Així sonen els càmpings de Tarragona Ciutat.
Un espai a l'aire lliure, a tocar de la platja però també molt a prop del bosc.
Un espai per retrobar-te amb la natura, per relaxar-te, fer la migdiada sota un arbre
o posar-te en forma utilitzant les instal·lacions esportives, la piscina o les activitats d'animació.
Unes vacances a l'aire lliure per a tota la família, apte per totes les butxaques,
amb possibilitat de dur la teva tenda de campanya o gaudir de les altes prestacions dels nostres bungalows.
Un estil de fer vacances, un estil de viure.
Càmpings de Tarragona Ciutat, el paradís al costat de casa.
Tornen els gols, torna el futbol, torna el Nàstic a Tarragona Ràdio.
Aquest diumenge a partir de dos quarts de set de la tarda, el primer partit de la temporada.
Des del nou estadi, Nàstic València-Mastalla.
Amb la il·lusió renovada i l'objectiu de tornar a segona,
amb la porra del partit i les vostres opinions i comentaris a través de Facebook i de Twitter,
a Tarragona Ràdio seguim apostant pel Nàstic, ara i sempre.
Tarragona Ràdio, la ràdio local esportiva de referència i també tarragonaradio.cat.
El matí de Tarragona Ràdio.
Falten 20 minuts per arribar a la una del migdia.
Avui no comptem amb la presència dels nostres especialistes en cinema,
els nostres col·laboradors, el Juanjo Ferrer, el David Serra.
Ells sí que estan de vacances, doncs mira, que els provi.
I a més estan aprofitant, ens consta, per veure bastant de cine.
I per tant, ara quan tanquin les vacances, quan tornen a partir de la setmana venent o l'altra,
ens podran explicar un munt d'aquestes pel·lícules que estan ara mateix en cartellera.
D'això parlarem de les pel·lis que s'estrenen avui.
Farem un repàs, encara que sigui una mica per damunt,
i escoltarem algun tràiler i posarem una mica de veu i de banda sonora
a diferents títols, com per exemple Los Mercenarios,
Segona Part, Headhunters, Manolete, Bonsai o Casa de Tolerancia.
Són les que ens consten que s'estrenen avui.
Encara en cartell recordeu les molt crispateres i taquilleres,
El Legado de Born, una nova entrega de la saga d'aquest espia.
O també una dedicada a un públic més familiar, Pirates.
Recordeu aquella slow motion de producció britànica,
feta amb ninotets de plastilina.
I comencem amb la pel·lícula que ens consta que va damunt de la llista,
una mica perquè està ordenada la llista potser en funció de les que seran
més blockbuster, que se'n diu, més taquilleres, les grans estrenes.
Això no vol dir que siguin les millors en quant a qualitat.
Los Mercenarios, segona part, de moment ens ambientem,
el seu tràiler sona així.
Barney Ross.
Hicimos un trato.
Podría haberte metido en el agujero más profundo y oscuro del mundo.
Pero no lo hice, porque sabía que llegaría un día
en que podrías devolverme ese favor.
Y ese día ha llegado.
Y ya está, es que no llamo el dial.
Aquella, ho veieu, que en aquest tràiler no hi ha diàleg,
tot és música així d'intriga, interessant i com a d'acció,
però d'acció d'aquella que no explota, que li costa d'explotar.
De fet, una mica d'explosions va a la història d'aquests mercenaris
que reben un encàrrec i al final la cosa es canvia una mica
perquè en maten a un d'ells i acaben ficats en una història amb plutoni,
amb cinc tones de plutoni per a ús militar.
Simplement, és una pel·lícula d'aquestes d'acció
en què un grup d'homes més aviat catxes i amb ganes d'acció
tenen una missió que s'acabarà complicant.
Què té d'atractiu aquesta pel·li?
Home, que si va a veure la primera part, doncs estupendos i us va agradar.
Heu d'anar a veure aquesta seqüela, la segona,
i a veure, s'està venent la pel·lícula i jo crec que és el punt interessant
com una pel·li en què s'ajunta, atenció, a Sylvester Stallone,
a Bruce Willis, a Arnold Schwarzenegger, a Jean-Claude Van Damme,
a Chuck Norris i més gent que jo, la veritat, no conec gaire,
però que tots són grans noms del cinema d'acció de tots els temps.
Home, doncs per al director Simon West o pel productor,
no sé qui els haurà convençut, però aglutinat tot aquest múscul,
tota aquesta testosterona junta, doncs té lo seu.
Los mercenarios, segona part.
Però a part d'aquesta pel·li, n'hi ha d'altres que mereixen la nostra atenció.
Mireu, una producció noruega, i ja només per això val la pena que hi fem una ullada.
Jo deia abans que a mi em sona a cinema, doncs, ai, perdoneu,
a novel·la negra, doncs d'aquesta nòrdica, no?,
que darrerament, ja fa uns quants anys, ja, eh?,
s'està posant de moda o està tan en boga,
doncs ara comencen a sortir els productes cinematogràfics també,
que jo crec que ja hi eren, però ara estan arribant a la cartellera més internacional.
Headhunters és una proposta d'acció, de sexe, de robatoris, de violència,
un thriller, bé, amb el segell noruec,
amb unes interpretacions, diuen, estupendes, dels actors principals,
i que ens explica, atenció, la història d'un home que treballa com a headhunter,
això vol dir un caça-talents, és aquella gent que es dedica a seleccionar personalment pensants,
no?, per empreses, que viu per sobre les seves possibilitats amb la seva dona que porta una galeria d'art.
Viu en té una vida luxosa, però, vaja, no és que s'ho puguin permetre,
és que simplement, bueno, han estirat més el braç que la màniga, no?, allò que passa.
Però, de moment, ho pot anar trempejant perquè és que l'home es dedica en el seu temps lliure a robar,
ja que la seva dona té la galeria d'art, doncs allí té els contactes ell i roba obres d'art i tràfica amb elles.
I l'oportunitat ja d'acabar amb els seus problemes econòmics i independitzar-se, en certa manera,
és robar a una client especial que li presenta la seva dona.
Fins aquí podem explicar, perquè fins aquí sabem, això sí, tenim un testimoni sonor que n'és el tràiler.
A veure com sona Headhunters.
Me llamo Roger Brown y mido uno 68.
No hay que ser psicólogo para entender que esto hay que compensarlo.
Mi casa, por ejemplo, vale 30 millones.
No me gusta y no puedo permitírmela, pero a ella, a ella le encanta.
¿Cuánto diría que vale su reputación como líder?
¿Qué quiere decir?
Esa obra es de Julián Opie, vale un cuarto de millón.
¿Tiene alguna obra igual de valiosa?
Sí, el Brocher, una litografía de Monch.
Un gran ejecutivo no se inclina ante nadie.
Hace falta buscarlo.
Déjeme que forje su reputación.
Y le prometo un puesto con un salario cinco veces mayor.
En dos años.
¿Pero cómo?
La respuesta empieza por R.
¿Reputación?
Quiero que le conozcas.
Clash Grave.
Acaba de trasladarse.
La caza del jabalí de Caledonia, de Rubens.
¿Sabes dónde está ahora?
No.
En el piso de Clash Grave, en la calle Oscar.
¿Cuánto crees que va a dar?
Muchos millones.
Debemos pensar en nuestro futuro.
Pau, solo tenemos dos días.
¿Qué ha pasado?
¿Y no sabías nada?
No sabías nada.
¿Por qué estoy aquí?
Sembla que l'argument aparteix d'això que us hem dit,
des del que s'acena el tràiler,
però bé, hi ha uns girs inesperats
que alguns crítics diuen que estan molt ben trobats
i que realment donen una velocitat,
doncs, bé, com que un thriller ha de tenir.
I hi ha qui diu que la història, bé, té alts i baixos
i que el ritme no flueix gaire bé.
N'hem sentit de, vaja, hem llegit tota mena d'adjectius,
però cap d'extremadament dolent.
Per tant, a més, la recomanem.
Headhunters és el thriller que ens arriba des de la noruega
i, qui sap, segurament, aportarà coses noves al gènere,
tractant-se, doncs, que no és un thriller a l'americana,
sinó, això, més fred, eh?
Diuen que, vaja, destaca a tothom, això sí,
la interpretació dels personatges, dels actors.
Anem, encara que sigui de puntetes,
per damunt d'altres pel·lícules.
Manolete, ai, aquesta punxa una mica,
almenys pel que estem veient,
però, clar, té l'atractiu de cap primera.
Està basat en la vida de l'agendari torero Manolete.
Segona, interpretat per Adrian Brody i Penélope Cruz.
Però, a la contra, està que no,
que ja s'ha estrenat a França i que sembla que no, eh?
Que agafen el personatge des del seu punt de vista més personal
i de la passió, no?, de l'amor apassionat,
la relació apassionada que mantenia amb l'actriua Lopecino,
i que no, que no acaba d'encaixar, diuen.
En fi, per als amants dels toros,
o d'aquest personatge mític de Manolete,
aquí la teniu en cartell i ja ens ho explicareu.
I més propostes, una que hem trobat prou curiosa,
que l'assigna Cristiana Jiménez,
i que es diu Bonsai.
A més, és una pel·lícula xilena,
i ens parla de dues persones, eh?,
que tenen una relació, suposem que són parella,
Emilia i Julio.
I Bonsai, tot i que aquest és el títol de la pel·lícula,
en el cartell s'hi pot llegir.
Al final de la pel·lícula,
Emilia muere i Julio se queda solo.
Pel·lícula, suposem, d'aquestes intimistes,
de reflexió personal, delicada, curiosa,
i que és una coproducció xil·largentina,
Portugal-França.
Ve avalada per premis en el Festival de Cants,
i jo, doncs, no ho sé,
tinc curiositat, sembla una bona proposta,
una bona recomanació que us podem fer,
però, clar, no l'hem vista.
Seria la perla, la delicatessen,
d'aquesta setmana en cartell.
I ens quedem aquí sense més temps
d'escoltar més tràilers,
ni parlar de més pel·lícules,
però, vaja, és una mostreta
del que ens ofereix la carterera comercial
aquesta setmana.
Tanquem l'espai de cine
i n'obrim un altre,
l'espai que ens dóna refrescar-nos,
a l'Aquòpolis.
Aquòpolis Costa Daurada.
65.000 metres quadrats,
més de 16 atraccions aquàtiques.
Bany amb lleons marins
i cara a cara, bip, amb dofins.
Aquòpolis Costa Daurada.
Jacutzis, piscina d'onades,
grans llacs, riu de ràpids,
zona pícnic i restaurant.
Aquòpolis Costa Daurada,
a la Pineda de Vilaseca,
a 10 minuts de Tarragona i Reus
i a menys d'una hora de Barcelona.
Més info a aquòpolis.es.
25è aniversari d'Aquòpolis Costa Daurada.
a la Pineda de Vilaseca.de.
Soneix y 귀 de nularen
en la Pineda de Vilaseca.
Comencem el concurs d'Aquòpolis amb 3 preguntes per fer-vos,
perquè necessitem donar 3 números.
Entre les 3 persones que truqueu, que encerteu la pregunta,
sortejarem al final, o sigui, ja, en 10 minutets,
a dues entrades per anar a l'Aquòpolis,
al parc aquàtic de la Pineda.
Recordo el telèfon 977-24-4767,
i això sí, demanem, com sempre,
que la gent que ja ho aconsegui a les vostres entrades
durant el mes d'agost, ja no ens torneu a trucar,
així donem opció a que tothom pugui participar.
Doncs recollim ja la primera trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia. Com estàs?
Bé.
Sí, com et dius?
Gerard.
Gerard.
Perxeco Castellet.
.