Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio,
a les 11 del matí i 8 minuts.
Com sempre, en aquesta hora i els dimecres toca l'espai
cobrar-se'n sabut amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Sant Ateca.
Ens acompanya, com sempre, el doctor Javier Ubiach, el director de l'Hospital.
Doctor Ubiach, bon dia.
Hola, bon dia.
I avui també ens acompanya la doctora Olga Navarro,
ella és metge adjunt del Servei de Medicina Interna
i especialista en Diabetologia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
I és que avui parlem precisament d'això, de la diabetis, dels pacients diabètics.
Doctor Ubiach, avui és el tema del qual parlarem al curar-se'n sabut.
Avui parlem del sucre.
És una malaltia, la diabetis, com a malaltia crònica metabòlica,
que té diferents formes de presentació
i bàsicament hi ha dos grans grups de diabètics
i que farem una mica això, el seguiment del que comporta la diabetis,
com la diagnostiquem, quines complicacions dona,
com es pot controlar i com es pot tractar.
Ara ho diu, doctor Ubiach, que hi ha dos grans tipus de diabètics.
Podríem començar per aquí, doctora Navarro.
El diabètic infantil és el que té una falta d'insulina
i hi ha, per un problema del seu organisme, el no crea.
El nen jove o el adolescent no té suficient capacitat
que el seu pàncreas produeixi insulina.
I en la gent adulta, i no tan adulta,
perquè està ara cada vegada més relacionat també amb l'obesitat,
el que fem és que a poc a poc anem gastant la insulina que tenim.
O sigui, tenim insulina, però la nostra reserva d'insulina
se va agotant per diverses coses.
Hi ha gent que l'agota abans i hi ha gent que té més capacitat
d'agotar-la més tard.
El que sí que està clar és que la gent gran cada vegada
hi ha més percentatge de diabètics tipus 2, que s'hi llama així,
perquè la supervivència de vida ha anat augmentant,
perquè el requeriment d'alimentació cada vegada s'ha fet més dispers
i mengem una dieta més variada i també una dieta no sana.
Per molt que parlem de la dieta mediterrània, que és bona,
associem moltes vegades sobrepes, malmenys, obesitat,
i això va fent que cada vegada tinguem menys reserva d'insulina.
Tot això pot ser una de les conseqüències per poder ser diabètic.
Això.
Deia que dos grans grups, sobretot ens centrarem avui en el diabètic adult.
En el diabètic adult, perquè la proporció major de diabetes que tenim
és la diabètica adult.
I perquè el diabètic jove és un altre tipus de diabetes
i quizás més diferenciat de tot el que parlarem avui.
Bàsicament, la diabetes juvenil,
està relacionada amb un problema genètic en el qual el nostre pàncreas,
que és la fàbrica de la insulina, no funciona.
I, en canvi, amb la diabetes de l'adult,
que és la realment més prevalent i és la que, a més a més, està creixent,
és un problema molt més lligat amb estils de vida,
amb dietes, amb el sedentarisme, amb la societat occidental.
I és un, diguem-ne, que tenim més mecanismes també d'abordatge,
inclús en fases inicials,
poder fer un control, diguem-ne, molt exitós en fases inicials.
I és la que realment, és una de les grans preocupacions de la nostra societat,
és l'increment de la incidència de la diabetes,
perquè, a més a més, comporta moltes complicacions,
moltes malalties, de les que hem anat parlant al llarg de diferents setmanes aquí,
doncs, quan parlem de causes,
doncs, una d'elles, moltes vegades, és molt sovint que surt la diabetes, no?,
com una de les causes de múltiples malalties.
I és això, no?, és a dir, que quan parlem de la diabetes de l'adult,
que ja no és, com deia la doctora Navarro, ja no és tant de l'adult,
perquè ara estem veient nens obesos,
que abans era una cosa absolutament extraordinària, no?,
doncs, per tant, ara el debut d'aquestes diabetis de l'adult
que a vegades s'està apareixent també en etapes més baixes de la vida, no?
I, a més a més, com que vivim més anys,
també tenim més possibilitats al llarg de la nostra vida
de tenir, de que ens aparegui una diabetes.
Perquè a quina edat acostuma a aparèixer aquesta diabetes que dèiem adulta
i quins són els primers símptomes o els símptomes que ens indiquen,
doncs, això, que podem patir aquesta mava bautia?
A veure, l'edat depèn també molt de lo que t'acaba de dir.
No, que dèiem ara amb el doctor Viac.
Sí, el que sí que està totalment relacionat és amb l'obesitat.
Amb la major obesitat, aparició més temprana de la diabetes.
Si un pacient no és obes,
habitualment hi ha un presentatge de pacients
que amb 65-70 anys ja tenen que s'està agotant el seu pàncreas
i la seva reserva d'insulina,
on que siguin pacients prims o que no relacionats amb l'obesitat,
doncs, ja poden aparèixer símptomes de diabetes.
El general és que sigui tindre molta set i molta orina,
o molta més set que abans i orinar amb més freqüència que abans.
això pot anar associat a també ganància de pes
en un pacient que és obes,
però també quan no té per què tindre en aquest moment ganància de pes.
Si no, hi ha vegades que els símptomes cardinals
de molta orina, molta set,
va associat a tindre el sucre molt, molt, molt més alt de lo normal
i això hasta pot donar pèrdua de pes.
Llavors, hi ha gent que,
com en vez de guanyar pes,
perdre pes,
està un temps que encara una miqueta...
Ah, mira, doncs,
si vaig bé menjant i no...
Per tant, que potser no es detecta,
o primer com un símptoma de poder tenir diabetes.
Però això, el que passa és que també,
aunque no se tenguin símptomes,
si el pacient té antecedents a la família de diabetes
o de colesterol o de tensió alta
o que tingui sobrepes o obesitat,
s'hauria de fer un control,
aunque no tingui aquests símptomes,
el metge capçalera,
cada X temps,
perquè ja és un pacient que ja estem parlant
que té més de 50 o 55 anys i sobrepes.
Però la simptomatologia principal és
molta set i molta orina.
I algun altre símptoma que també puguem percebre,
a banda d'aquests,
ni algun altre més destacat?
Sí.
De tenir gana, també?
De tenir gana.
De tenir gana, també.
Sí, sí.
Diuen que són les...
La simptomatologia es basa en les quatre P's.
El que passa és que són paraulotes,
perquè una és la poliúria,
és a dir, fer molt de pipí,
l'altra és la polidípsia,
és a dir, beure molt,
l'altra és la polifàgia,
és a dir, tenir molta gana,
i l'altra és la pèrdua de pes.
Serien les quatre P's que diuen
que són els símptomes bàsics
a les quals es presenta la diabetes.
Sí, el que passa és que en gent obesa
hi ha vegades que lo de la gana queda...
Per això no, jo no lo especifico molt
perquè si no te venen amb...
No, no tinc molta gana.
I tu dius,
llavors no eres diabètic?
No, ojo,
que si tens tota la demés, sí.
Perquè quina relació hi ha entre això,
entre l'obesitat i la diabetes?
És a dir,
què fa el nostre cos
que siguem una persona que sigui obesa
i això que provoca diabetes?
Què és el que ho fa?
L'obesitat, de per se,
provoca resistència perifèrica,
resistència de l'acció de la insulina.
O sigui,
a més obesitat,
la insulina no té capacitat
d'actuar com actuava abans.
I això el que se llama
és resistència a la insulina.
Llavors,
el teu organisme,
si cada vegada estàs més gras,
no tens...
la teva insulina
no té acció
per poder controlar
com abans controlava
la teva sang,
el sucre de la teva sang.
Un cop hem diagnosticat la diabetes
en el pacient,
ja quin és el següent pas?
És a dir,
a partir d'allà,
com es treballa amb aquest pacient?
El primer pas és,
si se pot,
dieta i exercici.
I això no és el primer pas.
És el pas que se té que tindre sempre.
Ja fins i tot per prevenir-ho.
Per prevenir-ho.
O sigui,
la dieta i l'exercici
és fundamental,
perquè entrem en una societat
en què mengem més de la compta
i el sedentarisme
és el més freqüent.
I clar,
quan més gran te fas,
també hi ha una tendència
a maior sedentarisme
i a tothom li agrada menjar
bé i bo,
però moltes vegades
confundim la quantitat
amb el bo.
Una vegada que ja estàs
diagnosticat de diabetes,
el primer és la dieta
i intentar canviar
l'hàbito de dieta.
si en tres mesos
se controla
i se ve que el control
i l'analítica
està correcte
és mantindre
aquesta medicació,
que és la dieta.
Però si no,
malauradament,
un percentatge molt petit
de gent
aconseguim que
estigui ben controlat
amb dieta
i una mica de exercici.
Amb la conversa
ens hem saltat
un petit pas
perquè nosaltres hem parlat
dels símptomes que dona
però no hem parlat exactament
del diagnòstic
com el fem.
Correcte.
I el diagnòstic
es basa
en una analítica bàsica,
és a dir,
en una mostra de sang.
En una mostra de sang
n'hi hauria prou, eh?
En una mostra de sang
n'hi ha prou
per tenir la pista
de la malaltia, sí.
De fet, ara quan parlàvem
de la dieta,
de fet,
ha de ser una dieta
més molt estricta, no?
No, no,
no és una dieta
molt estricta.
És una dieta equilibrada,
que no és estricta.
És una dieta
en baixar
l'aport calòric
de greixos
i en baixar
l'aport calòric
d'hidrates de carboni
d'acció ràpida,
sucres,
i posar-nos més
en una quantitat
adequada
de verdures,
legums
i
se pot menjar
pa,
ni hidrates
de carboni
d'acció ràpida,
però amb unes
quantitats
adequades.
I el que sigui
evitar tot el que
es puguin
els greixos
i les proteïnes
també en quantitat
adequada.
Del que ha dit
ell del diagnòstic,
o sigui,
hi ha vegades
que
hi ha gent
que ens diu
tinc una mica
el sucre
alt,
però res més.
La paraula
de tindre diabetes
o tindre sucre,
la diabetes
és amb dues
vegades
el sucre
més de 125
mil·lígrams
per decilitro
en sang,
o sigui,
si un pacient
va i dues vegades
al matí
està a més
de 126
de sucre,
de glucemia,
en sang,
això ja és
diagnòstic
de diabetes.
I
hi ha molta gent
que no li agrada
dir
soc diabètic,
m'han dit
que tinc sucre,
però no soc diabètic.
I no és qüestió
de dir,
realment
soc diabètic,
però des que me l'han dit
de seguida
he fet jo
coses
per intentar
mantenir
el meu sucre
ahir,
que no passi
de 125.
I
s'ha d'anar
educant
i païnt
aquest criteri.
Una dada
que pot ser
una mica
també il·lustrativa
del que comentava
la doctora.
Es diu
que hi ha
un percentatge
que ve a ser
del 3,3%
de la població
que té
una diabetes
no diagnosticada,
és a dir,
perquè no s'ha fet
una mostra de sang.
Per tant,
diem-ne que
la prevalença
a Catalunya
en estudis
recents
parla d'un 10%,
però d'aquest 10%
hi hauria
un 33%,
que seria
una diabetes
que no ha donat
cap simptomatologia
i que només
s'ha detectat
perquè s'ha fet
un estudi concret
anant a prendre
mostres
a la població
que aparentment
no tindria
o no havia manifestat
cap problema.
Per tant,
imagino que aquí també
és molt important
la voluntat
del propi pacient
de seguir
aquesta dieta
equilibrada
que dèiem,
de seguir
una mica
amb les característiques
del seu,
de tot el que
dieu els doctors,
per tant,
és important
la voluntat
del pacient aquí.
És molt més important
que la pastilla
que nosaltres
li donem
perquè és
primer
ell
i després
nosaltres
i entre
els dos
doncs
és que hi ha gent
que pensa
que li dones
una pastilla
i dius
bueno,
jo ja me pren
aquesta pastilla
i ja està.
i la diabetes
és tot el contrari
està clar
que hem de donar
medicació
i que ajudi
però el primer
de tot
és el pacient.
I a banda
d'això que dèiem
de la dieta
de fer exercici
quina és
aquesta medicació
que es fa
des dels hospitals?
Bueno,
des de l'hospital
o des de primària
habitualment
normalment
el 90%
dels pacients
diabètics
tipus 2
o sigui
el diabet adult
lo controlen
en primària
i si hi ha alguna
després
una correlació
amb d'altres
però és portat
per el metge
i l'enfermeria
de primària.
Hi ha medicaments
de diversos tipus.
Hi ha
o sigui
avui
hi ha possibilitats
de
no solament
donar un medicament
que actue
sobre
baixar
els nivells
provocar-li
més liberació
d'insulina
pel teu cos
hi ha altres
que el que fan
és la resistència
aquesta que t'he dit
de
la genovesa
que fa resistència
a la insulina
de forma
en la grasa
actuen
més
sobre
aquesta resistència
a la insulina
hi ha diversos medicaments
o sigui
el que passa
és que normalment
es comença
amb un
s'intenta
la mateixa
dieta
exercici
i amb aquest medicament
i se va mirant
com respon
el pacient
amb aquest medicament
i tenim
diverses games
de medicaments
des de
l'associació
d'un, dos, tres
medicaments orals
o passar
a
insulina
si em fas
la pregunta
ara
de quan
hem de passar
d'insulina
doncs depèn
del pacient
també
depèn del pacient
i està clar
que quan ja
el pacient
no
aconseguim
tindre
uns nivells
ben controlats
d'ulzefèmia
a pesar
de
diversos
tractaments
orals
orals
o quan
té
algunes
complicacions
que ara
parlarem
d'elles
que
t'obliguin
a
treure
la medicació
oral
i començar
amb insulina
doncs se
té que
començar
amb insulina
i hi ha
vegades
que
tampoc
és necessari
del tot
agotar
els medicaments
orals
perquè
ves que
com
tenen una
acció
sinèrgica
o sigui
acció
que
un medicament
ajuda
a l'altre
i a vegades
que és millor
posar
igual
un parell
de medicaments
orals
si el tolera
més la insulina
i treure-li
la por
a la insulina
i hi ha gent
que et diu
oh no
insulina
no
tot el contrari
la insulina
es posa
per ajudar
a un bon control
i per intentar
que el pacient
tingui menys complicacions
i no arribar
ja
tard
i ja ha tingut
aquesta complicació
abans de posar-li
la insulina
perquè
poden aparèixer
això
complicacions
quines són aquestes
complicacions
que poden aparèixer
en un pacient diabètic
bueno
són diverses
el sucral
la glucemia
el que fa
sobretot
és
a les artèries
o sigui
amb
major nivell
de glucemia
major afectació
de l'artèria
llavors
influeix
en totes
les artèries
de tot el cos
o sigui
ja siguen
artèries
que tinguin
un calibre petitó
artèries
de gran calibre
això
és fàcil
d'entendre
llavors
per exemple
tenim artèries
d'un calibre
molt petit
canyeria
petita
que són
per exemple
les artèries
de la retina
i això
és quan la gent
diu
a mi la diabetes
m'ha afectat
l'ull
que s'hi llama
la retinopatia
diabètica
des de
aquestes artèries
petites
a artèries
d'un calibre
ja una mica
més gran
com les artèries
del ronyó
i després
hi ha
també artèries
més grans
com són
les artèries
de l'horta
a l'efemoral
les dues artèries
que van a les cames
i que hi ha
també molta gent
que coneix
algú
conegut
que l'han hagut
que ha amputat
alguna cama
per afectació
de la diabetes
això és que
s'ha afectat
les artèries
principals
de les cames
i això
a la llarga
l'ha donat
falta
de relació
a les cames
això s'hi llama
l'arteriopatia
artèria
arteriopatia
perifèrica
de les extremitats
com a artèries
les del cor
o les artèries
que van al cap
les embòlies
o les feridures
o l'infarct
de miocardi
doncs
a tot
a qualquer
me podries preguntar
i a l'artèria
d'un altre lloc
jo et diria
sí
també pot afectar
intento
explicar-lo
el més
senzillament possible
perquè s'entengui
s'entès
l'artèria s'afecta
i com que tenim artèries
per tot arreu
pot afectar
tot arreu
ara això sí
està implicat
molt directament
amb la ceguesa
amb les amputacions
amb la insuficiència
renal crònica
amb l'infarct
i amb l'ictus
o sigui
la feridura
això
està molt directament
implicat
d'aquí
la importància
novament
tornem a dir-ho
del tractament
del control
perquè això són
complicacions
és a dir
que si tu aconsegueixes
controlar correctament
la diabetis
t'estalviaràs
tota una sèrie
de conseqüències
que podria arribar
a tenir
la malaltia
deixada
sense
sense un control
correcte
això són
complicacions
cròniques
a mig termini
o a llarg termini
i després hi ha
que la doctora
Marron
ho explicarà
perfectament
les situacions agudes
que també es produeixen
una complicació aguda
que serien
complicacions
derivades
d'una
pujada
molt forta
del sucre
allò típic
o una baixada
molt forta
del sucre
que això és
una altra entitat
que s'ha d'actuar
d'una manera ràpida
i que això sí que requereix
una atenció hospitalària
això pot passar
en alguns moments
una gran pujada
o una gran baixada
del sucre
exacte
una pujada
és lo que
entraríem en una cosa
que se llama
cetoacidosis diabètica
quan ja s'estan
els nivells
molt molt
alts de sucre
en sang
fa que
la sang
entre
en un estado
d'acidosis
no té la capacitat
de regular
bueno
entretenir
monsonsions
que regula
i entonces
tanta sucre
fa que se descompensi
i
la cetoacidosis
provoca
que
se pugui
entrar
en un estado
de xoc
i de coma
perquè
no tenim
capacitat
de resposta
de la cèlula
i la cèlula
se va
desecant
se va desecant
i
entramos
en acidosis
això
és més freqüent
i més ràpid
en los diabéticos
tipo 1
que no estem parlant
però un diabètic
tipo 2
mal controlat
i amb
persistentment
estar
molt al
molt al
molt al
de sucre
també pot
aparèixer
la hipoglucemia
que és lo contrario
és la baixada
de sucre
i tant que
també un pot
entrar
en coma
hipoglucemico
i que la hipoglucemia
seria
una sintomatologia
inversa
a lo que
abans hem dit
de tindre
molta set
i molta orina
i pot tindre
gana o no
que seria
habitualment
va quan està marejat
un pacient nota
que
ui
que m'estic marejant
que perdo
el barem
o no
i ja està
sudoració
profusa
i dices
en aquell moment
el nota
que té que menjar
alguna cosa
perquè se li
passi
això passa
no a vegades
d'ingerir
alguna cosa
dolça
alguna cosa
porti sucre
que ho pot
estabilitzar
la hipoglucemia
si el pacient
s'adona
te lo diuen
m'he notat
que estic
baix de sucre
perquè
he tingut
que prendre
alguna cosa
i he millorat
però sobretot
és la sensació
de sudoració
i de mareig
això s'adona
hi ha medicaments
que si te acedeixes
de dosis
pot donar
hipoglucemia
si en un moment
en què el medicament
sigui el correcte
menges menys
del que compta
te pot donar
o
hi ha vegades
que amb coses
concomitants
i després
és que m'he pres
el medicament
o la insulina
com em tocava
però avui
per el que sigui
he menjat menys
o avui he fet
el doble d'exercici
que hi ha vegades
que pot donar
però globalment
són hipoglucemies
o baixades de sucre
bastant controlades
en el diabètic tipus 2
per tant
el que queda claríssim
és que
i això ho hem anat repetint
que és molt important
aquesta voluntat del pacient
que continuï bé
aquesta dieta equilibrada
que segueixi bé
tot el que s'ha de fer
per tant
això és important
i si parlem una mica
del dia a dia
de com és el dia a dia
d'una persona diabètica
és a dir
hi ha coses
que no pot fer
sent diabètic?
no
no pot fer tot
amb un cuidador
amb un cuidador
es pot fer tot
si no té
ja una complicació
ha tingut alguna complicació
que li contraindiqui
alguna cosa
la complicació
de la diabetes
és clar
si un pacient
ha tingut un infart
algú
tindrà
el no fer
el que el cardiòleg
le digui en aquell moment
però el dia a dia
del diabètic
lo pot fer tot
cuidant-se
lo pot fer tot
per tant pot ser un dia a dia
pot portar una vida normal
això
cuidant-se
portant un control
una vida totalment normal
el diabètic moltes vegades
acaba sent un expert
de la seva malaltia
i això
és el que dona
la garantia
de l'èxit
del control
i del tractament
perquè
ha de mantenir
un estricte equilibri
entre el que menja
entre el que gasta
l'exercici físic que fa
entre la medicació
que es pren
i tot això
és un equilibri
bastant complex
que és el que li dona
dificultat
en el maneig
del diabètic
a la mesura
que s'implica
en tots aquests paràmetres
en el fet
que avui
he caminat dues hores
i no he esmorzat
doncs probablement
acabaràs tenint un problema
si has fet això
és a dir
que l'equilibri
entre tots aquests paràmetres
despesa energètica
entrada
d'aport energètic
de menjar
diguem-ne així
i la medicació
que et prens
quines dosis de medicació
els ajustos
de les dosis
tot això
que és un complex
realment
important
doncs
el pacient
que està implicat
el diabètic
que està implicat
doncs
acaba sent un expert
i acaba
tenint l'habilitat
de manejar tot això
doncs molt interessant
avui hem parlat
no sé si ens deixem alguna cosa
alguna cosa destacada
doctora
doctor
segur que sí
jo se m'acut
una cosa
que no hem parlat
però potser tampoc
era directament
el motiu
per un tipus
específic de diabetis
que és el de
la gestacional
el de l'embarassada
però bé
això potser
motiu d'una altra
perquè dona també
per una sessió
d'aquestes matinals
agafem la paraula
doncs
gràcies i que vagi bé
bon dia
gràcies