Estocolm és la capital del regne de Suècia,
la més gran de les capitals d'Escandinaves.
La seva conurbació a cavall del llac Malarn i el mar Bàltic passa del milió d'habitants.
Les ciutats estem per un conjunt d'illes,
de les quals la més significativa és la que forma la gamba Estan o Ciutat Vella.
L'edifici seu de l'Ajuntament és famós internacionalment, entre altres coses,
perquè és on es lliuren els prestigiosos Premis Nobel.
Avui viatgem fins a Estocolm.
Mercè Teodrà, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui viatgem a Estocolm.
Sí.
Sí, què et va captivar d'aquesta ciutat?
Bé, a mi m'agrada viatjar a les grans ciutats, estar-me allí i descobrir-la, no?
Però a Estocolm, a part de visitar com a ciutat,
hi havia un motiu especial per anar-hi, que era visitar el Museu Bassa.
Aquest museu és un dels museus més visitats a Escandinàvia
i bé, està molt relacionat amb la mar perquè és un museu dedicat a un vaixell.
A un vaixell, eh?
Sí.
I què hi podem trobar en aquest museu?
Bé, el Bassa, el nom del museu, el Bassa Muset, és un vaixell, ai, perdó,
és un museu que es va fer expressament per un vaixell.
La marina, l'armada sueca, al segle XVII, va construir un vaixell, un galió,
que, bé, en un moment dintre de la monarquia, que tenia molt de poder
i també per demostrar aquest poder i per tindre un vaixell per l'armada,
va construir aquest vaixell.
Aquest vaixell es va fer a la mar, es va botar el 10 d'agost del 1628
i no havia fet ni una milla i es va enfonsar.
Ni una milla i es va enfonsar?
Sí.
A la mateixa avalia d'Estocolm es va enfonsar el viatge,
un gran vaixell, una gran construcció i es va enfonsar.
Llavors va estar 300 anys a l'aigua
i a mitjans del segle XX, cap allà als anys 50,
hi va haver un arqueòleg suec que va començar a fer prospeccions
per a veure si podia trobar alguna cosa,
va trobar alguna resta de fusta,
llavors va continuar i entre l'any 1959 i 1961
es van començar les tasques de recuperació d'aquest vaixell.
llavors aquest vaixell, vaixell de fusta,
es va trobar en molt bones condicions.
Fusta dintre l'aigua, no?
Què passa?
Quan t'ho explicaves, Estocolm, una sèrie d'illes...
D'illes.
...entre el llac Malan i el mar Bàltic.
és un mar amb molt poca salinització.
I això ha fet que es pogués conservar.
I això va fer que es pogués conservar.
Llavors, amb una sèrie de pontones,
bueno, és un procés llarg,
de l'any 62 fins a l'any 79,
intenten recuperar-lo, treure'l de l'aigua.
Han de treure totes les capes de fang que hi ha,
evidentment, pel pes que tenia tot.
Van anar recuperant peces i ja diuen
que és un gran trencaclosques.
Perquè, tot i que el vaixell es va trobar molt bé,
evidentment, totes les escultures, totes les parts,
tots els objectes que podien anar sueltos
en van trobar 14.000.
Déu-n'hi-do.
És a dir, que és un gran trencaclosques.
Llavors, van anar recuperant
i amb aquests cables de cert
van aixecar el vaixell,
el van anar remuntant
i va sortir a l'aigua l'any 62.
És a dir, va sortir el que els mestres d'aixa diuen
l'obra viva.
És a dir, la part de baix de tot el vaixell.
El que va...
Tota la part de baix del vaixell
és el que va sortir a l'aigua.
...que va a l'aigua i la línia de flotació.
La part de dalt de la coberta
i del castell de popa
i, evidentment, els màstils,
doncs això estava tot fora, no?
Llavors, per poder-lo desplaçar,
és a dir, van haver de treballar a dintre l'aigua
perquè, evidentment, la fusta s'havia conservat
però tot el que eren els ferros
s'havien perdut,
tot el que eren els pers, els claus.
Llavors, per poder fer aquest procés
d'extracció,
van haver de agafar
i, sota l'aigua,
posar-li tots els pers,
tancar totes les troneres,
les troneres són les finestres
on hi havia els canons,
perquè era un galió,
era un paixell de guerra.
Hi havia 64 canons,
és a dir, hi havia 64 troneres.
Llavors, doncs,
es va haver de fer tota una tasca prèvia.
Va tornar a sortir en dic sec,
més o menys a la mateixa zona
on es va construir.
Va tornar a la vida,
podem dir,
al mateix lloc.
Llavors, van estar intervenint,
van estar muntant aquest trencaclosques.
Una vegada va estar muntat,
l'any 88,
es va traslladar a un edifici
que s'havia fet expressament
per posar aquest vaixell.
Que és el museu.
Que és el museu.
I el 15 de juny de l'any 1990
es va inaugurar el museu, no?
Llavors, tu,
quan arribes a aquest museu,
la meva impressió,
arribes i el terres,
com si estiguéss amb un moll,
terra de llambordes,
la gran foscor que hi ha,
evidentment,
és una peça original,
i a més, l'olor.
De fusta, sí?
De fusta mullada, no?
No, no, no,
perquè evidentment
s'ha fet tot un procés
de tractament i així, no?
Però va estar fumigant-se
molt de temps,
perquè, clar,
la fusta amb la humitat i tot,
després es va haver de secar.
I això és una cosa
que t'impregna al començament.
I després, una altra cosa,
la quantitat de gent que hi havia.
Molta?
És a dir,
és un, bueno,
allò llegint i així,
i recordo també
quan hi vaig estar,
que gairebé veu millor
de persones l'any.
És el museu més visitat
del nord, no?
Llavors,
però,
molta gent,
però amb molt d'ordre, no?
És a dir,
el museu està constituït
d'una manera
que a la part esquerra
hi ha el vaixell
com si estigués
a la mar,
per dir-ho així
amb representació, no?
I a la part dreta
hi ha
tota una sèrie
de pisos
que vas anar pujant
així,
que vas anant
com si estiguéss
dintre el vaixell,
anant pujant
les diferents cobertes,
els diferents
pisos,
podríem dir,
i vas anant veient
tot d'elements
i tot d'informació
arran del vaixell
i de l'època
del vaixell.
Llavors,
una altra cosa
que també
em va quedar
molt l'atenció
era la gran quantitat
de fusta.
És a dir,
estem al nord d'Europa,
no tenim problema
de fusta
i totes les reproduccions,
és a dir,
tu no pots entrar
al vaixell,
el vaixell només
el pots mirar
per fora.
Veure des de fora.
Però amb tota aquesta part
de reproducció,
tu et pots posar
dintre la coberta,
pots estar al costat
de les corenyes
amb els canons
i dintre hi ha
a tamany
a escala normal,
U-U,
figures de persones
tallades amb fusta.
És a dir,
fent les diferents
activitats
o els diferents oficis
que es podien fer
dintre del vaixell,
no?
És una cosa
que si tu veus
l'edifici,
veja,
jo personalment
veus l'edifici
des del carrer,
i potser no impressiona
tant com el que hi ha
a l'interior.
No,
però l'interior
és,
vaja,
la gent que ens agrada
la mar
i els vaixells
és un museu
digne de visitar,
sobretot
per ser un vaixell
original
i sobretot
per totes les tasques
perquè per molt
que faci
doncs
hi ha uns anys
que s'hagi recuperat,
contínuament
estan intentant
perquè,
doncs a vegades
surten problemes
amb la fusta
i contínuament
estan tractant-lo
i fent
descobriments nous
per poder
salvar,
guardar
aquests
objectes
o aquests elements
arqueològics
que traiem
de l'aigua
i que després
podem veure
tots nosaltres.
Per tant,
de visita obligada,
Mercè.
Sí,
sí,
jo crec que
el Bassa,
si es va a Estocolm,
no es pot deixar
d'anar a veure.
Hem fet la primera parada
al Bassa,
al Museu Bassa,
amb aquesta història
realment interessant,
com deia la Mercè,
de visita obligada,
però t'hi vas estar
uns quants dies més a Estocolm,
Mercè,
t'hi vas estar uns cinc dies,
deies, eh?
Sí, cinc dies.
I dóna per restar-s'hi cinc dies
a Estocolm,
visitar coses...
Jo, per mi,
està crec que més,
no?
Està més i tot, eh?
Sí,
és un lloc molt tranquil
i molt fàcil de visitar,
no?
Jo vaig tindre
la sort
que tenia l'hotel
al centre,
al costat de l'Ajuntament,
és a dir que
quan vaig de vacances
m'agrada utilitzar
el metro,
a Estocolm,
el metro,
hi ha moltes estacions
que són fabuloses,
vull dir,
per la decoració.
Jo no vaig utilitzar
el metro en aquest viatge.
Caminant?
Estava al centre...
Evidentment,
hi ha una sèrie d'illes,
les illes del museu
i altres,
que has d'anar amb transport,
has d'anar, doncs,
o amb trenet,
o has d'anar amb autobús,
no?
Però tot el que està allà
al centre,
l'estació,
doncs,
els diferents llocs
per visitar,
és molt pla,
excepte el Galamastan,
que és la ciutat vella,
la illa principal
del centre,
que de vida,
té els carrers medievals
i, doncs,
no són tan plans i així,
però vull dir que
és molt fàcil
de passejar.
A més,
això que, doncs,
dius,
estàs al nord
i vaig anar
un mes d'agost,
el clima
va ser perfecte.
Ni molta calor...
Ni un núvol.
Ni un núvol.
No vam tindre un núvol,
això no crec
que sempre passi.
Que sempre passi,
vas tenir sort.
Però sí, sí, sí,
vam poder aprofitar
tots els dies
i vam poder, doncs,
visitar,
doncs,
a part d'aquest museu,
l'altre,
l'Escansen,
que és un museu
a l'aigua lliure,
on pots veure...
Això és una gran illa
on hi ha molts museus
i a l'Escansen
pots veure
diferents cases,
diferents cases
o fins edificis
de la història
de Suècia.
Des del segle XVIII,
doncs,
per poder,
doncs,
te pots passejar
per carrers,
te pots passejar
per botigues
on hi ha alguns llocs
on hi ha
els oficis tradicionals
que en aquell moment
doncs estan,
allò,
hores, no?
Doncs, per exemple,
a la panaderia,
doncs,
hi ha unes hores
que et venen el pa,
no?
En un altre lloc,
doncs,
hi ha un taller de vidre
i llavors,
llavors,
igual,
també una ferreteria,
és allò,
traslladar-te l'escola,
les eglésies,
les eglésies de fusta,
no?
Allò tan diferents
a les nostres.
Llavors,
et passeges per dintre
en diferents segles,
o sigui,
pots estar entre dos o tres segles
en veure diferents
tipus d'arquitectura
i veure
com estan conservats
i com pots fer
una gran passejada
millor sense presses
i anant contemplant
una part de natura
i una part
de patrimoni
immoble.
Deies que tenies
l'hotel just al costat
de l'ajuntament,
un edifici també emblemàtic
d'Estocolm,
eh?
Sí, sí,
l'ajuntament
és allò que el veus,
és de totxo,
és fosc,
però allò que diuen
que sí,
Estocolm,
és la Venècia del Nord,
jo crec que l'ajuntament
ho reflexa bastant bé
amb la part,
perquè quan estàs
per allà als jardins,
doncs esperar
per poder fer la visita,
veus que hi ha
un munt d'arcades,
aquelles arcades
que et donen la idea
com si fos
un palau italià,
llavors,
clar,
t'arriba,
evidentment,
al costat,
com que són les illes,
hi ha mar i llac
per tot arreu,
no?
Llavors,
jo recordo
que estant allí
i pensava,
mira,
doncs és allò
com si arribessis a Venècia,
no?
Allò com si ara arribés
al vaixell,
perquè clar,
a part que hi hagi autobusos
i tramvies,
també hi ha el transport
de vaixell.
Igual que a Venècia.
Sí, sí, sí,
hi ha el transport
de vaixell
que et porta
d'unes illes
a les altres,
no?
I llavors,
doncs,
aquest aire,
aquest aire
de Palau
i Palau Italià
crec que encara
referma més
aquest aspecte
de la Venècia
del nord,
no?
I, doncs,
bé,
l'Ajuntament
és per tots conegut
per l'entrega
el 10 de desembre
dels Premis Nobels,
excepte el de la Pau,
que s'entregue
a Oslo,
perquè quan
l'Alfred Nobel
va decidir
que que és la fundació
per l'entrega
d'aquests Premis,
Suècia
i Noruega
estaven unides,
per això hi ha
un dels Premis
que s'entrega.
També hi ha
el Museu
de l'Alfred Nobel
a Estocolma,
a la plaça
que diuen
del bany
de la sanga
d'Entregala
i és un museu,
parlo molt de museus,
però és que...
T'agrada anar
a museus,
no?
És una de les opcions
també turístiques,
anar als llocs
i visitar els museus.
Sí,
suposo que és
per defecte de forma.
Professional,
no?
És allò de gairebé
no deixar la feina
de banda,
no?
Però també és
per veure noves idees
i noves coses.
Això és important
sempre,
no?
Sí,
sí,
i el Museu Nobel
és un museu
que evidentment
explica tots els premiats,
però amb una musealització
molt xocant,
no?
Recordo
que,
a part que hi havia,
explicava la part
de la vida
de l'Alfred Nobel
i hi havia elements
de cadascun
o de molts
dels premiats,
a la part central
hi havia
com si haguéssim entrat
en un
de rentar la roba
que vas a buscar
tu la roba
i fan anar
aquella cinta
una tintureria
així,
sí,
doncs van anar
passant les imatges
dels diferents
premis,
és una cosa xocant,
no?
Allò que dius
mira,
és un recurs
que està bé
perquè clar,
han d'ensenyar
els diferents premiats
que hi han,
no?
I una cosa
que també
em va cridar
l'atenció
és a la botiga
del museu
perquè
l'Alfred Nobel
va inventar
va inventar
la dinamita
i llavors
una de les coses
que
que venen
a la botiga
és
un cartuch
de dinamita
amb paper
d'aquell d'abans
amb la imatge
allò de com si fos
doncs
la dinamita
però llavors
embolicada
i llavors
la desembolicació
és un caramel
un caramel llarg
un cartuchollat
oi una cosa
trobo que
ben pensada
el merchandising
del museu
doncs
totalment
vinculat
amb el que fa
referència
no?
És una ciutat
doncs molt cultural
amb molts museus?
Sí
un altre museu
molt proper
al Bassa
és que
hi ha la illa
dels museus
i llavors
a mi em va encantar
també
era el museu
nordisca
podríem dir
el museu
etnogràfic
on hi havia
podries trobar
tot de coses
que
que utilitzem
per la vida
no?
Però
en diferents èpoques
no?
i podries
podries trobar-te
doncs
tot el parament
de la llar
podries trobar-te
mobiliari
vaig trobar
superinteressant
la part
que
em mostrava
l'evolució
arquitectònica
és a dir
amb unes vitrines
molt grans
una part
eren les imatges
de l'edifici
un edifici
dels anys 60
on veies
la façana
i a dintre
veies
un menjador
una sala
adient
amb aquells edificis
construïts
en aquella època
no?
Llavors
et passejaves
en una sala
et passejaves
amb uns quants anys
de diferència
i veies
l'evolució
mobiliària
i arquitectònica
del país
no?
També hi havia
una part
dedicada
a la cultura
lapona
no?
Amb tot
entrevistes
als lapons
amb tot
objectes
referents
a la seva cultura
et podies trobar
també
tota una sèrie
de representacions
vinculades
a les tradicions
recordo
una tematització
que hi havia
de l'interior
d'un...
Clar,
Suècia
és un país
nòrdic
on
el sol
no hi és
sempre
tot i que
hi vaig estar
un temps
que hi havia
molt de sol
les cases
tenen moltes
finestres
poden ser
més fosques
d'un color
entre vermells
i grocs
o així
amb colors
una mica
llampants
però la finestra
blanca
allò
no?
perquè
entri la llum
allò
com a galeries
perquè hi hagi
doncs amb tota la galeria
aquella
amb un maniquí
d'una nena
mirant per la finestra
tota la taula parada
com si estiguessin
acabada menjant
el pastís
com si diguéssim
la festa del canvi
a l'estiu
tota una projecció
d'unes imatges
al fons
que ens mostraven
sense lletres
ens mostraven
en aquest moment
no?
Veritablement
unes tematitzacions
fantàstiques
i reproduccions
una altra vegada
en fusta
d'un petit poble
perquè clar
pensem que
són països
que no tenen
tantes hores
de llum
com nosaltres
les famílies
amb els nens
si visiten
els museus
per poder
fer l'activitat
conjuntament
reproducció
d'un poble
amb tots els elements
tot de fusta
la fusta
el material fusta
que ho fan servir
per tot arreu
llavors la natura
a part de museus
la natura
també
allò
vam fer
un creuer
cap al nord
per anar a veure
altres
amb un vaixell
clàssic
i doncs
veure les costes
veure com la gent
les petites casetes
que estan a la costa
que totes
la majoria d'elles
tenen
no oblidem
que a Suècia
hi ha un nivell
adquisitiu
bastant important
no?
allò
amb els embarcaders
amb els embarcaders
que
com a petits espais
on
els sofàs
per prendre el sol
per gaudir
d'aquestes pocs temps
que tenen
que tenen de sol
doncs allà
doncs allí
veure allò
les pèrgoles
on allí
per arribar
la barqueta
el petit bot
clàssic
o una lanxa
esportiva
però
totalment
vinculat
a la mar
també
vull dir un poble
molt
de cara
a la mar
i també
per passejar
i per perdre's
pels carrers
per les places
d'Estocolm
és un bon lloc
per agafar i perdre't
per la ciutat
sobretot pel Galamastan
que és la ciutat
vella
és aquesta
la d'això
és un lloc
on
evidentment
la majoria
de turistes
hi van
i recordo
una cosa així
curiosa
que mentre anaves
anant passejant
així pel vespre
a part dels restaurants
i d'així
hi havia
les geladeries
on
hi havia unes
grans finestres
obertes
on hi havia
una màquina
que es feia
la part del cucurutxo
la part de la pasta
del cucurutxo
es feia allà mateix
la feina allà mateix
hi havia unes noies
uns nois
que estaven
a la màquina
fent-lo
i llavors
et servien el cucurutxo
amb aquelles mateixes
una cosa
allò curiosa
que no és habitual
de veure
però sí
et pots perdre
pels carrers
o per la zona
que és
per l'òpera
o anant
més per l'interior
per on hi ha
el centre turístic
és a dir
l'edifici
d'informació
de turisme
és un espai
jo per mi
em va
encantar
força
es parlat ara
de gelats
es parlat
de restaurants
que també havia
pel centre
què tal es menja
a Suècia
Mercè?
bé
jo no soc
una gran experta
en això del menjar
però jo sí que recordo
que
com que els horaris
allà a les 6 de la tarda
les coses
te les tanquen
i llavors
ja has d'anar
a menjar
moltes vegades
amb la visita
als museus
que realitzàvem
ja
ens quedàvem
a dinar
al propi museu
allò
menjar ràpid
no?
recordo bastant
la presència
de la patata
la patata
així
una mica
com dèiem nosaltres
al caliu
així una patata
bullida
amb verdura
coses així
una mica
doncs
fet com
empanades
i el que recordo
és que l'aigua
la tenies a tot arreu
o sigui
no havies de demanar
recordo un dia
en una pizzeria
una pizzeria
que hi havia
a la ciutat vella
una pizzeria així
molt moderna
amb un disseny
molt acurat
freqüentada
per molta gent
que tu arribaves allí
agafaves les gerres
d'aigua
i te les servies
directament
directament
la beguda
si no
volies
beguda
alcohòlica
doncs
no hi havia
d'això
però
també recordo
no recordo
el nom ara
del plat típic
però recordo
que era una barrage
així de patata
amb una mica
crec
com si fos
com una mica
de porc
posat
allí
com una mica
un sofregi
però
no
no recordo
allò
una cosa molt típica
un problema
allò
d'haver de trobar
coses per menjar
avui en dia
allà on vagis
imagino
que trobes
pizzes
per exemple
en trobes
sí
sí
no
pizzes
n'hi ha
i a més
era molt bon
reconeixo
que aquella pizzeria
estava molt fregüentada
per
a més
això
tenia una decoració
recordo que tenia un bonsai d'un oliver
allà al centre
amb unes taules
amb molt de disseny
vull dir
no sé si feia molt temps
que l'havien obert
perquè era molt
molt moderna
jo et parlo de fa 3 anys
fa 3 anys
que hi vaig anar
sí
i llavors
però sí que
recordo també
allà les placetes
allò amb les tarracetes
de menjar allà fora
i això
una sèrie de
el que nosaltres
podríem dir
uns plats combinats
on te posaven
diferent
però sí que
sí que recordo
que els plats
eren bastant
abundosos
contundents
sí
no era allò
poca quantitat
home
sopant tan aviat
s'hi has d'aguantar
tota la nit
també s'aixequen aviat
sí
però amb aquestes placetes
a la part així turística
tancaven més tard
sí
eren les 11 de la nit
que tu et passejaves
i potser no sopaves
però podies haver acabat
de sopar
en aquell moment
vull dir
això s'adapta
en una mica
al nostre horari
i els preus
què tal Mercè?
els preus
doncs
intentava recordar
més o menys
la corona
perquè ells no tenen l'euro
tenen la corona sueca
equivaldria
doncs
10 corones
un euro
més o menys
a veure
no és
recordo
els transports
bastant
bastant
cars
recordo
que per agafar
els autobusos
era curiós
perquè havies de comprar
el tíquet
a la mateixa parada
amb una màquina
que hi havia
i si no ho sabies
molt amablement
els conductors
perquè tots parlen
l'anglès
vull dir l'anglès
és la seva segona llengua
però bàsicament
perquè clar
si no et pots entendre
de que més manera
i molt amablement
t'explicaven
que havies de comprar
perquè havies de comprar
segons la zona
entenaves
amb els autobusos
també hi havia zones
però el que era curiós
és que el bitllet
et durava
dues o tres hores
amb aquestes dues o tres hores
podies anar i tornar
si no feies el viatge
de tornada
amb aquestes dues o tres hores
n'havies de comprar una altra
i recordo que
no era barat
el transport
la resta
doncs
a veure
uns preus
més superiors
que aquí
si sobretot
amb els museus
i així
els preus
eren
eren
el nivell de vida
era més superior
doncs llavors
els preus
també d'això
i tornaries a Estocolm
Mercè
és a dir
et va quedar alguna cosa
per veure
o alguna cosa
per repetir
sí
sempre
sempre queden coses
una cosa que no he comentat
i que vam visitar
el mercat
però el mercat
totalment
estructurat
tot amb unes
amb
amb les botigues
amb les tendes
totes iguals
una cosa que em va quedar
molt l'atenció
van ser les carxofes
unes carxofes enormes
com si fossin pinyes
i tota la selecció
de formatges
la selecció
de peixos
preparats per menjar
o per poder-te
emportar el peix
tot
això
sí
i tant
i tant
que hi tornaria
no em fa res tornar
als llocs
que ja has estat
el que passa
que potser
llavors
potser m'estaria
un dia o dos
a Estocolm
i llavors
aprofitaria
per anar a veure
altres ciutats
o altres punts
el que no m'agrada massa
és allò
començar a anar
dos dies aquí
dos dies allà
perquè crec que
vas anant
perdent el temps
amb el viatge
i no pots
profunditzar massa
amb els espais
per tant
cinc dies
són recomanables
per anar a Estocolm
i estar-s'hi uns dies
sí, sí, sí
perfectament
per poder veure
hi ha alguna zona
del voltant
que et crida l'atenció
que diguis
aquí de tornar
perquè em vaig quedar
en alguna ciutat del voltant
o algun indret
alguna zona
que em vaig quedar
amb el cuquet
de visitar
bé
a veure
m'hauria agradat
anar a Cotenborg
una altra ciutat
però clar
evidentment
no tenia temps
perquè havies de fer
els enllaços
amb els trens
així
per veure
pels voltants
no et sé dir noms
perquè els noms
són totalment
intraduïbles
pronunciables
però potser
però potser
el mateix
creuer
que vam fer
que per cert
amb aquest creuer
vam coincidir
amb la Marisa Suárez
i el seu marit
el Pau Ricomà
la cap
del servei pedagògic
del Museu d'Art Modern
vam coincidir allà
i vam fer
és petit el món
sí, sí, sí
i vam fer
el viatge
junt
doncs potser
faria un altre
creuer d'aquests
però una altra zona
perquè tot i que era
un creuer
pels turistes
però també era
una línia regular
on els habitants
d'aquestes poblacions
podien enllaçar
amb Estocolm
potser faria
altres viatges
i potser una mica
més cap a l'interior
per veure realment
la vida
al camp
actualment
no veure-la només
en un museu
a les camps
sent com eren
els edificis
o com podien ser
la tradició
sinó que veure
la realitat
actualment
per això crec
que hauria de ser
un viatge
perquè tu anessis
amb cotxe
on tu poguessis
desplaçar-te
i anar fent
tu la teva ruta
doncs havíem viatjat
d'Estocolm
a la capital
de Suècia
amb la Mercè Toldrà
Mercè
moltes gràcies
per haver vingut
a explicar-nos
el teu viatge
i que acabin
ara bé
les vacances
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
a düşer-te
a
a
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!