Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest edy-shows 13 de desembre.
Avui la compartim amb tres advocats, en saludem dos d'ells,
l'altre s'incorpora de seguida, en breus minuts.
Són l'Ignaci i company. Ignaci, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ramon Sator, Ramon, què tal? Bon dia.
Bon dia, Josep.
De seguida, en pocs segons, tenim també aquí Conxa Ballester,
que ja sé aquí els estudis amb nosaltres, i també de seguida la saludem.
Avui tenim advocats, per tant, hi ha un tema que hi cobrirem a nivell informatiu.
Jo s'ho plantejo com a tema d'obertura de la tertúlia.
Després podem parlar d'altres qüestions, però també és una setmana especial.
S'ha inaugurat el Teatre Tarragona després de molts anys.
Però va ser aquest prop de centenar de jutges, procuradors i advocats
que es concentraven ahir a les portes d'audiència contra la llei Gallardón.
Podria ser aquest punt de partida.
És un tema que ja hem parlat aquí, en aquesta mateixa tertúlia amb vosaltres,
el tema de les taxes judicials, però també hi ha un altre rerefons.
És a dir, no és només les taxes, sinó també és una problemàtica més àmplia, podríem dir.
En parlant, sembla, d'obertura, saludem la Conxa Ballester.
Conxa, que és aquesta bona. Bon dia, benvinguda.
Jo us volia preguntar també, us agrada l'òpera d'així d'entrada?
L'òpera, els grans musicals?
A mi me vuelve loca.
Yo soy una aficionada.
Bueno, cuando te casas y tienes niños, tienes menos tiempo libre, ¿no?
Pero cuando yo era soltera, que es cuando no has tenido niños, da igual si estabas casada o no, sí, sí, frecuentaba.
De hecho, la temporada de València, que es muy buena, que yo soy de allí, ya tengo algunas entradas compradas para las fiestas.
¿A València hi ha algún gran teatre?
Sí, el Palau de la Sars, que está en el conjunto del Océano Gráfico y todo ese conjunto monumental que han hecho.
en el Palau de la Sars, Reina Sofía, especial para ópera, tiene unos montajes increíbles y ahora estrenan, ya están funcionando con la Boheme, que es una de mis óperas favoritas, que tiene un montaje fantástico y espero poder ir.
Bueno, ahora tenemos a Tarragona el, podríamos ir entre cometas, el Sansep Boulevard Tarragoni, que es la rama nova, amb el Teat de Tarragona a un extrem y el Metropole a l'altre.
Són 600 places noves d'espectacles, també què en penseu? Creieu que podrem veure aquí a Tarragona grans òperas, grans muntatges, grans musicals?
Sí, no hace falta que sean grandes montajes, ni que venga Josep Carreras, ni... Basta con una... Hay la ópera de Sabadell, por ejemplo, es súper digna, lo hacen fenomenal, vienen a Reus muchísimas veces, tiene una calidad suficiente y además lo que es importante es que la gente la conozca y se apunte y quiera más.
Es decir, no hace falta tanto, basta que sea música correctamente ejecutada, correctamente presentada y que la gente se aficione, eso es lo bueno, que puedan entrar en contacto con esa música, que entre cometas es culta y que luego los niños la ven porque están en un anuncio, lleva un trocito de la traviata, o sea que sería muy interesante, claro que sí, debería de programarse.
De fet, a Reus, el que comenta la Concha, ja està en aquest circuit d'itinerant d'òperes, del Teatre Fortuny i tal. Jo suposo i espero que Tarragona s'apunti, no sé si les condicions físiques del Teatre Tarragona estan adequades.
S'ha tingut molta cura, per exemple, a part que l'escenari és molt gran, amb les sonoritats, s'ha encarregat amb una de les empreses més importants a nivell de Catalunya i de l'Estat, per que la sonoritat sigui la que ha de ser per aquest tipus de muntatges i naturalment la sala també.
L'escenari, es veu que és una passada, és molt gran.
