Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Juliol, des del Juliol.
Però m'imagino que va estar vinculat al gremi des de fa anys.
Sí, home, des que vaig néixer, des que vaig néixer, tota la família.
Com explicaries el gremi de Marejans amb una persona de fora de Tarragona?
Què li diries?
Bueno, home, explicar el gremi de Marejans a una persona que és de fora de Tarragona
doncs començaria pels seus orígens, no?
Els orígens és una societat, diguéssim, que ve de la mutualitat, de l'ajuda, no?
I a poc a poc ha anat creixent.
Pensa que el gremi de Marejans és del segle XIII,
la data del segle XIII i allò eren els primers pescadors, navegants,
mariners que hi havia a la ciutat i una mica aquesta funció gremial.
Aquesta funció gremial ha anat avançant amb el temps
i tot ha de dir que encara mantenim una petita paga
per la gent jubilada del gremi,
que aquesta, mentre puguem, sempre la seguirem mantenint.
I ara ha esdevingut més una entitat molt centrada en temes ara
la Setmana Santa, Timbals i mantenir el patrimoni que tenim des del segle XIII.
El fiel de l'últim que deies.
Ara, bàsicament, què feu?
Perquè segurament potser la resta de ciutadans us coneixen
per la vostra participació a la Setmana Santa.
Home, si més no, és el moment en què més es visualitza el gremi de Marejans.
El gremi de Marejans té activitat durant tot l'any,
i manté, encara que sigui de forma molt puntual,
l'ajuda amb el tema, diguéssim, marítim i protectora.
Però, bàsicament, el nostre fort és,
o més es visualitza el gremi de Marejans és la Setmana Santa,
amb els dos passos que tenim,
el Sant Sopar, el Sant Enterrament,
les dues bandes de Timbals,
el Sant Sopar, el Sant Enterrament,
la corda armats que acompanya el pas del Sant Enterrament.
Aquest és el fort.
També tenim un esplai que està dintre el bar i que li donem nom,
però, evidentment, la gent coneix el gremi.
Quanta gent sou ara, més o menys?
Quanta gent us moveu al voltant del gremi?
Al gremi som 700 socis, ara.
Són 700 socis.
Pensa que no vol dir 700 famílies, no?
Al gremi no només té gent que viu al Serrallo, com diu Ferran.
La gent sí que té un origen serrallenc,
però tenim gent que actualment està vivint a Torre d'en Barra,
tenim gent que actualment està vivint a Port de la Selva
i formen part del gremi de Marejans
perquè familiarment és una cosa que ha anat de generació en generació
aquest esperit i sentiment.
És una cosa que dels anys, vull dir,
una cosa que passa de família a família.
Hi ha una vessant sentimental que aquesta és molt difícil d'explicar,
però és la que es manté.
Tenim el gremi de Marejans,
tenim la confraria del pas de la presa de Jesús.
Ferran, jo crec que coneguda també popularment una mica
com els pescadors, no?
Vosaltres sou els pescadors.
El pas de la presa de Jesús, de la confraria pescadors.
Vosaltres també quina activitat ara, bàsicament, feu?
Està molt vinculada a la Setmana Santa o va molt més enllà?
No, no, nosaltres, tal com ha dit el Jordi,
estem vinculats dintre la Setmana Santa, el dia endreçant,
però durant tot l'any que es preparen diferents actes
i es fan diferents activitats.
ara mateix a l'associació del pas de la presa de Jesús,
que fa com a associació, fa tres anys que estem formats,
perquè fins ara, doncs, ho portava la confraria pescadors.
La confraria pròpiament, no?
La confraria pescadors.
Aleshores, després, perdona, va haver-hi un moment
en què vau decidir crear-ho l'associació?
Sí, bueno, a veure, ja hi havia unes persones
que cada any que es dedicaven solament a treballar
el que és pel pas i per la Setmana Santa.
I en el 2008, doncs, d'acabar amb dir,
escolta'm, mira, el que sí que podríem fer, doncs,
és formar una associació,
que vam formar l'associació del pas de la presa de Jesús,
que el president és el Josep Toles,
Armel, Pitu Mosquits,
i, bueno, vam començar en el 2009,
ja ens vam constituir,
i, bueno, i a partir d'aquí,
doncs, estem portant tot el que és els actes,
igual que sigui d'administració,
que de secretaria,
que preparar actes,
igual que pel divendres sant,
com, per exemple, l'ara que estem treballant per l'Opuscle.
Quan acabem l'Opuscle,
després, juntament,
en Esmerejans, el dia 24,
farem el del Via Crucis.
Després, aquest any,
d'aquest any farem els 20 anys
de portar el pas a l'espatlla,
que també volem preparar actes,
no?
I com això és, hi ha tot...
I aleshores us heu desvinculat d'alguna manera
ja de la confrèdia de Pescadors?
No, no, no, no, no,
no estem dins.
Estem dintre de la confrèdia de Pescadors,
el Pitu, que és el president,
és el vicepresident
de la confrèdia de Pescadors,
però, bueno, doncs,
hem format aquesta associació,
doncs, per portar-ho
el que és amb el tema administratiu,
preparar actes,
preparar, doncs,
tot el que és,
tot el del divendres sant,
preparar opuscles,
doncs, buscar abanderats,
a veure,
d'alguna manera nosaltres també estem vinculats,
estem vinculats dintre de la confrèdia de Pescadors,
però, bueno,
ara, doncs,
hem format una junta,
que som tots membres,
que cadascú té la seva tasca,
i així, doncs,
anem.
Quanta gent esteu al voltant de l'associació?
Us moveu?
Mira,
al voltant de l'associació
vam començar,
quan ja ens vam constituir com a associació
en el 2009,
ara farà tres anys,
poquets,
vam començar,
doncs,
molt pocs,
i a poc a poc,
doncs,
hem anat,
perquè hem fet socis,
i ara estem al redor,
en aquests tres anys,
d'unes 250 persones.
Bàsicament,
tots pescadors i famílies de pescadors?
No,
tal com ha dit el Jordi,
que, a veure,
el barri,
a veure,
no d'on,
per tant,
la majoria són pescadors,
però també hi ha gent
que no és de dintre del barri,
sinó que és de Tarragona,
ciutat,
o de fora de Tarragona.
O de fora de Tarragona.
Però, bueno,
que de moment,
doncs,
cada any,
cada any,
a veure,
aquest any,
hem incrementat bastant els socis,
i estem contents,
perquè fins ara,
doncs,
el que és l'associació,
conjuntament amb la Junta Directiva,
i amb la Cofredia de Pescadors
funciona,
funciona molt bé.
I l'agrupació con Coral,
Joan Lluís,
explica'ns una mica ràpidament
la història.
Bé,
la Coral
té els seus orígens
fa molts anys,
quan el Serrallo
encara sopava
a bord de les barques,
i després de sopar
anaven al bar
i cantaven
cantaven
avaneres
i cantaven
caramelles.
Allò era
uns orígens
de gent,
doncs,
que disfrutava
de la vida
molt més cara,
encara que
tenim televisió
i tal,
però
disfrutaven cantant.
No hi havia crisi.
I llavors,
doncs,
cantaven les caramelles
el diumenge
de ressurrecció,
però va arribar
un moment
que l'any 78
vam decidir
fer uns estatuts,
i crear
l'agrupació
Coral Serrallo,
on ja
les veus
eren
quatre veus,
tenim
masculines
i femenines,
avui en dia
som 32 cantaires,
quasi tots
molt grans,
perquè a la jumentut
no li tira el cant
quan és una cosa
que tindria
que tirar-nos
perquè
t'ajuda
a passar problemes
i arribes allí
a vegades cansat,
però surts
cantant.
Això és molt important
i això
és el que fem,
i feu molta cosa,
feu molts assajos
o
oreu el vostre ritme?
No, no,
nosaltres sempre fem
un assaig a la setmana,
el dilluns
de vuit i mitja a deu
i bueno,
i després
fem actuacions
les que
ens inviten,
realment aquí a Tarragona
no en fem gaire,
n'en fem més fora
de Tarragona,
però també és una funció
que és una part
del que volem
és donar a conèixer
el barri
i el donem a conèixer
amb el que sabem fer,
que és cantar.
I sou només els 32
o al voltant dels 32
on hi ha més gent
aficionada,
més o menys?
tenim bastant simpatitzants,
tenim una gran directora,
una gran directora
i que el que volem
és intentar
continuar la mantinguent
perquè
costa,
costa
que amb 32 cantaires
amb les subvencions
a baix
com van,
que cada vegada
hi ha menys subvencions,
però que no ho entens,
però cada vegada
hi ha menys subvencions,
sí,
sempre parlen de la crisi,
però hi ha crisi
pel que es vol,
no pel que realment
té que hi hagi crisi.
Jo crec que,
bé,
no vull entrar
en detalls
ni vull fer una crítica
airada
a les entitats,
però crec que
si perdem
perdem
el poc que es fa
a Tarragona,
no entenc
per què hi ha cultura
de l'Ajuntament
amb tant personal.
I,
escolta,
ja em deies
que sou 32,
hi ha un assageu
habitualment?
a dalt del restaurant
a la Puda,
que hi ha una sala
molt maca.
La sala de l'edifici
de la confraria de pescadors.
Exacte,
la sala de l'edifici
de pescadors,
que és una sala
molt maca,
està molt malament,
tenim vidres trencats
i hem posat
cartons i tot
perquè no passem
tant de fred
els assajos
ara a l'hivern,
però,
estem bé,
hi ha en bon ambient
i disfrutem.
I tradicions
com les que comentaves
de les caramelles
han anat perdent?
No,
nosaltres
fem les caramelles
el diumenge de Ressurrecció
cada any
i fem,
com a barri,
fem dues actuacions,
una per Sant Pere
i una per Nadalenques
el dia de Nadal.
El Joan Lluís
de la Coral
deia clar,
com que la gent jove
no vol venir,
doncs aquí som 32
que anem aguantant
el tipus.
Suposo que als joves,
Ricard,
us agrada més tirar foc.
Volia fer una observació,
perdona.
Sí que,
almeny,
el Ferran ha dit
que el Serrallo
avui en dia viu mil,
abans no vivien 700,
avui en dia en viu mil,
però
tenim que donar gràcies
a que no som mil
serrallancs,
sinó que a Tarragona
hi ha molts serrallancs
i molts simpatitzants
del Serrallo.
Això fa que,
per exemple,
a la Coral,
avui en dia
hi ha més cantants
que no viuen al Serrallo
que no pas del Serrallo.
Jo els hi voldria
agrair personalment
i aprofitant
que estic a la ràdio
a totes aquestes persones
que tenen
sentiment serrallancs,
que ens ajudin
a tirar endavant
aquestes tasques.
I aquí acabo
la meva intervenció,
però crec que
aquests se mereixen molt
els títols de Serrallo.
A veure,
Ricard,
vosaltres preferiu tirar
foc
que no cantar.
Bé,
més o menys...
Explica'ns,
explica'ns una mica
la història
dels Diables
i de la Víbria,
per a aquells
que no la coneguin.
Nosaltres vam començar
abans del 1990,
el 1990
és quan es va fundar
la Colla,
però uns quants anyets més
una persona
que tots coneixem
allà baix del Serrallo,
el senyor Miguel Tirado,
va començar
a ensenyar
el que és un timbal,
a tocar els timbals
i un grup de joves
d'allà baix
van decidir
comprar una sèrie
de timbals
per poder acompanyar
el Sant Pere
i la Verge del Carme
a tots els processons
del barri.
Llavors,
clar,
només podíem tocar
dos cops l'any
i vam dir,
home,
comprar timbals
per dos cops l'any
és justet.
I vam dir,
saps què,
per què no muntem
una colla de diables
que teníem
el senyor Miguel
de la zona de València
i com a bon valencià
li agrada
el foc.
Perdó,
Manuel,
Mergi Jordi,
se m'havia acabat.
