This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aquesta és la sintonia habitual de l'Espai Curar-se en Salut,
que cada dimecres a aquesta hora fem amb la xarxa social i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui, però, la sintonia ens servirà per conversar
amb el director gerent de la xarxa, el doctor Joan Maria Gerà.
Avui no farem l'espai de divulgació habitual de cada setmana,
sinó que avui volem aprofitar aquest dimecres de juliol
per repassar, per apuntar algunes qüestions d'actualitat,
alguns serveis de la xarxa i que són actualitat a la nostra ciutat.
Per tant, no farem aquest espai de divulgació,
però sí que parlem de coses molt interessants
relacionades amb la xarxa Santa Tecla.
Doctor Gerà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Tenim unes quantes qüestions d'actualitat.
Ahir mateix en aquest programa ens acompanyava el director
i el president de la Fundació Casa Sant Josep
i aquesta és una notícia, aquest és un tema
que afecta directament a la xarxa.
Ho parlàvem ahir i avui podem parlar amb vostè d'aquesta qüestió
perquè la xarxa Santa Tecla, des de ja,
és el principal òrgan de la Fundació,
com a patró de la Fundació
i a partir d'ara dirigirà la Fundació Casa Sant Josep.
què suposa per la xarxa Santa Tecla
entrar d'aquesta manera en el patronat d'una institució
que per cert arriba al centenari?
Bé, això ha sortit d'un cúmul de circumstàncies,
no és una cap d'aquestes.
Jo crec que la primera circumstància és que la xarxa,
com el seu nom diu, no que és una xarxa,
jo crec que és un producte d'èxit en aquest moment.
És un producte d'èxit perquè
es va avançar a 10 anys o 12 els temps d'ara
i és aconseguir que diferents entitats
amb un interès més o menys similar,
sanitari o social,
doncs s'ajuntin per allò que beneficia a totes,
que són el que ara en diuen sinergies
i economies d'escala i gestió compartida i tot això,
perquè això sigui millor.
Però mantenint la identitat de cada una d'elles,
mantenint el seu patrimoni
i buscant que aquesta ajuntar-se a totes
sigui perquè tothom guanyi amb el seu producte,
amb el que està fent.
De veritat aquí, en aquest moment dins de la xarxa,
ja és poc conegut,
però en aquest moment dins de la xarxa
són 18 entitats.
De les 18, les grosses, grosses,
òbviament, són la Fundació Hospital,
que va ser la mare de totes les batalles,
la Fundació Hospital Sant Palau i Santa Tegla,
que en té quasi 900,
vull dir que té una mica més de...
és una mica més gran.
I dins d'aquest espai,
l'àmbit social,
que d'alguna manera havia estat
en els darrers anys,
menys intensament desenvolupat
dins de Santa Tegla,
doncs ha anat agafant força.
L'àmbit sanitari també,
però això ja crec que és molt conegut,
els hospitals, el primà...
I l'àmbit social és poder menys conegut.
però, bueno, en aquest moment,
l'àmbit social,
l'àmbit de gent gran
és el que més havia avançat,
amb tres residències,
centres de dia,
i tot això molt dedicat a la gent gran.
I l'àmbit d'infància,
també,
amb coses de més intensitat,
de volum, de grosses,
llars d'infants,
tres llars d'infants,
portem nosaltres,
un CDIAP,
que és un centre de diagnòstic
i tractament de nens de 0 a 5 anys
amb problemes de fisioterapia i recuperació,
i després també una casa d'acollida,
de 0 a 3 anys,
d'un centre d'acollida,
de residència,
per a aquest tipus de nens desnonats,
que no poden estar amb les seves famílies,
ja també ho teníem.
L'incorporar en aquest conjunt,
amb l'àmbit d'infància
i l'infància i l'adolescència,
la Fundació Casa de Sant Josep,
que és una fundació centenària,
els seus patrons,
el seu president era el senyor Arcavisba,
majoritàriament,
tots aquests anys havia estat,
des que abans havia hagut anys enrere,
una ordre religiosa,
després ho va fer càrrec del Bisbat,
i en tronca molt des de la visió,
de la història,
amb la nostra organització,
i li dona un segell de força
i de potència
en aquesta branca d'infància i d'adolescència
dins de l'àmbit social.
