I comencem una nova edició de l'Aventura de la Vida.
Ja ho sabeu, vam començar la setmana passada amb el primer dels programes,
parlant a nivell més institucional amb els tècnics,
amb els responsables de l'Ajuntament
i també amb la gent de la Fundació Catalana de l'Esplai
sobre aquesta nova edició, aquesta nova aventura de la vida
que engeguem a Tarragona i precisament també a Tarragona Ràdio.
Setena ja temporada i avui comencem amb els més grans de tot això,
els que participen al programa Ordago.
Avui hem alumnes de primer de batxillerat, són 12 en total,
de Vies Collblanc, nois, noies, bon dia.
Bon dia.
Tots molt animats que avui venen a debatre, eh?
Com sempre ja ho sabeu, venen a parlar de tot allò que han fet a classe,
de tots els temes que han parlat
i avui venen a presentar-nos les conclusions
i també xerrat abans els micròfons de Tarragona Ràdio.
Ja ho sabeu, un programa a l'aventura de la vida fet, com sempre,
amb el suport de les conselleries de salut i ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona
i la Fundació Catalana de l'Esplai.
Els saludarem a tots abans,
però crec que un d'ells abans vol saludar
els que avui no han pogut venir, m'imagino.
Robert, endavant.
Som de l'Institut Collblanc de la Canonja,
soc el Robert Salla i saludo el nom de tots els companys.
Saludo a tothom que ens coneix,
a l'equip de basquet júnior femení de la Canonja,
a la Carme, al Gabri, a l'Alticent, a la Guillo, a la Barroso,
a la Belén i a la Montse, i a la Fernanda, i a tots els companys.
Doncs queden saludats i els saludem a tots,
al Robert, al Joel, a la Míriam, a l'Eugènia, a la Marina,
la Núria, el Cristian, la Naomi, el Fran, la Gemma, l'Auba i la Sònia,
doncs que avui han vingut a la ràdio
i que en representació de l'Institut parlarem d'aquest tema.
De primer de batxillerat, recordeu, d'Aliès Collblanc,
que en el marc del programa Òrdago han parlat de drogues.
Qui m'explica una miqueta de què heu parlat
i quins són els temes així grans trets?
Després ja hi entrarem en profunditat dels que heu parlat aquests dies.
Qui m'ho explica?
Vinga, va, Núria, digue'm.
No? A veure, ara s'ha tirat...
Digue'm, Eugènia.
Hem estat parlant sobre els nens d'avui en dia
que amb 13 anys ja estaven a la discoteca
i els pares s'ho consenten.
Això és un dels temes, eh?
Ara hi entrarem en profunditat també.
Algun tema més que hagueu tractat
arran d'aquest tema, Cristian?
Sobre si l'alcohol és una droga.
La considerem una droga perillosa.
Sobre si l'alcohol és una droga, eh?
I la considerem, com dèiem, ara sí, que tenim el micro engegat.
Algú altre que vulgui dir alguna cosa
del que heu anat debatent
i del que heu anat parlant arran d'això?
Vinga, Núria, ara sí.
Sobre el que influeixen les companyies.
Sobre la influència de les companyies.
Què cal?
El va, digues.
Ens va explicar una mica com veure
perquè no ens afectés tant.
Fran.
I que cada vegada es consumen més.
Sobretot en aquest país.
Molt bé.
Un dels temes que també ho parla.
De part d'anys ja n'han sortit uns quants.
Si us sembla, podem començar potser
pel que deia l'Eugènia.
El primer dels temes.
això de que si tan joves, amb 13, 14 anys,
ja comencen a sortir,
que si aprenen dros,
que si quin paper tenen els pares en tot plegat.
Va, doncs com ho veieu, això?
Què n'heu parlat?
Què en penseu?
Que potser gent tan jove,
ja amb 13, 14 anys,
ja fins i tot s'interessa per això,
que ja en puguin haver consumit.
Comencem.
Vinga, Naomi, què dius?
Pues que jo crec que part de la culpa
la poden tenir,
no sempre,
però els pares,
si ja el deixen sortir,
pues que amb 13 anys no és normal
anar a una discoteca
i fins a ficar-se
a beber alcohol,
fumar porros i tot.
Fran, digues.
Que lo que no puede ser
és que vades a una discoteca
de 16 anys
i te encuentres a niños i niñas
de 13, 14 anys
quan no poden entrar,
que van con otros DNI
i no,
eso no puede ser.
Perquè si empiezan tan joves
i luego cuando sean grandes,
¿qué?
I aquí que hi veu,
més problemes dels pares,
problemes de qui els deixa passar,
perquè al final el cap
el vos deixa passar.
Muchas veces no son los padres,
sino que a lo mejor
que me he quedado a dormir
en casa de no sé quién,
de algún amigo
y se van de fiesta.
Y de fiesta
y beber alcohol
y meterse de todo.
Gemma.
Que también,
a veces la culpa es de ellos,
pero si vas a la discoteca
y también consumes,
pides y te lo dan,
porque tampoco,
aunque seas menor de edat
y te dan.
Al final el cap ets tu
el responsable final,
digues Christian.
Jo crec que influeixen
també molt les companyies,
que segons el que
fein els amics
pot influenciar
més o menys
en el consum de droga.
Això és un tema
que aquest sí
que anem d'aprofundir,
digues Robert.
Jo penso que els nens
no són conscients
del que fan.
Tu creus que en 13 o 14 anys
no són conscients?
Encara no.
Què en penseu d'això?
Creieu que són prou conscients
o que encara no?
Jo heu.
A ver,
los niños tienen que tener
una base,
aunque sean pequeños,
tienen que tener la base
de los padres
que la hayan enseñado.
si no tienen la base
ya de los padres
perdidos.
Per tant,
hi ha una base de base
des de casa,
eh?
Ho vau dir.
Què en penseu vosaltres?
Creueu que sou prou conscients?
Jo crec que som conscients,
però no,
en veritat no,
perquè no saben
les conseqüències
que tindrà la llarga.
Es pensen que és un moment
i que si els passa
ja està.
Però ningú els ha explicat
el que els pot passar
a la llarga.
Digues Gemma.
Ho veuen
com una diversió.
Com una diversió,
digues, digues.
Jo crec que sí
que lo saben.
Si tienen amistades
que todos fuman porros,
ellos también van a fumar porros.
Si sus amistades
ni beben ni nada,
no van a empezar a beber.
Son solo las amistades,
yo creo.
Lo que inciben
a que empiecen a beber,
fumar y ya desfase.
D'això en parlarem
també, eh?
Digues a Eugenia.
Jo penso que sí sabemos
con 13 años
lo que está bien
y lo que está mal
y que también
la culpa
la tienen las discotecas.
Porque si son
para mayor de 16 años,
¿por qué entran
niños de 13?
Miriam.
El que passa
és que també
volen créixer
molt de pressa.
Llavors no...
Només veuen
que sembla
que perquè fumis
i beguis
ets més gran.
Vosaltres heu tingut
a vegades
aquesta sensació
de créixer
molt de pressa
o fins i tot
això,
els joves,
amb 13-14 anys
ja volen anar
a la discoteca
quan tot,
vaja,
tot té un seu temps
i ja tindran temps
i ja se'n cansaran
d'anar a la discoteca,
no?
Algú s'hi ha trobat
amb això
de potser
voler créixer
massa ràpid?
Jo veu?
Claro,
però yo creo
que todo tiene su tiempo.
Cada edad
tiene su límite
y eso hay que respetarlo.
Si no,
vas a acabar
muy mal.
Si no malament,
no?
Digues.
Pero a todos nos ha pasado
que también hemos tenido
nuestros 15 años,
hemos visto la discoteca
y hemos tenido ganas de salir.
I heu tingut ganas d'entrar
i potser fins i tot
alguna vegada
heu entrat
no tenint l'edat,
no?
Vull dir que això
a vegades passa,
no?
I del que deu
de les companyies
que això...
Em imagineu
que això
no heu parlat
i força,
quin pes
creieu que tenen
en tot això,
els amics,
les companyies,
el teu cercle
d'amistats...
Digues,
jo crec que
les companyies
són importants
però que cadascú
pensa i fa el que vol.
Que si els teus amics
fumen,
potser acabaràs fumant
però si tu no vols,
no vols i ja està,
no cal els amics
per tot.
Claro,
siempre hay que tener
un no.
Es tu pensamiento.
Míriam.
Jo també crec
que depèn de tu
si ets molt
influenciable o no.
Depèn de l'actitud
també de cada persona.
Núria.
Sí,
que al principi
t'influixen molt
els amics
però després
a mesura
que et vas fent gran
i canviant de companyies
i veient la gent que hi ha
et vas donant compte
que fas malament.
M'imagino
que quan et vas fent gran
fins i tot
vas escollint més
quins són els teus amics,
quins et comenen
i quins no,
però amb l'edat aquesta
que dèiem,
amb 13-14 anys,
això potser es fa difícil,
no?
Sònia.
També la gent
d'aquesta edat
busca popularitat.
Sí, creieu?
Sí.
En quin sentit ho dius?
Si fumes o veus
ets el més guai,
el més xulo,
el que...
el màquina
i...
i en veritat
no és això.
Fran.
Jo crec que
moltes vegades
entre amics
si tu eres l'únic
que no bebes ni fumes
eres el rarito
i per intentar integrar-te
doncs
doncs
haces tot
el que haguen
els altres.
i quan ja...
jo crec que ets compte
ja quan passen a més
ja paràs
i ets compte
a més de les coses
i intentes retroceder
i buscar altres amistades
a lo mejor
que sean més sanas.
Això és important, eh?
Diges, Naomi.
Que no té porqué
perquè jo crec que
si tu estàs segur
de que les drogas
són malas
no tens porqué
fer les cas a tus amics.
Però
con 13 anys
és que no sabes
ni lo que són
casi les drogas.
Solo sabes que
si te fumas un porro
vas a acabar
tot colocat.
Entonces
pues por probarlo
lo haces.
Pero cuando ya
lo has hecho varias veces
y sabes lo malo que es
pues a lo mejor
si eres más grande
pues empiezas a parar.
Pero con 13 años
ya te dan charlas
en el colegio
de las drogas.
Pero les haces caso.
D'aquest es un tema
que también
hem de parlar, eh?
De què digas, Eugènia?
Que lo hacen
para probarlo
pero al final
se acaban enganchando
y eso es lo peor
de todo esto.
Clar, que finalment
tot això
té un component adictiu
que d'una manera u otra
pot acabar enganchant.
Cristian.
Jo crec que depèn molt
de la personalitat
de cadascú.
Si tu vas
amb els teus amics
i tens personalitat
la prou personalitat
per dir
no, jo això no ho vull
ho pots aconseguir
però si ets una persona
molt influenciable
sempre faràs
el que ells vulgui.
Gemma.
Que yo
sobre lo que ha dicho
la Eugènia
pienso que sales
una noche
y dices
bueno, me voy a fumar
un cigarro
por una noche
y así todas las noches
que sales
todas las noches
que salen
entonces ya acabas
enganchando.
¿De qué es eso
lo que te engancha?
Que de fumar
todas las noches
pues ya acabas
haciendo lo siempre.
Porque
d'això que dèiem
de tenir una
una personalitat
pròpia
de saber
dir que no
en aquesta edat
creu que tenim
prou armes
per fer això?
És a dir
davant de la influència
dels amics
davant de que tots
s'hi veuen tots
i tu no veus
el que deia el Fran
potser ets el raret
o potser ets el diferent
creu que tenim armes
quan som tan petits
o tan joves
per fer-ho?
Jo crec
que tenir personalitat
tot es pot
és veritat
que si veus
que tots fumen
i tu no
et miren malament
o et fan la típica gràcia
i et sent malament
que potser ho proves
sí
però si la teva personalitat
està igual
i tu saps el que vols
no acabes fent-ho tot
potser ho proves
però ja està
Lo que normalmente
si tú no quieres
ni fumar ni beber
ya empiezas a elegir
otras amistades
porque yo no creo
que nadie que beba
ni fume
se junte con toda la gente
que beba y fuma
y normalmente
ya se pasan a mayores
entonces ya
yo no creo que
te convengan
esas amistades ya
porque te pueden
influir una vez
y si te influyen
una vez
ya puedes caer
ya lo pueden hacer
dos, tres
y más
digas Eugenia
que yo pienso
que eso no son amistades
eso son gente
que no quieren el bien tuyo
porque una amistad
que te influye
a fumar porros
a beber
eso no es una amistad
yo pienso eso
sí pero yo que precisamente
plantejaba es esto
si en esta edad
somos conscients
de esto
que tú dios
que crees
sí que lo somos
sí
y con 13 años
y 14 y 15 también
sí
yo pienso que no
yo también
a ver
qui pensa que no
a veure
Robert
a veure
per què
no per què
ets molt jove
jo crec que encara no saps bé
tot el que fas
i els amics
si veus que ho fan tots
doncs tu
segur que tu ho fas
Núria
jo penso que saben
una mica la base
però no són prou conscients
perquè si
perquè els pares
intenten ajudar-los
dient el que estava
bé i malament
però ells pensen
que estan desfasats
i fan el que
volen
diuen que van a casa
d'un amic i tal
però surten
sense saber
que potser els pares
s'enteren
i després ja
no tenen la confiança
jo crec que no
perquè a aquesta edat
el que més importa
són les amistats
perquè és la gent
que t'entén
la gent que et recolza tot
Míriam
També jo crec
que
el que busquen
els nens
de 13 o 14 anys
tindran més amics
i poder passar-s'ho
millor
però
s'equivoquen
en el cas
que
acaben fent coses
que en realitat
no volen fer-ho
és que de fet
és el que deia
l'Aube
que
és una edat
en què potser
fem més cas
del que ens diuen
els amics
que fins i tot
el que ens diuen
els pares
a vegades
digues Fran
jo crec que
amb 13 o 14 anys
no eres
això que estábamos
hablando
de la personalidad
no la tienes aún
hasta que no tienes
16 o 18 años
porque cuando tienes
13 años
quieres ser como
los que tienen
16 o 17
y si ellos
y si ellos fuman
tú vas a fumar
es
verte
quieres ser como ellos
cuando eres tan pequeño
y no tienes personalidad
como para elegir
y no tienes tanta cabeza
como para pensar
lo que vas a hacer
digues
puedes tener una personalidad
pero puedes saber
lo que está bien
y lo que está mal


el teu be
et dirán
no no si tú no
no no si tú no
vols fer-ho
et respectaran
m'imagino
la cosa una miqueta
així
Núria
sí
perquè moltes vegades
ens confonem
en el que són amics
companyies
col·legues
llavors no sabem
el que realment
està bé per nosaltres
perquè
parlem d'aquesta edat
13 o 14
perquè potser és l'edat
en què es comença a sortir
m'imagino
que es comença
a anar amb els amics
a sortir de casa
ja
a no anar tant
amb els pares
no és una edat
ja que comença
ja la preadolescència
podríem dir
pràcticament
ja amb aquesta
13 o 14 anys
i quan els adusos
parlen de drogues
o el que deia abans
el Fran
ho apuntava
que també ho podem debatre
si ho veu
quan ens venen
als instituts
amb aquesta edat
a parlar de drogues
a parlar
creieu que
tot això ajuda?
creieu que serveix
d'alguna cosa?
es pot millorar?
com es pot
fer d'una altra manera?
a veure
Alba digue'm
jo crec que ajuda
però el que fan
és que venen
a impulsar
el no ho feu
perquè és dolent
i no ens expliquen
les repercussions
que tenen
o els que pot passar
ens volen impondre
i això
no ens ajuda així
sí
prohibir no ajuda
prohibir no ajuda
què més?
Robert
jo penso que
el que més ajuda
el que jo crec
que més veu la gent
és
quan te fiquen
una fotografia
d'una cosa
que passa
i la veus
que és molt dura
llavors dius
que això és dolent
imatges que impactin
Núria
jo crec que el prohibir
és el que incita més
a fer-ho
saps?
a començar a fumar
o coses així
jo crec que el prohibir
jo crec que el prohibir
traer a alguna persona
que de verdad
haya pasado
por el paso
i que cuente
sus experiencias
i ahí ja te das
cuenta
de lo que hay
en la vida
això sí que pot ajudar
no?
que te pueden dar
charlas en el colegio
pero
també que te la den
tus padres
que la edad
cada edad
tiene lo suyo
fan
que jo estoy
con el Joel
a ti te dan
te traen una foto
te ponen vídeos
de gente
y dices
a mí no me va a pasar eso
pero
a lo mejor
si te traen una persona
que sí que lo haya pasado
y que te cuente
todas las experiencias
a lo mejor
te dan más cuenta
de las cosas
y dices
no quiero acabar
como esa persona
Marina
hombre pero yo creo que
o sea
por muchas campañas
que hagan
y todo eso
si a ti te dicen
pues mira
si te tomas esto
pues mira
te lo pasarás mejor
o algo de esto
pero
por muchas campañas
y aparte
de lo que la gente
te diga
tú has tenido 15 años
y siempre vas a hacer algo
diferente
a lo que te digan
tus padres
tus amigos
o lo que te digan
tú siempre vas a hacer algo
que sea diferente
porque no
no haces caso
tienes 15 años
estás experimentando
y te da igual
entonces no
pero bueno
imagino que hay unos límits
¿no?