Seria molt interessant que Tarragona també entrés en aquest circuit i això és una cosa que, com diu la Concha, d'alguna manera es va creant afició.
Jo, la veritat, molta afició no tinc, més enllà de les quatre àrees que coneixes, i una òpera sencera no l'he vist mai.
Però també he de dir que no m'hi oposo i algun dia potser m'agradaria.
Més enllà de que penses que una durada de dues hores o dues hores i pico se te fa una mica farragós, en principi, però bueno, no ho descarto.
Sí, a mi, vaja, jo tampoc soc un gran aficionat a l'òpera, conec mínimament.
La música clàssica sí que m'agrada i, bueno, no ho sé, jo veig que, per exemple, a Liceu, sento una mica a Barcelona, no?,
que ha agafat també una línia, em dóna la sensació, potser no tan elitista,
o que ha canviat una mica la idea ja de fa uns anys que era a Liceu allò, uns espectacles com a molt elitistes,
per gent molt elitistes, en el sentit de coneixedors de l'òpera, no d'una altra cosa.
I, bueno, que l'òpera i tot aquest tipus d'espectacles així de música culta, entre cometes,
doncs s'apropin al gran públic i que tots ho podem gaudir, em sembla una gran...
A Tarragona em refereixo, em sembla una gran notícia.
A part d'altres espectacles que suposo que també es poden produir al Teatre a Tarragona,
el Metropol està molt bé com a arquitectura i com a teatre també,
el que passa que, bueno, jo crec que el Metropol té algunes mancances en quant a espai, comoditat,
jo penso que no és el més un teatre massa còmode,
i d'altra banda té una arquitectura, com dic, molt... del jutjol,
doncs molt atractiva, però, bueno, des del punt de vista d'utilització o de...
Sí, d'utilització, d'habitabilitat, doncs té alguna dificultat, no?
Especialment crec que jo per la gent gran, recordo una vegada que vaig anar
i que una persona, doncs, que amb aquells esgraons que n'hi ha molts,
doncs va caure per terra, una cosa, doncs, una mica...
que crec que no estava en el seu moment pensat per aquest tipus de coses, no?
Després ha d'haver-hi demanda, també, eh?
És a dir, que, clar, tu pots programar, però després si no et ve públic...
I bé, és part del Liceu, i el Liceu, de fet, ha tingut problemes en aquest sentit, no?
Que, clar, programar grans espectacles i després no s'omple el galliner, eh?
Per entendre'ns, doncs, clar...
Bueno, és un... Ai, perdón.
No, que digo que és un círculo vicioso, o sea, si no pones espectáculos de ese tipo
la gent no se va a aficionar, i si no se aficiona no va, és un poco un círculo vicioso.
Yo, és lo que digo, no sé, yo si fuera el gestor del teatro
no empezaría por traer a Plácido Domingo, empezaría por hacer una serie de óperas
bien hechas, bien ejecutadas, dignamente interpretadas, atractivas,
porque sean, entre comillas, más fáciles o más populares, llámale como quieras,
hacer un poco de didáctica de la ópera, ¿no?
Y luego ya, pues poco a poco...
Evidentment, s'ha de fer pedagogia, ¿no?, això?
Llavors els tarragonins no estem acostumats a aquests circuits, a aquestes activitats,
i doncs, d'alguna manera, pues, evidentment, com diu la Concha, pues,
s'ha de començar des de zero i s'ha d'anar treballant això,
de manera que el públic, pues, vagi agafant sensibilitat i tingui interès en acudir-hi.
També el moment és una mica complicat, no?, a nivell econòmic,
i això també pot tirar una mica enrere que la demanda, pues, no sigui la que potser es voldria d'inici,
i això s'ha de fomentar, pues, amb entrades una mica, o doncs preus una mica populars,
i això, evidentment, ha de venir en consonància amb que el cost de les representacions,
pues, sigui també assumible, ho comentava la Concha, no?
