Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferents.
Dilluns 11 de juny del 2012.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Benvinguts una setmana més a l'Espai Tothom de Tarragona Ràdio,
un temps de ràdio on intentem parlar d'una manera clara i entenedora
sobre el tema de la discapacitat, d'una manera normalitzada,
per què no? Sense embuts, tal com ràixat.
Avui us hem preparat uns temes que tot seguit us expliquem.
Amb aquesta edició número 111 de l'Espai Tothom,
a la coordinació tècnica tenim el Lluís Comés
i que us parla el Miguel González.
Anem directament al sumari i coneixem els continguts de l'Espai Tothom d'avui.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normal.
Abans de fer esport, i és que avui tenim previst fer una miqueta d'esport
i conèixer un nou programa del Club Esportiu Solc,
ens anirem cap a Sant Cugat del Vallès,
perquè allà dues famílies han creat ATELCA,
l'Associació del Trastorn Específic del Llenguatge.
Coneixerem exactament què és el TEL,
el Trastorn Específic del Llenguatge,
i aquesta associació ATELCA, la primera entitat dedicada exclusivament a treballar
als nens que tenen el TEL.
Parlarem amb la seva presidenta Susana Lozano,
i després sí, escoltarem una entrevista que enregistrarem aquesta passada setmana
sobre el nou programa que han iniciat Tennis Park Tarragona
amb el Club Esportiu Solc.
Ens acompanyaran Serapi Colombo, director de Solc,
també Eli Sosa, l'entrenadora del club,
Xavier Puello, el director esportiu de Tennis Park,
i podrem escoltar també el testimoni de Fernando García,
que és un noi que es beneficia d'aquest programa, d'aquesta iniciativa.
Ens explicarà, a més, d'una manera molt divertida, la seva experiència.
Abans de tot això, deixeu-me que us recordi com cada setmana
quines són les vies de participació,
les vies de contacte que teniu per explicar-nos alguna sugerència,
alguna consulta, qualsevol cosa que se us acudeixi,
podeu enviar-nos-ho al nostre correu electrònic,
elmatí, arroba, tarragonaradio.cat,
elmatí, arroba, tarragonaradio.cat,
i també a través del Facebook, a facebook.com barra tothom,
o a Twitter, a twitter.com barra tothom.tr.
Edició rere edició, consultem també aquestes xarxes socials
i us informem allà de tot el que passarà en els futurs programes.
A través de la pàgina web de tarragonaradio.cat,
també podeu escoltar-nos en directe o descarregar les edicions anteriors del tothom.
De moment, avui en tenim una per fer, així doncs, som-hi.
Fins demà!
Gràcies als companys del digital tothomcugat.cat,
coneixíem la iniciativa sortida de dues famílies sancugatenques
que creaven a TELCA, l'Associació del Trastorn Específic del Llenguatge,
una entitat que des del passat 21 de maig treballa per als nens
que tenen aquest trastorn específic del llenguatge, el TEL.
A més, aquesta entitat és pionera,
ja que no hi ha cap altra a Catalunya del mateix tipus.
Avui conversem amb Susana Lozano,
ella és la presidenta de TELCA,
i mare d'un nen amb trastorn específic del llenguatge.
Aquí ja saludem a través de la línia telefònica.
Susana, molt bon dia.
Buenos días.
Gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio
per compartir amb nosaltres aquests minuts de ràdio.
Susana, què és exactament el TEL?
Pues mira, el TEL és un trastorn del llenguatge
que afecta a l'haviar des de los principios del niño del llenguatge.
O sea, ahí es...
Para que me entendáis, los niños con TEL físicamente van creciendo,
pero el lenguaje no.
El lenguaje se queda estancado, ¿no?
O sea, no adquieren el lenguaje para su edad.
Perquè, en principi,
quan hauria de començar a parlar un nen?
Fins a quan és normal?
Bueno, pues es normal.
A los nueve, diez meses empiezan a decir
papá, mamá, agua, ¿no?
Yo te voy a poner el ejemplo de mi hijo,
que tiene el TEL,
y él tiene tres años y medio
y él está en el lenguaje que solamente dice
papá, mamá, agua y ahí.
És a dir, que a partir d'aquests...
Si...
Vaja, no sé, vosaltres,
quan li vau detectar al vostre fill
que patia aquest trastorn específic del llenguatge?
Pues en una revisión que le hicimos periódicamente
y vieron que el niño no hablaba.
No hablaba y no...
O sea, tenía un año y medio cerca de los dos
y no decían absolutamente...
Simplemente lo que te digo, papá, mamá, agua y ya está.
Y entonces, a raíz de ahí,
se le fueron haciendo pruebas, estudios,
una psicóloga lo iba visitando
y entonces fue cuando se le vio que era un trastorno del lenguaje.
¿Por qué?
Porque mi hijo crecía y el lenguaje no.
Llavors, ell seguirà creixent
i aquest trastorn específic del llenguatge continuarà vigent?
És a dir, no hi ha la possibilitat
que en els propers anys, en un futur,
doncs el nen aprengui a parlar?
Sí, sí.
Bueno, si él es capaz de reproducir papá, mamá,
son capaces de hablar.
Lo que pasa es que es un proceso muy lento, muy largo,
y no todos los niños tienen la misma intensidad de tel,
y pero bueno, o sea, sí que hablan pero mal.
Entenem llavors que es produirà un retras,
un retard en aquest sentit.
Exactamente, bastante grave.
El tel, Susana, està considerat com una discapacitat?
Pues mira, estamos en ello porque, por ejemplo,
en la Comunidad de Madrid lo han reconocido
y nosotros aquí en Cataluña lo que pretendemos con esta asociación
es dar a conocer primero el tel,
porque hay mucha gente que yo creo que no sabe ni que existe
y segundo, llegar a que nos lo reconozcan como discapacidad.
Es una discapacidad no visible, que le dicen.
Sí, perquè el fet, evidentment, pot ser discapacitant,
és a dir, evidentment, hi ha una manca de la capacitat de la parla
i això pot provocar inconvenients a l'hora de, m'imagino,
de la integració fins i tot del nen.
Exactamente, porque pienso que a ellos ahora,
cuando empiezan los colegios, pues se atrasan en la lectura,
s'atrasan en la escritura, o sea, es global, es una discapacidad.
Per donar con eixer el tel, doncs heu creat aquesta asociació,
dèiem, doncs això que és important fer-ho, no?,
perquè per aquesta discapacitat no visible,
no reconeguda de moment allò a primera vista,
quins són els objectius o quins voleu que siguin els objectius
d'aquesta asociació de tan recent creació?
Doncs mira, tenim diverses.
En un principi, el que queremos és que padres, madres,
con sus hijos, se unen a la asociació,
perquè aquí també encuentran el apoyo, no?,
que els pares necessiten.
No, pots parlar, pots comentar, pots compartir, no?
I després d'una part de els nens que ells se veen que no estan sols,
que no són els únics que tenen aquests trastorns, no?,
que hi ha més nens.
i després hi ha la part, el que decíem,
que es reconegui com una discapacitat, no?
Perquè pensa també que tots aquests nens amb tel
van a logòpedes, van a psicòlegs, van a teràpies,
que són molt cares.
Perquè, en quant als models educatius, Susana,
es tenen en compte aquests trastorns?
Bueno, en un principi es tenen en compte,
però amb un mínim.
O sigui, per exemple, mi fill ara en setembre
començarà al col·legi.
I què passarà?
Li hauran de posar algun vellador?
Com ho són?
Doncs mira, en un principi ell començarà a P3
i ell no va a tenir ajuda en P3
perquè nosaltres simplement ens han posat una vegada a la setmana
en un centre on va amb una psicòloga,
però és poc per a Gonzalo.
És evident que té unes necessitats especials, específiques, no?
Exactament, exactament.
Llavors, volem que es reconegui com una discapacitat
perquè puguin donar aquestes ajudes, aquestes beques
i a aquests nens poder-li donar tot el que necessiten,
sinó a tenir gran coste econòmic.
La vostra associació, Susana, treballa a nivell de tota Catalunya?
És a dir, accepteu, esteu oberts a persones, a casos...
A tots, a tots els que es queren unir amb nosaltres,
tot el món té les portes abiertes, a tots.
També han treballat amb nosaltres un grup de psicòlogues, logopedes, audiòlogues
que estan encantades de tot el que es quera unir,
doncs dar-los el seu consell, guiar-los...
Teniu alguna pàgina web, algun lloc on poder dirigir-nos
per conèixer més informació sobre aquesta associació,
fins i tot algun contacte, doncs per si es volen posar en contacte amb vosaltres,
demanar informació, com ho podem fer?
Pues mira, nosotros estamos en Facebook,
con trastorno específico del lenguaje Atelka,
i després tenim una pàgina web que és www.atelka.es.
Molt bé, www.atelka.es.
Aquesta és la pàgina web de l'Associació de Trastorn Específic del Llenguatge de Catalunya,
de la qual, doncs, la Susana n'és presidenta.
Doncs, Susana, moltíssimes gràcies per atendre la trucada.
Ens sumem amb aquest desig que finalment, doncs, vaja,
es reconegui com és degut, doncs, aquest tipus de discapacitats,
i més no, doncs, perquè serveixi per això,
per aplegar a les famílies i per aconsellir aquestes ajudes més específiques.
Muchas gracias a vosotros.
Bon dia, Susana, gracias.
Adiós, adiós.
Obrim l'espai a tothom d'aquest dilluns parlant del Club Esportiu Sol,
que és aquesta entitat recreativa privada que té com a finalitat primordial
la promoció i el foment de la pràctica esportiva,
afavorint el desenvolupament integral de la persona amb discapacitat intel·lectual.
De fet, ja són uns grans coneguts del programa,
hem estat amb nosaltres en moltíssimes ocasions,
i avui, aquest dilluns, doncs, els hem tornat a convidar,
vaja, perquè tenim alguna que altra novetats,
com és, per exemple, el programa d'iniciació al tenis,
del qual de seguida en parlem.
Avui ens acompanyen, doncs, tenim aquí a l'estudi el Serapi Colombo.
Serapi, molt bon dia.
Molt bon dia, Miquel.
Al Fernando García.
Fernando.
Buenos días.
Hola, què tal?
A l'Eli Sosa, que és entrenadora del club.
Eli, molt bon dia.
Bon dia.
I al Xavi Puello, que és el director esportiu del Tenis Parc Tarragona.
Xavi, molt benvingut.
Moltes gràcies, molt bones.
Avui us hem citat aquí, Serapi,
perquè tenim una novetat, una gran novetat,
que és aquest programa d'iniciació al tenis, 2011-2012.
Explica'ns en què consisteix, quin és l'objectiu,
una mica com funciona tot plegat.
Doncs mira, el programa d'iniciació al tenis
és un programa que, a iniciativa de la Federació d'Esports
per a Esportistes amb Discapacitat Intelectual,
la Federació Acell, de la qual formem part,
juntament amb el suport econòmic de la Fundació MAFRE,
ens va oferir, som l'únic club a nivell de província de Tarragona
que ho estem fent actualment,
ens va oferir la pràctica continuada del tenis
amb esportistes, com dèiem, amb discapacitat intel·lectual.
Llavors, aquest és un programa que s'ha de portar a terme
durant tres temporades
i, bueno, els esportistes que nosaltres tenim actualment
són vuit, van iniciar-lo, actualment són sis,
i el portem a terme, com te deia,
Mercè és el patrocini de la Fundació MAFRE
i, sobretot, i molt important,
i després en parlareu amb ells, no?,
a l'entrenedora, a l'Eli, del nostre club
i al Tenis Park, amb el Xavi Puello,
que, bueno, fem la col·laboració amb ells
que, molt amablement, doncs ens han ofert
aquesta possibilitat de portar-lo a terme.
És a dir, que les persones que volen adherir-se
a aquest programa del Club Esportiu Sol,
doncs m'imagino que utilitzen
les instal·lacions del Tenis Park Tarragona.
Com funciona, Xavi, això?
Bueno, aquesta és una proposta que ens arriba
a través de l'Eli Sosa,
que és sòcia del Tenis Park,
i des de l'any passat,
que vam fer un torneig de pàdel,
bueno, de fent, hem fet dos, ja,
de pàdel unificat,
que tractava amb esportistes del Club Sol
i amb voluntaris del Tenis Park,
vam fer un torneig de pàdel
en què fèiem les parelles combinades, no?
Va ser de gran acceptació per part de tothom,
penso que els nens s'ho van passar molt bé,
i a través d'aquesta proposta del Serapi,
de la subvenció de MAFRE,
i la possibilitat de fer aquests entrenaments amb ells,
doncs vam quedar encantats, no?
En cap moment vam dubtar i vam començar,
ja portem quatre mesos,
i la veritat és que estem tots molt satisfets
i molt contents i amb ganes de continuar.
A les vostres instal·lacions,
recordem, situades al carrer de la Cota, no?
Del barri de Cala Romana de Tarragona.
Correcte.
Compteu, clar, amb quatre pistes de terra batuda,
que imaginem que són on tenen lloc, doncs,
aquests entrenaments.
Eli, explica'ns com és un entrenament,
què és exactament el que feu,
què cops és tu com a entrenadora del club?
Bé, principalment, el nostre objectiu
és que s'ho passin bé fent esport,
i en especial amb el tenis,
i els entrenaments consten de tres parts.
La primera part seria l'escalfament,
que acostumem a fer un joc, així, dinàmic, en grup.
Després fem una altra part, més tècnica,
que treballem, doncs, al revés,
a les mats, al drive,
anem fent diferents exercicis,
i l'última part acostuma a ser un exercici col·lectiu,
fem més competitiu,
són partits,
i bé, normalment són així els entrenaments.
És a dir, que no varien tant, no, Xavi,
i potser ens ho explicaràs tu,
dels entrenaments que feu normalment, o sí?
Doncs no, la veritat és que són molt semblants.
Són bastant semblants, no?
Sí, sí.
Sí que hi ha algun membre de l'equip
que potser necessita una especial atenció,
li has de fer uns exercicis més adaptats,
però generalment treballem pràcticament igual
que amb la resta de nanos de l'escola de tenis.
En el cas del Fernando, per exemple,
Fernando, tu formes part d'aquest entrenament,
assisteixes a aquests entrenaments?
Sí.
I com és per a tu un entrenament?
Què t'aporta per a tu aquest programa d'iniciació al tenis?
Com el definiries?
Pues a ver, mucha pràctica,
mucha educación y conocer a gente nueva.
Quant temps fa que estàs fent aquests entrenaments, Fernando?
Pues des del febrer.
Des del febrer.
Sí.
És a dir, que ja portes, doncs, ara així de memòria,
sis mesos, no?
Sí.
Cin o sis mesos, una cosa així.
Serapi, parlàvem de tres temporades,
amb sessions setmanals d'una hora i mitja,
i, vaja, doncs, no sé, què podem esperar?
Veig que la temporada d'enguany s'iniciava el 8 de febrer i finalitza...
Bé, de fet, doncs, ha finalitzat aquests sis de juny.
De cara a les properes temporades hi haurà canvis?
Continuareu com en aquesta?
Com anirà?
Sí, bueno, aquesta temporada vam començar el sis perquè no ens ho havien encara acabat de tancar, no?
I el tema amb el que era la Federació Acell i l'esponsor, no?, a la Fundació Malfre, no?
I, bueno, la idea, com te deia, era...
És, vaja, i el compromís és aquest, no?
Fer-lo durant tres temporades.
i el que conllevarà el tema és que en totes aquelles competicions de tenis,
de l'esport en concret del tenis que faci la Federació,
el nostre compromís i les nostres ganes, i sobretot, doncs, de Fernando i dels seus companys, no?,
és el que puguin participar en les competicions que es facin a nivell federatiu, d'acord?
Per exemple, sense anar més lluny, aquest proper octubre,
tenim un mítin internacional a Vilanova commemorant el famós 92.
Sí, que ja fa 20 anys, no?, del 92.
20 anys, correcte.
Com deia el Serap i els esportistes participants,
en aquest programa prendran part també en aquestes competicions de l'esport organitzat
per la Federació Catalana d'Esports per a Discapacitats Intelectuals.
Fernando, aniràs a l'octubre a Vilanova?
Sí.
Està previst que hi vagis?
Sí.
I què tal? Com ho veus? Com ho esperes, això?
Doncs, ho espero bé.
Vull fer un partit molt xulo.
Vull conèixer més gent.
i vull que, si pot ser, que vinguin tota la meva família a animar-te, no?
Sí.
Perquè a mi m'agradaria preguntar-te, Fernando, com va ser el primer moment
que vas agafar una raqueta a la mà?
És a dir, aquell primer contacte amb la raqueta, què recordes tu d'això?
Doncs recordo el jugador Nadal quan fa...
Sí.
Perquè el tenis ja t'agradava des d'abans?
És a dir, és una cosa que estaves esperant fer-ho, que estaves esperant que ho introduíssim per fer-ho?
Sí, perquè des de petit, quan jo visc a l'Hospitalet, la meva mare em feia un curset de tenis.
Sí.
I des de llavors m'agrada el tenis.
Llavors ja era una cosa que esperaves.
Eli, Xavier, de cara a la integració d'aquestes persones amb algun tipus de discapacitat,
som tots coneixedors que l'esport és un gran element integrador
i imaginem que amb el tema del tenis, doncs, evidentment, també passa, no?
Sí, suposo que sí.
Jo desconec la relació que tenim amb els altres esports,
però pel que hem pogut veure nosaltres amb el tenis,
doncs sí, ens han anat perfecte, ho disfruten, disfrutem nosaltres,
vull dir, encantats de repetir-ho, de seguir així i tot el temps que faci falta.
Sí que vull dir que el Fernando és un dels jugadors estrelles que tenim al grup.
Ella va vindre, que ja més o menys tenia nocions de tenis, com diu ell, havia fet alguna cosa.
Clar, si havia fet alguna cosa amb anterioritat, no?
Doncs ja anàvem una mica més d'avantatge.
Molt bé.
I esperem que faci un bon resultat, que disfruti molt i que deixi el parell joven.
Esperem que sí que de cara a l'octubre, doncs, el Fernando tingui sort amb aquests partits,
perquè, Fernando, a banda de l'esport, quines altres aficions tens?
Quines altres coses t'agrada fer?
M'agrada fer també de porter, que a les Olimpiades l'any passat vam anar a Figueres
i a mi m'han elegit de porter de handball i vaig parar dos penals.
Molt bé.
Ostres, Déu-n'hi-do.
Sí.
És a dir, que també vas començar amb bon peu, eh?, amb això.
Sí.
A nosaltres aquí a Tothom també ens agrada veure aquesta pesa en personal de cadascú,
però això també m'agradaria preguntar-li a l'Eli com arribes tu, Eli, a ser entrenadora del club
i què et mou a dedicar-te a aquesta disciplina, diguéssim.
El culpable és el Serapi.
Sí, com a molta gent, no? Serapi, suposo.
Molta gent et fa la culpa, Serapi, d'això.
Sí, sí, ja ho veus, ja ho veus.
Sí, sí, sí.
Però és una bona culpa, no?
Sí, sí.
És una bona culpa.
I li estic molt agraïda perquè és una experiència molt bona i de veritat m'agrada molt
i li recomano a tothom que si ho poguessin fer que ho fessin.
Sí.
I tot va ser perquè, bueno, jo he fet esport tota la meva vida i quan vaig arribar a l'escola
Solc, jo era entrenadora de bàsquet d'un equip i l'any següent m'ha proposat al Serapi
si volia participar, és entrenadora juntament i uns companys més aquí al Club Solc i ho vaig
acceptar i ja porto quatre anys, potser?
Ja, tot i que no ens ha agradat dir-ho, de fet el lema del tothom és que tots som
iguals i a l'hora diferents.
Sí que és veritat que hi ha unes petites diferències a l'hora d'entrenar un equip
i després, doncs, entrenar un altre equip com seria el del Club Esportiu Solc, no?
Estaríem d'acord, Serapi, que petites diferències les hi ha a l'hora d'entrenar.
Sí, evidentment, el que has de fer és, com abans comentava el Xavi, no?
És qüestió d'adaptar una mica les exigències d'un entrenament a les possibilitats
que té la persona que ho està fent, aquell entrenament, no?
A partir d'aquí, doncs, bueno, treballar de forma el més global possible,
que és molt més fàcil, però d'una forma molt específica,
perquè a vegades els moviments molt concrets costen molt, d'acord?
I després, doncs, anar fent aproximacions envers el, en el cas del tenis,
doncs, el cop concret del tenis i anar tirant, sobretot és qüestió de pràctica, no?
A partir d'un inici.
I en el cas del Xavi, que imaginem també que ha entrenat, doncs,
la persona és ami sense discapacitat.
Xavi, es nota aquesta diferència que comenta el Serapi?
Bé, com ha dit el Serapi...
No ens agrada allò diferenciar, eh, però...
Com ha dit el Serapi, sí que treballes tots els cols igual que la resta de gent,
igual, igual, practiquen volers, drives, rebes, saque,
estan aprenent a comptar, els nímils de les pistes,
vull dir, molt bé tot igual que els altres.
El que sí que és cert que al nivell tècnic treballes una mica més global, no?
Si en un altre potser et fixaries més en aquell cop i el poliries més i tal i qual,
d'aquesta manera és més general, no?
Que es preparin bé, que et marquin bé, que fiquin la bola a dins,
tot més global, més genèric.
Fernando, quin és el teu moviment estrella?
Bueno, a mi, al revés.
És la que et surt millor, eh?
Sí.
Molt bé, molt bé.
Serapi ja per anar tancant i per anar somiant una mica,
quan podrem somiar en una competició on precisament no haguem de fer aquestes diferències,
és a dir, que persones amb algun tipus de discapacitat puguin competir
o puguin participar en uns jocs totalment integrats.
Ui, és un repte...
És un repte difícil, duro.
És un repte elevat, elevat.
Anem treballant en aquest sentit, a veure, hem de pensar que...
Jo sé que s'estàvem fent també algunes coses, no?
Ja directament des de la Federació i de cara a les escoles...
Sí, sí, a veure, nosaltres...
I que coses se'n fan, eh?
I estem, no?, per la labor.
Pensem que l'esport, en definitiva, no deixa de ser, doncs, un dret, no?,
que té tothom, no?, i com és el dret a l'educació,
com pot ser el dret a qualsevol altre aspecte, no?
Llavors, nosaltres portem el nostre gra de sorra en aquest sentit.
El que estem és superagraïts a clubs ordinaris,
i quan dic ordinaris m'hi refereixo a clubs treballant en persones
sense cap mena de discapacitat,
i que aquests clubs, com ara el Tenis Park, no?,
ens obri portes i ens doni l'oportunitat de, bueno,
de demostrar que, malgrat algun hándicap que podem tenir,
doncs també podem ser, bueno, jugadors de tenis,
o corredors d'atletisme, o jugadors de...
de Humble, o Humble, i de fet també aquest segon torneig de Padel Unificat,
doncs que també ho heu fet conjuntament,
i que, doncs també valia la pena comentar-ho.
Nois, doncs, moltíssimes gràcies per compartir aquests moments.
el Fernando, ja t'hi quedaries, eh, a la ràdio ara, Fernando?
Sí, m'ajudant.
A vivir, me quedaria a vivir.
Doncs quan vulguis, quan vulguis, aquí estarem.
Serapi Colombo, Fernando García, Eli Sosa i Xavi Puello.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
moltíssima sort en els projectes.
Fernando, molta sort de cara a l'octubre.
i esperem que ens ho vinguis a explicar.
D'acord.
Ah, i quan vulguis, veig a casa meva, que toco la bateria.
Ah, també, també.
També ens hauràs d'enviar un CD,
ens hauràs d'enviar un CD perquè el posem.
D'acord.
Vinga, gràcies a tots, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Ja ho veieu, doncs, hem fet una mica d'esport
amb la gent del Club Esportiu Sol,
que hem viatjat cap a Sant Cugat del Vallès
per conèixer la nova associació ATELCA.
Aquests han estat els continguts de l'Espai Tothom d'avui.
Nosaltres hi tornarem, però, el proper dilluns,
a partir de les 11 i alguns minuts,
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Que passeu una molt bona setmana.
A la part tècnica ens ha acompanyat el Lluís Comes
i qui us ha parlat, Miguel González.
dosis, suassetatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatat