dia.
Què és aquest soroll, Miquel? Ostres, què és això?
Doncs mira, que haurem de posar-li oli a aquesta porta.
Ja ho crec, ja, perquè déu-n'hi-do.
Per cert, on eres, d'on vens?
Estava acabant d'imprimir un guió nou,
perquè ha arribat una notícia de darrera hora
que et donaré durant el programa, més avant.
Home, quins misteris, no?
Avui està la cosa...
En tot cas, anem per feina, que avui veig que ens espera un espai
carregat, carregat de cosetes
i, com sempre, recordem les vies de comunicació, Miquel.
Elmatia.aragonaradio.cat
si ens voleu fer arribar qualsevol sugerència
per correu electrònic, facebook.com
barra última mitjora i twitter.com
barra última mitjora.
Doncs vinga, comencem, edició avui, número 59
de l'última mitjora.
L'última mitjora.
Pepetula i Miguel Monsalit.
Monsalit.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
No havien marxat ja els nens de l'aventura de l'aventura?
Jo crec que havien marxat, eh?
Deu ser una aparició per aquí.
Tan macos.
Mira, fa alguns dies coneixíem la notícia, Pepe,
que el concurs de focs de la ciutat de Tarragona
deixaria d'efectuar-se.
No sé quina llàstima.
Ja no podrem fer allò del sopar sota els focs
i veure els focs allà al bocó del Mediterrani.
Sembla que de moment no,
però podem anar igualment al sopar si vols.
Sí, home, la gana que no es perdi, sobretot.
Mira, pensa que el dia que jo perdi la gana
serà que estic realment fatal, eh?
Malalt.
Això sí, Miquel.
Vés amb compte que no sigui cas
que a banda del concurs de focs
també eliminin el concurs de castells.
Home, de fet, ara ja ho han reforçat les activitats.
No crec que l'eliminin, no?
No, home, no ho crec, eh?
Però d'aquí a eliminar-m'ho seria molt greu.
Vaja, dos dies, 30 colles, vaja, que s'ha ampliat i tot.
Segons la Tere Ortega...
Una altra notícia que portem a la primera part
d'aquesta edició informativa.
L'equip de govern de la ciutat justifica la supressió en guany
del concurs de castells...
...concurs de castells...
...concurs de castells...
...concurs de castells...
...i del festival de Dixiel en el...
...del concurs de focs, volem dir...
Ah.
...en el fet que més va al cuny
a les grans esdeveniments
en comptes de mantenir-los descafeïnats.
Doncs sí, que és va.
Això era una màquina de cafè, això.
Era l'anespresso.
No, no, eh?
Era l'anespresso, era l'anespresso, i tant.
No, no, eh?
Esperem que no...
De fet, no l'aviminaran, eh?
Això ho descartem, eh?
No, no, no, no.
Així que no, que no lo quiten del mapa.
No, a veure, Miquel.
Què?
Últimament dius molts castellanismes.
Sí, però és que...
Això no m'agrada.
Ja, ja.
Però és que fins i tot els que en saben
de parlar català o de català en general
també els passa.
No ho diràs pel nostre...
Exacte, per l'inigualable,
l'immillorable, l'insuperable,
l'immortal...
Va, ara, deixa-ho, digues el nom ja, home.
Enric Garriga.
El TermCat, aprofitant la benentesa
i el context tecnològic en què ens volem,
el TermCat, el Centre de Terminologia,
han fet un díptic,
han publicat un díptic
amb l'ultimíssima terminologia més moderna
del moment de...
Vamos, vamos, vamos.
Tot allò que...
Vamos, això no és català.
Però, som-hi.
Tot això, totes aquestes modernós.
Almenys ell se n'adona.
Se n'adona.
Vamos, vamos.
Diu, som-hi.
Això no és català.
I escolta, Miquel, ara què hi penso?
Això de la porta que hem escutat ara
tot just començar
no és d'avui, oi?
Què vols dir, l'efecte d'això?
Sí.
No, això ja estava enregistrat d'ahir.
Ah, ja ho deia jo, ja ho deia això.
És que ahir se sentien coses rares
a l'informatiu de la tarda, eh?
Clar, per això vaig riure,
perquè la porta se sentia en directe.
Ah, va riure ahir?
Escolta.
A veure.
Allà podeu tornar a escoltar o descarregar
molts espais de la nostra programació.
Entre els últims audios a la carta
avui us convidem a recuperar
el de festa en festa que emetíem aquest matí.
Parlàvem de la xetonada popular de Calafell.
De Sabadell, anava a dir.
Anava a dir Sabadell.
De Sabadell.
Estàs content?
I tant, que estic content.
Et va agafar el riure allò escoltant la porta, eh?
Sí.
I escolta, com vas poder sentir la porta
si tu estaves aquí dins i era la porta de fora?
Són uns misteris sense resoldre.
Misteris, eh?
Sí.
Ah, misteri resolt.
Molt bé.
I ara continuem amb el nostre director, Ricard Laoz,
que aquest matí parlava amb representants
de la Setmana Santa de Palència.
Ens ha fet especial gràcia el següent talla.
Quina seguretat en la pregunta
i quina seguretat en la resposta?
¿Cuántas cofradías son en Palencia?
Nueve.
Nueve.
Con mucha historia, todas, me imagino.
No.
Todas, no.
No.
Todas, no.
Ha quedat clar, eh?
Ha quedat clar.
Aquest tall m'encanta, eh?
El traurem perquè m'agrada molt, eh?
No.
Todas, no.
Ha quedat allò que...
Vaja, que no anava pel...
No anava pel bon dia, eh?
Vinga, anem amb més coses.
Vinga.
I seguim com sempre i ho fem amb el sempre nàstic.
Escolta'm, tu ho saps ja que se'ns estan queixant els del sempre nàstic, eh?
Per què?
Ens acusen especialment de dues coses.
D'una banda diuen que ens fan mig programa.
Cosa que és certa.
I de l'altra diuen que posem massa talls del sempre nàstic.
Cosa que també és certa.
I per parlar de coses certes, per cert, amb qui va jugar el nàstic la setmana passada?
Amb el Jerez, no?
Vols dir, segur?
Doncs això, que el partit d'Elui Gil, la del Betis B, sí que es pot veure pel Canal Sud.
El nostre, el del Nàstic Numància.
El Nàstic Numància.
El Nàstic Numància.
Per cap televisió, per tant, no es pot veure per internet.
El Sergio Ferdán, que torni César Ferrando.
Això, que torni César Ferrando.
Sí, seria...
Pobre, Pobre, eh?
No, no, no, que he equivocado.
Doncs sí, pobre, pobre, perquè fins i tot Jordi Blanc li feia el buit a la darrera transmissió a la Tera Ortega.
Com arrencàm-te de miada.
Doncs no volem fer cap símil amb el Nàstic, però aquests són els Navajita Platea, són de Xerès, amb aquesta romàntica cançó, per excel·lència.
Tornem al nou estadi, Jordi.
Doncs mira, ara mateix ja hi ha el porter de la Xerès, Toni Dobles, també el Xema, el porter suplent.
Música bona, eh, Tere?
Can perfil música bona, eh?
Home, li anava a dir al Jordi si volia ballar, perquè...
Navajita Platea, home, estava ballant, no, no, és que...
Estava ballant, Jordi Blanc, amantxa el García.
Sint una rampau aquí, per cert, Navajita Platea, que li encantaven a Kiko Narváez, no?
Kiko Narváez, això t'ho he explicat alguna nit de festa o què?
No, no, no.
Era públic, era de la vida pública de Kiko Narváez.
Per cert, el Nàstic acaba de saltar a fer els exercis d'escalfament.
De la vida pública.
Déu-n'hi-do, pobre Tere, eh, que a més...
A mi està posant una cançó maca i Jordi Blanc passa absolutament d'ella.
Josep, et ve de gust un suc?
Miquel, què dius ara? Cada dia fas preguntes més raras.
Home, dic, si vols un suc amb un got de la xartrés.
Aquesta pregunta encara és una mica més rara, no ho entenc.
Escolta.
Sucs, eh, Jordi? Vols un suquet, tu, o no?
Home, no m'aniries...
Te'l pujo?
Sí, te'l pujo, ja.
Hi ha sucs d'aquí, hi ha sucs, aquí, mira, mira, que ens oferiran d'aquí.
Està bé un suc amb un got de xartrés.
Sempre està bé, sempre baixa millor fotre un suc amb un got de xartrés.
Doncs jo sabeu, la Federació de Penyes té tot de sucs aquí fora.
Escolta, però de xartrés només hi era els gots, eh?
De xartrés només el got.
Ah, val, val.
Si tu, que...
No, no, jo saps que jo alcohol no em gasto, per tant, a mi el suc em va bé, eh?
Però jo ho dic per si algú que ara s'havia fet il·lusió l'escoltava, doncs, que també hi havia xartrés, que només és el got.
Alcohol no em gastes per cremar, no?
Exacte.
Val, val, perfecte.
Bé, ha quedat clar, eh?
Era només suc amb gots de xartrés.
Però, home, posats a fer coses estranyes, per què no imaginem?
Què vols dir?
Home, doncs que podem imaginar com sonaria el sempre nàstic si, en lloc de suc, dins dels gots de xartrés, hi hagués, doncs això, xartrés.
Què passaria?
Cal escoltar-ho?