No pots iniciar, doncs, amb una gran estructura i amb una gran representació
que tingui un cost molt elevat perquè difícilment trobarem mitjans per poder-les sofregar,
i això podria portar a la fi del projecte, ja inicialment s'ha de començar des de baix,
s'ha d'anar treballant i s'ha d'anar compaginant i conscienciant els tarragonents.
Però també cal elegir la música, eh?, perquè tu d'entrada metes aquí una de Wagner
de 5 hores i media, i jo crec que no van a dir nunca més, perquè no se poden entrar per ahí.
És a dir, que també cal fer un poc de... a veure, que en gestió això
ha de tenir un poc de sentit comú també, en aquest sentit.
És com amb els nens, tu si metes a un nens en una òpera d'entrada d'estas,
jamás volverà a una òpera, vamos, lo tienes asegurado.
És com si a un nens li vas a leerlo primero el Quijote, o sea, hay que digerir, ¿no?
Sí, sí, hay que adaptarlo a...
A mis hijos les llevo a trocitos, a cosas que a lo mejor ya han oído
y no lo saben, que lo han oído.
Sí, eso sucede mucho, ¿no?
Lo que decía el de los anuncios, ¿no?
Que sucede, que esto me suena y resulta que es un trozo de un clásico
y luego cuando oyes el original, pues te suena un poco, ¿no?
Hay que empezar un poco quizá por lo más.
Bueno, y luego está el gusto personal, porque yo tengo dos hijos.
Uno se ha metido en la senda y el otro dice, mamá, por favor, quítame esto.
Que no lo soporta.
Pues también el gusto personal o la edad, también puntúa, ¿no?
Sí, però és interessant que siguin representacions una mica adreçades
als no consumidors habituals d'aquest tipus de música.
Perquè és que, a veure, més enllà de la música, que a tots ens pot sonar
i hi ha trossos que tots agraïm sentir i que ens agraden i tal,
després és que hi ha l'argument i, clar, una representació cantada
en italià o en alemany o en francès, que no dominem l'idioma
i que, a més a més, dura tres hores i que has de seguir l'argument
i que no en tens ni idea, la veritat és que pot ser una experiència magnífica,
però també podria ser amb algú que digui, bueno, l'última, l'última.
Llavors potser això s'hauria d'anar treballant, no?,
amb representacions d'àrees o de, bueno, tipus tres tenors, no?,
doncs anar fent passatges més coneguts que enganxin a la gent, no?,
i potser, doncs, inclús a nivell d'escoles, no?,
que a les escoles hi hagués uns programes i anessin anant coneixent
i així s'aniria treballant al públic futur, no?
Es contactaran a l'àrea de cultura, eh, de l'Ajuntament,
per fer la programació del futur, serà conjunt, eh, la programació entre Tarragona
i el Teat de Metropol.
És cert, Conxa, que l'òpera, si te l'expliquen i entres millor,
te pot agradar més si te l'expliquen els diferents actes,
si algú ha entès que condueix una miqueta abans prèviament?
Claro, o sea, evidentemente, si tú sabes lo que vas a ver,
a lo mejor no entiendes las palabras, porque son en alemán o en italiano,
pero como tú sabes el argumento, vas ilvanando la historia, vas entendiendo.
O sea, si no solo es una música, vale, una música que puede gustarte o no,
pero tú no sigues una historia, mientras que si tú previamente te has estudiado
el libreto, te lo has estudiado o te lo han explicado fácilmente, ¿no?
Mira, pues aquí pasa esto, este, pues la bohème, ¿no?
Estos son unos estudiantes que están en un piso,
que conocen a unas modistillas que están arriba, se enamoran,
luego, en fin, tú, es como una película.
Entonces, aunque no entiendas cada palabra, tú estás siguiendo un libreto.
Y claro que es mucho más fácil, le ves el sentido.
Yo el año, hace dos años le expliqué a mi hija Carmen,
mira, son unas cigarreras, ya verás qué chulo, unas cigarreras,
es un montaje súper colorido con los mantones de manila,
en un todo ambiente sevillano, tal y cual.
Y era un montaje especial del liceo que habían vestido a todo el coro
de guardia civil porque se desarrollaba en un cuartel.
Y entonces la cigarrera era la señora que limpiaba
y don José y el torero eran dos guardias civiles.
Claro, la pobre decía, mira, mamá, yo creo que me has engañado.
Suerte que la música de Carmen es fantástica.
Y yo le dije, bueno, mira, transpolando más o menos era lo mismo.
Entonces, quiero decir, pero claro que sigues mejor si sabes de qué va.
Bueno, fins aquí la part bonica de la tertúlia,
la bonica, diguem-ne, l'agradable.
Canviem de terça, perquè volíem parlar,
aprofitant avui que tenim tres advocats.
És un tema que hem parlat, és que ho hem parlat tant
ja aquí a la tertúlia amb vosaltres,
no sé si val la pena parlar-ne més, si hi ha cap novatat,
però ahir hi havia una nova concentració a Tarragona,
a la ciutat, davant de l'audiència de jutges i advocats i fiscals.
Hem de seguir, vaja, veient aquesta imatge, no?,
una mica d'altra banda insòlida, no?,
de portar-se en contra de les taxes,
però també no només de les taxes,
perquè hi ha un rerefons també important
d'altres mesures que també preocupen el sector, no?
Sí. ¿Qué comença?
Bueno, és que teníem el preparto, el parto,
i ara veient el posparto.
Llavors, tot té la seva llògica.
O sigui, se anunciaran les tases,
parlamos de elles, dijimos que era una barbaritat.
Jo sigo pensant...
Siempre hi ha hagut tases.
Quan jo empecé a ejercer hi havia tases,
i a ningú li importava.
Però jo, francament, de les tases,
ho que crec que és totalment irregular o anticonstitucional,
és els importes, el importe que és disfasorio,
perquè tu vas a fer-te el pasaporte,
pagas 20 euros i a tí no t'importa.
És proporcional.
Tu vas a matricular el coche i pagas 7, 8, 10 euros
i a tí no t'importa, perquè és proporcional.
El problema para mi de les tases no és que hi ha tases,
és que són totalment desproporcionades.
Llavors, el señor ministro Gallardón,
abans de fer-las, ha escuchat a la gent
que li ha dit que això no estava bé,
no ha fet caso,
les ha metido en el Parlamento,
les han aprobado tal qual,
tots, bueno, con oposició,
però al final han salido.
I ara vien els hechos consumats
i ara té que asumir el que ha fet.
Llavors, tínes a tots els col·lectius
en pie de guerra.
Jo crec que per aquesta ràó,
perquè són clarament disfasorias.
El, encima, com està tan encantat de conèixer,
diu que són interesses corporativistes,
que en tot cas serien legítimus,
o sigui, a veure, això faltaria.
Però, quan un no filtra el que fa,
es una crítica possible.
Llavors, per a mi, el problema és aquest.
Però ara ens toca a nosaltres.
Ara ens toca pedir els recursos
d'inconstitucionalitat
cada vegada que facem una demanda.
Ara ens toca explicarle a la gent
que nosaltres, els abogadors,
no hem posat ni les tases,
ni el 21% de IVA.
Ara ens toca buscar vías alternativas.
Jo llevo tres actos de conciliació
que no tenen tasa.
Vamos a veure si arribem a un acuerdo.
O sigui, ara ens toca a nosaltres
luchar-nos això.
I bé, si cal confrontar una llei
que manifestament te parece injusta,
oye, pues adelante.
Ya encontraremos los medios.
Gràcies, Ramon.
Sí.
Bé, jo totalment d'acord
amb el que manifesta la Concha.
Penso que ara la nostra funció
és iniciar amb aquestes concentracions
a les quals per si ara no vaig poder acudir
perquè estava precisament en un judici.
fer una resistència activa i militant.
Nosaltres som una part,
som operadors jurídics.
