De Festa en Festa, a Tarragona Ràdio.
Si ens basem en la meteorologia, potser no ho sembla,
però el passat 20 de març va arribar la primavera.
A Puigpel·lat, un petit poble d'uns 1.000 habitants,
situat al sud de la comarca de l'Alcamp,
celebren i donen la benvinguda col·lectiva
a la primavera amb la Festa de la Mare de Déu de la Llet.
Elements com la cuca, el pi de Puigpel·lat,
els timbalers o el ball dels buit béns
són els protagonistes de la festa que avui ens atany,
la Festa de la Mare de Déu de la Llet,
un conjunt d'actes festius en honor a la patrona
i al pi monumental de Puigpel·lat
que celebren l'establiment definitiu de la primavera
amb aquest poble situat entre els rius Francolí i Gaillà.
Marta Blanc és l'alcaldessa de Puigpel·lat.
Aquesta festa es fa en un hort a la Mare de Déu de la Llet,
que és l'anunciació de Maria.
És una festa que té els orígens,
ens hauríem de remuntar,
els fundadors del poble realment,
que eren els hospitalers de l'Horde de l'Hospital de Sant Joan de Malta,
d'aquí que la Caio de Malta formi part de la nostra bandera.
Ells, en una part del terme de Puigpel·lat,
concretament el terme de les esquadres,
van construir un convent
i en aquest convent hi havia una ermita que estava dedicada a la Mare de Déu de la Llet.
Per tant, aquí es remuntaria als nostres orígens.
Les festes se celebren en honor a la patrona del poble,
la Mare de Déu de l'Hospitalet,
una imatge de Maria que ha estat representada en actitud de lletar l'infant Jesús,
motiu pel qual també és coneguda amb el sobrenom de Mare de Déu de la Llet.
Al llarg de la història,
les talles de la Mare de Déu han estat guardades en diferents espais de culte
i han sofert diverses contingències, com la seva crema i destrucció,
però el poble sempre les ha restituït.
La festa de la Mare de Déu de l'Hospitalet o de la Llet
és de bé també festa major d'hivern de Puigpel·lat.
Els actes comencen aquest divendres a la tarda
amb una excursió per l'Ameinada al Pi de Puigpel·lat,
un dels símbols tradicionals que recupera la festa
i que també té la seva història.
En una era del poble, a l'entrar al poble,
antigament hi havia un bosc, no?
De mica en mica, doncs, tots els pins es van anar morint
o els van anar tallant,
fins que al final n'hi va quedar un únic, en una era,
que tothom va respectar perquè era molt imponent,
era molt gran, val?
I era conegut a tot el que és el Camp de Tarragona,
el Pi de Puigpel·lat era conegut.
El 1935, un 2 de març,
el que diem la ventada de Sant Simplici,
va haver-hi una ventada molt forta,
el va tombar.
Va tindre el seu ressò,
fins i tot va sortir un article a l'Avantguàrdia a parlar-ne,
i al cap dels anys el poble de Puigpel·lat
li fa un homenatge, diguem-ho així,
i en planta un de nou,
però en un altre indret,
perquè actualment on estava abans el Pi de Puigpel·lat
hi ha una casa,
i per tant allí no es podia tornar a plantar.
I es va plantar el que diem a la Bassa Vella,
que és on en el temps de la Guerra Civil
s'hi van cremar les imatges de l'església,
entre elles la talla barroca
que era de la Mare Déu de la Llet.
I es va plantar allí.
Llavors, amb aquesta acció,
d'alguna manera es lliga
la figura del Pi de Puigpel·lat
amb la festa de la Mare Déu de la Llet.
Més tard, i encara divendres,
hi haurà també una projecció d'audiovisuals
al centre excursionista,
i després el sopar de majoreles,
a dos quarts de deu.
Totes aquelles dones del poble,
des de les més grans a les més joves,
que han sigut en alguna ocasió
majorar les osagristanes de la festa,
ens reunim i fem un sopar,
és a dir, una trobada anual que fem.
Són les que s'encarreguen d'organitzar,
diguem-ho així, els actes.
I dissabte toca matinar,
perquè arriba la 18a edició
del Camí de l'Aigua de Tarragona a Puigpel·lat.
També es fa el que es diu
la pujada dels penons al balcó de l'Ajuntament,
els dos penons que hi ha de l'escut del poble
i de la Mare de Déu a l'església,
el cambril de la Mare de Déu,
durant tot l'any,
per la festa surten al carrer
i es pengen al balcó de l'Ajuntament.
Llavors, les majorales són els que fan aquest acte,
treuen els penons de l'església
i el pugen a l'Ajuntament.
Un altre dels actes més destacats del dissabte
és la cercavila de la Cuca
i els timbalers de Puigpel·lat.
La Cuca és una bèstia de foc
que nascè l'any 1989
i que sota la forma d'una processionària menjadora de vins
simbolitza l'hivern que ja queda enrere.
Acabada la cercavila,
les majorales ofereixen un berenar
i a les 10 de la nit arriba el correfoc
que donarà simbòlicament
la benvinguda a la primavera
i despedirà l'hivern.
El diumenge, dia central de la festa
i el més tradicional de tots,
s'inicia amb la despertada de majoreles
i la despertada general
amb un grup de música tradicional
pels carrers del poble.
Es tracta d'una alegre cercavila
durant la qual la majorala major
escampa desitjos de felicitat,
fecunditat i prosperitat
entre els seus vilatans repartint caramels.
De mica en mica aquesta festa
s'ha anat vestint de matisos
al llarg dels anys
s'han anat introduint nous actes,
és una festa viva, diguem-ho així,
però hi ha una sèrie d'elements
que tota la vida han estat
i que són l'essència
i que són precisament els actes
que es fan a l'Església.
Destacar que és el dia
que es donen les mides de la Mare de Déu,
són unes cintes
que es beneixen la setmana anterior
que els centímetres que fan
és el perímetre del pit de la Mare de Déu,
d'aquesta particularitat.
També pots agafar medalles
i altres coses que hi ha dedicades
a la Mare de Déu.
Llavors, el que és important també
dintre l'Església
es fa la benedicció dels infants.
Això també és important.
És una festa
que està dedicada a les mares
i a la maternitat.
Quan sortim de l'Eucalistia
tindrà lloc
la baixada de la cinta.
Quan sortim de l'Església
se'n va cap a l'Ajuntament.
La majorala major,
que és diguéssim
la protagonista de la festa,
lliga una de les cintes
de la Mare de Déu
a la bandera del poble
en senyal d'aquesta benedicció
del terme.
Seguidament,
la majorala vella,
que és l'últim any
que fa de majorala,
ens llega la traca gran
que diem,
en senyal que ella ja es despedeix
com a majorala.
Tot el seguici
baixa cap baix
del pi de Puigpelat,
acompanyats amb la música.
I allí es treu
la cinta
que l'any anterior
s'ha lligat al tronc
del pi de Puigpelat,
es treu
i es lliga la cinta nova.
La vella no es tira,
es guarda
i per Sant Joan
es crema a la foguera.
És la tradició que hi ha.
I també t'he de dir
que en tots aquests anys
mai ningú ha tocat
la cinta del pi.
La comitiva
tornarà després
a l'església
on es farà
l'ofrena floral
a la Mare de Déu.
La majorala nova
encendrà la traca petita
i l'Ajuntament
convidarà
a un petit aperitiu
i a la tarda
tindrà lloc
el rosari.
Al vespre,
la festa clourà
amb un ball.
Una festa
ben tradicional
i carregada
de simbologia.
Principalment,
els protagonistes
són la gent del poble.
La gent del poble
és una festa molt sentida
i que s'hi aboca.
Llavors,
sí que hi ha molta gent,
però principalment
són del poble
o amics,
familiars,
no tant,
potser gent de fora a fora.
Així doncs,
faci mal o bon temps,
donar-li la benvinguda
a la primavera
fent festa
és l'opció escollida
pels veïns de Puig Pelat,
decisió que compartim
i amb la qual
anirem de festa
aquest cap de setmana.
L'alcaldessa de Puig Pelat,
Marta Blanc,
ens hi ha convidat.
Poden aprofitar
a vindre a la comarca
a fer una bona calçotada
i després,
doncs,
sigui dissabte o diumenge
a treure el cap
al nostre poble
i seran molt benvinguts.
La primavera
trompetera
ja llego,
ja me despido
del abrigo,
las muchachitas
me vacilan
con el sol,
niña,
vente conmigo
y toma,
que mala goma,
que suerta l'aroma,
pintando el aire
de negra paloma.
Festes,
fires
i propostes originals
a de Festa en Festa.