Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Hola, què tal? Molt bon dia, benvinguts una setmana més a l'Espai Tothom de Tarragona Ràdio.
El Tothom no fa vacances aquest estiu, avui dilluns 6 d'agost.
Continuem amb vosaltres a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada,
i també si ens escolteu a través d'internet a tarragonaradio.cat.
Aquest mes d'agost el Tothom enceta un cicle d'entrevistes,
ja que hem acabat la temporada radiofònica,
encetem un cicle d'entrevistes per fer balanç,
per conèixer el que ha donat de si la primera meitat del 2012
i conèixer també projectes de futur.
Avui ens acompanya Juani Fuentes,
ella és delegada de la ONCE a Tarragona,
va entrar a l'entitat als 21 anys
i ja fa 12 que està a la casa.
Juani és cega des dels 9 anys,
va treballar, va estudiar i ara dirigeix l'ONCE a nivell de Tarragona.
Abans d'escoltar, però, l'entrevista que enregistràvem amb Juani Fuentes,
us recordo que les xarxes socials i el correu electrònic del Tothom
tampoc fan vacances,
ja que ens podeu escriure a tothom.arroba.tarragonaradio.cat,
també a facebook.com barra tothom
i a twitter.com barra tothom.tr
per consultar-nos, per fer-nos qualsevol suggerència
en referència als continguts del nostre espai,
que, com sabeu, versa en relació al col·lectiu
de les persones amb discapacitat.
Dit això, comencem l'espai tothom d'avui.
Una salutació de qui us parla, el Miguel González.
I per encetar aquest mes d'agost,
continuem, o de fet, encetem aquest cicle d'entrevistes
que configuraran els espais tothom del mes d'agost.
Avui parlem de la ONCE, aquesta institució,
sense anim de lucre i la missió de la qual
és millorar la qualitat de vida de les persones cegues
o amb discapacitat visual de tot Espanya.
Una institució de caràcter social, democràtic, solidària,
amb les persones afectades també per altres discapacitats,
igualitària i participativa,
que treballa també amb l'administració pública
o pública a través de les seves diverses fundacions
i corporacions empresarials.
Vaja, moltíssimes coses són les que fa la ONCE.
De fet, n'hem parlat moltíssim
en aquesta darrera temporada del Tothom.
Hem parlat de, com dèiem, de la ONCE en diverses ocasions.
Hem tractat la venda del cupó.
Hem parlat d'alguns dels actes que han organitzat també aquí a Tarragona,
com és la Puja Loreto.
Hem entrevistat alguns dels seus treballadors.
Hem parlat del concurs escolar.
Vaja, moltíssimes coses.
I avui volem seure com si estiguessin prenent un cafè.
De fet, l'acabem de prendre la Juani i jo ara mateix fora d'antena
amb la directora d'ONCE a Tarragona, la Juani Fuentes,
per fer una mica de balanç d'aquest any
i perquè ens expliqui en què continuaran treballant, segur,
de cara a l'any vinent.
Juani, benvenida.
Hola, molt bona tarda.
Com ha estat el 2012 per la ONCE?
Bé, no diferent a com ha estat altres entitats
que estàvem amb persones amb discapacitat, no?
Jo crec que ha sigut un any complicat i continuarà sent
i, bueno, és allò que ens toca avui dia.
Ningú se salva, no, avui en dia, d'aquest context econòmic que ens toca viure?
No, no, no.
De totes formes, després continuarem parlant d'aquest tema.
Ara anem amb notícies positives,
perquè, per exemple, el Super 11 repartia al passat juny
4 milions d'euros a Tarragona,
el premi més alt que ha donat aquest joc en els seus anys d'història.
llegint aquestes informacions i algunes altres notícies
dona la sensació que aquest any ha estat un any de repartir premis, no?
Ha estat un any bo, almenys, per la nostra terra.
No sé si és així.
La veritat és que sí.
Ha estat un any realment bo per repartir premis,
que és una manera també de tornar a la societat,
que solidàriament s'apropa a nosaltres,
a la compra dels nostres productes,
una mica d'esperança, no?,
i d'il·lusió, a més a més d'altres coses,
perquè l'atenció a les persones amb discapacitat
també és una manera de tornar a aquesta solidaritat, no?
És a dir, que sembla que la crisi apreta d'una banda,
però després també ens dona, no?,
aquest regal.
Sí.
Hi ha hagut canvis significatius en la venda del cupó
en quant a nous productes,
en quant a millora,
en quant a empitjorament de les vendes.
No sé què en penseu des d'11.
Bé, els productes, els llocs de l'11,
doncs, s'abala una història, no?
Jo penso que ara fa 74 anys,
que era on es va constituir, 75 el proper any,
i bé, doncs, funcionen no diferent
a com funciona el mercat en aquest sentit, no?
Com novetat, doncs sí,
s'ha canviat una mica el cupó de divendres,
ara, tot i que continua el mateix preu de 3 euros
i el premi major de 9 milions d'euros,
que no és poc,
hi ha ara, doncs, 9 premis de 100.000 euros,
també, a part del premi de 5 cifres i sèrie.
Hi ha 9 premis més de 5 cifres i sèries diferents
en 100 milions d'euros.
I en el tema d'aquesta liberalització de la llei de joc,
que també en vam parlar ja la darrera,
que a vegada que vam parlar amb tu,
no sé com està tot,
què ha passat o què queda per passar o què pot passar.
Bueno, el que queda per passar no ho sabem, no?
No sabem com anirà tot.
No sabem com anirà.
Però, a veure, tot apunta, doncs,
que hi ha més operadors de jocs
que es comencen aquí en el mercat del joc a Espanya
i això, veritablement, doncs, bueno, s'ha de treballar i s'ha d'estar al carrer amb la ciutadania,
perquè és cert que l'11, tot el que hi ha darrere, doncs, és la prestació de serveis socials, no?
De fet, també, quan parlaven dels jocs, s'ha posat en marxa, aquest divendres es farà el tercer divendres,
la comercialització del Eurojackpot,
Sí, em volia parlar amb tu perquè l'heu portat a Espanya, aquest...
Sí.
Vaja, amb un gran premi, no?
I ja, a més, un joc que funcionava o que, de fet, es venia ja a d'altres països europeus.
Sí, es venia a d'altres països europeus
i ara l'entrada a Espanya, doncs, és a través de l'11,
de la nostra red de ventes que es pot adquirir
i aquesta setmana hi ha un premi de 21 milions d'euros
i ara un màxim de 90 milions en funció del vot.
Jo crec que és un joc més, doncs, que ens ajuda, doncs, a apropar a la nostra societat
i que ens ajuda, evidentment, doncs, a recordar suficient
per poder continuar amb aquests compromisos socials.
I ja que estem, Juani, com funciona l'Eurojackpot?
Què és, exactament?
Bé, és un joc actiu i que es tracta de...
Té dos matrius, una amb 50 números, doncs, que has de triar 5 números
i una altra amb 8, que es diu soles,
que has de triar dos números de l'1 al 8.
i a partir d'aquí, doncs, pots fer apostes múltiples
i el preu és de dos euros
i amb una possibilitat de premi, doncs, molt important.
Déu-n'hi-do també la incorporació en aquest joc actiu
en el que és la venda del cupó.
Aquest matí, mentre preparava justament aquesta entrevista a la redacció,
ha sortit el debat de si amb la crisi,
si en aquest context econòmic actual,
la gent compra més o compra menys?
No, això se diu, però no.
I quina és la resposta?
Compra més o compra menys?
O compra igual?
Compra menys.
O sigui, no és allò que diuen,
com estem en crisi, comprem més, aviam si ens toca.
No, no, no.
A veure, la realitat és que les persones, doncs,
tenim necessitats i, clar,
quan no hi ha, doncs, s'ha de racionar.
S'ha de prioritzar, no?
Exacte, prioritzar entre el pa, entre la llet
i entre les necessitats que hi ha, no?
I, bueno, i el que té per comprar un cupó
i l'il·lusió i pot, amb molts d'esforç que ho fan,
doncs ho fa, però el que no té, doncs, no ho pot fer.
La pujada de l'IVA, Juan, i afecta els productes de joc?
En principi, no ho sé, això serà el setembre,
però, en principi, aviam què passa, jo penso que no, però no ho sé.
Esperem que no, perquè com estan pujant aquests tipus, no?
Del 8 al 10, del 18 al 21, de moment el 4 es manté,
clar, no sabem què pot passar amb això.
No ho sabem, no.
Canviant completament de tema, Juan, i ara estem a l'estiu,
què fa la 11 a l'estiu? Perquè no té vacances,
la 11 no para mai.
No, no, no, la 11 no para mai.
L'únic que no fem és les activitats d'animació sociocultural,
doncs perquè, clar, la gent marxa, no?
També perquè m'han lligat, no?, a l'estacionalitat.
Correcte, sí, sí.
I pot ser que elles també més dirigides als nens, a l'escola, tot, no?
Exacte, és una mica, funciona una mica com el curs escolar,
però la resta, doncs, funciona igual.
De fet, doncs, estem en pleno apogeo de la venda del sorteig extraordinari,
el que dèiem del 9 d'agost,
i bé amb la incorporació d'aquest Eurojackpot, també,
que s'ha de funcionar, doncs, i amb la resta de productes,
això no canvia, eh?
Hem de pensar, també, doncs, que el turisme, doncs, s'apropa a nosaltres,
la prestació de serveis tampoc té vacances, no?
Quan una persona es queda cega i necessita del recolzament dels tècnics
per poder posar-se a la societat i fer les tarees i les tasques diàries,
això no té vacances.
Evidentment, no?
Dóna igual que sigui hivern, que sigui tardor, no?
Sí, sí, sí.
A més, tenim, llegia també, que tenim a més de 600 nens i joves,
de la 11, no?, de tota Espanya,
doncs, en una vintena de campaments i cursets d'estiu
organitzats per tota la xarxa de delegacions territorials
i de, vaja, de seus de l'11, no?
Sí, sí, de fet, ara també ha sigut en el Delta de l'Ebre,
han estat aquí els de Catalunya i la veritat és que, bueno,
fantàstic i contentíssims.
Jo penso que és un tema molt important,
la integració dels nens a les escoles, no?,
que puguin anar al seu col·legi amb els seus veïns,
amb els seus amics,
això és fonamental per al creixement i al desenvolupament d'un nen, no?
Però també és important que, de tant en tant,
com som les colònies,
doncs, puguin estar amb companys
que pateixen la mateixa discapacitat
o el mateix problema o d'altres,
però que puguin compartir, a vegades, doncs,
neguits i inquietuds, no?
I és un moment molt important per això, també, les colònies.
És a dir, no és aquell...
Vaja, és aquell moment també, no?,
de compartir inquietuds
que potser han passat durant l'any, no?,
amb gent que...
amb persones que les tenen igual que ells,
perquè durant l'any potser no els companys de classe,
ara em ve al cap, no?,
aquests companys de classe,
que potser ja hi haurà algunes coses
que no els sabran resoldre
o preocupacions que no les compartiran.
Clar, o coses que no pots fer,
perquè ets l'únic que té aquesta cegesa, no?
Clar, clar, clar.
En aquest sentit, a les colònies,
l'accessibilitat és per a tots.
Tots fan o ningú ho fa.
Doncs, mira, ara m'ha vingut al cap l'any 89,
quan també vaig anar de colònies al Delta de l'Ebre,
i ja n'han passat molt.
Sí, sí.
En l'apartat laboral, per anar canviant de tema,
l'ONCE, a més de facilitar i donar suport
als processos formatius,
doncs també donar suport a les persones cegues
i d'eficients visuals,
doncs amb assessoraments, recursos i ajuda
per al seu desenvolupament professional.
És inevitable parlar de retallades,
de crisi, d'aquest context econòmic,
que de fet ja en venim parlant en aquesta entrevista.
Com afronteu tot aquest tema de l'atur,
de la manca de feina?
Perquè és un tema que suposo que preocupa
i afecta de sobremanera
a les persones amb discapacitat de l'ONCE, també.
Preocupa molt, evidentment.
quan tu estàs al mercat ordinari,
és molt difícil trobar treball,
encara més si tens algun tipus de discapacitat, no?
Clar que preocupa molt.
Tot i això, l'ONCE, la seva fundació,
doncs encara hem estat capaços
de crear llocs de treball, no?
Que no és gens senzill, que no se pot dir...
Avui dia no.
No, avui dia no.
Però tot i això costa moltíssim, sí,
i evidentment les dificultats encara són més
si tens algun tipus de discapacitat.
És a dir, si la integració social i laboral ja és difícil
en un context econòmic d'aquesta magnitud,
no també s'ha d'agreujar, no?
Sí, sí, sí.
Perquè parlant ja en un context més general
en quant a la cultura, les adaptacions,
les noves tecnologies, l'accessibilitat
o fins i tot el benestar social,
tot aquest context de retallades i pujades
pot castigar encara més,
o de fet castiga encara més
el col·lectiu de persones amb discapacitat, Juani?
Sí, sí, sens dubte.
Clar que castiga encara més.
Pensa que si una persona es queda sense treball,
el pateixement que té és molt més que un altre.
Hi ha famílies encara que depenen
d'aquesta persona amb discapacitat, no?
I a més a més, primer,
que trobes moltes més dificultats
a l'hora de trobar un lloc de treball,
però a més a més és que el teu dia a dia,
la teva vida, doncs, s'encareix més
per la pròpia teva discapacitat, no?
Jo crec que és un conjunt d'aspectes
a la teva vida que es compliquen moltíssim
quan se viu aquestes circumstàncies
i no tens oportunitats.
Segur que molta gent ens compren perfectament
també degut a les darreres notícies aparegudes
sobre el tema de la llei de dependència.
Sí, sí, sí.
Com aborda aquest tema?
Com afronta aquest tema de la crisi de l'11?
O sigui, quin és el camí que us heu marcat?
Perquè com a institució gran, important,
suposo que d'alguna manera o una altra,
i, de fet, ho comentaves tu abans,
si la venda del cupó cau,
doncs també hi ha menys ingressos.
Per tant, cada dia la imaginació
i el tema d'estrènyes el cinturó
ha de ser més present.
Clar, ha de ser totalment present, no?
Es tracta, doncs, això,
d'apretar-se el cinturó,
de donar el imprescindible,
el necessari,
de treballar per reinventar, no?
Reinventar qüestions que et serveixin
per continuar endavant
amb aquests compromisos socials.
I estar al costat,
tots junts, jo penso,
de les persones amb discapacitat,
jo crec que ens hem de recolzar, no?
Perquè la situació és complicada per a tothom.
Aquí no es salva ningú, no?
Però com que tot no ha de ser dolent,
i tampoc no volem acabar aquesta entrevista
amb un sabor de boca,
amb un regús amarg de boca,
projectes de futur,
Juan, i de cara a l'any següent.
Ara em comentaves els 75 anys
de l'onze.
Sí, sí.
Ara em diràs que no em pots explicar res encara.
No ho sé, encara no.
Perquè no ho saps,
però almenys continuareu amb la mateixa línia,
això segur.
Sí, això segur.
Això segur.
Però és cert que l'any vinent
celebrem el nostre 75 aniversari de l'onze
i el 25 de la seva fundació,
que no és poc, no?
Jo penso que...
Déu-n'hi-do.
Sí, Déu-n'hi-do.
Són xifres...
En aquests anys ha passat de tot, no?
I s'ha patit molt i es continua patint,
s'han tingut alegria,
s'han tingut de tot, no?
I bé, jo crec que és important ja mantindre'ns,
que no és poc,
el que deien en aquestes circumstàncies
que estem vivint.
Sobretot està al costat de la societat,
jo crec que és un moment, doncs,
d'explicar-li a la societat també
què és el que fem,
que ja ho fem això, no?, habitualment,
perquè entenem que és important
que coneguin
què és el que hi ha darrere
de l'acció de comprar
un producte de l'onze, no?
Que no es tracta de
de comprar-ho i ja està,
de tindre el premi,
que ja està molt bé, també,
tant de bo que
que li toqués a molta gent,
sinó el que hi ha darrere
perquè
segurament, bueno,
tant de bo que ningú ho necessiti, no?
Però en el moment que ho necessiti algú,
l'onze estarà al seu costat, segur.
Sabem també, Juani,
que t'agrada la ciutat,
que agrada Tarragona.
Sí.
Quan fa que estàs ja 12 anys a Tarragona?
12 anys, sí.
12 anys a Tarragona.
Sí.
Però som conscients que queden encara coses
per fer a la ciutat de Tarragona.
Continuareu també treballant
juntament amb el Consistori
i juntament amb l'administració pública
per millorar cada dia més
l'accessibilitat,
la ciutat de Tarragona?
Sí, sí, sí, sí,
sense dubte.
Nosaltres continuarem
al seu costat,
continuarem també reivindicant
aspectes que de veritat
que fan molt difícil
aquesta ciutat
a l'hora d'anar pel carrer
i a l'hora d'anar
a un edifici públic,
a l'hora d'anar
a molts de llocs.
Jo crec que
el Consistori,
tot i que aquí és conscient,
jo crec que cada vegada més,
però de saber
i ho sap,
queda molt per fer encara.
o sigui que Tarragona és bonica
però encara li manca una mica,
no?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
I de munt m'ha sortit allò,
un parell a dos,
sense pensar-ho.
Juani Fuentes,
directora de l'Onze a Tarragona,
moltíssimes gràcies,
ha estat un plaer.
Hem pres cafè,
ho hem de dir a l'audiència,
que hem pres cafè abans d'entrar.
Sí, molt bo, eh?
I vaja,
doncs ha estat un plaer,
com sempre,
parlar amb tu,
bones vacances.
Igualment.
suposo que les agafes
i ben merescudes.
Ens tornem a retrobar,
això sí,
la propera temporada
del Tothom,
segur parlant de més temes
relacionals d'alguna manera
amb l'Onze.
Moltes gràcies a tots vosaltres.
Doncs fins aquí l'edició
del Tothom d'avui.
Conversàvem amb Juani Fuentes,
directora de l'Onze a Tarragona.
Nosaltres tornarem el proper dilluns
a partir de les onze
i alguns a minuts del matí
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
I amb aquest Tothom d'estiu,
volem acabar aquestes quatre setmanes d'agost,
acabarem cada dia amb una cançó,
amb una cançó que d'alguna manera
o d'una altra té relació
amb el món de les persones
amb capacitats diferents.
Així doncs,
per la meva part,
res més,
una salutació de qui us ha parlat
i qui us ha acompanyat
a aquesta estona de ràdio,
el Miguel González,
i avui la cançó per posar
el punt i final al Tothom
és aquesta.
MGen1
MÉMODO
i A пережar
la людей
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit