La costa oest dels Estats Units
són la zona que designen els estats costaners
més occidentals de l'oest dels Estats Units
i que enclouen Califòrnia, Oregon i Washington.
Arizona i Nevada, encara que no són costaners,
també se solen incloure a la costa oest
en un viatge on es poden visitar, per exemple,
ciutats com San Diego, Los Angeles, San Francisco i Seattle, entre d'altres.
Avui viatgem a la costa oest dels Estats Units amb Sandra Ramos.
Sandra Ramos, bon dia.
Molt bon dia.
Quina música més animada, per començar el viatge.
Fantàstic, els 8 boys, no?
Sí, no?
Molt d'allà, molt d'allà.
Molt d'allà, molt d'allà.
A la Sandra se'n va anar a la costa oest dels Estats Units cinc setmanes.
Sí, aproximadament.
Per què vau decidir anar a la costa oest dels Estats Units?
Jo aquest viatge el vaig fer amb una amiga amb qui ja havia viatjat altres vegades
i era el viatge somiat, no?
Sempre ens havia encantat Telma i Lluís i sempre havíem dit que faríem un viatge així,
però amb un final una mica menys tràgic que el de la pel·lícula.
A ser possible, una mica menys tràgic.
Llavors, aquell estiu es van confluenciar diverses anècdotes i diverses coses que van passar
que van fer que poguessin fer aquell viatge, no?
Primer, que teníem el temps.
Jo, per casualitat, vaig poder aconseguir, convenç al meu cap,
que em donés un mes sencer de vacances.
Ell havia acabat el PIR, no?, que estava psicòloga
i podia prendre's aquest mes també de vacances sencer, que no sempre pot ser, no?
I, a més a més, jo havia anat a un concurs de la tele i m'havien tocat 3.000 euros,
havia guanyat 3.000 euros amb el que vaig poder finançar el viatge,
perquè si no, no hi havia manera, no?
Tots els astres es van alienar.
Exacte, es van alienar els astres i vam dir, doncs aquest és el nostre estiu i ho hem de fer.
I sí, sí, vam decidir anar a la costa oest.
I com es planifica un viatge com aquest de tantes setmanes
i per tants estats diferents, tantes ciutats diferents?
Bé, amb un mapa dels Estats Units ben gran, no?
I primer, el que teníem clar era que començaríem per Seattle
perquè ell havia estudiat allà al segon de BUP, una cosa així, amb una família,
llavors aquella família ja ens acollia la primera setmana i era el punt de partida, no?
Després era mirar massa opcions, clar, eren molt ambicioses, volíem veure moltes coses,
tot et fa gràcia perquè realment els Estats Units és un país enorme, no?
I com a país és preciós, té molta cultura i sobretot molta natura a veure, no?
Llavors, era difícil, però bé, el que sabíem era que volíem fer l'escenu de principi a final,
que volíem tocar Canadà i Mèxic, no?
I que volíem veure el Gran Cànyon i Las Vegas.
Llavors, amb aquests punts de referència, doncs vam decidir les ciutats.
Vam llogar hospedatge, no?, allotjament a les ciutats grans
perquè sabíem que a l'agost seria impossible trobar allotjament a Los Angeles o a San Francisco
sense tenir-ho reservat, però la resta vam fer una mica l'aventura.
Entre jo, que sóc supera l'aventura i no planifica res,
i la Núria, que és molt planificadora, vam trobar un punt intermit.
Un terme a mig, un terme a mig, eh?
Sí, sí.
Per tant, la vostra ruta, aquesta ruta per la costa oest, va començar a Seattle.
Aquell va ser el punt de partida.
Va ser el punt de partida.
Seattle és una ciutat increïble, té moltíssima cultura,
és el Nova York de la costa oest, no?,
i diuen la cuna del grunys, de l'Starbucks,
es va fer el primer, és una ciutat molt maca,
i sí, va ser els 3-4 primers dies, els vam passar allà,
i el cotxe el vam llogar allà.
Va ser molt divertit perquè jo em vaig treure el carnet de conduir a l'abril del 2007,
i a l'agost del 2007 em donen un tanque d'aquests yanquis,
perquè ells el del cotxe petit no ho entenen, no?
No, són grans vehicles, eh?
Sí, llavors era un, no sé què, Malibú, un cotxe enorme.
D'aquest de les pel·lícules, eh?
Sí, sí, sí.
I allò era l'utilitari que tenien, no?
Va ser divertit.
Sí, d'aquí vam anar, vam fer una visita que a mi,
jo estava molt encaparrada en fer-la,
vam anar a una ciutat, un poblet,
que es diu Roslim, que està a l'estat de Washington,
que a tots els friquis que els ha agradat la tele en aquest món
els agradarà perquè és una rodava Doctor en Alaska,
la sèrie.
Sí.
Llavors pots visitar el poblet que està molt a prop de Seattle,
vull dir, no rodava en Alaska,
rodava en l'estat de Washington,
i de fet està igual que en la sèrie,
tot igual.
Era un programa que m'agradava molt,
doncs em va fer molta il·lusió.
Clar, segurament hi ha molts indrets d'aquesta ruta
o en moltes ciutats que fan recordar pel·lícules
o et recorden, evidentment, eh?
Vull dir que té aquest atractiu també, oi?
Sí, si ets amant del cinema
i una mica així fric, com jo,
que ho reconec obertament,
vull dir que a mi m'agrada visitar llocs
on s'han rodat pel·lícules,
i així, clar, als Estats Units està plegadíssim
i aquest viatge va ser l'apoteosi, no?
Perquè des de la pressa Hoover,
quan vam anar cap a l'esbèrgica,
que és on es va rodar la famosa escena de Superman,
que és la presa aquella gegant
i tantíssims llocs que...
el Gran Cànyon mateix o les ciutats, no?
Però, bueno, és un viatge molt interessant.
A partir d'allà, com vau seguir?
A partir d'allà vam començar...
vam arribar fins a la costa de l'estat de Washington,
vam començar a baixar.
Tota la costa d'Oregon és espectacular
perquè són molts acantilats
i platges immenses de sorra blanca
i troncs blancs on no hi ha ningú banyant-se
perquè, clar, fa un fred increïble
i l'aigua està completament gelada.
Llavors, el paisatge és oníric,
vull dir, el paisatge és molt, molt bonic,
molts fars, no?
Tota la costa plegadeta de caps amb fars
i aquelles platges semidesertes,
tot i que hi havia algunes persones
ningú banyant-se perquè realment
van ficar el peu a l'aigua
i quasi s'escriu nit, ja ho diria.
Estava congelada, eh?
Congelada, perquè ve tota l'aigua
del desglàs de Canadà,
de l'Àscar, dels pols,
no hi ha lloc, per molt que sigui estiu.
Llavors, moltes experiències amb animalons,
d'aquests que se't creuen per la carretera,
jo vaig plorar la mort d'una núdriga,
bueno, entre una i tres, no sé,
perquè anàvem en fil a Índia
i jo no les vaig atropellar
per aquelles coses que et queden marcades.
Després vam anar a rendir allò
una mica d'homenatge a Monterrey,
a l'Aquari, que hi havia núdrigues,
a donar les males notícies
que se tenien familiars a Oregon,
que potser els trobaven a faltar.
No, realment, això que expliquen,
de molts animals atropellats a la carretera,
és que és un festival
que hi ha tanta natura
amb molts animals que creuen la carretera constantment.
Perquè el contrast de paisatges
deu ser també espectacular, eh?
El contrast de paisatges
durant tot el viatge
és bestial,
perquè, clar, passes de zones
amb boscos increïbles,
doncs això que et dic,
amb platges semidesertes,
amb poca gent, de fet,
i, clar, arribes al sud,
amb Califòrnia,
i platges,
o el desert d'Arizona,
o, clar,
els canvis de contrast
van ser brutals, no?
Perquè,
continuant cap al sud,
n'entros portàvem la tenda de campanya,
vull dir,
anàvem només tirat
que es pot anar en un viatge,
anàvem a la tenda de campanya
per anar a càmpings
i coses així,
també,
que va estar molt bé,
tot i que jo hi passo una mica de fred,
perquè al nord de Califòrnia,
oi, Califòrnia és un estat enorme
i al nord encara fa moltíssim fred,
i vam anar al parc natural,
al parc nacional dels Redwoods,
que és on estan les secolles gegants,
i, clar,
allà encara feia molt de fred, no?
Però, clar,
veure arbres que no veus
on s'acaben,
enormes,
una vegetació increïble, no?
Si t'agrada la natura,
als Estats Units és un bon destí, no?
Perquè realment té moltíssims parcs naturals,
que són parcs nacionals,
i aquest dels Redwoods, per exemple,
hi ha les secolles gegants
al nord de Califòrnia,
és espectacular, no?
Després vam començar ja a arribar
a la zona més poblada,
era molt divertit,
perquè nosaltres,
quan arribàvem a un lloc
i vèiem un McDonald's
o un Jack in the Box,
que els vam evitar quasi tot el viatge,
perquè no ens agrada massa,
però dèiem,
si hi ha una d'aquestes de menjar ràpid,
vol dir que hi ha vida, no?
Si hi havia un Starbucks,
ja hi havia una mica de civilització,
ja, vull dir,
un pas més,
però és que era increïble.
Eren els indicadors, eh?
Eren els indicadors,
perquè realment
podien haver-hi només quatre cases
i ja tenies un lloc d'aquests
de menjar ràpid, no?
El que fos,
perquè aquí en coneixem alguns,
però allà n'hi ha 50.000 més, eh?
Sí, sí.
I després, bueno,
vam continuar,
la costa californiana
és increïble,
la part nord,
creues el Bixur,
que és un parc natural
que està entre la costa
i més mar en dintre, no?
però,
o sigui, costa dintre,
vull dir,
però la part costanera,
clar,
les postes de sol
al Pacífic
són realment espectaculars
i allò és tot un recorregut
amb panyassegats
i molta natura,
veus les àguiles,
les àguiles imperials,
és molt maco,
molt maco,
molt maco.
I hi ha moltes poblacions,
vam passar per Eureka,
vam passar per Carmel Bairecí,
vam passar, no sé,
per moltíssimes poblacions,
costaneres,
aquesta,
la típica on es gravava,
jo continuo amb la meva història,
amb el Fabi Cobás.
S'ha escrit un crim,
l'Àngela Fetxe,
d'aquell poblet on es rodava,
rodava Carmel Bairecí,
que a més és un lloc
on el Clini's Bouty
té una casa,
no sé per què recordo aquestes coses,
però jo recordo
tot aquest tipus d'informació
així poc útil,
i tota aquesta part
és encantadora,
poblets petitets
al costat del mar,
són postals
poc reconegudes
de Califòrnia,
la gent té
una visió de Califòrnia
més del sud de Califòrnia,
els vagilantes de la playa,
una mica de sensació
de vivir i tot això,
per fer-nos una idea,
els àngeles i tal,
el nord és molt diferent,
i recomanable,
doncs també,
molt recomanable,
és molt bonic,
molt maco,
molt recomanable,
i a més jo,
el Picsford a mi
em va semblar espectacular,
per les postes de sol,
per la natura,
pel contrast,
la carretera aquella
que vas bordejant,
que sembla que cauràs
al mar en qualsevol moment,
és molt bonic,
molt bonic.
Vam continuar baixant,
Monterrey,
bla bla,
ja t'acostes
a llocs més coneguts,
fins a San Francisco.
San Francisco
és una ciutat
atípicament americana,
o no,
tothom diu
és que és una ciutat
molt típicament americana,
té coses que són
de ciutat europea,
entre cometes,
perquè té moltes cases
victorianes,
però
té una estructura
bastant americana,
amb el seu
downtown
i gratacels
i barris,
i això és una estructura
molt típicament americana.
El que passa és que,
clar,
és una de les grans ciutats
contraculturals
dels Estats Units,
no?
Juntament amb Seattle,
on té un barri
que té una estàtua
de Lenin
de quasi dos metres
que jo vaig al·lucinar,
vaig pensar,
als Estats Units
em permés
que hi hagi una estàtua
del Lenin,
jo em va semblar
molt curiós,
no?
Curiós,
curiós.
Ho és molt curiós,
també està en un barri així
molt hipiprogre,
no?
Però,
bueno,
tot i així,
Déu-n'hi-do.
Sant Francisco també és
una d'aquelles ciutats
amb barris típics,
no?
Haitas,
Buri,
Castro,
barris molt reivindicatius,
molta contracultura,
la bit,
els escriptors bitnik
van sortir de Sant Francisco,
pots visitar el bar
on anava el Jack Kerouac
amb la seva gent
a fer les tertúlies,
a planificar viatges,
a escriure on the road,
no sé,
no?
Les biblioteques,
jo em vaig fer un fart
de comprar llibres
perquè m'agrada molt llegir
i llavors,
molts biblioteques
on tenia seccions
increïbles sobre feminisme,
sobre,
bueno,
qualsevol història
que als Estats Units
tenen una
contracultura importantíssima,
tot i que aquí
moltes vegades
no ens arriba,
no?
I
només ens arriba
les imatges típiques
i clàssiques
del que us vull
salvar el món,
però hi ha molt...
Hi ha molt més
més enllà d'això,
hi ha molt més enllà d'això,
no?
El Jack Kerouac
és per mi
un dels grans
escriptors americans
del segle XX
i hi ha moltíssima gent
que no sap qui és
i té una obra
també molt interessant.
A més,
el més sorprenent
de San Francisco
és que fa un fred
increïble
a l'agost.
Has parlat molt de fred,
i va anar a l'agost,
dius?
Sí,
vam anar a l'agost,
llavors,
clar,
per mi va ser traumàtic
perquè l'agost,
Califòrnia,
caloret,
platja...
Platja...
No.
Bueno,
baixant de San Francisco
ja sí,
però fins que no vam arribar
a San Francisco,
mare meva,
el fred que vam arribar
a passar.
Sí,
sí,
de fet,
no sé quin escriptor
perquè no ho recordo,
deia,
no recordo un hivern
més fred
que un estiu
a San Francisco,
no?
Perquè,
no és una broma,
tenen un microclima
allà especial
i realment
fa molt de fred.
Però és una ciutat
molt maca,
molt curiosa també
de veure,
vam estar tres o quatre dies
i la vam gaudir molt,
no?
Però clar,
no ens podíem entretenir
massa a cap lloc
perquè havíem de continuar
amb el nostre camí.

i després de San Francisco,
després d'aquesta parada
d'uns dies
en aquesta ciutat
mítica dels Estats Units,
el vostre viatge continuava,
Sandra?
Sí,
vam aprofitar un dia
per anar al Vall de Napa
a fer cates de vins,
no?
Realment són uns grans
venedors,
els americans,
perquè els vins californians
no tenen
massa cosa a envejar
a qualsevol vi
que tinguem aquí.
I més,
vivint en aquesta zona
en tenim
Montblancs
i Priorats
i el que vulguem,
no?
I són vins
de molt més qualitat
que els americans,
però clar,
ells saben fer molt bé
això de vendre
i del màrqueting,
i Fa el Concrés
ha fet molt
i totes aquestes coses
i realment
ho tenen molt bé
muntat
i vas i visites
i fas cates de vins
i això.
Hi ha alguns
que en fan
que en fan bons vins.
Que fan bons vins,
alguns sí que es poden...
El Francis Ford Coppola
fa bons vins.
Sí?
El Francis Ford Coppola
fa vins?
Bueno,
ara està de moda,
els famosos
tenen...
Aquí també passa,
aquí també passa.
Però potser no li posen
el seu nom
al vi,
allà sí,
òbviament,
llavors el vi
del Coppola
no està mal.
llavors vam continuar
direcció al sud,
vam fer parada
també a la Universitat
de Stanford
perquè com la Núria
que és la noia
amb la que viatjava
és psicòloga
i clar,
la Universitat
de Stanford
és un dels grans mites
dintre de l'estudi
i dels experiments
psicològics
i així,
llavors vam passar,
preciosa,
un pati ple
d'estàtues
de rodent,
increïble,
molt bonica
i vam continuar
camí al sud
de San Francisco
a Los Ángeles
hi ha un bon tirón,
600 quilòmetres
o més,
a banda
que fas tot això
del Big Sur,
que us deia així,
llavors ja vam començar
a parar
per Santa Bàrbara
i llocs d'aquests
més conegudets.
la veritat
és que per una mica
de mida
que vas baixant
de San Francisco
el viatge
ja comença
el viatge,
el paisatge
comença a canviar molt,
a la Catalunya
és 20 quilòmetres
de San Francisco
fa una calor increïble,
ja voldria dir,
ja estem a Califòrnia,
ja és estiu,
però també
per encant,
és molt més maco
el nord,
al meu entendre,
sí.
Que és potser
més desèrtic
cap al sud.
Bueno,
més desèrtic,
potser és menys sorprenent
perquè és més conegut,
ja és la imatge
més típica
de totes aquestes poblacions
amb les grans platges
i potser
un par d'atraccions
a la platja,
vam parar a Santa Rosa
que hi ha un par d'atraccions
d'aquests,
vam muntar
una muntanya de rusa
d'aquestes antigues
de fusta,
típiques,
no?
Té la seva gràcia també,
però ja són paisatges
que et sorprenen menys
perquè són més
més coneguts,
no?
I vam fer també
diverses poblacions
fins a arribar
a Los Ángeles.
A Los Ángeles
vam,
ens allotjàvem
a un càmping a Malibú
perquè trobar llotjament
a preu de pobra,
diguéssim,
a preu de...
A preu ben econòmic.
A preu molt econòmic.
Doncs a Los Ángeles
a l'estiu
era molt complicat.
I bé,
hi havia tot de senyals
de tingueu,
aneu en compte
amb les serps,
i així,
que jo va fer
que dormís
les dues nits
al cotxe
perquè a mi em parles
d'una serp
i ja corro.
I d'imagina
el tio explicant-nos
que no heu de mirar
quan sortiu
al matí de la tenda
perquè hi ha moltes serps
de cascabella aquí.
I abans de posar-vos
les sabates
mireu
que s'enrosquen
allà a les bambes
i vaig pensar...
Per dormir tranquil
és el millor
que et poden dir.
Sí,
vam pensar,
sí,
sí.
Però bueno.
I Los Ángeles
és una ciutat...
Jo hi he estat per feina
i vaig haver de tornar
una vegada,
però és una ciutat horrorosa
en el meu entendre.
És molt gran,
és una ciutat que...
Així com qualsevol altra ciutat
de...
no sé si del món,
però moltes de les que he visitat
tant europees
com americanes també,
al cap d'uns dies
d'estar allà
et acabes fent
una idea mental
del mapa de la ciutat
i et pots orientar.
A Los Ángeles
és molt complicat
perquè és tan, tan, tan,
tan gran
i molt plana
i creuen
autopistes
per al mig de la ciutat
i és un caos...
O caòtica.
Total, sí.
Al final
és molt difícil
orientar-te
si estàs al nord,
al sud o què, no?
Vam anar, òbviament,
a veure Hollywood Boulevard
i el teatre...
Tot això
és molt decepcionant, no?
Perquè tant de glamour
quan veus l'entrega
dels Oscars a la tele
i tot això
i Hollywood i tal
i després
és el més cutre
que hi ha, no?
Això del passeig de la fam
amb les estrelles
vull dir...
És molt cutre,
molt cutre, molt cutre.
Jo de Los Ángeles
el que més m'agradaven
serien les platges,
això sí, realment.
Les platges del sud
de Los Ángeles
són increïbles,
o sigui,
són d'aquestes típiques
platges californianes
que no s'acaben mai,
amplíssimes
i que darrere del passeig
tot són mencions,
que no és el més maco
que tenen, clar,
però és curiós, no?
I bueno,
hi ha el Pier de Santa Mònica
i aquestes imatges
ja sí que molt més
molt més típiques.
Tenen el seu encant,
però en general
la ciutat dius,
ostres,
així com moltes vegades
penso m'encantaria
viure a Nova York
o podria inclús
San Francisco o Seattle,
Los Ángeles seria una ciutat
on no viuria mai, no?
Sensació de...
Sí que té museus
i té algun lloc
així interessant per veure,
però sensació
que no és
el més important
que et trobes
a Los Ángeles,
així com
quan vas a Nova York
és impossible dir
no vaig al MoMA,
no vaig al Metropolitan,
o el Britney,
és igual,
hi ha 50.000, no?
A Los Ángeles
tens la sensació
de marxar sense veure un museu
i tens la sensació
que tampoc t'has perdut
gran cosa,
que n'hi ha, eh?
Tampoc vull
demonitzar-los,
però vaja,
no em van gastar
massa de temps,
vam estar dos dies
a Los Ángeles
i vam continuar...
Vau fer ràpid,
vau fer via.
Sí,
i vam continuar cap al sud
fins a San Diego
que sí que està bastant
a prop de Los Ángeles
i San Diego
és una ciutat
supermaca,
és molt més petita,
té la seva part antiga,
té un parc increïble
amb un jardí botànic
que és una meravella,
és una ciutat
on viuen
de forma molt tranquil·la,
aquesta sí que és
la típica americana
que has d'anar en cotxe
a tot arreu
a no ser que no et moguis
més enllà del centre,
després tens tots
els barris residencials,
però realment
per no tenir
massa referències,
no?
I dir
què té especial San Diego,
és una ciutat
molt recomanable
i és d'aquestes
que dius
ostres,
aquí viure
s'ha de viure molt bé.
Molt tranquil,
eh?
Molt tranquil,
és una mida assequible,
vull dir,
molt mag,
ens va agradar molt,
no?
I després d'aquí
vam deixar el cotxe
perquè vam dir
que no creuàvem
a Mèxica
amb el cotxe
perquè no havíem dit
al lluà
que creuàvem
a la frontera.
Per evitar problemes.
Per evitar problemes
i vam evitar-los
no perquè pensessin
que ens hauria de passar
res a Mèxic,
sinó per dir
com tinguis
una punxada de roda
o qualsevol tonteria
a Mèxic
i no ho has declarat
encara se'ns caurà
el pèl,
no?
Però bueno,
pots anar fins a la frontera
i agafar allà
un autobús.
I vam anar a Tijuana
per la gràcia
d'anar a Tijuana
i perdre un dia
de la teva vida
perquè realment
és un lloc
bastant horrorós.
Realment, no?
Vull dir,
només pots comprar
medicaments,
beure margarites,
que això pot estar
més o menys bé,
però no cal anar a Tijuana
per fer això.
i anar de bar
de prostitutes,
bàsicament.
Medicaments perquè creuen
la frontera
els americans
per comprar medicaments
a preu assequible
perquè, com sabeu,
els Estats Units
no tenen sistema
de seguretat social.
Per tant,
no poden comprar...
Bueno,
poden comprar medicaments
si tenen una assegurança,
però són caríssims
i gent que té
malalties cròniques
no s'ho poden permetre
i van a Tijuana
a fer contrabando
de medicines.
Això és una de les coses
més sorprenents del viatge
que encara no m'havia comentat,
però que per mi va ser
impactant, no?
La quantitat de gent
que viu al carrer.
O sigui,
a Sant Francisco
hi havia carrers
que feien mala olor
de tanta gent
que hi havia.
Dormint al carrer.
Els subúrbis de la ciutat.
No, no, no.
Al centre.
Al centre de la ciutat.
Sí, sí, al centre.
O sigui,
tu et podies trobar
un carrer principal
plens de grans botigues
amb dos restaurants
i terracetes
i gent menjant
i el carrer que creua
està ple d'indigents, no?
Al Cuarmon, eh?
El conegut Cuarmon
allà es veu...
És bestial.
A nosaltres ens van dir
que només a la ciutat
de Los Angeles
vivien 200.000
homeless.
Jo vaig pensar
que era una passada.
Després a Los Angeles
també se'n veu molt.
A Sant Diego
dormíem a un...
a un albert
d'aquests de...
de joventut.
Aquests d'habitacions
14-20
el lliteres i així.
I dormíem al sostre
del nostre alberg.
Els homeless.
Al·lucinant.
I gent que reconeixies
que tenien problemes
psicològics, per exemple, no?
O sigui, molta gent
que veies
que estaven parlant sols
o que se'ls notava
que tenien
algun tipus
de disminució
que dius...
Bé, una ciutat
que realment
deixa totalment
desprotegit
els dèbils, no?
Llavors això
també és...
és sorprenent
i és com podeu
viure així, no?
A mi em sorprèn.
Per això a vegades...
Són aquests contrastos
també, no?
Són aquests contrastos
tan bèsties, no?
Però bé.
Bé.
Després d'aquí
vau continuar.
Vam continuar, vam continuar.
Una pregunta.
Tota aquesta...
Deies que tot això
seguia la ruta 101
o carretera 101, deies?
Sí, sí, l'autopista 101.
Perquè això quants quilòmetres són, doncs?
És a dir...
Seat i el Tijuana
són 2.045 quilòmetres.
Però clar,
en vam fer més
perquè anàvem sortir
i entrant
dels puestos, no?
Però la 101,
que és l'autopista
és una d'aquestes rutes...
Tothom té al cap
la ruta 66, no?
N'hi ha més, eh?
N'hi ha més.
Clar, la 66
és la típica,
doncs creu a Chicago,
fa a Chicago Los Ángeles
creuant tot el país pel mig
i la 101
és la que fa
tota la costa oest
de Canadà-Mèxic, no?
Que és la que vam anar seguint nosaltres.
I de San Diego
cap a Las Vegas.
I què tal, Las Vegas?
Las Vegas és espectacular.
Jo espero que no ho posin mai
aquí a Catalunya,
però és espectacular, no?
És molt...
És divertit.
El més impressionant,
per anar fins a Las Vegas
has de creuar per la...
la Hoover Dam,
que és la pressa aquesta Hoover,
que és el que permet
l'existència una mica
d'aquesta ciutat
al mig del desert
sortir de no res,
perquè et passes
quilòmetres i quilòmetres
i quilòmetres
creuant un desert
on no hi ha absolutament res, no?
I de sobte,
com un bolet,
apareix aquesta...
Allà al mig.
...ciutat, no?
Que sembla
la ciutat Esmeralda
del Mago de Oz, no?
Allà al mig.
Evidentment,
tot cartopedra,
tot mentiga,
molt divertit.
Li diuen
el pati...
el pati de recreo
d'Amèrica, no?
D'Amèrica.
Perquè és on va la gent
allà, doncs,
a gastar-se les peles
i a disfrutar
de veure espectacles.
Bueno, és...
Curiós de veure.
És molt curiós de veure.
És molt curiós de veure
perquè dius,
però,
aquesta gent, no?,
amb aquesta doble moral
que tenen així i tal,
han creat el seu raconet
del joc
i tots s'emborratxen
i, no?,
aquello...
Ressacón en Las Vegas,
és això.
Vull dir,
que hi hagi vist
Ressacón en Las Vegas
o qualsevol...
És exactament això.
Tots els...
els grans casinos,
doncs,
imiten...
Alguns no imiten res,
però altres imiten
que sigui l'antic Egipte
o París
o Venècia,
unes estructures
impressionants.
És barat
donar a Las Vegas
perquè hi ha el que importa.
O sigui,
tu et pots allotjar
de forma econòmica
i menjar també és econòmic
perquè, clar,
que els interessa
que hi vagis
i et deixis la pasta
als casinos.
Exacte.
I la resta
és prou econòmica.
Sí,
nosaltres no vam jugar
perquè...
jo no sé,
és jugar quasi res.
Vull dir que
seria complicat,
però
voltar és entretingut,
no?,
i veure l'espectacle
de les fonts del Bellatio
i tenen els tigres blancs allà
i, bueno,
tots...
Cada casino
té el seu espectacle
al Dilla del Tresor,
doncs té un espectacle
també
d'un vaixell pirata
i així,
vull dir que
és molt curiós,
és molt curiós de veure,
molt divertit.
Jo veus també
totes les
Wedding Chapel,
no?,
aquestes les
capelles
on va a casar-se la gent,
així,
de
m'he d'un prompt
i m'hi voy a casar a Las Vegas,
que, bueno,
té el seu punt també,
no?,
i n'hi ha un munt
per tot arreu
i dir,
és curiós,
és curiós de veure.
Però, bueno,
per nosaltres,
a Las Vegas també era el punt
de partida
per anar al
Grand Canyon,
que era realment
el que ens feia il·lusió
veure,
no?
I què,
maco?
És espectacular.
Jo crec que no hi ha
paraules,
no?
Ahir veia,
perquè a l'Istiu
m'agrada revisar
sèries d'aquestes
mítiques que m'agraden
a mi molt,
i estic tornant a veure
La La Oeste
i la Casa Blanca,
que m'agrada moltíssim,
i que així m'inspiro una mica
per parlar dels Estats Units,
refresco una mica.
La memòria.
Sí,
i ahir hi ha un episodi
que em mirava així,
deien,
si vas a l'Oest,
no et perdis
el Grand Canyon
perquè és l'única cosa
que no decepciona,
no?
I realment és així.
És així.
és una ferida
al mig de la Terra
espectacular,
perquè a més
tu pots pensar
que puges a una muntanya
o alguna cosa,
no, no,
tu creues un desert
completament pla
i de sobte
et trobes
un forat immens
al mig de la Terra,
no?
És,
no sé,
és molt especial,
és increïblement
maco de veure,
cap imatge
per la televisió
ni cap fotografia
que puguis veure
et transmet realment
la sensació
d'estar allà.
I jo de coses així
naturals,
juntament amb
les catarates
d'Iguazú,
Argentina i Brasil,
crec que...
Res més igual, eh?
Sí,
bueno,
són molt diferents
perquè,
evidentment,
les catarates
tenen aigua
i el altre és aixut,
només hi ha el riu
Colorado
a baix,
però són,
jo crec,
en natura
de les coses
més espectaculars
que hi ha,
no?
realment
increïble.
I ens queden
dos minuts
per acabar,
Sandra,
no sé si
m'explicaves abans
que el viatge
vau acabar a Nova York,
encara vau tenir temps de...
Bueno,
no amb cotxe,
no amb cotxe,
ja vau anar amb aviós,
sí,
sí,
després de
Grand Canyon
vam fer,
encara vam fer
el parc de Jocemite,
vam creuar el Death Valley,
que en la parc interna
de Califórnia
que és allò,
el lejano este
ja es nota,
ja es veu allà,
es veu,
vas a...
després del Death Valley
hi ha un poble molt divertit
que es diu
Lone Pine,
que és com si n'exis
al lejano oeste,
amb els bars
tenen les pistoles
penjades per les parets,
vull dir,
un concepte...
molt pel·lícolero,
molt pel·lícolero diferent,
i d'aquí encara
vam anar a Sacramento,
que és la capital
de l'estat de Califòrnia,
vam veure moltes
reivindicacions
ciutadanes,
aquestes que no surten
per la tele,
però aquest moviment
molt progre americà
que existeix,
encara que ens el vulguin
ocultar,
però existeix,
d'aquí a Portland
i Portland vam tornar,
encara vam anar
a la península olímpica,
que és al nord
de tot dels Estats Units,
i vam creuar un dia
fins a Canadà,
a l'illa de Vancouver,
a la ciutat de Victoria,
que és Colòmbia Britànica,
i vam tornar a Seattle
on vam deixar el cotxe,
i ja per anar a Nova York
era perquè havíem
de volar a Nova York
per tornar cap aquí,
no?
I vau aprofitar
uns dies a Nova York.
Sí, vam estar
tres dies a Nova York,
Nova York és una ciutat
que anar tres dies
i se't tornes boig,
vull dir,
jo si has d'anar
menys d'una setmana
a Nova York
no t'ho recomano,
jo hi havia estat
molts anys abans
perquè hi havia viscut
pràcticament tres mesos
un estiu fent pràctiques
i coneixia bé la ciutat
però només els tres dies
de voler,
entre voler veure gent
que feia molt temps
que no veies
i volies veure
i veure algunes coses.
Pocs dies,
tres dies pocs dies.
Tres dies tornes boig.
Dona una altra,
tot una altra sessió,
un altre programa
d'aquests que hem fet
perquè us expliqui
Nova York
perquè és una ciutat espectacular.
Doncs t'agafem la paraula.
Avui hem viatjat
a la costa oest dels Estats Units
amb aquest apassionant viatge
per moltíssimes ciutats
i diversos estats
dels Estats Units
amb la Sandra Ramos.
Sandra,
gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per convidar-me.
Bona estiu.
Adéu a vosaltres.
Gràcies per haver-nos acompanyat.