Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio.
En aquest dimecres 4 de gener,
una tertúlia que al final serà una mena de cara a cara,
perquè tenim una tercera convidada
que directament s'ha quedat tirada a la carretera.
Venia de fora de Tarragona Núria Palahir,
que és la responsable de la Federació de Transports de l'UGT,
i ens ha trucat fa uns minuts per dir-nos que no arribava,
que s'havia quedat tirada amb el cotxe a la carretera.
Així que farem avui una tertúlia amb dos convidats a perfil periodístic.
El periodista del diari de Tarragona, Octaví Saumella.
Octaví, molt bon dia.
Hola, bon dia, bon any.
I també la periodista i professora de la Universitat,
Rubí i Virgil i Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, bona hora, bon any, malgrat les notícies,
perquè ni aquesta setmana de Reis Max
no hi ha treva en les notícies econòmiques.
Avui, a nivell local, tenim l'anunci dels pressupostos municipals
amb unes retallades realment molt importants
que anunciava ahir l'alcalde.
tenim les dades de tancament de l'atur del 2011
i, en fi, dels dies anteriors
tenim els anuncis del Govern de la Generalitat,
del Consell de Ministres el passat divendres...
De tot, un ampli ventall.
Veuen alguna notícia positiva?
Perquè jo allò i ho preguntava als contartulis.
Mira, jo porto tots els Nadals,
allò que sempre tens desitjos i parles amb la gent
i els dius bon Nadal i bones intencions.
Porto tot el Nadal dient,
virgencita, que me quede como estoy.
És a dir, tal com estan les coses,
la veritat és que pinten bastant malament per tot arreu.
I jo hi sentia,
escoltava una tertúlia
on es parlava de la situació a Alemanya
i dius, ja, sí,
és que si Alemanya no tira,
si Alemanya va enrere...
No ho sé.
Què hem de fer nosaltres?
Saps una notícia positiva?
Sí.
Que demà venen els Reis.
Sí, aquesta és...
Que estan en crisi.
A mi m'han dit que els patges,
que estan a punt de fer un ERE
i que els patges estan passant-ho malament
perquè fan moltes hores extres
i no els hi pagaran.
Però malgrat això,
si hem sigut bons minyons,
alguna cosa tindrem.
No vull de totes maneres posar aigua al vi,
però recordem també que demà hi haurà
Consell de Ministres
i ja s'han anunciat mesures
el mateix dia de l'arribada dels Reis Mags
que no prometen ser gaire positives.
Però, en fi, a veure, Octavi,
veus alguna notícia positiva
en el panorama, en fi, local o nacional?
És difícil, és difícil.
A veure, si el PP el dia 30...
El dia 30 ens va desitjar un bon any
amb les mesures que va anunciar
i ho va fer el Ballesteros amb els Reis, no?
La situació és molt complicada.
A nivell de Tarragona, doncs, home,
parlant de notícies positives,
doncs, el 2011, com a mínim,
hem tingut la designació de Tarragona
com a seu dels ocs mediterranis
i el...
Considera això una notícia positiva?
Sí, és optimisme de primer any.
No, perquè si no ens ho haguessin donat
sí que hauria sigut negatiu,
però, ben, ens ho ha donat,
com a mínim, et dona un horitzó positiu, no?
És com el tema del corredor del Mediterrani
que, bueno, en fi, ja veurem
quan el tenim i això,
però, bueno, com a mínim,
que s'hagi prioritzat aquesta infraestructura,
doncs, és positiva.
De totes les mans,
m'agafo això últim que dius,
i ara parlarem dels pressupostos municipals,
m'agafo això últim que dius
dels Jocs del Mediterrani,
perquè ahir també,
en fi, com que es tractava,
practicament,
de la primera tertúlia de l'any,
alguns convidats deien
que ni el tema dels Jocs del Mediterrani
creuen que en el context de crisi tan profunda
ens en sortirem amb prou garanties,
és a dir,
que les retallades
també poden ser contundents
i que, per tant,
hi ha el temor
que estiguem davant d'un repte
que no el puguem assumir
amb prou garanties econòmiques.
Jo crec que aquest repte,
precisament aquest,
com tants altres d'aquest tipus,
el que pretenen
o l'objectiu fonamental
és millorar la imatge,
promocionar la imatge d'una zona,
si hem de fer una xapussa,
en el sentit que no tenim
pressupost
per fer una cosa digna,
perquè ja sabíem
que hauria de ser una cosa austera,
però podria ser perfectament digna,
i tenim prou patrimoni
com per lluir-lo
i no l'hem de comprar,
és a dir, ja el tenim.
però si hem de fer realment
una cosa
que en comptes de beneficiar
la imatge de Tarragona
la perjudiqui,
no passa res,
vull dir,
és que no passa absolutament res
per dir no ho fem.
Si estem parlant de retallar
100 llocs de treball,
bueno, 70,
perquè 30 es jubilen,
tinc entès.
Sí, però és un centenar
en definitiva,
sí, sí.
Sí, sí,
estem parlant de moltes retallades.
Clar, vull dir,
si s'ha de prioritzar,
prioritzem el més important.
Clar, és que en el tema
dels Jocs del Mediterrani
la designació va ser el 15 d'octubre
i en aquell moment
ja es va parlar d'austeritat,
però també de dignitat
i dona la sensació
que en aquests tres mesos
que han passat,
no?,
la situació s'ha deteriorat tant
que fins i tot
hi ha més d'una persona
que es planteja
si amb tanta austeritat
podrem fer uns jocs dignes
i podrem assumir realment,
en fi,
totes les infraestructures esportives
que necessitem, no?
Home,
jo penso que,
per una banda,
tampoc s'han de fer
tantes infraestructures
per organitzar uns jocs,
recordem,
de segon o tercer nivell.
A veure,
no són uns jocs olímpics
ni de bon tros.
Què s'ha de fer?
doncs un palau d'esports,
s'ha de fer un centre nàutic
i s'ha de fer una villa mediterrània,
això amb cinc anys.
Home,
per això són diners,
eh,
Octavi?
Són cinc anys,
però bueno,
també hi ha la iniciativa privada
i no ho fan només una administració,
ho fan tres administracions
i a veure,
és cert que tenim gent a l'atur,
gent que s'està quedant
a la feina,
però precisament
la construcció
de tot això
també generarà
llocs de treball,
generarà ocupació,
generarà activitat econòmica
al voltant de tot això.
Jo penso que per Tarragona
és una fita important
i, a veure,
tots els experts econòmics
ara mateix et diuen
que esperen
que la situació
comenci a canviar
cap al 2014 o 2015,
no?
Això també ho deien
el 2008 o el 2012,
però, en fi,
esperem que això voldrà dir
que si el 2014, 2015
o 2016
no estem bé,
portarem gairebé una dècada
en crisi, no?
Amb una crisi molt profunda,
sí, sí.
S'espera millorar.
Sí, perquè de moment
el 2012 i el 2013
els polítics,
els governants
ja engeguren
que serà difícil,
ahir mateix l'alcalde
ho deia
en la roda de premsa
de presentació dels pressupostos,
que no esperem
un bon 2012
però tampoc
un bon 2013.
D'aquest any
i del projecte de pressupostos,
en fi,
podríem destacar
moltíssimes coses,
però unes,
per exemple,
les de les més impactants
i que es produiran
doncs aquest any.
El que comentava
ara fa un moment
la Nani,
hi haurà 100 persones
que es quedaran
sense feina,
tot i que una trentena
són ja per qüestions
de jubilació,
però l'objectiu
és que en aquest mandat municipal
l'estructura de personal
de l'Ajuntament
en aquests quatre anys
es redueixi un 20%.
Hi haurà
moltes menys partides
per diferents qüestions
d'unificació
d'empreses municipals.
En definitiva,
una estructura
molt més reduïda
a l'Ajuntament.
De partida,
Nani,
et sembla una bona filosofia?
A veure,
no,
em sembla...
És que el problema
d'aquesta crisi,
crec jo,
és que és un peix
que es mossega la cua,
és a dir,
no hi ha diners
i llavors els diners
només els pots recuperar
o generar,
gastant menys
o ingressant més.
Si gastes menys
la inversió
ressenteix,
vull dir,
la gent té por
perquè encara que...
Toca fusta.
Per exemple,
en el meu cas personal,
no estic en perill
el meu lloc de feina,
però jo tinc por,
és a dir,
tinc una sensació
que les coses
no van bé
i això fa que el consum
es ressenteixi.
I jo i tothom,
vull dir,
personalitzant,
però és a nivell...
Llavors,
no generem consum,
no generem consum,
les empreses
no poden invertir.
És que fins i tot
el sector químic
que fins ara
anava com una bala
el tercer trimestre
del 2011
ha sigut dramàtic,
però dramàtic
no a nivell d'Espanya,
a nivell d'Europa
i a nivell mundial.
No,
a nivell d'Europa
i a nivell dels Estats Units.
Clar,
és una bola,
no?
És una bola
que no saps...
Jo penso
que el que està bastant clar
és que la teoria
de la senyora Merkel
de retallem,
retallem,
retallem,
tampoc està donant fruits
perquè no es generen diners,
simplement s'atura,
es frena
el desenvolupament
d'un país.
Quina ha de ser?
No ho sé.
Què s'ha de fer
perquè les empreses
inverteixin?
La veritat és
que tampoc ho sé.
Home,
si ho sabés
no hi seria.
Sí,
estaria...
Estàries d'una altra tortilla,
no?
Potser hi era
un altre mitjà de comunicació.
El que sí que és veritat
amb això
és que, clar,
tots els governs
i també el govern municipal
aquí, en fi,
va tornar a dir
a l'alcalde
i a prioritzar
que la creació
d'ocupació
i l'atenció
a les persones,
és a dir,
el que podíem anomenar
el món dels serveis socials,
continuaran sent,
en fi,
les prioritats
de l'Ajuntament,
igual que també
ho van manifestar
el govern de la Generalitat
i el govern de l'Estat.
Octavi,
com ho veus,
aquesta filosofia
de reducció de personal
a l'Ajuntament?
A veure,
jo penso
que potser
l'acriri
és una oportunitat
en el sentit
que segurament
les administracions,
sobretot les locals,
estaven molt sobredimensionades
arrel
de la bonança econòmica,
no?
Penso que quan
el totxo
funcionava,
doncs,
molts ajuntaments
van comptar
ingressos
que eren
extraordinaris,
els van comptar
com a ordinaris,
no?
Els temes
de la construcció,
etcètera,
doncs,
va agafar una dinàmica
de comptar
uns ingressos
que eren
en aquell moment
puntuals
com a estructurals,
no?
Llavors,
segurament,
a partir de llavors
els ajuntaments
van començar
a agafar
moltes més competències
que no els eren pròpies,
van començar
a portar
molts serveis,
doncs,
que em sembla
que el 30%
dels serveis
de l'Ajuntament
per llei
no li tocarien
i tot això
ha anat creant
una massa
de treballadors
que segurament
no tocaven,
no?
Està clar que l'Ajuntament
és l'administració
més propera
i és la que
dona un millor servei,
però la Generalitat
i l'Estat
també han de tenir
aquí les seves competències,
no?
Penso,
doncs,
que segurament
aquest ajust
s'està fent
d'una manera
molt més brusca
del que tocava,
segurament,
això s'hauria hagut
d'anar fent
molt més espaiat
en el temps,
però,
en fi,
no només és culpa
de l'Ajuntament,
la Generalitat
també passa
per anar als moments econòmics,
per l'asfíxia
que rep
per part de l'Estat
de 18.000 milions
d'euros anuals,
ens deuen
759 milions d'euros
de l'edicional
tercera de l'Estatut...
És que aquí
tothom deu diners
a tothom, eh?
Exacte.
L'Ajuntament
li reclama diners
a la Generalitat,
que no té un duro,
la Generalitat
reclama diners a l'Estat,
l'Ajuntament
aleshores
tampoc no pot pagar
els proveïdors.
Però vull recordar
que al govern valencià
li devia 123 milions
al Dutch Bank
i a l'Estat
han anat corrents
a donar-los-hi.
I no eren
de la Generalitat, eh?
És que aquí
el tema dels bancs...
Vull dir que...
I la situació
és complicada.
La situació és complicada
i ara
el que ha hagut de fer
el govern de Tarragona
no és res
que no estigués previst, no?
Vull dir,
jo trobo
el que va presentar
ahir el Ballesteros
molt lògic.
S'ha retallat
per allà
on ja s'havia dit,
en personal.
Segurament
la retallada en personal
és el triple
de la que s'havia dit
en un primer moment.
En primer moment
em sembla
que en aquesta emissora
el Pau Pert
havia dit
un milió i mig,
al final
han sigut
tres i mig.
En cultura,
doncs,
com ja havia dit,
els grans esdeveniments
corren perill.
Em va sobtar
que el concurs
de focs
que és un...
A més està patrocinat.
Està patrocinat,
però bueno...
Però no cobreix
les despeses
pel que es veu.
No cobreix
i el dic sí,
doncs,
si no hi ha patrocinadors
privats,
que jo això
ho trobo bé
perquè és cert
que generen
activitat econòmica
però generen
activitat econòmica
pels privats.
Els diners
no retornen,
sinó que retornen
els privats.
Doncs,
si aquests diners
generen activitat econòmica
pels privats,
doncs,
que els privats
patrocinin
aquest esdeveniment.
Jo ho trobo
des d'un punt de vista
econòmic
molt lògic.
Ja que has introduït
aquestes qüestions
que era,
en fi,
un aspecte
a comentar
a la Tardulia.
A tu,
una mica et sembla,
per exemple,
això.
La reducció del 50%
dels pressupostos
de festes
de Sant Magí
i de Santa Tecla
que el festival
de Dixi
i el concurs
focs artificials
apengui
de tenir
patrocinadors
privats.
Ho veus
amb un excés
o ho trobes
lògic?
Ho trobo lògic
però no ho trobo bé.
És a dir,
trobo que
si tu has de fer
retallada,
retalles
per on te surten
els números
i dius
si jo em gastava
dos en festes
i me'n gasto un,
en tinc un.
Punto.
És així de senzill.
Però jo penso
que, per exemple,
el festival d'Ixil
en els focs artificials
no es revertia
només en el sector privat.
Feia en ciutat.
És un d'aquells
aconteixements
que la gent necessita
per sentir-se identificat
amb la seva ciutat,
per sentir que
forma part
d'un col·lectiu
i que té ganes,
per exemple,
d'organitzar
els jones del Mediterrani.
Vull dir,
això fa caliu
i si treus això
la desil·lusió,
la manca d'interès,
la manca d'expectatives
com a pertanyents
a aquesta ciutat
es ressenten
i això costa moltíssim.
Perquè creuen
que trobarem
patrocinadors privats.
I ara.
No, tu creus que no?
No, jo crec que no.
Jo crec que la situació
no està com per festes.
És així de clar.
Vull dir,
no és un refrany.
És textualment així.
I tu, Octavi,
tu creus que hi ha
alguna possibilitat?
Perquè potser davant
d'aquest anunci,
una mica el límit
de l'alcalde de dir
si no hi ha patrocinadors
aquí,
això es deixa de fer?
Tu creus que pot provocar
alguna reacció?
Jo agafo les proves
d'Ida Ballesteros
i penso que la ciutat civil
ara en aquests moments
ha de tornar a ser forta
com era abans.
Perquè hem arribat al punt
d'una cultura
subvencionada.
s'ha de tornar
a que la gent
s'impliqui.
I, per exemple,
a veure,
és un cas personal,
però si el finançament privat
també és una cultura
subvencionada.
Sí, sí.
En el meu cas,
jo, per exemple,
jugo bàsquet,
un equip de bàsquet,
i no tenim subvenció.
Nosaltres som els jugadors
que, per una part,
hem buscat un patrocinador,
per una altra part,
paguem de les nostres butxaques
la fitxa federativa,
les despeses,
ens paguem els viatges,
els peatges,
els arbitratges,
ho paguem tots nosaltres, no?
Doncs jo penso que
en aquest àmbit,
doncs ja sé que és molt concret,
però, en general,
doncs també la gent
es pot buscar
altres fons de finançament
i, per exemple,
doncs trobo molt bé
que les associacions de veïns
no se'ls paguin
a les fiestes
i als jolgorios,
per exemple,
perquè, en fi,
crec que estan per altres coses,
no per només celebrar
festes majors,
sinó, com se va dir ahir,
doncs fomentar
la formació,
precisament,
i no pagar
sopars
o etcètera,
i per matèria esportiva,
doncs ara que comentava,
doncs que els clubs
s'han d'autofinançar,
s'han de buscar més socis,
s'han de buscar patrocinadors,
i no pot ser, doncs,
que un club,
doncs,
depengui el 95%
del seu pressupost
de capital municipal.
Això sí que suposa
un canvi radical,
perquè portem segurament
més de 20 o 25 anys
amb aquesta cultura
de subvencions
a entitats cíviques,
veïnals,
a clubs esportius,
i això sembla que s'acaba.
Amb això estaries d'acord,
Nani?
En que s'havia de racionalitzar,
és a dir,
era massa
i ara potser serà massa poc.
Clar,
potser el problema
és que el canvi
serà massa radical,
no?
Serà massa radical,
per les circumstàncies
de la crisi.
Jo entenc que un club de bàsquet
pugui trobar
2.000, 3.000 euros
d'una empresa,
doncs,
que la vol patrocinar
i que amb això va fent,
però per organitzar
els jocs artificials,
el concurs...
Els focs.
Els focs.
És que has dit
els jocs artificials,
que tindria jo la neurona.
O el Dixilan,
fa falta alguna cosa
més que això,
i llavors sí que estic segura
que pots trobar empreses
que patrocinen
petites coses,
fins i tot per interès personal
dels propis directius
de l'empresa,
que dius,
doncs,
mira,
tinc aquest racó
i el vull aportar
amb una cosa
que a mi m'agrada,
però vull dir,
aportar diners privats
per finançar
festivals ciutadanos,
crec que la situació
no està per això.
És un festival internacional
de focs artificials
que ens ha venut,
que és a nivell internacional
una referència...
Vint anys,
no?
He fet ja vint anys
de concurs.
És que es demostri ara,
no?
A veure si realment,
jo recordo que el concurs
de Castells
el va per a la senyora
del Corte Inglés
fa dos anys,
no?
El concurs de Castells
sí que sembla
que té viabilitat,
ara que apuntes a això,
però en fi,
que hi hauria altres artamens
com hem comentat,
com el Dixilanú,
el concurs de focs artificials,
que aquest sí que
podria emperillar.
Clar,
i amb una reducció
del 50% per a les festes,
la veritat és que
ens deixen un panorama
cultural i festiu
en un any
en què la Tarragona
és la capital cultural catalana,
que déu-n'hi-do.
Després,
per cert,
li preguntarem
a la tinent d'alcalde
Carme Crespo
que vindrà aquest programa.
Com ho veu, no?
Sí.
Si la veus plorar,
vols dir que m'ha d'anir.
Ja l'hi preguntarem.
Jo crec que,
el que comentava ara
del concurs de Castells,
crec que té
una projecció
a nivell de tot l'Estat
que els patrocinadors privats
ho poden veure
com una inversió,
és a dir,
com una inversió en imatge.
El concurs de Castells
es veu a tot arreu
i té molta repercussió
fins i tot
fora de l'Estat,
però
el concurs de Dixieland,
el festival de Dixieland,
francament no,
el concurs de facs artificials
a nivell de la província,
jo crec que
el dia del concurs,
la setmana del concurs
i el dia de la Cavalgata de Reis
és els dies
que hi ha més gent
a Tarragona,
vull dir,
és un bullider
i ve gent
de tota la comarca,
vull dir que té
un efecte espiral
que és important tenir-ho,
però no té projecció externa.
Però no té una projecció
vol dir externa.
Llavors una empresa potent
perquè ha d'invertir aquí
si ningú ho sabrà
o sabrà la gent de Tarragona
que vull dir
que d'alguna manera
li traurà
poca rentabilitat.
Home,
seguint aquesta argumentació,
ahir, per exemple,
es defensava
que sí que continuï
ara el festival
Tarracoviva,
no?
Que aquest sí que té
una projecció
ja fa més de deu anys
que es fa aquest festival
molt específic
que té una projecció
nacional i internacional.
Aquest,
com a mínim
no perillaria.
I clar,
pel que fa al capítol
d'inversions o d'obres,
en fi,
ja podem preveure
que pràcticament
no hi haurà per res
i en tot cas,
Octavi,
el que s'haurà
és d'acabar
el que arrosseguem,
el que la ciutat arrossega
de l'anterior mandat,
que moltes vegades
també amb obres
molt complicades
per la mateixa situació
complicada
de les empreses.
Moltes vegades
no és l'Ajuntament
el culpable,
entre cometes,
sinó que són
els problemes econòmics
de les pròpies
empreses constructores.
Així que tenim
el Teatre a Tarragona,
el Mercat,
la Cançerna de la Guàrdia Urbana,
el Mercat,
aquests serien una mica...
És que bé,
no,
tenim poques coses,
l'Escola oficial d'Idiomes,
tot això ja ho tenim enxegat.
Estava fent números ara
i pràcticament són 100 milions d'euros
el que tenim sobre la taula
ara mateix.
Primer que veiem
el que en època d'abonança econòmica
no hem sigut capaços de fer
i ara, clar,
ara que en època d'abonança
no vam poder fer-ho,
ara les empreses
tenen problemes,
et volen renegociar contractes,
fan éris els treballadors,
en fi,
primer acabem el que tenim
i l'època de macroprojectes
com la façana marítima...
Oh, ja està bé com està el balcó,
ja ens anem a veure
i a tu què fem?
Altres megaprojectes
segurament ja hauran de quedar en un calaix.
Per això, Octaví,
demostra com canvia,
com segurament en pocs mesos
haurem hagut de canviar de xip,
no?
Sí, sí.
De reclamar moltes coses aquestes,
com a ciutadans,
també ho parlo,
com a polítics,
de reclamar als nostres governants
que fessin determinades coses,
com en pocs mesos
haurem hagut de canviar els xips.
Però que ho reclamàvem...
Digues, digues.
Que ho reclamàvem
perquè feia 20 anys
que estaven prometent
que ho farien.
Feia 20 anys
que es parla de la façana marítima
i que es parla de l'escola
i dient,
bueno, de la Xartresa,
no t'explico.
Sembla que veus que van marxar...
Això ja ho tenim en marxa.
Sí,
però per això
era la reclamació ciutadana,
perquè el govern et prometia
unes millores
que després no arribaven
i la gent deia,
bueno, a veure,
feu el favor de fer alguna cosa amb això,
Banc d'Espanya...
Bueno,
la consejeria de,
com dèiem,
la consejeria de...
D'assumptes pendents.
D'assumptes pendents.
Vull dir,
per això era la reclamació.
Clar,
i ara el problema que tenim
és en aquest context de crisi
que de tots aquests assumptes
ens n'haurem d'oblidar,
no?
I de guardar-los en un calaix.
La societat ha canviat, no?
Jo recordo fa 3 o 4 anys
que es criticava molt
els milueuristes,
els contractes milueuristes,
i ara hi ha molta gent
que li agradaria ser milueurista, no?
La societat,
en aquest cas,
ha canviat,
segurament ha madurat
en aquest sentit, no?
Ja no demanem per demanar, no?
No crec que cada barri
de la ciutat
hagi de tenir llar d'infants,
hagi de tenir llar de jubilats,
centres de dia,
pavellons esportius,
piscines municipals...
Tot això no és només construir-ho,
és mantenir-ho
i tenir el personal
per poder-ho executar, no?
Clar,
justament,
al fil d'això que deies,
dilluns,
en una entrevista,
en aquesta casa,
el delegat del Govern
de la Generalitat
parlava d'altres equipaments
que, clar,
ja estan pràcticament fets
però que no s'obriran
perquè, clar,
el manteniment també té un cos
i estic parlant
del centre penitenciari
i de la nova presó
de Mas d'Enric,
que de part fer la depuradora,
aquella depuradora
que ha de portar les aigües
que ha de connectar amb el centre,
però, clar,
el propi delegat reconeixia
que, clar,
si el Govern de la Generalitat
amb aquesta política d'austeritat
també diu
que no pot contractar
nou personal,
doncs el personal
ha afegit
que caldria de funcionaris
de presons,
no es poden contractar
i, per tant,
tindrem un equipament
pràcticament a punt,
una gran presó nova
a Mas d'Enric,
però...
És que la situació d'aquí
realment és dramàtica,
la situació que tenen els presos
a la presó que hi ha ara
ja fa molt de temps
que no es fan
obres de manteniment
perquè estava l'altre
fent-se i acabant-se
i la situació realment...
Jo crec que a una persona
se li pot tancar
per complir una pena
s'ha de tancar la presó
però tampoc cal
aplicar
una presó
que més que un lloc
per tancar-lo
és un lloc
per torturar-lo
quasi bé.
I tu aquí faries
una excepció
en el sentit
que a la Generalitat
se li hauria de demanar...
Mira, jo crec que...
Que si la tenim
l'obra ja pràcticament feta
que s'obri.
Però saps què passa?
Jo crec que sí,
que cada barri necessita
una piscina,
una llar d'infants,
una llar de jubilats.
Jo crec que sí
que ho necessita.
El que passa és que
quan veus gent
que es queda a l'atur
i que realment
ho passa malament,
prioritzes
i dius
a fer punyetes a la piscina
ja anirem a anar
de la platja
si convé
o ja farem...
Ja anirem una miqueta més lluny,
anirem a la del Serrallo,
anirem a la de Sant Pere i Sant Pau
que ja hi són.
Vull dir,
prioritzes.
Però considero
que sí que hi ha
un seguit d'equipaments municipals
que són prioritaris
i dins d'aquests
jo posaria el mercat.
No només pel mercat,
de debò.
És que la zona del mercat
s'està degradant
i allò no es recuperarà.
Vull dir,
estan tancant botigues,
la zona està trista.
Vull dir,
és una cosa
que jo sempre ho he dit
que hi he nascut allà
i no l'havia vist mai.
Depriment,
depriment.
I la presó,
bueno,
hi haurà gent...
Però a l'altre és clar,
si compares,
per exemple,
un equipament com el mercat
amb la presó,
consideres que la presó
seria secundària
i sí que si no es pot obrir
doncs no es pot obrir.
No ho sé,
no ho sé.
No m'ho facis dir,
Ricard.
És que aquests dilemas
són difícils,
Octàvic.
Jo crec que una obra
que ha costat
80 milions d'euros,
em sembla,
no?
No ho sé,
no recordo ni els pressupostos.
Doncs home,
haver tirat 80 milions d'euros
per no poder-la,
doncs,
fer-la servir,
això sí que és malgastar
diner públic.
Penso que si t'has gastat
80 o 90 milions d'euros,
home,
doncs,
fes l'últim sprint,
no?
Tantona l'arpa
que hi hagués a l'arriba.
Un petit esforç,
no?
Adicional.
Efectivament,
jo crec que...
És que a més es degrada,
una instal·lació que no s'ha de servir.
Fos que s'hagués de construir,
però és que ja s'ha construït,
i portem no sé quants anys
i ens hem gastat un caleram,
no?
Doncs ara ja posa-la en funcionament.
Per exemple,
el complex Sant Jordi C
s'ha de tornar,
s'ha de començar a construir,
doncs,
aquest sí que es pot paralitzar,
però les...
Això que ja està fet,
pràcticament, no?
Exacte,
doncs,
per la mateixa regla de tres,
perquè han anat a la comissaria
dels Mossos d'Esquadra,
perquè, clar,
aquest també s'havia construït
i ara s'hi ha anat,
no?
I s'ha omplert
i es fa servir.
Doncs home,
suposo que s'ha d'omplir,
però la presó de Mas d'Enric,
els funcionaris
que hi aniran a treballar,
la Generalitat ja els té,
no n'ha de contractar.
El delegat reconeixia
que s'han de contractar més,
perquè, clar,
les dimensions de la presó...
En fi,
aquesta com a mínim
va ser una justificació
que...
Deia que no contractarà més.
Si la gent que es jubila
no la reposen
i ja d'entrada
amb tots els que hi ha
necessitaven més
i quan hi ha baixes
o hi ha jubilacions
no la reposen,
no estem parlant
de les necessitats
de vigilants
de parques i jardines.
Estem parlant
d'unes necessitats de personal
que són imprescindibles.
I a més,
un personal
amb una feina molt concreta.
Molt concreta.
Suposo que recordaran
abans de Nadal
les protestes
que va haver-hi a Barcelona
de personals
de funcionaris de presons
que impedien entrar
a companys d'entorns
perquè, clar,
també els hi han rebaixat el sou.
Són pocs funcionaris
per la població reclusa
que hi ha a Catalunya
i a Barcelona
es va veure
clarament el cas
d'una feina
que, a més,
té el seu risc,
perquè són pocs funcionaris
per una població reclusa
molt àmplia.
La veritat és que,
com que no trobem
gaire notícies positives,
si fem un repàs
a això dels pressupostos
que comentàvem ahir
de l'alcalde
o aquestes declaracions
del delegat
del govern de dilluns,
també ens va parlar
d'un equipament
que l'hem tingut
funcionant
durant més de 50 anys
a la ciutat de Tarragona,
que és la ciutat de repòs
i vacances
i que també tancava.
Això ja ho havia anunçat
el govern
i, clar,
ha tancat ara
a finals d'any.
I la Generalitat
donava a entendre
o dona a entendre
al delegat
que algunes
d'aquests equipaments,
que això també
és una filosofia
que ahir l'alcalde
va dir en la roda de premsa
dels pressupostos,
no, Octavi,
del tema de gestió privada
per equipaments públics.
La filosofia
com a tal
que els hi sembla?
Ai...
Sí.
Deixant mans privades
la gestió privada
d'equipaments...
Si és per serveis socials,
crec que no.
És a dir,
si són per serveis
que van adreçats
a unes necessitats socials
de la població,
crec que han d'estar
en mans públiques.
Si són serveis complementaris,
doncs com, per exemple,
la ciutat de vacances,
doncs em sembla bé
que estiguin gestionats
per empreses privades.
És a dir,
jo no m'atreveixo
a dir sí o no.
Cada cas.
ha de veure cada cas
en funció
de quines necessitats
té com a objectiu.
Si seria convenient
deixar-ho,
perquè evidentment
el transport públic
el deixen
en mans privades
i tanca.
O tanca o cobra
10 euros per bitllet,
perquè si no,
no és rendible.
Rendable.
O rendible,
perdó.
Però depèn
de quins serveis municipals
sí que es podrien
deixar en mans privades.
Home,
les concessions administratives
ja fa molts anys
que funcionen
i jo penso que
ara en època de crisi
fer un mixte,
donar la gestió privada,
però amb unes condicions
marcades des de lo públic,
jo crec que és el que s'ha fet
en molts aparcaments municipals.
Per exemple,
des de fa molt de temps
crec que
no hi haurà més remei.
Jo crec que hi haurà
equipaments municipals
que tindran
la gestió mixta.
Ja tenim una empresa municipal
mixta d'aigües,
per exemple,
l'Ajuntament
si s'ha d'aprimar
doncs és que no hi haurà
o treus els serveis
o els privatitzes
en part, no?
Deixem-ho que us faci
una pregunta jo.
Com s'ho fa Reus
per tenir els pàrquings
que té,
els preus que té?
Té el holding empresarial,
no?
No sé,
jo vull fer el mateix que Reus,
jo vull copiar Reus.
Uns pàrquings
ben equipats,
nets,
grans,
amplis,
il·luminats,
barats.
Estén a l'Ajuntament
directament aquí.
Mira, no ho sé,
però no ho entenc
perquè allà
deixar el cotxe un matí
pot costar
dos euros,
dos euros i mig
i aquí et costa
vuit euros
a dotze quilòmetres
de distància.
No ho acabo d'entendre.
Sí, perquè n'hi ha uns
que són
com el de la plaça de la Font
o el de la Rambla Nova
que són completament
privats
i en el moment
de fer la concessió
no es va marcar
un límit de preu,
cosa que ara
sí que
hi ha la voluntat de fer
i per exemple
els aparcaments
que gestionava
Espinsa
que ara
els va gestionar
aparcaments
els van rebaixar
no?
Els van rebaixar
a 2.35 l'hora
ara està a 9.80
i això es nota.
El que passa
és que sí que és veritat
que hi ha aparcaments
que són completament privats
que es van fer
en l'època
de l'anterior govern
de Joan Miquel Nadal
com a alcalde
i el de la plaça
de la Font
i el de la Rambla Nova
Balcó
que són, clar,
estratègics
en el centre
sí que estan en aquesta situació.
Escarres d'Espanya
crec que són.
De totes maneres
i ja que els apuntava jo
de la ciutat
de repòs i vacances
esclar
el tema
a banda que ho gestioni o no
la iniciativa privada
és què fer-hi
perquè ens podem trobar
Octavi
amb un altre espai
emblemàtic
de la ciutat
que l'han utilitzat
milers de persones a fora
però que també s'ha utilitzat
a nivell intern
per fer diferents activitats
que ara el tanca la Generalitat
el personal
les 80 persones
que treballen
les recol·loquen
en altres àmbits
de l'administració
però allò el tindrem tancat
i a més recordem
que l'Ajuntament
volia un centre cívic
volia destinar una part
que pogués tenir
una certa utilitat
municipal
però clar
el panorama també
podem tenir un altre espai
allà
ja el tenim
sí
però amb incerteses
sobre la seva utilitat
sí
a més que em sembla
que el seu manteniment
costava un milió d'euros
anuals
són em sembla
14 hectàrees
de superfície
vull dir que és un
amb una zona preciosa
sempre fem el mateix
estratègica
no sé
s'havia comentat
fer alguna cosa
del 2017
tallín
no sé si la villa
o la residència
dels àrbitres
o el que sigui
home
jo penso que
s'hauria de fer
alguna cosa
no sé si
amb mans privades
amb mans públiques
però
el que està clar
és que aquesta ciutat
no es pot permetre
el luxe
que mentre hi ha
moltes entitats
de la ciutat
que busquen
locals
se'ls va donar
l'espai de lletres
precisament fa
dos o tres anys
com un cajon
desastre
que se li diu
doncs home
mentre hi ha
moltes entitats
de llevant
busquen
llocs per fer
llars d'infants
llars de jubilats
centres de dia
tot això
tenim aquell espai
allí
que se li podria deixar
a la societat civil
a un preu
diguem
que sigui assequible
perquè li tregui rendiment
de totes maneres
aquí ho arreglem tot
en cinc minuts
i trobo que no
és tan fàcil
és molt fàcil dir-ho
en un format de tertúlia
però és veritat
que tenim
aquesta situació
en aquest cas
és un espai
propietat
de la Generalitat
que a més
el delegat del govern
va dir que no pensava vendre
és a dir que la Generalitat
vol continuar
tenint la propietat
però que vol negociar
amb l'Ajuntament
què s'hi pot fer
i després
aquest
què s'hi pot fer
si es pot gestionar-ho
des de la iniciativa privada
perquè una altra vegada
el govern
o l'altra administració pública
reconeix
és que no tindria personal
per pagar
ni personal
ni diners
en fi
pel manteniment
d'aquest espai
en fi
amb tot això
troben alguna notícia positiva
ara que ja estem acabant
la tertúlia
jo ahir apuntava
que una notícia positiva
és que ara havien baixat
els accidents
i les víctimes mortals
a les carreteres
que aquesta és una tendència
afortunada
afortunadament
que es perllonga
en els temps
en els últims anys
hem viscut
un descens
dels accidents
i aquesta és una
en fi
com a mínim
és una bona notícia
jo no sé
és que hi haurà molta gent
que no estarà d'acord amb mi
jo no vull manifestar-me
en contra
radicalment
en contra
de l'energia nuclear
però considero
que la notícia
de no posar
el cementiri nuclear
en una zona
que ja fa
una aportació
prou important
al conjunt
de producció energètica
de l'Estat
et sembla una bona notícia
a mi em sembla
una excel·lent notícia
i que vagi a un poble
de 400 habitants
de Cuenca
doncs mira
que vols que et digui
no ho sé
si fos de Cuenca
no sé què et diria
però en principi
que no estigui aquí
perquè crec que ja n'hi ha prou
de quota
de solidaritat
i que ja està bé
a tu et sembla una bona notícia
aquesta Octavi o no?
no
jo
discrepes
jo discrepo
tu creus que hauria d'haver vingut a Esco
teníem d'haver començat per aquí
home si ho arribo a saber
hauria plantejat aquest tema de debat
jo crec que en l'autonomia municipal
el decret
per portar el magatzem nuclear
deia que depenia del municipi
i de la comarca
el municipi i la comarca
s'han decantat clarament
per portar
jo no en tinc ni idea
jo no sóc expert en això
però
si el decret diu
que depenia del municipi
i de la comarca
i el municipi i la comarca
d'Esco
estan d'acord
les forces polítiques
el Parlament
l'intervencionisme del Parlament
aquí
jo no
no l'hi veig
crec que Esco
ha deixat passar
una oportunitat
doncs de futur
molt important per ells
perquè a veure
el magatzem nuclear
si està ben fet
tampoc és perillós
llavors
no ho sé
jo sincerament
això deien de Fukushima
això deien de Fukushima
i què et sembla
que la decisió
s'hagi anunciat
en el segon Consell de Ministres
del Govern del Partit Popular
després de tants anys d'espera
suprenent
perquè deien
que ja feia molt de temps
que semblava que això
fos una història interminable
i semblava que ara
amb el nou govern
ens allargaríem una altra
de fet
és la primera notícia
que vaig enganxar
perquè vaig posar a la ràdio
la primera notícia
que vaig enganxar
va ser aquesta
vull dir
jo considero que per mi
aquest fet
fa que Esco tingui futur
això ho anuncien
en un Consell de Ministres
el passat i vendres
res
només ens queda un minut
de tertulia
amb pujada d'impostos inclosa
sí, sí
el paquete junto
i espera't que ara
no sé si demà
per regal de reis
o la setmana que ve
ens pujarà l'IBE
i si ens puja l'IBE
vol dir que puja absolutament tot
l'IBE jo crec que pujarà
després de les eleccions andaluses
sí, potser sí
però què els sembla
la puja als impostos
tenint en compte
que el Partit Popular
havia dit en campanya electoral
que no
que fins i tot els baixaria
però és que ja els està bé
aquells que s'ho havien cregut
perquè és que
ja se'n fa bescomptades
o puges impostos
o baixes despeses
o puges impostos
el Terragona
que va estar celebrant
és l'Alejandro Fernández
que ell va donar suport
a Ballesteros
per pujar els impostos
un 9,5%
i ara doncs
la decisió del govern
li ha donat la raó
en fi
ja veurem la posició
aquí de convergència
dels pressupostos
en fi
demà arriben els Reis
alguna cosa material
més enlla de salut i feina
Nani
demanes alguna cosa als Reis
sí
algun material va
ho pots dir?
o no eh
si no ho pots dir
no ho pots dir
un ravell interior
molt bé
Octavi
tu demanes alguna cosa
material per tu
pels Reis?
sí
un DVD
un DVD
doncs vinga
a més això de salut
feina
i pau
i totes aquestes coses
que es diuen aquests dies
demà arriben els Reis
a veure si com a mínim
podem tenir un dia
amb notícies positives
amb els mags de l'Orient
Nani Rodríguez
Octavi Somell
gràcies per convertir
aquesta tertulia
en aquest matí
de Terraona Ràdio
que vagi molt bé
i bon any
malgrat tot
adeu
molt bé
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies