Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquesta jornada d'aquest edi-shows,
Rufaus, 8 de novembre, avui en tres companys periodistes.
Carles Magrané, editor en cap del diari dirall més i
l'«Elcab Nicolai Altès».
I el diari Tarragona.
Bé.
Seguim l'actualitat en l'onestiu de Pobl???
de la qualitat al monestir de Poblet?
Som-hi.
De fet, ja sabeu que aquests dies hi ha aquestes jornades,
el primer congrés de Mediterrani sobre Smart Green Cities.
Ahir començava, avui continua,
i avui també hi haurà la cluent de les jornades.
I una de les persones que intervindrà
és el pare prior del monestir de Poblet,
en Lluca Turcal,
perquè exposaran l'experiència del monestir
on han aconseguit posar plaques fotovoltaiques,
reduir el consum d'aigua i gasoll,
apostar per productes orgànics i per un hort ecològic.
i, a més a més, ben aviat també arribaran els molins de vent.
Podem parlar, doncs, en aquests moments amb el pare prior,
Lluca Turcal, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com estem?
Molt bé, sóc aquí a Tarragona, de fet, el congrés aquest.
Sou al congrés, eh?
A punt per prendre part també en aquesta jornada.
Què exposareu d'aquesta experiència del monestir?
I com va anar? Com va ser aquest canvi
o aquesta aposta decidida per la sostenibilitat
i el medi ambient?
Bé, el que exposareu avui més aviat
és les conclusions del congrés,
però sí que tenim un estant on ens poso una mica
de tot el que ha anat dient vostè.
I l'experiència d'aquest canvi,
d'aquesta conversió ecològica que anomenem nosaltres,
va començar ara fa uns cinc anys,
una mica real, doncs,
dels problemes que el canvi climàtic
està portant a tota la humanitat.
i, en la mesura que podíem nosaltres,
intentar fer alguna solució que ajudés a disminuir,
per petita que fos, doncs, aquests efectes.
Vostè és pare prior,
però vostè és físic, no?,
de formació.
Això ha estat decisiu a l'hora d'apostar per aquest canvi?
M'ha ajudat,
el que passa és que pensava que la física
l'hauria deixat quan vaig entrar al monestir,
es veu que no, és un mal que portem a dintre
i va fent el seu camí.
Però, evidentment, m'ha ajudat a l'hora de triar
les solucions més adequades pel monestir,
perquè, doncs, les més eficients, en aquest sentit,
doncs, el que ha estudiat física,
em permet entendre processos que potser,
diguem, altres persones no haurien entès, no?
Quan va començar aquesta, podríem dir, batalla ecològica al monestir?
El 2007 vam començar,
amb el tema, sobretot, d'estalvi d'aigua.
Vam començar a treballar,
que teníem un estalvi, un consum exagerat,
vam començar a veure què passava
i, a partir d'aquí, vam començar a estalviar
des del 80, el 90% de l'aigua que consumíem fa 5 anys.
I això ha anat treballant-se, després,
en temes d'energia, d'il·luminació solar,
amb el tema de residus,
aprofitament, doncs, de tota la fracció orgànica,
pels horts, etcètera.
L'estalvi, en aquests 5 anys, ha estat important?
Sí, en aigua, ja li dic, estem arribant ja al 95% de l'aigua
que consumíem fa 5 anys.
A nivell de gasoil, hem arribat a estalviar al 50% del consum
i la nostra proposta serà, doncs,
intentar arribar a consum zero de gasoil
i passar-nos a biomassa, segurament.
A nivell elèctric, també s'ha rebaixat,
com que, de fet, també ha anat creixent una mica amb instal·lacions així.
Ara tornem a estar als nivells de com estàvem fa 5 anys,
però que haurien estat, diguem, superiors
si haurien fet també aquest creixement d'establiments
amb els consums que teníem fa 5 anys.
Aquí, per a prior, tenim tres companys de periodistes,
Carles Magrané, Sara Sanz i Octavi Saumell.
Ells estan prenent nota, eh?, d'aquestes dades que estan donant,
perquè suposo que ho troben molt interessant.
No sé, podeu fer una pregunta per a prior.
Aprofiteu la vinentesa, però no ho sé.
Home, amb el temps que ja estan treballant,
si aquest model s'ha anat exportant,
si heu hagut d'anar a explicar-lo,
si sabeu d'altres monestirs que ho hagin adoptat, també.
Sí, de fet, l'any 2009 vam fer una declaració
als monestirs d'Arsenys de Catalunya,
que és veu bona aquí a la província,
en Vall d'Onzell a Barcelona i Solius a Girona,
per també treballar conjuntament tots aquests temes.
