Fins demà!
Aquesta és la sintonia del Festival d'Estiu de Tarragona de l'ETC,
la sintonia de l'espai que fem cada dimarts aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Un espai que ens serveix per posar damunt la taula els espectacles que hi haurà
i els espectacles que ja han passat pel Teatre Auditori del Camp de Mar.
Aquesta setmana no hi ha espectacle, recordem que per motius tècnics
es va suspendre les representacions que s'havien de fer del musical Gris,
així que avui aprofitarem aquesta estona de programa per parlar del concert de Pat Metheny
i de la Banda Unió Musical, un que es va fer dijous i un altre que es va fer dissabte
i per avançar l'espectacle de teatre que hi haurà el divendres 3 d'agost
amb l'actriu Concha Velasco, Jo lo que quiero es bailar.
De fet, és un recorregut per la trajectòria professional d'aquesta actriu.
Com cada dimarts, a aquesta hora, ens acompanya el coordinador del festival, Jordi Giramé.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia a tots.
I avui ens acompanya un músic tarragoní, Roger Conesa.
Ell està avui en aquest programa perquè ell és un dels components
de tots els músics que acompanyen a Concha Velasco en aquest espectacle,
Jo lo que quiero es bailar.
Roger Conesa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ell ens ajudarà a explicar una mica, a traçar una mica el perfil d'aquesta artista.
Una actriu amb la qual parlarem, mirarem de parlar, d'entrevistar-la la setmana que ve,
perquè recordem que el seu espectacle no arriba fins aquí d'aquí dos divendres.
Així que Concha Velasco, amb tota probabilitat, el proper dimarts estarà en antena,
en aquesta sintonia, la de Tarragona Ràdio.
Però abans de parlar de Concha Velasco, hem de parlar de les cites de la setmana passada.
Jordi, no sé si començar, suposo que millor començar per ordre cronològic,
per la de Pat Metheny, que a més era la gran estrella internacional,
a l'estat, la gran estrella internacional d'aquest festival d'estiu.
Com va anar?
Doncs bé, de fet, únic concert a Catalunya,
després d'aquí anava al Festival de Jazz de Vitoria,
per tant, les dues úniques actuacions a l'estat.
I jo penso que va ser previsible com havia d'anar.
De fet, ara que tinc el Roger a davant, que vam coincidir també,
de fet, hi havia molts músics en el concert,
perquè quan ve un artista d'aquest nivell, que és referent,
que al final es congreguen al camp de mar i així es va passar amb Chic Corea
i va passat amb altres artistes d'aquesta talla,
és normal que aixequi l'expectació de la gent que professionalment es dedica a això.
Perquè una mica, com l'altre dia va explicar el Miguel Alberto Cruz,
el president de l'Associació de Músics de Tarragona,
és clar, són músics de referència, són músics que no tan sols agraden a un nivell popular,
sinó que han significat, o que han fet un pas més dins la trajectòria,
en aquest cas del jazz, una aportació més,
que sempre intenta obrir o explorar nous camins,
i això, clar, és molt estimulant per la gent que s'hi dedica professionalment.
Malgrat això, també és un concert que funciona molt pel públic en general,
o més popular, o que no conegui tant el Pat Metheny,
i això és el que es va succeir, jo crec que van ser unes dues hores de concert,
o dues hores i quart, vull dir que, tal com es diu popularment,
diguéssim, va posar tota la carn a la graella, el Pat Metheny,
amb moltes ganes en el concert,
acompanyat d'un trio també excepcional,
amb el Chris Potter al saxo,
veig que el Roger...
Fa gestos de dir, excel·lent.
Fa gestos de dir, bueno, extraordinari.
El saxofonista és un extra de resta, però normal.
Ara ens podràs explicar la teva percepció,
i per tant, una mica, jo la percepció,
la de nivell general, és que va agradar molt,
va fer un vis, a més, d'aquests més populars.
A dins del concert, amb allò que deien,
feia molts anys que no anava en formació així,
des de la Pat Metheny Group,
ara és el Pat Metheny Unity Band,
feia molt temps que no anava així,
amb aquesta formació d'ell,
i un trio de gira, no?
I això dona més possibilitats a l'hora de fer un repàs
a diferents estils o diferent repertori
que ell ha fet durant aquests anys de trajectòria.
I a la vegada també va haver una pinzellada
amb aquest últim espectacle que va portar anterior a aquest,
que ahir anava en solitari,
i que s'adentrava en una cosa més experimental,
que és que ell sol,
i això ara li dono la paraula al Roger,
perquè ho podrà explicar més bé,
ell sol fa tota una orquestració a través de pedals,
va fent base rítmica a partir de...
i això es veia molt bé perquè la base rítmica,
de cara al públic,
amb una mena d'artilugi,
d'artilugi així confeccionat,
que sembla molt artesanal,
però que hi ha molta part tecnològica,
ell comença a introduir,
tocant uns pedals,
comença a haver-hi tota aquesta base,
llavors ell acaba fent-hi, diguéssim,
de tota l'orquestració,
l'únic músic humà és ell,
i quan toca aquests pedals s'il·lumina,
cada instrument que es toca s'il·lumina a l'escenari,
amb la qual cosa jo penso que de cara al públic
pot intuir molt bé quin és el joc musical,
perquè els que coneixeu molt bé aquesta experiència,
que ara no sé com es diu,
orgànic, no sé què...
No me'n recordo del títol.
No me'n recordo del títol.
Doncs aquest apunt també hi va ser durant l'espectacle,
però en general el concert es fonamentava molt això,
amb aquesta orquestració de quartet.
Gran nivell de concert,
gran nivell de jazz,
i el Roger que ens ho corrobori.
Sí, a més és això que va fer com un recorregut,
és a dir, va tocar molts pals de tot el que ha fet,
perquè és un músic que sempre està experimentant,
des del primer disc que va fer,
que diguéssim, va fer un disc de jazz,
però ja diferent del que es feia en aquella època,
amb un so molt particular,
amb el Bob Moses, la bateria,
el Jacob Astorius, el baix, el elèctric,
que també han estat dos grans,
i sempre ha anat canviant molt
més o menys en cada CD que ha anat traient.
I això de que toqués al principi
un tema sol amb la guitarra aquesta picasiana,
que té com diferents afinacions
i que va fer un disc només de guitarras
i en algun dels temes també la tocava.
Després que toqués la guitarra, diguéssim,
més normal en el jazz,
com un so més típic del jazz,
i després també la guitarra midi,
amb la que té el so particular del Pat Metheny,
amb la majoria dels últims discs,
i també això, que a través d'aquesta guitarra midi
i els pedals, ell va controlant,
és a dir, en cada nota que toca,
controla, per exemple, la bateria,
doncs si toca una nota,
automàticament es toca a través d'una,
això que deies, enginyeria,
o el que sigui, el que s'ha muntat,
doncs toca un plat,
o toca la caixa amb una altra nota,
i llavors ell va lopejant,
el que normalment es pot fer amb un instrument midi,
però amb instruments virtuals que no existeixen,
és a dir, una bateria que no existeix,
hi ha un sintetitzador,
i tu a través de la guitarra pots tocar una bateria,
ell ho fa amb instruments reals,
és a dir, a través d'aquesta guitarra midi,
quan toca una nota,
doncs toca una nota d'un piano,
i en aquest cas s'il·luminava la nota que tocava del piano,
perquè estava situada a l'escenari,
tu veies la part del darrere del piano,
o el mateix amb un xilòfon,
o un bloc en spiel,
o amb la bateria,
i llavors era molt visual també veure aquest espectacle
que feia anteriorment,
abans d'aquest últim CD,
que és això,
que era ell sol controlant un munt d'instruments reals,
que això era el més espectacular,
que controlava mitjançant la guitarra midi
i assignant a cada pedal un instrument,
i lopejant aquests instruments,
creava ell sol una cançó,
i en aquest cas també s'hi unia la resta del trio,
que tot plegat sonava molt potent,
molt visual i molt divertit també.
Et va agradar, doncs?
Faries una crítica de notable alt o d'excel·lent?
Home,
seria inclús pedant,
no dir que no t'agrada un concert així.
Home, no ho sé, escolta,
et pot defraudar?
Suposo que el que sí que va...
Home, la veritat que a vegades sí que passa
que un músic pot ser que arribi a un concert
i per determinats motius
no doni el 100% de la seva concentració
o no es prengui el concert com un ritual
de mariar, de crear música a temps real,
però una cosa única i especial,
i a vegades es va una mica més per feina
i a mi em va donar la sensació que aquest concert
tots estaven molt concentrats,
molt pendents de fer música en majúscules,
música...
Vull dir que a vegades es perd pel camí d'un concert,
es perd aquesta concentració
o per rutina o pel que sigui
i en aquest concert jo crec que es va notar
que tots tenien moltes ganes
de fer música, no sé,
que a vegades sembla molt fàcil dir
fer música, però fer música
és com quan vas a un concert de Brad Medlow
que és un pianista també
que té molt a veure amb el Pat Metheny
però que també experimenta molt i tal,
notes que vas a veure una cosa
que està molt a prop del que és la música, no?
El seu caràcter especial i únic d'un concert, no?
Excel·lència, vaja.
En fi, la nota que et demanava el Ricard...
No l'ha pogut posar, eh?
Mulla t'hi posa nota, va a fer-ho de professió.
Home, a mi em va agradar molt, a mi em va agradar molt,
sí, moltíssim, sí.
Hi ha gent que potser se li va fer pesat
perquè jo què sé, això ja és estètica i gust personal
o igual, no ho sé, però per mi excel·lent, sí,
vull dir, brutal, no ho sé.
Molt bé.
Doncs un músic com el Roger
que avui ens dona aquesta nota
al concert de Brad Medlow.
A part, a nivell personal,
jo toco el saxo com a primer instrument
i clar, que es pot...
És una cosa...
La banda que l'acompanya?
Sí, sí, no, no tots,
la bateria contraveixista també,
però a mi especialment
doncs poder veure el Chris Potter en directe també
i a més va fer una cosa molt interessant
que és que moltes vegades ens pensem
que un instrument
té una determinada funció en una banda, no?