Li agradava
tot el que és
la zona pirotècnia
i entre Manuel
i Miguel
vam començar
a fer
la colla de diables
i després
altres persones
que es van anar
involucrant del barri
i poquet a poquet
el 1990
es va constituir
la colla de diables
Boromar del Serrallo
i l'any 1993
es va presentar
un projecte
a l'Ajuntament
que era la víbria de Tarragona
i l'Ajuntament
ens el va acceptar
ens va ajudar econòmicament
i el 1993
va néixer
el que és ara
com es coneix ara
Colla de Diables
Boromar del Serrallo
i víbria de Tarragona.
I sou els mateixos?
Som els mateixos.
Ho dic perquè hi ha gent
que jo crec que encara
de vegades us confono
la colla de diables
i els de la víbria
són uns altres.
Hi ha gent que
després de 19 anys
perquè la víbria
enguany fa 19 anys
que encara no sap
que som els mateixos
i som exactament els mateixos
que avui anem amb la víbria
i demà anirem amb Diables
o avui anem a un lloc
i demà anem a un altre.
Quants sou més o menys?
Al voltant del grup quanta gent?
Entre Diables,
la víbria i la víbria petita
rondem els 140-150 persones.
I aquesta xifra
l'heu pogut mantenir
durant aquests anys
de manera més o menys estable
o hi ha hagut alts i baixos?
Normalment és la xifra
que nosaltres treballem habitualment
entre 120-140 persones.
Hi ha anys que potser
es baixa una miqueta
anys que puja
cada any
o normalment quasi cada any
sempre entren 10 persones noves
que ja ho tenim més o menys calculat
que d'aquestes 10 persones noves
l'any següent
5 marxen
i 5 es queden.
Llavors anem creant
una mica de cicle
de regeneració de personal
que clar,
hi ha gent que porta
molts anys a l'entitat.
Jo ara mateix porto
22 anys
que és des de l'any
que es va fundar
però quan encara en tinc 29
me'n queden uns quants anyets.
Vas començar aviat.
Jo vaig començar
quan es va començar
que teníem un germà gran
els 3 germans més grans
que jo hi eren
doncs jo m'hi vaig anar cap allí
tot el que era fer
sarau i soroll
i hi ha gent que té 40 anys
que bueno
ja ve menys
però clar
tenim gent de 20 anyets
de 19
inclús de 4 i 5 anyets
que comencen amb la víbria
petita
i que són el nostre relleu generacional
jo d'aquí uns anyets
doncs plegaré
perquè ja em tocarà
i els que ara en tenen 15
doncs seran els que els hi tocarà
tirar endavant.
El fill d'això últim
que comenta el Ricard
i un cop exposada
la realitat
d'aquestes 4 entitats
que són 4
de les moltes que hi ha al ser rai
el Ricard creu que anirà
per alguna de les altres entitats
que avui estan aquí representades
o d'altres que n'hi ha?
perquè aquí es pot detectar
un cop hem vist
la realitat
de les 4 entitats
una certa fractura generacional
és a dir
vosaltres representeu
la gent jove
la gent que sortiu
amb els timbals
amb el foc
i les altres 3 entitats
representen potser
gent més aviat gran
o no?
