Fins demà!
Fins demà!
No. I com es veu aquest mes d'agost des de la trinxera de la feina?
Doncs amb molta calor. Exterior, interior no, perquè tens la sort de treballar amb aire acondicionat, però vaja.
I molta quietud.
Molta quietud.
Molta quietud.
A l'espera, potser, de la tempesta, que aquest és un dels temes que els hi proposo de comentar, la tempesta que pot suposar, per exemple, l'augment de l'IVA, la pujada de l'IVA a partir de dissabte.
De fet, nosaltres aquesta setmana anirem comentant amb diferents sectors econòmics el que pot representar aquesta pujada.
En alguns casos és de dos punts, en altres de tres, l'IVA general, del 18 al 21%, però clar, hi ha alguns sectors que fins i tot és de 13 punts.
El Pitu, que està darrere un taulell moltes hores, té la sensació que això pot tenir conseqüències...
Això serà part de la conseqüència.
Jo penso que la incertesa que hi ha és com arrencarem aquesta nova temporada que comença el mes de setembre.
Els anys són de gener a desembre, però les temporades econòmiques, pel temps escolar que marca molt,
i això sempre ho ha fet a partir del setembre.
I la gran incertesa és a veure què passarà amb això de la reactivació del consum, si és que hi ha de ser-hi,
o l'enfonsada definitiva del consum.
L'increment de l'IVA, jo penso que això serà... és una part del conjunt de tot aquest calendari que ens ve a sobre
i d'aquesta incertesa econòmica i d'aquesta reactivació que ens diuen que hi ha d'haver-hi
i tot aquest conjunt de mesures que estan prenent, el meu modus de veure, d'una manera molt allò,
anant donant cops amb un costat amb un altre i a veure cap on sortim.
Ramon, com ho veus?
De fet, sí, a fet, del que diu el Pitu, la improvisació és la tònica dins de la classe política en general.
Ja no assenyalant un partit específic com un altre, és que hi ha improvisació.
Jo voldria fer una prèvia, si em permets, i és el govern del Rajoy va dir que no pujaria a l'IVA,
ai l'IVA, perdona, pujaria a l'IVA, i l'ha acabat pujant.
Això ens hauria de fer reflexionar una miqueta, independentment del govern, hagi estat del Rajoy
o de qualsevol altre, els incompliments electorals, és a dir, la impunitat dels incompliments electorals
en aquest país.
I és una cosa que ens hem de plantejar ja com a ciutadans.
Home, aquesta mesura i moltes altres.
Sí, però...
De fet, els crítics del govern central diuen que, clar, pràcticament està aprovant
o està decidint coses tot el que no havia...
Exactament.
Tot el contrari del que havia dit en campanya, no?
Sí, sí, però com estem parlant d'això, doncs ho centro amb això.
És molt greu, no incomplir un contracte.
Imagino que si al Pitu li arriben 40 llibres i no els paga, doncs...
Però deixa'm dir-te una cosa, amb això que està molt bé, eh?
I ara em ve al cap una notícia que ha passat aquest agost,
el Japó ara estan a punt de convocar, bueno, han convocat eleccions,
i les faran ara per un motiu molt simple.
Han tingut que pujar a l'IBE a doblar.
L'han doblar, em sembla que el tenien un 5% i l'han passat al 10%.
I el primer ministre del Japó va anar al Parlament i dir,
doncs, escolteu, mantem l'IBE, pugem.
Però com ha incomplert el programa electoral,
està obligat a convocar eleccions.
Tu creus que s'hauria d'haver fet alguna...
O s'hauria de fet, Ramon, doncs, seguint el teu argument?
Sí, el que passa és que la cultura d'aquest país,
la cultura democràtica d'aquest país,
no està enfocada cap aquí.
I és a dir, el mateix polític ja crea mecanismes
perquè això no hagi de ser així.
És a dir, el mateix polític és com el...
És a dir, quan tu comences un delicte i et detenen,
dius, tens dret a no contestar alguna de les preguntes,
tens dret a no declarar contra ti mateix,
tu mateix t'estan dient que tens dret a mentir.
Doncs jo crec que amb els polítics passa el mateix.
Quan un és elegit polític i és elegit un càrrec,
perquè la ciutadania l'ha votat,
doncs ell té dret a mentir, té dret a mentir
i no passa absolutament res.
I li hem donat aquesta carta blanca,
doncs no, a partir d'ara, doncs jo crec que ens hem de replantejar,
és fins i tot per democràcia o per salut democràtica de tot.
I ara en temps de crisi aquestes coses és el moment de fer-ho,
perquè quan les coses van bé ningú se'n recorda aquestes coses,
però ara és el moment de fer-ho.
Això per una banda.
L'altra banda, amb el tema de l'IVA més concret,
jo crec que frenarà el consum,
però frenarà el consum perquè l'augment és un augment generalitzat
en tots els productes,
perquè si parléssim només de determinats productes,
ja sigui uns o els altres,
deixo de consumir això o no ho consumeixo tant,
però és generalitzat.
I la generalització comporta, en el meu entendre...
Sí, l'augment és de tres punts en l'IVA general,
del 18 al 21%,
tot el que tenia un IVA del 18%
ara passarà a tenir-ne del 21%.
Després hi ha aquell IVA reduït que passa del 8 al 10%,
crec que el miro al Pitu perquè segur que ho controla millor,
però clar, hi ha alguns productes d'aquesta franja del 8
que passa al 21%.
I alguns, molt pocs,
que del 4 passen directament al 21%.
El 21 també, del superreduït que és el 4%.
En el cas del 8 al 21, per exemple,
hi ha sectors, avui en parlarem,
gent del món de les floristeries,
de les perruqueries, dels gimnasos,
en fi, àmbits de l'autonomia...
que són àmbits...
O el material escolar, per exemple, no?
Sí, però mira, aquests àmbits que ara t'ho deia,
són aquells àmbits que no són d'oci,
però que són d'allò d'esplai, diguem-ne.
No són de primera necessitat.
Sí, però...
Correcte, no són de primera necessitat,
però cap on vaig, és allò que tu vas al gimnas,
et diuen per salut.
Sí, home, i per moure't, no?
però sí que és fàcil o imprescindible.
És un moment d'oci,
un moment que et pots allò treure,
desemboillar-te el cap,
i ara te'l castiguen amb un augment de preu, no?
Clar, i castiguen a més aquests sectors econòmics...
I llavors és quan caus amb això que deies tu,
és prescindible, no hi vaig.
En qui estàs perjudicant?
Amb el senyor del gimnasio, és clar, això és una...
Clar.
Bueno, el senyor del gimnasio, i ara vaig a fer la pilota...
El senyor de la perruqueria,
el senyor de la floristeria,
i a tots els sectors.
Joan Menchon, bon dia.
Bon dia.
Que s'ho està mirant de moment des de la barrera,
però li demano que, en fi,
que m'expliqui una mica la impressió que té
davant d'aquesta mesura de l'IVA
que augmentaria a partir de dissabte.
Jo només tinc un dubte
si la vaselina i l'emual
passa del 4 al 21 o com ha quedat, no?
Què voleu que us digui, no?
Això és un pas més de...
L'emual és un medicament, no?
Sí.
És que això ens porta, si vols,
a l'altre tema dels medicaments
que queden fora de la sanitat.
També a partir del 1 de setembre.
és pel tram final de l'aparell i gestió, no?
Sí, sí.
Vull dir, aviam, anem a ser clars.
Això acabarà d'aturar la poca activitat econòmica que tenim
i ens acabarà de rematar la poca moral que ens queda com a societat
i aquesta por que ens estem tots retenint amb tot, no?
És a dir, si la manera de reactivar l'economia
és pujar la pressió fiscal,
bueno, no vull fer el que faig sempre,
que és recordar passats de la història, no?
Per això els romans ja ho van fer i els hi van anar bastant malament.
Ara que citeu medicaments al Joan,
en fi, deixi'm recordar que a partir del dissabte també
entraran en vigor aquella llista de més de 400 medicaments
que ja no estaran subvencionats pels diners públics
i que hauran de pagar.
Amb això hi ha debat sobre si són realment medicaments importants o no.
Però mira, Ricard, amb això que estàvem parlant
i no ho dic jo perquè la reflexió aquesta
l'ha fet tanta gent molt més entesa que jo
però que me la faig meva.
L'augment de l'IVA estava cantat que es produiria.
Des d'abans de l'entrada d'aquest govern del senyor Rajoy
ja es deia que això era una pujada d'IVA
que no es podia defugir.
Que fins i tot el sistema econòmic ja el reclamava, no?
Ara està bé.
Per compensar això, també era molt fàcil de dir
a veure, a tots els que tenim una nòmina a finals de mes
ens retenen uns diners a compte de l'IRPF.
Són uns diners que al maig del següent any
hem de passar comptes amb Hisenda
i els hi hem de donar diners on se'n retornen.
Jo penso, i molta gent pensa,
molta gent molt més preparada que jo,
que amb una baixada d'aquesta retenció
i li ha sigut aquell efecte que contenia enganyat.
És a dir, si tu a final de mes
tens més diners, no?
T'han augmentat l'IVA de no sé què,
però alhora et trobes amb 50 euros més a la butxaca,
et dona la impressió aquella que t'han augmentat el sou.
Ja estàs més animat, no?
I tens uns dinerons.
Clar, si això es manté
i et continuen retenint el 14, el 17, el 22%,
i a més a més et augmenten els preus via fiscalitat,
que això és el greu,
perquè si els preus s'augmenten
per la qüestió d'aumentar preus,
que això es produeix sempre,
però via fiscalitat et trobes que per un costat has de pagar més,
tens els mateixos diners
i el resultat és que tens menys diners.
I això és el que frena el consum.
I això no reactiva si el consum no reactiva.
Això no anem enlloc, eh?
Això per una banda.
I per l'altra banda és la poca informació que tenim de tot.
Per què estem aquí?
Quins ha portat aquesta situació?
Home, esteu aquí perquè us he convidat.
No, no, situació econòmica.
Deixa'm seguir la broma una mica, Ramon.
Gràcies, gràcies.
Perquè us he convidat i heu volgut venir, esclar.
Sí, sí, clar que sí.
Ara, perdona, ara t'he tallat el fil, el fil argumental.
No, una miqueta, que no tenim informació.
Clar.
De per què ens trobem en aquesta situació econòmica?
És a dir, tota una sèrie de mesures...
Quins forats hem de tapar?
On fan falta els diners?
On s'han produït la manca de diners?
Qui ha invertit malament els llocs?
Qui l'ha cagat?
Qui l'ha cagat?
No ho sabem.
És que aquesta manca d'informació és tan brutal
que un té la sensació que ara ens pugen l'IVA
com demà ens diran, doncs, escolta,
doncs, heu de fer unes donacions tots de 100 euros
perquè hem de tapar un altre forat.
Un té la sensació aquesta,
de no saber exactament on està el final de tot.
perquè, per exemple, l'IVA, d'una banda,
o l'euro per recepta, que es va començar a aplicar ara fa dos mesos,
que són mesures que, clar, afecten pràcticament a tota la població per igual,
les troben injustes, Joan?
Injustes perquè pràcticament afecta...
Clar, l'euro per recepta el paga tothom.
És veritat que hi ha uns topalls, però...
Jo és que ja dubto que és la justícia i tot, no?
Però si fos una cosa aïllada,
escolta, fa falta que tinguem un esforç per un tema,
ho podíem entendre, però va sumant cosetes,
va sumant cosetes, va sumant putadetes,
va sumant que l'augment de la fiscalitat,
l'augment del preu, la baixa dels sous,
la inseguretat laboral, i que no veus el final del túnel,
i això al final crea una situació d'emprenyamenta,
de desconfiança, que pot arribar a moments d'ira,
que es poden produir en qualsevol moment.
I de desmoralització.
Ira no crec, perquè...
Sí, però ira i desmoralització,
fixeu-vos en les paraules que heu utilitzat,
el Joan Ira i el Pito desmoralització.
No sé què creuen vostès que pot predominar més.
És a dir...
De moment hi ha la desmoralització,
i la ira arribarà...
Primer desmoralització i després pot arribar l'ira?
En el moment que no tens res a perdre.
Perquè tots encara tenim alguna cosa a perdre, no?
que estàs pagant empentes i rodolons al pis,
o al cotxe, o te'n pots anar cinc dies de vacances.
Però en el moment que vegis que no podràs ni pagar això,
i que hi ha boques obertes,
i que no tens res a perdre,
és quan t'emprenyes i li fos foc en alguna cosa.
Ja estàs d'acord, Pitu, amb això?
Primer, hora desmoralitzar.
Home, sí.
En aquests moments,
i ja fa temps que es veu que la societat està desmoralitzada,
és allò que arribes...
Què? Com va això?
resistint.
Aquesta conversa de cafè o d'ascensor, no?
Aquesta conversa, no?
Que això és allò de veïnat,
de l'amic, del no sé què...
Sonri, mañana serà peu.
La cara de quan t'hi pregunten què, com va això?
Aquesta pregunta,
aquesta pregunta és d'una societat desmoralitzada, no?
De que no confia ni en els seus propis recursos,
de que a veure què passarà,
no sé què passarà al mes que ve.
Totes aquestes preguntes que la gent ens anem fent tots,
totes les fem aquestes reflexions,
et porten a la desmoralització.
El cas extrem és el que planteja el Joan.
Quan ja no tens res a perdre,
agafes el garrot i et deixes més pla que un gelet, no?
I llavors, clar, jo penso que aquest extrem
és a molt llarg termini
i que la cosa és espènes i rodolons, no?
Veurem com arrenca aquest mes a setembre.
Jo em sembla que l'única garantia que podem tenir
és que estem sota d'un paraigua que es diu Europa.
Jo amb això hi confio.
Estem sota d'aquest paraigua i estem sota d'un...
Europa, has dit?
Sí, home, sí.
El 4-ray.
Bueno, és igual, dir-li com vulguis.
Però estem sota d'aquest paraigua.
Malament si estiguéssim fora d'aquest paraigua, eh?
En fi, això ens portaria a un dia que hem anat a la pluja
a veure si el paraigua ens cobreix o no.
En fi, d'això se n'apart...
Digues, digue, Ramon.
En el cas, i més aprofitant que el...
El Joan.
El Joan és historiador.
Ai.
Quan parlava de l'Ira, ho veig lluny, això de l'Ira,
perquè no veig mobilització al carrer.
La mobilització que veig al carrer, doncs, no hi ha manifestacions
i tot això, però allò d'arribar a l'extrem processi
és que encara la gent no té massa cosa a perdre.
Però, bueno, les grans davallades econòmiques en aquest país,
bueno, en la història del món, han comportat revolucions, d'acord?
Sí o no?
La revolució francesa va ser l'encabronament per la posada al preu del pa.
I altres que s'han anat produint més o menys gran.
On vaia part amb tot això?
Jo crec que hi ha una classe noble a l'actual societat.
Aquesta classe noble està integrada pels polítics,
que tenen uns privilegis que no tenen els altres.
Tots els càrrecs de confiança d'aquests polítics,
que tenen uns altres privilegis que no tenim els altres,
que viuen aïllats de tot el món,
que fins i tot es queixen que cobren 5.200 euros al mes
i que no poden arribar-hi, que fan trampes.
Això ho dius per un diputat del Partit Popular, no?
Del Partit Popular, per exemple.
De Galícia, no?
Sí, però els altres estan tots callats.
Estan tots callats.
Que, per exemple, pel fet d'estar a Madrid,
cobren unes dietes de pisos,
quan la major part d'ells ja han comprat un pis
i cobren la mateixa dieta,
ells mateixos fan trampes al ciutadà.
Llavors, això és una classe noble que viu,
que viu allí,
i aquí inclou també els càrrecs de confiança,
que hi van posant ells perquè vagin vivint i tot això.
Jo crec que són ells els que estan liderant el país
i els que estan legislant.
Clar, com pot legislar una persona amb aquests privilegis?
No estic parlant que ara hem de muntar la Revolució Francesa,
però, bueno, és una qüestió per plantejants entre tots plegats.
Aquests persones que tenen aquests privilegis legislen.
I legislen coses que no van en contra seu,
sinó que van en contra del ciutadà.
No sé si m'estic explicant prou bé.
Sí, hi ha unes elites cada cop segurament més distanciades
del conjunt de la ciutat.
A més a més, aquestes elites promocionen elits seves,
siguin les que siguin.
Per exemple, tu parlaves del tema dels medicaments.
Està malament que hagin provat un euro.
Està malament per la persona que cobra una renta
de 421 euros al mes.
Però, per exemple, un jubilat que té una renta
de 2.500 o 3.000 euros al mes, que n'hi ha,
si li fan pagar un euro, doncs no passa res.
I si li van pagar la recepta sencera,
doncs tampoc passa res per molt jubilat que sigui.
D'acord? O perquè, com fins ara,
disculpeu el monòleg, perquè fins ara
s'ha estat subvencionant les farmacèutiques
d'aquesta manera tan animal i tan alarmant.
I ara, potser, no cal.
Perquè eren unes elites que ens convenia.
O que els convenia amb ells.
Bueno, plantegem-nos una miqueta tot això.
Potser ja va ser una hora que comencem la revolució.
Aquest mes d'agost, per cert, que sense tertúlies,
aquí hi ha aterra una ràdio com a mínim,
també se n'ha parlat molt, eh?
Ara que s'ha dit amb el Ramon això dels 421 euros,
en fi, tot el tema de...
en fi, la prestació de 400 euros
per a aquelles persones que tenen...
que estan ja en l'últim esglaó, podríem dir,
de la societat,
i que hem anat coneixent els darrers dies
tota la sèrie de requisits, ara,
que seran molt més difícils...
A més a més, és que ho compliquem.
I a més a més, és que s'han retallat coses
que haurien de ser irretallables, no?
Com la prestació al cuidador familiar, no?
Bueno, què fem amb aquella persona
que necessita les 24 hores de dies o menys
les hores que dorm, sí, és que dorm.
Aquella persona que s'ha d'encuidar i cuidar-la...
Bueno, què fem ara amb això?
O retallades en la llei de la dependència, no?
Bueno, és clar, és tot això,
que és l'irretallable, no?
Hauria de ser l'últim que hauríem de retallar,
perquè tant que ens diem dels drets socials
i no sé què, tot això,
és l'opinió que s'ha retallat, no?
Retallem la llei de la dependència, no?
Ara, doncs,
aquella persona que cobrava res,
400 miserables euros
per cuidar del seu pare o de la seva mare,
o d'aquella persona deficient que té a casa
que no la pot portar enlloc
perquè és un problema
que no l'hem sabut resoldre
en 200 anys, no?
Doncs, ara, aquella persona
es troba que aquella ajuda que tenia
doncs no la tindrà
i aquella ajuda no era per anar-se'n a jugar al bingo, no?
Era, doncs, per un suport
fins i tot emocional, no?
Aquells 400 euros,
a la meia li feien un suport emocional,
doncs ara l'hi han retallat, no?
En fi, moltes retallades.
D'això s'han estat parlant molt
durant, en fi, aquest mes d'agost
i es continua parlant.
A nivell estrictament local,
un dels temes així més de debat,
segurament de carrer,
ha estat el de l'aplicació
al començar a aplicar
zones verdes d'aparcament
en diferents punts de la ciutat
o bàsicament tot el que seria
el nucli central de la ciutat
i ja saben això els nostres oients
que ha provocat algunes queixes
i la defensa per part de l'Ajuntament
que aquesta és una de les mesures
que es contempla en el pla de mobilitat.
De moment s'ha començat a pintar
ja de zona verda
i per tant s'ha de pagar
els 55 euros al dia
als residents
a la zona dels músics
i també a la zona dels voltants
de l'Avinguda Catalunya
i del carrer Maria Cristina.
A vostès els sembla
una mesura encertada, Joan,
o no?
Hem de pagar
per aparcar
als centres de les ciutats
i per tant
al centre de Tarragona?
Hem de pagar
per aparcar,
hem de tenir patent d'acords
per deixar el cotxe
no ens donar la gana.
Això serveix
per recaudar
o serveix perquè també
ens replantegem
treure el cotxe
per anar
a buscar el diari
150 metres
i fem salut
d'anar a peu
o utilitzem els transports públics.
Jo visco la rebessada
i ho confesso
més d'una vegada
doncs
he pujat
en vehicle particular
i llavors
quan arribes
per anar a la feina
te'n dones
te'n dones compte
del problema
que tens
per deixar el vehicle.
Independentment
que hi hagi zona blava,
zona verda,
zona taronja
que ja no sé
quin color són
de tot això
doncs
escolta'm
feia rai
i si has d'anar
acabant pagant
és un munt de calés.
Les solucions
que si això
ens porta
a utilitzar
el transport públic
amb targetes
o ens porta
a anar a peu
potser és una cosa
que serà bona.
De les maneres
reconeguem-ho.
A tothom li cou
que cada vegada
que mous el cotxe
tinguis de pagar.
Però estem
en una ciutat
que almenys
el centre
et permet
tancar els desplaçaments
a peu
i ens hem acostumat
molt bé
durant molts anys.
Ramon,
com ho veus?
A veure,
aquí hi ha dues coses.
La primera és
si no hagués hagut crisi
no haguéssim posat
cap zona
blava ni verda
ni de cap color.
A l'Ajuntament
li fa falta recaptar.
Doncs bueno,
escolta'm,
m'he de recaptar
és el tema del cotxe.
D'aquí quatre dies
potser recaptaran
els que passin
pel mig de la Rambla.
No t'estranyi,
doncs faran passar
per altres llocs
caminant,
caminant.
Però bueno,
que hi ha una finalitat
recaptadora
és indubtable.
Ara,
n'hem d'oblidar també
la finalitat
del pla de mobilitat
i això és obvi.
Si hi ha zones blanques
els cotxes
estan eternament allí
però eternament
vol dir mesos.
Mesos
perquè tu vas...
És cert,
vull dir,
hi ha el veí
que té la punyetera sort
que no fa servir el cotxe
o el fa servir menys
perquè he trobat
lloc a la zona blanca
i és a dir,
llavors allò crea
que passant el cotxe
no pots aparcar.
Zones blaves,
zones verdes,
zones taronges
crea una mobilitat
de cotxes.
Doncs clar,
tu pagues,
mous amunt
i llavors això facilita
una mica el trànsit.
Jo puc anar al centre
i sé que puc trobar
lloc per aparcar
perquè és zona de pagament.
Aquí baix,
per exemple,
tota aquesta zona dels jutjats
d'aquí on estem nosaltres,
si això fos una zona
de pagament,
aquests nous aparcaments,
doncs hi hauria
una mobilitat
que ara no hi és.
D'aquí quatre dies
i això serà una zona blava,
segur,
n'estic segur,
però fins ara,
clar,
és un pàrquing gratuït
a tots els veïns de la zona
que controlen,
diuen,
estrenarà el parco allí,
doncs tampoc no té
per què ser això,
uns per què.
I l'altra cosa
és que és el tema
de la zona dels músics,
jo posaré el dit a la llaga aquí,
allí pràcticament
tothom té plaça d'aparcament,
pràcticament tothom
té plaça d'aparcament.
No arribo a entendre
la mobilització aquesta
de perquè és zona verda,
clar,
si és que tenen dos vehicles
i un vehicle
l'han de deixar al carrer,
no és bona,
escolta,
mira,
doncs,
sort que tenen
de tenir dos vehicles.
Aquí hi ha una cosa
que em sorprèn,
jo he vist que
a la zona
d'en Maria Cristina,
escoltó a Verderol,
per tant,
ja estàs afectat
per la zona verda.
Però és que a mi
hi ha una cosa
que em sorprèn
i ho hem comentat
en diversos veïns,
on són els cotxes
que hi havien?
El carrer Pintó Mallol,
que és el carrer
que va des de Maria Cristina,
escoltó a Verderol,
a la casa Sant Josep,
el que abans
en dèiem l'assil,
aquell carrer...
Sanitat, no?
Sí.
Al costat dels jardins.
Aquell carrer
estava ple de cotxes,
ple de cotxes.
Des que s'instal·la
la zona verda,
un cotxe, dos.
N'hi ha molts
que estan a la zona
del futur
i polèmic per alguns,
Mercadona de la Rebesada.
Llavors,
jo veí d'aquella zona
i jo tenia observat...
És a dir,
però perdona Pito,
aleshores vols dir que,
clar,
l'aplicació de les zones verdes
expulsa
fora del centre de la ciutat
aquests cotxes
que busquen
a aparcar gratis,
encara que sigui molt lluny,
però a aparcar no atraquen,
com els vaixells,
si estan allà 15 dies.
Aquella zona
ja ho era
una zona de mobilitat,
però era una zona
que a les 8 del matí,
quarts de 8,
a les 8 del matí
veies l'entrada de cotxes
de gent que viuen
a Altafulla,
a Torredembarra,
a les organitzacions
del Carillà,
a Boscos de Tarragona,
que venen a treballar al centre
i venen amb el seu cotxe.
O no posaven
el desplaçament
dels cotxes
que s'hi estaven de nit.
Però és que ara,
a aquesta zona
que estic parlant,
ni de nit
hi ha cotxes.
Llavors,
la reflexió aquella
d'aveïnat que fas,
on han anat a parar
tots aquests cotxes
que aparcaven de nit?
O és que eren de veïns
que a la seva plaça
de garatge,
de pàrquing,
de casa seva,
i tenien el sofà
i ara hi poses el cotxe.
És que és curiosíssim,
això.
És una cosa que,
allò entre quatre veïns
o cinc,
allò parles,
i tot aquells coses.
El tros d'escultor,
perdona,
el que va,
el que és el rellet de sanitat,
on hi ha el cap tàrraco,
allí,
però dies i dies i dies,
ni de nit,
i veus mitja dotzena
de cotxes.
A la zona
on hi ha l'acoducte
de l'Arquivista Sant Tinyà,
em sembla que és.
Afirma,
no és que has mirat
el Joan Menjo
per que aprovés
el comentari.
Aquella zona
que allí
on cabra
una trentena
de cotxes,
és que ni de nit.
Dius,
han desaparegut.
Però aleshores,
una altra conclusió
del comentari del Pito
és que aleshores
els veïns
que podrien
verse favorits...
No són els que aparcaven
els cotxes allí.
Clar,
perquè aleshores
per 55 cèntims
al dia
t'ho pots aparcar
i aleshores
no utilitzes
aquesta possibilitat,
no?
Seria la conclusió
que ni els mateixos veïns
no utilitzen la zona verda.
L'altra reflexió
que ja l'he fet
alguna altra vegada.
Jo d'on soc resident,
d'on dormo
o d'on treballo?
Si jo necessito
el meu cotxe
per anar a treballar,
per acostar-me
al meu lloc de treball,
perquè no hi ha
transport públic,
però és que jo em passo
moltes més hores
a la feina
que al lloc on dormo.
No sé si m'explico.
i tant.
Llavors,
el resident
qui ha de ser?
Aquell que dorm
o aquell que utilitza
el seu vehicle
per anar a treballar?
Ara hem de fer un parem-ho
de punts com els col·les.
No,
però això ja ha sortit
les associacions
de comerciants
i també això
amb els nostres treballadors
que venen
de no ser on
a treballar
amb el seu vehicle,
no estaran
cada moment
sortint i pagant-ho,
llavors els hi surt caríssim.
En fi,
és un debat
que segurament
tindrà encara
un llarg recorregut
perquè les zones verdes
s'han començat a implantar,
però en fi,
han d'acabar de fer-ho
en el conjunt
del nucli central
de la ciutat.
També en aquests últims dies
n'hem parlat,
això més a nivell polític
i més a nivell periodístic,
de les possibilitats
d'arribar
a algun tipus d'acord
que doni més estabilitat
a l'Ajuntament de Tarragona.
Com a mínim,
en aquesta línia
s'han pronunciat
en els últims dies
aquí a Tarragona Ràdio
dos dirigents socialistes,
el diputat Javier Sabater
i el que va ser líder
dels socialistes
a Tarragona Ciutat,
Josep Anton Burgessé
durant molts anys,
que ara és el primer secretari
de l'agrupació local del PSC.
Una aposta dels socialistes
per arribar
a algun tipus d'acord
amb Convergència i Unió.
Diuen que això donaria
més estabilitat política
a l'Ajuntament
en un context de crisi
com l'actual.
Aquest és un tema
del que ja havíem parlat
i molt durant la temporada passada
en les tertúlies
i creien que,
en fi, l'Ajuntament,
tots els ajuntaments
necessiten més estabilitat política
si el govern està en minoria.
Joan, reitero la pregunta.
Creus que seria millor
per la ciutat
un govern més fort,
un govern més estable
o un acord de ciutat
que donés estabilitat
pels propers tres anys?
Sempre és bo
que hi hagi
el màxim consens
amb tots els partits
i totes les inquietuds polítiques,
no?
Més en una situació
com aquesta.
Ara,
és una qüestió de...
Pot ser perfectament
inestable
un equip de govern
en majoria absoluta
com pot ser perfectament estable
un equip de govern
en minoria
i en pactes
amb qui sigui.
la qüestió
són les voluntats
i les ganes
que tinguin els uns i els altres
o els interessos
interns de partit
perquè també hem vist
que la cosa
no està gaire
fina
en determinats partits
o determinats lideratges.
Ramon.
Bé,
jo m'has donat dos noms
del Sabater i el Burgessier
i un pensa
que la renovació
del PSC
i la joventut
en aquest partit
doncs arrasa
d'una manera bàrbara,
no?
Ho trobo fantàstic això.
Però bueno,
escolta,
ironies i bromes a part,
jo penso que...
No siguis tan volt de diar.
No,
és que em fa molta gràcia,
de veritat,
perquè un té la sensació
que l'augment de l'IVA
i tot això
és el que deia abans,
va per determinades classes socials
del que deia abans,
que eternament
s'han mantenint
amb aquests càrrecs,
no?
Escolti,
sí que en clàstum
tot això,
però bueno,
a lo que anàvem,
jo crec que primen
els interessos de partit
i els interessos personals
de qualsevol formació política
davant dels interessos
de ciutat.
El Joan ho apuntava abans
i crec que amb tota la raó del món.
Vull dir,
l'interès quin ha de ser?
L'interès és de tirar
la ciutat endavant,
tirar-la econòmicament,
tirar-la socialment
i que això funcioni
amb les retallades,
sense retallades,
amb tot,
ha funcionat.
Però un té la sensació
que no,
que primer és el partit
o primer és la persona,
si s'ha de projectar
com a líder de la ciutat
o com a líder
per ser futur president
de la Generalitat
o encapçalar una llista
al Parlament de Catalunya
o a l'estat espanyol,
on sigui.
I em té la sensació
d'aquesta,
que no hi ha voluntat
col·lectiva de fer-ho.
Pitu.
A mi tot això
em dóna la sensació
de l'assegurar-te
els vots necessaris
matemàticament
per quan es va
en un plenari
a votar una cosa
i aquí ens quedem tan tranquils.
Jo sempre he pensat
que les majories
absolutes poden estar bé,
però fins a cert punt,
i si no les tenim,
millor que millor
perquè ens obliga
a pactar
el diàleg
i el que convingui.
Si el que s'està perseguint,
això passa ara
i ha passat
durant els darrers
30 o 40 anys
que portem
d'època,
diguem-ne,
democràtica,
no?
on anem a escollir.
El gran objectiu
dels partits polítics
és treure
una majoria absoluta
o l'endemà
ja pactar
a veure amb qui formem
i la majoria absoluta
i aquí tots tranquils.
I aquest em sembla
que és el greu error
del mecanisme
aquest que ens hem inventat,
no?
Jo la situació
d'aquesta ciutat
amb pacte sense...
no pacte
amb majoria
o no amb minoria
l'avec igual.
Vull dir,
què pot passar
si pacten els socialistes
amb convergència?
Que sumaran
i llavors
quan vagin al plenari
a l'hora de la votació
18 a 10.
Bingo.
Doncs bingo.
Fantàstic, no?
Ho hem aprovat
sense cap mena de mal de cap, no?
Doncs no.
Quant de temps portem ara?
Dos anys de legislatures?
Uniescats.
Uniescats.
14 mesos, només.
Escolta'm, tu.
Passarem igual.
Que s'espavulin
i que pactin, tu.
Ens queden res 3 minuts,
però repassant,
ja que parlem
de qüestions polítiques
de nivell local,
més a nivell nacional,
en aquests dies
s'està parlant molt
d'aquesta efervescència sobiranista
que es pot veure
en una manifestació
l'11 de setembre,
en fi,
sembla que multitudinària
i amb un encorrent independentista
molt important.
Quina observació,
molt ràpida,
perquè no tenim gaire temps
i suposo que en els propers dies
n'hauran de parlar més,
quina observació,
quina reflexió
els hi fa a vostès,
més enllà potser
de l'anècdota
de si va el president
de la Generalitat o no
a la manifestació,
que sembla que sigui
ara el gran debat
de la política a Catalunya.
Soberano es cosa de hombres.
Que vols dir que aniran les dones?
No,
és que ja em cansen tots.
Ara s'ha posat de moda
ser sobiranistes
i les mateixes persones
que diuen això
fa un temps
deien que això no toca.
Ara sí,
ara no.
Tinc complècia d'intermitent.
jo com he tingut molt clar
tota la vida el que he estat,
jo soc una persona independentista,
grau la independència
d'aquest país
i totes les altres coses
intermitges
doncs m'ha...
Escolta,
si la gent està indefinida
doncs que es vagi definint
o que continuïn la seva indefinició.
Tant me fa jo
el dia 11 de setembre
seré a Barcelona
amb la meva estelada
demanant la independència
d'aquest país
i animo
que tothom ho pugui fer
i ets sense cap mena de complex
ni res
i endemà les altres,
tu.
Jo no sé la força
que es veurà el dia 11
que tenen
aquells grups
o el de l'Assemblea Nacional
no ho sé
quina força es veurà el dia 11
que és quan realment
es podrà mesurar,
no?
Però a mi em dóna la sensació
que en tenen
i que el govern
l'ha agafat a contrapèl
i ara s'hi volen apuntar
amb la línia que dèiem el Joan,
no?
fa un any i mig
escolta'm tu
aquests quatre galifardeus
que van aquí
amb la bandera
demanant la independència
escolta'm tu
ara
potser sí que han detectat
que això té una certa força
és que ha passat
de l'àmbit polític
a l'àmbit social
i allò se'ls han anat a les mans
i ara es troben
és curiós aquest govern
si em permeteu
és a dir
el incòmode que s'està sentint ara
bàsicament per unió
ja siguem clars
per unió
però en canvi
el còmode
és que es trobaven
quan van haver de fer
la manifestació
pel tema de la retallada
del constitucional
llavors
l'anterior govern
el mal anomenat tripartit
li deien de tot
recordeu que si el Montilla
va a una altra pancarta
no sé què
llavors si es troben còmodes
estan a l'oposició
no hi ha cap problema
però ara que estan al govern
ara ells són els que no s'enten tan tan comuns
i no s'enten tan comuns
ostres
vull dir que potser deixem de banda
deixem-los de banda
que sigui la societat civil
la que es pronunciï
i escoltem la societat civil
és que es podria produir
una situació similar
a la del 10 de juliol
aquella de la manifestació
multitudenera contra l'Estatut
que la inicia la societat civil
i després els polítics
i els partits
i les institucions
sembla que volen remenar
les cireres
a Peixot estrany
sí, però jo em fa el fet
que ara aquesta vegada
les idonies de Joan Menchon
i els silencis posteriors
no, no
però aquesta vegada
sembla que és un pèl diferent
no, no
sembla que és un pèl diferent d'allò
sí?
sí
jo penso que sí
em sembla que els partits polítics
han vist que aquí
hi ha una força social
que no la tenien detectada
i en cert se'ls hi ha posat
en fi
amb aquest apunt
de política
a nivell nacional
acabem
aquest repàs
avui hem fet una mica
de mirada
al que han estat notícies
i temes d'actualitat
durant aquest mes d'agost
en aquesta tertúlia
que hem compartit
amb el Pitu Rovira
el Joan Menchon
i el Ramon Maria Sán
senyors, moltes gràcies
que vagi bé
i fins la propera tertúlia
adeu
adeu
que vagi bé