logo

Arxiu/ARXIU 2012/MATI DE T.R. 2012/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 14d 23h 14m 32s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Les notes de la carretera als somnis del Marcus Johnson
són la sintonia de l'espai Tothom, que ara encetem.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Benvinguts un dilluns més a aquest temps de ràdio
presentat per qui us parla, el Miguel González,
i avui a la part tècnica amb el Lluís Comés.
Avui podríem parlar de moltíssimes coses.
De fet, l'actualitat ens faria parlar
de les tisorades, de les retallades a la llei de la dependència.
En parlarem, sens dubte.
No avui. Avui volem parlar d'un estudi bastant més positiu
que tot plegat.
Abans, però, d'entrar en matèria,
deixeu-me que us llegeixi un parell d'informacions.
D'una banda, explicar-vos que el Canal 33 de Televisió de Catalunya
té previst emetre a partir d'avui i fins al dia 10 de setembre
la sèrie documental de televisió amb els seus ulls.
La sèrie de 40 capítols està protagonitzada
per una periodista cega.
Es diu Sofí i li agrada viatjar.
Indrets prestigiosos, monuments remarcables o obres mestres,
la Sofí no els pot veure,
però ella descobrir tot això només és possible
a través dels seus altres sentits,
el tacte, l'olfacte, el gust i l'oïda.
Amb aquesta premissa, la Sofí ens aportarà una visió única,
una nova perspectiva, una percepció que interpel·la fins i tot
els que sí que veuen sobre la manera de descobrir nous llocs.
Aquesta nova manera de veure té sobretot relació
amb la trobada i amb altres persones.
Aquesta sèrie, com dèiem,
s'emeterà cada dia de dilluns a divendres
a tres quarts de quatre de la tarda
i també a tres quarts de nou de la nit.
Els cinc capítols de mesos durant la setmana
es tornaran a emetre els dissabtes
i els diumenges a dos quarts de vuit de la tarda.
I, d'altra banda, nous horitzons
per a les persones amb discapacitades
amb el camp de les noves tecnologies.
L'Associació Provincial de Paralisi Cerebral de Tarragona
engegava ara fa alguns dies un programa informàtic pioner
a través del qual les persones amb problemes de mobilitat
poden controlar l'ordinador a distància.
La novetat d'aquesta aplicació,
que es denomina Switch Via Camp,
és que reconeix el moviment de qualsevol part del cos
mitjançant una webcam
i que, posteriorment, les accions físiques
són interpretades i plasmades
en forma d'operació informàtica.
Es pot descarregar de manera totalment gratuïta.
De fet, de noves tecnologies,
avui en volem parlar del programa
perquè ahir diumenge
es commemorava el Dia Internacional
de les tecnologies adaptades,
és a dir, aquelles que aposten per la sostenibilitat,
que no suposen un cost més elevat
i que són accessibles per a la majoria de persones.
Segons un informe de la Fundació ADECO,
gairebé la meitat d'aquestes persones
amb discapacitat física o sensorial treballen,
han aconseguit feina gràcies a aquestes tecnologies adaptades.
De seguida en parlem,
obrim l'espai a tothom,
obrim l'espai a la entrevista.
Ens acompanya avui a l'estudi
el consultor de Tarragona de la Fundació ADECO,
David Romero.
David, bon dia.
Bon dia, Miquel.
Fins aquí el titular seria correcte,
és a dir, aquest informe explica que gairebé la meitat
de les persones amb discapacitat treballen
gràcies o amb el suport d'aquestes noves tecnologies
apropiades, adaptades,
que explicava ara a la presentació.
Sí, segons l'estudi que hem fet,
el fet de les persones amb capacitats diferents
de poder utilitzar aquestes tecnologies
fa que puguin desenvolupar la seva feina
de forma totalment normalitzada.
Aquest estudi, a partir de quina mostra
o a partir de quines persones s'ha fet?
Hem fet un estudi a nivell nacional
entrevistant a 500 persones.
I a partir d'aquí ho he extret
aquestes conclusions que comentarem.
Tecnologies apropiades, tecnologies adaptades,
de què hem de parlar, David?
El concepte de tecnologia apropiat,
tecnologies apropiades,
jo crec que té el punt interessant
que no només estem parlant d'accessibilitat,
sinó que estem parlant que aquesta tecnologia
precisament sigui accessible, raonable, sostenible
i que estigui disponible d'una manera fàcil
i que tampoc suposi, òbviament,
un cost elevat per l'usuari.
És a dir, que sigui accessible
amb el sentit més ampli de la paraula.
Accessible econòmicament,
accessible d'una manera més tangible,
accessible amb el sentit
que una persona amb discapacitat
la pugui fer servir,
estaríem davant d'aquesta definició.
Quins exemples podríem posar?
Perquè jo, per exemple,
aquí tinc pantalles de gran format,
ratolins, ergonòmics,
teclats amb cobertor,
impresores, braille...
Sí, cada persona necessita
un tipus d'adaptació en particular
i això sí que és una reflexió
que nosaltres moltes vegades fem
amb els nostres usuaris.
Quan surten a buscar feina,
han de ser ells mateixos
els que siguin capaços
de donar aquestes solucions.
Perquè moltes vegades l'empresari o l'empresa,
a vegades el petit empresari,
no ho coneix, aquest món.
I nosaltres hem de ser capaços
d'explicar-li com podem adaptar
i d'una manera apropiada,
segons aquest terme,
d'una manera senzilla, econòmica,
al lloc de treball.
I aquestes eines permeten
trobar feina a les persones
amb discapacitat?
O més que trobar feina,
permeten desenvolupar la feina
salvant aquesta capacitat diferent,
que comentàvem al principi.
Correcte, els permeten fer la feina
igual que qualsevol altra persona.
A més, són feines que ja desenvolupen
la seva vida diària.
Perquè una altra de les dades
que s'extreu d'aquest estudi
és que les persones
també utilitzen aquestes eines
en la seva vida social,
d'accés a les noves tecnologies
via xarxes socials,
liderant el Facebook, Twitter, etc.
Després parlarem també
de les noves tecnologies
en quant a relacions socials,
si et sembla.
Llegim d'aquest estudi
que aquestes tecnologies
han permès ocupar
un 48,3% dels enquestats,
seria la dada, no?
Sí.
La primera dada
que m'agradaria recalcar
i que potser sí que és
una miqueta més negativa
és que dels 500 enquestats
treballant són un 35%.
Menys de la meitat.
Menys de la meitat.
Aquesta sí que és una dada...
Vaja, són xifres,
acords amb el que està passant
avui dia, no?
Correcte, correcte.
Jo crec que aquí sí que és on...
Sí, hem d'incidir.
...on hem d'incidir més.
I després, doncs,
els que estan treballant
sí que se'n desprèn la dada
de que la meitat
estan treballant
gràcies a que
tenen el lloc de treball adaptat.
Per contra,
una altra de les dades
que m'ha semblat significativa,
diu que existeix un 51,7%
que no utilitza aquest tipus
de tecnologies
en el seu entorn laboral.
Què vol dir?
Que no els hi fa falta?
Que a la feina que desenvolupen
no les han d'utilitzar?
Que no les saben utilitzar?
Aquí s'ajuntaria
els que no coneixen
aquestes eines
que els podrien facilitar
el que és la seva tasca laboral,
però també s'ajuntaria
aquelles persones
que tenen algun tipus
de discapacitat
però que no necessiten
cap tipus d'adaptació
per la feina que realitzen.
Perquè no totes les feines
requereixen, evidentment,
la mateixa adaptació,
però hi ha feines
que directament
no requereixen adaptació.
És a dir,
si no...
Clar, ara ens estem imaginant,
doncs, no sé,
per exemple,
amb una redacció d'una ràdio,
doncs, evidentment,
un ordinador adaptat,
algunes eines informàtiques,
però més enllà
d'aquestes eines informàtiques,
hi ha més tecnologies
adaptades o no a la feina?
Sí, a vegades,
fins i tot a nivell industrial,
hi ha moltes maneres
d'adaptar el lloc de treball
per tal efecte
de no haver de realitzar
un esforç físic moderat
o, bé,
doncs,
elements facilitadors
de les tasques
més industrials.
adaptacions a llocs de treball,
jo diria que n'hi ha una
pràcticament per persona.
A més a més,
que pensat des d'un punt de vista
moltes vegades,
doncs,
hem de pensar
en el concepte
d'accés universal,
que aquests elements
facilitadors,
al final,
n'hi podem gaudir tots.
Comentaves abans
que l'empresari
moltes vegades
quan la persona
amb discapacitat
va a buscar feina
o comença a treballar,
no sap fins on poder arribar,
no sap
quin tipus de tecnologia
ha d'adaptar.
des de la Fundació
d'Ecom,
imagino que també
el que voleu
és formar
tant l'empresari
com l'usuari
perquè ho entengui,
perquè ho conegui
i l'usuari perquè sigui
capaç d'explicar-ho.
Sí,
i és vital
perquè
moltes vegades
és el que et comentava,
petits empresaris
no tenen coneixement
que hi ha
aquestes eines
i jo crec que és responsabilitat
de la mateixa persona
que busca feina
saber transmetre
que el seu lloc de treball
es pot adaptar
d'una manera relativament senzilla
per poder desenvolupar la feina.
Nosaltres també
assessorem els empresaris
en adaptacions
del lloc de treball
perquè no
d'alguna manera
però no som uns sols.
Assessoreu-hi en creu,
no?
Perquè veig també
que teniu alguna...
que la Fundació ADECO
a banda
doncs desenvolupa
també
amb altres empreses
doncs tecnologies
accessibles
per a persones
amb discapacitat,
no?
Sí,
i sobretot també
molt vinculat
al món universitari,
tant des del punt de vista
de recerca
com des del punt de vista
d'orientació laboral
d'aquella persona
amb capacitats diferents
que ha acabat una carrera
en poder assessorar
les empreses
de com adaptar
el lloc de treball
i moltes vegades
amb mitjans
que prèviament
han estat
fins i tot
investigats
en la mateixa universitat
a través de col·laboracions
amb la nostra entitat
en Fundació ADECO.
Un exemple,
per exemple,
el tenim
en el desenvolupament
del HeadMouse
que és...
Què és el HeadMouse?
El HeadMouse
és ratolí al cap?
Sí,
la traducció literal
seria aquesta.
La traducció literal
seria aquesta.
Però el HeadMouse
és un software gratuït
que ha desenvolupat
la Universitat de Lleida
des del seu departament
de robòtica
gràcies a la col·laboració
entre Fundació ADECO
i l'empresa
de telecomunicacions
Indra
i es basa
en un software
que interpreta
els moviments
del cap
de tal manera
que és possible
utilitzar
el ratolí
del rinyador
només
movent
el cap
fent petits gestos
amb
la direcció.
És perquè ens entenguem
i de fet
ja ens agrada
que hi hagi
diverses solucions
no es tracta
de comparar-les
però de fet
és com el que comentàvem
a la presentació
que han fet
també els companys
de l'Associació
de Paràdix Cerebral
amb aquest
Switch Via Camp
o fins i tot
altres projectes
com el CID Plus
que també n'havíem parlat.
Sí, hi ha diferents versions
aquesta en concret
s'ha anat millorant
també amb el temps
ja fa uns 4 anys
que el Departament de Robòtica
ja està treballant
i ja és cada cop
més capaç
de discriminar
amb interferències
que puguin sorgir
amb el fons
i el punt positiu
que té
és aquest
és totalment gratuït
ha tingut moltes descàrregues
molt èxit
a nivell nacional
i internacional
Fins i tot
per curiositat
ens la podem descarregar
per provar-la?
Sí, de manera gratuïta
des del portal
www.tecnologiesaccessibles.com
o fins i tot
des de la mateixa web
del Departament de Robòtica
de la Universitat de Lleida
ara també la podeu trobar
www.tecnologiesaccessibles.com
pensarem també
les nostres xarxes socials
David, què és el Virtual Keyboard?
El Virtual Keyboard
va ser
l'evolució
del hand mouse
en tant que és
un teclat
predictiu
que el que fa
és
permet
és un teclat
que et surt
a la pantalla
de l'ordinador
i permet
escriure
clicant sobre
els botons
del teclat
el punt positiu
que té
és que
clar, moltes vegades
amb el hand mouse
fa que
el moviment no pugui ser
tan ràpid
com amb el d'un ratolí
ordinari
i això fa que
el Virtual Keyboard
és capaç de
predir
quina és la paraula
que posarà
reduint
de manera espectacular
el que són
els clics del ratolí
doncs
això el que ens permet
per una banda
és des del punt de vista laboral
aquella persona
que no té mobilitat
o té la mobilitat reduïda
en les extremitats superiors
pugui treballar
en un entorn informàtic
pugui buscar feina
a través dels portals
d'internet
i bueno
jo crec que
ha sigut molt positiu
solucions
com dèiem
les hi ha
i per
és a dir
és un
és un
de solucions
que a poc a poc
es van movent
i es van creant
per ajudar
doncs
aquest col·lectiu
llegim també
en aquest estudi
que una de les principals
barreres
que troben
doncs
les persones
que busquen feina
per accedir
també a les noves tecnologies
vaja
busquen feina o no
però vull dir
una de les barreres
que es troben
els enquestats
per accedir
a les noves tecnologies
continua sent
el tema econòmic
encara
és a dir
les tecnologies
adaptades
o accessibles
o apropiades
tenen encara
aquella mena
de cost
per discapacitat

perquè moltes vegades
si el que es busca
creant una nova tecnologia
és un
un rendiment econòmic
moltes vegades
doncs
és inviable
és un punt de vista empresarial
per això d'aquí
que és molt important
doncs
precisament
que ahir sigués
el dia internacional
de tecnologies
apropiades
perquè
el que es busca
és més el component social
més el component
que tothom
pugui estar
dins
de
de lo que és
les noves tecnologies
que no es creï
aquesta
esquerda digital
clar
l'exemple més clar
potser el trobaríem
per exemple
amb el sistema operatiu
de Microsoft
amb el Windows
que cal instal·lar-li
un programa
a banda
per fer-lo accessible
doncs
un programa
que pot oscilar
entre els 600
i els 800 euros
i després trobem
el sistema operatiu
d'Apple
on l'accessibilitat
va incorporada
dintre el preu
del propi sistema
és a dir
jo crec que
és un exemple
que il·lustra
bastant
aquest tema
perquè no sé
si estem d'acord
David
amb que l'accessibilitat
a les eines informàtiques
o a les noves tecnologies
hauria de ser ja
una cosa
incorporada
intrínseca
de qualsevol tecnologia
i no un parxe
a posteriori
sí sí
ha de ser un dret
fonamental
tots hem de tenir
les mateixes oportunitats
a la societat
i no que per alguna característica
quedem
quedem fora
i amb el tema
de les noves tecnologies
potser també
perquè es van desenvolupar
molt ràpid
d'entrada
hi ha molta gent
que se'n va quedar
fora
d'aquestes persones
en què estàs
dèiem també
que hi ha gent
que utilitza
les tecnologies
adaptades
a nivell particular
ho comentaves tu abans
i fins i tot
hi ha gent
que defensa
que han millorat
aquesta és la seva
qualitat de vida
és a dir
en l'oci
en les relacions socials
en la seva formació
tan importants
són les tecnologies
a la vida
de les persones
amb discapacitat
és a dir
les persones amb discapacitat
al final
acaben sent
tan tecnològiques

però com la societat
en general
com la societat
en general
avui en dia
qui més qui menys
anem amb un ordinador
a sobre
a la butxaca
el correu electrònic
estem connectats
les 24 hores del dia
fa uns anys
era impensable
poder tenir
un ordinador
a la butxaca
i avui en dia
pràcticament
el portem tots
i qui més qui menys
si no
a casa
moltíssima gent
utilitza també
les xarxes socials
a l'hora
de trobar feina
o fins i tot
en la feina diària
en el dia a dia
les xarxes socials
també són utilitzades
per aquest col·lectiu
que heu enquestat
al final
de les dades
que hem trobat
hem de pensar
que un 60%
les utilitza
i un 40%
no
d'aquests 60%
òbviament
una de les funcions
més enllà
de connectar
a nivell social
diferents
persones
també és el
de búsqueda
de feina
existeixen molts portals
al respecte
fins i tot
hi ha xarxes socials
més especialitzades
des d'un punt de vista
professional
i les persones
amb capacitats diferents
doncs òbviament
també hi són
i són accessibles
aquests portals
de feina
no sé si val la pena
posar-hi exemples
però a tots ens ve el cap
el cas d'InfoShops
InfoFeina
tots aquests portals
són accessibles?
és a dir
les persones amb discapacitat
poden buscar feina
de manera autònoma
a través d'aquests portals
o no?
amb les eines adequades

amb actors de pantalla
amb augmentadors
de pantalla
etc
però
clar
sempre hi haurà
una part de la població
que potser se'n quedarà fora
perquè pel tipus de discapacitat
doncs no podrà accedir-hi
les pàgines web
també tenen que tenir
uns protocols
estàndard d'accessibilitat
i major
major
jo crec que
els portals grans
ho compleixen
és a dir
és a dir
que
almenys
amb aquesta part
no amb les tecnologies
apropiades
i si la web
compleix aquests estàndards
doncs això
ho tindríem
ho tindríem
salvat
des de la Fundació
d'Eco
comentàvem abans
doncs això
com
el fet que vosaltres
també treballeu
per crear aquestes tecnologies
adaptades
apropiades
accessibles
no sé si
doneu algun tipus
de suport més
a la persona
que en un moment
d'un moment
busca feina
està treballant
per adaptar-li
el lloc de treball
això com es fa?
Nosaltres
el que tenim
és
bueno
tenim el nostre
propi portal
de feina
que és
les 3 dobles B's
Fundación
ADECO
PONES
ADECO
amb dos C's
És accessible David?

era la pregunta
com complir
amb els estàndards
de la W3C
i totes aquestes coses
A més a més
no només som un portal
de feina
sinó que tenim
una red d'oficines
a nivell nacional
i quan
pel que sigui la persona
no té accés
a les noves tecnologies
doncs
òbviament
li fem
de cara a cara
vull dir
sense cap mena de problema

doncs
parlant de noves tecnologies
tenim alguna cosa
que no sé ben bé
no sé ben bé què és
però està
fent un sobrell
ben altres
continuarem
continuarem
deies David
continuem sisplau

t'ho comentava
tenim el nostre
bòbil postal de feina
en el qual
doncs
pengem ofertes
a nivell nacional
sobre
les diferents ofertes
que tenim
per les zones
a partir d'aquí
doncs
òbviament
quan en una oferta de feina
un candidat
requereix
d'algun tipus d'adaptació
nosaltres
fem tot l'assessorament
tant a
tant a l'empresari
com a la persona
sobre quines són
aquestes actuacions
que s'haurien de fer
el que sí que
moltes vegades
és el que comentava abans
que la persona mateixa
ha de ser capaç
també de dir
quina adaptació
necessita
i de fer veure
l'empresari
que això no li suposarà
ni un cost
ni un problema
que a més
moltes vegades
el que
ens trobem
amb aquestes barreres
Clar
perquè l'empresari
pot pensar
ostres
jo li hauré d'adaptar
un ordinador
li hauré d'adaptar
uns programes informàtics
li hauré d'adaptar
un maquinari
això em costarà
uns diners
Clar
i el que veu aquí
és com una barrera
com una barrera
que moltes vegades
per el mateix desconeixement
que hi ha sobre el tema
de les adaptacions
al lloc de treball
ho veuen com un problema
quan en realitat
doncs no
no
no
no
no
no
no
no
doncs David
no sé si ens deixem
alguna dada
d'aquest estudi
per comentar
jo crec que és ampli
i de fet
al final posa de manifest
i posa sobre la taula
que les noves tecnologies
doncs han donat
un salt qualitatiu
a la vida
de les persones
de moltes persones
amb capacitats diferents
i sobretot
a l'hora
de realitzar la feina
al mateix nivell
que
que d'altres
que d'altres persones
no?
és a dir
sense fer distincions

i és
jo sempre ho dic
vull dir
al final
aquest estudi
el que posa de manifest
és que
una persona
amb capacitats diferents
pot fer la mateixa feina
que una altra persona
que necessita alguna ajuda

però com qualsevol altra persona
jo per exemple
no podria anar a treballar
cada dia
si no anés amb cotxe
la distància que faig
caminant
és inviable
o moltes vegades
no tenim la capacitat
mental suficient
si no fos per la informació
que tenim amagatzemant
els ordinadors
vull dir que al final
d'aquest tipus d'adaptació
ens en fem servir
al final
tots acabem depenent
en certa manera
d'una altra
de les noves tecnologies
i d'aquestes tecnologies
apropiades
i m'agrada la paraula
apropiades
m'agrada repetir-la
perquè ja no estem parlant
d'aquelles tecnologies
específiques
o fins i tot
aquelles tecnologies adaptades
sinó aquelles tecnologies
apropiades
que al cap i a la fi
com la majoria de coses
que comentem
són apropiades
per a tots
no només
per al col·lectiu
de persones
amb capacitats diferents
David Romero
consultor de Fundació
d'Eco Tarragona
un plaer
com sempre
compartir aquests minutes
de ràdio
sempre ens venis a explicar
coses interessants
gràcies a vosaltres
esperem comptar
comptar amb tu
que acabis de passar
bon estiu
i nosaltres
per avui
ho deixarem aquí
continuarem
ara amb el matí
de Tarragona Ràdio
amb altres continguts
nosaltres això sí
tornarem el proper dilluns
ja us sabeu que
tothom no fa vacances
aquest mes de juliol i agost
continuarem amb vosaltres
ens podeu trobar també
a través d'internet
a www.tarragonaradio.cat
a les xarxes socials
a facebook.com barra tothom
i a twitter.com barra tothom.tr
nosaltres hi estarem allà
pendents també
del que ens vulgueu explicar
de banda
teniu el correu electrònic
a tothom
arroba tarragonaradio.cat
és a dir que nosaltres també
estem presents
amb aquestes noves tecnologies
un plaer
una salutació també
de qui us ha parlat
Miguel González
a la part tècnica
avui ens ha acompanyat
el Lluís Comes
nosaltres tornem el proper dilluns
a la part tècnica
a la part tècnica
Fins demà!