Aquest dilluns a l'espai al carrer volem fer balanç del pla educatiu d'entorn,
ara que s'ha acabat precisament el curs escolar,
que el passat divendres tancaven les aules d'aquest curs 2011-2012.
Avui volem fer balanç, com dèiem, d'aquest pla educatiu d'entorn
de la ciutat de Tarragona, que s'aplica en diferents zones de la ciutat.
I en aquest espai que fem amb la Fundació Casa l'Amic,
avui ens acompanya, com és habitual cada dilluns,
Xavi Saragossa, el cap de comunicació de la Fundació.
Xavi, molt bon dia.
Molt bon dia.
També la Mercè Alamont, que és educadora de la Fundació Casa l'Amic.
Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
I la Montse Alegret, que és tècnica de l'Ajuntament de Tarragona.
Montse, també, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest no és el primer, no?, que la Fundació, Xavi,
treballa i col·labora i participa directament en el pla educatiu d'entorn.
Sí, que porta la gestió del projecte.
No, no, va començar fa uns anys a Sant Salvador
i a poc a poc es van anar incorporant altres barris,
fins al dia d'avui.
Vull dir que bé, que això ens ho explicarà millor la Montse Alegret i la Mercè,
però realment ja porta uns anys fent la gestió del projecte
i la coordinació entre les diferents persones i entitats que participen en l'activitat.
Abans que res, Mercè, explica'ns la filosofia del pla educatiu d'entorn
i com això s'està aplicant a Tarragona des de fa uns quants cursos.
La filosofia, bé, el seu projecte conveniat entre el Departament d'Ensenyament
i l'Ajuntament dels municipis on s'aplica,
la filosofia sobretot la favori el que seria l'èxit educatiu de tot l'alumnat
i fomentar també la cohesió social de la comunitat educativa.
De manera que és fer un reforç a determinades zones
que es consideren en situació de vulnerabilitat,
fer-hi un reforç a nivell d'educació.
I en això és treballar una mica,
empoderar una mica la xarxa entre centres educatius
i entitats i serveis del territori.
I en aquesta línia, aquí a la ciutat,
hem anat organitzant una sèrie d'activitats
i una sèrie d'estructures de xarxa
per afavorir aquests dos objectius, per intentar assolir-los.
I on s'aplica? A tota la ciutat o només en algunes zones?
Només en algunes zones.
Ara comentàvem, ja ho comentava, el 2005-2006,
va començar a la zona de Sant Salvador.
I dos anys després va començar el que seria
Bona Vista i la Canoja i a tots els barris de Ponent.
I aquestes tres zones són on és dur a terme,
el pla d'entorn aquí a la ciutat.
Quin balanç fa la Fundació Casa L'Amic d'aquest curs 2011-2012
que acabem de tancar?
El balanç. Aquest any ha estat especialment complicat.
Ha estat un any complicat en el sentit que hem tingut
una mica de moviment sobre quin era el pressupost final
que podíem tenir.
És a dir, vam començar el curs planificant una sèrie d'activitats.
A meitat de curs vam veure que aquests diners no arribaven
i podia ser que havíem de tancar.
I al final sí que han pogut arribar.
Això la Montse sí que ho podrà explicar millor,
perquè és també la que sempre porta el tema més de números.
Però clar, el balanç.
Hi ha un balanç negatiu d'aquesta incertesa i d'aquesta manca de previsió
de quines són les dotacions econòmiques que tens per tirar endavant
un projecte d'aquest tipus.
Però després hi ha un balanç tècnic, el qual és positiu.
Al final les activitats les hem pogut dur pràcticament totes,
almenys les que vam començar a iniciar de curs les hem pogut acabar.
I també totes les estructures de xarxa també les hem pogut anar treballant.
Aquesta incertesa no ens ha permès potser consolidar les activitats.
I el balanç aleshores que fa l'Ajuntament a través de la Montse Alegret, quin és?
No, el balanç és bo.
El que comentava la Mercè és que l'Ajuntament i la Generalitat
cada començament de curs signen una denda per part del nostre local
i per part de la consellera d'Educació
on queda marcat la quantitat de diners que es té per cada una de les activitats,
i aquesta denda es va signar.
La primera part que correspon, clar, una cosa són els anys naturals
i les administracions funcionen per anys naturals
i l'altra cosa són els cursos escolars que agafen part d'un any i part d'un altre.
Amb la qual cosa tot el que va ser la partida del 2011
sí que la Generalitat va pagar l'Ajuntament el que s'havia conveniat amb l'adenda,
però tot el que hem fet durant el curs escolar l'any 2012
sí que la Generalitat va enviar una carta
dient que la voluntat era de fer front a les despeses que això ocasionava,
però aquests diners no els tenia la Generalitat.
Aquests diners la Generalitat els esperava de Madrid,
del Ministeri de Migració i Assuntos Socials,
que en una primera instància el Ministeri els va dir que sí,
però que a l'hora de la veritat van rebre una carta,
com tots sabem la Generalitat, les retallades,
dient que no hi havia aquests diners.
Llavors, clar, la Generalitat va comunicar a l'Ajuntament
que els diners que havien fet front a l'Ajuntament durant el 2012
no arribarien perquè no havien arribat.
Llavors, sí que això ha sigut una cosa que ha produït un cert malestar,
el que deia la Marseu, ara sí, ara no, ara sí, ara no.
Malgrat tot, podem dir que aquí a Tarragona s'ha tirat endavant
i hem acabat pràcticament a final de curs amb totes les activitats.
És a dir, que malgrat les dificultats econòmiques,
el balanç que feu des de l'Ajuntament,
des d'un punt de vista més pedagògic i de la filosofia del...
Exacte, ara ho anava a dir.
Una cosa és la part econòmica, que això sí, s'ha quedat penjat,
i l'altra cosa és la part educativa,
el fet que molts nois i molts noies,
molts nens i molts nenes han pogut fer activitats extraescolars,
han pogut fer estudi assistit,
han pogut fer activitats artístiques,
han pogut fer activitats esportives, val?
I això és l'important.
Amb molts nois i noies arribem,
sobretot en els barris de Ponent,
que és un estat el gruix de la gent en què nosaltres treballem,
i tots aquests nens, almenys,
no s'han quedat sense totes aquestes activitats aquest any, no?
Mercè, de quines edats s'estan parlant?
O de quins cursos treballeu especialment?
I en quina tipologia o perfil de nens i nenes treballeu?
O són el conjunt de les classes i de les escoles?
On esteu?
Bé, sobretot ens movem en primària,
que això seria primària infantil,
però des de les escoles,
és a dir, dels 3 als 12 anys.
Però, clar, també treballem conjuntament
amb les llars d'infants i amb els instituts.
I la tipologia són nens i nenes
que tenen dificultats per seguir,
parlo en general, també,
però nens i nenes amb dificultats
per seguir el currículum.
El ritme habitual dels companys i companyes.
Sí, hi ha les activitats molt enfocades
en aquest perfil de nens.
Però també fem activitats per a tot el grup classe.
O sigui, tenim activitats específiques
per a col·lectius, allò més vulnerables que es diu,
però també activitats que és per a tota la població
d'aquestes zones.
Repassem una mica les activitats
que heu fet al llarg d'aquest curs,
perquè, a més, seguint una mica el criteri de la Fundació,
les dividiu com en quatre eixos, no?
Sí, és un criteri que ja vam pactar
entre el Departament, l'Ajuntament i la Fundació.
ja fa temps,
que és una manera de saber cap a on volem anar, no?
I cada inici de curs,
tenir clar quin tipus d'activitats volem fer
en funció dels objectius.
Els quatre eixos que nosaltres ens marquem aquí,
per una banda, és afavorir l'èxit educatiu,
per una altra, afavorir el que seria l'equitat i lleure,
el tercer seria promocionar el que és la xarxa
i el que és l'entorn,
i en quart lloc, no?,
en últim lloc,
tot el treball amb les famílies, no?
Creiem que treballar amb famílies és condició sine qua non
per treballar amb els nens.
Les activitats concretes,
per exemple, pel que fa a l'èxit educatiu,
fem activitats d'estudi assistit,
en horari extraescolar,
a les escoles i instituts.
I és per aquests nens que tenen dificultats
per arribar als cinc, no?,
que tenen ganes,
però que potser la família no els pot donar un cop de mà.
Llavors nosaltres organitzem aquestes activitats extraescolars
d'afavorir el que seria una mica l'autonomia,
les tècniques d'estudi,
el reforç dels continguts.
I això, perdona,
ho feu a la mateixa escola?
Sí, sí, sí.
En horari extraescolar,
però al mateix centre educatiu.
La majoria d'activitats les fem sempre
dins els centres educatius.
Una altra activitat que fem,
en diguem aprenentatge lectóic,
que aquesta la fem en col·laboració amb el Departament de Pedagogia
de la Universitat Rovira i Vergili.
Aquesta és una mica, doncs,
d'aquelles activitats que en diguem d'aprenentatge servei
i d'afavorir una mica el que és la xarxa de comunitat educativa.
Aquí els estudiants de pedagogia, doncs,
poden fer pràctiques en matèria de lectura cooperativa i dialògica
a les escoles o instituts de pla d'entorn.
I fan una sèrie d'activitats amb els nens.
I els serveix als estudiants com a pràctiques
i als alumnes, doncs, no?,
com un reforç d'activitats concretes
en matèria de lectura.
Una altra activitat que tenim
són els equips de lectura.
Tenim un grup de sis voluntaris i voluntàries jubilats
i van a les escoles
i també a algun institut
a fer suport de lectura
amb dos, tres, quatre nens.
Però què fan els jubilats que fan?
Els ajuden a llegir?
Sí, fan lectura...
I entendre una mica el que estan llegint.
El que tenia lectura comprensiva.
Sí, i també xulo, perquè com que l'es d'edat,
la relació intergeneracional que es crea...
que lliga nens molt petits
amb els seus avis, entre cometes.
Sí, és divertideta.
Sí, perquè a més fan servir...
Algunes de les lectures que fan servir
són lectures de la seva època.
L'altre dia ens explicàvem
que portava el cavall fora, el tatà,
no ho dic tot.
Les seves lectures...
Les de fa 40 o 50 anys.
Què més feu?
Una altra activitat que fem es diu
Lliga el conte i passa-l.
Aquesta també és de reforç de la lectura
i la fem en col·laboració
amb la Biblioteca Pública de Torreforta.
I aquesta consisteix, doncs,
que a la zona de Ponent,
que és on es concentra el major nombre
d'escoles i d'entitats, no?
Doncs, totes les escoles llars
i entitats que volen
treballen un mateix conte.
Tots els treballs que surten d'aquest conte
els pengem en un bloc,
que aquí ens fa suport també
al Pla de Desenvolupament Comunitari
Torreforta-Riu-Clar
i el Punt Òmnia de Camp Clar.
I després aquest bloc
doncs el poden veure les famílies.
Entre tots també es pot veure
i pot ser una manera de treballar en xarxa
per veure com cadascú treballa el conte.
Llavors, clar, els nens senten
que aquest conte el persegueix una mica
perquè se'l troben en diferents espais.
És també una activitat així divertideta
i fa poc vam poder fer una cloenda.
A veure.
I una altra activitat seria
el de suport d'aules obertes
que la fem als instituts,
que són també per a aquests nens
que tenen més dificultats
a vegades per seguir el ritme escolar
i normalment doncs és una mica
de suport al projecte d'hora escolar
que ja tenen, no?
Que és un aprenentatge més pràctic,
més experimental.
I també des de fa un temps ja
oferim la possibilitat
d'obrir les biblioteques de les escoles
en horari de tarda
perquè els nens tinguin un espai
doncs de treball,
sobretot si l'escola es troba lluny
del que seria una biblioteca pública o municipal.
Molt bé.
Tot això seria pel que fa a l'eix
que vosaltres anomeneu èxit educatiu.
Éxit educatiu.
I buscar això
que aquests nens i nenes
que tenen dificultats
doncs puguin agafar el ritme
de la resta de la classe.
Quines altres coses feu?
Vols explicar Montse a tu?
Montse, les expliques tu?
Fem un altre eix
que us ho he explicat abans
que us ha anomenat la Mercè
és la de quitat i lleure
i aquí sí que englobaríem
tot el que són les activitats extraescolars.
Les artístiques
que sí que aquest any
hem fet relativament poqueta cosa
i les esportives
que aquestes sí són importants.
Hi ha una bona...
ha començat a haver una bona xarxa
entre escoles
amb activitats esportives.
O sigui, la nostra idea era que
les escoles d'una zona en concret
però si una feia el bàsquet
els nens de les altres escoles
poguessin anar a fer el bàsquet
amb aquella escola
i si una altra feia futbol
els nens de diferents escoles
poguessin fer futbol
amb aquella escola.
A part de fer algun tipus de competició
entre les escoles.
A la zona de ponent, per exemple,
d'escoles de primària
amb un espai no massa ampli
hi ha moltes escoles,
moltíssimes escoles.
I aleshores era fomentar
una mica el treball en xarxa
precisament això, per exemple,
a través de les esportives.
Què més?
Amb les llars d'infants,
per exemple,
que aquí sí que intervenim
però molt menys
que en primària
que és el grosso
com deia la Mercè del Pelotón.
El que hem fet...
Re, un compte a comptes, val?
Han anat un compte a comptes
a cada una de les llars
per un petit...
L'any passat sí que havíem fet
alguna cosa més.
Havíem fet els tallers infantils
que eren uns tallers
que feien amb els nens
de la guarderia
i els seus papes, val?
Conjuntament.
Però aquest any
no hem arribat.
Només ens hem quedat
amb el compte a comptes.
Molt bé.
Xarxa i entorn,
que és un altre eix.
En xarxa i entorn,
sobretot també,
la idea una mica
és aquesta,
és promocionar
tot el treball en xarxa,
el treball comunitari
que puguem fer.
I tenim una activitat
que són uns tallers culturals,
aquest any els hem fet
sobre el cooperativisme,
l'any passat el vam fer
sobre Joan Maragall,
doncs els fem en col·laboració
amb l'Institut Vidal i Barraquer
i després des del Departament
de Serveis Socioculturals
i a la Comunitat
doncs hi ha tres cicles formatius
d'educació infantil,
animació sociocultural
i integració social
doncs que dins
de les seves assignatures
es programen tallers
segons el tema
que hàgim escollit
entre l'Institut
i el pla d'entorn
que després s'apliquen
a les llars d'infants,
escoles o instituts.
I aleshores,
què fan els nens
i què fan els estudiants
de l'Institut?
Els estudiants
dels instituts
el que fan és
nosaltres els preparem
una mica la diagnosi,
els expliquem una mica
quina tipologia de nens
i què necessiten
i ells els preparen
els tallers
aquest any
doncs això
sobre el cooperativisme,
els preparen
tots els materials
i tal,
ho apliquen,
és a dir,
van a les escoles
a fer-ho amb els nens
i després ho avaluen
i per ells també
és un procés de pràctiques,
és com el de l'aprenentatge
servei que us comentava
abans de pedagogia
i després els nens,
és a dir,
els centres educatius,
els arriben propostes
una miqueta diferents
al que seria
l'educació més formal,
propostes diferents,
sí,
de com treballar
un tema
i són tallers
que també tenen
molt bona rebuda.
Aquest any també
doncs veiem
que hi havia famílies
que feien demanda
de poder fer classes
d'àrab
als seus nens
i amb això
el Departament d'Ensenyament
té un conveni
amb el Consulat Marroquí
on tenim professors
i professores
que fan classes d'àrab
no només per nens
d'origen àrab
sinó per tots els nens
que vulguin apuntar-se
i aquest any
doncs també
hem organitzat això
al Centre Cívic
de Torreforta.
I ha funcionat?
Sí, sí, sí, sí.
Hi ha dos grupets
que en total
sumen uns 25 nens
tots d'origen magrevia
sí que a veure
si l'any que ve
doncs
podríem sumar-hi
algun nen
de per aquí
perquè la idea
no és
és que sigui
per tots els nens
però ha funcionat bé.
Molt bé
perquè
fora del que és plantó
sí que això
a vegades
havia portat
uns certs problemes
com a Ajuntament
a l'hora
que es demanés
aules
al Centre Cívic
si no estava
massa clar
a què es anava a ensenyar
o sigui que realment
fossin classes
d'àrab
d'idioma
que no hi hagués
cap connotació
religiosa
d'alguna manera
darrere
que si no que fossin
i el fet
que com ha dit la Mercè
que fos un conveni
entre el Consolat
i el Departament d'Ensenyament
o sigui que d'alguna manera
el Departament ha vist
el que s'ha d'ensenyar
l'estructura que té
vull dir
si hi ha sintaxi
si hi ha semàntica
què s'explica
i tal i qual
ha favorit
que es pogués utilitzar
els espais públics
per realment
ensenyar
el que és la llengua
d'aquests nouvinguts
que potser fa temps ja
que estan aquí
que no sou nouvinguts
sinó que són de segona
o tercera generació ja
i que per tant
és menys accessible
al seu aprenentatge
de l'idioma
i en l'àmbit
de les famílies
què heu fet aquest any
aquest curs
aquest curs
perquè té coses
aquí és on s'ha notat més
els problemes de diners
vols dir
on ha estat
una qüestió pressupostària
sí
ha estat una qüestió pressupostària
realment
és un dels objectius
que en pla d'entorn
sempre ens hem marcat més
però sí que són
d'aquelles activitats
que normalment començaven
el gener al febrer
sempre el primer trimestre
prioritzem
el que són
les extraescolars
amb els nens
i quan ja queda
tot el curs
més composat
és quan fem famílies
perquè clar
activitats molt continuades
en el temps
les famílies
també els és dificultós
aguantar-ho
i clar
Genève Brès
quan ja ens va vindre
doncs
la retallada
la retallada
la contenció pressupostària
important
i després hem fet poques coses
però bé
la idea sempre és
fer xerrades
sobre temes vinculats
amb l'educació dels fills
o fer tallers específics
que des de l'AMPA
ens demanen
la finalitat sempre és afavorir
una mica
la relació de les famílies
entre elles
i la relació de les famílies
amb l'escola
i amb tot això que feu
Montse
heu calculat
quants nens
en quants nens
d'alguna manera
heu actuat
a través del pla educatiu
d'entorn?
ara ho parlàvem
abans de venir
calculàvem més o menys
sobre
al redó d'uns 5.000
arribem a uns 5.000
alumnes
entre
entre llarg d'infants
entre escoles
i instituts
i la UEC
la unitat d'escolarització
compartida
que també
en forma part
com a sí
al redó d'uns 5.000
i a partir de l'experiència
d'aquests darrers anys
i potser especialment
a partir de l'àrea d'aquest any
de cara al futur
Montse
de cara al curs vinent
el podrem mantenir
el pla educatiu d'entorn
com a mínim
per part de l'Ajuntament?
a veure
les últimes notícies
que tenim
és el departament
de l'ensenyament
de la Generalitat
he dit que ells
continuen amb el pla educatiu d'entorn
el que no donen
és una dotació econòmica
serà un pla educatiu
no tindrà
un pressupost econòmic
creiem
si mantindrà
un dels seus
professionals
un assessor LIC
normal
ara hi havia
la nostra companya
la Ramay Vanrell
que és assessora LIC
i que té unes hores
destinades al pla educatiu d'entorn
creiem que això
ho mantindran
i llavors
després dependrà
de cada municipi
si vol continuar o no
sapiguem que no
hi ha una dotació
pressupostària
amb el pla educatiu d'entorn
o no
sembla ser
que l'Ajuntament de Tarragona
té intenció
de continuar
amb el pla educatiu d'entorn
en el conveni aquest
que s'assignava
hi havia una part econòmica
que també posava
l'Ajuntament
i en principi
la idea de l'Ajuntament
és l'any que ve
continuar passant
la part econòmica
que posàvem
com a Ajuntament
i continuar amb el pla educatiu
a la ciutat
si en principi
la idea és aquesta
i al marge del tema
dels números
i dels pressupostos
que sempre són difícils
des del punt de vista
de contingut
Mercè
penseu coses noves
pel curs vinent
voldríeu incorporar
doncs
noves activitats
que penseu
de cara al futur
noves activitats
concretes
tampoc les hem pensat
perquè ara mateix
seria fer volar
Coloms
no què es diu
però sí que
en les comissions de zona
que són les reunions
que fem trimestralment
entre equips directius
dels centres
i entitats del territori
doncs
que fem una mica
el seguiment
i la planificació
conjunta del pla
doncs
ara a final de curs
vam fer una mica
de reflexió
sobre resultats
i sobre línies
cap a on
hauria d'anar
el pla educatiu
d'entorn
els temes
que van sortir
com a prioritaris
a l'hora
de mantenir-los
però una banda
sortia tot el tema
d'intentar consolidar
mantenir i consolidar
totes aquestes
estructures
de xarxa
aquests 4, 5, 6 anys
treballant
tots plegats
perquè ens coneguem tots
perquè entenguem tots
perquè puguem
pactar una mica
necessitats i objectius
això és tot un treball
que s'ha fet
doncs
intentar mantenir
una mica això
mantenir aquestes comissions
de zona
aquestes reunions
entre entitats
i centres educatius
i també
totes les col·laboracions
que tenim
amb l'Institut Vidal i Barraquer
amb la facultat de pedagogia
amb el voluntari
al lector
i anar una mica
cap a aquesta
cap a aquesta línia
de treball en xarxa
després
hi ha dues activitats
que estan especialment
ben valorades
perquè sobretot
van destinades
a
parli una mica
les necessitats
dels col·lectius
més vulnerables
i per una banda
seria l'estudi assistit
que comentava
aquestes activitats
extraescolars
de suport
així de repàs
de tècniques d'estudi
i després
totes les activitats
esportives
durant aquests anys
la dotació
que rebien els centres
per fer activitats esportives
suposava poder fer
moltes activitats
en col·laboració
amb les AMPEs
també
però fem moltes activitats
a un preu molt baixet
i això fa que tots els nens
s'hi puguin apuntar
depèn quin sigui el cos
de les activitats
molts nens
no hi poden participar
doncs aquestes dues activitats
són de les més ben valorades
per això
perquè
podem arribar
a aquest perfil
de nens
que no tenen recursos
per poder-se pagar
altres coses
els tallers
per a famílies
també
sempre
han estat
molt ben valorats
perquè
aquesta cohesió
entre les famílies
sempre
genera
molta proximitat
de cara a les escoles
i això també va bé
i després
també es plantejava
que
sobretot
si el pla
continua
mantingués
aquest treball
i pogués fer-se
una miqueta més extensiu
a tot el que serien
entitats
i serveis
del territori
que a vegades
sí que era
es valorava
que el pla
havia estat
molt destinat
al que era
l'educació formal
i poquet
al que seria
tota la part
més social
o no formal
i aquestes serien
una mica
les propostes tècniques
les propostes tècniques
a l'espera
de veure els pressupostos
que hi ha a partir
del setembre
per la Fundació
en qualsevol cas
Xavi
és un pal de paller
d'alguna manera
fonamental
al llarg de tot l'any
participar i gestionar
aquest pla educatiu d'entorn
realment
al pla educatiu d'entorn
hi ha una trentena
de persones
treballant-hi
a la Fundació
vull dir que
d'una manera
o d'una altra
coordinant
o amb activitats
de monitoratge
de coordinació
hi ha una trentena
de persones
que es redueix
realment
cada vegada
que es va reduint
els pressupostos
anem reduint
la plantilla
o sigui
oferim menys feina
a gent
que li pot anar
molt bé
aquesta tipologia
d'activitat
en fi
malgrat les dificultats
econòmiques
no ens ho podem deixar
perdre
el pla educatiu
d'entorn
perquè ja hem comentat
que a més
s'ha arribat
aquest curs
a uns 5.000
nens i nenes
i això és realment important
avui que comencen
les vacances
escolars
avui que comencen
les activitats
d'estiu
aquelles activitats
a casa
els d'estiu
de campaments
avui hem fet balanç
del curs 2011-2012
que ha anat prou bé
malgrat com dèiem
aquestes dificultats
pressupostàries
i cal preveure
que es pugui tornar
a engegar
a partir del setembre
a octubre
amb el curs 2012-2013
avui n'hem parlat
i hem fet balanç
amb la gent
de la Fundació
Casa l'Amic
amb la tècnica
amb l'educadora
de la Fundació
la Mercè Alamont
Mercè moltes gràcies
i molta sort
i també n'hem fet balanç
amb la tècnica
de l'Ajuntament
la Montse Alegret
que vagi molt bé
molta sort
amb aquests números
que s'han de fer
de cara al 2012-2013
moltes gràcies
gràcies a totes dues
i gràcies també
al Xavi Saragossa
que com cada dia
ens ha acompanyat aquí
a l'espai
al carrer
a la cinturia
de Tarragona Ràdio
Xavi, fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Que vagi bé
Bon dia