I un instrument com la guitarra
només fa rascar o solos, no?
I en aquest cas,
ell a meitat del concert va fer una cosa
molt...
que trobo que està molt bé
que és fer un duet amb el saxofonista
després fer un duet amb el contraveixista
i després fer un duet només amb el bateria
perquè realment
quan tu estudies un instrument
arriba un punt que és igual
quin tipus de solo treguis
si és el solo d'un guitarra
per exemple, com a saxofonista
si treus el solo d'un guitarrista
d'un contraveixista
o inclús d'un bateria
o sigui, és molt important
que amb el teu instrument
siguis capaç d'explicar el ritme
explicar l'harmonia
explicar la melodia, no?
i crec que fent aquests duets
amb cada un dels instrumentistes
doncs es va donar un ventall molt àmpli
de com pot sonar una guitarra
només acompanyada d'un altre instrument
i amb una funció més rítmica
amb una funció més melòdica
amb una funció més harmònica
i això trobo que va estar molt bé
aquest punt intermits del concert
va ser molt interessant
doncs ja tenim la crítica
i la nota d'excel·lent
per Pat Metheny
això va ser dijous
dissabte més també teníem el concert
de la banda sinfònica
Unió Musical de Tarragona
Sí, bé, jo penso que també es va plasmar
el que dimarts passat
vam poder dir aquí
que la gent hi anés
perquè escoltaria la banda
com probablement no està acostumat a escoltar
i jo crec que tothom
que va anar al concert dissabte
i ho dic perquè jo que explicava això
al final del concert
molta gent em venia a dir
escolta'm, doncs tenies raó
és veritat, nosaltres hi hem anat
en un esquema mental
en un paradigma sobre
que la banda és pas doble
i que la banda
doncs estem acostumats a veure-la
amb aquestes coses més lleugeres
més populars
fins i tot anant a les processons
i tot plegat
i en canvi aquí hem vist
un repertori diferent
i de fet
és un repertori molt contemporani
que fa sonar la banda
d'una manera
diferent
amb unes sonoritats
amb uns colors
en fi
unes aportacions
que sobretot
amb la tria
que fa el repertori
que fa l'Òscar Miguel Losada
em sembla que està molt encertat
i que
al final
doncs
per exemple
l'última peça
és especialment espectacular
la peça Magallanes
especialment espectacular
que fa que
acabés tot a l'auditori
d'en peus
aplaudint
una orquestració
que a més a més
ja fa molt de goig
a l'escenari
del Camp de Mar
perquè devien arribar
que era la vuitantena
de músics
amb un gran aparell
de percussió
a darrere
va anar molt bé
el concert
sincerament
i a vegades
t'ho dic
que estaria molt bé
que poguessin entrar
oients
i que expliquessin
una mica
les seves reaccions
perquè
si no
sembla que nosaltres
ens deixem portar
per aquest entusiasme
que ve implícit
amb la feina que fem
però que no és així
el programa
és el que vam dir
fa aquest recorregut
per diferents
passatges
de Llatinoamèrica
des del que
pel que fa a la temàtica
i també fa
aquest passeig
per
el museu d'Amsterdam
per tres quadres
de Rembrandt
de Vermeer
i d'Esting
i que
cada quadre
té
una manera
d'interpretar-lo
diferent
el compositor
Johan de Meij
té una manera
diferent
d'interpretar-lo
i quan deia
l'Òscar Miguel Lozada
que hi havia sorpreses
en tot cas
ho explico
em sembla
que és l'últim quadre
el de
Johan
el d'Esting
doncs bé
que tot
que representa
una festa
del segle XVII
representa una festa
i per tant
abans de començar
tota la banda
comencen els músics
a parlar entre ells
surten unes caixes
de cervesa
se les reparteixen
tot plegat
i per tant
es va introduint
tota la melodia
amb aquesta base sonora
de veu humana
i això no
s'hi està acostumat
que normalment
els concerts de banda
són molt formals
molt estàtics
doncs esclar
això li dona un dinamisme
què està passant aquí
i a més a més
veus que als músics
hi ha una part
d'implicació
molt important
i que també
doncs
li dona molt de sentit
a l'ímpetu
i a la força
que li has de donar
a cadascuna
de les peces
a banda
que hi havia
aquestes projeccions
a darrere
hi havia la projecció
del quadre
igual que
quan hi havia
Magallanes
hi havia unes projeccions
que veies la bola del món
i el recorregut
que feia Magallanes
o amb altres peces
hi havia aquest acompanyament visual
sincerament
diguéssim
això va funcionar molt bé
i per tant
tornar a convidar la gent
que torni a fer confiança
a la banda
i que faci aquest exercici
d'aposta
i de deixar
sorprendre's
en el proper concert
que facin
perquè estic convençut
que no sortiran
en absolut
defraudats
al contrari
sortiran molt ple
això
passava la nit
de dissabte
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
i avui
miren el futur
volem parlar
de Conxa Velasco
per què amb Roger Conesa?
doncs perquè
Roger Conesa
és músic
i està acompanyant
la Conxa Velasco
amb aquest espectacle
jo el que vull
és bailar
i què fa el Roger Conesa?
bé
en aquest espectacle
som una banda
de quatre músics
i en el meu cas
toco la bateria
el clarinet
el saxo
i també cantem
estem parlant d'un musical
estem parlant
d'una obra de teatre
de què parlem?
seria el que es coneix
a Broadway
com un
one woman show
que és
un monòleg
d'un artista
que ja porta molts anys
de carrera
i que explica
la seva experiència
doncs com a actri
o com a cantant
en aquest cas també
i això
durant
el transcurs de l'obra
ella mentre es va explicant
aquestes anècdotes
o està relacionat
amb la seva vida
i la seva vida
en relació amb el teatre
doncs
això va acompanyat
d'una sèrie de cançons
que ajuden a entendre millor
cançons que han format part
dels musicals
o
cançons que ha sortit
en pel·lícules
que ella ha pogut fer
i que ajuden
a explicar
cada un dels apartats
d'aquesta obra
la música és en directe
no cal dir-ho
sí, clar
és clar
si no, no estaríem parlant
amb el Roger
quantes peces
per fer-nos una idea
doncs podeu arribar
a interpretar?
doncs ara
perquè hi ha
cançons
diguéssim
com a cançons
completes
i després hi ha
petits jocs musicals
no sé si se'n va
23 o 24
en total
però com a cançons
jo crec que serien
cançons completes
que serien 8
ara no n'estic segur
sí, però en total
unes 23 o 24 peces musicals
que aneu interpretant
què anaves a dir Jordi?
no, no, no
això que deia ell
d'aquesta fórmula
perquè és interessant
d'entendre
quin tipus d'espectacle és
perquè potser el nostre país
no és gaire habitual
el que sigui
un actor
un actiu
la protagonista
doncs això
de l'espectacle
sí, ell deia
aquesta fórmula
de Borgo
i també un altre
similar
és això
evening with
una nit
amb
seria això
una nit
amb Concha Velasco
llavors el subtítol aquest
perquè l'espectacle es diu
Concha
i el subtítol és
Jo lo que quiero es bailar
que segons tinc entès
diguéssim
és un subtítol
que ella d'alguna manera
o altra suggereix
de posar
hi ha una de les crítiques
que ho reflecteix molt bé
de dir
a vegades això pot portar
a confusió
que Jo lo que quiero es bailar
sembla que sigui
un musical
amb el qual ella està
fent un repàs
i ballant
i cantant
i tot plegat
i en canvi és més
aquesta estructura dramatúrgica
de
després de 50 anys de carrera
estem parlant
d'una
diguéssim
d'una veterana
però en el bon sentit
de la paraula
d'una persona
que té una trajectòria
impressionant
a darrere
tant amb cinema
com amb teatre
com amb televisió
molt popular
gran treballadora
i jo penso
que amb un talent excepcional
de les actrius
amb més talent
i que el que fa aquí
és un moment de pausa
i fer un recorregut
amb aquests 50 anys
i per tant
aquest recorregut
als 50 anys
no és ben bé
tampoc un biòpic
diguéssim
de la seva biografia
sí que
diguéssim
es va repassar
en la biografia
però l'atractiu
que té
per a aquells
que no siguin
uns fans
de vots
de Conxa Velasco
és que l'espectacle
va més enllà
que és que
és la trajectòria
de la Conxa Velasco
però en el fons
és una reflexió
també sobre
l'ofici de l'actor
sobre com
se sent
el comportament
i la relació
amb la resta de professió
amb el sector
amb el públic
i per mi
jo penso que
transcendeix una mica
aquest fet
anecdòtic
que sigui
només Conxa
només Conxa
vull dir
ella parla molt
durant l'espectacle
explica molt
i llavors hi ha aquestes
pinzellades
musicals
des de la xica
Ia Ie
fins a qualsevol altre
des de Solheim
des de
Hello Dolly
des de diferents coses
que han format part
d'aquesta trajectòria
vital
però jo penso que
i això m'ho pot corroborar
el Roger
que està dins
cada dia
i acompanyant
amb ella
que l'espectacle
té aquest gruix
té aquest gruix
de veure
una persona
que es despulla
a l'escenari
tal com és ella
amb aquesta entrega
que jo penso
que és el que l'ha fet
tan popular
que és que és una persona
que malgrat
em sembla que té 71
72
o 72
em sembla que això
ho va repetint
durant l'espectacle
això confessats
perquè no se sap mai
no però jo crec que sí
que és així
és del 39
és del 39
aquest any
no perquè ell
és molt sincer
això ho pots explicar
més tu
que la coneixes
jo afortunadament
he tingut la relació
amb ella
que les últimes dues obres
de teatre
han passat pel Metropol
tant Filomena Marturano
com La vida por delante
i per tant
he tingut el plaer
l'oportunitat
i el plaer
ho haig de dir així
d'estar una estona
conversant amb ella
i em sembla
que és una dona
i això passa
que transcendeix
i que per tant
quan la gent la veu
tan popular
tan propera
i d'això
és que ella és així
i em sembla
que aquest és el secret
que la gent
l'enganxi
però jo vull insistir
a això
a banda que sigui
molt popular
i que hagi alternat
tants gèneres
i televisió
i hagi fet coses
des de programes
de sorpresa
sorpresa
atenció
perquè estem parlant
d'una actriu
amb majúscules
sota el meu punt de vista
una actriu
que quan està dirigida
en aquest cas
ho dirigeix
Josep Maria Pou
és capaç
de treure
el millor
de si mateixa
i d'oferir
moments
d'alt
d'alt
d'alt teatre
Roger com és?
Jo volia remarcar
això
que l'obra
no és un recorregut
per la seva experiència
simplement
sinó
vull dir
no és una obra
superficial
al contrari
hi ha una intenció
que tingui
un gran contingut
ètic
moral
o que a través
de les seves experiències
l'obra internament
està dividint
cinc blocs
que van molt fluïts
a través de les cançons
i com s'enllaça
una amb l'altra
on ella
es posiciona
com a actriu
es posiciona
com a dona
o simplement
com a persona
amb la seva manera
d'entendre
el món
i la vida
d'una manera
molt positiva
i inclús
a vegades
doncs
rient-se d'ella mateixa
que això
jo trobo que
és un gran mèrit
a la seva edat
ser capaç
encara de
tenir aquest punt de vista
tan positiu
de la vida
llavors això
que jo ho volia remarcar
perquè no vull que sembli
és a dir jo
durant aquest any
aquest any
més d'un any
ja que portem treballant junts
la mateixa obra
el mateix text
quan ella l'interpreta
jo he après moltes coses
és a dir
d'aquest text
que sembla mentida
que jo que aparentment
per generació
no hagi de tenir cap relació
amb Concha Velasco
hi ha moltes coses
de les que diu
a la funció
en les que et sents identificat
o en les que
veus un punt de vista
que t'ajuda a créixer
diguéssim
i això també
trobo molt interessant
que moltes de les coses
que diu
doncs
tenen molt de pes
no?
que no
al principi
semblat que digués
un recorregut
per la seva
trajectòria
sí, bé
això és el que havia dit jo
i ja m'estàs convençut
que no és ben bé
això
i segurament
hem de treure aquesta imatge
que sigui
un musical
superficial
amb una sèrie de cançons
que ella ha pogut interpretar
al llarg de la seva trajectòria
i ella personalment
que tal és?
sí
doncs
és com deia el Jordi
nosaltres tenim la sort
de treballar
amb ella
i tenir una relació
molt propera
vull dir
treballem junts
estem a l'escenari
i està a l'escenari
compartiu
i fora de l'escenari
és que a vegades
la gent et pregunta
i parles amb la Concha Velasco
i tens alguna relació
sí, com si fos jo
una persona d'aquelles
inaccessible
és que tu parles
amb els teus companys de feina
i llavors sí
ella és molt transparent
sempre explica
moltes anècdotes
és una dona
amb una gran trajectòria
i és molt propera
la veritat
a més
està molt contenta
amb nosaltres
amb els quatre músics
i amb tot l'equip
amb tota la companyia
que ha sortit de gira
està encantada
i la veritat
que sí
que és una dona
molt transparent
com deia el Jordi
i que és això
que és tal com la gent
la veu
i com ha anat
a parar el Roger
a treballar
com ha anat
a parar
a coincidir
amb una actriu
com Concha Velasco
nosaltres estàvem fent
els quatre músics
una producció
de la Sala de Trono
d'aquí a Tarragona
del Killer
que la vam estrenar
al setembre de 2010
i llavors vam anar
em sembla que el febrer o març
a Barcelona
primer a la Montaner
i després a la Villarroel
justament perquè Focus
tenia un espai
de 15 dies
a la Villarroel
i Focus és l'empresa
que porta
l'espectacle
de la Concha
i llavors
nosaltres havíem d'estar
un mes i mig
només a la Montaner
però com que els va sobrar
aquests 15 dies
a Villarroel
i nosaltres havíem acabat
doncs van convidar
a anar-hi 15 dies
perquè l'obra d'aquí
va tenir certa repercussió
la crítica
etcètera
i llavors
un cop allí
l'última funció
que vam fer
l'últim diumenge
va venir
Josep Maria Pou
i també en Jordi González
que és el director artístic
de Focus
i els va agradar
el format
i la capacitat
que teníem
els quatre músics
la versatilitat
de ser quatre
i tocar molts instruments
també teníem
un cert punt
d'actors
és a dir
interveníem
amb text
és a dir
era un
Hillary era un monòleg musical
on el director musical
de la Concha
era l'actor principal
però la resta de músics
els tres
també teníem
alguna aportació
de text
i llavors
jo crec que aquesta versatilitat
els va agradar
i vam veure
que era una bona banda
que podia acompanyar
l'espectacle
que ells ja tenien pensat
de fer amb la Concha
llavors vam fer la proposta
de treballar
en l'espectacle
i nosaltres vam acceptar
tots quatre
aleshores el Roger
per exemple
i els altres músics
què feu?
tu què toques?
jo aquí toco
la bateria
el saxo
el clarinet
i faig
veus
després
cantes
sí
fem un número a capela
també
al mig de
la funció
els quatre músics
els quatre músics
després hi ha
en Tomàs Alcaida
que toca els teclats
i el violí
també una mica de percussió
en Xavi Sánchez
que toca el contrabaix
i canta
tots canten
i el Xavi Mestres
que és el director musical
i que ha fet algun dels arranjaments
també
la majoria
i que toca el piano
i canta
és el director musical
i és el que va composar
el tema de Killer
sí
l'ideari de Killer
l'ideari de Killer
aquest espectacle
i els quatre
vau començar a treballar junts
amb Killer
sí
vam començar a treballar junts
amb Killer
l'agost de 2010
abans ja ens havíem trobat
i després això
febrer i març
vam estar a Barcelona
i a partir del
finals de juny
l'any passat
ja vam començar
a treballar fort
amb l'espectacle
de la Concha
de la Concha
és a dir que porteu més d'un any
i què heu fet
temporada estable
en alguna ciutat
heu estat de gira
bé, vam estar assajant
finals de juny
juliol i agost
i llavors vam
vam fer una gira
prèvia a la temporada
que vam estar
a Valladolid
que és d'on és la Concha
vam estar allí
a Bilbao
que vam estar 15 dies
i Pamplona
i llavors ja vam entrar
al Teatre Goia
a Barcelona
a l'octubre
sí, a l'octubre
i vam estar fins febrer
Déu-n'hi-do
i llavors a partir del febrer
hem estat fent gira
fins fa una setmana
que hem acabat a les Canàries
hem estat fent gira
per tot Espanya
i ara encara continuarem
aquest estiu
a agost i setembre
fent bolos per Catalunya
i llavors a l'octubre
anem cap a Madrid
al Teatre La Latina
a fer temporada també
i què tal l'experiència
a nivell personal, Roser?
clar, jo mai havia estat
a nivell professional
amb un projecte
d'aquestes característiques
amb temporada
amb una temporada
amb una temporada
molt llarga
i amb una gira
tan gran
i tant a nivell professional
que clar
estàs treballant
amb un equip professional
molt potent
aprens molt
i també a nivell personal
perquè tota la companyia
ja us he dit abans
que hem tingut la sort
que ens portem tots
molt bé
tots els tècnics
regidoria
s'estreria
tothom direcció
els músics
tothom ens portem molt bé
llavors a nivell humà
també ha sigut
una experiència molt
enriquidora
és la veritat
i tocar en un escenari
com el Camp de Mar
per tu
com a tarragoní
suposa alguna cosa especial?
sí
doncs la veritat
és que no he actuat mai
vaig actuar de molt petit
no me'n recordo
clar
perquè tocar i cantar
perquè el Roger també cantarà
sí
vaig tocar de molt petit
no me'n recordo
una cosa que es va fer
fa 20
3 anys
és igual
no cal que digués l'edat
i sí
la veritat
és que és un espai
que m'agrada molt
i que no he tingut mai
l'oportunitat de tocar
i sí que em fa molta il·lusió
a més
com a curiositat
és el bolo
que faig més a prop
de casa de la història
perquè jo visc
just davant
del Camp de Mar
o sigui que estic
a 30 segons
vols dir que podries tocar
que debes sense sortir de casa
que t'escoltarien igualment
sí
en qualsevol cas
i tocar l'aire lliure
no sé si n'heu fet
alguna altra representació
de l'espectacle de Conxa
no sé si això
canvia alguna cosa
o no
des del punt de vista
del músic
dels músics
bueno
que si fa vent
doncs pateixes més fred
però no ha de canviar res
en especial
no
això potser hi ha més problema
a nivell tècnic
del so
potser depèn
si fes molt de vent
però de totes
m'agrada ja la carpa
que no sé si ho protegeix
suposo que ho protegeix
i després pel ciclorama
que on es fan les projeccions
i tot això
que si en el cas
que fes vent
doncs es podria moure
i això seria un problema
a nivell dels audiovisuals
que també n'hi ha
en l'espectacle
no molts però n'hi ha alguns
l'espectacle té molts jocs de llums
i té molta part audiovisual
vol dir que l'espectacle
també és molt potent
des d'aquest punt de vista
és un espectacle
aparentment
és una producció petita realment
però clar
i han estat treballant els millors
les llums
ja ha treballat el Beloki
que és el millor
a nivell
o dels millors d'Espanya
i llavors el joc de llums
és brutal
llavors
tot això acompanya
i ajuda
a crear aquest dinamisme
i aquesta fluidesa
que té l'espectacle
que dura una hora i 40 minuts
aproximadament
depèn
una hora i 50
però que és molt fluid
que passa ràpid
és una cosa
perquè es van encadenant
té molt de ritme
comença
en un format
llavors apareixem naltros
després les projeccions
les llums
i tot plegat
fa que sigui un espectacle
molt dinàmic
i que tingui molt de ritme
i aquest paper de música
actor
que feu
sobretot de música
però que també surt
una mica a l'escenari
aquest paper polivalent
és poc habitual
i d'alguna manera
en fi
ajuda i mola
a l'espectacle
sí
bueno
en aquest cas
tenim algunes frases
en què acompanyem
a la conxa
i sobretot tenim
moltes vegades
jocs de mirades
més que paper d'actor
l'actriu principal
és ella
i és qui fa
tota la feina
que és el monòleg
d'una hora i 40
que Déu-n'hi-do
per mi és tremendo
aprendre's tot aquest text
i estar una hora i 40
sense parar
actuant sola
i omplint l'escenari
doncs la veritat
que només ho pot fer
una actriu
amb la seva experiència
i amb les seves característiques
molt de talent
com deia el Jordi
però sí que en altres
en algun moment
ella sempre ho diu
al final de l'espectacle
que se sent molt acompanyada
a nosaltres
perquè l'estem recolzant
a nivell musical
i també en alguns moments
fem aquestes petites intervencions
inclús tampoc vull desvelar
què passa a tot l'espectacle
no, no, no ho diguis
però sí que tenim
alguna interacció
més gran amb ella
i doncs sí
és que és això interessant
que expliques
perquè normalment
el paper del músic
en moltes obres de teatre
queda absolutament desapercebut
i no se'l reconeix
en canvi pel que expliques
aquí teniu un paper
que va una mica més enllà
de simplement ser músics
que acompanyen a l'estrella
en aquest cas
a l'actriu Concha Velasco
i que segurament
la vostra feina
és més reconeguda
fins i tot pel públic
sí, això clar
també és una feina
del director
no, el Josep Maria Pou
que sempre va tenir clar
que ens havíem d'integrar
que volia uns músics
que fossin
molt partícips
en l'espectacle
inclús
moltes vegades
quan hi ha musicals
els músics estan a la fossa
i poden
tenen l'opció
de portar amb substitut
i en aquest cas
nosaltres sempre som nosaltres
durant tota la gira
serem els mateixos
perquè ja s'ha volgut
i voluntàriament
nosaltres també
ens sentim implicats
en l'espectacle
perquè estem molta estona
dalt d'escena
i tenint aquestes intervencions
però això és una idea
també volguda
des del principi
pel Josep Maria Pou
que li interessava molt
aquesta interacció
entre músics
i la...
Això potser també seria interessant
com està l'experiència
també
amb un director
ara anava a preguntar
perquè Josep Maria Pou
és el number one
diríem
gairebé del teatre
en aquest país
Sí, sí
la Concha sempre ho diu
jo
quiero que me dirigen
los mejores
y el mejor es
Josep Maria Pou
i sí
la veritat que sí
sí que és veritat
que clar
el seu monòleg
la direcció
ha estat més
dedicada
a la Concha
perquè nosaltres
hem tingut
primer vam tenir els assajos
diferenciats
però al matí
assajàvem musicalment
i per la tarda hi havia els assajos
amb la Concha
i després ja ens vam començar
a ajuntar
llavors en aquest sentit
no he pogut participar
totalment
del procés
de direcció
del Josep Maria
però sí que en gran part
quan ja ens vam ajuntar
doncs clar
poder disfrutar
d'aquests dos monstres
en el bon sentit
de la paraula
d'aquests grans professionals
amb aquesta trajectòria
i aquesta experiència
de veure com un dirigeix
com l'altre
apren a crear
un espectacle de creació
perquè a més ha sigut
un espectacle
que més o menys
s'ha anat
se'n diu un espectacle
de creació
a un espectacle
que no ve
determinat per un text
que ha de ser
d'una determinada manera
i tal com està escrit
sinó que
mentre s'ha anat
formant
s'ha anat dibuixant
la totalitat
de l'espectacle
llavors en aquest sentit
sí que ha sigut
una experiència
brutal
poder treballar
amb ells dos
encara teniu corda
de gira
de gira per persona
sí
bé
bueno
a Madrid
estarem
ah bueno clar
és veritat
que volia que
teniu temporada a Madrid
que aquesta també serà
una experiència interessant
no?
sí
la veritat que
Madrid és una ciutat
que m'agrada molt
i tenir la possibilitat
d'anar allí a viure
i amb feina
i treballar
i suposo que també
coneixerem gent de la professió
que no coneixem
obrirà portes
professionalment
bueno això ja
que sempre és interessant
ja ho veurem
però simplement
el fet de això
professionalment
canviar d'aires
i veure com funcionen
les coses
en una altra ciutat
i això sempre
sempre és en riquidó
jo si em permets
i no sé si desvetllaré
un petit secret
no?
no
que jo me n'alegro molt
que fes aquesta lectura
tan positiva
el Roger
perquè
en el moment
que van rebre la proposta
i tal
bueno
vam tenir oportunitat
de comentar una miqueta
la proposta
que us havíem fet
i entenc
que arriba un moment
que bueno
aquesta proposta
on l'ha de valorar
si s'hi apunta
si no
i en certa manera
m'agrada molt
diguéssim
veure
que em fas una lectura
molt positiva
d'haver-se embarcat
en aquesta aventura
d'un cert temps
professionalment parlant
sí, sí
la veritat
és que és una oportunitat
que quan va arribar
potser no estava
a nivell emocional
en un bon moment
i em va costar decidir-me
però per unes qüestions
més aviat personals
i llavors
la veritat
que estic molt content
d'haver tingut l'oportunitat
de tenir aquesta feina
perquè és una experiència única
i més actualment
poder anar de gira
per Espanya
en aquests nivells
i en el moment
que vivim
tal com estan
les coses
i si tot va
com diuen
com estaran
sí
aprofito
esperem
esperem
esperem
que no
que no caiguem
en el desànim
ni molt menys
exacte
doncs és una
oportunitat
única
i a més
grans teatres
la gira
sí
anar amb aquest espectacle
a part a nivell anecdòtic
poder veure
aquest món
clar
jo no coneix
jo soc d'una altra generació
llavors el fet
de poder veure
que hi ha tota una gent
o sigui
el que significa
el personatge
anava a dir
o la icona
però
en realitat
la persona
qui és Conxa Velasco
i veure tot el seguiment
que té
arreu d'Espanya
i el que genera
és una experiència
única
clar
has vist una mica gent
que no t'imaginaves
i que ha anat a veure
l'espectacle
a part de la que
a nivell mediàtic
ella és estimada
per tothom
i tothom
l'ha anat a veure
doncs jo què sé
igual ara queda molt provincial
molt provincial
que vaig a dir
però vull dir
que hagi vingut
bueno
és igual
l'altre dia vam estar
a Escanàries
i per exemple
hi havia Paloma San Basilio
que és com una persona
que mai t'imagines
que et vindrà a veure
que en realitat
no ens ve a veure en altres
ens ve a veure a la Conxa
però que és com a curiós
trobar-se
gent d'aquest món
d'aquests nivells
que et ve a veure
i això
ja no només deia
a nivell professional
que ve molta gent
Maribel Verdú
o Andreu Bonafantia
jo què sé
podria dir un munt
perquè hem vingut tots
perquè se l'estimen molt
però ja dic a nivell
no de gent
amb repercussió mediàtica
sinó de públic
en general
popular
sí sí
és increïble
la gent l'espera
després de la funció
és molt estimada
una actriu
en fi
és un dels referents
sense dubte
de les darreres
de cada 50 anys
damunt de l'escenari
és un dels grans referents
en fi
Roger ha estat un plaer
compartir amb tu
aquesta estona
perquè a més
ens ha permès conèixer
i explicar als tarragonins
que tenim
un músic jove
de Tarragona
que participa
amb una banda
de quatre músics
en aquest espectacle
de la Concha Velasco
és un altre motiu
per anar divendres 3 d'agost
a veure l'espectacle
de la Concha
al Teatre Auditori
del Cant de Mar
la setmana que ve
en aquest espai
parlarem amb ella
però de moment
ens quedem
amb el perfil
que ens ha estraçat
de l'espectacle
i d'ella mateixa
com a actriu
Roger
que vagi molt bé
moltes gràcies
i en fi
que sobretot
vagi molt bé
la funció del dia 3
aquí a casa
home sí
jo tinc moltes ganes
la veritat
que em fa molta il·lusió
de poder dur la funció
a 20 segons
de casa
i a Tarragona
que sempre
sempre és maco
clar
i a mi m'agradaria
destacar Ricard
que això
també és una mostra més
que a Tarragona
hi ha gent potent
molt de talent
que està fent coses
i en aquest món
en aquest sector
a vegades has de diversificar
una mica
les teves
les teves aportacions
artístiques
però em sembla
que el Roger
és un gran excel·lent
del talent musical
que hi ha a la ciutat
i recordar
que el Roger
té la seva carrera
en solitari
com a Roger Benet
aquí el coneixem
com Roger Conesa
té la seva trajectòria
en solitari
com a Roger Benet
i els oximorònics
i que
ja hem tingut oportunitat
que vol dir
del seu talent
al metropol
amb un tipus
de música
i un tipus
de proposta artística
molt peculiar
molt singular
molta segell
molta personalitat pròpia
i que em sembla
que el Roger
és un dels grans
i per tant
felicitar-lo
també
que diversifiqui
però que no abandoni
la seva carrera
la seva trajectòria
hi ha temps personal
hi ha temps per tot
sí
de fet
una de les altres coses
que et dona
aquest tipus de feina
és que
tens temps
per dedicar-li
tens molt de temps
per dedicar
en aquest cas
al meu projecte personal
mentre hem estat treballant
amb la Conxa
i ja un cop
estava arrencada
la funció
i estava en gira
doncs he pogut
enregistrar
el meu segon CD
que vull dir
que
potser
tenint un altre tipus
de feina
no hauria tingut
el temps
i la ment
com es diu
airejada
i això t'ho ha permès
esperem amb candeletes
molt bé Roger
doncs escolta
que vagi molt bé
el teu projecte personal
i que vagi molt bé
la representació
del divendres 3 d'agost
molta sort
gràcies Roger
i Jordi
ens veiem la setmana que ve
que tindrem Conxa Velasco
i els amics de les arts
doble ració
en una altra setmana potent
Jordi gràcies
gràcies a vosaltres