Sintoria de Tertúlia, temps per l'anàlisi, pel comentari i per les opinions.
Avui una tertúlia amb dos periodistes, en Raquel Sanz,
d'Atac12 a la Televisió Pública de Tarragona.
Raquel, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
També l'Octavi Saumell, el redactor del Diari de Tarragona.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya el tinent d'alcalde d'Activació Econòmica i Ocupació,
Javier Villamallor.
Javier, bon dia.
Hola, molt bon dia, Raquel.
I encara esperem un altre convidat, un quart convidat,
l'advocat Antoni Huber, que és el president, per cert,
també del Consorci d'Aigües de Tarragona.
Quatre veus que ens ajudaran avui a comentar una actualitat marcada
per les protestes, les tradicionals del primer de maig,
amb les manifestacions, la manifestació que ahir va plegar
unes 5.000 persones a Tarragona, o també un altre tipus de protestes,
la dels peatges, el no vull pagar, que es va fer en diferents punts
de la xarxa viària catalana.
Començant per les manifestacions, 5.000 persones en una manifestació
del primer de maig, que si les comparem amb d'altres
de les mateixes característiques, doncs suposen un augment considerable,
però si les comparem, per exemple, amb la del 29 de març,
la de la jornada de vaga general, suposa un descens considerable.
Recordem que la del 29 de març va ser una de les més multitudinàries
de la història de Tarragona.
Algunes xifres parlen de 25.000 persones.
Creieu, Raquel, Octavi, que potser és un signe de cansament
dels ciutadans davant d'aquesta lleu de cascada d'anuncis i de retallades
i que potser la gent està ja més resignada que emprenyada?
Home, d'entrada, la gent està molt emprenyada.
El que passa és que el tema que cada un de maig hi hagi una manifestació,
d'alguna manera potser s'ha rutinitzat aquesta protesta.
No sé, jo potser crec que la gent li va donar un valor diferent
a la protesta del dia 29.
Era com dir, estem emprenyats, ja està bé, ja n'hi ha prou.
Aquesta de l'1 de maig, és a dir, està molt bé que es continuï protestant
perquè, a més a més, i més en els temps que corren,
no paren de retallar-nos els nostres drets,
però sí que és cert que potser la gent l'associa més
a una cosa dels sindicats, una cosa de...
Vaja, no sé, no crec que s'associï tant a l'emprenyament actual
com més a una cosa rutinitzada, fins i tot.
Llavors, per tant, jo entenc que hi hagi més gent que potser altres anys,
però també entenc que hi hagi menys gent que no pas el dia 29.
Octavi.
Sí, sí, exacte, el mateix que ha dit la Raquel.
Em sembla que el 29 de març em sembla que va caure en dijous
i ahir, al ser un pont llarg, potser la gent es va frenant
una mica en aquest sentit, però és el que diu la Raquel,
la gent està molt emprenyada.
La reforma laboral que es va aprovar fa poc
i que em sembla que està al constitucional, per cert,
només ha generat més desocupació, no ha generat ocupació.
En fi, l'altre dia sentia que em sembla que els aires s'han duplicat
en aquests mesos, jo crec que no anem bé en aquest sentit.
I la gent està emprenyada per les retallades de totes les administracions,
tant la local, l'autonòmica com la de l'Estat.
I en fi, són molts els economistes que estic sentint aquests dies
i des dels Estats Units, o la pròpia Angela Merkel,
que diuen que no n'hi ha prou en retallar per reactivar l'economia.
Està clar que si la gent està a l'atur, la gent no té diners,
doncs home, no gastarà, no reactivarà l'economia.
Llavors jo crec que s'ha arribat al punt màxim de retallades,
tot i que Marino Rajoy anunci que cada divendres...
Que hem de tenir molts divendres.
Que hem de tenir molts divendres.
No sembla que s'hagi acabat, per les declaracions que s'han fet aquests dies.
Ves viernes haurem de canviar la frase, eh?
Sí, sí. En fi, no sé on acabarem.
Javier.
Bé, jo destacaria de la manifestació d'ahir,
més enllà de si són 5.000 o 4.500 o 5.500,
jo destacaria que va ser una manifestació unitària,
va ser una manifestació que va tenir lloc en una hora diferent
a la de la resta de capitals de província,
i per tant això també va afectar que algun despistat
pensés que era el matí i embolés pels carrers.
jo destacaria que va ser una manifestació unitària, com dic,
i molt clara en el seu propòsit.
És el dia dels treballadors,
és el dia de la defensa dels drets dels treballadors
i de les treballadores d'aquest país,
i de record també de tots aquells que han fet
i han lluitat per garantir aquests drets i per aconseguir-los.
Dit això, també, jo com a assistent a la manifestació,
vaig veure que molta gent va expressar la seva repulsa
per les retallades, que no reformes,
perquè a vegades parlem amb eufemismes
i no s'estan fent reformes, s'estan fent retallades,
especialment en sanitat i en educació,
i molta contundència també de la gent
amb un clam, com deia l'Octavi,
perquè aquesta recepta que estem aplicant
des de fa un parell d'anys canviïn.
No és el camí, la retallada contínua,
la desinversió, la reducció dels pressupostos
d'una manera tan radical,
ens està portant a una pèrdua de jocs de treball
que ens costarà moltíssim de recuperar.
S'està dient que des de l'inici de la crisi
s'ha perdut la riquesa de gairebé 180.000 milions d'euros
en les butxaques de les persones i dels particulars.
I, per tant, en una crisi tan severa,
si no apliquem algun tipus de recepta que no passi,
perquè ja estem veient què donen de si,
i com deia també l'Octavi,
economistes molt prestigiosos estan dient
que aquest no pot ser el camí.
Jo tinc molta confiança en que els francesos,
amb el seu vot el proper diumenge,
canviïn aquest equilibri o aquest desequilibri
a favor de la dreta que hi ha a Europa
i que altres polítiques comencin a ser sentides
i a ser aplicades
i el Banc Europeu, tant d'inversions
com el Banc Central Europeu,
comencin a dinamitzar l'economia
amb els recursos que disposen.
Estan predominant les queixes i les protestes
per les retallades en l'àmbit social?
És a dir, és més important ara
o hi ha més emprenyament general, creieu,
per retallades en l'àmbit educatiu i sanitari
o de serveis socials,
que és el que s'estan anunciant en les darreres setmanes,
que fins i tot més enllà de les qüestions
estrictament laborals relacionades amb la reforma
que va aprovar el Banc Central el febrer,
ho dic perquè ja sé que és una barreja
i potser és una suma,
però fins i tot no sé si aquesta sensació
de retallades en els drets
en què anomenem l'estat del benestar
està provocant més indignació.
És que jo crec que és tot en general,
la fragilitat en la qual es troba el treballador,
la fragilitat de dir
avui tinc feina, demà no,
els que encara tenen feina,
la manera que l'empresari té de tractar el treballador
sabent que aquí no hi ha queixa
ni dret a rèplica pràcticament,
i home, el tema de les retallades,
doncs, mentre tots estàvem centrats
a veure si el Barça i el Madrid
passaven a la final de la Champions,
home, s'han aprovat coses realment greus,
com la que els immigrants sense permís
no podran ser tractats,
o que les persones majors de 26 anys
que no hagin cotitzat
també hauran de pagar
pels serveis de salut,
quan estem parlant segurament
dels investigadors
i d'aquelles persones
que s'estan formant
per al dia de demà,
doncs, poder-nos,
vaja, no sé,
trobar la vacuna que ens salvi
de no sé quina malaltia,
per tant, home, realment,
vas veient que cada pas que es dona,
que cada divendres,
són mesures que ens apreten
i ens ofeguen més.
A tot això, doncs,
ara aquest mes,
no sé si és avui mateix,
ja que, per exemple,
l'Ajuntament de Tarragona
ens cobrarà l'IBI,
etcètera, etcètera, no?
Sí, d'aquí 3 o 4 dies.
Exacte, vas veient una mica
que t'apreten per tot arreu
i que realment arriba un moment
en què la ciutadania diu
és que no puc respirar
i com bé deia l'Octavi,
doncs, realment,
no veus cap mesura
en l'altre sentit,
de dir, molt bé,
ens esteu apretant,
ens esteu retallant,
ens esteu convertint
en fràgils
en les nostres empreses
i els que encara tenim empresa
i, per altra banda,
què més ens proposeu?
O sigui, quines polítiques proposeu?
Per no parlar
que en aquest sentit,
a nivell polític,
hi ha coses que són
de pacte d'estat,
hi ha coses que van més enllà
de les ideologies
i hi ha coses que crec
que des de la ciutadania
reclamem que els polítics
hagin d'anar tots a una
perquè realment,
o sigui, és que no crec
que hi pugui haver divisió,
o sigui,
hi ha coses
en les que no entenem
que un partit
tiri cap a un costat
i un altre cap a un altre.
És molt senzill,
és fàcil d'entendre.
Si algú planteja
un canvi de model sanitari
com el que s'ha aprovat
per real decret,
mai trobarà
el Partit Socialista
perquè quan canviem
les regles
del joc del sistema sanitari
m'estendré una mica
perquè crec que és
d'una transcendència
i coincideixo
amb la teva diagnosi,
que potser s'ha estat parlant
de temes accessoris
o complementaris,
temes del futbol i tal
i ens ha despistat una mica.
Però el canviar el model,
el fet que la teva prestació sanitària
vingui derivada
de la teva cotització
i no del dret ciutadà
que tenies,
és un pas enrere brutal.
A partir del 1986,
a Espanya s'aprova una llei
que es diu
la llei general de sanitat
que t'otorga un dret de ciutadania
i hem estat desplegant
aquesta llei
durant 25 anys.
Si en aquest moment
el teu dret a ser atès
a la seguretat social
ve derivat
que ets treballador en actiu,
en quina situació queda
tothom que no està treballant en actiu
i veiem que aquest nombre
de persones que no treballa
cada cop és més gran.
I què passa
amb els familiars
de les persones
que no treballen
i que per tant
no estan actives.
Però també
parlem d'un canvi de model
perquè els pensionistes
comencen a pagar
les seves prestacions farmacològiques.
També estem parlant
d'un canvi de model
perquè es parla
aquests dies
a la comunitat valenciana
de la privatització
de tota la xarxa
d'hospitals públics.
És a dir,
això com deia
no és una reforma.
Això és una retallada
de drets ciutadans
i per tant davant d'aquí...
Però és que s'han de fer
moltes retallades
obligats per Europa
i d'algun lloc
s'han de treure aquests diners.
Jo el que estic convençut
és que les estratègies...
Perquè recordem
que altres mesures
és l'anunci
de l'augment de l'IVA
a partir del 2013
per tant augment d'impostos.
Ricard,
ponderació dels impostos.
Ponderació dels impostos.
Parlem amb propietat.
Ho vull dir que
no sé si realment,
clar,
el que portem setmanes
en les tertúlies
és si hi ha alternatives
perquè dona la sensació
que no hi ha alternatives
en la política econòmica.
Ni del govern anterior
ni del govern d'ara.
Home,
jo crec que el govern anterior
fa tot just.
Recordem que farà dos anys,
ara farà dos anys
del canvi,
del gir econòmic
espectacular
del president Zapatero.
Ara farà dos anys,
exacte,
del famós
ple del Congrés dels Diputats,
al maig,
al maig dels salaris
dels funcionaris.
Ara farà dos anys
que estem intervinguts.
Exacte.
Jo crec que és bo
també tenir en consideració
que l'actual govern
que té majoria absoluta
i que porta quatre mesos,
aquests quatre mesos
jo crec que se les estan fent
molt llargs
perquè ja comencem
a sentir missatges,
jo no diria que optimistes,
tot el contrari,
missatges molt catastrofistes
i que l'única opció
que estan posant
damunt de la taula
és l'austeritat extrema.
Jo crec que aquest desequilibri
a favor de les idees
conservadores i de dretes
que hi ha a Europa
ha provocat que no es parli
de cap altre missatge,
ni cap altra possibilitat,
ni cap altra estratègia
de desenvolupament econòmic.
Jo el que dic és que
és clau el que passi a França
perquè fixeu-vos
que dels darrers divendres,
dissabte a Ençà,
el Banc Europeu d'Inversions
i el Banc Central Europeu
estan moderant molt
el seu to.
Estan començant a parlar
de plans extraordinaris
d'inversió
per generar ocupació,
que això fins ara
semblava que la ocupació
es generava automàticament
i com a resultat
de com més retall millor.
Jo el que crec
és que en temes
de serveis públics
hi ha una diferència enorme
entre l'estratègia
de l'anterior govern
i la de l'actual.
Octavi,
un últim comentari
sobre això, si vols.
A veure,
si s'estan fent retallades
és perquè bàsicament
obliga a Europa,
estem al 8,1%
de dèficit sobre el PIB
i si fos per la Merkel
baixaríem el 4,4% aquest any
i Rajoy va dir
que no baixaria
del 5,8%.
Tenim la prima de risc
que puja a 440 punts,
és a dir,
els mercats,
si fas reformes,
encara que les facis
no se'n fien
de cara de les reformes
perquè, clar,
si puja la prima de risc
no pagarem els interessos
al que estava previst
llavors no complirem
els pressupostos.
La situació és molt complicada.
Ara estava fent aquí
una llista
del que comentava
la Raquel,
i és per posar-se a plorar.
Ens han posat
les taxes universitàries,
els arts d'infants,
les farmàcies,
l'IVI, la brossa,
l'IVA, l'IRPF,
en fi,
els serveis públics,
l'aigua,
la llum,
en fi,
ens ho han pujat tot.
És el que deia ella
que estem enfadats per tot.
A banda,
això li sumem
l'endèmic dèficit fiscal
que té Catalunya
de 16.000 milions d'euros
l'any.
L'altre dia al diari
traiem un reportatge
sobre això,
que a la província de Tarragona
són 1.300 milions d'euros
cada any,
o sigui,
l'Estat recapta
1.800 milions d'euros
cada any
i l'entorn a 500,
si sumem els sous
dels funcionaris,
potser arriben a 600.
O sigui,
hi ha 1.200 milions d'euros
aquí de dèficit.
En tema d'infraestructures,
baixa un 25%
la mitjana d'inversió
a tota Espanya
i a Catalunya
baixa un 45%.
No s'aposta
pel corredor del Mediterrani.
En autopistes,
per què a Madrid
o altres llocs
són gratuïtes
i aquí a Catalunya
ara ens volen fer pagar
fins a les autovies,
diuen ara, no?
En fi,
crec que és un estat
de nerviosisme brutal.
Sí,
i d'incertesa,
perquè a més no es veu
la sortida del tunnel.
Parlant d'autopistes,
l'altra protesta
que hi havia ahir,
aquesta diferent,
no era la tradicional
del primer de maig,
va ser aquesta campanya
que ha sortit,
en fi,
des de la societat civil
a nivell individual,
particulars,
les xarxes socials,
aprofitant Twitter,
Facebook,
s'ha estès
com una taca d'oli,
alguns partits
des de les autopistes
es va fer aquesta campanya
del no vull pagar,
tot i que hi ha persones
que ho estan fent
des de fa uns quants dies.
Li veieu recorregut
a la protesta
o creieu que és molt simbòlica
i que això sí que demostra
en un punt molt concret
l'emprenyament
de determinades persones
d'aquest país?
A mi em fa por
que la popularització
del no vull pagar d'ahir
pugui acabar perjudicant
la campanya.
Per què?
Podria perjudicar?
Creus?
M'explico,
perquè tu comentaves
que és una cosa
que ha sortit
de la ciutadania,
de les xarxes socials,
de fet,
vull dir,
ha pres un risc
perquè d'alguna manera
ha pres un risc
perquè malgrat
la llacuna legal
que hi havia allà
tampoc no sabies
quines conseqüències
tindria aquest tipus d'acció
i per tant
la gent a nivell individual
que no és senzilla
en aquesta societat
en què tots busquem
fer una protesta popular
i anar recolzats
per la multitud,
doncs en aquest cas
era una protesta individual
de la gent que diu
ja n'hi ha prou
perquè és que realment
ja n'hi ha prou
perquè fas números
i penses
que una persona
que viu a Tarragona
i treballa a Barcelona
es gastarà el mes
si treballa 5 dies a la setmana
360 euros
només en peatges
només en peatges
per no parlar
de la gasolina
i això
és només un exemple
i veus que és un greuge comparatiu
amb la resta
de l'Estat
no de l'Estat
perquè també hem de dir
que els valencians
fins a l'Alcant
també paguen peatges
vull dir
que va més enllà
fins i tot
de la qüestió nacional
perquè a Navarra
també tenen unes autopistes
per tant
ja no és només
una qüestió nacional
sinó
és una qüestió territorial
de dir
mira escolta'm
en aquest territori
patim un greuge comparatiu
llavors
jo entenc
que això
que ahir
hi hagués polítics
que sortissin a la foto
que d'alguna manera
s'assumessin a la campanya
a mi em fa por
em fa por
que realment
s'espatlli una cosa
que naixia amb molta força
des de la societat civil
Octavi
no no
totalment d'acord
a mi que no m'agrada
si per exemple
hi hagi un partit
com és l'Esquerra
que va estar 7 anys al govern
i no va fer absolutament res
per pujar
a les barreres
i suprimir els piatges
era el seu
leitmotiv
pràcticament el 2003
i no van
no van fer res
home el tema de les autopistes
està clar
la primera autopista
em sembla que a Catalunya
és de l'any 72
jo crec que amb 40 anys
estan més que amortitzades
aquestes
11 vegades
11 vegades
vull dir que
que em fio
i t'has recorregut creus
o s'haurà acabat
en aquest
foc d'encenalls
per dir-ho d'alguna manera
d'ahir
s'acabarà d'aquí poc
no sé que les mesures
del govern central
vagin avivant el foc
jo penso que
que és una mesura
que s'ha gestionat
molt malament
des del govern
de la Generalitat
també perquè de seguida
s'han posat a favor
dels empresaris
i no s'està governant
pel ciutadà
penso jo
això de la mesura
aquesta de
100 euros
de sanció
si no pagues
home això no s'ha explicat
doncs que segons
el reglament general
de circulació
és la sanció màxima
no t'han dit en cap moment
quina és la sanció mínima
que et pot caure
llavors també et diuen
que si et passes
el semàfor en vermell
del peatge
és una infracció
però això és fals
el semàfor
no és un semàfor
allò
allò és una llumeta
que no surt
aquell tipus de semàfor
no surt al reglament general
de circulació
és una llumeta
que no està regularitzada
no sé
també el fet
de la gent de l'autoritat
que si ho vol fer
el funcionari
i el treballador
de Vertis
és que hi ha moltes discussions
o debats
sobre el paper
que poden fer
aquestes persones
i fins al que et poden demanar
o no et poden demanar
legalment
no hi ha cap senyal
que et digui
no et digui cap senyal
a la topista
que et digui
que has de pagar
només hi ha un senyal
que et diu
que has de parar-te
el que has de pagar
és una interpretació
que fem tothom
que en aquell moment
hem de pagar
llavors jo crec que
des del govern de la Generalitat
també s'ha gestionat fatal
tota aquesta crisi
el que sí que és veritat
és que coincidint
amb aquesta campanya
i amb aquest pont
de l'1 de maig
també s'han sentit veus
abans ho deia l'Octavi
ja des del govern central
apuntant
també els usuaris
de les autovies
recordem que hi ha
una xarxa d'autovies
immensa
que això va a càrrec
el manteniment
va a càrrec
de diners públics
i no n'hi ha gaire
es sembla
Javier
la campanya
què et sembla?
Bé
jo diria
en primer lloc
que també hem d'explicar
una cosa
i és que
és veritat
que estan amortitzades
sobradament
però també és veritat
que en el seu moment
la inversió
que es va fer
en autopistes
es va començar a fer
sobretot
si tenim en compte
la península
es va començar a fer
en les regions
més riques
la companya de Tertúlia
i al País Basc
de fet
fins als anys 80
el que és la xarxa
d'autovies
i d'autopistes
del país
de l'estat
era molt precària
per tant
aquestes infraestructures
han estat captats
pel desenvolupament
de Catalunya
dit això
jo crec que ara
és una
no sé si és una prioritat
absoluta
però sí és important
que la població vegi
que una amortització
com la que ja està garantida
com la que ja s'ha fet
redunda en un benefici
és a dir
ja han donat de si
un rendiment econòmic
a aquelles infraestructures
i potser ara
és hora de replantejar
les aportacions
que s'exigeixen
el pagament
que s'exigeix
per l'ús d'aquestes vies
estic radicalment
en contra
que les autovies
també siguin de pagament
perquè si al final
és la renda
d'una persona
la que
li facilita o no
l'ús d'una carretera
que és més ampla
més segura
millor senyalitzada
al final
estem fent
una política molt regressiva
on els pobres
no paguen aquest tipus
d'infraestructures
i per tant
corren més risc
a l'hora de circular
per la via
però tu estàs d'acord
per exemple
amb aquest acte
de desobediència civil
d'aquests ciutadans
en què paguen?
jo no sé si és el millor missatge
el que hem d'enviar ara
el de
saltar-nos
diguem-ne
les regles del joc
jo el que crec
és que
perquè a més
ho estem qüestionant
també d'altres
països
que estan intentant
fent expropiacions
sense seguir
el règim jurídic
sense seguir
el règim legal
vigent
en el nostre país
jo crec que el que és bo
és que tothom
tingui en compte
que una infraestructura
com aquesta
que és
d'obligada
d'obligat ús
per gent
que s'està despassant
per motius
de feina
o d'estudi
ha de tenir un tracte
diferent
ha de tenir un tracte diferent
perquè no estem parlant
d'una mobilitat
per motius
turístics
o de lleure
no estem parlant
d'una mobilitat
obligada
per motius de feina
i per tant
en aquesta situació
tan dura
i econòmicament
tan difícil
jo crec que
tothom hauria de ser
més sensible
dit això
jo crec que el greu
jo comparatiu
que hi ha
en altres regions
de l'estat
des del punt de vista
de les altres regions
de l'estat
el que argumenten
és que
han gaudit
d'aquestes vies
molt més tard
que les comunitats
autónomes més riques
que Catalunya
o que País Basc
o que Navarra
per tant
jo no estic en contra
que tota Espanya
tingui autovies
ni molt menys
el que estic en contra
és que
es faci un ús
condicionat
pel nivell de renda
de les persones
i per tant
estic en contra
de qualsevol mesura
que obligui a pagar
una quantitat
de diners
per utilitzar
una autovia
que fins ara
era pública
Raquel
jo volia afegir
un element més
que és que
hem de dir
que no hi ha
alternativa
és a dir
que per exemple
per anar
de Tarragona
a Barcelona
no hi ha
alternativa
perquè si l'alternativa
és la
la 340
el d'Andrell
Vilafranca
el port de l'Urdal
exacte
jo crec que és
escandalós
és a dir
sí que pot ser
que Catalunya
que el País Basc
i que determinades regions
disposessin
d'aquestes vies
abans que les altres
jo crec que
les hem pagat
de forma
sobrada
i d'altra banda
hem de dir
que
escolta'm
que això perjudica
en el moment
en què estem
perjudica
des del turisme
a les empreses
a qualsevol cosa
perquè si tu penses
que anar
del Fajarín a Madrid
és gratuït
i del Fajarín a Barcelona
són
no sé
20 euros
clar
quin camí
seguirà
la persona
que té
aquest punt
d'origen
doncs lògicament
anirà a Madrid
perquè amb la que
està caient
t'estalviaràs
els peatges
per tant
jo crec que
s'han pagat
sobradament
aquestes carreteres
i que d'altra banda
és això
no tenim alternativa
i és molt greu
que per comunicar
dues capitals
de província
d'entrada
haguem d'anar a buscar
el tren
allà al mig del camp
i després
que a més a més
per anar-hi amb cotxe
haguem de pagar
és que
sembla que
vaja
jo crec que la solidaritat
europea
la solidaritat també
catalana
pel diferencial
entre el que portem
i el que es gasta
Catalunya
que comentava l'Octavi
ha contribuït
a que
l'Estat
tingui una xarxa
de carreteres
ara
l'any 2012
que no s'assembla
a l'inici dels 80
per tant
no és que
aquesta solidaritat
europea
amb fons estructurals
o la solidaritat
catalana
o de les regions
més riques
com el País Basc
com Catalunya
com Madrid
aquesta solidaritat
s'ha transformat
en millors vies
de comunicació
amb totes
les províncies
d'Espanya
i això jo crec
que és una bona notícia
perquè és una manera
que també
el desenvolupament econòmic
d'aquestes regions
es faciliti
dit això
les autovies
que són
o el model
d'autovies
que tenim
a la resta
de l'Estat
moltes vegades
sobta
que no hi ha
una freqüentació
un ús molt intensiu
d'aquestes vies
vas per Castellà-la-Manxa
o vas per Andalusia
i a vegades
hi havia autovies
que no estan
molt sobreutilitzades
en canvi
tot el que és
el litoral mediterrani
ho hem estat veient
fins que vas fer
el tercer carril
de l'autopista
hi havia col·lapses
continuos
la gent havia de pagar
per un mal servei
i per tant
l'operadora
que gestionava
les autopistes
fins fa molt poc
us en recordeu
aquells caos
circulatoris
que es produïen
i que ara ja no es produeixen
també fruit
que l'anterior govern
va pressionar molt
a les operadores
perquè féssim
les millores
que havia de fer
o que necessitava
aquella xarxa
el tercer carril
ha evitat
molts col·lapses
circulatoris
sí, però el problema
és que no hi ha alternativa
com deia
en aquest territori
per exemple
i ara clar
amb la crisi
ja és inimaginable
pensar que la A7
l'autovia que s'acaba
a la Mora
continuï cap al nord
o l'autovia que ara
s'acaba a l'Hospitalet
de l'Infant
continuï cap al sud
perquè clar
és que no hi ha pressupostos
no hi ha diners
per a l'estat
i a més l'autovia
relativament recent
aquest tram
que estàs comentant tu
és relativament recent
però difícilment
ens podem imaginar
que aquests trams
cap al nord i cap al sud
es facin
perquè no hi ha diners
ni parlar 27
que seria un altre
en fi
l'altre dia
al diari
dèiem que el 70%
de les vies ràpides
de Tarragona
són de pagament
el que deia el Javi
de la solidaritat
de Catalunya
crec que ha dit prou
la solidaritat de Catalunya
cada any
se'ns vola d'aquí
el 8,4%
del PIB
als landers alemanys
doncs
el nivell de solidaritat
territorial
és del 4%
o sigui
és la meitat
del que tenim aquí
no pot ser
que anar a Tarragona
a Barcelona
amb cotxe
ens costi
anar i tornar
25 euros
perquè són 12 euros
i pico
per la C32
que jo crec que és la
són 16
per la
la Pau Casals
jo crec que hi és un cas
això hi és
per estudiar-ho
universitàriament
perquè és que
és més car
és impossible
i l'alternativa
al tren
home
si has d'anar a treballar
millor no vagis amb tren
perquè no
en fi
no li pares mai puntual
o surts dues hores abans
o no tens garantia
en fi
en fi
parlant de tren
que també avui és notícia
el conseller
Recude
està a aquesta hora
del matí
aquí a Tarragona
ha vingut a presentar
el projecte del Tercefil
perquè la gent
ens entengui
és a dir
la connexió
del port de Tarragona
amb l'ample de via
internacional
per la sortida
de mercaderies
un projecte
que va presentar
fa uns dies
a Barcelona
i que avui
presenta
aquest matí
presenta
a Tarragona
ens en sortirem
amb aquesta qüestió
o dit d'una altra manera
Raquel
aclarirem
la postura
del territori
sobre
el Tercefil
és a dir
si optem
pel Tercefil
o optem
pel Corredor Mediterrani
és a dir
la línia
el tram
de línia interior
Reus en Roda
que forma part
del definitiu
Corredor Mediterrani
jo crec que és surrealista
que d'un
d'un mateix anunci
d'una mateixa qüestió
n'hi hagi
ni pugui haver
tantes interpretacions
perquè realment
quan sents
l'anunci
del Tercefil
uns diuen que sí
els altres diuen
que no
els altres diuen
que mitges
i realment
a mi em sorprèn
aquesta capacitat
d'interpretar
una mateixa realitat
que hi ha
en el ventall polític
perquè realment
sorprèn
després també
la feina que tenim
els periodistes
d'explicar
aquestes diferents realitats
perquè
quina és la versió correcta
doncs
la veritat és que
no ho sé
ens en sortirem
doncs mira
Ricard
sincerament
deixa'm que ho dubti
a veure
és que
aquí tenim un problema
d'interpretació
perquè
mentre a tot el litoral
Mediterrani
el tercer fil
és la línia existent
posar-hi un tercer fil
per adaptar
l'ample ibèrica
a l'ample europeu
això és el que va
parlar la ministra
la setmana passada
a València
ells per això
és el tercer fil
per naltros
ella li diu
tercer carril
per naltros
el tercer fil
és seguir
la línia
també
és la línia
lògica
l'actual
en fi
tercer rail
tercer carril
també pot ser
recuperar la línia
arreu roda
perquè és
en ample ibèric
doncs se li afegeix
un tercer rail
i llavors
és l'opció
què vol el PP
perquè no la vol
ningú més
aquesta opció
és que
l'Eco té
la Cambra
Port
tots els partits
volen
doncs
un dia fem una excursió
pel que queda
de la reu roda
he vist
he vist fotos
pel que queda
de la reu roda
i en parlem també
de terminis
sí
per això
perquè al final
aquí hem de parlar
de diners
de terminis
i de si volem
continuar sent
un territori competitiu
per les empreses
per aleshores
la ministra
la setmana passada
és que a més era
el dia Sant Jordi
nosaltres estàvem
celebrant el dia
del llibre de la Rosa
i la ministra
a València
diu que farà
el tercer carril
perquè l'Estat
reconeix
que no té prou diners
ara mateix
per tirar endavant
el que entenem
tots com a
governador
mediterrani
parla d'un tercer carril
entre Castellbisbal
i Alacant
parla de Alacant
València
Castelló
en fi
parla de Catalunya
i de València
però clar
aquí aleshores
Javier
no ens acabem d'aclarir
si aleshores
Roda
tu ho tens clar
jo el que crec
jo crec que
el primer que hem de dir
és que la ministra
respon a tota una pressió
que hi ha per part
de les empreses
del País Valencià
sobretot de la Ford
que diuen
escolti
o vostè em proporciona
una sortida d'ample
internacional ràpidament
o jo agafo
la maleta
i me'n busco
un altre lloc
però és la postura
que poden tenir
per exemple
les empreses aquí
o el mateix port
que vol
que ho hem dit
això s'està dient
des del primer dia
per tant aquí
no hi ha dobles
interpretacions
tothom
jo crec que
almenys que he sentit
i he parlat
de la nostra ciutat
de diferents opcions polítiques
veu
que és imperiosament necessari
que tinguem
una sortida d'ample
internacional al port
i al complex petroquímic
per continuar sent competitius
si traiem les mercaderies
per ferrocaril
surten més barates
i per tant
són més competitives
la diagnosi
l'hem fet tots
després hi ha
una lleugera discrepància
home lleugera
lleugera
aviat
no és que jo crec
que a partir d'aquí
vull destacar les coses
en les que estem d'acord
i en les que podem tenir
més punts de vista
divergents
la diagnosi és aquesta
hi ha dues opcions
una
que jo que ho he visitat
i que conec una mica
la zona
trobo
en els terminis
curts
que s'han plantejat
com a necessaris
és impossible
ni per recursos
ni per obres
perquè estem parlant
d'una obra d'infraestructura
i d'enginyeria
molt important
i l'opció
del tercer fil
que és la que demanen
les empreses
la que demana
la patronal
i la que demanen
també els actors socials
de la nostra ciutat
perquè és la que garanteix
la nostra competitivitat
i per tant
els jocs de feina
la generació de riquesa
etc.
és l'opció
actualment
d'incorporar
un tercer fil
a l'actual
línia
el que passa
és que la nostra ciutat
això
provoca
un debat
sobre la provisionalitat
d'aquesta inversió
que ve lligat
al projecte estratègic
que té més important
d'arregona
entre mans
que és la façana marítima
i per tant
aquí tenim
un cas específic
i localista
que ara mateix
tenim aquest element
que ens distorsiona
el debat
el que passa
és que és una discrepància
de calat
segurament
tu has volgut
suposo
dir que no és tan important
però clar
jo crec que el que és important
és que
la ministra
tingui una idea clara
de la reivindicació
d'aquest territori
perquè moltes vegades
des de la lògica
de capital
de l'estat
es diu
ui si hi ha marro
primer que es posin d'acord
però és difícil
que la ministra
li arribi
a aquesta reivindicació
del territori
si la persona
o en aquest cas
el partit
que representa el territori
en aquest cas
l'Alejandro Fernández
diu el mateix
que la ministra
per tant
és difícil
que li arribi
fa poc
l'hem sentit
defensar la línia
arreu-roda
vaja
jo no sóc el portaveu
ni molt menys
l'Alejandro Fernández
però em sembla
que darrerament
ha començat a plantejar
que potser es podria
fer el tercer fil
si es garantés
la provisionalitat
això ja em sembla
que és una miqueta
fer un esforç
de consens
i un esforç
també
d'ajuntar
posicions
jo crec que és molt important
perquè així ens ho diuen
les empreses cada dia
i les empreses
ho demanden
cada dia
i potser perquè els pressupostos
també ens ho demostren
és a dir
els pressupostos
d'aquest 2012
que crec que la demarcació
de Tarraona
pel que fa al coronavirus
són 14 milions d'euros
un quilòmetre
sí
un quilòmetre
són 14 milions
i altres infraestructures
importants
com és l'AVE a Galícia
que està ben dotada
és a dir
una cosa és els diners
una cosa és que hi hagi diners o no
sabem que n'hi ha pocs
però dels que n'hi ha
es prioritzen
determinades obres
però per això que hi ha
i la línia de l'AVE a Galícia
sembla que estan
en els pressupostos
i que està
ben dotada
que hi ha l'any que ve a Galícia
eleccions
ah bueno no
evidentment
però
no sóc el Javi
però li ha fet la pregunta
no però clar
anava a dir
aleshores Octàvia
que clar
un cop vist els pressupostos
d'aquest 2012
sembla que encara és un motiu més
per apostar pel terça fil
no?
home és que crec que no hi ha debat
el debat l'ha posat
l'Alejandro Fernández
que a mi m'hauria d'explicar
per què ell vol
prioritzar
la façana marítima
al mateix temps
que s'està fent
o sigui
pel tema dels diners
per no gastar diners
de manera inútil
que és el que va dir ell
per què
si ell vol apostar
per la façana marítima
per què estem fent
el pas soterrat
de la plaça dels carros
per exemple
perquè és un pas
que quan se'n vagi la línia
doncs no ho farem servir
o perquè ara es vol gastar
18 milions d'euros
a l'estació de tren
quan ell la vol treure d'allí
són 22 milions d'euros
que segons
el seu criteri
s'estan llançant
no?
jo crec que aquí
és una mica incongruent
és que a mi em va sorprendre molt
l'anunci
en sec
de defensar
aquesta línia
arreu-roda
amb l'argument
de la façana marítima
quan tots sabem
per una qüestió
temporal
i de situació
que és un projecte
molt a llarg termini
si ja és un projecte
del que se'n parla
des de fa 60 anys
ara que estem
en una situació econòmica
com la que hem descrit abans
difícilment serà un projecte
que podrà tirar endavant
per tant
pensem en solucions
a curt termini
o amb el curt termini
més possible
i per tant
apostem pel tercer fill
i a mi realment
em va sorprendre molt
aquest anunci
llavors
si la persona
per més cara
jo crec que la ministra
el que va dir l'altre dia
va en aquesta direcció
és a dir
tinc bons recursos
la indústria
i tot el litoral mediterrani
que està molt desenvolupat
necessita
imperiosament
per la seva logística
una opció
que ara mateix no existeix
i l'opció és
aquest tercer carril
guiófil
digue-li com vulguis
i per tant
està començant a veure
que
qualsevol opció
d'anar al curt termini
en el cas del nostre territori
tenir la reu-roda operativa
doncs és que jo crec
que és ciència-ficció
que ens agradaria molt
la reu-roda
si es pogués fer
doncs sí
però el que és més operatiu
perquè aquí
la qüestió del temps
és prioritària
o sigui
és la velocitat
i de fet
la ministra
quan va parlar
del tercer carril
a València
va utilitzar aquest argument
2015-2016
va utilitzar aquest argument
i va dir
és necessària
abans del 2015
per tant
llavors la qüestió
de la competitivitat
de les empreses
és una qüestió
que no podem deixar
pel 2020
o pel 2030
independentment
que després
el corredor mediterrani
tingui la seva infraestructura
i la seva inversió
i els seus terminis
d'execució
però ara
és imperiós
tenir aquesta
recordem que la Generalitat
calcula en 186 milions d'euros
el tram entre Castellbisbal
i Tarragona
que és el prioritari
per nosaltres
també és indicatiu
que el conseller
aquesta tarda
visiti l'empresa
Biasef
que ja havia parlat
de fer
una mena de
nus
intermodal ferroviari
dintre de les seves
pròpies instal·lacions
és a dir
que aquí sembla
que s'hi hauria
també
no sé si dir-ne
un gest
ho interpreteu així
i jo crec
una porta d'entrada
la col·laboració
pública o privada
en el finançament
de la qual
per cert
també va parlar
la ministra
la ministra
de Foment
l'altre dia
jo crec que és el mateix
model que estàvem
parlant abans
de les autopistes
és a dir
si ens retornem
l'any 70
algú va aportar
capital
per fer aquelles inversions
doncs ara igual
que la iniciativa
privada participi
jo crec que la iniciativa
és per mercaderies
no és per passatgers
no no i tant i tant
és molt diferent el cas
sí
però si hi ha mercaderies
al final hi ha negoci
hi ha empreses
que hi voldran fer ampliacions
potser de la seva capacitat productiva
i per tant estaran disposades
a pagar aquest piatge
però llavors després
quan hi hagi excedent
llavors
que no serveixi d'excusa
per construir
tercers raïls
en altres territoris
i que aquí
continuem pagant
durant 30 i 40 anys
perquè serem poc competitius
a nivell d'empresa
vull dir que
que anem al tanto
que ja ens va passar
amb les autopistes
i després l'argument
que es defensa
des de la resta de l'estat
vosaltres vau disposar
d'això primer
vau disposar d'això primer
perquè algú va fer un esforç
per tant que
o sigui
que no tornem a caure
en el mateix error
perquè
obrir la porta
al capital privat
i a la inversió privada
per això
mentre sigui una fórmula
que sigui
vantajosa
per l'interès general
i pel gaudi
d'aquesta infraestructura
i tingui després
una
compensació econòmica
pels que han invertit
i han arriscat
justa
doncs jo crec que és
la millor opció
i la més viable
el que passa
és que
jo repeteixo
aquí hem volgut
encetar molts debats alhora
el debat de la façana marítima
el del reu roda
el debat del tercer fil
el debat del Mediterrani
i el corredor
i jo crec que
si hi ha una cosa important
pel nostre territori
és que
la logística
pot ser una font
de generació
de jocs de treball
molt important
acabem
i ens ho hem de creure
que la logística
és una font
de jocs de treball
molt important
sense acabar
el temps de la tertúlia
ho hem parlat
de trens
autopistes
el primer de maig
una mica
els temes d'actualitat
veurem exactament
si el conseller Racudé
avui amb la seva estada
a Tarraona
presenta alguna novetat
o bàsicament explica
el que ja sabem
d'aquest projecte
de tercer raïl
i veurem si hi ha
novetats
en les properes setmanes
Raquel Sanz
Octavi Saumell
Javier Villamallor
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
amb els ulls
a Tarraona Ràdio
i fins la propera
que vagi bé
gràcies
bon dia