hombre sí
hay unos límits
pero no sé
cada escufa
el que vol
que siempre hay un punto
rebeu
vaja en esta edad
sí, sí, sí
hombre claro
tothom ha tingut 15 años
y tothom ha fet cosas
que después
no estamos orgullosos
pero no sé
hombre pero quizá
el pas
fins i tot
es saber dir això
saber reconèixer
allò que vaig fer
no està bé
però vaja
ja ho vaig fer
ho he deixat allà
i allà està
allà està aparcat
a vegades aquest pas
potser no es dona
és el problema
Míriam
les xerrades
estan molt bé
perquè
et tenen dones
encara que això
va per la personalitat
del nen
si
si
li impacta molt o no
i també estic d'acord
amb el que diuen
el Joel
i el Fran
perquè
una de les xerrades
que més
em va
comoure
o així
va ser una
que
que van
vindre
tres
homes
que
patien
un càncer
o no sé què
de garinge
i ens van
explicar
les seves
experiències
llavors
també
quan tens un testimoni
real
abans
és potser això
el que més
commociona
el que més
t'impacta
i el que més
et fa
conscienciar
també
m'imagino
Fran
i després
la Gemma
que
jo creo
que
para dar-te
cuenta
primero
lo tienes
que vivir
tú
o sea
coger
tu primera
fumada
tu primera
borrachera
y hasta
que
hasta que
no la coges
yo creo
que no te das cuenta
de verdad
de lo malo
que es
y cuando
si
te vas haciendo
grande
y vas madurando
dirás
hasta aquí
y ya está
pero si no lo pasas
yo creo que
no eres consciente
de lo que es
Gemma
¿Estás d'acord amb això?
Yo pienso eso
porque a veces
las charradas
y esto
todo va bien
pero a lo mejor
si han llegado tarde
por ejemplo
tú ya has cogido
una borrachera
o algo
tú siempre piensas
vale
a lo mejor
le está pasando
al de al lado
pero es que a mí
no me pasa
entonces
como a mí
no me pasa
puedo hacerlo
puedo fumar
puedo beber
que no me va a pasar
hasta el día
que te pasa
y entonces
cuando dices
joder
y digas
Sonia
realmente
cuando ven
a hacerte una charrada
d'aquest tipus al cole
dius
bien
pierdo clase
y llavors
l'únic que t'importa
es perder clase
y no els hi fas cas
porque estás
fent una otra cosa
o deures atrasadas
o una otra cosa
home sí
pero
¿Esteu d'acord amb això?
No
No?
No
Digues
Jo penso que
sempre que venen
tot els escoltes
i mires les fotos
i estàs atent
a tot el que diuen
Sí
algo sí
pero
realment
a mí
lo que más m'importa
es perder clase
yo ya sé
tot el que
bueno
per altres
per altres
xerrades
i tal
ja sé
tot el que
he de saber
de las drogas
o sigui
no fa falta
que em facin
30.000
xerrades
I esteu d'acord amb això?
Creieu que
ja ho sabem tot
el que hem de saber
de les drogas
o de l'alcohol
o de l'alcohol
o de l'alcohol
què en penseu d'això?
Con la edad que tengas
si te vienen a hacer
una charla de drogas
si va a salir
el fin de semana
te da igual la charla
y te vas a fumar un porro
o te vas a beber
15 cubatas
te haya andado
la charla
que te haya andado
y luego claro
si te bebes
14 o 15 cubatas
pues acabas como acabas
Home
14 o 15
te unido
Experiencia vivida
Yo creo que
encara no lo sabemos
tot
pero si es necesario
y cada uno sabe
dónde tiene el límite
cada uno sabe
el que quiere
el que no
y nos pueden venir a decir
miles de cosas
pero
las cosas que nos habían de decir
saber de l'alcohol
ya las sabemos
¿Pero por qué?
¿Cómo las sabemos?
Porque si
suposadamente
hemos comenzado a salir
abans de una hora
porque cada cosa
tiene una hora
y 14 años
no se ha de salir
pues ya me han ido probando
y ya han hecho mil xerradas
y están los padres
y ya los que
el que puedan decir
ya no nos afecta tanto
Pero la información nunca es mala
siempre aprendes algo
Y es que
eso
Eso es lo que va a decir
Si no lo féssim
¿Qué diríamos?
Si no féssim
aquestes xerradas
a l'institut
¿Qué diríamos?
Digues Miriam
Que no tenemos
prou información
Muy bien
No tenemos prou información
y cuando tenemos más
en diem
que ya nos lo sabemos todo
¿No?
A veces pasa eso
¿No?
Yo creo que
Mira
Per alusions
que ens acompanya
la Claus
de l'equip de prevenció
de l'Ajuntament de Tarragona
Claus, bon dia
Hola, bon dia
¿Qué en penses
d'aquest debat interessant
que hem obert?
És molt interessant
Jo sempre
una de les coses
que solgo dir
és que
ojalá
el conèixer
fos sinònim
que no tindrem problemes amb
Llavors
jo el que solgo
fer molta incidència
quan ving a parlar
amb vosaltres
és això
de dir
una cosa
és tenir els coneixements
i l'altra cosa
és tal com deia
l'Alba
que és saber els límits
saber els límits
de cada escola
Llavors, clar
a la vostra edat
parlar de límits
parlar de coneixement
o parlar de drogues
jo sempre us dic
que a mi em resulta estrany
perquè suposo
que ja en sabeu
però parlar-ho
en gent més joveneta
potser sí que és necessari
fer-ho
perquè si no
una miqueta
com deia el Josep
mancaria aquesta informació
o mancaria
poder fer aquest debat
clar, jo ho veig
des d'aquest punt de vista
perquè ja ho guanyo la vida
fer això
clar
llavors aquí som vosaltres
heu de decidir
si realment
això és necessari o no
però clar
probablement
a la vostra edat
ja no
quan venen a 14 anys
has fet una xerrada
doncs escoltes
però per exemple
a segon debat
que vinguin a parlar
de les drogues
doncs dius
vale
t'has passat
perquè ja ho sabem
ja ho sabem
sí
llavors és quan entren
potser persones
que hi han estat afectades
potser
aquests testimonis
que potser no
ja no tant tipus xerrada
de si fas això
o pas això
sinó d'experiències
o
digues
Christian
jo crec que aquestes xerrades
són molt importants
però abans d'aquesta edat
abans de començar a sortir
i veure
el que hi ha
i també són
les més eficaces
per exemple
en el meu cas
que jo vaig veure
que van portar
un exemple real
a classe
que és el que ha dit la Míriam
va ser el que més
em va impactar
per tant
quan som més petits
abans
fins i tot
dels 13-14 anys
és quan realment
són importants
i vitals
aquestes xerrades
Naomi
però abans
què seria
els 10 anys
perquè si ja comencen
a anar
els 13 anys
a la discoteca
abans
les xerrades
quan serien
quan serien
què en penseu
és que jo crec
que amb 13 anys
no s'ha de sortir
cada cosa té la seva edat
i si al 16
vale
perquè ja hi ha discotec
però al 13
a sortir
doncs
si ja
ja se tiene que ver
l'empalmada de Tarragona
que és la festa
que és la festa
que és la festa
que és la festa
on comença a sortir
la gent
antes
i on se pone peor
que és donde
jo crec que millor
se puede hacer botellón
otro tema
que la gent
es pone muy mal
i con menos de 14 años
i 13
ja va a la gente
en las ambulancias
que hay fuera
y súper demacrada
súper demacrada
i això
abans
quan us trobeu
amb això
què penseu
que donde va
los niños
saliendo a esas edades
és a dir
què penseu
i si ho analitzem
una miqueta
diem
va bé
això d'aquí
és culpa
o si és que
hem de buscar
algun culpable
algun culpable
què penseu
d'això
jo crec
que estan perdent
la vida
i quan tinguin
18 anys
seran drogadites
i que
si els pares
no posen remei
ara
sempre
és que
van malament
si en 13
ja veuen
quan tinguin
18
què faran
la droga
perquè ja s'avorreixen
el qual ja ho tenen
ja ho tenen
assumit
Eugenia
que jo crec
que els pares
que jo crec
que els pares
són els que
han de dir
mira
els 13
no poden salir
els 14
i no deixar-te
els 13
ni els 14
perquè
jo no veu
uns pares
així
perquè
jo no los veo
en mi caso
a mi
hasta los 16
no me deixaron salir
les charles
sempre son buenas
però
les mejores charles
tienen que estar
en casa
que te lo
inculquen
els pares
ara en parlarem
d'això també
Marina
Ja, però és que el problema
és que hi ha pares
que passen de tot
que deixen que els seus fills
facin el que vulguin
i llavors
no sé
no és una cosa
que sigui factible
que els pares
hi ha que sí
perquè
hi ha que sí
perquè
per lo menos
el meu cas
també
però hi ha altres
que passen de tot
i que deixen que els seus fills
facin el que vulguin
Naomi
però moltes vegades
són els nens
que diuen
van a casa
de un amic
a dormir
i se'n van
a la discoteca

sapigut
què fer
i què no
que val
que em posen
els límits
però si
veus que confien en ti
potser no t'escapes tant
saps
depèn de la família
jo del que he dit
a Fran
penso que
els pares
un pare sempre confia molt
en el seu fill
sempre creu que el seu fill
és el millor
i sempre li donen
tota la confiança
però moltes vegades
els pares s'equivoquen
o no els han educat bé
o no els hi donen
o els hi donen
massa confiança
perquè a valtros
ara us dóna la paraula
perquè a valtros
si per exemple
ara hagueixeu d'exercir
el paper de pare
i tenia un fill
de 13-14 anys
que resulta que els amics
comencen a sortir
és a dir
com afronteu el tema
o com creieu
que s'ha d'afrontar el tema
perquè abans
no sé qui crec que era la Núria
que deia
és que si prohibim
ho farem encara més
perquè la prohibició no
llavors
com ho plantegem
és a dir
com els pares
poden plantejar això
a casa
o si voleu explicar
el vostre cas
com ho plantegen
Miriam per exemple
jo crec que
hauria de buscar
el punt mig
o sigui
ni deixar-lo
o sigui
ni llibertat
ni llibertat absoluta
ni tampoc
agafar-ho ahir
que no pugui fer res
no
no sé
buscaria el punt mig
punt mig
Cristian
jo crec que els pares
han de veure
com són realment
els seus fills
si tu veus
que el teu fill
és responsable
i és com ha de ser
li pots donar llibertats
i confiança
però en canvi
si veus que el teu fill
un dia que li dones confiança
falla
llavors ja
no tornaràs a repetir
aquest error
Gemma
mis padres
son de los que me dejaron salir antes
yo salía a los 15
pero mi padre
me llevó a la discoteca
y me vino a buscar
simplemente también
para ver
que podía confiar en mí
que me ha podido dar ese voto
y yo he sabido beber hasta donde
y para decir yo
vale aquí estoy mal
ya está
entonces
si te dan la confianza
y tú lo haces bien
¿por qué no te van a dejar otra vez?
per tant
coincideu tots una miqueta
en què cal
que us doni una confiança
i tu
ser prou responsable
com per
vaja
agrair aquella confiança
no?
sí
però és que
nosaltres també
hem de ser una mica sincers
és a dir
que
els pares
ens donen confiança
però nosaltres
també li hem de donar confiança
amb això vull dir
que
és m'aïda
és m'aïda
la deixem reflexionar
no sé qui tenia la paraula
crec que Robert
jo penso
jo si fos pare
i tingués un fill
de 13 o 14 anys
li diria que sortigués
però que tornés més aviat
o que cada mitja hora
o una hora
em truqués
diem que està bé
i tot això
ui
això ho veieu factible
no
algú ha fet això
de trucar cada mitja hora
no
no ho sé Robert
això si funciona
tu ho has fet això o no?
jo alguna vegada sí
alguna vegada sí?
bueno alguna vegada
Fran digues
jo és que creo
que con 13 años
es que
ni dándole
ni libertad
ni poca libertad
ni nada
que con 13 años
no puedes salir
pues que no eres ni consciente
ni
que no puedes salir
con 13 años
ni 14
yo creo que
cuando se puede empezar
a salir un poco
es a los 15
aunque puedas ir a discotecas
como
algunos cuantos hemos hecho
y no sé
a mi madre por ejemplo
no le servía eso
de que salgo esta noche
y me queda dormir en casa
no porque no sabe
cómo llego esa noche
entonces por eso me decía
yo te dejo salir
pero vienes a casa
entonces cuando llegaba
pues me hacían análisis
me miraba de arriba abajo
los ojos
y hasta el aliento
diga Sonia
yo creo que a los 13 años
los niños tienen que ir
de la manita
de los padres
y si salen
pues yo qué sé
salir por aquí
por el pueblo
la fiesta mayor
pero no irse a discotecas
no tiene la edad
que hay alguna data
s'enllevada
fiesta mayor
o algunas festes
pero vaja
que no es como
para salir
cada cap de semana
no
Núria
que yo creo
que esta mal
salir a los 13 años
no simplemente
por el hecho
de beber
y fumar
y tal
sino porque puedes
ver cosas
que te pueden marcar
que tú a lo mejor
piensas
que están mal
pero
o sea
no
en aquel moment
que t'arriban
mous inputs
voleu dir
que pot ser
que enganxemos
el que no toca
Naomi
es que cuando sales
tan joven
lo que ves en la discoteca
es que la gente
que bebe
se lo pasa bien
la gente que fuma
se lo está pasando bien
quien se mete una raya
se lo está pasando bien
entonces con 13 años
dices
yo también voy a hacer eso
que la gente
está disfrutando
y no es así
disfrutas un momento
supongo
Gemma
entonces ahí entraríamos
con la frase
esa de que dices
para pasármelo bien
tengo que beber
o para pasármelo bien
tengo que fumar
entonces
es por lo que lo haces
porque
lo ves asociado
con pasártelo bien
¿Sense bebre?
¿Os lo paseu bé?
¿o...?
No
Sí
¿No?
Sí
A ver
¿Qui s'ho passa bé
sense bebre res
absolutament
durant una nit?
Jo
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis
onze
Fran, te has quedat el sou
te has quedat el sou
yo creo que
defensa
defensa
si sales una noche
sin beber
eso no se le puede considerar fiesta
¿No?
No
¿Per qué?
Porque lo he pasado
y es un aburrimiento
porque te aburren
¿Y Valtos
¿Y Valtos
per qué crea
el contrario?
Que no hace falta
un momento
no hace falta beber demasiado
sino un poquito
para coger el puntillo
e ir bien
pero que si no
a ver que sí
que es una cosa muy drástica
y está mal
pero
es que sin beber
yo creo que salir sin beber
es avurrirse
Ah va
Jo encara que soni raro
me lo paso bé
sense beure
¿Per què?
Perquè no fa falta
beure per tot
o sigui
jo he sortit de festa
i no he begut res
i m'ho passat bé
però clar
si vas amb amics
que estan tot beguts
doncs
els veus fer l'idiota
i penses
que bé s'ho estan passant
jo que faig aquí tot sol
però no fa falta
beure
Núria
Jo crec que
amb el que et passes bé
no és només bevent
perquè
el que influeixen de veritat
és amb qui vas
les companyies
perquè t'ho pots passar bé
amb ells
sense beure ni res
Clar
Depèn si tot el grup
decidiu no beure
per exemple
llavors tots us ho passeu bé
però si alguns veuen
els altres no
ja hi ha aquest desequilibri
potser no?
Naomi
Però aunque haya el desequilibri
si
o sea
yo he salido de fiesta
y no he podido beber una noche
y he estado con los demás
que han bebido
y me lo he pasado bien igual
o sea
Jo no
Referent al que hem dit
que tu veus
quan tens 3 anys
veus gent que veu
i s'ho passa bé
no sempre
perquè
també quan tens 3 anys
si surs
veus gent que està tirada
pel terra
i saps què és perquè ha begut
i veus que aquella no està bé
que no has de veure
sempre el bo
també has de veure
els que no estan bé
la gent que s'ha passat
Míriam
Has de tenir sentit de l'humor
i tot això
i alegria
o sigui
no perquè tu faci
una ampolla
d'alcohol
sinó per tu mateix
no fa falta
beure
per passar-t'ho bé
Nòria
Jo el que no veig bé
és que els pares
deixin sortir els fills
sabent que no coneix
el fill
els seus amics
i tal
i que els deixi sortir
ja que
si li passés
alguna cosa al fill
els amics
realment
actuarien
en
conseqüència
o sigui
anirien a ajudar-los
Per tant creus que
a més és important
que els pares
coneguin els amics
Sí
d'alguna manera
ha dit així
és important
que coneguin
el cercle d'amics
per saber
amb quines companyies
va
fins i tot
si saben
que poden
estar tranquils
si el seu fill
surt amb aquells amics
que sàpiguen
que si li passés
alguna cosa
que ell estaria
al seu costat
i apoya-lo
i tal
Naomi
Hi ha una cosa
que no veig molt bé
que és
quan anem a la discoteca
si tu vas
i
demanes una Coca-Cola
o una aigua
o algo
et miran raro
o sigui
no tendria que ser
a dir
però
quan vas a una discoteca
lo normal
és pedirte un cubata
si te pides un agua
muchas veces
te la pueden dar
hasta gratis
y todo
porque
Gemma
que yo
de lo que estábamos
diciendo antes
pienso que
a ver
que puedes beber
y bebes
por ejemplo
y
que bebes
y bebes
hasta el punto
que dices
pues venga
aquí me lo voy a pasar bien
pero claro
si sigues bebiendo
luego no es que
solo te fastidies
la noche a ti
porque también
solo fastidies
a los demás
porque
es como
que eres un peso
para ellos
porque te tienen
que llevar
a todos lados
y no es bueno
tampoco
entonces
a veces también
el no beber
te va bien
Auba
Yo creo
que los padres
que han de conocer
los amigos
sí
pero quizá hay amigos
que no conocen
que son mejores
que los que conocen
que a veces te dicen
aquest malament
pero este es el mejor
que tienen
que ellos pueden
juzgar
sin saber
y que no te abandonarán
que no se habrá
jamais
jo
no sé man
que aquí aquí también
une
historia
que yo estoy de acuerdo
con todos
que con 13 años
no se sale
eso lo primero
lo segundo
Lo segundo, que los padres tienen que saber dónde vas, con quién vas,
ahora vienes y ahora vuelves, para la confianza y por todo,
por si pasa algo, no estás en otro lado.
Y tercero, que yo no sé qué le ven de diversión, ponerse súper mal,
estar tirándote por los suelos y que tus amigos estén contigo todo el rato.
Eso yo no sé qué diversión ven.
Y es que no son ellos, son otras personas.
Quina vergonya, això, eh?
¿Qui més tenia la mà achacada?
No, no.
¿No? No, Marina, ¿no?
Bé, Déu-n'hi-do, han sortit molts temes sobre la taula
i podríem estar moltíssima estona xerrant.
Encara n'hi ha alguns, per exemple,
quan parlem això de drogues, del qual,
i ara que parlàvem dels pares,
de la relació amb els pares i els fills i amb els seus amics,
quan ells us parlen de drogues,
quan us ho...
És a dir, quan parlen d'aquest tema,
vosaltres els escolteu?
És a dir, els escolteu?
O creieu que en sabeu més que ells?
No.
Digues, Gemma.
Jo, per exemple, com mis padres,
quan hablo sobre l'alcohol i això,
ells saben que bebo,
i jo, per exemple,
de quan hem salit,
he sido de las que ha llevado las botellas en el coche,
que...
Y mi madre sabe lo que yo he llegado a beber,
però porque ella ya confía en que jo,
a las cuatro,
si me dicen que me vienen a buscar,
voy a estar bien para esa hora.
Que es más que nada, pues, lo que...
Vull dir que és important aquest punt de confiança,
que això ho hem anat parlant.
Això és important.
Qui més en parla d'això?
És a dir, d'això que...
quan els pares parlen de drogues,
del qual...
Jo crec que realment
pocs pares s'han assegut a parlar de
l'alcohol és això,
si et prens això...
Jo crec que et diuen
no beguis perquè fa mal.
Ja està.
No et diuen
no prenguis això
perquè et fa això, saps?
No.
Però això per què?
Perquè és un tema tabú en cas.
No, no és tabú,
però és que tu saps el que fas.
Per exemple,
ma mare no s'ha assegut amb mi a parlar d'alcohol,
perquè
jo sé el que ha de fer i el que no.
jo la frase de ma mare quan surto és
tu sabràs el que haces,
és per a ti i per a tu bé.
Llavors, és un vot de confiança.
O sigui,
si jo torno molt beguuda,
no em deixarà tornar a sortir
i per tant,
em fastidiaré jo.
i així,
es menja en el cop.
Molt bé,
aquesta frase m'ha agradat,
aquesta.
Digues, Fran.
Però si antes,
si antes estamos hablando
que no sabían a qué edad
hacernos charlas en el colegio,
cómo nos van a hacer nuestros padres,
que no lo hacen con 13 años,
que se piensan que es que no sabemos
ni qué es el alcohol,
o con 16 que ya lo hemos vivido todo.
¿Cuándo?
¿Cuándo?
Es que no hay edad.
Es que no,
no hay edad para que tus padres te hablen,
a no ser que digan,
bueno, pues ahora a los 13,
es que a los 13 yo creo que ningún padre
se sienta con su hijo
a hablar de drogas ni nada,
porque creen que no saben ni lo que es.
A lo mejor ya se han consumido casi de todo.
Súper jóvenes.
Naomi.
Que yo creo que deberían comenzar nada más.
Cuando entras al instituto ya ves cosas,
porque en el instituto ya ves a gente más grande que tú
y en la puerta ya estaban fumando,
que sí, a ver,
no se van a meter una raya como de fiesta,
pero a lo mejor sí que hay gente
que ya está fumando un porro en la entrada
antes de entrar al colegio
y eso tú lo ves.
Y los padres, aunque seguramente lo saben,
pero no sé,
es como decir,
mi hijo no va a hacer eso.
Y es como que también te da un poco de corte
decirle a tu propio hijo
que no haga...
porque tú crees que ya lo debes saber,
que fumar es malo, beber es malo.
O sigui, que a vegades,
potser a vegades,
aquests consells o aquestes xerres
arriben quan ja ha passat, no?
Després,
quan ja potser ja no hi ha remei.
Digues, Míriam.
És que les xerrades aquestes amb els pares
jo crec que han de sortir...
O sigui, no que, vinga,
ens seiem i parlem d'això,
sinó que surten en un moment determinat.
Si, per exemple,
per la tele o la ràdio
escoltem alguna cosa,
llavors surt,
però no...
O sigui, no,
en plan xerrada de...
No hi ha un dia,
una data...
Ens hem de sentar...
No, simplement surt,
depèn també de la relació de cada fill
amb els seus pares
i del nivell de confiança,
m'imagino que hi hagi amb els seus pares.
Digues, Olga.
Jo crec que cap pare vol que el seu fill begui
i tothom vol pensar que ningú ho veu.
I els que ells esperen
és que tu vagis i li diguis
Mama, he begut
i vull que m'expliquis o...
Però esperen que vagis tu,
perquè si ells han de vindre
potser ja ho saps
o potser no vols saber
o...
Ells no saben tu el que fas
o com tens el cap.
Esperen que vagis tu
i li preguntis.
I això ho fem?
Jo sí.
Sí?
Sempre vas con 14 años
i li dices a tu madre
cap bebió
i no te dejas salir más.
Por eso vas y no se lo dices.
Però no le dices...
He bebido, le dices
explícame esto.
Venga, he pillado una del 15
quiero que me eche la bronca.
No.
Pero es que si le dices
que has bebido
te va a echar la bronca.
Es que tú no le vas a decir
que has bebido.
Le vas a decir
explícame esto.
Pero es que ella se lo imaginará también.
Porque si le vas a decir
oye explícame esto
dirá
esto es que ha bebido.
Mejor no decirle nada
pillarla muy grande
y llegar
Mama, estoy muy mal
llevando al médico
a que me laven el estómago.
Pero es que tú sales una noche
y realmente no sabes
si la vas a pillar esa noche.
Es que depende de la noche.
O por ejemplo
la gente que
que le dicen los padres
yo por ejemplo
a mí antes me decían
a las 4 en casa
y ese día
la noche se me hacía súper corta
y quería
apurarla al máximo.
Ahora que más o menos
si me ponen hora
a ver no voy a llegar
a las 10 de la mañana
ni a las 8
pero cuando ya no tengo
tanta hora
ahora es cuando me vuelvo antes
porque es que ya no tengo
esa prohibición de la hora.
Entonces
como ya sé que más o menos
puedo empezar a beber
aunque no beba
también lo digo
ya no bebes tanto
como cuando
yo creo que
cuanto más grande te haces
y si has empezado antes
a beber
cuanto más grande
bebes menos
porque ya te has pillado
tus borracheres
a los 14 años
y a los 15
y ya sabes lo que haces.
Un poco
per alusiones
que comentabas
tu deies
que
que no se sap
si la vas a pillar
no pot ser predecible
això
perquè a veure
amb 13-14 anys
potser sí que et deixes
emportar
emportar
emportar
però a la vostra edat
no podeu arribar
a mesurar
si us emborratxereu o no?
Una mica aquí
entrava
allò de la responsabilitat
no sabeu
que si beveu
molta quantitat
podeu agafar
una borrachera
i pot acabar malament?
pregunto, eh?
Jo crec que
quan veus
tu
tens el teu propi límite
i tu notes el cos
llavors
tu has de decidir
si paro
o continuo
per anar pitjor
perquè ja passes
de passar-t'ho bé
hasta
a trobar-te malament
vomitar
i totes aquestes coses.
Gemma.
Jo penso
com la Claus
que jo crec que
a lo mejor
quan estàs bebiendo
i ja vas
tu mismo lo notas
que ya te ríes
perquè passa una mosca
ja estàs
és que ja estàs
entonces dices
si ya me estoy riendo
por todo
para que voy a seguir
si es que puedo acabar
peor
paras
entonces ahí
digamos
te lo pasas bien
entonces
ja estàs.
Aquí l'importa
és la responsabilitat
perquè si jo sé
que ja estic malament
i no paro
és que
jo no vull parar
doncs
si jo ja me noto
sabré que l'agafaré
o no
però per exemple
si tu bebes normal
te bebes un cubata
cada
te bebes un cubata
a cada una hora
o media hora
te bebes otro
te bebes tres o cuatro
pues si vas bebiendo
así
de tanto en tanto
sí que lo vas notando
pero es que
si tienes a lo mejor botellón
y tienes que beber rápido
para entrar a la discoteca
bebes rápido
y es que ni te das cuenta
de lo que tienes en el estómago
ni nada
entonces
bebes rápido
y luego cuando te viene ya
el
que te está empezando a entrar
el bolingazo
pues es cuando te viene
todo de golpe
y es cuando ya
pues
pero hay un momento
en el estómago
que te deia la Gemma
et puedes decir
pues aquí paro
perquè si
només que en begui un de més
ya malament
no
pero eso muchas veces
no te das cuenta
de cuando pasa


que nada es malo
ni nada es bueno
todo tiene su...
que todos los extremos
siempre son dovens
¿no?
Sonia
que la responsabilitat
es nuestra
no de nuestros padres
muy bien
Gemma
que si ya que sales
y te crees mayor
para salir de fiesta
también seas mayor
para controlarte
y saber decir basta
muy bien
muy bien
Fran
Y que en las discotecas
haya gente
de la edad que tiene que haber
que no hayan niños
de 13 años
o de 14
Por favor
Porque cuando tú eres
cuando tú tienes 13 o 14
y entras
dices
Dios que diversión
pero cuando tienes 16
o 17
18
dices
Dios que hacen estos críos
aquí ¿sabes?
Que Betty Park
Núria
Que lo importante
en salir
no son
no es beber
sino pasárselo bien
Y estamos amics
no pasárselo bien
Intentando que no te influyan
las compañías
y tal
Que seguirem sempre valents
y confiamos en los padres
porque son los únicos
que nos ayudan
Al final
siempre son los que
siempre estarán allá
¿no?
Sí
Porque si coges
la cogorza del 15
pocos amigos
se van a quedar a tu lado
y te van a llevar a tu casa
y que tus padres te vean
Pues por eso las coges
en las fiestas del pueblo
así te puedes ir a tu casa
Mamma
Una de las conclusiones
también
¿Alguna más?
¿No?
Bé
Jo crec que ha estat
molt interessant
i ens estiríem
hores
que són d'aquells temes
que sempre
surten opinions
hem parlat això
d'aquestes edats
13-14 anys
de començar a sortir
de començar
a conèixer noves amistats
les drogues
que tot pot hi influir
com sempre
ho fem ja una mica
com a tradició
escollim una cançó
per acabar
per què ho heu escollit
La Flama d'Obrir en Pas?
Hi ha algun motiu?
que Robert és catalanista
Som catalans
Som catalans
Som catalanistes
Acabem amb la Flama d'Obrir en Pas
Nois, gràcies
Recordeu
12 alumnes
de primer de la Txillerat
de Vies Collblanc
el Robert
el Joel
la Míriam
la Eugènia
la Marina
la Núria
el Christian
la Naomi
el Fran
la Gemma
l'Alba
i la Sònia
Nois, gràcies
i bon dia
que vagi bé
Bon dia
Ho trobareu
a la nostra pàgina web
per tarragonaradio.cat
i diumenge
recordeu
ho podreu tornar a escoltar
a les 11 del matí
diumenge
que vagi bé
i de sempre
correnc
aconsell
la gent
rellevant
l'aplama
l'anif
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!