Aquests quatre monestirs ho estem treballant així.
Sé que també a Sant Benet de Montserrat
han començat a treballar algunes coses d'aquest tipus.
A Montserrat també els va interessar una mica.
I ara ho estem parlant també amb altres monestirs
de l'Orde a nivell d'Europa.
hi ha un viatge a Hongria també per parlar d'aquests temes.
I hi ha també un altre monestiu canadà
que estaria interessat a tirar endavant aquestes propostes.
Octavi, Carles.
Sí, no, abans que havies comentat,
almenys en la introducció,
el fet que aviat una de les propostes serà
la dels molins de vents.
Ho dic perquè sempre acostuma a portar força polèmica
la instal·lació d'aquest tipus d'aparells,
encara que sigui a nivell estètic.
quina és la proposta que hi ha plantejada?
La nostra proposta evidentment
no és posar molins de vents convencionals
d'aquests que es veuen a les carenes de les muntanyes,
sinó de microgeneració.
Són molins que tenen un metre d'alçada,
un metre i mig,
a més, són d'eix vertical,
o sigui que giren al voltant del seu propi eix,
i això tenim l'avantatge poblet
de tenir totes les torres del monestir
obertes per la part de dalt
i per tant quedrien completament integrades
dintre del recinte monàstic.
Aquesta ha sigut una de les apostes
que hem anat fent constantment
de totes les instal·lacions noves o infraestructures
i integrar-les completament
amb el valor patrimonial,
perquè evidentment el monestir
el que ha de primar més
és tot el valor estètic de bellesa
i de cultura que hi ha a l'art patrimonial.
I això, si no ho tenim en compte,
farem un ñapi, no només del que volem.
La meva pregunta seria
si ho veu viable
extrapolar aquest sistema de funcionament
a una ciutat com Tarragona.
No sé si necessitaria una inversió elevada
per poder treure rendiment
d'aquest tipus de funcionament.
Aquestes immersions, sí,
són quantioses,
però quan es comença,
ja som veient els resultats,
els retorns de capital
són bastant també importants
i llavors no es pot fer tot de cop,
evidentment,
però si es va començant per una part
vas poder treballar
per anar fent altres coses.
La nostra proposta d'estar en aquest Congrés
és precisament per això,
per oferir-nos una mica com a exemple
per que altres ciutats,
i sobretot ciutats que tenen nucles històrics
patrimonials,
doncs puguin tirar endavant també aquest tipus de reformes,
perquè, bé,
si nosaltres hem aconseguit de fer en poc temps,
tenir aquests resultats,
em sembla que altres ciutats
que poden tenir més capacitat,
diguem,
de treball i d'inversió,
doncs han d'anar més ràpids.
Quin balanç en fa del Congrés,
d'aquest primer Congrés
pel que puc veure fins ara?
Com a iniciativa és molt bona
perquè estem posant sobre la taula aquests temes
que nosaltres estem ja treballant de fa temps
i que, doncs,
s'han de començar a conscienciar
una mica tots plegats
per millorar la nostra relació
amb el medi natural,
perquè, si no,
ens podem carregar el PNC ràpidament.
Crec que les ponències, doncs,
estan bé,
estan donant idees
que són forau suggerents,
i sobretot la conferència
del senyor Rifkin, doncs,
que és una de les persones
que ha pensat més
com millorar aquestes relacions
amb el medi ambient.
Crec que va ser
de les més esperades,
almenys per part meva,
i pel contingut
realment va ser excel·lent.
Lluca Turcà,
la pare prió de la Monestir de Poblet,
li agrair molt
que així té la trucada
en aquest cas de la tertúlia
d'aquí a Tarragona Ràdio.
Per cert,
continua amb aquest treball
que feia de mecànica quàntica?
Continua amb aquest treball, sí.
Sí?
Quan em deixen una mica de temps
intento treballar-hi.
És que ja va preguntar
d'on treu el temps,
però vaja,
en qualsevol sentit continua, eh?
Es ator un poc.
Molt bé, Lluís Turcà,
gràcies, una abraçada.
Molt bé, a vostè,
gràcies.
i en què hi ha unes dades?
Gràcies.
Doncs jo ja parlàvem d'això, eh?
D'aquest congrés i, no sé,
m'ha apuntat algunes dades,
uns percentatges d'estalvi importants, no?
Però clar, és un únic el que deia també l'Octavi,
l'inversió inicial també ha de ser forta, no?
S'ha d'invertir per aconseguir aquest retorn, no?
Què en penseu?
Home, l'amortització, diguem,
és el que treu rendibilitat de...