Sí i no
jo crec que les entitats
de Setmana Santa
jo per tradició familiar
i per sentiment
jo soc marejant
jo toco des de fa molts anys
vaig començar amb el Sant Sopar
i ara estic tocant
ara mateix amb el Sant Enterrament
mon germà petit
toca el Sant Sopar
els meus germans grans
si no eren portants
eren timbalers
d'un dels dos passos
la meva família
està en el gremi de marejants
la meva àvia
va fer un dels
la vestimenta
i els tratges
del Sant Sopar
som molta gent jove
a tota la banda
del Sant Sopar
i del Sant Enterrament
som tot gent
que no arribem als 40 anys
potser costa una miqueta més
amb la part de la Coral
amb la Coral
haurem de fer una campanya especial
de promoció
de captació de gent
Jordi
tu reformaries
que esteu fins i tot barrejats
entre vosaltres
que hi ha gent
que pertany a diferents entitats
Sí, home, mira
a veure
és que el que em diuen
vull dir
el sentiment de serrallenc
quan el tens
el tens
i llavors
com que al barri
tenim moltes institucions
d'una o l'altra
ets
i si pots
ets de bàries
jo amb el Joan Lluís
que
som cosins germans
ja ho heu vist
Mallol i Mallol
ja ho hauran observat
els deients
que tenen algun vincle
a la família
Mallol i Mallol
els Cagueta del Serrallo
estem aquí
una mica
jo també he sigut de la Coral
jo vaig ser
de la Coral
vaig ser dels fundadors
de la Coral
fins que vaig tenir 18-19 anys
llavors
és aquest salt
generacional
em va canviar la veu
ja no em volien
però bueno
no és veritat
però també
amb el tema jovent
les entitats
que podrien ser més tradicionals
com poden ser
les entitats de Setmana Santa
doncs
en el seu moment
estem parlant
de quan ell parlava
de Miguel Tirado
vam crear
les bandes de timbals
que ajuden
a mantenir viva
aquesta història
això és clau
les bandes de timbals
la música de la Setmana Santa
és bàsica
per incorporar gent jove
i que aquesta gent jove
el que fa
ha portat
el seu pare
o ha portat
el seu cosí
o ha portat
la seva novieta
i és aquest manteniment
que és inevitable
evoluciona tot
evoluciona tot
i quan abans
els passos
anaven amb bandes
de música
i tal
ens han tingut
que reinventar
per donar aquest fruit
i seguir
seguir vius
la Flama
amb el Ferran
abans
ho estava comentant
que és molta
la feina
que es fa
molt
amb el treu
la gent que porti
el pas
que cada any
et continuï
la Coral
són 32
però que vol dir
que aquest seguiment
no és fàcil
i aquest reinventar-se
amb el Jovent
a nosaltres
gràcies a Déu
ens hem sortit
amb aquesta vessant
aquesta Flama
i sí que
tots som molts
els que estem aquí
no només d'una agrupació
són de diverses coses
Ferran, tots a la Coral
Joan Lluís també
és de la Gremi
és que l'edat
sí, sí
està clar
aleshores
però a banda
que hi hagi
molts serrenyents
que estiguin
en diferents entitats
entre vosaltres
com a entitats
us relacioneu molt?
Joan Lluís
parleu de
mira estem fent això
estem preparant allò
us trobeu de tant en tant
encara que siguin
no
jo crec que
o cadascú
fa una mica
clar la seva
i ja està
cadascú
té la seva junta
i funciona
jo crec que això
inclús jo
li vaig parlar
a Ferran
fa un temps
que seria interessant
coordinar les activitats
ja es coordinen
perquè entre nosaltres
parlem
vull dir
això no hi ha cap problema
quan necessites una cosa
el truques
i en seguida
està tothom obert
a tot
perquè si
el serrenyent
si algú té
és que està molt obert
i ja participa en tot
però
crec que potser
seria bo
crear
un conglomerat
una coordinadora
una coordinadora
on puguem estar
tots assentats
i a vegades
parlar
del nostre
sí perquè
això no passa
no us trobeu
un cop o dos cops
a l'any
entre tots
formalment
per dir
ens trobem
sí
per exemple
fer un cafè
per Sant Pere
actuem tots
però cadascú
separat
ara
el Ferran
que està aquí al costat
coordina bastant
perquè ell és el president
de l'associació
de veïn
llavors també
ell
intenta coordinar
les entitats
no pot tindre
una intervenció directa
perquè cada cop
té la seva personalitat
jurídica
però sí que
intenta col·laborar
en totes
i en tots els actes
em sembla que
tampoc cal coordinar gaire
en el sentit que
tothom sap el que ha de fer
quines són les dates
puntuals de l'any
en què s'ha de sortir
i s'ha de fer
més o menys
tothom tenim clar
que Sant Pere
surt tot el barri
al carrer
la Verge del Carme
surt quasi tot el barri
al carrer
i és el que deia ell
Joan Lluís
Ferran
doncs més o menys
fa com si diguéssim
un punt d'anexa
d'unió
moltes vegades
per exemple
aquest estiu
fa
sortireu
com ho tenim
el cotem
al correr foc
farem això
farem això
sí Ferran
no et preocupis
que més o menys
ja tenim la
ja ho tenim en compte
diguem més o menys
nosaltres tenim intenció
de sortir
aquesta hora
que us va bé
doncs més o menys
fa una miqueta
d'anexa d'unió
i com que total
ells
estem a la planta baixa
de l'associació de veïns
i nosaltres estem a la planta de dalt
doncs si no ens veiem
cada 15 dies
cada dues setmanes
bona tarda Ferran
bona tarda
més o menys ens veiem
i un altre tema
doncs que acaba
treure el Ricard
tema de locals
i de
i de
en fi
de locals
o de seus pròpies
entenen o no entenen
les entitats
Ferran
aquest tema
estem
molt
molt
abandonats
a veure
nosaltres
el que sigui
de què voldríem
perquè perdona un moment
la Coral ja ens ha dit
que assajava
al damunt de
sí ensaixa
ensaixa allí
però a veure
no té local
per dir
ja
per tant
un moment
ja que fas aquesta intervenció
per exemple
nosaltres anem a molts puestos
ara teníem que anar
a Palamós
a cantar i tal
i nosaltres no podem portar
corals de fora
perquè no tenim cap puesto
que es puguin ni canviar
és a dir
ni lavabos
llavors clar
una vegada
que vam voler fer
una trobada de corals
van vindre 4 corals
aquí
me van dir de tot
vull dir
realment
ho vam fer
amb un tinglado del port
però no hi havia ni serveis
ni per poder canviar
i tal
això no és manera
de poder fer actuacions
des de llavors
no n'hem fet cap més
o sigui
cada any
invitem a dos corals
però amb els dos actes
per Sant Pere
i per final d'any
però no
els invitem
amb una sola
perquè és que no hi ha mitjans
no hi ha més capacitat
els diables
i la llibre
on esteu?
doncs nosaltres estem
a l'associació de veïns
que la cofredia
el pòsit
com el coneixem tots
ens va cedir
la part de dalt
doncs un raconet
però clar
és el que diem
som 160 persones
amb un despatxet
de 25 metres quadrats
30 com a molt
és on guardem
tot el material
i el guardem
com bonament podem
però és exageradament
insuficient
no teniu ni una sala
de reunions
teniu la sala de reunions
cedida
per l'associació
de veïns
tots teníem l'esperança
que l'ajuntament
de l'econom
ens va dir
igual que Castells
igual que tots
faria la casa
de la cultura
serrallanca
que és un edifici
que està a l'entrada
del barri
es va dir
que sí
que sí
abans de les eleccions
però bé
tots sabem
el que passa
davant de les eleccions
i després
se'ns han oblidat
i el gremi?
el gremi
ja t'he dit
que és una entitat
que ve del segle XIII
i gràcies
als presidents
que hi ha hagut
abans
que jo
han fet un patrimoni
i han fet un patrimoni
que en el seu moment
era més gran
i s'ha hagut
però ara ja està consolidat
des de
aquí tenim
jo tinc una herència
que és el tiet Marianet
que va fer
un gran què
el tiet Marianet
Mariano Mallol
i els altres presidents
que han estat
després de Mariano Mallol
i abans
doncs sempre el gremi
han intentat
mantenir aquest patrimoni
tant dels passos
com d'unes propietats
que tenim
jo no ho teniu
el tenim
el tenim
el tenim al Serrallo
al carrer Sant Pere
tenim uns baixos
que són del gremi
i allí és on tenim
diguéssim
la nostra seu
però allí tenim la seu
diguéssim
administrativa
o més
més
més bonica
després tenim una casa
al carrer de Mar
on guardem desmuntats
els passos
els passos
desmuntats
al carrer del Mar
i això Ferran
era el que dèiem
el principal problema
el que no tenim
no tenim locals
l'altra vegada
que vaig vindre
ja us ho vaig dir
a veure
nosaltres
amb el ventall
cultural
que tenim
allí baix
al barri
necessitem
una casa
de les entitats
és que no és
que ho volguéssim
és que ho necessitem
tres passos
tres passos
de Samara Santa
la Coral
Vidria
Correfocs
inclús ens agradaria
que vingués
la colla
la colla
castellera
gegants
els nans
timbalers
necessitem
tindre
llavors
el que llavors
ens reunàvem
llavors sí que ens podríem
reunir
totes les entitats
perquè estaria bé
que fos
en un únic edifici
en un únic edifici
per un bé comú
per a preparar les festes
per a preparar les sortides
cadascú
una mica
com ho hem dit abans
que tots
jo a banda de president
del Gran i Marjan
també formo part
de la colla
de xicats del Serrallo
i ell deia
i aquí hi ha un projecte
que està
de quan està aturat
suposo
per al moment
en què ens trobem
que és
unes dependències
que van entrar al Serrallo
que eren part
del ministeri
pont de la peixina
a l'esquerra
perquè la gent
ens entengui
eren part del ministeri
estan seguides
a l'Ajuntament
l'Ajuntament
ara té una història
de canviar alguna cosa
i en aquest moment
que hi ha
però us aniria bé
totes les entitats
tu que ara també parles
com a
Colla Castellera
estaria bé
tenir
si és que
és lo seu
és lo seu
és lo seu
és el que necessitaríem
al barri
és el que necessitem
és el que
és el que no hem volgut fer
i el que necessitem
durant anys
a la coral
també li aniria bé
clar
és a dir
que estaríeu
tots d'acord
els diables
tenim la vibra infantil
la petita
la tenim
dins un magatzem
del Pòsit
que sort
que el Pòsit
ens l'ha cedit
però tenim allí
entre caixes de peix buides
però la tenim allí
tapada damunt d'uns palers
i tapada en plàstic
perquè no se'ns faci molt bé
perquè no tenim lloc
on poder guardar
la bèstia petita
aquí hi ha bàsicament
dos problemes
un
sales de reunions
per trobar-se
o per assajar
i després
on guardar material
com els passos
els timpels
l'última vegada
que vaig vindre jo aquí
amb la Mercè
que vam estar parlant
amb aquesta
de l'associació de vins
això ja ho vaig dir
a veure
totes les entitats
que hi ha culturals
allà baix al barri
tenen en compte
la coral
on ho té
a l'associació de veïns
als
els correfocs
ho té repartit
per tot arreu
per tots els baixos
i allí un pot
també passa
el gràmit de marejans
i passa
amb
totes
amb totes les entitats
on està tant de material
noi
està tot repartit
pel barri
que
on està
on està repartit
aquell material
és d'aquest
és de l'altre
no
perquè ens ho deixen
i ens ho deixen posar
si no fos així
seria impossible
tirar endavant les entitats
i malgrat els problemes
malgrat els problemes
deu-n'hi-do
la riquesa
no
cultural
i associativa
que
ho sentiu especialment orgullosos
m'imagino
no
d'això
amb això que estàs dient
de repartiment
hem de dir
que el museu del port
té tot el que són
tota la documentació
de la gràmia de marejans
cedida
té l'arxiu
l'arxiu
l'arxiu
això que diu
no tenim espai
de l'arxiu
i el vam cedir
al museu del port
a l'arxiu
de la gràmia de marejans
el van cedir
a l'arxiu del port
no al museu
al museu
tenim la part d'objectes
tota la part documental
està cedida
a l'arxiu del port