Per tant, avui això configura
que l'àmbit social
queda, diguem-ne,
amb força,
amb dos braços executors,
amb molta força,
amb la Fundació Sociògica Sanitària i Social Santa Tecla,
que és molt dedicada a gent gran,
i ara,
Fundació Casa de Sant Josep,
amb tot el que és,
el que la Casa de Sant Josep
ja portava gestionant,
i anirem incorporant allò
que ja teníem
a l'àmbit d'infància.
i per tant equilibra molt
els dos grans
pesos que té
la pròpia Conselleria
de Benestar i Família,
que a banda d'altres coses,
les seves dos grans responsabilitats
estan en l'àmbit de gent gran
i en l'àmbit d'infància.
Gent gran dependència
i infància.
Llavors,
això jo crec que
a nosaltres
ens reforça molt més
a equilibrar
aquest pes
de l'àmbit d'infància i adolescència
dins de l'àmbit social,
i crec que a més
podrem ajudar
a tirar endavant
les reformes
que cal fer
i que estaven en curs,
però algunes d'elles
necessiten
musculatura
financera,
capacitat d'endeutament,
i avui, avui,
això sols
és quasi impossible
que un ho tingui.
Després parlem
de gent gran
i de persones
amb problemes
de discapacitat,
però parlant
d'això
de musculatura financera
relacionada
amb la infància
i amb l'adolescència
i amb l'entrada
de la xarxa
a la Fundació
Casas en Josep,
aquí el principal projecte,
com ja ens explicaven ahir,
és poder tenir
unes noves instal·lacions
en els terrenys
que actualment
ocupa
el dipòsit
de vehicles.
El projecte
estaria en marxa,
es podria posar en marxa
un cop
quedi del tot
aprovat definitivament
el pla d'ordenació urbanística,
no?
Sí,
hi ha un projecte
que recull
una mica
les necessitats
de millora
des del punt de vista
psicopedagògic
que tot aquest entorn
ha anat canviant
com és obvi
durant tots aquests anys
i segurament
en els propers també.
Per altra banda
hi ha una altra
habitabilitat
des de l'òptica
de les habitabilitat
que s'aconsellava
en aquest moment
des de molts punts
de vista
fins i tot
des de les barreres
arquitectòniques,
no?
Que pot haver-hi
nois i noies
que tinguin
un problema
físic
i per tant
això ha d'estar
resolt
i també
com és normal
les cases
de fa uns anys
no són
el tipus
d'habitatge
que avui hi ha
per tant
tot configura
que
per poder
a més
hi ha les normatives
noves normatives
que han sortit
surten contínuament
de contraincendis
etc.
el nou còdic
tècnic
de ficabilitat
que s'hagi
de fer
un nou projecte
aquest nou projecte
està pensat
inicialment
just davant
el que hi ha
els cotxes
està pendent
del POUM
amb el POUM
allò s'endreça
i ara estem
en fase
de replantejar
tot això
donat
que probablement
fins i tot
el nostre pensament
és fer-ho
una mica més gran
per allò
que li deia abans
que és
algunes
de les activitats
que nosaltres
avui tenim
disperses
i incorporar-les
quines per exemple?
per exemple
la casa
de 0 a 3 anys
aquesta
que hi ha ara
és de 5 en endavant
i n'hi ha una de 0 a 3 anys
que ells també
en aquest moment
tenien alguna cosa
molt petitó
perquè eren nens
que estaven pendents
d'acolliment
o estaven pendents
d'adopció
però encara no estaven
segurament
això s'ha de mirar
tot en el seu conjunt
i bueno
com que
el POUM
encara està com està
i encara
ha d'anar a Barcelona
i ha de tornar
i això
ens agradi o no
necessita uns quants
mesos d'acoll
doncs aprofitarem
aquests mesos d'acoll
per repensar-ho una mica
i poder
fer aquelles sinergies
que li deia abans
això
estaria en perspectiva
de 3-4 anys
el que ja és
una realitat
molt més propera
i això aniria
a l'àmbit social
que parlàvem
de la gent gran
és aquesta residència
de ponent
que això sí que
està ja
molt en la recta final
no?
sí
la residència
està acabada
ja té
passat
les inspeccions
fa 15 dies
10 dies
ja van vindre
els arquitectes
de la Conselleria
de Benestar Social
a fer
el xeclist final
de la residència
conforme està en norma
per poder
tindre el registre
de residència
pública
i això
ja va passar
ja el va superar
per tant
només estem pendents
en aquest moment
de l'informe
que van fer
que van fer
sense incidències
per tant
no ha calgut corregir res
bé de fet
tota l'obra
s'ha fet
amb la demà
d'ells
i pensi
que és una residència
que hi ha una aportació
molt important
per part de la pròpia
Conselleria
per tant
s'ha anat fent
tot conjuntament
no?
amb diners
són
al final
del procés
però són
una plurianualitat
llarga
podran ser
quasi 4 milions
d'euros
l'aportació
que acabarà fent
la Conselleria
amb aquesta residència
4 milions
de quants
en total?
al final
seran
calculem
que uns
16 milions
d'euros
aproximadament
per tant
no és estrany
que no hagi hagut
incidències
perquè
doncs clar
l'han fet junts
si el registre
arriba ara
amb l'equipament
i tal
nosaltres
el que comptem
és que
el mes de setembre
si no hi ha coses
però en aquest moment
i el món
que estem vivint
pot passar
tot en qualsevol moment
però el calendari
seria
al setembre
començar
poder fer la inauguració
al setembre
si al setembre
podem fer la inauguració
doncs intentarem
que a finals d'agost
i a primers de setembre
pugui començar
a entrar gent
això
també necessàvem
requereix
un temps
perquè les persones
que vulguin optar
per aquesta residència
no hi poden optar
fins que el registre
no està obert
per tant
una cosa que no existeix
no t'hi pots apuntar
i no existeix
fins que
ha fet aquest tràmit
la conselleria
diu
ok
està tot correcte
i el dona d'alta
com un nou centre
en aquest moment
s'avisarà
en totes les persones
fonamentalment
del Tarragonès
que estiguin
en llista d'espera
d'alguna residència
per dir-los
escolti
lliurement
i vostè voluntàriament
si algú vol optar
per apuntar-se
en llista d'espera
d'aquesta nova
que ho faci
això
clar
necessiteu més
com a mínim
entre que envies les cartes
que la gent se n'entera
ho anirem explicant
també
a partir que estigui obert
doncs ho anirem explicant
pels mitjans
perquè la gent
se'n pugui assabentar
quan tens la llista
de la gent
que s'ha
que s'ho ha demanat
es comença a fer
tota la paperassa
papers
veure que estigui tot bé
que han de portar
i calculem
mirarem de guanyar l'estiu
fent tot això
calculem
que la darrera setmana d'agost
o la primera setmana de setembre
com a molt tard
podria començar a obrir
i anar entrant gent
i esperem
que durant el mes de setembre
puguem fer la inauguració
quina capacitat té
la residència?
la residència és molt gran
tota sencera
tindrà una capacitat
de 180 places
ara en aquesta primera etapa
que a més no és bo
diguem-ne
no s'aconsella
tampoc
fer
això no és un hotel
que cada persona
que entra
no és bo omplir-la
de cop i volta
exacte
a poc a poc
per anar provant també
com funciona
tots els mecanismes
tots els serveis
m'imagino
sí
més que
més que
la part hostalera
que aquesta
pot passar alguna cosa
però és difícil
és l'encaix
de tot
pensi que són persones
que van a viure allí
moltes d'elles
hi haurà una
pràcticament segur
que almenys una planta
serà
sociosanitària
a llarg estada
o sigui són malalts
més complexes
i en una residencial
residencial
quedarien tres plantes
aquesta planta
és més complexa
aquesta
és més fàcil
es pugui obrir
un pli més ràpid
perquè són persones
que estan
diguem-ne
que avui estan
amb altres institucions
o són persones
que
no hi van a viure
van a veure
si almenys estan
quatre mesos
cinc mesos
rehabilitació
és una planta
de molt malalt crònic
les altres
són persones
amb grans
justament
és una residència
complexa
hi haurà
més adreçada
gent amb discapacitats
però
pot haver-hi de tot
però hi van a viure
per tant
hi ha que fer l'acollida
hi ha que veure
l'encaix entre les persones
en quines plantes
en quins grups
se poden fer
perquè
siguin el màxim
homogenis possibles
dins de les seves malalties
tot això és un procés
que és bo
fer-lo a poc a poc
i
els grans números
de les estadístiques
diuen que una residència
d'aquest estil
que estigui a ple rendiment
i amb tranquil·litat
solen passar un parell d'anys
si engeguem ara
doncs pots dir
almenys un any i mig
tot l'any 2000
cada any que ve
serà un any
de transició
anant fent
de professionals
quants se'n necessitaran?
un gran número
que sol haver-hi
una cosa
d'aquestes
és pràcticament
una persona per llit
si ho sumem tot
hem de sumar la neteja
hem de posar la cuina
hem de posar la logística
hem de posar la gent
els gerocultors i tal
ara estem parlant
al voltant
de les 200 persones
ho dir perquè
serem professionals nous
que hauran d'incorporar de nou
o són gent que ja tenen
a la xarxa?
no, no, són nous
són nous
són nous
això al final
d'aquí dos anys
200
el primer tram
seran 50 o 60
i a poc a poc
anar fent
però
sí, sí, nous
perquè
aquest en principi
és un equipament nou
no substitueix
cap dels altres
excepte
aquest tram
de llarga estada
que sí que substitueix
però fa que allà
on estaven aquests
passi a ser malalt
més complex
per tant
amb ràtida personal
a on eren
a lo millor encara creix
o sigui que
no és
no és
no és
no és
no és
gent
sinó al revés
és generar llocs de feines
en aquest àmbit social
del que estem parlant
de la xarxa
també n'hi ha
de fa pocs mesos
vostès s'encarreguen
en part
crec que no és
totalment
del servir
d'ajuda a domicili
no?
encarregat
per l'Ajuntament de Tarragona
sí, no, no, tot
o tot
des de
vam firmar dimecres
o dijous passat
o si fa ni una setmana
al final
un procés complex
del
anant a conduir
amb el 50%
de la ciutat
i ara amb el conflicte
que hi ha hagut
amb l'altra empresa
amb el conflicte
doncs l'Ajuntament
els hi han encarregat
a vostès
sí
ha rescindit
aquell contracte
i el que ja fèiem
ens ha acumulat
la part que
l'empresa
que portava
doncs havia fet
una fallida
empresarial
i de dimecres
dijous
vam signar
amb l'Ajuntament
l'acumulació
d'això
en què
jo crec que hi ha hagut
una
bueno
la sensació que tenim
per part dels treballadors
nou incorporats
més
la
darrats sindicals
i
és que hi ha una bona
acollida
de fet
torna a ser
una altra cosa
similar
al que l'explicàvem abans
en aquests moments
això fa
doncs
que
els que ho porten
doncs siguin més
siguin més
grans
hi ha una certa
massa crítica
amb moltes
d'aquestes coses
que fa que
si ets molt petit
acabes duplicant
moltes despeses
per exemple
nosaltres
ara no crearem
cap estructura nova
de govern
per fer això
ja és
la que ja es farà
les feines
de tot
ja feia per la meitat
ho farà de tot
sí que és cert
que les coordinadores
que ja hi havia
persones
doncs són les mateixes
però hi ha tota una sèrie
d'estalvis
que
que són necessaris
ser molt gran
és un
va malament
diguem-ne
pel descontrol
a vegades
quan una cosa és molt gran
i s'ha d'atomitzar
i s'ha de segmentar
però si se segmenta
molt i molt
i molt
allò
no hi ha economia
d'escala
que ho aguanti
ni ets tan petit
perquè no tens
capacitat financera
tampoc
vaja
nosaltres estem contents
perquè fins
per tant
els mateixos
la ciutat de Talaona
tampoc és tan gran
com perquè
hi hagi nuclis
diguem-ne
diferents
amb coses diferents
perquè ara
quantes persones
arribaran
amb aquest servei
sumant-ho tot?
jo diria
que tenia
potser
jo
estar a la ratlla
de les 500 persones
en aquest moment
entre les que ja hi havia
i ara
jo diria que la ratlla
pensi que són
molts diferents serveis
hi ha moltes persones
només s'hi va unes hores
les altres s'hi va més
això
el sistema
que s'ha
utilitzat
és que
l'Institut
de Serveis Socials
de l'Ajuntament
de Tarragona
amb la seva xarxa
de treballadores socials
són les que
identifiquen
les necessitats
i un cop
identificats
les necessitats
els tècnics
municipals
valoren
quin suport
se'ls ha de donar
ens el traslladen
a nosaltres
ells
per aquest acord
tenen
diguem-ne una bossa
d'hores
que distribueixen
i gestionen
els propis tècnics
municipals
i diuen
escolta
mira
allà
caldria que dos cops
a la setmana
féssim això
aneu a mirar-s'ho
i és la
bona relació
que jo crec
que hi ha
i bueno
crec
estic convençut
que hi és
i mostres
el que acaba de passar
ara
entre els tècnics
municipals
que ho fan molt bé
les treballadores
socials
hem de fer un crit
de suport
amb elles
perquè en aquesta època
ho estan passant
molt malament
les demanda
la necessitat
creix
i cau
a les esquenes
d'aquests professionals
que han de veure
com les gestionen
tots
els cauen
tots
però
elles s'ho veuen
des de primera línia
exactament
i a més ho detecten
i ho identifiquen
i després
se'n poden traslladar
les necessitats
en aquest cas
qui ho gestiona
que són vostès
exacte
jo crec que fan
una gran feina
i confio
que amb aquest
amb aquest canvi
que hem fet
doncs això
segueixi amb la línia
del que està
venient
pensi que les treballadores
que hem assumit
i tot aquest tema
els hi hem de donar
un
un agraïment
important
a la ciutat
perquè han estat
quatre mesos
sense cobrar
des de gener
febrer
març
abril
que sense
percebre les seves nòmines
perquè l'empresa
va fer fallida
va ser embargada
per la societat social
les dificultats
que l'ajuntament
segurament
em consta
que ha anat
explicant
també
perquè l'està
embargada
de la societat social
tampoc podien
fer ells
directament
aquest suport
als treballadors
fins que tot aquest tràmit
ha acabat
i aquestes persones
han estat treballant
igual
sense sabent
que no cobrarien
per tant
els professionals
són bona gent
la feina
que fan
és una feina
complexa
i dura
perquè
les cases
i ajudar
les cases
hi troben
de tot
jo crec
que és un servei
incomiable
el que es fa
hem parlat
molt
d'aquesta
vessant social
de la xarxa
Santa Tecla
que ja explicava
el doctor
al principi
de l'entrevista
que ha agafat
un desenvolupament
espacial
en els darrers anys
per anar acabant
des del punt
de vista sanitari
el projecte
de nou hospital
de nou hospital
de Santa Tecla
la millora
de la coordinació
amb
Joan XXIII
que ha estat
un tema de debat
recorrent
en els darrers mesos
que seria millorable
n'hi ha alguna cosa
de nova?