És una amortització a llarg plaç, no?
Tu apostes per tecnologia, doncs,
a llarg, a 5-10 anys,
poder estalviar, doncs, segons es comenta,
en ciutats que ja són smart,
un 20% en estalvi energètic,
un 20% en consum d'aigua,
i sobretot rendibilitzar molt millor,
per exemple, doncs,
el tema de la recollida d'escombraries, no?
O sigui, si un contenidor, doncs, no està ple,
doncs, no es recull,
o fer una ruta, doncs, diguem,
doncs, per estalviar energia,
jo crec que és un sistema molt interessant,
que s'hauria de mirar com s'extrapola a Tarragona,
per exemple, no?
Però la idea és aquesta,
invertir molt en nova tecnologia,
perquè, clar,
el tipus de funcionament que tenim ara
no pot ser el de fa 10 o 20 anys,
i s'ha de pensar en el futur que tenim tecnologia,
doncs, utilitzem-la per amortitzar costos
i despeses corrents, no?
Jo trobo que és molt interessant.
El que em sembla curiós, almenys,
és el terme que ha utilitzat el Pere Prior,
que parlava de conversió ecològica,
del monestir, és a dir, bueno,
és una certa evolució del fet de passar de convertir a infidels,
a convertir el mecanisme de funcionament.
Però el que sí que sembla evident,
hi ha dues coses que em sembla que són claus en el fet que,
en el cas de Poblet, sembla que estigui funcionant.
Un, evidentment, és el fet que el pare prior mateix,
és a dir, qui mana en aquella casa,
sigui una persona molt ficada, molt interessada,
molt conscienciada amb això,
i després el fet que sigui una comunitat tancada,
evidentment, en què, diguem-ne,
que s'acaba decidint, s'acaba fent.
És a dir, no, és diferent aplicar-lo en una ciutat.
Però el que també és evident és que si una institució,
ja no dic l'Església, sinó el mateix monestir de Poblet,
amb els anys d'història i la seva poca evolució tecnològica,
fins ara, han sigut capaços de fer pas,
perquè no pot fer, ja no dic una ciutat,
sinó una comunitat de veïns o qualsevol altre nucli urbà
més o menys adaptat.
En el cas de Tarragona ja hi ha exemples,
ja hi ha comunitats de veïns que s'han plantejat
fer instal·lacions solars i aprofitar l'aigua calenta,
però, bueno, és a dir, anar-ho ampliant, no?
Si ho poden fer ells, perquè no pot fer una ciutat,
què menys?
Sí, després de tants segles, el monestir Poblet tornarà a ser independent,
necessitament parlar, no?
Bueno, el monestir Poblet, perdona,
tenia moltes terres en aquest territori,
em anava molt el monestir Poblet.
Sí, sí, sí.
Torna, ja no dependrà de l'exterior per avestir-se, no?
Just.
Sí, jo estic d'acord amb el tema de la ciutat
i tot el que sigui eficàcia, eficiència,
totalment una bandera a favor.
O sigui, les llums poden estar apagades
perquè ningú les fa servir,
quan passi algú s'encenen, perfecte.
El que passa és que, a vegades,
sota la bandera aquesta de l'ESMAR i de l'eficiència,
doncs també es posen altres projectes
que potser jo crec que la ciutadania també els pot qüestionar d'alguna manera, no?
És que m'estic referint al projecte bandera com a Smart City,
també que venem des de Tarragona,
que és el Jardí Vertical, per exemple,
que una cosa és aplicar la tecnologia per millorar sistemes que ja funcionen,
una altra és inventar-te una cosa per explicar que això és molt eficient, no?
Llavors hi ha aquest perill amb aquestes noves, no sé, modes corrents, no?
Bueno, a Tarragona també tenim una anella verda
que se suposa que al final la seva finalitat,
perquè jo ho he sentit, és a dir, és tapar allò que hi ha darrere,
i en alguns casos és indústria química, és a dir,
a veure si la finalitat és tapar, no té massa utilitat ecològica.
Però amb això que dius tu sí que és cert,
perquè a més és un exemple que avui he vist.
He anat a fer un cafè abans de vindre a aquesta noia,
he vingut relativament aviat,
i al lloc on estava fent el cafè hi havia una màquina de tabac,
que era ecològica.
Clar, dius, ecològica per què?
S'enunciava com a ecològica, però eco, no sé què, la màquina...
T'hi vol gastar menys electricitat, no?
Clar, sí, em sembla molt bé,
però això si obvies el fet que estàs venent tabac, no?
Interpretentment que...
Clar, és això, no?
Si serveix perquè els nostres semàfors gastin menys i tal,
em sembla bé.
Si hem d'inventar coses per fer la bandera de smart,
home, aquí em sembla que seria més discutible,
tot i que jo discrepo amb tu,
per alguna vegada la tertúlia i discrepo amb el tema de l'anella verda.
Jo penso que l'anella verda és de les coses que se li poden treure a profit
i que donen un bon servei a...
Sí, sí, sí.
Però en realitat també el que es tracta de l'anella verda
també era preservar una cosa que ja teníem,
és a dir, intentar evitar en alguns casos el fet que es perdés,
però...
Preservar-la i posar-la a disposició dels ciutadans,
que puguin caminar i puguin gaudir-la.
En el seu origen es va no només aprofitar tota la zona verda que ja hi ha a Tarragona
i que encara afortunadament comencem a mantenir,
sinó que en alguns casos es va plantejar com un fet de plantació nova
que bàsicament la seva finalitat era tapar.
Sí, sí, per tapar.
No era cap altre, eh?
De tota manera...
Sí, sí.
Depèn de com el venguis, és clar, no?
És com la màquina de tabac.
Jo no vull ser, per dir-me l'agüero, no?
Però a Tarragona tot el que sona intel·ligent,
recordo que tenim un pàrquing intel·ligent,
cada intel·ligent poca cosa, no?
S'ha quedat...
Jo el dubte que tinc de tot això és...
la factura que tindrà el ciutadà, no?, de tot això,
perquè encara que tinguem menys consum,
si ens pugen llavors la tarifa elèctrica, per exemple,
doncs pel ciutadà doncs serà, serà, no...
pagarem una factura elevada, no?,
m'agradaria saber el cost d'inversió
i el que ens costarà a cadascú, no?,
encara que després baixem consums,
si després ens pugen la factura, doncs...
Sí, però la realitat, al capdavall, tot i que és molt bonic,
realment el Congrés aquest està molt bé
i fins i tot el ponent, que no recordo mai el nom,
però que parlava fins i tot de la generació de llocs de treball,
és a dir, que és cert, és a dir, serà un camp on realment hi haurà camp
per treballar en els dos sentits, eh?, d'aquest concepte.
però, clar, al final, la tarifa elèctrica depèn d'unes empreses estatals
amb un deute estatal i quan una persona resulta que intenta generar electricitat a casa
té molts problemes per connectar-se amb una xarxa i poder-la vendre.
Aquesta és la realitat.
Ja no és que depengui de Tarragona o de Reus o de la ciutat,
que al final hi ha altres coses que intervenen.
bé, hi teníem el ministre i, sí, sí, l'aposta és molt clara,
però, en fi, falta veure-ho amb fets, també, al capdavall.
Hi ha l'experiència de l'Ajuntament de Sant Cugat
que ja fan el de l'enllumenat públic i l'estalvi és considerable, eh?
en arribar a aconseguir un 40% d'estalvi, que al final això es tradueix
en, també, disminució de la factura elèctrica d'alguns històric,
crec que estem parlant de milions d'euros, eh?, de factura elèctrica que baixen
i, per tant, també són calés que paguen, en definitiva, els ciutadans, no?
És a dir, les arques municipals poden destinar aquests calés a altres partides més prioritàries.
Però, bé, també s'estalvia baixant l'aire condicionat a l'estiu, no?,
o tancant els llums d'edificis municipals o públics, i, evidentment, privats,
quan no hi ha ningú dins i també s'estalvia energia
i potser tampoc no cal fer aquesta superbandera, no?
A vegades, moltes vegades, en sentit comú, també podríem estalviar bastant.
I començant per les cases, eh?
Començant per els mateixos, no?
Us sembla que parlem de Tarragona 2017, del joc mediterranis, de la candidatura,
perquè Tarragona i Madrid s'han aliat en favor dels seus respectius projectes esportius.
Recordem que l'alcalde Ballesteros va visitar ahir l'alcaldessa de Madrid, Anna Botella,
i es van intercanviar suports, diguem-ho així, en els jocs mediterranis i en la candidatura de Madrid a 2020.
Què en penseu d'això, que puguem anar de la mà amb Madrid?
Em sembla una mica contradictori, perquè, mentre Tarragona ja és seu dels 2007,
Madrid, de moment, no té els jocs, encara.
Vull dir que em sembla una mica precipitat anar de la mà de Madrid,
quan ho ha intentat tres vegades ja i segueix intentant-ho, intentant-ho, intentant-ho,
i gastant-se una millonada per intentar ser-ho.
Jo ho trobo una miqueta fora de lloc, sincerament.
No ho sé, trobo molt bé que es vulgui anar a Madrid, que es vulgui anar al COE,
que es vulgui buscar suports internacionals, però precisament Madrid,
que encara no és ni seu dels Jocs Olímpics.
Ho trobo una mica precipitat, sincerament.
Bé, jo el que penso és que, sense tenir tampoc el pla director, un full de ruta clar,
de què han de ser els Jocs de Mediterrani 2017,
perquè poca cosa més sabem del que sabíem fa un any,
sembla una mica com, segons com comencen les coses, una mica per dalt, no?
Venent una cosa que realment tampoc no sabem...
No sé, no hem fet un pas més, encara no sabem quines inversions suposen,
no sabem com es planteja, sabem què serà la bandera smart, no?,
amb la qual la ciutat vol explicar que es poden fer les coses d'una manera eficient, eficaç,
però no ens han dit el què, no?, tampoc.
I aleshores és una mica com, bueno, ens anem a vendre, però...
El què, no?, ens faltaria una miqueta més de xitxa, com qui diu.
Respecte del...
És que, sí, sí, és una miqueta complicat de valorar-ho,
no tant per el que diu l'Octavi, sinó que, a veure, jo trobo lògic que,
quan estem en una etapa de declaracions d'intencions,
de no saber exactament el que dius ara, que no sabem exactament...
No sabem gaire més, no?, de fa un any cap aquí.
Vull dir que el trobo lògic que se suposa que a Madrid s'ha tornat a presentar
i els hi fa molta il·lusió i allò continuarem abocant-hi diners allí
i potser al final els hi donaran.
I no em sembla malament que hi hagi un supermutu que no sabés absolutament per res.
Però per què?
És a dir, no, no, no, és que no sabés per res, però l'ològic seria que no se'l donessin.
És que, a veure, esclar, per què no se l'han de donar, el suport?
Home, se'l podrien no donar...
No és notícia, tampoc.
No, però se'l podrien no donar des del punt de vista que es va dir des del govern
que es prioritzarien, des del Consell superior d'Esports, les inversions cap a un joc olímpic
i no cap a altres esdeveniments esportius.
Però això s'ha dit ara que sembla que, si no retalles, no ets ningú.
No ets un bon polític, quan la política hauria de ser una altra cosa.
És a dir, però aquí encara ningú ha garantit que Tarragona tindrà els diners que ha de tindre i que no els tindrà.
És que a fet no sabem de quins diners estem parlant.
Ningú ha garantit res, ni una cosa ni una altra.
Evidentment s'ha parlat i s'ha dit que s'anava a prioritzar, no sé què,
però com que no hi ha res garantit, és a dir, tot el que es faci ara, en certa manera,
és vendre una mica de fum.
Però, al final jo penso que amb aquest tipus d'esdeveniments,
i per això Madrid el voltant, la gent s'acaba animant amb aquest tipus de coses.
El dubte és si Tarragona s'acabarà animant amb això que proposem.
Però aquesta és una altra història.
Si ha dit, suposo que sí, ja va passar amb Barcelona, ja ho tenim un exemple clar,
i l'hem viscut, fins i tot de força a prop, encara que sigui Barcelona, no?
I la transformació de la ciutat, i això representa.
Però en els Jocs Olímpics, una Olimpiada no és el mateix que en els Jocs del Mediterrani,
això ho tenim, em sembla clar, i jo no sé si ara a Tarragona,
els ciutadans de Tarragona, no parlo de l'Ajuntament ni dels adios,
els ciutadans de Tarragona estan gaire entusiasmats, si em permeteu utilitzar aquesta formació,
amb allò que s'està proposant.
Des del primer dossier al que s'està proposant ara, clar,
hi ha hagut una transformació radical, no?
Tenien que ser pel 2017 el que va ser pel Barcelona 92, no?
Cosa que ja en el primer dossier ja era una mica sobredimensionat.
Tenien que tenir la façana marítima, tenir l'estació de l'AVE al centre de la ciutat...
Però és que la façana marítima és un projecte de Tarragona,
independentment més del 2017, que arrosseguem.
Jo recordo que vam treballar en aquesta ciutada l'any 96 i ja en parlàvem.
Era l'excusa, era l'excusa del 2017, un estadi nou del Nàstic...
En fi, hi havia d'haver que la crisi ens ha posat a tots al seu lloc, no?
I és lògic i normal, no?
A veure, que també em sembla que al final es faran dos pavellons i...
La gran pregunta seria què aportarà aquests jocs a la ciutat ara, no?
Perquè en un moment on la situació econòmica pot ser més marxant,
més moguda i altres coses estan cobertes,
un esdeveniment d'aquest tipus pot aportar més, pot generar més.
En un moment on difícilment...
O sigui que no s'arriba al mínim on el marge per demanar un crèdit per part de l'Ajuntament
i per fer inversions està absolutament parat,
què ens aporta un esforç d'aquestes dimensions per a la ciutat?
El problema és si l'esforç el fa l'Ajuntament, el fa la ciutat de Tarragona
i no hi ha la correspondència, diguem-ne, de les administracions,
perquè això és el que en realitat anava a aportar.
És a dir, que arribessin inversions que no estaven més o menys planificades i previstes,
que a través de l'excusa del 2017 tindrem això.
Clar, si aquestes inversions no estan garantides, perquè no ho estan,
però és el que et dic, és a dir, ni sí ni no.
Ara mateix ningú sap...
Però és que a més a vegades parlem de l'administració com si l'administració fos algú...
O sigui, l'administració també som nosaltres,
i el ciutadà cada cop és més exigent amb què es fa amb els diners en un moment com aquest.
Bueno, l'administració som nosaltres, però decidim el que decidim...
Clar, clar, no, però vull dir que són diners que dius...
Perquè jo soc l'administració i no vull que em pugin a l'Ibi, però me'l pugen.
És a dir, a veure, sí que som nosaltres l'administració.
Però tu pots exigir a la teva administració que els teus impostos es prioritzin cap a un costat o cap a un altre.
Potser...
Com ho fas, això?
De fet, el concepte de smart city va per aquesta línia, eh?
El concepte de smart city va per aquesta línia, també, que el ciutadà pugui dir la seva,
en planificació, en execució de...
És que, al final, el governant governa per la zona, no?
Per la gent que l'ha votat, se suposa.
Llavors, si tu no tens clar què t'ha d'aportar això,
potser al ciutadà li aporta molt més obrir la Sabinosa i crear una zona verd allà a la mar de veu...
És a dir, si els jocs han de servir perquè la Sabinosa sigui la seu de no sé què,
el Banc d'Espanya sigui, amb l'excusa dels jocs, la seu dels organitzadors,
i tot això es recuperi, perfecte.
Si ha de ser un acte efímer que duri deu dies
i que tinguem els esportistes per aquí, amb un barc o amarrats,
o amb un hotel a no sé on, i vagin amunt i avall a fer les proves,
realment, jo crec que aquí sí que cal un debat de dir que ens expliquin bé
què significarà això per la ciutat.
El problema és que, a hores d'ara, això no està gens definit.
És a dir, malgrat que quedin cinc anys,
són cinc anys que en aquest tipus de projectes d'inversió són molt poc,
és a dir, o realment comencem a veure alguna cosa clara.
I ara fent un simil amb l'Octavi, amb cinc anys,
quina gran obra hem acabat a Tarragona en els últims anys?
Tampoc se n'han de fer masses d'obres.
Home, s'ha d'arreglar el Camp del Màstic,
també jo fa molts anys que estem parlant de la...
Això, en un any ho tens.
Doncs que fa molt temps que estic contigo, en un any tenim el Camp del Màstic.
Un pavelló de l'asquet es pot fer com a Lleida en tres mesos.
Vull dir que...
I a més a més serà sostenible.
És molt aviat encara.
I serà smart.
Sabeu què equival a dos hectòmetres cúbics d'aigua?
M'ho sabeu dir?
Quantes piscines ompliríem amb dos hectòmetres cúbics?
Ho dic per fer mala idea, però jo la xifra no l'acabo de veure, de visualitzar.
Necessitem un físic.
Que ens ho expliqui.
No, no, però dos hectòmetres cúbics d'aigua...
És molta aigua.
L'any és el que consumirà Barcelona World,
ahir on s'anunciaven.
Un altre projecte també, doncs a llarga vista, que veurem com es materialitzen.
Diuen que n'hi haurà prou.
A llarga vista, però menys que els jocs, no?
Perquè en teoria ha d'estar fet un any abans.
Això mateix, sí, en el 2016.
Inclús la indústria química també es va oferir,
és a dir, part de la seva aigua, part del cànon que ells tenen,
que no fan servir per a vestir un complex.
És que la indústria química ha fet un esforç també de reciclatge d'aigua,
que jo trobo que és lògic i energètic,
capdavall.
El que sí que tenen clar és mirar l'eficiència per estalviar-se costos, no?
I l'aigua els costava molt cara.
I en trobar mecanismes.
Al final és una d'aquestes maneres,
aplicant el mateix exemple de la City.
És a dir, evidentment ens està costant, o de poblet,
és a dir, el cost que tenien de l'aigua era altíssim o no sé què.
Doncs bé, si acabes aplicant aquestes polítiques,
es redueix la indústria química ho ha fet
i la ciutat sembla que, com que anem a l'ample,
encara ens ho prenem amb una certa calma,
perquè l'única cosa que fan és anar pujant les tarifes.
Avui s'ha anunciat que, per exemple, a Terro Llobregat,
que és el que és un llist d'aigua per a la segona,
torna a pujar tarifes.
I aquí a Tarragona ja veurem què passarà.
Clar, així és molt difícil plantejar-te les coses,
també, perquè la gent m'ha prou collada.
El tema de l'ecologia,
el fet que hagis d'invertir primer per després tindre'n de retruc,
doncs a nivell del ciutadà li has de posar més fàcil.
És a dir, el reciclatge ha sigut un exemple.
A la gent, quan li has posat fàcil poder reciclar,
ho ha fet i ho està fent.
És a dir, la gent s'ha acostumat a tindre tants covells
i a separar i a fer les coses.
És que probablement hi ha un altre camí, no?
Al final, que fer les coses...
Una altra cosa és que després al carrer et posin quatre contenidors
i al cap de sis mesos te'ls tornen a canviar
i en posin quatre més perquè semblen més bonics
i al cap de sis mesos els tindré a posar
perquè tenen la boca més gran.
Això és una qüestió de despesa.
No sé si és d'estauli energètic,
però de despesa que sí que passa
i que acostuma a passar perquè hi ha altres interessos.
En tot plegat.
Aneu a treballar amb bici, vosaltres o no?
Jo vaig a treballar quan puc amb autobús i si puc caminant.
Jo a peu.
Jo també veig a peu a tot arreu.
S'instal·laran 100 nous punts d'aparcament de bici a la ciutat.
No sé, què en penseu?
Ja que ens instal·len les zones verdes d'aparcament,
potser haurem d'agafar la zona, la bici, no?
Perquè d'aquí a poc aparcar el centre de la ciutat
de manera gratuïta serà completament impossible, no?
Tot pels nois residents.
A Tarragona, que jo recordo,
quan s'ha arribat a proposar en algun moment,
quan el tema del bici funcionava molt bé
la setmana de posar a Tarragona,
el que es deia és la dificultat de posar a Tarragona
pels desnivells de la pròpia ciutat, no?
A banda que tenim una enorme infraestructura
de carrils bici a Tarragona, no?
Per poder circular.
Però no crec que...
Hi ha molta gent que està començant a agafar...
Jo, com ell.
No?
La meva experiència personal és que jo
quan vaig sovint a deixar els nens a col·legi
hi ha molts pares que arriben amb bicicleta.
El que passa és que a mi fa una mica de por, eh?
Segons com agafar la bici.
És molt dificultós.
A Reus, per exemple, hi ha carrils bici
que estan al mig de la via.
A Passeig Soñé, per exemple,
estan al mig mateix de la via,
és a dir, que passen cotxes a banda i banda.
No ho dius?
Sí, és la solució que han trobat i experimentat
per trobar espai.
És a dir, perquè l'espai al final és el que és.
I en el cas de Tarragona,
també, doncs,
vés-te'n a l'apartalte a veure quin espai trobes
per habilitar res per bicicletes, evidentment, no?
Vull dir que...
La majoria de vegades no poden passar ni els cotxes.
És molt complicat.
Jo aquí a Tarragona no crec que...
Està bé que hi siguin, suposo.
Depèn d'on...
De què treguin per posar aquests d'allòs
i a veure quin ús en fan.
Avui comença la campanya electoral.
Avui?
Sí, aquesta nit.
Aquesta nit, sí.
Aquesta nit.
No sé, queden 5 minuts de tertúlia.
Com la prevelleu, aquesta campanya?
Dues setmanes intenses, imaginem, no?
I, en fi, federalisme, independència, estat propi,
estructures d'estat...
anirem parlant, no?
A tot plegat.
Home, jo penso, a nivell personal,
penso que són les eleccions autonòmiques
més transcendents de la registració de la democràcia.
Penso que comencen 15 dies molt intensos,
amb dos partits...
Tres partits, jo crec, molt més motivats, no?
Jo crec que Convergència Esquerra,
pel tema principal que és la independència,
que els seus votants estan molt motivats ara mateix.
Els del PP també estan molt motivats pel tema contrari, no?
Per no separar-se d'Espanya.
És que una motivació és una mobilització.
Exacte, una mobilització.
I bé un partit molt perdut,
que és el Partit Socialista,
que, en fi, jo crec que la manifestació de l'11 de setembre
el va deixar totalment cau, out, i fora de lloc,
i s'han tret de la mànega, això del federalisme,
que, de fet, no sé, jo crec que les comunitats autònomes
ja és una manera de federalisme,
que està clar que després de 30 anys no ha funcionat, no?
Penso que seran unes eleccions molt interessants,
i, sobretot, jo crec que per primera vegada
estaran molt observats per la comunitat internacional, no?
Ahir Artur Mas estava a Brussel·les,
el cas de Catalunya és un cas que comença a parlar-se'n molt
a tota Europa, i que hi ha el referent d'Escòcia, no?
Penso que seran molt apassionants a nivell periodístic, també.
Ens ho passarem bé.
Sí, jo, bueno, estic d'acord,
i penso que també són unes eleccions molt centrades en el candidat,
o sigui, amb menys pes pels candidats territorials, diguéssim,
i molt més pels presidents dels partits, no?
A nivell territorial nostre,
el seguiment i l'atenció, evidentment,
estarà molt més centrada en el que serà el paper
dels líders de cada partit,
i el que es va responent, també, des de Madrid,
i les conseqüències que van tenint.
crec que serà una campanya dura.
De fet, la campanya que comenció avui és purament anecdòtica.
Sí, és com de tràmit, no?
Sí.
No, però aquest esperit publicitari, que evidentment hi és,
acabarà marcant tot el que serà, a partir d'ara, els atacs,
i, perquè n'hi haurà, el que ho comentava,
sí que serà una campanya dura en què...
Suposo que ara ja ha arribat el moment en què es comencen a tirar els trastos al cap,
perquè cadascú està molt posicionat,
és a dir, aquí no hi ha marge de...
Tret dels socialistes, que...
Els socialistes...
Esquerra Republicana sempre ha tingut decisions en el seu partit,
però sempre se n'han...
És un problema assembleari, no?
No, però quan hi ha hagut diferents branques a esquerra,
s'han acabat ascendint.
En el cas dels socialistes no passava,
és a dir, hi havia diferents branques, però...
Famílies, famílies.
Fins ara que el Managall, en la res Managall,
ha decidit tirar una mica per banda,
però és l'únic moviment així, no?
I continua havent-hi aquest sentit,
les dues ànimes que en parlaven del socialisme.
Sí, realment ho tenen complicat,
i el que sí que és cert és que a nivell territorial de Tarragona
no tenen cap mena d'interès pels candidats...
No tenen interès.
El paper i fer d'anfitrions, no?
I aniran als mercats precedents,
és a dir, això ho continuaran fent, imagino,
i avui també faran veure que enganxen un cartell, no?
Perquè ja no els enganxen,
em sembla que ja, senzillament, el fan per la foto i ja està, no?
Però no tenen més que un valor residual en aquest sentit
de que tot està molt concentrat.
Imaginem que el campanya molt dirigida des de Barcelona,
vull dir, el marge que ja...
Serà important en aquest cas de les eleccions,
jo crec que a més ho ha de ser el fet de la participació,
és a dir, jo crec que aquestes eleccions
sí que segurament són les més importants que...
almenys pel que s'està plantejant, eh?
Però a veure quina mobilització hi ha de la gent,
jo espero que sigui alta.
Home, tot indica que sí, que ho serà, no?
Ah, tot indica fins que deixa de...
No, però les enquistes...
Però què passa que en altres campanyes...
Perquè estaria bé que un cop surti el que surti d'aquestes eleccions,
almenys sigui per una gran majoria dels catalans,
que quedi clar allò que volen.
Que el que volen és una cosa...
Cap aquí o cap allà, saps?
Quan veus unes eleccions amb abstencions dels quarantes i picos,
allò es fa com a mal.
És a dir, t'adol molt el que surt d'allí.
El que passa és que potser en altres campanyes
es veurien més sobre la taula alguns projectes.
Per exemple, ara parlàvem del terreno 2017,
doncs si realment és un projecte de ciutat,
es sortiria a la campanya.
Jo crec que en aquesta campanya
aquestes coses no passaran més desapercebudes
que en altres ocasions, no?
Es parla del complex Sant Jordi, del Ciutat Judicial...
Temes que en altres campanyes podrien haver sortit,
o poden generar debat i tal, ara...
Sí, al final l'única por és que tot allò pel qual ens estan encaminant
després siguin capaços de continuar.
A veure a quanta gent són capaços de decebre
després d'aquestes eleccions.
En parlarem de la campanya.
Carles Amagrané, Sara Sanz, Otevis Omey, gràcies i fins a la propera.
Gràcies.