Com cada dia al matí de Tarragona Ràdio, moment de tartúbia,
temps de debat i temps d'analitzar l'actualitat de la jornada a la ciutat de Tarragona.
Avui amb en Toni Salles, de GAD, al Col·legi d'Advocats de Tarragona.
En Toni, bon dia.
Molt bon dia.
Ens acompanya també Javier Climent, arquitecte. Bon dia.
Bon dia.
I en l'Àngel Conesa, vicepresident de la Cooperativa Obrera.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim diversos temes sobre la taula,
però una de les notícies que també coneixíem ahir,
ara us ho preguntaré, que no sé si això és un punt a l'esperança o no.
Vaja, la ministra Anna Pastor es comprometia a enllestir en vuit mesos
l'estudi informatiu de la Vínia Reus Roda
i a visitar les obres en el termini de dos anys.
És això un punt d'esperança, el que va dir la ministra Anna Pastor, o no?
Què en pensem?
Començo jo?
Javier, vinga, va.
Comença.
El tècnic, no?
El tècnic.
Cap problema.
A veure, primer, aquesta senyora ministra,
d'entrada no ens és massa fiable per les declaracions del corredor central
que li van desmentir des d'Europa, li van esmentar a la plana
i han tornat a posar les coses com eren.
Bé, primer punt, no?
Segon punt, aquests compromisos de boquilla a mi em semblen fantàstics
i cognitzen els nostres polítics de tots els colors, eh?
Doncs no, no es pot permetre un compromís així, un brindis al sol,
sinó que ha d'haver-hi uns documents i unes tornes
i si no es fa així, es passarà l'altre, etcètera, etcètera.
Vull dir que fins que no es concreti tot això,
són anuncis que ens donen molta esperança i molta inquietud,
però, bueno, s'han de plasmar correctament.
El corredor reu-roda, doncs, bueno, si aquesta és la solució,
pensem que només és per mercaderies, estem parlant exclusivament per mercaderies,
per treure les mercaderies del port i d'altres indústries, evidentment, properes,
bueno, és una bona notícia, considerem-la així,
perquè si no no tindrem cap de dona, no?
Considerem-la bona, però que s'ha de materialitzar i s'ha de concretar
i s'ha d'establir uns terminis molt curosos
i que si el primer termini ja no es compleix, posem el tercer fil,
perquè el tercer fil era una solució ingeniosa, ràpida, econòmica,
ni que són 180 milions d'euros, però realment és econòmica,
per els costos que tenen aquestes infraestructures,
i aquesta sí que donava sortida bastant immediata i amb pocs mitjans, no?
I fins i tot crec recordar que des del port s'ha dit que fins i tot tenien finançament,
que avui dia ja això, tenir finançament per una vegada aquestes,
em sembla ja d'olè, no?, d'aplaudiment.
A veure, esperem, esperem, s'ha de concretar.
Què creieu? També creieu que falta concreció en el que va dir ahir la ministra?
Bueno, anem a veure, jo crec que les coses s'han de fer pas a pas.
Òbviament estic absolutament d'acord amb el Javier
que el que ha de fer és unes concrecions, unes coses pactades,
uns termins que s'han de complir, absolutament, totalment d'acord.
Però, dit això, el que està claríssim és que,
van per avui, a veure, per amanyana, si nosaltres fem el tercer fil
i gastem aquests diners d'una forma realitat i immediata,
el corredor del Mediterrani no traurem mai de la vida,
la façada a l'editoral ni la podrem treure.
No, no, perquè és que això, de per vida, de per vida tindrem ja aquí,
de per vida tindrem ja aquí les mercaderies i els passatgers.
O sigui que la solució, sense dubtar-ho,
més bona per Tarragona, més bona per Tarragona,
és que els mercaderies passin per fora.
Si això s'ha de fer d'una forma immediata, perfecte.
D'una forma immediata, també perfecte.
D'una forma a llarg termini, òbviament no convé a ningú,
però parlem-ne, perquè és que el que sí li està convenint
és a la ciutat de Tarragona.
O sigui que, al final, el tema del port,
sembla que de cop i volta, el tema del port, que és important,
no dic que no sigui important, és importantíssim,
i per avançar l'economia és importantíssim,
però porta 150 anys o 1.000 anys sense aquesta infraestructura.
O sigui que, dit que tots volem que sigui ja,
tots volem que sigui ja, perquè aquestes infraestructures
s'han de fer ja perquè no poden,
o s'ha de competir amb l'exterior, òbviament,
tampoc pensem que això és una cosa que ha de fer
d'aquí tres mesos.
O sigui, òbviament s'ha de fer, s'ha de planificar
i s'ha de fer una infraestructura
pensant en els propers 20, 30, 50 o 100 anys.
Àngel?
Jo és que sóc una mica dolent, no?
Però, encara que em digui Àngel, no?
Jo, me sona una mica que després d'una emoció
que s'ha aprovat a l'Ajuntament fa dos dies
sobre aquest tema, en què d'alguna manera
les forces polítiques d'aquí es posen d'acord
amb una qüestió, sembla que la posició de la ministra
sigui per desactivar una miqueta, vull dir,
el que es demana, vull dir,
i que aquí dies passa anys empeny
i, bueno, mentrestant, anem a marejar-la per diu.
