Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i alhora diferents.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio.
I també podeu contactar amb nosaltres a través de les nostres xarxes socials a facebook.com barra tothom i a twitter.com barra tothom.tr.
El nostre correu electrònic és el tothom.arroba.tarragonaradio.cat.
Avui tenim diversos continguts que passarem tot seguit a desenvolupar en un espai on avui ens acompanya tècnicament el Lluís Começ i qui us parla, Miquel González.
Arrenquem l'espai tothom com és habitual en una entrevista.
Avui ens acompanya el president de l'Associació de Par·legis Cerebral de Tarragona, Jaume Marí.
Jaume, molt bon dia.
Bon dia, bon dia, Miquel.
Molts temes hem de tractar avui.
D'una banda, la Montanyeta mostrava la seva activitat a la Fira d'Artesania de Tarragona.
L'Associació Tarragonina d'Expositors d'Artesania us cedia una carpa, us va cedir una carpa la setmana passada durant dos dies per conèixer la vostra tasca.
Com va anar aquesta nova aventura?
Molt bé, molt bé. La veritat és que va estar molt bé, a pesar del fred que feia, que feia un fred una miqueta, va ser uns dies de fred, però sí que vam tenir la carpa allà, ens vam donar a conèixer, vam donar a conèixer què és el que fèiem al centre ocupacional sobretot,
que hi havia allà una exposició de tots els motius neralencs que fem ara en aquest moment i després també vam estar, hi havia una televisió on es veien totes les activitats que fèiem al centre perquè la gent es conegués una mica més.
Bé, va estar, jo diria que un bon aparador per Tarragona, per veure l'entitat i per conèixer-la una miqueta més.
És a dir, que la valoració és positiva i heu pogut donar a conèixer i donar visibilitat a la ciutat, que de fet és el que feu moltes vegades,
és oferir informació i mostrar què fan els nois i noies del taller Gresol, de totes les vostres activitats.
Sí, així és. Jo penso que l'escenari no podia ser millor, la Ramla de Tarragona, un lloc on tots els tarragonins estem acostumats a anar-hi en algun moment del dia
o potser en algun moment de la setmana i per tant en aquests dos dies vam tenir molta influència, si és cert això, el fred que feia i també la millor...
A més vam tenir una gran sort perquè resulta que el primer dia que vam estar a la fira va ser el dia de la inauguració del Teatre de Tarragona.
Així que molta gent va passar pel davant.
Va ser casualitat però va estar molt ben fet, molt ben organitzat.
La Montanyera, Jaume, l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral, una escola d'educació especial, un centre ocupacional, una residència per a persones amb paràlisi cerebral
i ara ha arribat el moment de fer-vos encara més grans.
És a dir, ho hem vist publicats en alguns blogs de periodistes de la ciutat de Tarragona aquests dies passats.
Teniu un gran projecte entre mans, per dir-ho d'alguna manera, no?
Així és. Ja fa forts anys que necessitàvem una ampliació.
Es va demanar, es va solucitar.
La veritat és que teníem fins i tot uns terrenys colindants a les edificacions que tenim ara en aquest moment allà dalt a la Montanyeta.
Però el tema que la Fundació Port Aventura es fixés en nosaltres com a patrocinador d'aquest gran projecte, vam veure la porta oberta a donar una miqueta més de gran d'àrea al nostre projecte.
Intentem, doncs, això, fer un complex de paràlisi cerebral referent internacional.
Aquesta és la nostra idea inicial.
Anem a dir que la qüestió crematística ens posarà al nostre lloc, perquè potser és veritat que aquestes coses ja sabem que hem d'anar a buscar l'ideal per després quedar-nos en el que la realitat ens posa una miqueta de peus a terra.
Però sí que és cert que si no pensem en aquest ideal mai podem aconseguir un projecte brillant, un projecte excel·lent.
I aquesta és la nostra idea de la mà de la Fundació Port Aventura, segurament de la mà de moltes altres entitats que ja han expressat la idea de participar en aquest gran projecte.
Entitats de la ciutat, entitats de fora de la ciutat, de Catalunya, entitats d'Espanya, vull dir que de la resta de l'estat espanyol, que volen participar en aquest gran projecte.
És un projecte, jo diria que no de la Montanyeta, sinó de tot el país.
És un projecte de país, és un projecte que vol ser una referència i està clar que per ser una referència s'ha de ser excel·lent i per ser excel·lent hi haurà d'haver tota la gent que treballa el millor possible.
I això és l'objectiu nostre.
A més, ho he fet com seríem aquest 35è aniversari de la Fundació de la Montanyeta, aquest projecte, fins on ens puguis explicar,
perquè entenc que encara estem en una certa fase de desenvolupament, què inclourà? Quins són els objectius?
Doncs el projecte comença amb molt ambiciós.
La idea és de tenir serveis ampliats dels que ja tenim ara en aquest moment a la Montanyeta,
o sigui que una escola d'educació especial que augmentaria amb un 20% aproximadament de la seva capacitat actual,
un centre ocupacional que augmentaria amb un 50%, vull dir que potser 60 places és el que volem tenir ara en aquest moment, ara en tenim 30 i pico.
Multiplicaríeu per dos les places, no?
Quasi bé, sí, sí.
Doblaríeu aquestes places.
Sí, sí, quasi bé, seria un 100%.
Però, bueno, i la residència, que ara en tenim 24 i voldríem arribar a 60, o sigui que aquí multiplicaríem quasi per 3.
Però aquesta, anem a dir, aquesta seria l'ampliació natural que ja teníem prevista també, no?,
dintre del que era el nostre pla estratègic de creixement de fa uns quants anys.
Però, a més a més d'això, doncs hi ha un centre de recerca, que aquí, doncs, nosaltres ja saps, ja sabeu,
els que ens seguiu habitualment, doncs que nosaltres ja fa 8 anys que fem recerca al nostre centre,
una recerca humil i modesta per al tema econòmic sobretot,
però que es basa en l'aplicació de noves tecnologies a la discapacitat en general
i molt en particular a la paral·lisi cerebral.
Aquesta línia de recerca, doncs, el que es vol és tenir un grup de recerca estable,
segurament, doncs, no, segurament no, amb tota seguretat, amb el recolzament de les universitats,
i aquí, doncs, parlo de URB, parlo d'UPC, parlo de la Universitat de Lleida, parlo de la Universitat de Barcelona,
com a universitats que estaran treballant en aquest grup de recerca.
Després hi ha un grup de recerca mèdic, que aquí, doncs, ja tenim contactes amb alguns laboratoris
que estarien disposats, doncs, a posar diners, a posar recursos per poder tirar endavant.
I després, doncs, hi ha altres línies que encara s'estan explorant,
una línia psicopedagògica, una línia fins i tot social, no?, de recerca,
però que la URB, doncs, ja sabeu que té línies socials de recerca, no?,
doncs, i, per tant, doncs, podria estar aquí molt bé, jo diria que estiria ben dotat, no?,
i ben, jo penso que seria un complement molt important.
I, a part d'això, doncs, hi haurà centres especials de treball,
un tema molt important que per nosaltres crec que és vital,
que és el tema de l'atenció als infants de 0 i 3 anys.
Aquí hi ha una idea de fer una llar d'infants amb nens amb gran discapacitat.
El model que volem emprar, si és que pot ser,
que jo crec que, per el que hem parlat en les primeres converses,
crec que podrà ser, serà una llar d'infants ordinària, inclusiva,
amb una unitat de nens amb gran discapacitat,
que el que intentarem, doncs, és anar recuperant
per poder fer la seva inclusivitat dintre de la llar d'infants ordinària.
I, a part, aquest grup especialitzat també faria el suport
a les llars d'infants ordinàries actuals per veure, doncs, això,
veure que hi hagi aquesta possibilitat d'inclusivitat dels nens petits de 0 i 3 anys.
És a dir, que creeu aquest centre de recerca,
d'una banda, crearíeu aquest centre de recerca, ampliaríeu tots els vostres serveis
i faríeu també, doncs, aquesta llar d'infants en certa manera inclusiva, no?,
que ens comentaves ara.
Exactament.
Això, hi ha una novetat també, una innovació,
que jo penso que és una innovació important,
perquè jo que sàpiga no existeix absolutament res en el món,
que és el tema de turisme accessible per a persones amb gran discapacitat.
El problema que susciten les persones que tenim familiars amb gran discapacitat
és que difícilment podem gaudir de vacances,
podem gaudir de temps d'oci, anem a dir, de llarga durada,
sinó que el que fem normalment és l'oci d'hores, no?,
perquè no podem deixar d'atendre la persona que tenim com a familiar de gran dependència.
I amb això, doncs, jo, volem crear un centre especial de treball,
que a més estiria com a centre especial de treball,
amb un recurs, sobretot per a persones de l'estranger,
que volen venir a gaudir d'un paquet turístic,
que segurament seria un paquet turístic de Port Aventura,
i això està per veure com ho podríem lligar,
i poder portar-se el seu familiar,
que pot ser una persona gran o pot ser un familiar amb discapacitat,
que necessita atencions mèdiques intenses,
que necessita una atenció especial,
i que ara en aquest moment, doncs, o bé no poden anar de vacances,
o bé a les tres hores de marxar de vacances es van patint
per a veure com ha quedat el seu familiar.
I aquest recurs turístic, doncs, que jo sàpiga no existeix res en el món.
Existeixen complexos turístics accessibles,
que el que vol dir que hi ha una accessibilitat física
en el que és l'equipament,
però el que volem fer nosaltres és anar una miqueta més enllà
i el tema de l'assistència,
sobretot assistència mèdica, no?,
i també assistència a aquesta gran dependència, no?,
a les persones en gran dependència,
doncs, que jo crec que nosaltres podem fer aquesta tasca d'una manera bona,
perquè la venim fent i simplement seria aplicar-ho
amb una, no?,
amb persones que passin com a turistes o transauns per aquí, no?
Aquestes grans línies serien el nou projecte que heu de crear
i ara falta, suposo, que un lloc on posar-lo.
Exactament, aquesta és la qüestió.
Nosaltres estem buscant lloc, no?
La idea és que tenim un lloc a Cambrils,
la Fundació Port Aventura ens ha proposat
i ens ha proporcionat un lloc a Cambrils
i la veritat és que s'està fent l'estudi urbanístic d'aquest lloc,
però sí que és cert que jo crec que aquí,
doncs, he d'agrair, lluar la persistència
de l'Ajuntament de Tarragona, del seu alcalde,
tant del seu alcalde com la Victòria Pellegrin,
doncs, que ens han dit que ells volen que ens quedem a Tarragona,
nosaltres també ens volem quedar a Tarragona
i estem buscant a veure quina ubicació de Tarragona
podria ser la més adient per aquest equipament,
que jo crec que seria un equipament estrella
i, per tant, hi hauria de veure quin és el lloc ideal
per poder posar un...
Són moltes hectàrees,
a Tarragona ja sabem que el tema urbanístic és un problema
i buscar més de dues o tres hectàrees ja és un problema
i entenem que...
Però també veiem que l'Ajuntament està posant absolutament
tot el que cal perquè això pugui ser una realitat
i que nosaltres ens quedem aquí.
Això pel que fa al tema dels terrenys,
però després això té un cost que en el moment actual
imagino que tampoc no ha de ser fàcil assumir-ho,
és a dir, estem en un context de crisi
i crear un projecte d'aquestes característiques,
d'aquestes magnituds, no ha de ser tasca fàcil.
No, no, en absolut.
I, de fet, doncs, ja hi ha equips de captació de recursos
i equips de finançament que estan treballant ja per al projecte.
Hem de dir que el projecte té una part de finançament
bastant gran, doncs, més o menys prevista.
Hi ha alguna indefinició, sobretot en les últimes fases del projecte,
però sí que jo diria que amb l'ajut de la Fundació Proventura
possiblement, ja com deia abans, no?,
l'ajut d'altres actors, no?,
que estaran involucrats en aquest projecte.
Pensem que l'Inserso, doncs,
com una referència estatal de paràlisi cerebral,
doncs, està interessada en participar en aquesta qüestió.
És veritat que les arques de les administracions
estan bastant buides,
però hem de veure que és un projecte pioner,
és un projecte de país, és un projecte important,
i jo penso que les administracions posaran...
No fa gaires mesos vaig estar, doncs,
amb la secretària de Benestar i Família,
i, bueno, vaig estar parlant del projecte,
i des de Benestar s'apoya,
s'acolza aquest projecte.
I jo diria que, com...
I això és una frase que ja fa molts anys que vaig dient,
que el tema econòmic no serà un problema.
Jo crec que més aviat, doncs,
el tema...
Tirem problemes d'ubicació, de disseny,
de filosofia pròpia del projecte, no?
La filosofia...
Ahir parlava amb el patronat de la Fundació La Montanyeta,
que vam tenir patronat,
i li deia que una de les coses més importants
era justament la filosofia, no?
Les persones, les entitats,
que vulguin col·laborar amb aquest projecte
hauran de tenir una filosofia comuna,
una base comuna, filosòfica,
que es basa en l'atenció a les persones,
es basa en la finalitat, no?
No farem recerca per sortir a les revistes científiques,
sinó que farem recerca per poder aplicar-les
a les persones amb discapacitat
i a les persones amb paràlid cerebral.
No farem, sobretot en el tema d'atenció directa,
en els centres especials de treball,
tots haurem de tenir clar
que estan dirigits i que són,
que es creen,
fruit de la necessitat de les persones amb discapacitat,
no al revés, no?
I aquesta és una qüestió que serà difícil, no?
Perquè serà difícil trobar viatgers, no?
Companys de viatge
que, doncs, tinguin,
resin amb una missió com la que nosaltres tenim,
que és molt estricta
i que aquesta sí que no ens la saltarem per res del món.
És encara massa aviat per posar-hi data, Jaume?
Jo hi vaig posant dates,
les vaig postergant, no?
Ja fa molt de dies que vaig posant dates.
Jo penso que el 2013 és un any de desenvolupament del projecte,
vull dir que estarem dissenyant,
estarem fent el disseny del projecte.
però en aquest moment ja està més o menys clar
quina serà la manera en què es projectarà
a nivell arquitectònic.
S'està parlant d'un masterplan,
jo penso que és una bona eina
per poder fer l'arquitectura,
tant perquè es pugui fer de manera modular
i així també fer aquesta gradual captació de recursos
per poder finançar el projecte.
Ja hi ha set o vuit grups treballant sobre el projecte,
s'està treballant sobre el tema de com serà el grup de recerca,
els grups de recerca,
s'està treballant a nivell funcional,
s'està treballant amb el tema de l'oci,
s'està treballant amb tota la part financera,
vull dir que ara en aquest moment
jo diria que d'aquí a un any
podrem dir que tenim ja un projecte
i possiblement que ja tenim el projecte en el lloc adequat.
Doncs Jaume, no tenim més temps,
ens quedem amb aquesta incògnita,
de fet, esperarem, aviam què passa
i n'anirem parlant.
Jaume, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
sort amb aquest projecte
que posarà la muntanyeta en un lloc encara més destacat
dintre d'aquest panorama, d'aquest col·lectiu.
Doncs moltes gràcies a vosaltres
per deixar-nos explicar sempre
el que nosaltres estem fent allà a la muntanyeta.
Jaume, bon dia, gràcies.
Bon dia.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normal.
I després, escolta, aquesta entrevista amb el Jaume Marí
i amb aquests nous projectes que ens ha explicat,
estem en disposició d'abordar el segon tema del matí.
Volem parlar amb el Marc Vives,
que és el director de comunicació de la Fundació Itinerarium.
Aquí ja saludem. Marc, molt bon dia.
Bon dia, com esteu?
Doncs fantàsticament.
Volem parlar amb tu d'aquest projecte.
No sé si denominar-lo un projecte d'emprenedoria social,
perquè, vaja, Déu-n'hi-do el ressò que heu tingut.
Marc, per on comencem?
Explica'ns, si et sembla primer què és la Fundació Itinerarium
i després ja entrem a parlar en projectes més concrets.
Molt bé. Doncs mira, la Fundació Itinerarium sí que és cert
que ara sonem molt per al projecte de la tipografia de l'Anna,
però ja fa molts anys que estem treballant en el que és la creació
de tios, de treballs en xarxa a les escoles d'aquí i de fora del país,
sobretot amb la voluntat de formar emprenedors.
Això també lliga una mica perquè l'Anna, en aquest sentit,
també està demostrant ser-ho i aquesta força de superació que està tenint
també ho tenen els emprenedors, per tant, d'alguna forma lliga,
lliga una mica també.
Potser alguns dels nostres oients han llegit aquests dies a la premsa
la història de l'Anna Vives, una noia amb síndrome de Down,
una emprenedora, com dius tu, Marc, que ha creat la seva pròpia tipografia,
aquest tipus de lletra disponible per escriure des de qualsevol processador
de textos. A tots ens ve al cap el Word com a exemple.
Qui és l'Anna Vives, Marc?
Home, és la meva germana.
És la meva germana primer de tot, no?
I després, doncs jo crec, doncs és una persona més,
una persona normal més com tu, com jo, com els nostres oients,
i a partir d'aquí s'ha acabat.
És que no és res més que això, no?
I aquesta és una mica la finalitat d'aquest projecte,
buscar la normalitat, eh?
És a dir, no és ni cap estrella, ni cap persona famosa,
ni pretenem que sigui això.
Però sí que pretenem, i gràcies també en part,
amb aquesta característica que diu ella que té, no?,
que és que té la síndrome de Down,
que demostri, doncs, que es pot integrar ella
i qualsevol persona que té la síndrome de Down a la societat.
Jo crec que és injust, no?
Fa 20 anys es parlava d'aquestes persones com a mongols,
com a subnormals.
Jo crec que molta feina ben feta, no?
Es parla ja de sumar capacitats, no?,
donant a entendre que tots en tenim,
de capacitats i de discapacitats.
i no és més que una persona més d'aquest món
que intenta fer les coses bé
i que treballant en equip, comptant amb aquest col·lectiu,
doncs, ens en sortim tots.
És una mica l'objectiu d'aquest projecte,
sensibilitzar alguna part de persones,
doncs, que potser a tots, eh?
Segurament a mi també, no?
Ens va bé sempre estar sensibilitzats, no?
Però sobretot és això, buscar aquesta normalitat.
Tots som persones i vivim en un món que es diu terra.
De fet, aquest tema, aquest lema, perdó,
de sumar capacitats és també el que utilitzeu
i jo també per potenciar tots aquests valors associats
al que és la creació de la tipografia.
Exacte, perquè la tipografia es diu, Anna,
però el trast a lletra és el de l'Anna, no?
Però aquí hi ha treballat un equip darrere, no?
Hi ha treballat un dissenyador,
hi ha treballat, doncs, persones que han apostat
per un eslògan com aquest sumar capacitats, no?
Altres persones que han aportat diferents capacitats
per acabar finalitzant-lo, no?
Per tant, aquesta lletra que té de valor principal,
més enllà que el trast és de l'Anna
i que respecta exactament aquestes majúscules i minúscules,
és la força del treball en equip.
I jo crec que avui en dia, per nosaltres,
és vital donar aquesta projecció
de sumar capacitats de treballar en equip
i que tots units segur que ens en sortim,
i més en aquests temps.
Tu creus, Marc, que tothom qui utilitzi,
qui faci servir o qui vegi aquesta lletra
serà conscient de tot el que hi ha al darrere,
de tots aquests valors,
ja no només, com deies tu,
del fet que l'hagi creat l'Anna,
sinó de tot el que això comporta?
Aquesta és una mica la nostra feina, no?
En aquest cas, hi ha un tema de comunicació,
és explicar-ho, no?
No té altre objectiu que aquest,
que és que la gent sàbiga,
per això sempre demanem,
quan la gent l'utilitza,
que citi, que és la tipografia de Navives,
o quan ho veiem al cartell,
doncs hi ha una A amb un punt,
que és una mica l'eslòquen,
o la marca de l'Anna, no?
Per tant, d'alguna forma,
sempre intentem que vagi acompanyat
d'algun distintiu, eh?
Perquè la gent, doncs,
vegi que és aquesta tipografia Anna,
i crec que sí que ho estem aconseguint,
estem aconseguint, doncs,
que la gent, sobretot,
més sensible,
o les entitats més sensibles,
doncs, hagin les felicitacions de Nadal
amb la lletra de l'Anna.
Les campanyes de Nadal, doncs,
de Barcelona, de l'Hospitalet,
de Reus, d'Altafulla, d'Alcovendes,
que a l'Argentina, que als Estats Units,
que, no ho sé, infinitats de llocs,
a restaurants, a botigues, a comerços,
doncs, l'utilitzin,
i l'utilitzin explicant-ho, eh?
Com dius molt ben dit tu,
si això, doncs,
d'alguna forma no s'explica
o no es comenta,
que és una tipografia.
Clar, seria una tipografia més.
Una tipografia més.
I també et dic una cosa,
ho és, una tipografia més.
És a dir,
jo, per escriure en el meu ordinador,
no utilitzo la balana.
Utilitzo, doncs,
per certes coses utilitzo la balana,
però en altres utilitzo l'Arial
o la Comic Sans.
Ara bé,
quan jo vull expressar
un missatge més social
o quan vull fer una presentació
i vull donar-li aquell toc especial,
aleshores,
per mi,
la millor és la balana.
Però a partir d'aquí,
jo crec que hi ha milers de tipografies,
aquesta és una més,
i a partir d'aquí,
escolta,
qui li agradi,
qui se senti també sensible
amb aquesta causa
i la vull utilitzar,
per nosaltres serà,
bueno,
un autèntic plaer
i estem super, super contents.
Com tu deies, Marc,
moltes entitats ja s'han interessat
o va ser ja utilitzant
aquesta tipografia
i després,
a nivell particular,
ens la podem descarregar
per fer-la servir
als nostres ordinadors, no?
I tant, i tant.
Des de la pàgina web de l'ANA,
que és 3B dobles,
ana,
amb dosenes,
vives.net,
allà hi ha l'apartat
d'escarregar
i ara en cinc segons
s'has descarregar,
ok,
pam,
i ara tens en aquest...
no,
el processó de textos
com pugui ser el Word.
És senzill,
és a dir que...
amb el costat de la comissà
i a partir d'allà escrius,
tu imprimeixes,
tu estampes,
etcètera.
Sempre, doncs,
intentem, doncs,
que la gent ens ajudi
a difondre,
sobretot que estigui plasmada
en accions
o en materials
d'un impacte
o d'imatges socials.
I sobretot és això, no?
Utilitzar-la
com una tipografia més
i després, doncs,
explicar el missatge, no?,
per què aquest tipus de lletra
i per què aquesta tipografia.
Fins i tot,
per fer-ne
encara més difusió,
llegim que s'ha creat
fins i tot
una marca de roba
i que vosaltres també
a través de la pàgina web
doncs teniu diversos accessoris,
no ho veiem allò,
fundes d'iPad,
vaja,
diversos materials
que m'imagino
que van amb aquesta línia,
que siguin un material més
però que vagin difonent
també aquesta història
i aquesta tipografia, no?
Són materials
amb un valor social
que a més a més
tots els diners
van destinats
a millorar
doncs el que és
la inserció laboral
de persones amb discapacitat
a través de la Fundació Aura
o de millorar
doncs el que és
l'esport per tothom
a través de la Fundació Àlex
i aleshores aquí
ens trobem dos casos.
Un és que l'ANA
té la seva pròpia marca de roba,
que els diners
doncs van destinats
exactament al mateix lloc,
però també hi ha altres marques
que no tenen res
a veure amb nosaltres
que utilitzen
o ens demanen permís
per utilitzar
la lletra de l'ANA
doncs per comercialitzar productes,
no?
Com deies tu,
doncs hi ha una marca catalana
que també ha treballat
pel tercer sector
que es diu Noem
que fa fundes d'iPad,
però bé,
hi ha empreses de gasoses
que s'interessen
per no sé què,
hi ha diferents tipus
de sectors
que també doncs
ens demanen,
no?
Nosaltres sí que som
molt primirats amb això
i no diem que sí a tot,
ni molt menys,
jo et diria
que en les últimes dues setmanes
jo doncs
potser he dit
a 50 persones
que no,
que no,
perquè creiem
que aquest ADN,
aquest projecte...
S'ha de dirigir,
no?
La força és social,
aquí no hi ha cap tipus
de materialisme
i el tema econòmic
ens és exactament igual,
sí que no ens és igual
al seguir projectant valors.
Pensa que jo tinc
una germana
amb síndrome de Down
des de fa 32 anys,
no?
Per tant,
aquesta sensibilitat
per mi,
per la família,
per la fundació
és primordial,
és a dir,
no ens podem ni corrompre
ni podem de cap manera
tirar endavant
aquest camí de normalització,
que es pretenen,
aquesta letra
el que pretenen és això,
no?
Intentar sensibilitzar
i donar-nos compte
que treballant en equip
són millors.
Marc,
imagino que la vida de la Nau
ha canviat
en els últims mesos.
Clar,
això m'ho pregunten
amb molta gent,
doncs jo et diria
que no,
que no ha canviat gens.
No,
no ha canviat gens.
No, no,
fantàstic.
Perquè l'Anna va al matí
a la Fundació Aura
a millorar encara més
la seva inserció laboral,
després ve aquí
a la Fundació Itinerari
a seguir millorant
el seu trast de lletra
i a seguir avançant
en utilitzar la lletra
en diferents idiomes.
És absolutament
immun al que pugui
passar a la televisió,
als mitjans,
a la ràdio,
que és que crec
com hauria de ser.
És a dir,
jo crec que cadascú
fa la seva feina,
doncs els mitjans
es poden interessar
i a partir d'aquí
et pot fer més
o menys il·lusió,
però ella no és massa
conscient de la repercussió
i tampoc no li dona
cap tipus d'importància
a la repercussió.
Sí que et diré
que està més contenta
perquè la gent,
o la para pel carrer,
o la para
quina letra més
m'acau li envien
50 correus al dia
felicitant-la
i això, home,
puja a l'autoestima
a qualsevol.
Això és un guapo cada dia.
Sí, però la normalitat
ja passa per això,
és a dir,
si el que busquem
i el que volem
és una normalitat absoluta,
doncs ja passa per això,
perquè cadascú
continuï fent la seva vida
i sigui un punt més.
La seva vida normal
i també et diré,
tu em preguntes
si està més trista
que contenta,
doncs jo et diria que sí,
però està trista
per la seva situació personal
i això no canvia
ni una tipografia
ni res,
és a dir,
ella és conscient
d'aquesta característica
que diu ella que té
i jo li dic,
home, sí,
tens la síndrome d'Ont
però també tens
una altra característica
que és que tens
aquesta puresa
o tens una lletra molt maca
o ets una persona
molt agradable
i és això
el que volem explicar,
que tots
tenim una característica
potser positiva
o negativa
però també en tenim
d'altres
que són molt bones
i no ens hem de quedar
amb el que fem
potser malament
o el problema que tenim
sinó treure
la força
i les coses positives
que també tenim tots
i més si l'ajuntem a l'equip
jo crec que aquesta és una mica
la finalitat
i mica en mica
doncs mira
hi ha diferents ajuntaments
estan forats
amb la lletra de l'ANA
els Mundials de Natació
del 2013
també s'utilitza
la lletra de l'ANA
i diferents entitats
i diferents entitats
nacionals i internacionals
que properament
també s'utilitzaran
així que molt contents
però bé
tocant de peus a terra
vull dir que és un projecte més
i és una tipografia més
sí que és cert
que és una mica diferent
perquè el tras és el de l'ANA
però a partir d'aquí
normalitat
doncs Marc
ens quedem amb aquest missatge
i sobretot amb aquest lema
també de sumant capacitats
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a aquesta estoneta de ràdio
i vaja
que pel que sentim
doncs veurem la lletra de l'ANA
en molts llocs
sí, sí
hi haurà sorpreses
i positives i maques
fantàstic
Marc Vives
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
que vagi bé
bon dia
doncs amb les diverses històries
d'una banda
les que ens explicava
el Jaume Marí
des de l'Associació Provincial
de Paraligis Cerebral de Tarragona
ara la que ens explicava
el Marc Vives
amb aquesta tipografia
una tipografia més
ens ha agradat això
de la seva germana
de l'ANA Vives
nosaltres posem aquí
el punt i final
de tothom d'avui
i dels tothoms del 2012
perquè recordem
que el proper dilluns
serà 24
l'altre serà 31
és a dir que nosaltres
ja tornem
el dia 7 de gener
felicitar-vos doncs
les festes
que tingueu
uns bons Nadals
una bona entrada d'any 2013
nosaltres ho deixem aquí
una salutació
de qui us ha parlat
el Miguel González
i també
del Lluís
com és que ens ha acompanyat
a la part tècnica
gràcies
fins l'any
mirem
tothom
un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat
i també
Lluís
de