En aquest cas,
el conjunt dels operadors jurídics,
els que tenim moltes vegades a l'altre costat,
com som fiscals i jutges,
estan al mateix costat que nosaltres
i penso que hem de fer un front comú
i manifestar la nostra oposició
des d'un inici,
perquè és una cosa absolutament injust
i que penso que la història
posarà al seu lloc
i potser d'aquí a aquests temps
això desapareixerà,
però en aquests moments
és el que ens trobem davant
i penso que hem de ser radicals
en combatre-ho.
Un exemple, només, Ignasi,
recórrer una multa de trànsit,
que això és un habitual,
de 100 euros,
de 100 euros,
una multa de trànsit
pot costar-ne 200 en taxes,
perquè es facin una mica la idea
del que hi ha davant la Concha,
de la proporció
o de la desproporció, més aviat.
Sí, exacte.
Abundant amb el que comentava la Concha,
l'establir una taxa
en si mateix
tampoc pot ser un problema
perquè si està proporcionada
tampoc impedeix a la gent
accedir a l'administració de justícia.
El problema és la quantia d'aquestes taxes,
com acabem de dir
amb l'exemple
de recórrer una multa de trànsit.
Clar, recórrer una multa de trànsit
de 100 euros
i establir una taxa de 200 euros,
a part que és evidentment
una incongruència,
quan un recórrer una multa de trànsit,
per dir un exemple
molt, molt, molt senzill,
a vegades no són els 100 euros
que tinguis que pagar els 100 euros.
Jo crec que amb la justícia
no és una qüestió econòmica
exclusivament,
sinó és una qüestió que,
com diu la paraula,
pot dir la justícia.
Quan es recórrer una multa
no és per no pagar 100 euros,
que evidentment també,
sinó perquè un considera
que aquesta sanció
és injusta
per la raó que sigui.
Precisament podria pagar els 100 euros
o potser li sortiria més de compte
pagar els 100 euros
i deixar-se de recursos.
Però potser
jo crec que hi ha alguna cosa
que està per sobre d'això,
que és
el concepte mateix de justícia.
De que, bueno,
si tu consideres
que ha estat mal imposada,
que puguis recórrer
i que econòmicament
no resulti tan absolutament gravós
com és aquest el cas.
Respecte de les reivindicacions,
el ministre parla
d'interessos corporatius.
Amb això
s'ha de fer veure també
a la ciutadania
que aquesta és una versió
molt interessada
per part del ministre,
llobent d'aquesta manera,
però també s'ha de tenir en compte
i informar
els oients
que no només
hi ha una oposició
per part d'advocats,
jutges,
fiscals i secretaris,
la qual cosa ja
és un èxit
per part del ministre
en el sentit
que feia molt de temps
que no s'unien
aquests grups
encara que tots
pertanyin a l'administració
de justícia
o hi treballin
tan heterogenis
en certa manera
o amb interessos
a vegades contraposats.
Aquí també
hi ha una adhesió
en contra de les taxes
de les organitzacions
de consumidors i usuaris.
I això què significa?
que en definitiva
nosaltres
i els jutges
i els fiscals
i etcètera
diguem
d'alguna manera
som la veu
que denuncia
aquesta situació
però és que
en definitiva
qui resulta perjudicat
al final
evidentment
és el ciutadà
i per tant
no és
una qüestió
exclusivament
de defensar
interessos corporatius
sinó que és
com dic
alçar la veu
però en defensa
d'un mateix
però també
de la resta
de ciutadans.
El ciutadà encara falta
que s'incorpori
potser no
en aquestes
també reivindicacions
com les que feu
del sector
a Sabir
no sé.
Hombre
yo creo que
los ciudadanos
lo primero
que tienen que hacer
es comprender
de dónde viene
la tasa
que es una cuestión
administrativa
ajena
al profesional
y que bastante
lo sentimos
en el sentido
de que
si se pueden
forzar
como yo digo
las vías
de conciliación
de negociación
de mediación
de ir al arbitraje
bueno pues
hay una alternativa
o sea
lo que tienen que entender
los ciudadanos
es que existe
que se pretende
que se va a intentar
litigar
cuando solo sea
estrictamente necesario
y una cosa
muy importante
que quizás
se nos ha olvidado
que las tasas
la ley de tasas
incorpora una reforma
que dice que
se pueden recuperar
cuando te imponen
las costas
es decir
el que pierde
primero las adelanta
el que quiere litigar
el que va al juzgado
es el que las paga
pero luego al final
las van a repercutir
como las demás costas
en el que pierde
es decir
que eso sí que hay que decir
lo que han conseguido
que sean
en cierto modo
recuperables
si tu pretensión
era totalmente
desviada
estaba
mal fundamentada
no tenías
ningún derecho
a reclamar
porque estaba reclamando
contra toda lógica
o sin argumentos
defendibles
jurídicamente
pues que te las van a cascar
al final
te las van a poner
junto con los honorarios
del adverso
el procurador
y el UIVA
y todas las cosas
en ese sentido
pues mira
por lo menos
algo hemos ganado
que no sean una tasa
que va al cubo
de la basura
en el sentido
de recuperarlas
sino que con las costas
que el que pierde
las pueda recuperar
¿para qué?
pues para que
haga un poco de filtro
sobre la sostenibilidad
de las pretensiones
que tú llevas a un juzgado
quizás los abogados
tenemos que ser
súper cuidadosos
en decir
bueno
aquí tenemos
un margen de error
como en todo
y luego pasa
lo segundo
que es
la apelación
que es donde ya
te crujen
directamente
¿no?
pues claro
aquí vamos a tener
los profesionales
que hilar muy fino
cuando aconsejamos
a un cliente
meterse en un juzgado
pero lo hemos hecho
siempre
a ver si alguien
se piensa
que vamos a los juzgados
por deporte
como quien va al fútbol
siempre
aconsejamos al cliente
antes de ir a un juicio
los pros
los contras
la base de derecho
la prueba que tienes
cómo lo ves
qué podría pasar
si esto
pues ahora
igual
porque la carga económica
de un digamos
entre cometas
fracaso
es mayor
pero eso lo hemos hecho siempre
que es la única
consideración
que han de tener
los administradores
yo el problema greu
el veig
como deia la concha
de las apelaciones
porque la pretensión inicial
a part de que
las cuantías
pues están una mica
más
son más proporcionals
no deja de ser
la teva
la teva
la teva
el realitzar
el teu dret
a reclamar
¿no?
y de alguna manera
si l'advocat
pues veu viable
la demanda
pues en independencia
del resultat posterior
com que aquest resultat
encara no es coneix
la ilusió
d'alguna manera
en obtenir
resposta positiva
a la teva
reclamació
pues
t'aporta
poder
reclamar
i apagar la taxa
el problema
està en l'apel·lació
perquè l'apel·lació
evidentment
se planteja sempre
que el resultat
no ha sigut positiu
i llavors
el resultat
no ha sigut positiu
més enllà
que les estadístiques
me sembla
que parlen
d'un 40%
de sentències
en segona instància
revocades
que són moltes
el que sí que trobem
és que al client
doncs
li estàs plantejant
no mira
és que
ha sortit malament
però jo penso
que pot sortir bé
però el client
el que veu
és que un jutge
al qual se li dona una
se li suposa
una capacitat
jurídica
important
ha resolt
de forma contrària
aquí és
on ens podem trobar
amb que
aquesta segona instància
sigui
pràcticament ineficaç
perquè
amb independència
del quàntum
de la reclamació
doncs clar
si per qualsevol
tipus d'apel·lació
hem de posar
de taxa
hem de pagar
800 euros
i has de lluitar
contra una resolució
que ja no t'ha donat
la raó
doncs és quan
l'argumentació
de l'advocat
per convèncer
el client
doncs
pot fallar més
i és on
el client pot arribar
a dir
bueno mira
és igual
és igual
perquè ja
ja ho hem intentat
ja ha sortit malament
i jo no tinc garanties
que això pugui sortir bé
i clar
la penalització
que tinc
és important
no?
aquí és on jo veig
el problema
més greu
se m'acut
un supòsit
els clients
és a dir
el client
en definitiva
pot fer
és a dir
pot no pagar la taxa
pot fer insumissió
com s'ha fet
per exemple
amb l'euro per recepta
amb altres
maneres
que ja
doncs de pagar
que s'han impulsat
i que
diuen
doncs mira
jo vaig al tuit
però és que no vull pagar
la taxa



de conflicte
de leyes
jo
lo haría seguro
pero claro
no sé
hay medios
para
tenemos medios
para luchar
luego que al final
acabamos pagando
pues mira
bendito sea Dios
pero yo creo que hay
normas
que siguen
en conflicto
sí
de hecho
de hecho
de hecho
ya
hay algún
jutge
que ya
manifestó
públicamente
se me recuerda
que ya había algún
precisamente
de la zona
de Valencia
también
ahora no recuerdo
exactamente
quina localidad
de la zona
de Llevan
me refereixo
que ya
va manifestar
públicamente
que no
no faría
caso
de la
ley de
taxes
que en
resoldría
y que
precisamente
apuntando
al que
acaba de
dir la
Concha
molt acertadament
doncs que
ell tenia
l'obligació
de resoldre
i que
aquesta era una
qüestió
que tenia
que entendre
entre
l'administració
i l'administrat
en aquest cas
perquè és una
qüestió purament
administrativa
no té res a veure
de fet
amb la justícia
és una
taxa
administrativa
i que per tant
en tot cas
ell resoldria
i que després
l'administració
com passa
moltes vegades
de fet
que li reclami
per la via
executiva
que correspongui
l'import
que calgui
però que ell
no faria
d'accessió
que no
deixaria de fer
el que
li té encomanat
precisament
el seu càrrec
i resoldre
el cas que
se li presenta
per una qüestió
com dic
purament
administrativa
de pagament
d'una taxa
per tant
vist a més
que els jutges
estan en contra
de la taxa
o almenys
de les quantitats
no de la taxa
com a concepte
sinó de les quantitats
que s'estan establint
com ja hem comentat
alguna altra vegada
de ben segur
que sortiran
no un
sinó
jo crec
que n'hi hauran
més d'un centenar
fins i tot
es podria dir
de recursos
d'inconstitucionalitat
contra aquesta llei
i bueno
farà
falta veure
què diu
el Tribunal Constitucional
el que passa
el problema
serà el de sempre
que entre
que es plantegi
i es resolgui
com a mínim
passaran
dos, tres, quatre anys
i en aquest temps
ja estarem
com amb tantes coses
en la incertesa
de com s'han de resoldre
les coses
i un jutge
resoldrà d'una manera
un altre d'una altra
una audiència
ho resoldrà d'una manera
un altre d'una altra
i estarem
una mica
amb la inseguretat
que passa
amb d'altres coses
per desgràcia
de fet
el Consell General
del Poder Judicial
veu
ja inconstitucional
la reforma
del codi
d'un altre codi
ara estava
confondent en termes
el codi penal
res a veure
no he dit res
Ramon
diga
si no no no
totalment d'acord
amb ells
i penso
doncs que aquí
la
la peculiaritat
que tots els
operadors jurídics
s'han posicionat
en contra
d'aquesta llei
de taxes
penso que pot ser
molt important
i que amb aquestes
solucions
que apuntaven
els meus companys
doncs penso que
molts jutges
podran donar
una sortida
a aquesta
aquesta
taxa tan injusta
i el que passa
que clar
tornem a lo mateix
les manifestacions
el rebuig
és d'un col·lectiu
després ens trobarem
amb quins jutges
concrets
són capaços
d'aplicar
la llei
d'aquesta manera
d'entrar
a resoldre
el fons
i deixar
el problema
de la taxa
administrativa
per l'administració
bueno
hay una
pequeña
buena noticia
y es que
en el proyecto
de justicia
gratuita
que ya lo
anunciaron
se ha subido
eso ya lo comentamos
se ha subido
el umbral
para pedir
la justicia
gratuita
a dos salarios
interprofesionales
y medio
en vez de dos
es decir
ahora hay mucha más gente
que puede acceder
a la justicia
gratuita
mucha más
eso es la unidad
familiar
la mala noticia
es que en ese borrador
volvemos a las litis
expensas
que quiere decir
que en familia
cuando hay problemas
familiares
y litiga
un esposo
contra el otro
un cónyuge
contra el otro
como le queráis llamar
si el conjunto
de ingresos familiares
está por encima
del umbral
el menos favorecido
económicamente
tiene que litigar
a costa del otro
no puede pedir
ya justicia gratuita
con lo cual
eso va a ser
ya lo que faltaba
es un borrador
es un borrador
pero ahí está
yo ayer me quedé
a cuadros
porque lo llevamos
a la sección de familia
y dije
mirar mirar
volvemos a las litis expensas
que estaban ya
ya habían dicho los jueces
que cuando tú
no tenías medios
pues ibas a justicia gratuita
no tenías que pedirle
al otro
que te subvencione el pleito
y encima
si está de mal café
pero hemos vuelto aquí
con lo cual
bueno pues tenemos
el conflicto
ya servido
y medio
ayer decía el ministro
que
ah espera
una cosa
que en la reforma
esta que viene tan grande
ya nos casamos
en la notaría
ojo
y esa es una novedad
ya se descargan
a los jueces
de trabajo
por ahí
bueno como mínimo
me parece que no
se han aprovat
los divorcios
de modo de acorde
a la notaría
que eso siquiera
estaba también
en el proyecto
veremos
no porque como resuelve
un notario
sobre la guardia
y custodia
las visitas
eso es una respuesta
se planteó
se planteó
por lo que yo te digo
porque cuando una persona
se endiosa
como es que ayer
me dijo una amiga
por favor
pon a caldo
a Gallardón
yo lo tengo que hacer
perdona
porque es un encargo
pero cuando una persona
se endiosa
de esa manera
y está tan seguro
de sí mismo
como él manifiesta
en su tono
y en sus
se baja la guardia
y se equivoca
porque no reflexiona
entonces
ha tenido que hacer marcha
atrás varias veces
y yo espero
que con esta
acabemos
haciendo leer
un poco para atrás
de todas maneras
això de las notaries
dona la sensació
que hi ha
com un pagament
al lobby
dels notaris
que d'alguna manera
últimament
s'han vist
bastant perjudicats
per la crisi econòmica
i sembla que hi hagi
esforços
des de l'executiu
per legislar
en favor
de compensar-los
i d'alguna manera
i tornar-los
una mica
el seu estatus
de fa uns anys
a mi no me parece mal
que uno va a un notario
y va a un contrato matrimonial
no, no
a mi no
no, eso no
pero lo de
lo de los divorcios
y las separaciones
eso sí
pero eso ya lo suprimieron
porque vamos
era ya
pero sí que en principio
se habló
se envió un globo sonda
de estos que se hacen
para ver qué opina
bueno
qué opina la ciudadanía
y vamos
afortunadamente
no se ha aprobado
la pena que no podamos
ay perdón
la pena que no podamos
hacerlo los abogados
porque por qué no
con chavallaste
Ignacio y compañero
Ramón Sato
bon Nadal
buenas festas
gracias
igualmente
buenas festas
y en fin
a la tornada
tindrem ya
tindrem ya
les taxes
en la propera tertúria
serà el 2013
i tindrem taxes
vull dir que podem fer
en fin
no sé ya
la criatura que ha nacido
el epílogo ya
gracias y muy buenas festas
bonas festas
gracias