Avui comencem aquí al Matí de Tarragona Ràdio,
una secció que, si tot va bé, us la podrem oferir cada dimarts a partir de la una,
tancant el que és el programa del matí.
Una secció en què parlarem sobre els nens i nenes,
entesa en el sentit més ampli del concepte.
Parlarem des dels nens, des que són nadons,
fins i tot ens remuntarem a la gestació i a la criança,
des que són nadons, després quan ja són nens, pròpiament dits.
No sé si arribarem a l'adolescència, això ja ho veurem,
perquè em sembla que només quedant-nos en aquesta franja d'edat més curta, més petita,
ja tindrem bastant de tema.
Ho tractarem des del punt de vista de la salut,
contactarem amb metges, amb infermeres, amb llevadores, amb dobles, fins i tot.
Però també, potser, ampliarem mires i podrem tractar el tema dels nens i nenes
des del punt de vista, no sé, de les tendències, de la moda, dels productes,
que hi ha al mercat per a ells.
És un tema, jo crec que els que hi esteu ficats, ja ho sabeu, que dona per molt.
Intentarem donar resposta, i això és el més important, a preguntes que pugueu tenir.
No ho sé, com parar les rebequeries d'una criatura,
o com calmar-los, no?, quan no hi ha manera que parin de plorar,
què els pot passar en alguna situació que no sabeu com tractar.
Tots els vostres dubtes, totes les vostres preguntes,
ens les podeu fer arribar a través del correu electrònic al matí arroba tarragonaradio.cat.
Ja ho anirem anant recordant, perquè això ha de durar cada dimarts.
La qüestió és que avui volem començar la secció dedicada als nens,
i ho fem amb la millor entrevista que podíem fer.
Tenim l'excusa perfecta.
La setmana vinent es realitza, se celebra la vintena setmana mundial
dedicada a la lactància materna.
Em sembla que és la setmana vinent, però els actes ja han començat,
i la majoria, vaja, comencen aquest cap de setmana.
I amb motiu de la setmana de la lactància materna,
avui tenim amb nosaltres la Cote Aragonès,
que és una de les responsables, o de les membres,
fundadores fins i tot, d'una associació que aquí a Tarragona
es dediquen a promoure la lactància materna.
Es diuen D'O de Pit.
Cote, bon dia.
Bon dia.
Perdona per aquesta introducció tan llarga.
No, no.
És que enceteu vosaltres la secció.
Molt bé, me n'alegro.
Hauríem de començar pel començament.
Qui sou? D'O de Pit?
Quan va començar l'associació i amb quina voluntat?
Mira, D'O de Pit va néixer fa uns 15 anys,
probablement celebrarem el 15è aniversari.
Som una associació de mares que recolzem la lactància materna.
Totes nosaltres hem tingut una experiència personal
i, a banda d'això, ens anem formant en diferents cursos
de la Federació Catalana, de la Federació Espanyola, fins i tot.
Per què va néixer?
Doncs una mica per respondre a una necessitat que hi havia a la societat.
Fins fa uns 15 anys, no?
Abans hi havia la cultura de la lactància en el que és la família.
És a dir, nosaltres vèiem donar el pit.
Jo, pensava, quan vaig tenir el meu primer fill,
jo no sabia res.
Aleshores, un grup de mares es van trobar una mica
a la consulta del pediatre i una mica forçat,
doncs bé, es van anar formant i tal, no?
Nosaltres el que fem és això, intentar doncs omplir potser aquest buit
que a la societat ara ja està més ple.
Ara la veritat és que la cultura de la lactància ja està més restablerta
i el que, bàsicament, és això.
O sigui, ajudar les mares que comencen amb dubtes com totes hem començat.
Per una banda, a veure, vosaltres arroplegueu el que ha estat un greu històric,
que és que primer hi havia el tema de la lactància materna,
la lactància natural, i després hi va haver una època
en què no estava de moda, diguem-ho així,
i es va promocionar molt l'alletament amb...
El biberó, sí.
El biberó, directament, sí.
I vosaltres heu vingut una mica a recuperar el tema natural.
Sí, exacte. Abans, fins fa uns anys,
doncs la cultura de la lactància estava molt en decadència, diguem-ho,
aleshores hi havia, doncs, la cultura del biberó.
Nosaltres el que hem intentat, doncs, i crec que hem aconseguit,
és una mica que la lactància materna sigui una cosa absolutament normalitzada.
Per una banda és això, normalitzar la lactància materna,
però per l'altra, per molt que estigui normalitzada
i que moltes mares diguin sí, jo vull,
vosaltres també doneu suport en el cas que no es pot,
en el sentit que no és tan fàcil, veniu a dir això.
Esteu de grup de suport perquè tan fàcil no és.
Sí, exacte. Nosaltres el que oferim són unes reunions setmanals
cada divendres, de 6 a 7,
el que és atenció a la dona, al carrer Jaume I.
Allí el que fem és oferir un espai,
cada setmana, en total som unes 9-10 assessores,
cada setmana estem com a mínim dos, tres,
i està oberta a tothom, mares, amb els fills, amb les parelles,
amb les àvies, amb qui convingui.
I allò el que fem és resoldre els dubtes,
perquè quan te trobes en aquest món,
quan tens un fill, quan és el primer,
doncs te trobes bastant perdut, i tens molts dubtes.
Quin tipus de dubtes, per exemple?
Ho dic perquè qui no s'hi trobi,
que comenci a plantejar-se el que pot passar
i que ja hi estigui, potser li solucionem alguna cosa ja d'entrada.
Sí, dubtes.
Doncs, per exemple,
si el nen menja prou,
si el nen plora que has de fer,
si està bé agafar-lo en braços,
si... Una mica va tot lligat, no?
Una mica va lligat amb el tòpic també
que la lactància, que quan dones pit,
doncs t'ha de fer mal,
t'ha de fer mal, en principi no ha de fer mal.
Hi ha molts dubtes.
Quan li dono, quan el xomet, no el xomet,
hi ha molts dubtes.
I quan estàs allà,
normalment veus mares també amb altres bebès
i veus que realment totes han passat pel mateix,
totes tenim els mateixos dubtes.
Sempre hi ha algun cas que pot ser més complicat,
que per això tenim el recolzament de l'Adolfo,
que ja suposo que ho parlarem després,
que està també dins dels actes, no?
Bueno, una mica és això.
Quanta gent us arribeu a ajuntar
amb aquestes provades dels divendres?
Doncs mira, en total,
et puc dir les dades de l'any passat.
L'any passat, en total,
van passar, crec que van ser unes 100 mares.
Ah, sí?
Sí.
Perquè suposo que moltes venen
i repeteixen cada divendres
i s'ho agafen ja com una reunió social,
però algunes venen les primeres setmanes,
que és quan realment hi ha els dubtes i els problemes
i després hi van soles i ja no tornen.
Sí, sí.
Nosaltres recomanem que la gent s'hi posi en temps,
és a dir, quan estàs embarassada,
els últims mesos,
doncs una mica ja entres en contacte,
perquè si no, de repente tens el nen
i te trobes una mica perdut, no?
I així, doncs, ja vas sentint
el que, de fet, les altres mares expliquen.
Nosaltres només estem allí una mica
per si sorgeix alguna cosa més complicada, no?
Però entre les mateixes mares
ja elles veuen que són els mateixos dubtes
i fins i tot el que dius,
doncs hi ha mares que ja ho tenen com a norma
a venir cada divendres, no?
Perquè fins i tot hi ha un grupet d'amigues
o tal que els nens han crescut junts
i bé, doncs hi ha un ambient maco i agradable i distès.
Oferiu també, doncs, atenció o assessorament
o ajuda a les 24 hores,
doneu els vostres telèfons,
això us passa molt, us truquen?
Perquè, clar, en una situació d'electància,
allò, una crisi,
l'electància, qualsevol moment pot passar.
Sí, tenim la pàgina web,
tenim els nostres telèfons
i, bueno, la gent ens truca de vegades
en moments que realment ho necessiten, no?
Doncs, via telèfon també es pot solucionar moltes coses, no?
Perquè a vegades és una qüestió més de tranquil·litzar.
Exacte.
Moltes vegades les mares,
la immensa majoria de les vegades
que algú que els escolti
i que els digui que allò que els hi passa és normal
i que no passa res
i que ho estan fent molt bé
i moltes vegades el que volen és sentir
que algú reafirmi el que de fet estan fent
i que ho estan fent bé.
La majoria de les vegades ho estan fent bé.
El que passa és que també una mica
la societat també influeix molt, no?
Doncs, li has de donar cada tres hores
o...
Hi ha una certa pressió social,
fins i tot portant a l'extrem allò que dèiem abans, no?
Que si hi va haver una època
en què estava mal vist donar el pit,
ara fins i tot a vegades
hi ha com una certa pressió d'obligació, no?
Que si no dones el pit ets mala mare.
Contra això també s'ha de lluitar.
Sí, sí, evidentment.
Nosaltres sempre respectem...
La decisió l'ha de prendre la mare.
Això està clar.
Hi ha mares que diuen
no, jo no em veig pel que sigui,
cap problema, no hi ha cap problema.
Fins i tot alguna vegada
hem tingut alguna mare
que li donava biberó al nen
però venia a les reunions
perquè se sentia molt a gust.
Perquè es parlaven d'altres coses
perquè, bueno, el nen no és només aliment, no?
Vull dir...
I nosaltres, evidentment, respectem a tothom i tal.
El que passa és que
el que no volem és que davant d'un dubte
que es busqui informació.
I nosaltres estem, aleshores,
doncs, intentar solucionar-ho i tal.
Oferim les reunions,
l'atenció telefònica permanent, com deies,
i fins i tot en algun cas especial
si veiem que la gent està pura del tal
podem anar fins i tot a casa,
en casos puntuals.
És important ser constant
i no perdre la paciència
durant les primeres setmanes
que és quan s'acostuma a tirar la tovallola a vegades, no?
Perquè, a veure, no sempre és fàcil
això de la lactància.
No, poden sorgir problemes.
Esclar, però sempre si tens una bona informació,
si tens un lloc, un telèfon,
algú on poder trucar i preguntar,
sempre nosaltres sempre dient
abans d'introduir un biberó,
de tirar la tovallola,
mira, de consultar-nos.
I, a veure, doncs...
sempre hi ha pot haver algunes solucions, no?
Digue'ns, ho hem parlat moltes vegades,
i de fet, demà, dins del programa, ja us ho avanço,
demà, dins del programa que fem de salut
amb la xarxa social de Sant Pau i Santa Tegla,
tornarem a parlar de la lactància materna.
Però dóna'ns quatre pestes,
escolteta, per què és tan beneficiós
per la mare i pel fill,
això de la lactància materna?
A veure, a nivell de la mare,
el nen el que rep és moltes defenses.
La llet materna és l'aliment més complet que existeix,
i amb la llet materna només ja en té prou, d'acord?
La mare, per la mare, se recupera abans el part.
El que és molt important també és el vincle
que s'estableix entre mare i fill, d'acord?
Aquest vincle que, no?,
de vegades diem, és que el tens sempre el pit,
és que el pit, d'alguna manera, tot ho calma.
El pit no és només aliment,
sinó que també és escalfor, és mama,
i això també als nens els hi va molt bé.
Jo, a veure si no és així,
m'ho corregeixes, però entenc
que hi ha un moment difícil i crucial,
que són les primeres setmanes,
en què dius, no és fàcil, vinga, tinguem paciència,
després ja, si ho aconseguis tot, vas rodat,
i al moment final potser també crea dubtes,
és a dir, quan ho paro, jo voldria parar,
el nen no, o al revés, el nen vol parar
però jo ja tinc el vincle fet,
és que això també és un punt d'impàs.
Saps què passa? Que quan vam començar,
és a dir, el que no era usual
era que donar lactància, donar el pit fins als 5-6 mesos,
ara això ja ho hem aconseguit,
jo crec que això està establert i bé.
Ara el que, diguem, son estrany
és donar el pit a nens més grans,
fins a 2 i 3 anys,
això és absolutament normal,
i això és ara una mica la segona batalla
dels grups de lactància.
Ara ens hem perdut.
La cosa era com sabem quan...
Sí, el tema d'acabar.
És a dir, l'Organització Mundial de la Salut
et recomana 6 mesos de lactància materna exclusiva,
és a dir, només pit,
i 2 anys de lactància materna complementada,
és a dir, la base del pit
i tot el que altre que li vagis donant.
Quan s'acaba?
Bé, això havia de ser com una relació de parella,
és a dir, quan s'acaba?
Quan un dels dos diu prou?
És així.
Aleshores, de vegades són els nens,
normalment són les mares,
que més fa pressió social, la feina i demés,
que diuen, bueno, doncs fins aquí, no?
Però, en principi, com tu diies abans,
quan piques pas les primeres setmanes
i que ja veus que hi ha una mica com funciona,
aleshores ja va tot rodat.
Aleshores, arriba un moment que dius,
bueno, s'acaba i ja està,
però quan ja disfrutes realment,
després ja és tot molt més fàcil i ja...
Com a que ve natural.
Sí, ja ve natural
i ja, bueno, un dia s'acaba i ja està.
Doneu assessorament també
i fins i tot llogueu
a equips d'extracció de llet,
que això també és molt pràctic,
especialment per a les mares treballadores.
Nosaltres també fem préstec,
doncs, bueno, de material
i fem material bibliogràfic,
llibres, DVDs i demés
i també fem un préstec de tiradors de llet.
Més que res,
no perquè les mares, diguem,
l'utilitzin, doncs,
durant dos, tres mesos,
sinó més que res perquè els provin
i després, doncs, es decideixin
el moment de comprar.
D'acord?
Però, en fi, tenim uns quants
i els deixem a les mares.
Doncs, a cote, si et sembla, va,
que ens queden res.
Tres minutets, almenys,
per explicar les activitats
que feu aquesta setmana.
Deia, jo, és la setmana vinent,
la setmana de la lactància materna?
És aquesta setmana, sí,
durant tota aquesta setmana.
Sí, és que ens n'anem ja a activitats
el dia 13 que veiem per aquí.
Bé, diguem que aprofiteu.
Sí, no,
bé, la setmana de la lactància materna
sempre és la primera setmana d'octubre.
Val.
Val.
El que passa que, a veure,
sempre s'ha...
Les agendes i demés i tal,
doncs, clar, es dilata, no?
Mira, vau començar dilluns,
pel que estic veient,
ja amb una xerrada,
teniu xerrades,
teniu tallers de demostració,
teniu, bueno,
tables rodones, no?
Explica'ns tu mateixa, anem.
Bé, el dilluns,
lactància materna dolorosa,
una mica el que diem abans.
Per què em fa tant de mal?
Doncs, de vegades,
doncs, la postura no està bé, tal.
L'actància materna,
no ha de fer mal.
És a dir, no és allò...
No, no, nena, aguanta,
que ha de fer mal.
No, no fa mal.
Aleshores, bueno...
Què ens queda per davant?
Demà mateix?
Ens queda per davant,
sí, mirem una mica el que...
A Joan XXIII.
Demà, l'importància de la part en la lactància.
És important que...
Sembla que no,
però el pare és molt important
en el moment d'iniciar
una lactància materna
amb èxit, no?
Això tindrà lloc a demà,
aquesta xerrada
sobre el part i la lactància
a Joan XXIII.
Sí.
I s'anarà recordant els dies
i els llocs.
Bàsicament perquè, clar,
el moment de néixer,
si respectem els ritmes del nen,
moltes vegades
el pare es va una mica en pressa, no?
S'ha de respectar els ritmes del nen.
Aleshores, els nens a vegades
necessiten temps
per agafar-se el pit,
s'ha de deixar temps.
És molt important
el contacte pell amb pell
en pic que han nascut els bebès,
és a dir, pell amb pell,
netejar-ho just
i pell amb pell amb la mare.
Tot això ja està protocolitzat, no?
Sí, tot això ja està bastant...
Ho tenim ja com a coa.
Sí, sí, això sí.
Després, una xerrada dissabte
en un espai que, bueno,
vostè té el seu,
l'espai QS.
Agafeu l'espai QS
aquí on hi ha la capsa jove.
Sí.
Perdoneu, la capsa jove no,
l'oficina de joventut.
No, sí.
20 anys de suport
a la lactància materna a Tarragona?
Sí.
A càrrec del pediatra
que us ajuda, no?
Exacte, sí.
Amb l'Adolfo
doncs hem treballat molt
i l'Adolfo i l'Odepit
sempre han anat una mica
colze amb colze, no?
És a dir, nosaltres,
ell també dedica unes hores
a la setmana
a la lactància materna,
a no consultar la lactància,
aleshores,
de vegades nosaltres
hi derivem gent,
ell ens la porta,
sempre hem treballat molt
colze amb colze
i l'Adolfo és genial.
I transformeu aquesta trobada
dissabte a l'espai QS a les 6
com una mena de festa
de l'Odepit,
diguem-ho així, eh?
que no li hem dit tot el nom
i després ho compta a comptes,
baranar, tot això.
Dissabte dia 13,
dissabte vinent,
una entrexerrada
als 100 reïssis màtars.
Sí, lactància materna
i homeopatia.
Una mica, doncs,
perquè, bé,
tot el que són també
productes naturals i això,
doncs, també,
bé, està tot lligat, no?
Ho lligueu,
ho vinculeu,
la lactància materna
amb la criança en braços.
Exacte.
La setmana mundial
de la lactància materna
és aquesta.
Després també hi ha ara
la setmana internacional
de la criança en braços,
una mica per donar la importància
que els nens
s'han de portar en braços.
És a dir,
de vegades et diuen
no l'agafis
que el malcries o tal.
Es necessita un contacte.
Contacte és pit
i són braços, d'acord?
Aleshores,
doncs, bé,
una mica per
il·lustrar tot això.
Ara, de fet,
pel carrer sí que es veu,
hi ha molta gent
que porten els mocadors
i porten els nens penjant, no?
Penjant,
amb el mocador.
Vull dir, ja no...
Però és que es necessiten això.
Aleshores, una mica,
doncs,
per reivindicar aquesta cultura,
bueno,
farem una caminada
per la Rambla
amb portenadons
i després, doncs,
una mica el dimecres
un talle bàsic
de portenadons,
de saber-te col·locar bé
els mocadors.
Els mocadors.
Perquè això també
s'ha de tenir traça
i, bueno,
són quatre instruccions bàsiques,
però, clar,
aquí hi ha d'anar bé, no?
I l'esquena i tal, no?
Ens emboliquem a vegades
amb les motxilles,
ja,
i a vegades, no?,
amb un tros de roba ben posat.
Sí, sí, sí,
no,
és que d'aquelles motxilles
transicodèriques
potser tampoc fan falta, no?,
amb un mocador,
amb una bona roba,
clar,
i el que passa
és que saber col·locar-t'ho,
clar,
i això una mica
és el que...
Ho unirem tot
perquè va, de fet,
tot unit, no?,
lactància materna
i criança.
Són les activitats
que us proposa
Do de Pit
per aquests propers dies
amb motiu de la setmana
de la lactància materna
i de la criança
amb braços,
que, per cert,
aquesta segona part,
la de la criança amb braços,
té la seva pròpia associació,
que es diu
en porta'm a prop.
Fem-li també els honors
i també els entrevistarem,
tu,
en aquest programa,
ja que tenim secció,
més endavant els entrevistem.
Però,
recordeu que
a Do de Pit
funcionen sempre,
tenen la seva trobada
els divendres,
a les 6.
Sí,
durant la cursa escolar,
això és important dir-ho,
perquè fem vacances,
perquè, clar,
totes són mares
i a l'estiu és complicat.
Això és a les 6,
si teniu qualsevol dubte,
si voleu treure-hi el cap,
a les 6 les trobareu
al Jaume I,
al centre d'atenció a la dona.
I si no,
doncs a la web
i també hi ha un mail.
Moltíssimes gràcies,
felicitats per tot el que feu
des de Do de Pit
i gràcies per estrenar amb nosaltres
aquesta secció.
Molt bé,
gràcies a vosaltres.