una mica també
és que tant
el museu
com l'arxiu
estan a la zona
no són del serrallo
però estan a la zona
del serrallo
i una mica
nosaltres moltes vegades
ho hem dit això
si es vol
donar a conèixer
la història
del serrallo
i que la gent
la pugui veure
un dels llocs
on se pot cedir
el material
està en el museu
o en l'arxiu
depèn de quin tipus
de material sigui
perquè així
es posa a l'abast
de tot el públic
pel museu
passen 9.000 escoles
l'any
i el total
de volum de públic
que passa
és al voltant
de 20-22.000 persones
és un mirall gran
perquè la gent
pugui
pugui conèixer
que evidentment
el museu del port
no és només serrallo
perquè és la història
del port en general
però també
hi pot ser representat
i això sí que nosaltres
no ho podem fer
si no s'encedeix
els elements
deia ja per acabar
que això
malgrat les dificultats
de falta de locals
o de guarda els jocs
la vitalitat
que demostreu
no sé si és per sentir-se
especialment orgullosos
per penjar-se
medalles
fins i tot
no
medalles jo no crec
però per sentir-nos orgullosos
del nostre barri
sí
som persones
que sempre ens ha agradat
fer coses
perquè
ara per desgràcia
ja no es fa
però abans es feia
la passió
es feia els pastorets
i jo crec que sempre
hem sigut un barri
molt dinàmic
per falta de lloc
sempre hem sigut un barri
amb ganes de fer coses
amb iniciatives
som gent de colinquiet
no ens agrada estar quiet
diguin per acabar
el moment més màgic de l'any
a nivell personal
participen en una
de les entitats
que representen
home
inevitablement
el divendres sant
divendres sant
Ferran
nosaltres també
com a associació
del pas de la presa
de Jesús
també
divendres sant
per nosaltres
és per el que treballem
tot l'any
ara estan en ple
sassà
Josep
per cert
amb els passos
amunt i avall
amb el bullís
sí
nosaltres
el concert de Sant Pere
que aquest any
tot farem a Vaneres
molt bé
on el feu?
a fora?
a l'església
a l'església
sempre fem els concerts
sempre a l'església
sempre
nosaltres
al correfoc de Santa Tecla
el correfoc de Santa Tecla
és el màxim exponent
de la pirotècnia
tenim la grandíssima sort
en aquesta ciutat
que disposem
d'un dels tres millors
correfocs de Catalunya
i una cultura
de la pirotècnia
molt bona
ja no tant
amb gent
amb els diavies
del Serrallos
sinó que tenim
el Vall de Tarragona
el drac
del Cos del Bou
el Bou
la Vibria
i n'altres
i tenim una grandíssima sort
en aquesta ciutat
del món de la cultura
doncs ens quedem
amb aquests quatre moments
quatre moments
molt personals
de quatre persones
que representen
més de quatre entitats
perquè més d'un està
més d'una entitat
tot això Mercè
per tancar aquesta sèrie
d'espais
que hem dedicat
al Serrallo
per recordar
que tenim en marxa
el projecte
del llibre
i de l'exposició
encara es pot
lliure material
algú que ens escolti?
oficialment avui
és l'últim dia
que hi havia de la recollida
però evidentment
si hi ha algú
que encara
sent i té
de fet avui
abans de pujar aquí dalt
han vingut
dues o tres persones
a portar fotografies
encara tenen uns dos o tres diets
perquè ens ho puguin portar
però hem de dir
que hem recollit
al voltant
d'unes 900 fotografies
fotografies
de diferents temàtiques
que evidentment
ara s'han de triar
algunes són bastant repetitives
però doncs bé
que crec que podrà donar
bastant una imatge
àmplia
de tots aquests temes
que hem estat parlant
al llarg d'aquest mes
de febrer
serà molt interessant
a veure si d'aquí uns mesos
tenim aquesta exposició
i aquest llibre
que ens expliqui
la realitat actual
però sobretot
la història del Serrallo
avui hem parlat
de la vitalitat cultural i social
amb el Jordi Maiol
del Gremi de Marejans
el Ferran Diago
de la Confreria del Pas
de l'Associació del Pas
de la Presa de Jesús
el Ricard Virgili
de la Colla Diables Boramar
i Bíblia de Tarragona
i amb el Joan Lluís Maiol
president de l'Agrupació Coral
a tots quatre
moltes gràcies
que vagi molt bé
molta sort
i en fi
visca el Serrallo
com sempre
gràcies a tots quatre
i gràcies a la Mercè Tudrà
com a coordinadora
del Museu del Port de Tarragona
fins la propera
bon dia
a vosaltres
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies