Fins demà!
Fins demà!
Tenim la sort de tindre dos companys, dos contortolians excel·lents,
i per tant ens avarellem sempre als jutjats, però aquí serem molt grans.
Fan tertúlia també als jutjats o no?
També, sí.
A l'anteçala es fa filosofia profunda,
perquè esperem tantes hores que ens dona temps de filosofar sobre el diví i sobre l'humà.
I els nostres clients a vegades ja no ho entenen, perquè veuen que són molt...
Molt amics.
Molt cordials, i després allà hem de fer el nostre paper, la nostra fenya, el millor possible.
Sembla que parlem de la catedral,
perquè avui, com saben, ara ensenyàvem les imatges,
han arribat les peces, van arribar i de fet les peces,
que convertiran l'orga de la catedral en un dels millors d'Europa.
Si sembla que escoltem una veu, de seguida els direm qui és,
i després ho comentem.
Estupendo.
Volem que tota la maquinària,
que representa tot un instrument totalment nou,
que està construït amb la coherència dins l'estructura,
l'espai interior de la façana històrica,
tan important que tenim de l'orga,
i representarà que li posem un instrument d'un nivell de qualitat
en concordància també amb el nivell de qualitat de la façana,
o sigui, que sigui de la màxima qualitat possible.
És el responsable d'aquest orga de la catedral,
que bé que serà, com dèiem, un dels millors d'Europa.
Les peces arriben des de banda.
Ara vèiem, de fet, aquest camió entraram pel portal de Sant Antoni.
Què els sembla, això, tenir l'orga tan nostrat?
Jo crec que la fe va unida a la música,
i una gran catedral històricament sempre ha anat unida a la música.
Una catedral sense un orga no és una catedral.
El so és una manifestació de la fe de les persones,
els grans músics, Bach, les seves composicions són demostracions i cants
a la fe de la humanitat, amb alguna cosa superior.
Llavors, per mi la catedral estava una mica despullada,
i entraves a la catedral i sense aquesta música solemne d'un gran orga
no és la catedral.
Hi ha una anècdota molt bonica, em sembla, no sé quin poeta francès era,
no sé si era Paul...
Quin és el que va néixer i morir a set?
Es va convertir...
Paul Chloel, em sembla que era,
es va convertir sentint un concert a la catedral de París, a Notre-Dame,
un concert d'orga.
Jo crec que la música amansa les fieres i és bo tindre un orga a la catedral
i serà bo també que s'organissin molts concerts
perquè realment per culturalitzar la gent amb el tema de la música.
La meu per cert és de Jordi Vergés, l'organista.
L'organista.
Jo, mira, sobre aquest tema t'he d'explicar, dins de la meva ignorància
en quant a la música, que quan teníem l'anterior orga
i el mateix organista que acaba de parlar, feia els seus arpegios allí,
jo me sentia, segurament per la configuració arquitectònica
de les bòbades que devia ressonar,
jo, per mi, era el millor orga que jo havia sentit.
Imagina't tu la meva ignorància.
Ara serà millor.
I quan me diuen, escolta, és que això no valia res,
s'ha hagut de desmuntar tot.
I l'han fet nou.
I, a més a més, hem tingut la sort que això no és un projecte de fa 15 dies.
Això, gràcies a Déu, hi havia l'abonança econòmica
que va permetre que els espònsors feixin les seves donacions, no?
I, a més, no es podria fer.
A més a més, tampoc s'entendria amb la realitat crua social que estem vivint
que no s'entendria com ens preocupem per la Domus Dei
i, en canvi, no la casa dels pobres, no?
Però he de dir que la conjunció d'aquest orga,
conjuntament amb la restauració que s'ha fet,
que ha sigut alguna cosa excepcional,
és que tenim una joia,
que els que estem aquí no tenim dret a sortir els caps de setmana
perquè hauríem d'estar tots els dies,
abtes, diumenges i dies,
de guardar mirant la meravella aquesta.
Jo, de fet, ho penso.
Quan vaig fora de Tarragona
i pago per anar a les catedrals,
per entrar a veure les esglésies,
aquest estiu he estat a Florença,
i pensava,
però si tenim una meravella a Tarragona
que no es paga i no hi anem,
i no hi anem.
I ara, l'altre dia, al Santatecle,
hi vaig anar per la processó
i vaig veure tota la reforma que vam fer
i, de fet, ha estat preciosa.
I ara, el dia 24,
hi aniré amb una visita guiada
amb els amics de la catedral
i, bueno, estic encantada d'aquesta catedral.
M'encanta.
I, de fet, quan pujo al carrer Major
i veig aquell, el Rossetó,
al mig del carreró tan estret,
la veritat és que a mi em posa...
Bueno, m'encanta, m'encanta.
Ara és bonic veure les postes de sol
des de dins de la catedral,
veure el sol com entra a través del Rossetó.
I penso que és dels espectacles magnífics.
Si això ho unim amb una peça a l'orga,
doncs, bueno, l'any que ve
podem ja estar extasiats, eh?
Això és perquè s'ha contaminat
perquè a Poblet,
tu, Antonio, ho vas veure,
estan a punt d'inaugurar
també un orga excepcional
que està, em sembla que...
7 de desembre.
7 de desembre, imagina't.
I vindrà l'organista de Notre-Dame.
I vindrà l'organista de Notre-Dame.
Per això és una gran notícia
que aquests monuments
que han estat abandonats
molts anys.
Que, a més a més,
Poblet ha sigut objecte d'espoli
des del 1835
d'una manera descarada.
Que vegis que, gràcies a Déu,
aquestes joies perduren
i que poden ser
un monument
pels nostres fills,
pels nostres nets
i pels nets dels nostres nets.
Un orgull.
A la Pascua l'any que ve
es podria estrenar l'orga.
De cara a la Pascua l'any que ve
es podria estrenar allà aquest nou orga.
Canviem d'orga,
canviem de qüestió?
Canviem d'orga, sí.
Canviem de registre.
Podem parlar dels Estats Units,
que a tot arreu hi ha imatges.
No sé què en pensen,
però ja ho saben,
qui ha guanyat als Estats Units.
No ho saben, no?
Des de les 5 del matí,
que ho sabem.
Bé, ha guanyat Obama, no?
Sí, molt bé, molt bé.
Es veia vindre, eh?
Es veia vindre.
Inclús ha guanyat
d'una manera
molt àmplia, no?
Em sembla que els resultats
no han sigut tan iguals
com se pronunciaven.
potser les enquestes,
no sé si s'han equivocat,
o han caigut a la pressió dels diners
del senyor Romney,
que els va forçar a igualar
unes enquestes
que potser no estaven tan igualades.
Sí, és una meravella, no?
Veure que, primer de tot,
que el sistema
és totalment diferent
del nostre, no?
Però l'entusiasme
de la pròpia gent
en estan ara,
això fa hores
que estan esperant
que surti el seu líder, no?
I la segona cosa
que és molt important
de veure
com el missatge
que cala a la societat
en general,
sigui d'on sigui,
és aquesta pluja fina,
és no estar-hi vots,
no...
O sigui, la moderació,
la prudència,
no cridar.
Penso que això
és el millor llavor
per poder recollir,
en primer lloc,
vots,
i segon,
un compromís
i una exigència
respecte a l'exercici
de la magistratura
que tu has assolit, no?
És una lliçó de democràcia,
el d'Estats Units
és una lliçó de democràcia,
a més,
amb la transparència
que es gestiona, no?
Jo crec que aquí
tindríem que copiar
la transparència
del polític nord-americà, no?
Que el tema ètic
va davant del tema legal, eh?
Aquí no dimiteix ningú
fins que no els condenen.
Els anglosaxons
tenen
aquest judici ètic
previ, no?
I fa que la gent dimiteixi.
El denuncien amunt,
l'agafen
amb qualsevol irregularitat
i la conseqüència
és la dimissió.
Hi ha un control,
un control,
hi ha mecanismes democràtics
de control
i penso que són democràcies
que hem d'aprendre molt d'elles.
El corredó
mediterrani
vull tenir més notícia.
Segurament ho haurem vist
amb els mitjans de comunicació.
Tornem a l'àmbit local,
deixem als Estats Units.
Després ho analitzarem,
de fet,
podrem parlar
amb un analista polític
a dos quarts de dotze
del migdia,
amb Albert Torreig,
a Catàl·lic de Ciència Política
de la URB,
i parlarem d'Obama,
d'aquesta victòria d'Obama
cap a dos quarts de dotze.
Però,
em sembla que escoltem
la ministra de Foment,
Anna Pastor,
perquè, de fet,
situa el corredó
mediterrani
diu com a prioritaria.
Hemos decidido
passar del PowerPoint
a los hechos
i hem decidido
implantar
ancho UIC
mediante el tercer carril
que estava inèdito,
com vostè sabe,
en todo el corredor mediterráneo,
lo que se llama
el tercer hilo,
entre Barcelona-Castelbisbal
hasta llegar a Murcia,
lo que va a suponer
1.417 millones.
Desa cantidad,
381
és el tramo
Castelbisbal-Tarragona,
702
Tarragona-València,
334
València-Almusafes-Murcia.
Doncs el corredó mediterrani
que dón està
el primer ordre
de l'actualitat,
ha recordat això
la ministra
des del Senat
que han optat
pel tercer carril
per fer més via.
Això ha optat,
ha optat,
jo crec que la veu d'Europa,
que és un...
Jo penso que
la llibertat dels polítics,
això és la meva visió,
és com deia
aquell escriptor
en Gala,
que la llibertat,
quina llibertat tenim
en tot cas és un dictat,
és un dictat
i en tot cas tu pots fer
la inclinació de la lletra
doncs
de Redondilla
o a l'anglesa
o el que sigui.
Jo penso que
el govern espanyol,
com molts altres governs,
està en el dictat d'Europa
i Europa ha dit
que no llançava diners
fent un altre corredor raro
concentric
que no porta
a cap lloc
i per tant
ha agafat aquesta via.
Això per una banda.
Per altra banda,
jo el que analitzo
és que evidentment
es tenien que fer ponts
i penso que ja l'estan
fins ara,
fins ara tenien les orelles
molt tancades
amb tot el tema
de Catalunya.
Que fa anys
i anys i anys
que prou Europa,
prou Europa,
prou Europa
i prou corredor.
És una vergonya,
un nen ho veuria,
que realment unir
tot el corredor mediterrani
amb Europa.
Això és prioritari
per tota Espanya.
I deixem-nos de Catalunya.
És de València,
de Catalunya,
d'Europa,
de tot.
I per tant,
celebro
que al final
hagin cregut
el dictat d'Europa.
Jo crec que és
com a marxa
que hagin decidit això
perquè evidentment
ho han de fer-ho ells.
Doncs és un dictat d'Europa
i al final
la racionalitat
s'ha imparat
en llançar diners
de vies de tren
que van a cap lloc
que es llencen
i que això
es busca
una rentabilitat política
immediata.
Això és una vergonya.
Antoniana.
Bé,
jo estic d'acord
amb el que ha dit el Xavier
i a més penso
i el que m'ha sobtat
és el moment,
el moment polític
o el moment social
en què de fet
han donat porta oberta
al corredor del Mediterrani.
Vull dir,
potser seria tema
d'un altre debat
més ampli
i més estudiat
però bé,
que justament ara
quan tenim
d'aquí no res
unes eleccions
a Catalunya
que tenim al Mas
amb el tema
de la independència
doncs que ara
obrin
ens donen
una mica de peixet
doncs bueno,
almenys
és una mica
per pensar,
no?
Una mica per pensar.
I bueno,
i estic contenta,
estic contenta
perquè ho estem patint
diàriament, no?
Els que conduïm
i els que anem
per les carreteres
ho estem patint.
jo crec que és una realitat
que la riquesa
peninsular
està al Mediterrani,
o sigui,
això és una obvietat
que és indiscutible.
Jo el que ja no sé
és si ho han fet
per contentar els catalans
o els valencians,
eh?
El PP man
a València,
eh?
I els que tenen també
problemes per sortir a Europa
són els valencians
i els valencians
en aquest sentit
es tenen que
aliar
amb els catalans.
Això és una realitat,
mira,
llegia en un llibre
que l'autopista
del Mediterrani
als anys 60
es va fer
no perquè Franco
en aquells temps
decidís fer l'autopista
al Mediterrani,
sóc perquè el Banc Mundial
li va posar
com a condició
per continuar donant crèdit,
eh?
El Banc Mundial
li va dir,
escolti,
l'única,
la riquesa
i la comunicació
d'Europa
passa pel Mediterrani
i si vostè vol crèdit
faci aquesta autopista.
Jo crec que ara
ha passat el mateix,
no?
Europa ha dit,
escolti,
la sortida
al Mediterrani
i tot
el que ha d'entrar a Europa
ve del Mediterrani,
agricultura,
indústria,
ports,
transports marítim,
tot passa per aquí
i llavors
s'ha de donar a réussir
d'anar a fer
una via
per Can Franc
o no sé per on
la volíem fer,
escolti,
ha fracassat dos vegades,
no fracassem una tercera,
no?
Benvingut sigui
la inversió
i tant de bo
es faci aviat,
no?
Serà la via Augusta,
això és la via Augusta
romana,
sí,
no, no,
fixa't tu si han passat
anys i segles,
no?
Via Augusta,
cap a Roma,
cap a Roma,
en aquest cas cap a Europa,
cap a Europa,
que és Roma.
Benvingut,
de fer sortir les mercaderies
del port,
doncs,
la forma més eficient
del port del port químic
és un dels més importants
del sud d'Europa
i per tant tot això
s'hi pot sortir
de forma fluïda
i per tren
doncs
és molt més viable
i per tant
doncs també això
doncs
incentiva l'economia
en els moments complicats,
en els moments difícils,
fins i tot
a nivell econòmic.
Tenim altres qüestions
i és que avui i demà
Tarragona,
ja ho saben,
serà la capital
de les ciutats intel·ligents.
És el que anomena
la Smart City,
n'hem parlat molt
aquests darrers dies,
avui de fet
tenim experts
al Palau de Congressos,
de fet ja s'ha inaugurat
fa tres quart d'hora
aquestes jornades
que convertirà
en la ciutat
en la capital
d'aquest concepte
de ciutat intel·ligent
i hi haurà
doncs el Congrés,
el primer Congrés
Mediterrani
d'eficiència energètica
i Smart Green Cities.
Què en pensen
de tot plegat
d'aquest concepte
d'Esmart City,
ciutat intel·ligent,
tecnologies
aplicades al món ciutadà
fins i tot?
Perdona, Antonio.
No, no, no,
jo no n'entenc,
però jo crec
que és una aposta
de futur,
crec que és una millora,
crec que es té
que implicar
la ciutadania
i crec que es té
que informar.
Els debats
no tenen que quedar
a les altures,
a les alçades,
aquí de quatre entesos,
que debateixin,
que em sap molt bé
que s'ha de debatre
per avançar,
el diàleg
és sempre avançar,
però jo el que trobo
a faltar
és que s'informi
a la ciutadania,
que s'impliqui
a la ciutadania
i jo penso
que s'ha d'implicar
a la ciutadania
en les decisions.
Això és la democràcia,
no?
No que un senyor
pensi i dirigeixi,
sinó informar,
implicar a la ciutadania
i que la ciutadania
faci esforços
per millorar la ciutat.
La ciutat la millorarem
entre tots els ciutadans,
no la millorarà
un senyor
que es posi
al front de la ciutat
i això cal
implicar a la ciutadania
en totes aquestes
millores,
en totes aquestes decisions
i això és el que trobo
a faltar
amb l'administració municipal.
Trobo una distància
entre la classe política
i la ciutadania
i la ciutadania
estem com a despenjats
i moltes vegades
no s'impliquem
en aquestes millores
per falta d'informació,
no per falta de voluntat,
perquè la ciutadania
tenim ganes de millorar,
tenim ganes d'un món millor,
tenim ganes
de tindre una ciutat millor,
però moltes vegades
estem orfes
d'informació
i no sabem
com tenim
que caminar
per millorar
aquesta ciutat.
benvingut sigui en aquests debats,
benvingut sigui que Tarragona
sigui una ciutat capdavantera
amb aquestes millores
i tant de bo,
tant de bo,
tant de bo,
això tinguin resultat
en una millora
a la ciutadania
i, a més,
les noves tecnologies
i totes aquestes noves situacions
són imparables
i són irreversibles.
La tecnologia
jo crec que és el present
que aboca cap al futur
i, evidentment,
s'ha de buscar
un equilibri
de forma
que la tecnologia
aquesta,
punta,
aplicada a les ciutats,
faci molt més còmode
la vida
dels seus ciutadans
de forma
que, a més a més,
possibiliti
no restar
llocs de treball
que penso
que és un bé escàs
que s'ha de potenciar,
sinó que
la racionalització
de les coses,
és a dir,
que hi hagi mecanismes
de control
dels contenidors
que, a través de la tecnologia,
sàpigui
quan aquell camió,
a més de fer
un recorregut
cada dia
pels mateixos llocs,
doncs,
a més,
potser hi ha d'anar
una vegada
cada set dies,
cada vuit
o cada tres,
depèn de si està ple
o no està ple.
Hem de veure
la racionalització
de la llum
que s'està llançant,
la llum,
llancem la llum,
no?
De si
en sectors
determinats
i, sobretot,
en horaris
en la qual
no hi ha peatons,
a mi em va cridar
moltíssim
l'atenció
i tu també hi eres,
Antonio,
a Berlín,
a Berlín a la nit
està fosc
i no hi ha assassinats
ni violacions
o si n'hi ha,
o bé,
dels bojos
que surten
com poden sortir
en plena llum,
no?
Doncs bé,
racionalitzar
la llum
en un moment
determinat
i altres poblacions
que han apostat
per aquests mecanismes
en el sentit
que no cal
que donguis
tres quarts d'hora
donant
tombs a les mansanes
o les illes
que es diu ara
per poder trobar
un aparcament
sinó que hi ha
unes pantalles
que et diuen
hi ha dos,
queden dos places
d'aparcament,
doncs saps que pots
entrar en aquell carrer
i per tant
tot el que sigui
potenciar
la vida
còmode,
amable
del ciutadà
jo penso que és
una cosa molt bona
sense restar
la possibilitat
de la mà d'obra
perquè si tot
ho han de fer
les màquines
i els treballadors
han d'estar
a casa seva
mirant la tele
amb una cervesa
i cobrant l'atur
això és un desgavell
Jo a més afegiria
que des d'un punt
de vista pràctic
i econòmic
és important
que treure-li
rentabilitat
al Palau de Congressos
sigui del que sigui
sigui en aquest moment
és de la ciència
de la tecnologia
però sigui del que sigui
perquè si es fan
congressos a Tarragona
tornarem a conèixer
a Tarragona
la gent vindrà
hi haurà
entrar amb menys diners
hi haurà places
ocupades d'hotel
etcètera
amb la qual cosa
benvinguts siguin
els congressos
siguin del que siguin
En aquest són
més de 400 ponents
entre d'altres
ve un guru
d'Estats Units
un expert en la matèria
és interessant
el que deia
el que ens explicava
ara el Xavier
perquè de fet
amb el tema
per exemple
de l'enllumenat públic
hi ha experiències
aquí a Catalunya
i són
de fet a Sant Cucat
ho fan uns sensors
que depèn del moment
si hi ha més o menys intensitat
que noen
detectem el moviment
però és que l'estalvi és del 40%
de la factura
al final
estem parlant de milions d'euros
al final
sí
que la inversió
la rentabilitza
són importants aquests congressos
i més quan són congressos
que són palanques
de futur
que vinguin
grans gurus
sobre aquesta matèria
i que estiguin debatint a Tarragona
és important
jo insisteixo
insisteixo
que són congressos
que moltes vegades
passen desaperceguts
per la ciutadania
molt desaperceguts
i cal informació
cal informar la ciutadania
que sigui conscient
del que s'està debatint aquí
que el que s'està debatint
és per millorar la ciutat
i la problemàtica
que s'està debatint
no?
això jo
és important
que hi hagi
aquesta comunicació
moltes vegades
no sé si
és el
que emet la notícia
o el que transmet la notícia
es transmeten notícies
inòcues
que no tenen cap importància
i aquestes
que són importantíssimes
doncs moltes vegades
passen desapercegudes
potser la ciutat
també tindria
que aprofitar
aquests amens
aquests actes
per poder
enrassar-la una mica
perquè a mi
això que em dius tu
que venen gurús
i veig la ciutat
i això seria
objecte d'un altre debat
que a més de ruïnes
romanes
potser és tan ronada
que és diferent
és una vergonya
tenim
tenim
tenim una ciutat
que és una meravella
però jo diria
que és un cadàver
un cadàver maquillat
però que
és una senyora guapa
mal vestida
eh?
sí
no
sí
és una llàstima
deixem-me recomanar
un llibre
que es diu
tercera revolució industrial
que és d'aquest expert
que vindrà avui
que és assessor
de la Unió Europea
vindrà a la tarda
el Jeremy Rifkin
tercera revolució industrial
és un dels llibres
de referència
al sector
i parla
de tots aquests canvis
que com deia
el Xavier
en algunes ciutats
ja estan a l'ordre del dia
i també
el que deia
també l'Antoni
aquesta relació 2.0
és a dir
que la ciutadania
també pugui intervenir
dir-hi la seva
en el futur
disseny a la ciutat
o
és que
les ciutats en el futur
seran
el que vulguin
els seus ciutadans
no els seus dirigents
s'ha d'implicar
la ciutadania
és una cosa
per molt que el dirigent vulgui
si no s'implica la ciutadania
aquí no es fa res
la ciutat neta
per molt que surtin
els de Foment
a netejar
si no hi ha
una educació ciutadana
no farem res
o sigui
les escombraries
poden posar els contenedors
que vulguin
mentre la gent
la continua deixant
la brossa fora
doncs no farem res
el tema dels contenidors
també és puny a part
perquè jo
a mi
el que més m'assopta
és que a cada carrer
hi ha un contenidor diferent
o sigui
uns soterrats
altres fora
altres
mòbils
vull dir
això el tema dels contenidors
és
jo crec que
t'hi diríem que
ja
com ho paguem tot
ja no vindrà d'aquí
dels responsables municipals
de pagar-los un viatge
que vagin a Salamanca
que vagin a Salamanca
patrimoni
patrimoni
de la humanitat
i veuran com està de neta
els contenidors
com estan
i això
no ho sé
veig que
per exemple
coses
molt
que et sobten
per exemple
mira
hi ha uns contenidors
davant de la 11
que hi ha
uns restaurants
tu ho has vist 50 vegades
abans
estaven davant
de la porta
de Sant Agustí
sí
de les gràcies
no pots passar
pel costat
i estan dinant
al migdia
hi ha gent que menja
al costat
d'uns contenidors
que tu fan
que no vegis tu
això què és
els contenidors
és a mi
vull dir
des del punt de vista estètic
és que
bueno és que jo penso
que hi ha irracionalitat
a mi em volia posar
el contenidor
davant de la finestra
de la cuina de casa
a un metro
de la finestra
de la cuina
que si no me'n dono
compte
m'haguessin col·locat allí
un contenidor soterrat
bueno em vaig dir
escolti
si el poso en vostè
allí a 20 metres
no molestarà ningú
com que he d'estar
tota la vida
jo em sembla
que es fan les coses
sense pensar
agafen un planol
i com qui juga
el parxís
mira l'havíeu gust
ara hem posat un banc
dic calla
està molt bé
per la gent que s'esperi
però és que està
a 15 metres
de l'aparada d'autobús
home pues
posa'l a l'aparada d'autobús
no?
pues veu que
això doncs
no hi ha sensibilitat
aprofitant que avui som 3 advocats
us volia preguntar una cosa
que l'altre dia
que vam coincidir també 3 advocats
en aquesta tertúlia
vam parlar
que és de les taxes judicials
les taxes que
a partir de l'1 de gener
entrant en vigor
crec que són entre
poden arribar als 800 euros
fins i tot
per obrir un procés
per la segona opinió
pel recurs d'apal·lació
tot això està en procés
és a dir que això
en principi l'1 de gener
si no canvia res
si ningú va
el jutjar
diguéssim a presentar
un recurs
en contra
això tira endavant
què en pensa?
mira
nosaltres hem fet alguns càlculs
que una reclamació
de 6.000 euros
potser no valdrà la pena
ni reclamar-los
i et diré per què
6.000 euros
que és un pleit normal
d'un senyor
que és pintor
que ha pintat una casa
i vol cobrar
els 6.000 euros
que li costa allò
per dir alguna cosa
una comunitat de propietaris
6.000 euros
resultarà
que tu tindràs que pagar
de principi
hi ha una taxa
per la Generalitat
una altra taxa
pel Govern Central
si no estàs d'acord
amb aquesta primer
resposta judicial
que t'ha donat l'Estat
o no tens altre remei
perquè t'ho diu
doncs el que sigui
has d'anar a l'audiència
total
tu gastes
1.145 euros
amb taxes
al marge del resultat
si aquí
hi afegeixes l'advocat
l'advocat
ha de cobrar
el procurador
el pèrit
arribarà un moment
en què
no valdrà la pena
diràs
aquesta senyora
aquest vindrà al despatx
o aquest senyor
et diràs
escolti Miri
potser em pendrió
la justícia
per la meva mà
jo diria que és inconstitucional
i que si algú
perd el temps
en posar un recurs
i arriba al Tribunal
Constitucional
segur
que està guanyat
no pot ser
això és una limitació
a l'accés de la justícia
i és una vulneració
de l'article 24
de la Constitució
per tant
s'ha de posar fi
aquest
aquest
jo diria
afany recaudatori
que rosa
rosa
el delicte
no pot ser
que estiguem pagant
constantment
per
per satisfer
drets fonamentals
de la persona
com poden ser
la sanitat
l'accés a la justícia
l'accés a l'educació
miri
això
no es pot tolerar
de cap de les maneres
hi ha línies vermelles
que no es poden atrevessar
i
l'estat del benestar
no el poden desmantelar
en quatre dies
perquè l'estan desmantelant
en quatre dies
o sigui
estan desmantelant
que tornarem
a situacions
anteriors
als anys 60
i això
hem de posar fi
o sigui
crec que la ciutadania
ha de sortir al carrer
i una vegada més
es pot haver de manifest
que els fets
superen
la realitat
mireu
era totalment
imprevisible
fa un any
o fa dos anys
el tema que s'està plantejant
amb les hipoteques
i es conseguirà
i jo me n'alegraré
que la de Cion en Pago
sigui una realitat
i me n'alegro
per exemple
a manifestacions
l'altre dia
com el bisbe
de Sant Sebastián
que va dir
que era una immoralitat
i és una immoralitat
que bancs
que estan cobrant
diners públics
estiguin llançant
la gent al carrer
gent que ha cobrat
crèdits
bancs que han cobrat
crèdits hipotecaris
amb donacions públiques
que estiguin tirant
la gent al carrer
perquè no pot pagar
una hipoteca
escolti que aquesta hipoteca
li han pagat
vostè ja l'ha cobrat
això és una immoralitat
i realment
la gent
tenim que sortir al carrer
reivindicant
aquests drets
és que
ja arriba un moment
que s'ha de dir
ja n'hi ha prou
ja n'hi ha prou
i siguin del PP
de Convergència
o del PSC
o del PSOE
miri
hi ha drets fonamentals
de les persones
que no es poden
vulnerar
i el que no pot ser
és que amb diners públics
siguin financiant
institucions financieres
que estan traient gent al carrer
gent que no pot pagar
que estiguin enterrant
a persones
que a més de perdre
la seva vivenda
tindran que tornar
els crèdits
i hipotecaris
que deuen
durant tota la seva vida
joventut
que no aixecaran
mai més al cap
joventut
que no podrà treballar
miri
prou
ja n'hi ha prou
i acabem-ho
no?
la tutela judicial
efectiva
penso que és una línia
que no es pot traspassar
m'ha fet molta gràcia
aquest comentari
que no s'aguanta
per cap lloc
que és del ministre de Justícia
que deia que
el primer accés
a la justícia
estava d'alguna forma primat
perquè la taxa era menys
era menor
val
però que
el segon pronunciament
deia
no escolti
el ciutadà
deia ell
ja ha tingut dret
a un pronunciament
del seu dret
si no li agrada
si ho fos una cosa
si no li agrada
i vol
una segona consulta
amb un tribunal superior
que ho pagui
això traduït a la medicina
seria
que tu t'operen
per exemple
el ronyó
i tens la primera
accés
amb un euro
sense un euro
i llavors com que no quedes bé
però que l'Estat
ja t'ha donat
una resposta mèdica
doncs si vols anar
amb una segona operació
has de pagar
perquè tu
ja t'han donat
alguna cosa
això no s'aguanta
això no s'aguanta
a més a més
penseu que
i això no és corporativista
el 70%
dels despatxos
dels advocats
vivim d'això
del senyor
que vol
el reconeixement
del seu dret
que li correspon
i que li proclama
l'article 24
de la Constitució
que li doni
els seus 6.000 euros
si ha de renunciar
amb això
o quina societat tenim
lo que pasa
yo lo que veo
en el tema
de las tasas judiciales
quizás
no estoy de acuerdo
por supuesto
pero quizás
este país
no tenemos
una cultura preventiva
sino que tenemos
una cultura reparadora
es decir
como ahora
los tribunales de justicia
están saturadísimos
entonces han dicho
bueno
que pongan más jueces
vale
pero como ahora
la situación económica
al contrario
es decir
si no suplen
ni a los que se van
entonces
que dicen
como tenemos
sobresaturación
de juicio
sobresaturación
de trabajo
vamos a ver
si cobrándoles
más dinero
evitamos
muchas de las apelaciones
y evitamos
muchas de entradas
de procedimientos
claro
esa no es la solución
porque lo que habéis dicho
vosotros
o sea
lo que estáis evitando
estáis cercenando
el derecho del ciudadano
a tener una justicia
entonces
no me vale
el decir
estamos sobresaturados
bueno
el otro día
Javier
tú y yo
estábamos en un juicio
y ¿qué nos dijo la juez?
a las dos
cortamos
a las dos
cortamos
porque es que
si no
la huelga
no será efectiva
vale
pero es que
nosotros
estábamos
convocados
a las nueve y media
y hemos entrado
a las diez de la mañana
lo que hablábamos
al inicio
de esta tertulia
entonces
claro
y además
ha habido un receso
pues porque
tenía que ir a tomar un café
que me parece muy bien
porque llevábamos
toda la mañana
en el juicio
metidos en la sala
pero vamos
que a las dos
del mediodía
diga me voy
s'ha d'aixecar la veu
sin palabras
sin palabras
la clase política
no entén re
no son conscients de re
fins que la gent
no aixecar la veu
i surt al carrer
no es consciencien de re
llavors
pues han de sortir al carrer
a reivindicar
i aixecar la veu
i a denunciar
lo que pasa que a mi
lo de salir a la calle
tampoco es lo que más me gusta
a mi
a mi
a mi tampoco m'agrada
pero veig que
veig que
és l'últim recurs
és que no en queda d'altre
no t'escolten
si no
no se n'entenen
un dia m'agrada
també vostès
del fet d'aplicar tecnologia
al món judicial
perquè ara que tot
van d'ocires de paper
no?
senyals de fum
van senyals de fum
com els índios
encara per citar en un
el citen per senyals de fum
però van d'ocires
no se n'enten
que hi ha correu electrònic
que hi ha telefonia
tot això
encara no se n'entenen
i el pensament
el pensament encara és
vosaltres sabeu
l'encariment
que és gestionar
encara com se gestiona
l'administració de justícia
que posessin noves tecnologies
el que barataria el problema
però saps qual és el tema
jo sempre ho he pensat
que el que legisla
normalment no aplica la llei
i el polític
tampoc
sufre
en pròpia persona
les conseqüències
de sus actos
i el que legisla
moltes vegades
és un senyor
que no en té ni idea
de la problemàtica
ni saben res
ni la utiliza
és una sèrie de grups
que pacten
i que miren
tu em donaràs allò
i em donaràs allò
i legislen
a impulsos emocionals
mireu el còdic penal
com se fa
es fa pel delicte
aquí al carrer
i s'aixequen el dia següent
i penalitzen no sé què
i això és manera de legisla
gràcies
anem que si no jo
ens pelotem el cotarro
ja treu fum això
gràcies