Sintonia de l'Espai de Salut, com cada dimecres,
un espai que fem amb el suport de la xarxa social i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui volem tractar el tema dels trastorns del ritme cardíac
i per això ens acompanya el cap de l'àrea de cardiologia
de la xarxa Santa Tecla, el doctor Lluís Olivan.
Doctor Olivan, molt bon dia.
Molt bon dia.
I com cada dimecres també ens acompanya,
ell és el fil conductor de l'Espai cada setmana,
el doctor Javier Oliac, que és el director de l'Hospital Santa Tecla.
Doctor Oliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Abans de parlar amb l'expert,
això de trastorns del ritme cardíac, què vol dir?
Doncs que el cor...
S'et'accelera.
S'et'accelera, o et va molt a poc a poc,
o bé, encara que el ritme dels batecs
acabi sent una freqüència normal,
que seria entre 60 o 80 per minut,
però que aquest ritme tingui alts i baixos,
sense que s'acceleri una mica,
o sense que apareixi una contracció que no toca,
és a dir, que hi ha diferents motius
i diferents maneres de parlar del que és el trastorn del ritme.
I, a més a més, amb conseqüències també molt diferents,
des que no nota res,
que també és una cosa relativament habitual.
Què vol dir? Que podem tenir un trastorn sense notar res?
Exacte. A tenir una sensació de palpitacions,
a tenir una pèrdua de coneixement,
o a morir, el que és això de la mort sobtada,
que a través dels esportistes d'elit,
doncs ens ha cridat l'atenció en els darrers temps.
Molt bé. Doctor Ivan, doncs,
aleshores, quants trastorns del ritme cardíac podem tenir?
N'hi ha molts?
Bueno, n'hi ha un ventall molt ampli,
però jo diria que n'hi ha un de molt freqüent,
per exemple, que ara és palpable, no?
Segurament el doctor Guillac i jo,
que no estem habituats a parlar a la ràdio,
hem fet una mica de descàrrega d'adrenalina,
i això comporta que la nostra freqüència augmenti.
Vol dir que el seu ritme...
Per tant, el meu ritme no és l'habitual.
Per sort el tinc molt baix i pujo poc,
però segurament n'hi ha un.
I aquest és molt benign, no té cap importància,
i no té cap transcendència.
Taquicàrdia per estrès.
Taquicàrdia per estrès?
Per estrès.
Però això seria el més habitual, ara?
Bueno, hi ha molts...
Per exemple, el nostre context social que tenim ara,
o context econòmic, amb les dificultats de feina
que hi ha al nostre entorn.
Segurament hi ha molt d'estrès laboral.
L'estrès laboral comporta sempre reflexes alerta
i descargues d'adrenalina.
Per tant, comporta que les arítmies en general
són molt més freqüents,
siguin en forma de palpitacions,
siguin en forma de batecs prematurs,
siguin en forma d'arrítmies més complexes.
Per sort, les que produeixen morts sobtades
són poc freqüents i no cal alarma a la població.
Però tot això d'arrítmies, palpitacions,
tenir més palpitacions,
això ens ha de preocupar?
Si és pràcticament a diari, molt sovint,
o forma part d'aquest context que ens explicava
de vida estressant que portem
i, a més a més, accentuat en un context de crisi econòmica?
Sempre la part d'arrítmies del cor,
que és una de les parts que ha evolucionat més
a la cardiologia en els últims 20 anys.
Generalitzar el terme és arribar a simplificar-ho molt.
hi ha unes 200 arítmies diferents,
n'hi ha des de les més simples, més freqüents,
i amb menys importància, amb menys traducció,
amb complicacions,
i les, per sort, les menys freqüents,
que són les que donen més complicacions.
Dintre d'elles, diferenciar potser el terme palpitació,
que no és més que és un terme que es fa servir molt a la població,
tinc palpitacions,
i això no és més que la percepció del batec cardíac.
Quan un batec és més fort del compte,
teòricament el percibim,
però a la millor la freqüència és normal,
el ritme del cor és normal.