De totes formes, vull dir, a veure,
estic d'acord amb el Xavier, és a dir,
si hi ha un compromís, encara que sigui de paraula,
aquest compromís, jo penso que ara és l'opció dels polítics
de dir, això s'ha de fer un seguiment acurat,
ja, ja, ja, ja, i insistir-ho.
Evidentment, és la millor solució
si es porta a terme, no?
Tots estaríem d'acord amb això,
però jo penso que ara és el moment d'apretar molt, molt.
Llavors, estàs dient que el millor, òbviament,
és el compromís i no la solució. Llavors, estudiem
el tema del compromís i no el tema de la solució.
O sigui, estudiem què és el que s'ha de fer
perquè aquest compromís es porti a terme,
però assumint, crec que els tres
que estem aquí a la taula,
que la millor solució és la línia de rei roda.
I assumint també que és poc fiable...
Indultablement és la millor solució.
Doncs llavors, què passa? Que, com sempre, no confiem
en els nostres polítics. No, en absolut.
No, no, és que no són els nostres polítics,
és que són els terminis. Tots sabem que aquestes infraestructures
es desenvolupen en 8-10 anys
i això que ens diu la ministra
que en 3-4 ja ho tindrem, no s'ho creu ningú.
El tercer fil sí que és possible en 3 o 4 anys
perquè és una infraestructura que sobre la mateixa plataforma
es tracta de posar un raïl més.
És relativament senzill perquè
només es complica amb els canvis d'agulles
i coses d'aquestes, però tota l'infraestructura
elèctrica i de senyalització
pràcticament és la mateixa, no?
O molt similar, té pocs canvis.
El que dius tu que això
ens comprometria la façana marítima,
el tercer fil, bueno, la compromet durant el temps
que estigui funcionant. Això està clar.
Això és segur, però el tercer fil
per la seva pròpia identitat
és que és provisional
i també s'hauria de garantir el tercer fil la provisionalitat.
No, no, també s'hauria d'escriure, eh?
Jo tampoc confio en els polítics.
Oh, no, no, ei.
No, no, si féssim el tercer fil
també s'hauria de comprometre
els terminis i les garanties
i unes penalitzacions si no es compleix
que revertissin a la pròpia ciutat.
I jo fins i tot l'altre dia sugeria
en un article que hagués una torna.
O sigui, si la ciutat deixa...
Vull dir, s'espera una mica més
per la façana marítima, que no es tocarà altres,
a mi, perquè les circumstàncies són les que són,
almenys que d'aquest tercer fil,
que augmentin un 5% el pressupost,
9 ridícols milions d'euros, no?
I que amb aquests 9 milions d'euros
es poguessin fer.
I les primeres passes d'aquesta façana marítima,
connectem d'una vegada la ciutat amb la platja,
que és el que necessitem,
que aquella platja del miracle
sigui realment una platja urbana,
que aquell mamotreto que tenim allà al fons
li donem una...
el revestim, el decorem, l'utilitzem,
fem que realment la ciutat arribi al mar,
encara que sigui també provisionalment.
Aquestes provisionalitats,
ja sabem que són bastant poc provisionals,
però bé, anem avançant.
És que si no, a mi em sembla
que tot el que són paraules i paraules i paraules
no avancem.
Comencem pels fets, no?
L'abans possible.
Agafem el compromís que diu l'Anna Pastor
i diu que en dos anys estarà un any el projecte fet,
en tres mesos alegacions contestades
i que en dos anys tindrem un termini d'execució.
Agafem aquest compromís
i això ho va dir l'altre dia el Parlament de l'Estat,
o sigui que anem a veure.
Tenim un compromís.
Ja sé que no hi confiem en els polítics,
jo tampoc hi confio, eh?
Està escrit el llibre d'actes, almenys.
Sí.
El llibre de sessions, no?
Està gravat.
Està gravat.
Del Senat, em sembla, eh?
Del Senat, sí.
Del Senat, sí.
Amb ells va fer una interpel·lació
al senador de Convergència i Unió,
Jordi Sendra, per Tarragona.
En tot cas, fent hipòtesis,
no sé si és massa vol fer hipòtesis,
però vaja, si fem hipòtesis
i tot això queda en paper mullat
i parlàvem ara de la façana marítima
i que finalment el tercer fill
no acaba de ser tan provisional com sembla,
clar, això sí que pot ser...
Aquí pot hipotecar la façana marítima.
Sí.
A mi el que em fa por és que això realment
desactivi el tema de fons,
que és el tema que ens interessa,
que és treure mercaderies cap a l'ample europeu.
És a dir, jo crec que si comencem a discutir
altra vegada, tornem a desactivar el tema.
Jo crec que centrem-nos en el que sigui,
però movem-nos, no vull dir...
A mi el que em fa molta por és que ara comencem
a fer tertúlies altra vegada,
de si l'Anna Pastor diu la veritat o no la diu,
que si és millor no sé què,
que si els...
A mi és el que em preocupa molt.
Llavors, la qüestió clau és el que estàvem dient abans.
La millor solució és el tercer fil
o és Roderreus?
La millor és la que tinguis demà.
Sí.
Jo crec que la millor és la que tinguis demà.
En aquests moments, la que tinguis demà,
la que puguis agafar, agafa-la.
Jo aquí discrepo.
Jo la millor és la que a llarg termini és millor.
No és el que deia abans,
no podem parar oi oi oi o para maanyana.
Perquè és que al final,
jo crec que totes,
absolutament totes les infraestructures,
totes s'han de fer amb una visió de futur,
no amb el curt termini que és immediat i que és necessari.
Però, escolta'm,
això em sembla que ho vaig dir un altre dia.
És a dir,
jo no tinc capacitat per dir quina és la millor solució.
Vull dir,
em penso que tenim uns polítics,
jo el que faria és tancar-los en una habitació
i guardar-me la clau jo.
I guardar-me la clau
i que quan sortiguessin diguessin...
La solució.
Exacte.
Que discutim tu i jo això ara
és una mica en el fons
perquè no tenim tampoc els coneixements...
No tens opinió,
que és important.
Ells tampoc tenen els coneixements,
perdona, eh?
Ells tampoc tenen els coneixements.
No, no, no.
No, però nosaltres podem dir
el que ens agradaria realment, no?
I amb el que ens agradaria
estem tots d'acord també, no?
Sí, però allò del port,
a veure, allò de les mercaderies
no és que sigui urgent,
és que és urgentíssim.
I simplement,
no perquè...
Sí que fa cent anys que estan igual
i no passava res,
però és que el problema
és de competitivitat.
Quan el veí comença a tenir
els mitjans
per sortir més de pressa,
si tu no els tens,
tots els operadors
s'aniran amb ell
i tu et quedaràs entre ells.
Qui és el nostre competidor
respecte a aquest...
Oh, Barcelona fonamentalment també.
D'acord, d'acord, d'acord.
Llavors m'estàs dient que...
Els de València van anar molt al nostre.
Molt bé, molt bé.
Per què anava?
Per què anava?
O sigui, València no és el nostre competidor,
llavors el nostre competidor és Barcelona.
Doncs aquí qui tindré
que orquestar absolutament
i pactar tot és la Generalitat.
Jo ho sento, però s'ha de dir que és de forma.
Ah, bé, però el de Barcelona,
que jo sàpigui,
ja està aprovat,
la sortida de mercaderia.
Una altra cosa és que estigui executada,
però ja està aprovada.
Doncs llavors,
aquí crec que la Generalitat
no ha fet bé la seva feina,
i coses d'aquestes.
Clar, és que comencem a mirar i ja...
Bueno, doncs m'estàs comentant
un greuge que tenim greu.
És que el tenim,
és que el tenim.
O sigui, Tarragona,
des de fa molts anys
que té uns greuges comparatius,
cada dia més grossos.
Doncs ja n'hi ha prou, no?
Comencem a fer.
Deixem-nos de parlar.
O sigui, és que ni que ens equivoquem, eh?
És que estic disposat
a que el tercer fil sigui una equivocació,
però fem-lo.
Fem-lo.
Demostrem-se que som capaços
de fer alguna cosa.
Perquè és que si no,
sempre ens estan prometent,
sempre, i nosaltres ens ho creiem,
i bueno, doncs sí, d'acord,
però no és aquest el plan.
Jo penso que hem d'exigir solucions.
O la ministra, en 15 dies,
ens dona un planning, pam, pam, pam,
i hi ha compromisos,
hi ha penalitzacions,
hi ha contraprestacions,
si no es compleix,
o anem per tercer fil,
que també haurà de tenir
els mateixos compromisos, eh?
No, no, eh?
Estàs demanant el mateix.
No, no, no.
Bé, doncs que els assumeixin
que els tingui d'assumir.
Doncs d'acord.
Llavors m'estàs dient
que també la ministra dirà
què passarà,
que aquest tercer fil
serà provisional
i que d'aquí 10, 15 o 20 anys
es farà l'altre?
Però que l'haurà pagat ella.
No.
Si l'hauran pagat
els pobres empresaris de per aquí,
doncs per què no se'ls ha deixat
aquests senyors
que tirin aquesta iniciativa endavant?
Sempre amb les garanties
pertinents per a la ciutat.
Sempre amb les garanties
que la façana marítima
la podrem recuperar.
Sempre, el que us deia,
si podem començar ja
amb unes petitíssimes obres
que seria, ja et dic,
amb un 5%,
estic segur que arreglem...
Doncs jo dic una cosa,
dono totalment la raó
que el tema del poble
és importantíssim.
Segurament aquí
ha mancat o ha faltat
per part de la Generalitat
una orquestra
segurament per coordinar
els dos ports més importants
del Mediterrani
juntament amb València,
que segurament no ho ha fet.
Però jo continuo aspirant
a la que l'altre dia,
i penso d'aquesta forma,
que Tarragona
algun dia ha de ser
també una societat turística
i avui per avui
amb la platja com està
no ho és.
No ho és.
Estic d'acord.
Llavors, l'aposta del tercer fil
hipoteca
a curt termini
el turisme
que avui en dia
és tan o més important
aquest motor
com pot ser el turisme.
Ens ho allarga
per almenys 3, 4, 5 anys.
Per això jo crec
que aquestes dues apostes
s'han d'intentar compatibilitzar.
Perquè aquí creieu
que ha de fer aquesta pressió
a Pobítics
però també
això al Port de Tarragona,
la ciutat,
els agents econòmics...
La ciutat.
La ciutat també.
A veure,
des del Mouta,
que encara que
sembli que està dormit,
no ho està,
seguim treballant,
seguim treballant.
Tenim altres propostes,
però clar,
en aquests moments
posar una altra proposta
sobre taules
és que sembla també ridícul,
però escolta'm,
perdona,
nosaltres la parlarem
amb qui creiem
que l'hem de parlar
perquè la tinguin present,
perquè és que al final
ens donen la sensació
que aquests polítics
van a trompicons,
no?
Ara hem de fer això,
ara hem de fer l'altre,
aquesta solució,
aquesta, no.
O sigui,
un anàlisi global
de tota la situació
jo crec que no ha existit mai,
però mai, eh?
Perquè quan parlen de passatgers
no parlen de mercaderies,
quan no parlen allà
de competències
en Europa
i de corredors mediterranis
i quan no allà
surten amb les pejiqueres
del corredor central
i, a veure,
no hi ha hagut mai
que jo us recordi
o almenys
que s'hagi fet
amb resultats correctes
una reunió d'experts.
És que Torraúna
té prou problemàtiques?
Un menys tòmic
allò que deien, no?
Posem totes les idees
sobre la taula.
Crec que té prou problemàtiques
importants
com, això ho hem dit
moltes vegades,
com per posar-se d'acord
a 20 anys vista.
Mani qui mani,
una mica, no?
Sí, però aquest és el mani qui mani.
Aquest és el problema.
Ah, mani qui mani.
Però després llegeixes
també al diari d'avui
que mani qui mani
el 2011
ens comprometen unes ajudes
per l'excel·lència,
es van posar excel·lència
de la URB
i ara ja ens n'hem fotut
els de més.
O sigui que mani qui mani no,
perquè quan manen uns altres,
home, això no pot ser...
i uns d'euros menys.
Això no pot ser
quan hi ha un compromís
i un compromís.
I l'escola d'idiomes.
Superem el curt terminisme
i reclamem
i reivindiquem
unes solitats
dels polítics
respecte
als compriments
dels acords.
O sigui,
pel curt termini
al final
no porta en lleu.
O sigui,
planifiquem
amb una mica de futur
i demanem
que els polítics
assumeixin aquests compromis
i els facin
totalment d'acord.
Però amb el curt termini
no.
Amb el curt termini
jo crec que és un error.
Crec que és un error.
En tot cas,
això ens portaria
molt de debat
i n'hem parlat molt
i segurament
en parlarem més.
Parlàvem ara
d'aquesta retallada
d'aquests 5 milions d'euros
menys
que també rebreva
la Universitat
Rovira i Virgili
en el marc
del Campus d'Excel·lència.
Ho tenia promès
des de l'any 2011
i ho han retallat també.
I ahir també coneixíem
una nova retallada
en aquest cas
en dues activitats
de la ciutat de Tarragona
al concurs
de focs artificials.
22 anys
en guany no es farà
i el festival de Dixivan
s'ha fet durant 18 anys
i en guany
per falta de finançament.
Què en penseu
d'això?
Ho comento, ho comento tu.
Sí?
Doncs anem a veure.
Crec que és un error.
Crec que és un error.
Òbviament
si l'alcalde sempre
i a més a més
ho diu cada dia
que el que s'ha de fer
o a servir la crisi
és per tenir el greix
que s'obre.
Però per mi
parlo del concurs de focs.
Un concurs
que porta diàriament
40.000 persones
no és un greix
que s'obre.
Segurament la solució
jo la solució no la tinc.
El que tinc és l'opinió.
El que està clar
és que 40.000 persones
que diàriament
acudien a veure els focs
directe
o indirectament
és un motor
és un motor
per la ciutat
que estan trencant
o estan tallant.
Si la solució era
o no era
reduir els dies
antigament
si se'n recordeu
eren 3 dies.
I en 2 dies
no passa res.
I no passa res.
I no passa res.
I no passa res.
Perquè la gent
en lloc d'escalonar-se
tants dies
doncs es concentrarà
i potser
en lloc de 40
ni donar 60.000 persones
però 40.000 persones
diàriament
és un terç
de la població
de Tarragona
a més
de les que venia.
En recordeu-vos
com estaven
els bars
de Barcelona
Estaven sempre
plens de gom a gom.
Això
és tallar
tallar d'arrel
una expectativa
econòmica
molt important
dels comerciants.
No.
Evidentment
és una llàstima
per aquest motiu.
Més que pel tema
dels focs en si
és el que genera
el que generava
de moviment
i tal.
És estrany
també
que aquestes mateixes
això ho parlàvem abans
al micròfon tancat
és a dir
que aquestes mateixes
persones beneficiàries
no puguin ajudar
d'alguna manera
també
al patrocini
no?
Però per altra banda
a mi em plantejo
un tema
que és molt superior
és a dir
és que
algú està canviant
el problema
és que
en aquesta societat
d'avui
amb tots els temes
de la crisi
i tal
està canviant
les coses
i arriba un moment
que quan no hi ha diners
doncs busca
i talla
i treu
i no té capacitat
per inventar-se
noves coses
potser
perquè està desbordat
completament
per la situació
i potser
tots plegats
ens hem d'acostumar
que les coses
ja no seran mai igual
no ho sé
i potser amb això
soc una mica pessimista
però segurament
haurem de buscar
nous models
noves maneres
de fer les coses
perquè evidentment
vull dir
encara que vulguem
dir això
s'arreglarà
això d'aquí
un quant de temps
tornarà a ser
abans que era
jo ho veig
com a molt difícil
cada vegada
ho veig com a més complicat
i crec que ens haurem
de readaptar
o reneixer
d'altra vegada
de la situació
en què estem
jo penso que
s'ha de retallar
això està claríssim
però és que
retallar
amb aquests dos
temes
que a més
és dels que ens donen
més internacionalitat
més projecció exterior
aquestes 40.000 persones
que diu el diari
que acudien diàriament
jo penso que són
moltes més
perquè clar
unes altres coses
no són els que acudeixen
sinó els que ho veuen
des de les seves cases
quasi tots
hem anat a casa
d'algun amic
que té un balcó
que dona allà els focs
i hem anat a sopar allà
i hem fet
hem aprofitat
per fer relació
vull dir que
cal dir
perdona
que l'espectacle
realment
en el meu cas
que ho he pogut
fer i ser des d'un balcó
és veure la gent
que t'entrava i sortia
l'espectacle
és tot
o sigui
és una congregació
és l'inici de l'estiu
a Tarragona
pràcticament
més que encara més
la revetlla de Sant Joan
perquè és que ara
l'inici
almenys una sensació
que tinc jo
l'estiu a Tarragona
comença amb els focs
què hem de reduir
a tres dies
no passa res
absolutament
és que
el de cinc dies
era excessiu
per mi
mira que m'agraden
a mi m'agraden molt
els focs
però era impossible
anar cada dia
a veure els focs
sempre tenia alguna altra cosa
o descansar
com a mínim
i després la Dixi
la Dixi
també ens dona una projecció
internacional
increïble
i que siguin precisament
aquests dos
jo perdó
no ho sé
potser retallaria més
l'orquestra
de la revetlla de Sant Joan
o que sigui de pagament
és que al final
també ens hem acostumat
que tot és gratuït
i tot és gratuït
i mamà, Estado
o papà, Ajuntament
ens ho paguen tot
no pot ser tampoc
a veure
jo crec que aquí
la societat civil
s'ha de moure
l'Ajuntament
estic segur que
han fet els esforços
per buscar esponsors
i no els han trobat
abans sortia
aquell lletreu del Prica
al començament
i no passava res
i ningú s'esgarrava
les vestitudes
perquè fessin publicitat
durant 15 segons
no?
doncs no passa res
potser podríem tornar
aquesta fórmula
però si no
jo sugereixo
escolta'm
si val 160.000 euros
i 160.000 euros
a la Dixi
a més tenen el mateix preu
doncs
és gairebé
dos euros
una mica més de dos euros
per Tarragonia
eh?
no són capaços
no són capaços
de deixar de prendre'ns
un cafè i un croissant
un dia
per d'invertir-ho
aquí
o sigui
és que jo estic disposat
a agafar una guardioleta
d'aquelles del Domon
i anar a fer una
aguestació pel carrer
a aconseguir-ho
o el que deia l'Àngel
que té tota la raó del món
el fet que els comerciants
que segurament
tindran una pèrdua
molt important
també
o clar
però és que aquests perden
és que aquests perden
per tant
no sé
inventem-se
jo què sé
el gelat dels focs
la beguda dels focs
la tapa dels focs
posem imaginació
que segur que d'aquí
ens traiem
aquests 160.000
320.000 euros
que valen les dues coses
home
són diners
són molts diners
evidentment
però
jo no sé
perquè també
tots els espectacles
de la Dixi
han de ser gratuïts
no ho entenc
a veure
és això que deia jo
del canvi de cultura
una mica
vull dir
ens hem d'anar acostumant
amb aquestes històries
estic segur que
si sapiguessin nosaltres
que pagant una quantitat
determinada
sortíem de la crisi
diríem
escolta
doncs faré l'esforç
ja la posaré
escolta
i acabem
els focs
no pots fer pagar
que és impossible
però per la Dixi
bueno no passa res
però pagar una miqueta
per les una
al final
un té la sensació
una mica
que
òbviament
que estic totalment d'acord
que s'ha de retallar
s'ha de retallar
s'ha de retallar
però jo crec
que el missatge
que s'ha de donar
a la població
no és retallar
sinó
gestionaré millor
els pocs recursos
que tinc
i intentaré
que els meus
ciutadans
es guanyin
més bé la vida
perquè d'alguna forma
es revertirà una altra vegada
cap al meu municipi
clar
si tu vas retallant
i vas tancant
i vas tallant darrer
determinades qüestions
doncs òbviament
estàs impedint
estàs impedint
que això
estem col·lapsant
la societat
i a més a més
ens mullem de tristesa
i a més
en l'any
de la capital
de la cultura catalana
que no sé si això
no sé
no, no
és això
de més a més
sí
però és que
a veure
no ens tallem
les ales
del que ens dona
projecció
i que al final
són beneficis
són beneficis indirectes
i és que
volia proposar una altra cosa
a veure
comprometem-se tots
que aquests 3 dies
del Fox
o aquests 3 dies
o la setmana de la Dixi
portem
amb algun amic
o familiar
de fora de Tarragona
el convidem a casa
el convidem a casa
i amb això
encara el veurà més gent
i li trarem més rendiment
i farem una mica més
de despesa
i li donarem més projecció
que al final
al final
el que es tracta
a la nostra ciutat
també és de donar-li
aquesta projecció exterior
com a capital turística
de fet
hi havia un tema
en el tema dels Fox
hi havia un tema
i el Dixi també
però en els Fox
sobretot
un tema de capitalitat
que dèiem
hi venia gent
de molts pobres
venen de tot el voltant
per això dic
que més 40.000 visitants diaris
em semblen pocs
és que venen
de tota la rodalia
de tota
i venen a la tarda
se'n van a la platja
fan el berenar
fan el sopar
a més a més
si em permeteu
jo com a casteller
que puc fer una
una contraposició
vull dir
concurs de castells
que crec que és una cosa
per mi super important
de projecció
però vull dir
apleguen al fons
castellers
vull dir
siguem realistes
en canvi
els Fox
apleguen tota una sèrie de gent
completament dispersa
i de totes les condicions
no vull dir
disfrutar del temps
i de la companyia
i de l'espectacle
i punt
al final
el que necessitem
tenir la sensació
és que les persones
que s'estan governant
més que gestionar
el curtterminisme
que dèiem abans
és que
bueno
que ens projecten
cap al futur
que diuen
doncs bueno
volem fer això
i ho volem fer
d'aquesta forma
que apostes
per una cultura
segurament
de coneixement
més que a curt termini
i dius
bueno
ho vull fer d'aquesta forma
d'aquesta forma
d'aquesta forma
però clar
retallar per retallar
jo crec que això
no ens porta enlloc
no ens porta enlloc
perquè sí
òbviament
segurament
el pressupost
d'enguany
estarà una miqueta
més equilibrat
però i l'any que ve
què passarà l'any que ve
no hi ha una mica
que donen la sensació
de dir
mira
la solució més fàcil
és a dir
escolta'm
no arriben els diners
pues tallem per aquí
i l'any que ve
què passarà
sense gens d'imaginació
dos temes
que porten 20 anys
de promitge entre els dos
no es pot perdre
això
encara que sigui
una qüestació popular
de veritat
jo
és que això
no no
estic disposat
a anar amb la guardiola
perquè
de fet l'Ajuntament
i ho deia
que havien intentat
buscar patrocinadors
que s'havien marcat
el termini del mes de febrer
per trobar-los
que no ha pogut ser
perquè les activitats culturals
passen per això
creieu
en moments de crisi
com aquest
de buscar finançament privat
de patrocinadors
passa tot per aquí
creieu
el Carnaval s'ha organitzat sol
gràcies a les pròpies comparses
i la setmana que ve
si no recordo malament
hi ha un festival
que es diu
Clec o alguna cosa així
que es patrocina
a base de barra
i organitza una sèrie de gent
sense cos
l'iniciativa privada
també s'espavila
per aquestes coses
la societat civil
sense cap mena de dubte
és que aprofitem
per reviscular
la nostra societat civil
que tenim gent
molt bona i molt vàlida
doncs bueno
si l'Ajuntament
no té disponibilitat econòmica
que ho entenem tots
i és que ho entenem tots
doncs que es posi de la mà
no que la societat civil
vagi a demanar
l'ajut de l'Ajuntament
no, no
l'Ajuntament
que demani l'ajut
de la societat civil
i que a partir d'aquí
doncs doni tot el suport
que pugui donar
fins aquí
doncs fins aquí
i el resto ja
que no pateixin
que ja ens espavilarem
estem acostumats al contrari
jo sempre al contrari
que l'administració pública
d'alguna forma
era el paraigües
que tot ho beneïa
i que tot ho impulsava
amb això
quan jo parlava
d'un canvi d'actitud
vull dir
esclaríssim
que ha de ser aquest
no vull dir
entre altres
però sense por
abans l'administració
tenia un paper
també intervencionista
que tampoc era bo
deia una mica
de controlar-ho tot
perquè jo sóc el pare
que us ajudaré
encara es creuen
amb aquesta obligació
no, no
deixa fer
deixa fer
simplement deixa fer
organitza
que no coincideixin
tots el mateix dia
talla el carrer
hi ha un tema
de coordinació
molt més profunda
és que l'administració
no ha de posar
palça de la roda
i segurament
posa moltes vegades
palça de la roda
però això és el tema
que també podríem parlar
perquè clar
quan tens un empresari
que vol tirar endavant
un projecte
no li tallis les ales
ostres no
catifa vermella
i vinga
xampai i bastes
i ajuda'l
i ajuda'l
i sobretot en aquesta època
doncs clar
aquí segurament
la ciutat civil de Tarragona
que treu un profit d'això
doncs podria tirar endavant
d'això
abans de dir que no
intenta parlar amb ell
suposo que
hi ha moltes possibilitats
redueix els dies
pregunta
no sé
jo proposo
qüestació popular
a la RAM
cada diumenge
durant un mes
qui fa el disseny
de la Guardiola
remetant per Sant Jordi
no no
busquem aquelles del Dom
que eren molt macres
ja tens un suport
que és el meu
ja tens un suport
que és el meu
a bord del Vermut
els diumenges
escolta
un Vermut menys
i posem
els dos euros
però la gent
amb aquest destí finalista
donaria
el que no donaria
és a l'Ajuntament
perquè sí
però amb aquest destí finalista
sense cap mena de dubte
ara a l'Ajuntament
perquè sí
no perquè el que volem
d'alguna forma
és que l'Ajuntament
o la Generalitat
o el Govern
siguin responsables
i raonar-les
amb la seva forma de despesa
però que en el fons
anem a veure
aquí la crítica
s'ha de ser clara
tu no pots
d'avui per demà
dir que t'has quedat
sense diners
tu has de
això ho has de veure
totes les economies
totes les economies domèstiques
aquest és una altra història
tot el que estem ara modificant
ho hauríem pogut modificar
fa dos anys
amb tranquil·litat
amb una visió de futur
i tal
però si hem sigut
tan xapusses
tots plegats
el curt terminisme
no hi pensen
en el futur
clar
però a més a més
totes les economies domèstiques
quan el pare
o la mare
es queden sense treball
el que fan
és reduir les despeses
i les fan
ja amb previsió
del que pugui venir
no ho fan
quan ja no poden més
i si us sembla
m'agradaria acabar parlant
de l'Escola Oficial d'Idiomes
demà
hi ha una visita d'obres
a la xar 3
i hi ha una visita
on ahir ho deia
el regidor d'ensenyament
a l'Ajuntament de Tarragona
Joan Saneuges
on de moment
encara no s'ha confirmat
la presència
de cap responsable
de la Generalitat
sabeu que va aparèixer
aquest informe
on es qüestionava
de l'Escola Oficial d'Idiomes
la seva necessitat
i que es revisaria
al llarg d'aquest any
i la setmana passada
també coneixíem
que a curt termini
el que parlàvem ara
dels curts i llargs terminis
es pensava
en traslladar
a l'Escola Oficial d'Idiomes
mentre no estigui
a la xar 3
a la comissaria
dels Mossos d'Esquadra
a les Gavarres
és la proposta
que coneixíem
la setmana passada
no sé si això
també ens ha de fer patir
o també ens ha de fer reflexionar
és garrifar
garrifar
d'entrada
jo vaig veure una mica
vaig llegir
l'emoció
que es va aprovar
al Parlament
ho vaig llegir
una mica per damunt
i fa molta petxoca
veure
i aquests temes
seran estudiats
i es farà un informe
no per decidir el que fem
alguns temes
que en algun cas
estan compromesos
ja sé que potser
no hi ha diners
però és que la solució
si no hi ha diners
no és dir
ara ho estudiarem
és a dir
no hi ha diners
tornem al curt termini
o llarg termini
no hi haurà diners
fins aquest
o aquest o podrem fer
aquest no
però ara dic
que es farà un estudi
quan l'estudi
suposo que ja està fet
a més a més
en la majoria dels casos
suposo que és el cas
de l'Escola d'Idiomes
el cas de l'Olga Txirinacs
el cas d'una altra
escola d'arreu
si no recordo malament
una mica abans
que la ciutadania
no confia
en els seus polítics
perquè a mi
em surt un polític
i em diu
doncs mireu
senyors o ciutadans
això no ho podem fer
perquè hi ha diners
però farem aquesta programació
perquè és que preveiem
que els ingressos
siguin aquests
ara
com que ni ens diuen
les previsió d'ingressos
ni saben on són
perquè estan
totalment d'acord
amb vosaltres
totalment desorientats
doncs clar
que fan
solucionar
el problema
que tenen demà
i ja està
i jo crec
que estan desorientats
no saben cap a on tirar
o sigui
no saben què fer
i no saben
i no saben què fer
realment aquest és el problema
a l'escola d'idiomes
pel que jo sé
no hi cap
els usuaris
no hi caben
a la destinació
aquesta
de la caserna
dels Mossos d'Esquadra
per tant
aquesta solució provisional
no faria més
que desorientar
més el panorama
i complicar les coses
jo no sé
si han d'estar
si la situació
és que han d'estar
la solució
és que han d'estar
dos anys més
que continuïn
doncs mira
mala sort
em sap greu per ells
però almenys
veuran una sortida
però no se'ls hi pots dir
ara vés cap aquí
després vés cap allà
després ja veurem
i després a lo millor
mira els idiomes
com que ja són bilingües
ja en tenim prou
és una de les coses
fonamentals
d'aquesta ciutat
l'escola oficial d'idiomes
i ens els estan deixant
perdre
o malmetre
o avorrir
és que una mica
la solució
d'aquesta provisionalitat
que dius tu
un any o dos allà
i quan la gent s'avorreixi
diran que hi ha pocs alumnes
o que no hi ha necessitats
i que no cal que hi sigui
l'escola
i mentrestant
l'Ajuntament tindrà un bon
si no recordo malament
de 6 milions i pico
d'euros
que es va comprometre
que la Generalitat
aniria pagant
de mica en mica
o sigui
que l'Ajuntament
el que va fer
és avançar els diners
i en canvi
ara el projecte
sembla que no
encara no se sap
si sigui real
però no ho entenc
les obres estan començades
les obres estan començades
tu saps què
jo pel que he sentit
jo he passat per allí
vull dir
està buit
tota l'estructura
està buida
hi ha les vigues
i estan sanejant
suposo
però no es comencen
que l'habitació
es comença la casa per la teulada
sense ser un tècnic
jo he passat per allí
i et dic
que està tota l'estructura
que hem mantingut
i buidat per dintre
jo no sé com ni dieu
llavors no ho entenc
llavors no ho entenc
perquè quan tu fas una obra
el que fas
és pressupostar-la
i fas una provisió
del pagament
ja t'ho explicaré
jo també
bueno
teòricament
ho tindrem
que fer d'aquesta forma
si això ja està pressupostat
i està provisionat
està claríssim
que els diners
ja tens la partida
i si més no
hi comptes amb ella
i que més d'una partida
que si no m'equivoco
és fins l'any que ve
que la Generalitat
no comença a pagar
ara el que dèiem
vaig enterar
que hi ha un altre problema
jo estava convençut
del que dèies tu
i és que és així
a més
però després està el problema
de la tresoreria
ah amigo
és que tu tens com
més uns diners
però no t'arriben
en les dates
que tu vols que t'arribin
i aquest és el problema
llavors és un tema
per moltes d'aquestes hores
el problema
és aquí de la Generalitat
i la Generalitat
és de l'Estat
clar
és que tothom compta
amb el que li arribarà
de dalt
o del costat
o d'allà en sigui
si no arriba
tu sí que ho tens pressupostat
ho tens ben comptabilitzat
però quan no arriba
tens aquest problema
llavors el que falta
és que aquests mesos
o dies
o setmanes
fins que arribi aquests diners
però tòricament arribaran
no podem parlar
de destinar
durant dos anys
a les gavarres
perquè tòricament
aquests diners
no triguen dos anys
d'arribar
si estan compromesos
no haurien de ser
si estan compromesos
si realment
està baixant el PIB
i totes aquestes coses
el que fan
és que els ingressos
cada vegada baixen més
i has d'anar esgarrapant
o amb impostos
o esgarrapant
sí
estic d'acord
d'acord
però el compromís
és el compromís
o sigui
si tu tens compromís
o tens compromís
si no tens compromís
no signes
hi ha molta gent
que té compromeses hipoteques
i no les pot pagar
i per això
els bancs
s'executen
justament
i per això
estan els contractes
els contractes
estan per complir
però si una de les dues parts
no els compleixen
de l'altra l'executa
tu saps que a vegades
molt gran que s'executin
vull dir
he parlat de l'abogat
una altra cosa
és el resultat de l'execució
d'acord
però els compromís
estan per fer
per complir-los
si no no els signis
si no no els signis
està clar
però aquí ningú té claus
de penalitat
bueno que se posa
de penalització
no
aquest és el problema
que no paguen
no paguen
i és que estan tan amplis
clar l'estat
no paga la Generalitat
la Generalitat
no paga els ajuntaments
els ajuntaments
han de desprogramar
o han de retallar
o han de fer
aquests impents
que fan
per tant
vaja
la conclusió seria això
que ens falta aquest compromís
i que vagi
i si es comprometen
i no ho fan
que hi hagi una penalització
doncs amb això
ens quedem
Déu-n'hi-do
que hem parlat avui
del tercer fiu
d'aquesta línia
Reus o Roda
i coneixíem
aquestes paraules
de la ministra Anna Pastor
també coneixíem
aquesta notícia
d'aquest Arragona
es quedaran guany
sense el concurs
de focs artificials
i hem parlat també
de l'escola oficial d'idiomes
demà recordeu
que ja us en donarem
tots els detalls
i aquesta visita d'obres
coneixerem com estan
doncs
els treballs
a l'antiga xatres
Antoni Salles
Àngel Conesa
Xavier Climent
que vagi molt bé
i gràcies
fins la propera
molt bon dia
gràcies
adeu bon dia