Bueno
són dos elements
diferents
dos elements diferents
el de la coordinació
la coordinació
hi ha estat sempre
i segueix sent
perquè dos hospitals
que estan un davant
de l'altre
hi ha els serveis
es porten
quan entres
els temples intensius
van allà
quan allà ve aquí
quan un malalti
que fa algun procés
que s'ha de fer
Joan XXIII
fa Joan XXIII
els altres fa aquí
però és millorable
fins i tot això
ho diu el govern
el que diem
tant el govern
com nosaltres
és que s'ha de fer
un pas endavant necessari
i torna a anar
amb la mateixa filosofia
que acabem de dir
Tarragona
és petita
Tarragona
no és una
sent avui
una gran ciutat
la segona
complexa
la subconurbació
després de Barcelona
Tarragona
quan
amb les noves
tecnologies
els nous sistemes
de fer
no dona
és bo
que es gestioni
diferent
com i quan
doncs falta
jo crec
un cert coratge
per de veritat
afrontar-lo
falta
una certa
dosi
de generositat
perquè
algú ha de cedir
coses
tots
s'han de cedir
perquè és allò
dels poblets
que a vegades
per no compartir
un servei
tots dos
estan mal servits
doncs aquí passa això
independentment d'un projecte o no de futur
que necessàriament passa per
en el cas de Santa Tecla
per fer l'hospital nou
perquè no Santa Tecla
ja va guanyar
molt
fent llevant
que li va
suposar
que una gran part
ambulatoria
ha quedat resolta
però la part de la Rambla Vella
14
té
més
hi ha una zona
que té més de 450 anys
ja li tocaria
que es convertís
en moesística
i la part més nova
doncs podrà tindre
altres utilitats
i també té un recorregut
en el temps
per la situació
on està
jo crec que
el primer pas
és necessari
per poder plantejar
quina intensitat
d'aquest segon
i la crisi
doncs miri
també té
també pot aportar
una mica de pressió
amb tot això
perquè si volem
i ens la creiem
i creiem
que els diners
de tothom
són per optimitzar-los
al màxim possible
doncs jo crec
que estem obligats
a fer-lo
i fins i tot
és bo
que ara
no es pugui plantejar
demà
ni l'any que ve
ni d'aquí
3, 4, 5 anys
a l'inici
d'un projecte
d'obres
primer perquè
pensar-lo
pensar-lo bé
diguem-ne
dibuixar-lo bé
saber quin és
el tamany
és l'única manera
de no fer bestieses
que s'han fet
en un altre lloc
i alguns llocs
apropet d'aquí
més enllà del Francolín
trobarà un
que és una bestiesa
des d'aquest punt de vista
però
i per tant
tindrem el temps
per-ho dissenyar bé
que en el moment
en què et poses a rascar
i dir
bueno ara veiem
com ho volem fer
de gran
d'intensitat i tal
passa per la primera
això ha de ser
un projecte conjunt
o és un projecte aïllat
si és un projecte aïllat
jo ja el tinc
cop i pega
i s'ha acabat
per tamany
i si és un projecte
en conjunt
doncs l'altra part
l'ha de volguer
no es casen
si els dos no volen
i en aquest punt
la nostra mà estesa
és de fa molt de temps
i em consta
que de molts dels professionals
crec jo
que fins i tot
de les estructures polítiques
el propi conseller
com vostè diu
ho va expressar
l'altre dia
és un procés
de maduració
i n'entros
fins i tot
hem fet una proposta
damunt de la taula
d'acord
amb algun grup
de treball
i en aquests moments
jo diria
que d'aquí
que comenci l'estiu
o sigui
arriba el mes d'agost
la meva esperança
seria
ara hi ha hagut
un canvi
amb la presidència
de l'Institut Català de Salut
que potser això
ho allarga
a setembre
no ho sé
però no podria arribar
a l'inici
de curs
diguem-ne nou
que setembre
octubre
noves perspectives
de pressupostos
de l'any que ve
i tal
sense saber
si hi ha aquest acord
de gestió conjunta
o no
i l'hospital
si fos
només de Santa Tegla
o si fos conjunt
aniria
tal com està planificat
en el POM
a la vall del Llorito?
aquest és el nostre projecte
per molts motius
molts
la primera és
perquè si pensem això
que no ho pensem
per fer demà
sinó que s'ha de començar
s'ha de fer
el futur
és el que marca
el pla urbanístic
i el pla urbanístic
ja ho ha definit
ja hi ha treballat
molta gent
quan algú
una cosa d'aquest estil
és evident
que no
que no
no neix
d'una nit
d'una nit d'estiu
mirant un
allà a la platja
això passa
perquè professionals
de molta
molts tipus
molts diferents
i sobretot urbanistes
i aquí per exemple
jo tinc que dir
que no s'explica
gaire mai
a Tarragona
però
Tarragona té
un personatge
de Tarragona
que és un urbanista
extraordinari
i que ha ajudat
a Tarragona
tot el que ha hagut
durant molts anys
que es diu Joan Llor
que ha estat
el director general
d'urbanisme
de la Generalitat
molts anys
i ara segueix
estant allà
el Joan
jo li tinc
que agrair
la seva receptivitat
amb l'anàlisi
de tot aquest projecte
de fa anys
no parlo d'ara
on
estudiant
tot
circulació
i
reubicant
a un espai
on de futur
pogués haver-hi
tot un munt
de xarxa
de comunicacions
i capacitat
de creixement
i entorns
amigables
per aquest projecte
de creixement
i de futur
doncs
van trobar
la millor solució
en els tècnics
municipals
com els tècnics
del que
estaven desenvolupant
el POM
com la pròpia Generalitat
com el Pla Territorial
de Catalunya
en què fos
aquella ubicació
té un altre avantatge
avui per avui
allò serà terreny
propi del país
mentre que
els terrenys
on s'ubica
l'Hospital
Joan XXIII
en aquest moment
segueix sent
de la tesoreria
de la Seguretat Social
per tant
tot allò
que es construeix
allí
se'n va a Madrid
tot
perquè la propietat
no s'ha transferit
a Catalunya
i quan se transferirà
aquesta propietat
ningú ho sap
però és evident
que els temps
no bufen
perquè la Seguretat Social
vagi transferint coses
això podria ser
de menys o menys importància
el més important
és que hem de ser
crec jo
estem parlant
de futur
estem parlant
de la Tarragona
d'aquest segle nou
i que el que fem
ha de poder durar
40 o 50 anys més
no estem parlant
de fer
si hem de fer
transitoriament
5 anys
10 anys
no sé
alguna cosa
per sortir-nos
del pas
tot i això
no és contradictori
amb de veritat
que és el que
pensa
quan se fa
un pla urbanístic
s'ha de pensar
on van
les grans
infraestructures
de ciutat
com volem
que sigui
el pol
com volem
que sigui
i com volem
que sigui
la nostra xarxa
d'equipaments
sanitaris
està definit
està escrit
jo crec que és un error
tornar
després de tota la feinada
que fa
per acabar
concretant un espai
uns metres
dibuixar-lo
posar-lo
i relligar
que totes les logístiques
viàries
puguin donar
fàcil suport
aquí
tornar a repensar-s'ho
perquè algú
doncs ara a la platja
prenen-se una Coca-Cola
s'inventi una altra cosa
queda clar
la postura de Santa Tecla
i queda clar
doncs que espera
una resposta
de l'Institut Català de la Salut
per veure si aquest projecte
d'hospital
a mig i llarg termini
futur hospital
de la ciutat de Tarragona
pot ser una gestió
conjunta i coordinada
entre la xarxa
Santa Tecla
i l'Institut Català
de la Salut
Joan Maria
director gerent de la xarxa
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
avui en aquest espai de salut
que no ha tingut
aquell esperit divulgatiu
però sí que ha estat
molt interessant
per conèixer també
altres feines
que fa la xarxa
i que potser
algunes no són del tot
conegudes
doctor Zara
fins la propera
gràcies
fins vosaltres
i moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
gràcies
bon dia