I això no és cap problema.
I això no dona cap problema.
Simplement estàs nerviós.
De 9,9% de les vegades.
I, en canvi, quan hi ha trastorns del ritme cardíac,
o perquè va ràpid, o perquè va a poc a poc,
o perquè ja m'encança, o perquè n'hi ha de prematurs,
és quan realment parlem d'arrítmies.
I aquí és un temps d'estudiar els pacients.
Aleshores hi ha arrítmies.
Arítmies.
Moltes tipus d'arrítmies.
Molts tipus.
Doncs expliquem-nos quines són les més freqüents.
Si intentem simplificar al màxim,
diríem que hi ha les arrítmies per batecs prematurs,
que hi ha un alentament del batec,
però que és un batec normal,
que no té més importància quasi sempre.
Hi ha les arrítmies per freqüències lentes,
que normalment, això és, per exemple,
un dels casos més flagrants és els esportistes,
que realment fan molt d'esport, no?
Hi ha una adaptació del cos
amb un predomini parasimpàtic,
i això fa que la freqüència del cor,
en condicions basals, sigui molt lenta.
Això no té cap transcendència.
Quan una freqüència molt lenta va associat
a mereixos, problemes de rendiment,
llavors hem d'intentar averiguar
si hi ha un trastorn del ritme cardíac
que requereix una terapèutica,
sigui amb fàrmacs o sigui amb dispositius implantables,
que en parlarem més tard.
Freqüències lentes.
Freqüències lentes,
algunes poden ser normals,
altres poden ser patològiques,
amb transcendència clínica que s'han de tractar.
Per altre costat, diríem que hi ha les freqüències ràpides.
Les freqüències ràpides,
també la que he comentat abans,
un ritme ràpid perquè hi ha alguna cosa que ens està estressant
no té més importància.
Un ritme ràpid en condicions tranquil·les
s'ha d'averiguar la causa.
Hi ha causas tan benignes
com pot ser un mal funcionament del tiroides
que acceleri la freqüència del cor,
que el que hem de tractar és la disfunció
de la glàndula que ho produeix,
en aquest cas el tiroides.
Hi ha trastorns electrolítics,
gent que pren determinats fàrmacs
o dietes errònees
que produeixen trastorns a la sang
que condicionen arítmies cardíaques.
Hi ha problemes post-infart de miocardi,
insuficiència cardíaca,
van amb ritmes ràpids.
O sigui, anar esgraonant
des de les arítmies benignes
fins a les arítmies més malignes.
Cada una d'elles té un tractament diferent.
Aleshores, freqüències lentes.
Tornem un pas enrere.
Freqüències lentes.
Perquè això sembla que...
Jo diria que és el que pot estranyar més
a la gent que ens estigui escoltant.
Això, quan es pot percebre?
Quan hi ha una evidència
que una persona té problemes,
un trastorn de freqüència lenta del cor?
Hi ha dues possibilitats.
Un, perquè tingui mereixos,
perquè no pot fer la vida habitual
perquè el seu cor va molt lentament.
I altres, per un baix rendiment,
perquè veu que va a un ritme més lent,
es mira el pols o la tensió,
com quasi tothom fa,
i es troba a una freqüència lenta.
Doncs és quan hi ha que averiguar la causa.
I quines causes?
Poden haver-hi moltes?
Normalment, simplificant,
el cor funciona amb la finalitat
d'intentar bombejar la sang a l'organisme
i, per tant, que l'organisme funcioni.
Llavors, teòricament, perquè funcioni,
la sang arriba a la part de dalt del cor,
que són les aurícules.
Hi ha una contracció de l'aurícola,
l'espitxa cap a la part de baix del cor,
cap als ventricles,
i del ventricle, amb la contracció del ventricle,
teòricament, l'envia la circulació general a l'aorta
i després a les artèries a tot el cos.
Així arriben els nutrients,
l'oxigenació, així funcionem.
Perquè això funcioni,
com a totes les cases,
sempre hi ha uns circuits elèctrics
perquè això sigui així.
El musclasol no faria res.
Hi ha circuits especialitzats elèctrics,
que són els que generen els impulsos elèctrics,
que ho transmeten per unes cèl·lules específiques del cor,
que arriben a uns nòduls
que ho reparteixen de la part de dalt del cor
a la part de baix del cor.
Les freqüències lentes poden ser
o perquè hi ha un estímul extern
que lentifica la fabricació dels impulsos elèctrics
a la pila del cor,
o bé perquè hi ha un mal funcionament
de la conducció elèctrica del cor
que impedeix que els impulsos de dalt
passin a la part de baix.
Estratificar cada un d'ells
a cada nivell
com això repercuteix
sobre el funcionament del cor
i prendre la decisió terapèutica
el tractament que requereix aquest pacient.
Per aleshores, aquí en tractaments
també hi ha diferents possibilitats?
Sí, tant, des d'eliminar la causa,
gent tremendament entrenada
que va amb freqüències molt lentes,
que fa trastorns de la conducció importants
i que a la millor assumint
que si no és un professional
baixant el grau d'entrenament
ja n'hi ha prou,
fins a indicacions de marcapassos
perquè realment hi ha hagut
com si haguessin tallat cables elèctrics
que condueixen malament l'electricitat
i que llavors amb dispositius implantables
que generen impulsos elèctrics
de manera artificial
es supleix la freqüència de la cor
i el pacient fa una vida absolutament normal.
I això en alguns casos
pot tenir complicacions?
Són poc freqüents.
Tot en medicina té els pros i els contres.
Sempre superem els avantatges i els inconvenients.
El 99,9% de les vegades no té cap complicació,
la tècnica és molt rutinària
i amb poca repercussió,
però sempre hi pot haver una infecció
a l'hora d'inserció del marcapass,
una complicació per a ruptura d'una electrode,
són molt poc freqüents.
Però en medicina mai és el 100% eficaç i efectiu.
I aleshores tornem als ritmes ràpids,
jo quan tenim aquests trastorns aquí,
la varietat també ens deia
que de causes era molt àmplia, no?
Molt àmplia, molt àmplia,
des de causes, com he comentat,
estrès laboral, estrès a la feina,
estrès a la família,
com...
I això com se soluciona?
Això que està tan de moda,
perquè clar, com que estem passant
una època tan difícil,
això té una solució?
Facilíssima, com sempre en medicina,
exercici, canalitzar l'estrès
cap a una bona direcció.
Ja hi som.
S'ha d'aprofitar.
Aquesta és la millor...
És la més simple
i que no implica prendre fàrmacs.
A partir d'aquí, si realment...
Perquè això, perdoni,
està tot lligat amb ansietats, estrès...
Sí, sí, sí.
Això, taquicàrdia, guarritmi,
en fi, les expressions que vostès utilitzen...
Sí, sempre, fa dos milions d'anys,
quan hi havia un reflexo d'alerta,
una fera ens amenaçava,
hi havia una descàrrega de adrenalina,
la adrenalina ens posava basoconstricció,
augmentava la freqüència del cor,
contracció muscular,
i això era un reflexe de fugida.
Com que ara no fugim,
ho transformem en coses.
Ho transformem en tremolor,
en suor,
en palpitacions,
en tota una sèrie de coses
que si ho canalitzem correctament
com és cap a l'esport,
teòricament això baixa molt
i deixa de molestar.
Perquè, clar,
arreglar la feina a vegades és complicat.
I afegeixo la vida sana.
La vida sana, evidentment.
Menjar saludable...
Perquè hi ha determinats aliments
que prenem que poden accelerar
el ritme cardíac,
la cafeïna, per exemple.
l'alcohol també té afectació
sobre el ritme cardíac,
és a dir,
que és l'esport
i és un estil de vida,
que moltes vegades aquí
n'hem parlat nosaltres,
com a millor factor preventiu
per moltes coses.
Si no ho solucionem de totes maneres
d'aquesta manera,
hi ha fàrmacs?
Llavors, sí,
llavors tenim tota una sèrie de fàrmacs
per...
Clar, hi ha arrítmies benignes
amb fàrmacs relativament senzills
que ho solucionen,
enlenteixen la freqüència del cor
de manera artificial.
Quan són arrítmies complexes,
hi ha fàrmacs antiarrítmics,
que realment la investigació
està molt avançada
i cada any en surt algun de nou.
I amb això també ho solventem.
I quan són arrítmies malignes
amb un potencial
de mort sobtada per al pacient,
llavors implantem una sèrie de dispositius
que capturen l'arrítmia, l'eliminen
i eviten la mort sobtada del pacient.
Tot això en els últims cinc anys
ha evolucionat moltíssim,
tenim moltes armes,
només és arribar al bon lloc
i que l'hi tractin.
A veure, anem per parts,
perquè aleshores els tractaments,
puc intuir que algunes vegades
poden ser gaire bé de per vida?
O no?
O són tractaments de curta durada
i aquella persona ja haurà solucionat
el seu problema d'arrítmia?
Depèn de la causa, suposem.
El que he comentat abans,
una disfonsió d'una glàndula,
un hipertiroidisme,
augmenta la freqüència del cor.
Podem donar un medicament temporalment,
quan normalitzem la glàndula
podem suprimir el tractament.
Algun tipus d'arrítmies,
també avui en dia tenim un tractament
molt efectiu que és l'ablació.
Tècniques que el que van és localitzar
l'origen de l'arrítmia
o tallar amb radiofreqüència
un cable suplementari,
tallar un focus que s'excita més al compte,
suprimir l'arrítmia,
retirar el fàrmac.
En els casos que això no és factible,
el tractament sol ser indefinit.
I en els casos d'arrítmies més complexes,
la implantació de dispositius
per evitar la mort sobtada
ja és de per vida.
Heu utilitzat l'expressió
arrítmies malignes.
Això què és exactament?
Què vol dir?
O quan es produeixen aquestes circumstàncies
per determinar que hi ha
una arrítmia maligna?
Normalment hi ha dos grans compartiments.
Un seria potser el més conegut
que és pacients que han tingut un infart de miocardi,
que se'ls ha anat part del muscle cardíac,
l'han perdut.
Per tant, té una capacitat de bomba del cor
molt marmada
i aquests ja sabem que potencialment
produeixen arrítmias.
Antigament les tractàvem amb fàrmacs,
amb fàrmacs anaven malament.
Des de fa uns 5-6 anys
aquests són els candidats
a implantar uns dispositius
que amb el terme que sol coneixes
és el DAI,
que no és més que un desfibrilador,
un element capaç de capturar
o produir un xoc elèctric,
fer un reset sobre el cor
i tornar a recuperar el ritme normal,
evitar la mort sobtada.
Aquest seria un grup per sort molt petit.
Hi ha arrítmies d'aquestes
que no hi ha una causa coneguda
que aniria idiopàtica,
es traduït,
origen desconegut.
N'hi ha de genètiques,
n'hi ha de familiars,
n'hi ha de causes desconegudes.
Quan teòricament poden posar
en perill la vida del que té això,
també es tracta amb aquests mateixos dispositius
que acabo de comentar.
El desfibrilador implantable.
Exactament.
I encara hi ha alteracions genètiques
com són allargaments del coté,
una ona que veiem en l'electrocardiograma,
que la medim,
que quan és molt llarga
sabem que potencialment
també poden provocar
arrítmies
i que alguns fàrmacs
ho poden empitjorar.
Quan hi ha hagut
un event de mort sobtada recuperada,
algú que fa l'arrítmia maligna,
que cau a terra
i algú l'aconsegueix reanimar
i el porta a l'hospital,
també són candidats
al mateix aparell,
al desfibrilador implantable.
Però aleshores,
amb aquest aparell,
quan s'aplica,
és a dir,
i fan aquest reset,
que m'ha semblat una metàfora,
en fi,
una imatge molt gràfica,
jo,
com si fos un ordinador,
perquè comenci
des de zero el cor,
aquell pacient
ja té el problema solucionat
o no?
A partir d'aquí,
precisament,
comença tot un procés
de control
i de tractament llarg.
Sí,
el problema solucionat
per aquell episodi.
Sí,
clar,
però aleshores,
pot fer nous episodis...
Perquè això suposo
que és indici
que pot tornar a patir-ho,
no?
Exacte.
El dispositiu porta
una càrrega de bateria
que ho pot fer
en diverses ocasions
i cada vegada
són més sofisticats
i cada vegada
fan menys descàrrega elèctrica
i cada vegada
el que fan
és més capturar l'arrítmia
i enlantir-la
per un mecanisme
que el pacient
ni ho nota.
Hi ha més trastorns?
Perquè n'ha comentat uns quants
i no sé si encara
n'hi ha més causes
circumstàncies
que ens puguin explicar això,
trastorns que puguem patir el cor.
Més o menys...
També volia parlar
d'un altre ritme
molt freqüent
perquè com que
la població
s'envelleix
i la previsió
és que
envellim més
i seríem més grans
cada vegada,
hi ha una de les ritmes
més conegudes
que és la fibrilació auricular.
Com?
La fibrilació auricular.
Traduït vol dir
un ritme irregular
de la part de dalt del cor
que moltes vegades
es pot manifestar
o amb símptomes
per mareig,
per cansament,
per palpitacions
o el gran problema
és que moltes vegades
el malalt no ho sap
i no es manifesta.
I això passa ja
en una edat avançada?
A partir dels 65 anys
5% de la població,
a partir dels 75 anys
8% de la població
és l'arrítmia més freqüent.
Ha parlat de la part
de dalt del cor.
Del cor.
I aleshores expliqui'ns
quines característiques té
això, aquest trastorn?
Això no és més
que una contracció
irregular
i ineficaç
de les aurícules
de la part de dalt del cor
que teòricament
és incapaç
de bombejar correctament
la sang
a la part de baix del cor.
Amb sí,
el tractament
és relativament senzill,
el gran problema
d'aquesta arrítmia
és que precisament
té una capacitat
de fabricar
coalls de sang
perquè la sang passa
a poc a poc
es remansa
a les aurícules
pot fabricar
un coall de sang
i si el coall de sang
surt
se'n va cap al cap
produeix una embòlia
l'atac de feridura
que deien abans.
Això
també hi ha
una investigació
molt avançada
amb molts anticoagulants
tenim l'històric
que es coneix tothom
pel nostre entorn
que és el sintrom
actualment
comencen a aparèixer
d'altres
com a alternativa
que es van col·locant
amb certs tipus de malalts
la investigació
està oberta
però almenys evitem
moltes de les embòlies
que abans vèiem urgències
als hospitals.
És a dir, que clar
un problema al cor
pot causar aquesta embòlia
i suposo que cada cop
es troben amb més casos
perquè la població
afortunadament en veieix
però bateix aquest problema
al cor.
Això és important
detectar-ho i tractar-ho
per evitar...
I com es detecta
doncs, ha dit?
A partir de...
Amb un senzill electrocardiograma
o...
Però perquè el pacient
la persona gran
nota palpitacions
un ritme accelerat del cor
o per quin altre símptoma?
Si ho nota
anirà al seu metge
i l'hi farà
si no ho nota
normalment
com que es fan
controls rutinaris
amb hipertensos
i amb gent gran
i amb diabètics
electrocardiogrames de rutina
moltes vegades
amb un electrocardiograma
de rutina
amb un pacient
que mai s'ha queixat de res
se li troba
i se li troba
la fibrilació auricular
és a dir
ell no haurà notat res
però en un electrocardiograma
se li notarà
i en aquest cas
el tractament
el que va és
que la sang
no sigui tan espessa
és a dir
intentar prevenir
que es facin coags
coaguls
o coalls
perdó
no tant
alterar
la contracció
de l'aurícola
sinó que
la sang
no s'espasseixi
i no provoqui
aquests èmbols
o trombos
que van al cervell
més coses
doctor Lion
que el veig aquí
amb apunts
ja que havia fet
un petit guió
per parlar
potser
sempre es bonic
nosaltres hi parlem
cada any
de les novetats
l'any anterior
traslladar això
en un programa de ràdio
és complicat
però ho he intentat
simplificar moltíssim
almenys perquè es vegi
que hi ha un esforç
darrere de la medicina
molt important
per solucionar
problemes
molt freqüents
de la medicina
en el nostre cas
quan parlem
de les arítmies
i parlem
de la cardiologia
potser
tota la investigació
que hi va haver
l'any passat
on es van
haver modificacions
de guies europees
on hi va haver
modificacions
de comportament
davant d'arrítmies
va ser
amb la que comentava
fa moment
amb la fibrilació auricular
amb la fibrilació auricular
l'any passat
es van presentar
dues molècules noves
una
no cal dir el nom
perquè tampoc no és
el foro adequat
però vull dir
una per intentar
solventar
l'arítmia
la fibrilació auricular
quan és ràpida
molesta
i produeix símptomes
als malalts
a urgències
que és capaç
de fer
el que abans
ho fèiem
amb un xoc elèctric
o amb medicaments
de manera lenta
aquest nou producte
és capaç
de fer-ho
en 11 minuts
amb pocs efectes secundaris
per tant
és un gran avenç
no està comercialitzat
suposem que
en 6
12 mesos
ho comercialitzaran
i tenim un arma més
per atacar
aquesta arítmia
també
es va presentar
la dronidarona
és una molècula
que ja comença a sonar
antigament
teníem la miodarona
això és el nom farmacològic
que la gent no coneix
que també
dintre
que ens han limitat
en un perfil
molt concret
de malalts
ens ha tret
un gran efecte secundari
del que teníem fins ara
que són les disfuncions
de tiroides
i l'afectació
de pulmó
ens queda encara
una afectació
poc freqüent
però que s'ha de tenir
en compte
del fetge
que per això
no tothom
se'n beneficia
s'han presentat
tècniques
d'ablació
tècniques
que mitjançant
cateterització
del cor
localitzar
els focus
de les arítmies
i suprimir
on se genera
l'arítmia
i per tant
suprimir-la definitivament
amb un perfil
de malalts
no amb tots
ni molt menys
no hem de traduir
que totes es curen
hem de traduir
que les paroxístiques
les cavades
les treivades
no les té
i que són
localitzades
en una sola zona
del cor
se'n beneficien
amb un percentatge
molt alt
però també ha sigut
un gran avenç
i segurament
en els següents
dos-tres anys
acabarem de solucionar
pràcticament
el 80%
de les fibracions auriculars
i
també
ha avançat
moltíssim
el que he comentat
abans
amb la implantació
de DAIS
buscar el perfil
de malalt
que se'n beneficia
d'aquests
desfibriladors
implantables
es van publicar
com a sis estudis
i van haver
més de cent i pico
d'articles
en diferents revistes
del món
per arribar a canviar
les guies europees
de quin mal
aplicar
aquests dispositius
per salvar
més vides
potser això
ha sigut
el que
ha canviat
més
el 2011
això vol dir
que s'avança
molt
afortunadament
i sobre el tema
dels desfibriladors
que no em sortirà mai
la paraula
cada cop
és que clar
aquesta també ha estat
un aparell
i és una expressió
que s'ha posat
relativament de moda
des de fa
poc temps
això serveix
per qualsevol
