Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
I així ho portem-se en el llarg de 127 edicions de l'Espai Tothom.
Molt bon dia, què tal? Una setmana més us acompanyem a la sintonia de Tarragona Ràdio,
quan passen alguns minuts de les 11 del matí, concretament 13 minuts passen ara mateix de les 11 del matí d'aquest dilluns.
Una setmana més, com us deia, engeguem aquest espai on ens agrada parlar,
on ens agrada debatre, on ens agrada abordar temes que interessen el col·lectiu de persones amb discapacitat,
amb i sense discapacitat, perquè ja ho sabeu que intentem tractar temes que interessen a tothom.
Avui, a l'altra banda de la peixera, controlant tots els botons i botonets,
perquè tot son i com ha de sonar, ens acompanya Lluís Comés,
i qui us parla i qui us acompanyarà durant els propers minuts, un servidor, Miquel González. Comencem.
Diuen que el dret a vot és propi de les democràcies, aquests sistemes de govern basats en la voluntat popular,
un dret de vot que, tal i com reconeixen els textos legals, les constitucions, els estatuts,
és universal, o ha de ser universal, lliure, igual, directe i secret.
Però fins fa poc, sexs i deficients visuals no el tenien garantit, aquest vot secret,
ja que havien de votar assistits d'algú de confiança.
Ara ja sí, sexs i deficients visuals poden votar secretament,
ho podran fer també a les properes eleccions del Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre,
i per parlar-ne de tot això, tenim avui la Meritxell i Mèrica a l'altra banda del fil telefònic,
ella és membre de l'Associació Catalana per la Integració del Sec,
impulsora de la plataforma VotoAccessible.
Meritxell, molt bon dia.
Hola, bon dia.
He comentat moltes coses, que ara sí que les persones cegues i deficients visuals poden votar secretament,
però això no és tan... vaja, és bastant nou, és a dir, s'ha aconseguit no fa tant temps.
Doncs no, la veritat és que la primera vegada va ser el 2008,
és a dir, que amb el temps que portem, diguem-ne, de democràcia,
la veritat és que és poquet temps, no?
Però bueno, la cosa és que Catalunya ja és la segona vegada,
que passa això a les eleccions al Parlament.
En les eleccions al Parlament ja s'ha pogut fer també en algunes generals, no?,
fins i tot en algunes europees.
Sí, exactament.
I bueno, les que queden pendents, que són sempre les municipals,
que alguna vegada n'hem parlat amb vosaltres,
que això encara està per regular,
però la veritat és que en autonòmiques ja s'ha repetit en dues ocasions,
això vol dir que, bueno, doncs el cercle es va tancar i ha començat un altre cop, no?
Després et preguntarem sobre les municipals, aviam com està tot.
De fet, traslladem-nos al 2004,
perquè és aquell moment on vosaltres comenceu a reivindicar
la possibilitat de votar de forma secreta, no?,
és a dir, sense l'assistència d'una altra persona,
i fins fa dos o tres anys, fins fa un parell d'anys,
la legislació deia que les persones cegues podien votar,
però assistides per una persona de confiança.
Això ara ha canviat, i en què consisteix ara el vot accessible,
o aquest kit de vot accessible?
Bé, doncs la cosa és que, com tu deies,
doncs es podia votar sempre assistits d'algú,
perquè les paperetes estan impreses amb tinta,
i per tant nosaltres no les podíem llegir,
i vam anar investigant una miqueta què es feia d'altres països
i veient diferents models i parlant amb els diferents partits polítics
i amb els governs que hi havia en cada moment
per poder canviar la llei electoral.
Efectivament es va poder canviar la llei electoral
i implementar un sistema de vot accessible
que bé, a nosaltres ens sembla força correcte,
pot tenir els seus quers, com tot,
o els seus més o els seus menys,
però sí que és veritat que de moment
supleix aquesta carencia
i permet que les persones cegues que vulguin,
és a dir, és un sistema de sol·licitud,
doncs un mes abans, durant tres setmanes aproximadament,
puguin trucar a un telèfon gratuït,
que posa, en aquest cas, per exemple,
l'ha posat la Generalitat,
doncs que puguin trucar i puguin dir
jo, com a persona cega, vull votar amb autonomia,
i per tant demano aquest kit de vot accessible.
De fet, aquest període ja s'ha tancat, no?
Vull dir, ja no seríem a temps de demanar aquest...
Ja no hi som a temps, ja es va tancar el dia 29 d'octubre,
però bé, en tot cas, clar, això s'ha de fer
en uns quants dies d'antelació,
perquè després s'ha d'imprimir tot això,
s'ha d'enmuntar aquests kits,
i s'han de portar els col·legis electorals al dia en qüestió.
I qui s'encarrega de fer tot aquest procés,
perquè entenem que la Generalitat hi és part implicada,
de fet, és qui posa en marxa també aquestes campanyes, no?,
que hem pogut veure per la televisió i escoltar per la ràdio.
Sí, aquestes campanyes formen part també del que nosaltres vam exigir,
que es fes molta difusió d'aquest tema, no?,
perquè realment, clar, si hi ha un sistema de vot accessible,
però ningú el coneix, doncs no funciona, no?
Llavors, sí, en aquest cas,
la Generalitat ha fet una campanya institucional per recordar-ho,
quan són estatals, doncs és l'Estat, i així.
I bé, doncs, aquests kits es fan,
bueno, es fan supervisats per la Comissió Obrall espanyola
i també, doncs, pels notaris,
que d'alguna manera, doncs, clar,
van, doncs, mirant que aquests kits tenen el que han de tenir, no?,
i que després, quan els té l'usuari, doncs,
tindrà totes les paperetes...
No hi falti res, no?
Exactament.
Ara, de seguida ens expliques què contenen.
Sí.
Si et sembla, Meritxell, escoltem,
com sonava la campanya que enguany promovia la Generalitat
per informar sobre aquest vot accessible, aquest vot braille?
El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya.
i si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot braille
trucant al telèfon gratuït 900-100-186.
Tens temps fins al 29 d'octubre.
Més informació al 012 o parlament2012.cat.
Així sonava la campanya institucional, com deien,
informant-nos d'aquest telèfon on podíem trucar fins al 29 d'octubre
per sol·licitar, doncs, tot aquest kit.
Quan parlem de kit, a què ens referim?
Què és exactament el que una persona cega, deficient visual,
es trobarà el dia 25 de novembre
quan arribi al seu col·legi electoral per votar?
Doncs quan arribi al seu col·legi electoral,
es trobarà amb un malatí, com de cartró,
que té custodiat el president de la mesa
i aquest malatí, doncs, conté, en aquest cas,
dic en aquest cas perquè quan hi ha eleccions al Senat
conté també altres coses una mica diferents,
però en aquest cas el que es trobarà serà,
per exemple, en aquestes eleccions,
si hi ha, doncs, 22 candidatures,
no ho sé, m'invento el número perquè no sé exactament quantes són,
però em sembla que era una cosa així.
22 candidatures que es poden presentar correctament,
doncs, trobarà 22 sobres etiquetats amb sistema brall
i també amb lletra tinta,
amb lletra suficientment gran i contrastada,
on a dintre de cada sobre hi haurà una papereta normalitzada,
una papereta com totes.
I el que farà la persona...
A la papereta no hi ha cap distintiu,
és a dir, que el vot és segreta en aquest sentit,
és a dir, no es pot...
No es diferència una papereta normal d'una papereta
de les que conté aquest maletí, diguéssim.
Ah, exactament.
On hi ha l'etiqueta, perquè ens entenguem,
és el sobre que conté aquesta papereta per cada candidatura.
És un sobre que el que ens ajuda és a trobar la papereta que conté.
És a dir, si hi ha 22 sobres,
nosaltres anirem mirant tots els sobres
fins que trobem el sobre de la nostra elecció,
extraurem la papereta
i la posarem en un sobre de votació,
que també està en aquest kit,
però que és un sobre de votació normal i corrent,
sense brall i sense res.
Per tant, el nostre vot, quan votem,
serà exactament igual que el de tothom.
És a dir, perquè ens entenguem,
posem, per exemple, que volem votar el partit Tothom,
que me l'acabo d'inventar ara,
coincidir amb el programa.
Buscaríem, dintre d'aquestes candidatures,
els sobres etiquetats en braille,
la papereta del partit Tothom, per exemple,
que seria una papereta completament normal,
la posaríem al sobre de votació normalitzada,
que és un sobre completament normal,
i després, què?
Ens dirigiríem cap a l'urna per efectuar el vot?
Cal algun consell a l'hora d'efectuar aquest vot?
Ens han d'assistir, ens han d'ajudar, com funciona?
A veure, en principi, no hi ha cap problema
en què ens puguin indicar com està l'urna,
urna situada, ens poden dir on està l'entrada,
per posar bé la papereta i així,
però, en principi, podem votar per nosaltres mateixos,
no cal que ens posin la papereta, ningú, ni res.
I també, si algú té algun dubte,
en principi, dintre del kit també hi ha unes instruccions
escrites en brall,
que expliquen tot el procés, com funciona,
i cosa que sí que és molt important,
tenim dret a que ens permetin un espai còmoda i tranquil.
Això t'ho anàvem a preguntar, perquè, clar,
no és qüestió de muntar tota aquesta perdeta de sobres,
papers, no?, allà al mig, és a dir...
No, no.
Clar, el reglament en el que s'especifica tot aquest sistema,
que és un reglament...
És a dir, hi ha la llei electoral que diu que sí,
que ara, efectivament, hem de votar en un sistema nou, d'acord?
Però després hi ha un reglament que explica, doncs,
què s'ha de fer, campanyes de difusió,
que explica com ha de ser el sistema,
que explica mil i una coses, no?
I una de les coses que diu
és que la persona que ho desitgi,
doncs, té dret a un espai,
si estem en un col·legi electoral,
doncs, a una sala, o el que sigui,
on pugui estar tranquil,
llegint tota aquesta documentació,
i que, òbviament, no estigui observat,
perquè, si no, ja no...
Clar, perdem el secretisme del vot, no?
Sí, sí, sí.
I això sí que és una cosa
que ho hem de batallar encara una miqueta,
perquè moltes vegades no s'acaba de tenir massa clar,
i és veritat que, clar,
els presidents de mesa i els membres de mesa
cada vegada canvien, no?
I se'ls donen unes instruccions,
i les tenen per escrit, i així,
però a vegades, pel que sigui,
doncs, hi ha algú que no ho té tan clar,
i et diuen, doncs, no, bueno,
o fes-ho a la cabina, o el que sigui,
o mira aquí mateix, o tal,
i dius, no, a veure...
T'han de proporcionar aquest espai, no?
Sí, t'han de proporcionar aquest espai.
Meritxell, parlant de dades,
tenim números, és a dir,
tenim xifres de quanta gent
ha pogut demanar aquests kits,
quanta gent estava amb les condicions
per sol·licitar-ho,
o això surt més endavant?
Doncs, normalment,
acostuma a sortir pocs dies després
que s'hagi tancat el termini,
però ho he estat consultant,
i de moment no hem pogut obtenir aquestes dades.
Hem mirat també els comunicats de premsa,
i hem enviat un missatget,
però encara no ens han donat aquestes dades,
però sortiran, eh?
I, de totes maneres,
és el que diem sempre,
que ni que ho demanessin 20 persones,
creiem que és una cosa
que, a més, és suficientment flexible
perquè és a demanda,
i que realment és una cosa que és un dret,
i, per tant, doncs,
si ho demanem 20 persones,
doncs 20 persones que poden exercir
aquest dret que han de tenir, no?
S'espera que vagi amb creixement,
és a dir, que cada comissi
s'esdemani més aquest suport o no?
Bé, això és el que ens agradaria.
És el que voldríem, no?
Jo crec que sí,
perquè cada vegada es va coneixent més.
L'última vegada a Catalunya
crec que van ser 203 persones,
però no em voldria equivocar
si 203, 206, una cosa així,
però, vaja, jo sóc optimista en aquest sentit
i penso que sí,
que cada vegada la gent confiarà més
en aquest sistema,
perquè al principi potser era molt desconegut,
la gent no sabia com s'havia d'utilitzar,
com s'havia de fer,
o no tenia l'hàbit de demanar-ho,
i cada vegada penso que serà més fàcil
que això augmenti.
El que passa és que també és veritat
que si hi ha desencís
a l'hora de votar en la ciutadania,
això, per exemple,
també es va notar a les últimes eleccions.
Òbviament, però ja no es tracta d'un tema
de demanar o de no demanar,
sinó es tracta d'un tema d'anar a votar
o de no anar-hi.
Exactament.
I amb el tema de les municipals,
què passa?
Perquè hem parlat moltíssimes vegades,
aquest vot amb la gent diu,
seria el titular,
encara no per les municipals,
no?
I sembla que així ens mantindrem.
Bé, les municipals són un tema
que sembla quedar encallat cada vegada.
És cert que sí,
que són més complexes,
que a cada ajuntament hi ha unes candidatures diferents,
que hi ha ajuntaments amb llistes obertes,
que hi ha pobles que tenen menys d'ells habitants
i llavors es presenten candidatures obertes
amb persones i tot això,
però hi ha sistemes
i no s'acaba d'implementar cap mena de sistema.
S'han aprovat diferents coses,
però no sembla que això es vulgui solucionar amb facilitat
i la veritat és que ja és com,
bé, no acabem d'entendre-ho, no?
Perquè al principi parlàvem d'aquest sistema del vot en braille,
però em deies,
hem estudiat altres sistemes,
hem estudiat altres models.
N'hi hauria algun que podria ser més útil
de cara a les municipals
o fins i tot a les eleccions generals o autonòmiques?
A veure, nosaltres creiem que de moment
s'ha d'apostar pel braille
perquè en les eleccions,
ara convencionalment,
tothom vota en paper.
Amb el tema eleccions autonòmiques i generals
i fins i tot europees,
ho tindríem salvat amb aquest vot en braille
que s'ha demostrat que funciona i funciona bé.
Però de cara a les municipals, per exemple?
Clar, bé, sabem,
no perquè se'ns hagi dit massa explícitament,
però que s'han mirat alguns programes informàtics
que podrien imprimir les paperetes in situ,
el que passa és que, clar,
això també és un sobrecoste immens
perquè has d'anar portant a cada poble
que es demani...
Aquests terminals o els aparells necessaris.
Aquests terminals que se sàpiguen utilitzar bé,
que després el gran problema és que la persona cega
no pot comprovar que allò està ben imprès
i si el seu vot és nul.
Clar, clar, clar.
I si no s'està imprimint correctament
la candidatura que vol.
És que això encara no és tan clar.
És a dir, que passaria per la tecnologia,
pot ser aquest sistema per facilitar.
Podria passar per aquí, no?
Podria passar, però en tot cas,
de moment, no sabem a veure què podria ser millor, no?
Perquè, clar, és el que diem.
Si la tecnologia potser estarà molt bé
quan tothom l'estem utilitzant
i quan sigui fiable per tothom, no?
Clar, perquè encara no tothom controla la tecnologia per realitzar.
Clar, potser llavors estarem excluint
una sèrie de gent que no la sap fer anar.
Si el que estem intentant és integrar i normalitzar,
tampoc no es pot excloure en aquest sentit, no?
Sí.
Doncs, Meritxell, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos aquest matí.
quan tinguis les dades,
de ben segur que ens les facilitaràs
i així, doncs, també podrem fer una valoració amb xifres,
però, vaja, el que deies,
que tampoc no és el més important.
Meritxell Almeric,
membre de l'Associació Catalana per la Integració del SEC,
impulsors de la plataforma Vot Accessible,
moltíssimes gràcies
i que vagi bé de cara al dia 25.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I si fins ara parlàvem de posar paperetes dins d'una urna,
de cara al 25 de novembre i fer-ho de forma accessible,
ara ens anem a caminar.
De fet, caminarem nosaltres virtualment des d'aquí,
des de l'estudi,
perquè qui sí que està caminant
és el Josep Perelló,
responsable del grup excursionista Amics de la Montanyeta,
a qui també ja saludem a través del telèfon.
Josep, molt bon dia.
Molt bon dia, Miquel.
Fent aquest camí de Sant Jaume,
de fet, en parlem,
n'hem parlat sovint al programa,
sentim de fons que tens una mica de vent,
ara ens comentes on esteu i amb quina situació, Josep.
Mira, doncs, Miquel,
en primer lloc,
agraïu-vos moltíssim que es poseu en contacte amb nosaltres
i més estan així tan lluny com estem, no?
Estem en Terres de Lleó,
vam començar el divendres dia 2 a Burgos
i avui, si tot va bé,
arribarem a segon cap allà a les 3 de la tarda o així.
Avui estem fent el tram entre Carrion de los Condes i segon.
Molt bé.
Quantes persones esteu realitzant aquest camí de Sant Jaume per etapes, Josep?
A veure,
en conjunt som un grupet de 9 persones,
el que passa que, clar,
degut a temes de feina, etcètera,
és molt difícil que érem tots alhora sempre, no?
Aleshores, ara estem caminant 5 persones,
ara mateix i, bueno,
doncs aprofito l'ocasió també per saludar
i enviar-los una abraçada molt forta
als que no han pogut vindre,
a ells, a la Púria, a la Dolors, la Núria, al Jaume,
que en aquest cop no ens han pogut acompanyar.
Fem una mica d'història, Josep, si et sembla,
perquè això ho començàveu, si no m'equivoco,
al 2011 i us marqueu com a objectiu
fer aquest camí de Sant Jaume
una mica per ajudar o, vaja,
per donar suport a la gent de la Muntanyeta,
de l'Associació Provincial de Paralisi Cerebral de Tarragona.
Exacte. Això ho vam començar, a veure,
la idea va sortir un d'aquests dies
que sortim a caminar al grupet aquest Amics de la Muntanyeta,
que solen fer-ho, doncs, cada dos dissabtes així.
Va sortir la idea de portar, doncs, bé,
aquest espírit de la Muntanyeta
i de tots els nens que hi ha allí fins a Santiago.
I, bé, vam començar el gener de l'any passat.
I, bueno, estem arribant a León.
que alguna cosa hem d'haver fet.
Aneu fent camí, eh?
Sí, sí.
A poc a poc.
Ara, aquesta etapa, fins quin dia arribarà
i fins on us heu marcat l'objectiu?
Bé, ara estem fent el tram de Burgos-Estorga.
En total són uns 220 quilòmetres,
així per fer-ho rodó.
I si tot va bé, doncs, divendres,
ja arribarem a Estorga.
Aquest divendres.
Sí, aquest divendres.
Llavors ja deixarem, diguem-ne,
amb un peu a coll,
aquest gran projecte,
almenys per nosaltres, que ho és.
I després ja teniu previst
quan serà la propera sortida o encara no?
Sí, a veure, la idea és, l'any que ve, acabar-ho.
Molt bé.
Aleshores, si tot va bé,
cap allà al maig, més o menys,
tornaríem a fer un altre tram
per deixar-ho,
per després de l'estiu,
doncs, ja acabar-ho, no?
Acabar-ho tot i tot.
Fantàstic, Josep.
Per les persones que esteu caminant,
totes us esteu en plena forma,
us trobeu bé, de salut, tot perfecte?
Diguem que això que és d'interrer,
la salut, perfecte.
Evidentment,
evidentment cansats, no cal dir-ho,
però, bueno,
l'ànim, l'espírit de la muntanyeta
ens va caminar,
ens va volar a tots plegats
i, bé, en conjunt estem tots bé,
que és l'important.
doncs, Josep,
et deixem caminar,
que continuï aquest camí cap a Estorga
i, vaja,
doncs,
n'estarem també pendents
de com evolucioneu.
Molt bé,
doncs, no res,
aprofitar l'ocasió
per enviar una salutació
a tots els de Tarragona,
a la muntanyeta,
en especial al Rubén i al Pepe,
que,
si no em senten,
doncs, bueno,
en representació de tots els nens,
no?,
una abraçada molt forta
i amics i fauniars
i tothom no cal dir-ho.
Doncs,
nosaltres ens hi sumem.
Gràcies, Josep.
Moltes gràcies, Miquel.
Bon dia.
Vinga, una abraçada.
Adéu.
Era el Josep Perelló,
el responsable del grup
excursionista Amics de la Muntanyeta,
que, com deia,
estan caminant,
estan portant l'esperit
de l'Associació Provincial
de Paralisi Cerebral
de la Muntanyeta
cap a Santiago,
amb etapes,
a poc a poc i amb bona lletra,
com s'han de fer les coses.
Nosaltres acabem,
acabem per avui,
tornarem el proper dilluns
a partir de les 11 i alguns minuts.
Recordeu que a tarragonaradio.cat
ens podeu escoltar en directe
i descarregar-vos
molts programes
de Tothom,
moltes edicions anteriors
de l'Espai Tothom.
La nostra adreça
és de correu electrònic
tothom
arroba tarragonaradio.cat
per si us voleu posar
en contacte amb nosaltres
i si ens voleu seguir
a través de les xarxes socials
a facebook.com barra tothom
i a twitter.com barra tothom.tr
Una salutació molt cordial,
que vagi molt bé la setmana.
Us saluden el Lluís,
com és a la part tècnica,
i el Miguel González,
qui presenta i edita
el Tothom.
Fins dilluns,
Tothom,
un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències
són d'allò més normal.