Home, sí, no?
Vinga, va.
Llençarà el madrilant, llançament, cama dreta, llançament de Pere Aonatura, ola!
Jo crec que és suficient, perquè és suficient, és suficient.
Va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, haurem de demanar perdó al Jordi Blanc i al Quim Pons, eh?
Tens raó, eh?
No, no, no, d'altres tampoc.
Més val que no, més val que no.
Amb això t'hem de demanar perdó, eh?
Sí, perquè, i ara que parles de demanar perdó, què n'has de dir del Pau Donès?
No hi deus una disculpa, Miquel, també?
Jo, Pau Donès, home, potser sí.
Home, és que ahir directament, com ara el Quim ha fusivat a l'Aimic Wing House, que ella, pobre sí, doncs va morir en guany, home, és que amb ell directament el va omatar, eh?
Ahir?
Sí, sí, sí.
Pau Donès Cirera, vocalista, guitarrista i compositor del grup Jarabe de Palo.
Avui, no, no, no, espera, espera, sisplau, sisplau, no, perquè he fet un estudi de camp.
A mi Jarabe de Palo, personalment, no m'agrada.
Jo som dos.
Llavors he dit, vaig a demostrar a la gent que totes les cançons de Jarabe de Palo sonen igual.
Bé, Miquel, bé.
Atenció.
Bonito, todo me parece bonito.
Depende
De que depende bonito
De según como se mire, todo depende bonito
Bonito
Depende
Depende
Bonito
Bonito
Molt bé, doncs ja està, fins aquí.
Espectacular.
Tota la roda del món.
Deixem-ho aquí, perquè ara ens enviaran correus electrònics i Facebook dels fans de Pau Donès,
que personalment l'estimo molt i tal, no el conec.
Pero si bonito
Bonito
Bonito
Bonito
Depende
Depende
Bonito
Depende
Escolta, per cert, que ens hem deixat un tall
No tinc paraules
No tinc paraules
Bé, corramos un topido, veu-ho i canviem de tema
Vinga, va
I continuem, i ara ho fem amb...
A veure, ah, ja ha marxat, ja.
Ja està, ja està.
Ja està.
No us heu coordinat.
Amb el bonic que era el tall de... l'indicatiu del tall de la setmana.
Bé, el tall de la setmana.
El tall de la setmana.
Miquel.
Doncs sí, porta... mira, porta tirites, porta gases i porta esparadrats.
I això, perquè què ha passat?
Home, si és el tall de la setmana l'haurem de curar.
Bé, faré veure que...
També he fet gràcia, eh?
Faré veure que...
Gràcies i adiós.
Gràcies i adiós.
Faré veure que això no ho he sentit.
Molt bé.
Va, anem amb el tall de la setmana.
Jorge D'Alessandro definia els jugadors del Xerès com uns autèntics dinosaures.
Yo creo que sí.
Hoy ha venido un equipo que lleva una rocha de ganar cuatro partidos y sinceramente ha dado una pobre imagen.
en el regal, cargado de viejos dinosaurios.
Un equipo con todo lleno de dinosaurios tenía, ¿no?
Que prácticamente de ese equipo no quiero a ninguno.
Es decir, para un futuro no quiero a ninguno.
Respeto su currículum, pero no quiero a ninguno.
Què et sembla?
Bé, eh?
Què era el tràmer de Jurassic Park?
Sí, sí, ho intentava ser.
Recuperant mèstic encara del darrer comentari que he fet, eh?
Home, és que amb aquest acudit...
Amb aquest acudit, molt bé.
T'has lligat una mica el tren, eh, Miquel?
Sí, sí, sí, sí, molt bé, eh?
Molt bé, ho has lligat molt bé perquè parlarem ara de trens.
Ah, sí?
Sí, un tren que s'escoltava mentre parlava Berni Álvarez
en un dels talls que hem utilitzat aquesta setmana per als informatius.
L'Andrea es va torçar el turmai quan millor estava entrenant.
A més, venia de fer un molt bon partit.
Jo tenia moltes esperances de que ho feix molt bé.
Es va torçar el peu, semblava que potser era tant,
però el té molt flat i té un derrame bastant gran.
El metge em diu que sigui pessimista
i que creu que no podrà jugar.
I el Joan Tassa t'ho solta el peu avui,
li feia molt de mal,
ha parat, ha picat gel
i anava cois caminant.
Demà me'n diuen, mira, el metge.
Això no és cap efecte?
És un efecte al final, però la primera part se sentia.
Déu-n'hi-do, clar, que allà baixe el serrallo i passa el tren per allà,
el parell és per allà al costat.
Doncs mira...
I escolta, Miquel, no m'has dit al principi que tenies una notícia d'última hora,
que l'havíem de donar, una exclusiva...