persona
amb el problema
que ens comentava abans
amb la fibrilació auricular
no
serveix amb les aritmies
malignes
amb condicions
molt concretes
serveix amb un percentatge
molt baix
de malalts
amb aritmies
perquè això
de que estiguin
de que a vegades
alguns diuen
és que aquests aparells
haurien d'estar
en molts llocs
per atendre
qualsevol urgència
això ja
ja va ser un canvi
que es va fer
sobre el 2009
2010
que ja no parlem
dels implantables
ja estàvem parlant
dels implantables
però els externs
els que teníem
a urgències
de l'hospital
els que teníem
a les UCIs
de l'hospital
els que teníem
a les plantes
de l'hospital
el que han fet
és buscar
sistemes alternatius
més senzills
més petits
i col·locar-los
en llocs públics
que d'una manera
automàtica
i sense saber
medicina
puguin captar
les morts
sobtades
desfibrilar-los
fer-los
fer-los
recetar el cor
i salvar vides
això ja se'n posen
en camps de futbol
se'n posen
aquí encara anem
una mica retressats
la idea és anar-ho implantant
en llocs
d'acumulació de gent
a Estats Units
que ens porten
molt avantatge
amb tota estació
de tren
amb tota estació
o aeroport
amb tot camp
de futbol
o d'esports
o d'altres esports
on hi ha concentració
de gent
ja ho tenen
els tenen localitzats
els tenen assenyalats
i amb instruccions
molt senzilles
perquè la gent
els faci servir
Acabo
anem cada cop
amb més trastorns
de tot tipus
si sumem
tots els tipus
de rítmies
o de trastorns
de freqüència
lenta
que ens comentava
anem cada cop
amb una societat
amb més trastorns
en el ritme
cardíac
malauradament
no tenim per què
no té per què
augmentar
llevat
que quan més
envelleixi
la població
més freqüent
seran les arítmies
però amb la població
global
no té per què
augmentar
llevat de les que he comentat
que són les més benignes
derivades de l'estrès
per això li deia
entre població
cada cop més gran
i més estrès
i més problemes
per això ho deia
si això volia dir
automàticament
augmentar
aquest tipus
de trastorns
alguna cosa per acabar
doctor Olíac
sí
sí sí
què?
el consell de sempre
no no
ens hem deixat
jo crec que
ha sortit
d'alguna manera
però jo penso
que val la pena
incidir-hi
i ens hem deixat
de parlar
de com es diagnostica
a part de l'exploració
física bàsica
sobretot
la prova principal
és l'electrocardiograma
és una prova
molt senzilla
però que a partir
d'un electrocardiograma
es poden diagnosticar
la majoria
de les alteracions
del ritme cardíac
però amb això
què vol dir doctor
que qualsevol persona
que pensi
que pot tenir
algun problema
que demani
de fer-se un electro?
bueno
qualsevol persona
que pensi
que té un problema
ha d'adreçar-se
al seu metge de família
i a partir d'aquí
les exploracions bàsiques
que farà el metge
de família
que serà
l'auscultació cardíaca
bàsicament
i la tensió arterial
i a partir d'aquí
decidirà
si s'ha de fer
un registre cardiogràfic
i el registre cardiogràfic
com a tal
detecta
la majoria
d'alteracions
després hi ha
una segona
línia
diguem-ne
de possibilitats
diagnòstiques
perquè hi ha vegades
que alguns
d'aquests trastorns
no es detecten
que llavors són
o bé registres permanents
o bé proves
de basculació
en fi
hi ha altres
possibilitats
però bàsicament
és l'exploració física
i sobretot
pensar que
un registre electrocardiogràfic
que en la majoria
dels casos
ja pot detectar
un trastorn del ritme
doncs així
acabem
avui hem parlat
del cor
amb el doctor
Lluís Olivan
responsable cap
de l'àrea de cardiologia
de la xarxa
Santa Tegla
doctor Olivan
moltes gràcies
per les seves explicacions
i fins la propera
fins la propera
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies al doctor
Lluís Olivan
i al doctor
Javiuliac
el director
de l'hospital
Santa Tegla
l'emplacem
fins el proper dimecres
fins la propera setmana
gràcies
moltes gràcies
adeu
adeu