Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
I obrim ja la sisena hora del matí de Tarragona Ràdio,
com cada dimecres,
amb l'espai Un quart de català amb l'Enric Garriga.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
I com sempre comencem amb música.
Anem a descobrir quina és la música que avui ens porta a l'Enric.
Un quart de català amb l'Enric Garriga.
l' natomiast.
Com estàs?
Ull salvatge, pell de nina, la boca, un gran presó.
Es trenquen riure clara i blanca, crevallera negra.
Presó, penyora el món.
Desigui.
Lila, taronja, flamencés, escut d'una última bestió.
Fija, brusca, enyorada, mare, misteri, de totes les cançons.
Lluna de la meva vida, petita joia de fila de frissons.
Lluna de la meva vida, enigma, solució.
És la música, Enric, de Mishima.
Sense anar més lluny, Mishima, em sembla que van tocar un barri d'aquí a prop diumenge,
però és igual, com que era un barri d'aquests que no hi volem anar mai,
doncs no hi vam anar.
Ja hi anirem, quan vinguin a Tarragona, que si jo no estic equivocat,
enguany els veurem a Tarragona.
Sí?
No puc dir més.
No podem dir més encara.
No puc dir més, però jo sé que enguany els veurem a Tarragona presentant aquest discurs.
Es diu l'Amor Feliç, però en realitat el nom surt de la cançó.
No existeix l'Amor Feliç, que és una cançó de Brassens,
i que jo, com que soc un francòfil,
des de jove vaig estudiar francès i estic en buit de cultura francès i tot això,
jo soc anterior a l'angosseccionisme.
Doncs bé, m'agrada el tema.
No he posat aquella cançó perquè és molt llarga, però és molt xula.
He posat aquesta que es diu Ull Salvatge.
Per què?
Perquè avui toca nyiguinyogui.
Home, clar, l'associació d'idees ja és aquesta.
Ull Salvatge, que és el que jo aplico.
El discur m'encanta, està molt bé.
Té unes quantes cançons interessants, totes són interessants.
A mi és un grup que m'agrada i ja el segueixo
des del primer disc que vam fent en català
i ja m'han cridat l'atenció.
Ja els hem anat posant sempre que hem anat triant discos
i què més podem dir? No cal dir-les més.
L'Amor Feliç és d'enguany, va sortir ara fa un mes, aproximadament,
la cançó aquesta d'Ull Salvatge.
No posem la de l'última ressaca, que també m'identifico molt,
però com que ja és molt coneguda, posem-ne una altra com aquesta,
que lligui amb el nyiguinyogui. Ull Salvatge.
Doncs molt bé, Mishima avui ens acompanyarà
a la part final del programa, com sempre n'escoltarem
una altra de les cançons.
Comencem avui amb el quart de català
parlant dels guanyadors dels premis de l'Alcamp.
Sí, el Premi a la Normalització Lingüística
en l'Àmbit Socioeconòmic,
que és un títol així llarg, però és així.
Premi a la Normalització Lingüística
en l'Àmbit Socioeconòmic de l'Alcamp.
Aquesta és la 14a edició,
vol dir que fa 14 anys que ho fem.
A Tarragona en vam fer 15 anys seguits,
ja va passar, ja ho vam acabar.
a l'Alcamp, es continua fent,
a la Conca d'Avera també es continua fent,
a l'Alcamp. Ahir es reunia el jurat,
ahir a la tarda,
i aquest matí a les 11 es feia
la roda de premsa a Valls,
això és a l'Alcamp,
el servei comarcal de català de l'Alcamp
té la seu avall, el consell comarcal,
i feien avui la roda de premsa a les 11.
Jo ja ho he piulat al Twitter,
ja està al Twitter, qui ho vulgui veure,
ja ho tenim allà, també està al Facebook,
i aquesta tarda ja posarem les dades,
la notícia, perquè al Twitter,
poqueta cosa hem posat,
el nom del guanyador,
però a la tarda explicarem la notícia
amb més detall, posarem fotos.
Qui ha guanyat?
Doncs mira, ha guanyat
una empresa de Vila Rodona
que es diu Els Fruits Saborosos,
nom d'empresa líric,
extret d'un títol homònim
d'un llibre de Josep Carné,
i és una empresa artesanal
que fabriquen, doncs,
marmelades, de fruites i de verdures,
codonyats, salses de romesco,
salts d'herbes i tot això,
tot molt artesanal,
sense conservants,
sense colorants raros,
la majoria de coses d'aquestes,
doncs, les malmelades,
això ho fan amb fruites i verdures
de collita pròpia,
la producció, doncs, clar,
el certes anales és limitada,
però això no té ni conservants
de colorants,
i és una empresa familiar,
concretament,
la Mireia Jordana i la Bet Carbonell
són les que van engegar aquesta empresa
l'any 2003,
per tant, l'any que ve faran
el desè aniversari,
i bé, doncs,
per tots els valors aquests
culturals i lingüístics,
perquè també, doncs,
l'etiquetatge,
òbviament,
és tot en català,
i a més,
igual que l'empresa
té un rerefons líric
en aquest sentit
de treure el títol de carnet,
també les etiquetes,
les etiquetes són també,
no són les etiquetes fetes
amb un Photoshop,
sinó que són les etiquetes
fetes a partir d'una pintura
del pintor Jaume Carbonell,
també de la zona,
i bé, doncs,
tot això,
i aquest és el premi.
El lliurement del premi,
com sempre,
el predicte es fa ara,
a finals d'abril,
i el premi és lliure
durant la nit de Premis de Valls,
que en guany serà el 26 de maig,
en el moment,
doncs, ja ho comentarem,
i ho explicarem.
Què suposa, Enric,
per una empresa
guanyar aquest premi?
Doncs, home,
per una empresa
aquest premi és,
a veure,
econòmicament no suposa res,
però suposa un prestigi,
suposa afegir un guardó
al currículum.
Les empreses,
el tema dels guardons,
els seus productes,
els valoren
i els exhibeixen als currículums,
tenen un web
molt amare de maco,
també,
amb aquesta estètica
també molt cuidada,
i bé,
la peça és també,
dintre de la filosofia
aquesta dels premis
de normalització lingüística,
també el guardó
és un guardó,
que és una escultura
elaborada també
per un artista artesà
de la comarca,
i és en aquest sentit,
bé,
i el fet de guanyar això
significa que una empresa
del món socioeconòmic
sigui present
en una nit
de premis de valls
en què hi ha premis culturals,
però també premis
del món socioeconòmic,
i per tant,
significa posar-se
en primera fila
durant aquests actes
i tot això,
i el que dèiem,
el prestigi
d'afegir el teu nom
als guardons.
Igual que,
eh que les pel·lícules
sempre t'exhibeixen
al cartell
un Òscar,
un festival de nació,
doncs les empreses
al món socioeconòmic
exhibeixen els premis
a la qualitat ISO
i a les homologades
i aquest tipus de coses,
i premis com aquest
doncs donen un prestigi.
Doncs els fruits sabrosos
de Viva Rodona
als guanyadors
d'aquesta edició.
I parlant de guanyadors,
ara parlem d'aquells
que van guanyar
els sortets del Facebook
del mes d'abri,
o Enric?
Sí, perquè ho diem
perquè l'anterior
el sortets Facebook
de març
el van fer aquí mateix,
però aquest per allò
del calendari
que hi havia hagut
Setmana Santa
i que volíem
que fos exactament
per Sant Jordi
d'aquests divendres
i sí que vam fer,
com vam dir,
vam fer divendres,
vam localitzar
les guanyadores
que van ser dues xiques,
les dues,
i les vam fer venir
als respectius centres,
ara explicaré qui ens,
a recollir el premi
el mateix dia a Sant Jordi.
El mateix dia a Sant Jordi
van donar els premis,
vam fer la foto
i la vam posar al Facebook,
al Twitter
i totes aquestes coses.
Insisteixo molt
en això del Facebook
i el Twitter
perquè,
com que avui en dia
tot va per aquí,
estem al món
2.0,
però jo crec que és
3.0,
és el cas.
S'acostem al 2.9,
quasi el 3.
Sí,
quasi que sí.
Doncs tot això,
el Centre de Nomenació
Lingüística
sempre hem esmentat
la pàgina web,
3WCPNL.cat
barra Tarragona,
però és que a més a més
ara també tenim ja
des de fa mesos
i ho anem patrocinant
i per això fem
aquests sortejos de Facebook,
tenim Facebook
com a Centre de Nomenació
Lingüística de Tarragona,
portant a les pàgines
de Facebook
CNL de Tarragona,
tot seguiret,
és una pàgina,
no és una pàgina personal,
sinó que és una pàgina d'empresa.
I també tenim pàgina
de voluntariat
per la llengua
Tarragona,
Facebook,
voluntariat.
També tenim Twitter,
a part del Twitter
que faig anar jo
per un quart de català,
a més del bloc
d'un quart de català,
que aquestes coses
també els hi vaig posant,
també tenim un Twitter
com a Centre de Tarragona
amb l'etiqueta
i llavors jo totes les coses
que poso allà
les poso amb l'etiqueta,
el que allò diuen
el hashtag,
el hashtag,
doncs jo n'hi dic etiqueta
que és com es diu en català
i l'etiqueta és
CNL Tarragona.
Jo sempre poso al final
perquè si tu busques
pel Twitter
et poses l'etiqueta
CNL,
sortiran tots els piulaments
que hem anat fent
des de fa un parell de mesos
que tenim això.
I tot això,
clar,
és la immediatesa.
Es fa l'acte,
ja piulem el resultat,
a més a més
hi posem la foto
si convé,
o doncs amb el Facebook
igual es va fer l'acte
i aquest dematí
ja ho teníem posat allà
amb la foto
de la reunió del jurat
i tot això.
Això és...
Totes les coses
que fem al centre
estan en tots aquests canals
que ho estem publicant.
Les guanyadores
van ser,
per una banda,
Marga Mallol
que és voluntària
d'aquí de Tarragona
que,
mira tu quina cosa,
és la parella
d'aquella,
de la prenenta
que vam venir l'altre dia,
la Laura Morel.
Molt bé, sí.
Doncs la parella
que és la Marga Mallol
que a més és una periodista.
Sí, sí, sí.
Que ara no està,
diguem,
a primera fila activa
sinó que està al servei
de premsa
de l'Ajuntament del Morell.
Del Morell.
Sí, sí.
Doncs bé,
doncs ella va guanyar
un dels dos premis.
Ella li hem atorgat
el de l'Empard Moliner,
la col·laboradora.
Dilluns a la tarda
va venir al centre,
li vam donar
el llibre i la rosa
perquè,
com que era Sant Jordi,
fèiem llibre i rosa
aquesta vegada.
I l'altre llibre,
el del Ferran Torrent,
Ombres en la nit,
el va guanyar
una alumna
del Vendrell,
de l'oficina catalana
del Vendrell,
que és la Lorena Fiorence Rojas,
que és alumna
del Bàsic 3.
Del nivell Bàsic 3.
Això és un nivell
bastant inicial
i la novel·la del Ferran Torrent
no me li costarà una miqueta,
però també l'entrenarà molt.
L'ajudarà a entrenar,
això, l'ajudarà a practicar.
I aquesta,
doncs,
és alumna d'allà
i ella va anar
al matí,
doncs ja la vam trucar
i al migdia
va anar a l'oficina de català
i també es va fer la foto
amb la tècnica
de l'oficina,
que és la Joana Borja,
li va fer l'entrega
del llibre
i la rosa
i vam fer la foto
i tot això
ja ho tenim posat
al Facebook i al Twitter
i a la pàgina web.
i això que t'estic llegint
ho tenim posat al web,
amb la foto
de totes les dues guanyadores.
Hem regalat discos,
llibres,
sabem ja alguna cosa
del proper o encara no?
Sí,
puc avançar
que serà una sèrie
amb DVD.
Això ja ho vas avançar
l'altre dia.
No pots avançar res més?
És una sèrie
de recent emissió
a TV3
i que ha sigut
un gran èxit
de públic
i de crítica.
Que l'Spielberg
pensa fer
en versió americana
i de fet ja l'està fent
i ja ha contactat
amb l'autor de la sèrie.
Els que estiguin al cas...
Ara hi ha caigut.
Ja sé de què vas.
No puc dir res, no?
No ho diguis.
Avui hem donat una altra...
Anem donant pistes, eh?
Vinga, molt bé.
La setmana que ve
ja serà maig
i ja l'anunciarem.
Ja ho direm, perfecte.
Avui la pista és
sèrie de superèxit
que el senyor Spielberg,
l'Estiven Spielberg,
el mateix de l'ET
i de totes aquestes
el superfamos Spielberg
està tan flipat
que la pensa fer
en versió americana
i ja està d'acord
amb l'autor de la sèrie
i dels guions originals
un senyor català
també molt conegut
en els últims temps.
Sí, sí, sí.
Doncs d'avui diem fins aquí.
Molt bé, molt bé.
Jo crec que els vallets
jo crec que ja ho hauran també...
Més d'un ja hi haurà caigut ara.
Segur, segur.
La setmana que ve ho direm.
I aquests dies,
avui divendres,
també tenim presentacions
del Voluntariat per la Llengua, Enric.
Sí, ja fem la traca
de final d'abril
i presentem...
Avui es fa la presentació
de Parelles Lingüístiques
a Constantí,
ja és la novena edició.
La presentació la fem
al local
on hi ha l'oficina de català
i a l'escola d'adults de Constantí
i serà a les 6 de la tarda.
Allà ja està,
evidentment,
la gent que participa en això
ja està convocada,
hi haurà la regidora,
la tècnica de l'oficina,
la directora del centre
i faran la presentació
i tot això.
I demà, doncs,
tot això,
al Facebook,
al Twitter,
al web, etcètera.
I divendres
fem el mateix
a Vilaseca,
no sé dir quina edició és,
però també fem
la presentació
de Parelles Lingüístiques.
En aquest cas,
l'oficina català
està a l'edifici
de les Escoles Velles
a la plaça d'Escoles Velles.
El centre històric
de Vilaseca
i la presentació
allà a Vilaseca
serà a les 5 de la tarda.
Dilluns,
ho tindrem tot posat al Facebook
amb la foto,
i ja saps,
sempre que fem presentacions
fem la foto de grup
i la foto de família.
Sí,
perquè a la gent li agrada
trobar-se a les pàgines
i això, doncs,
genera una sinergia
que es porta molt.
Avui en dia,
la sinergia prima.
I d'aquí està,
que tot això
genera un feedback.
La gent entra al nostre web
i anem creixent en amics
al Facebook
i tot això.
Creixem en amics,
no en amics.
No, en amics.
En nombre d'amics.
Això.
Molt bé.
Voluntariat per la llengua
i recordem,
per aquells que vulguin
anar dilluns al centre,
que no hi vagin.
No és el que no vinguin,
perquè fem pont.
Feu pont, eh?
Sí.
Molt bé.
No sé si tothom en fa,
però nosaltres sí.
Jo en faig també.
I no, suposo que...
La ràdio no en fem, eh?
Sí, hi haurà empreses
que em fan,
perquè hi ha empreses
que poden fer allò de...
Com en diem nosaltres?
No ho sé,
allò de que tenim
tres dies a l'any
que podem tancar.
Sí.
I això no és perquè
el Sant Magí
sigui diumenge.
Això serà el 28 de maig.
Sí que és festa local,
oficialment,
per tota la ciutat
i a moltes ciutats,
perquè és d'allò...
No,
a Tarragona,
que sí que és
el Sant Magí desplaçat.
Però que cau en diumenge
ho fem un altre dia.
Però aquesta del 30 d'abril
és perquè l'endemà
és 1 de maig
i fem pont
com moltes empreses
i gent de l'administració
en general.
Molt bé,
doncs fan pont
i abans de continuar
avui rostim tòpics
a un nyigui i nyogui,
com sempre,
recordeu la falca
del Voluntariat per la Llengua.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
I avui rostim tòpics
la paella argentina.
Home,
és com que a Argentina
està de moda.
està d'actualitat
ara mateix,
és notícia.
I amb una paella
es poden rostir coses
i amb el petroli també.
Però jo,
si fos cuiner,
no cuinaria amb petroli.
Jo tampoc.
A més val cuinar
a l'aire lliure,
que és per això
que els argentins
tenen la paella argentina,
per cuinar a l'aire lliure.
Aquells ja saps,
ja són molt aficionats a això.
Què coneixem
de la cuina argentina?
Examen.
Què saps tu
de la cuina argentina?
Ostres.
Plats famosos.
Ara,
doncs no ho sé,
els assados,
allò que fan l'assadol,
allò que fan el cap,
el chimichurri,
no es diu així?
El chimichurri,
que és la salsa,
també fan el dulce de leche,
que és unes postres típiques
d'uns quants països
de Sud-amèrica,
però l'Argentina
és un dels que més en fan.
També el mate,
també...
El mate.
Sí,
el mate,
això també en els països
sud-americans
és comú.
el matambre,
que és una cosa
molt típica a l'Argentina.
També a l'Argentina
hi ha molta tradició
de carn,
carn de bou
i de badera i tal,
perquè la ramaderia vacuna
és tradicional
i per això
tenen molta cosa
d'aquesta dels assados
i de cuina a l'aire lliure
perquè és la cuina
dels gauchos
i del camp.
Doncs bé,
hi ha moltes influències
de la cuina italiana,
de la cuina gallega.
A l'Argentina
a gallec li diuen
no només els que són originals
de Galícia,
sinó que en general
diuen gallego
a tot el que ve d'Espanya.
Ah, sí?
Sí,
perquè en una època
d'immigracions
moltíssima immigració gallega
va anar a l'Argentina
i llavors per extensió
a l'Argentina
quan et diuen
tu sos gallego
volen dir
sos espanyol,
més o menys.
Però també hi ha
influències
de la cuina catalana
i valenciana,
etcètera.
Lògicament,
després de la guerra civil
molts republicans
i molts espanyols
i moltíssims catalans
van emigrar primer a França
i de França
van sortir cap a Mèxic
i cap a Argentina
com a els dos principals
països
centroamericans
i sudamericans
receptors d'exiliats catalans.
El casal català
de Buenos Aires
a l'Argentina
és un dels més famosos
del món
que fa molta activitat
és potent,
etcètera.
Doncs bé,
com no podia
tenir influència
la cuina catalana
a Argentina?
Doncs,
i entre elles,
la cuina catalana
i entre elles
no pot faltar
tampoc
la paella.
Ara,
això sí,
ells la paella
la fan d'una altra manera,
la paella,
diguem que aquí en valenciana,
ells la fan
a la seva adaptació local,
doncs jo què sé,
hi posen,
són capaços de posar-hi
xoriço,
cançalada viada,
ceba
i coses d'aquestes
que la paella valenciana
no se'n posa.
Però a part d'això
tenen una cosa
que és la paella argentina,
en el sentit
de recipient
per cuinar,
que és una cosa
molt curiosa
que la fan,
també en diuen
paella
al disco de arado
i això
realment
és una paella feta.
O sigui,
li diuen paella argentina
a un estri
per cuinar
a l'aire lliure,
la paella
no de la forma
que fem nosaltres
la paella valenciana
sinó
aquella també la coneixen,
però la inventada
per ells
és la paella argentina
que és una paella
feta
con un disco de arado
i això
és una,
efectivament,
les arades
arades
diguem
potents
i modernes
d'aquestes
que van en tractors
no les que es tenen veus,
tenen unes rodes
metàl·liques
d'uns 3 mil·límetres
de gruix
de ser
doncs amb aquelles rodes
que són
evidentment
tenen el forat al mig
per un pas a l'aix
doncs aquelles rodes
en fan paelles
són d'una mita
considerable
que és apta
per cuinar
el camp
per a molta gent.
D'aquelles
tapen el forat
amb un clau
són una mica
còncaves
i tenen
una alçada
llavors hi ha
una banda
al voltant
bastant gruixuda
diguem
d'alçada
per fer
fons
i amb aquest estri
cuinen
bastantes coses
d'allò que fan ells
que són apiccionats
als assados
i tal
doncs fan cuinar
a l'aire lliure
amb llenya
no sé si això
els porta
vull dir
saps que tenim
aquella
que no em facis
combregar
amb rodes
de molí
doncs ara
amb els del Repsol
els volen fer
combregar
amb rodes
d'arada
d'aquestes
els hi fotran
paella argentina
per un tub
i també
a combregar
amb rodes
d'arada
però això
de la paella
valenciana
també té
altres derivacions
hi ha webs
que diuen
que la paella
valenciana
en realitat
ve d'Algèria
d'Algèria
i del mot àrab
bailat
això
el senyor
Jaume Fabra
que recordo
que no ho hem dit
però és la nostra
inspiració
per aquesta
la bona vida
el seu blog
de la bona vida
i de la pàgina
de la pàgina
de la revista
el temps
explica
això
en un article
que explica
d'on ve
aquesta cosa
ell explica
ell ho diu
cap al final
hi ha webs
que diuen això
no és cert
perquè en realitat
el que passa
és que al segle XIX
hi va haver
una fortíssima
immigració
de gent
de les Illes Balears
i del País Valencià
cap a Algèria
de fet des de l'edat mitja
hi havia hagut molt de trànsit
ja hem parlat
alguna altra vegada
de les influències
gastronòmiques
entre Algèria
i especialment
València
el País Valencià
i efectivament
com que hi va haver
aquesta fort d'immigració
hi ha influències
de la cuina
valenciana
i catalana
dins de la cuina
algeriana
per exemple
fan dolços
com la coca
els pastissos
de moniato
i altres coses
també fan la mona
el viega
vam parlar de les mones
també ho vam dir
això
la mona algeriana
la melsa
les truites
a la catalana
que en diuen
que són les truites
amb s'enfaina
els valencians
la truita amb s'enfaina
diuen truita
a la catalana
i sobretot
evidentment
la paella
la paella valenciana
que també la trobes
a moltíssims restaurants
algerians
trobes paella
tal qual
ells la fan una mica
diferent
perquè per exemple
allà no tenen musclos
i per tant els musclos
n'hi posen
però són d'importació
les gambes
tenen la mania
de saltar-les amb mantega
això és una mala influència
del colonialisme francès
que allà tot ho fan amb mantega
a la França francesa
ho fan tot amb mantega
a la França
ex-catalana
o occitana
cuinen amb boli
amb boli
és a dir al sud
com ha de ser
el sud es cuina amb boli
però de mig cap al nord
fan tot així en plan mantegós
que són així mantegosos
aquella cosa
que té
llavors queda aquella cosa
amb bafuseta
de la cosa feta amb mantega
i
clar
tenen unes tècniques
de cocció una mica diferents
doncs per exemple
fan exclusivament de peix
ells no hi posen gaire
menys
hi posen congre o maire
posen músculos
d'importació
que no en tenen
i les gambes fan això
i després doncs
una mica de cocció diferent
però
Jaume Fabrega ja ho diu
la paella és valenciana
i en tot cas
a Algèria
és perquè
per la immigració
i per la influència
i pel intercanvi cultural
i gastronòmic
des de l'Anat Mitja
i amb aquesta immigració
del segle XIX
per tant ha anat de paella
avui estem empaellats
tot i que això
són els dijous
més aviat
la paella
és veritat
però com que jo
el feia el dimecres
el programa
doncs
suggeriment
pel menú de demà
paella
paella
Argentina
Algeriana
o Valenciana
o la que vulguin
però paella
paella
i avui acabem
amb el
Ñigui-nyoqui
eh
Escolti senyora
Escolti senyora
Escolti senyora
Avui Ñigui-nyoqui
d'aquelles seccions
que ens agraden
amb un quart de català
avui Enric
què tenim?
Avui lo farem
una de freda
i una de calenta
Quina avui primera?
Una de positiva
i una de negativa
una de negativa
i una de positiva
Comencem per la negativa
i acabem per la positiva
Avui no
Tinc també coses d'aquestes
de frases fetes
que també són
el Ñigui-nyoqui
però com que l'últim
ja el vam fer així
avui toca una mica
de bronca
i per això
hem començat
amb l'ull salvatge
perquè posar l'ull
per burxar una miqueta
Una
La setmana passada
va saltar
i me'l vaig
aquest tema ja el teníem
però me'l vaig guadar
dic dic
Semblostar
pel Ñigui-nyoqui
pròxim
El tema de què
el Tribunal Suprem
suprimeix
M'agrada a mi pensar
que el Suprem
pensava que era una altra cosa
però potser és perquè
es dediquen a suprimir
A suprimir també
Deu venir d'aquí potser
No perquè tinguin
decisions supremes
que també
sinó perquè suprimeixen
Sobretot es dediquen
a suprimir
entre altres coses
ara han suprimit
cautelarment
Això sí
cautelarment
no definitivament
però cautelarment
que és el mateix
a la pràctica
és el mateix
i això vostè no ho pot fer
set articles
del reglament
d'usos lingüístics
de l'Ajuntament de Barcelona
que és un dels últims
que es va estrenar
que va ser el 2010
i que ja directament
en el seu moment
el grup municipal
barceloní del PP
ja van queixar-se
i això
que és això
de fer del català
llengua oficial
que som un país bilingüe
oficialment bilingüe
aquestes coses
van fer el típic recurs
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
i el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
ja va decretar
la suspensió català
d'aquests articles
llavors
des de l'Ajuntament
de Barcelona
van fer un recurs
i ara
el Tribunal Supremo
el que suprime
el Tribunal Suprime
li direm
en lloc de Supremo
el Tribunal Suprime
d'Espanyol
ha ratificat
ha rebutjat
el recurs
i ha ratificat
la supressió
d'aquests
cautelars
d'aquests articles
que són els típics articles
en què diuen
les actuacions internes
de l'Ajuntament de Bessona
s'han de fer en català
les actes
de les sessions
s'han de redactar
en llengua catalana
aquest tipus d'articles
els impressos
utilitzats
pels diferents òrgans
i anàlegs
han de ser escrits en català
un altre
el 5-2
l'expedició de documents
i de testimoniatges
es farà en català
etc
en les seves comunicacions
administratives orals
s'ha d'emprar
la llengua catalana
la retolació pública
de tota mena
que depengui de l'Ajuntament
s'ha de redactar en català
i els registres administratius
de l'Ajuntament
s'han de fer en català
tots aquests articles
estan suspès
tot i que
en tots aquests articles
sempre hi ha
l'apostil
o l'afegitó
de què
sempre que
algú demani
se li facilitarà
en castellà
etc
vostè la documentació
la feia en català
però si algú demana
li donarem en castellà
aquest tipus de coses
i això que suposa
que ara ho haurem de fer
tot en castellà
o no?
no
que ara no ho poden fer
exclusivament en català
no es pot fer
exclusivament en català
s'ha de fer
en bilingüe
o ha d'estar
en igualtat de condicions
la cosa
bilingüament
de totes maneres
això
és
això
ara és
el veredicte
del tribunal suprimer
del tribunal suprimidor
però això
des que s'aplica
la sentència
fins que s'aplica
i tot això
passen coses
i després hi ha
la típica cosa
que aquí dia
es passa en jampenys
es va fent
es va fent
com allò de la inversió lingüística
saps?
que també està prohibit
però es continua fent
i oh
els tribunals suprimidors
van retallant
però després
les administracions
van fent
la viu-viu
que en diríem
fem la viu-viu
una de freda
i una de calenta
la calenta
també té a veure
amb tot això
del món judicial
i és que
l'escola
en català
el web
de la qual
és
3b10.escolaencatalà.cat
que és una altra entitat
d'aquestes
similar
a la Soma Escola
també
engeguen una campanya
de
tremesa
he dit l'adreça
perquè hi ha el formulari
una campanya
massiva
de tremesa
als jutges
els jutges
que conformen
la sala tercera
del Tribunal Suprimidor
Tribunal Suprem
ara ja en direm
sempre
el Tribunal Suprimidor
partit d'avui
el Tribunal Suprem
li direm així
li diria sempre
el Tribunal Suprimidor
doncs
els jutges
de la sala tercera
són els que s'encarreguen
d'aquestes coses
de la immersió
doncs ells han fet
la seva web
hi ha un formulari
una carta
adreçada
els excel·lentíssims
senyor
magistrat
de la sala tercera
del Tribunal Suprem
en què
pròximament
han de
pronunciar-se
sobre els recursos
presentats
per convivència
cívica catalana
que de convivència
en tenen poc
i de cívics menys
però és així
i doncs
s'han de pronunciar
sobre aquest recurs
i doncs
des de
defensem l'escola
en català
proposen
aquesta tremesa
teniu el formulari
de moment ja ho han enviat
mira jo ho he imprès
fa un parell
una hora i mig
o així
i fins ara
aquesta carta
ja l'han enviat
4.974 persones
si l'objectiu
és col·lapsar
la bústia
dels jutges
dels suprimidors
amb correus electrònics
dient-los que nosaltres estem a favor
que la nostra escola
sigui en la nostra llengua
etcètera
al mateix web
podem trobar
també dues coses interessants
una
una guia ràpida
per entendre la situació
del català a l'escola
jo la recomano a tothom
són 3 paginetes
amb 10 punts
amb lletra grossa
que es llegeix molt bé
de l'estil de
és cert que la interlocatòria
del 8 de març
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
permet continuar
amb la inversió lingüística
amb el català
com a única llengua
vehicular
allò que tothom dubta
quan surt això als diaris
com el que acabem d'explicar
del Tribunal Suprem
i això què vol dir?
doncs aquí ho explico
aquí ho explico
per exemple
d'aquí ha estat l'èxit
que el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
s'hagi inhibit
de resoldre
sobre el model
d'inversió lingüística
saps que l'última
que vam dir
és que el Tribunal
havia dit que
que s'inhibia
doncs
d'aquí s'atribueix
això a favor
de qui va
que s'inhibeixi
o
és cert
com diu la consellera
Irene Rigau
que ens trobem davant
d'una victòria
del Parlament de Catalunya
en relació a aquest tema
aquest tipus de preguntes
tenen la resposta
en aquesta petita guia
i encara dins d'aquest web
hi ha una altra cosa
que és una proposició de llei
defensem l'escola en català
perquè
els
membres de partits polítics
que tinguin responsabilitats
que siguin regidors
en ajuntaments
o
consellers comarcals
etc.
presentin aquesta
aquesta proposició de llei
als seus respectius
òrgans administratius
i que això arribi
suposo al Parlament
perquè el Parlament
de Catalunya
és qui pot fer les lleis
accepti
tramitar
aquesta proposició
de llei
que es diu
defensem l'escola en català
hi ha el text articulat
en forma de text legal
i tot això
tot això
està al web
que recomano
qui estigui endreçat
en el tema de la immersió
pot seguir
escolancatalà.cat
molt bé
Déu-n'hi-do
ja està
fins aquí
fins aquí
el nyiguinyogui
d'aquest mes
molt bé
i l'últim programa
d'aquest mes
és veritat
sí per cert
va anar bé
Sant Jordi
la diada
Sant Jordi
vam distribuir
milers de punts de llibre
i com que el punt de llibre
del centre
era l'únic
que tenia el logotip
de la Tarragona
capital cultural
catalana
el 2012
va volar
n'havien fet 4.000
i ja pràcticament
no en queden
i des de l'ajuntament
ens en demanen més
doncs
continuarem distribuint
fins a l'última
fins a l'últim
punt de llibre
molt bé
i acabem com sempre
amb més música
i aquesta
el camí més llarg
eh
sí
és aquella
que s'ha fet famosa
per una tornada
que podria ser
malsorant
i en canvi
amb boca de Missima
no ho és
aquella
que estàs fins als collons
de mi
algun dia
me la voldràs dedicar
aquesta cançó
algun final de temporada
diràs
avui te dedico
a aquella cançó
del camí més llarg
aquella dels Missima
i a veure si calles
ja un rato
doncs
Missima
acabem
com dèiem
avui ens ha acompanyat
la música
d'aquest grup
que aquest any 2012
fa poc
menys d'un mes
va presentar
l'amor
Favis
el seu darrer disc
Enric gràcies
i fins la setmana vinent
dimecres
més de maig
hi ha més
ch to'arriba
que és
demana
és la fugida.
Que està fins als collons de tot!
Que està fins als collons de tot!
Que està fins als collons de tot!
Que està fins als collons de tot!
En el camí de casa qualsevol obstacle en meravella,
el destí és una promesa i és tan bonina
com una estrella llunyana i lluent.
S'obriran en silenci.
Diu que en el camí de casa
sempre en trobo amb belles amigues
amb qui havíem fet de milió compartir
una nevera al veranoi a cobertura
i jo vaig perdre tot el crèdit
tandí que el següent gintònic sempre és la millor
de les draceres.
Està fins als collons de mi!
Està fins als collons de mi!
Potser sí!
Potser sí!
Potser sí!
Que n'està fins als collons de mi!
Sempre agafes el camí de casa!
Potser sí!
Potser sí!
Potser sí!
Potser sí!
Potser sí!
Potser sí!
Potser sí!
Potser sí!
Potser sí!
Potser sí!
Fins demà!
Fins demà!