Té, d'arreu ara tampoc.
Mira, t'he portat aquest paper, pren.
Sí, dona.
Tens aquest paper?
Sí, sí, a veure.
Pots llegir...
Espera, abans de llegir-lo, sisplau, sintonia, per favor.
El vull llegir ja?
Sí.
Sí?
A veure, diu.
El canal TV Deporte, Clania, el programa Saber i Ganar,
perillen degut a les retallades de Ràdio Televisió Espanyola.
El mític programa, presentat per un juvenil, Jordi Hurtado,
podria ser que han sabat després de 15 anys en antena,
acompanyant la sobretaula de Mous Ciutadans.
Ostres.
Una pena, una pena, eh?
Perquè què faran el Jordi Hurtado i el Juanjo Cardenal?
A qui n'envia la pregunta?
Doncs vés a saber, de moment continuarem imaginant.
I què et sembla si escoltem com sonaria un Saber i Ganar
protagonitzat per treballadors de Tarragona Ràdio?
Correcte.
Vinga, endavant.
Saber i Ganar.
Un programa presentado por Jordi Hurtado.
Jordi!
Bienvenidos, amigos espectadores, señoras y señores.
Este es el primer programa de la gran final de este año.
Tenemos finalistas, finalistas que vean, señoras y señores,
¿Cómo están?
¿Cómo inician el programa?
Bienvenidos, chicos.
Hola.
Hola.
Hola, bona tarda.
Qué compañerismo, qué unidad.
Ahí, como una piña, bueno, muy unidos.
Sí.
Pero van a competir.
Sí.
Bueno, señoras y señores, estamos encantados de tener a estos finalistas,
tan majos.
Gracias.
Con tantas ganas de jugar.
Guau.
Empieza la gran final ahora, a partir de este instante.
Juanjo Cardenal.
Ahí están.
Batería de preguntas, un non-stop de preguntas.
Muy bien.
Adelante, tiempo.
¿Qué actor da la réplica a Marilyn Monroe en el último film de la actriz Vida Rebelde?
Fernando Costilla.
Correcto.
¿Qué nacionalidad tenía el atleta Pavo Nurbi?
Yo qué sé.
Correcto.
¿Quién detiene a palomas al vuelo volando a ras del suelo, según Mecano?
La Yaya.
Correcto.
¿Qué artista refleja en sus cuadros y acuarela sus frecuentes estancias en Malí?
El FIFO.
Correcto.
En nuestros cinco años de saber y ganar, ¿cuántos concursantes han llegado a los 100 programas?
Perdona'm un moment que me centro.
¿En la obra de qué compositor se inspira la melodía oficial de la Liga de Campeones de la UEFA?
Silvia Potter.
No es correcto.
¿Qué parte de su cuerpo tenía sensiblemente más pequeña de lo normal el pequeño pez Nemo?
El penis.
No es correcto.
¿En qué antigua urbe de Mesopotamia se encontraba la puerta de Istar?
La platja.
Correcto.
¿Qué palabra enlaza proposiciones, sintagmas o palabras?
Un gat de tres cubos.
Correcto.
¿Cuántas pichas hay en juego en una partida de parxís?
Dos.
Sí, señor.
Completo.
Hasta mañana.
¿Qué pasará?
Les esperamos aquí en saber y ganar a todos, a todos.
No falten.
No.
Segundo programa de la gran final de este año.
Gracias.
Hasta mañana.
Adiós, adiós.
Así es fatal, ¿eh?
Que está de pega, fins i tot amb els collons ens ho pega.
Uf.
¿Y aquesta música que sona?
Doncs no sona.
Doncs no, no sona.
Fins aquí.
Qui ha guanyat, no?
Qui ha guanyat?
No ho sabem.
Qui ha guanyat?
No ho sabem.
No ho sabem.
Gairebé sí, les han encertat totes, eh?
Sí, gairebé, eh?
La setmana que ve podem fer la segona gran final o...?
Bueno.
Ja ho pensarem.
Ja ho pensarem, ja ho pensarem.
Ja ho pensarem.
Doncs bé, fins aquí el programa.
La setmana vinent més, no, Miquel?
I tornarem el proper divendres, a partir de la una i alguns minuts.
Com sempre, no?
Hem intentat fer riure una miqueta.
Sí, jo crec que ho hem aconseguit.
Almenys nosaltres hem rigut, eh?
I tant, nosaltres ens hem passat bé.
Molt bé.
Bona setmana, Miquel.
Bon cap de setmana.
Adéu.
Adéu.
Callos, capipota, codillos, galtes, ous trencats, cua de bou, sèpia, bacallà...
Gràcies i adeus.
Bona serena.
Bona serena.
Bona serena.
Bona serena.