L'última mitja hora.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Adiació número 74 de l'última mitja hora.
Ja sabeu que ha de divendres a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Vaja, per riure una estona, per recollir els moments més divertits de la setmana.
Els nostres oients haurien de sentir el que fem tu i jo sempre abans d'entrar en antena,
que és cantar la sintonia, perquè ens agrada moltíssim.
Ens agrada molt aquesta sintonia.
Sí, sí, sí.
Algun dia ja la cantarem.
Sí?
Potser veu el programa número 100.
Ah, mira, doncs en falten 26 encara.
Per tant...
Déu-n'hi-do, faltarà aviam...
Tenim temps d'aprendre'ns la sencera, eh?
És veritat.
A més, recordar-vos, com cada setmana, que teniu diverses vies de participació.
Miquel?
facebook.com barra última mitjora, twitter.com barra última mitjora
i el matí, el correu, perdó, elmatí arroba tarragonaradio.cat,
que és l'adreça de correu electrònic, on ens podeu enviar, doncs,
mira, que estava escoltant la ràdio i he sentit que el Miquel González s'ha equivocat
o que el Josep Pardila ens ha dit una paraula que no era.
Doncs això, ho envieu al correu i nosaltres ja ens encarregarem de muntar-ho,
d'adornar-ho i, vaja, i de servir-ho ben fresquet.
Ben fresquet.
Caracabra, que bé vistiu, va bé.
I, escolta'm, estem ja treballant en un programa especial, Miquel,
de cara al final de temporada.
El 29 de juni, que posa el guió,
el 29 de junai,
el 29 de junai serà el darrer programa
i, vaja, doncs, animem a que els oients votin el millor tall de la temporada,
aquells talls que heu anat sentint i que us hagin agradat,
doncs també al Facebook, al Twitter i al correu electrònic,
perquè volem donar el premi de l'última mitja hora atorgat pels oients de Tarragona Ràdio.
Doncs molt bé, comencem.
Dit això, som-hi.
Endavant.
La última mitja hora,
Pepe Dela i Miguel Monzález.
No ho puc evitar, és que Miquel Monzález m'agrada.
Un dia també ho convidarem a un noi,
al programa 100 també.
També, que vingui, molt bé.
No ho dau ni saber.
No ho sé.
Bé, ja ho convidarem, ja.
Vinga, comencem amb el primer tall de la setmana.
Home, comencem forts, a més.
Comencem forts, comencem forts, a més.
Comencem forts, eh?
Sí, perquè hauríem pogut guardar aquest tall per al final
i crear una mica d'expectació.
Però a vegades no ens dona temps.
No, llavors hem dit no perquè ens el deixarem.
Exacte.
O sigui, que anem amb el programa Ja Tardes de Sílvia García.
És un tall llarg, ja ho avisem,
però paga la pena que se solgui.
Sí, eh?
Oients que es fan un embolic
amb el nom de les atraccions de PortAventura.
Josep, digues-me alguna atracció de PortAventura.
O Xambala.
El Xambala, el Furious Vaco, per exemple.
El Dragon Can.
L'Estampida.
Deixem-ho aquí, deixem-ho aquí.
La Maria, Maria, ens n'has trucat?
Sí.
Digue'm, Maria, digue'm.
Digue'm.
Maria, aneu a la pregunta.
Vinga, que és molt fàcil també aquesta.
Aviam.
Ahir parlàvem de...
Us en recordeu que vam comentar
i vam esbrinar que allò de la Mediterrània
que dóna voltes i també sembla una muntanya russa.
Rusos, haremos pactos en jacuzzi.
Era el Furious Vaco.
El Furious Vaco.
Unicuitos interruptus.
Allà a la Mediterrània, com us he dit.
Sí.
També m'he esbrinat que tant el Dragon Camp
com el Xambala comparteixen la Xina.
Hola!
Però hi ha un que és així llarg, que sembla un pal
Ximixurri.
I que es troba a l'àrea de Mèxic.
Que em podries dir el nom?
Atenció.
Ai, bec.
I que puja molt a dalt, molt a dalt, molt a dalt, molt a dalt,
xum, xum, xum.
Collons.
I els deixen caure la gent.
A veure, els deixen caure la gent amb...
Que puja i baixa.
Igual que tu fas, eh, perdona.
Exacte, només puja i baixa.
I és un pal enorme.
No anava a dir-te que era el més alt ara mateix
de tot el que es podia veure del parc,
però deu-n'hi-do, eh?
Huaracán, Congo, algo así.
Home, cagut, Loya.
Com, com, com?
Huaracán, Congo, algo así.
Hòstia.
Huaracán, uau.
A veure, digue-li a la Imma que t'ho digui bé.
Digue-li a la Imma que t'ho digui bé.
És que no sé pronunciar.
És que m'ha donat per riure
i no acabarem avui el concurs.
No, no, però Maria.
No, no, m'ha de dir la...
Huaracán, condor.
No, no, m'ha serveix, m'ha de dir ella.
Ah, va.
M'ha de dir ella, va, clar, no, no.
Huaracán, Congo, un falcán?
No.
Condor.
No!
A veure, m'ho cap a...
Huaracán...
Huaracán, condor.
Condor.
Congo.
Ai, senyor.
Congo, no, condor.
És igual, mira, que passa un altre, que això serà d'això.
No, no, no pot ser.
Que no, que no.
Maria, Maria, ja està.
Has trucat, tu no m'ha pots passar.
Condor.
Huracán, condor.
És que avui estic ja de nervis, ja que no sortirà bé.
Questa més ho faig, menys.
Maria, que us sàpiguis que tot això que estem fent ara sortirà l'última mitja hora, el divendres vinent, eh?
Eh?
Jo n'he dit que sota això que estàs sortint ara.
Sí, l'han dit que s'ho repetirà tot el que dic jo.
Sortirà una altra vegada, ja veuràs.
Amb l'huracán condor.
Mira, estava a punt d'apuntar l'huracán condor.
Condor.
Condor.
Condor.
Ara.
Ara m'ha sortit bé.
Ara diguem-ho tot junt.
Ara diguem-ho tot junt.
Ara m'ha sortit, no?
Ara t'ha sortit.
Huracán, condor.
Condor.
Ja diu condor i acabem abans.
Bueno, me val o no me val?
Què sí, d'ara?
Què sí?
És que m'hi porto un dia.
I, de veritat, eh?
Quan dic una cosa, quan em faig, pitjor, pitjor.
I després ho diré correctament.
Clar, i després quan deixis de pensar que ho dius malament, et sortirà perfecte.
Sí, sí.
Me faig bé i em trago moltes pedacles.
Ai, me'n caig, me'n caig.
Doncs, Maria, moltes gràcies.
Molt bé.
Gràcies, Lídia.
Ets la llet.
Jo.
No emboliqui la troca.
Doncs, vaja, saludem a la Maria.
A la Maria...
Molt divertida.
Com es diu l'atracció?
De l'huracán Congol.
No, no, saludem de veritat a la Maria.
Sí, la saludem.
Molt divertida.
Aquesta és...
Va ser un dels moments estalars de la setmana, eh?
Sí, sí, sí.
Molt divertit.
De veritat que sí.
I aquell dia, Miquel, jo crec que hi havia algun problema amb els oients.
Per què?
I és que també ens va trucar Dora Rioja.
Sí, a la qual també li enviem una salutació.
Sí, que segur que ens escolten.
I resulta que tampoc se'n sortia.
Havíem què passa.
Què passava aquell dia?
No ho sé.
Doncs, Dora, dues entrades que ja pots venir a recollir quan vulguis.
Oh, meu guapa, mira com ens hem acabat...
Acabant...
Guap, guap, guap, guap, guap, guap, guap, guap, guap...
Ara li trabo jo.
Cómo hemos acabat...
¿Qué os está pasando?
Estáis poseídas.
Paro, paro, paro.
Ya plego, plego, va.
Però què te pasa?
Cómo hemos acabado hablando de otras cosas que no...
Perquè veigis, no és que aquí la ràdio és així.
És llibertat, no?
Doncs sí, la ràdio és així, és llibertat, és així.
La ràdio és així.
Què més?
Molt divertit, molt divertit.
Vinga, és cert que les festes del barri han retallat en pressupostos,
ho dèiem aquesta setmana a Tarragona Ràdio,
és cert també que es mantindran, però...
Sí.
El que no sabíem és el que ens explicava l'Anna Plaza
a l'informatiu d'aquest dilluns.
Escolta.
Els barris de Tarragona no renuncien a les festes majors.
Tot i l'austeritat i la manca de pressupost,
les associacions mantindran les festivitats amb més actes de caire popular
i descartant els grups de valls, valls, valls, valls i els focs artificials.
La crisi també al periodisme tarragoní.
Doncs no sabia que a les festes dels barris no volien grups de valls,
però vaja, no sé si tenen alguna cosa contra la gent de valls.
Potser sí, vés a saber, vés a saber.
I què, fem més coses?
Sí, vinga, canviem.
Vinga, va.
I ara anem amb el Ricard Baúz, el nostre director,
que aquesta setmana tenia alguns problemes de gènere a l'hora de dir...
De dir coses.
De dir coses, sí.
De dir coses, si no, escolteu.
Tindrem un programa molt especial de comiat a l'escola Olga Xirinax.
Ara que s'acaba el curs escolar,
ara que tancarà l'escola Olga Xirinax,
demà compartirem unes quantes hores al matí
amb els alumnes, amb els nens i les nenes del col·legi,
els mares i les pares...
Com dius?
Els mares i les pares de l'escola, els mestres...
Bé, els mares i les pares.
Faltava el cop aquí...
Sí, els mares i les pares.
Els mares i les pares, mira, doncs ja està bé.
Sí, sí, ja està bé.
La sintonia que nosaltres utilitzem, per exemple,
normalment no, veig, ens acompanya, no?,
durant tot el programa i no ens dona cap ensurt.
Atenció al que li passava aquesta mateixa dimarts
també al Ricard Laoz.
9,77, 24, 47, 67.
Ui, ui, com sona aquesta música.
La sintonia dels botiguers de Tarragona.
Sona com una moto, eh?, de tenir ganes d'arrencar.
Vinga, doncs, anem a la trucada.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Què et sembla? Sona com una moto, la sintonia.
Ho ha lligat molt bé, ho ha lligat molt bé.
I tant, i tant, eh?
Anem al toc de castell.
Sí.
Ja sabeu que estrenavem temporada aquesta setmana
i viurem moments molt divertits al llarg de tota la temporada.
Segur, segur.
Jo crec que podem substituir el sempre nàstic pel toc de castell, no?
De fet, al primer moment el vam veure ja aquesta primera setmana.
Si no escuteu el Gorka Bertran, un dels col·laboradors,
que jo crec que no estava massa atent.
No sé què en podem dir, eh?, d'aquest inici de temporada dels xiquets.
Hugo.
Hugo, per exemple.
Una veu autoritzada per valorar aquest inici de temporada dels xiquets.
Home, un inici, doncs, l'esperat, no?, el normal, no?
És a dir, consolidant els castells de 8
i intentant assajar estructures superiors,
com poden ser, com bé ha dit el Roger,
com poden ser el 5 de 8 i també és el 2 de 8.
per Sant Joan, alguna de les dues estructures.
Però si ja t'ho dic.
Ho acabo de dir.
Ho acabo de dir.
No ho has comptat.
És fantàstic, no?
T'acabo de quedar apuntant preguntes.
Això ho podem guardar per aquest programa,
aquests detalls que feu,
ho podeu ficar aquí a meu.
Ho farem, ho farem.
Ja ho tenim guardat, sí, òbvia, eh?
Ja ho tenim guardat.
No l'he sentit dir-ho, no.
Si no hi ha cap...
Bé, el programa aquest detalls que feu, eh?
Sí, som el programa detalls que fem, molt bé.
Home, l'any que veu hi podem canviar el nom.
Sí, dit-li...
Cada divendres...
L'espai detalls amb Miquel González i Jura Pardila.
Exacte, exacte.
Podem fer-ho.
Per ser, on va anar aquest dimecres?
Dimecres a l'escola Ouga Chirinax.
Molt bé.
Allà vas fer una edició especial del Matillet Arragona Ràdio.
Vas a moltíssimes coses.
La veritat és que va ser un programa que va quedar molt i molt bé,
però els nens van llegir també alguna poesia, no?
Sí.
Josep?
S'ho van passar molt bé, eh?
S'ho van passar molt bé.
Van llegir una poesia.
Atenció al nen que acaba la poesia.
És a dir, ara sentiràs aquesta poesia
i atenció al nen que s'introdeix al final de tot de la poesia.
Com es diu el meu col·legi, el millor de tot el món?
Aquí sota explica el nom i si el busques el trobaràs.
Es diu Oda Chirinax.
Una poca i ment o què?
Mira, s'ha caigut, ha caigut de la cadira i tot.
Ha caigut.
Clar, clar.
Mira, mira, la cançó, eh?
És fantàstica, aquesta cançó.
Aviam, si podem...
A veure, ara, quan arribi la lletra...
S'estan preparant els nens, aquí.
Sí, s'estan preparant, aquí.
Poden ser en fila.
I en tres.
Vinga, un, dos, tres.
Volem més a escola, Oda Chirinax.
Volem més a escola, Oda Chirinax.
Volem més a escola, Oda Chirinax.
Volem més a escola, Oda Chirinax.
Sí, està molt bé aquesta cançó, eh?
Sí, enganxa.
Enganxa, eh?
Enganxa.
De fet, ho podem explicar a la nostra audiència.
Que portem tota la setmana.
Sí, arribem al matí a la redacció, allò, bon dia, i de seguida...
Un mes a escola, sí, sí, sí.
Estem enganxats amb aquesta...
Aquell noi es veia que...
Se lo veia motivat, eh?
Motivadíssim.
Sí.
Estava motivat, l'escola, el noi de l'escola Oda Chirinax.
Bé, anem a Morricard.
Tornem a Morricard.
Tornem a Morricard, ostres, avui surmo a Morricard, eh?
Aquestes setmanes, sí, eh?
Tornem a Morricard i amb més problemes llingüístics.
Trobareu talles que van de la 18 a la 41.
I ara que s'acosta a l'estiu, trobareu tot tipus de calçat,
com sandàlies o xanquetes, xanquetes, xanquetes, xanquetes...
Xanquetes ha muerto!
O xanquetes de platja.
Xanquetes, molt bé.
És una nova modalitat, no?
Sí, sí, sí.
De veritat que ho agafem tot, amb pinxes, eh?
Amb pinxes, som...
Com es nota que no sempre nàstic, eh?
Sí, sí.
Vinga, una cosa hem de fer.
Tenim més coses, encara.
Ja.
Ara, ara sí, Miquel.
Ara a Núria Cartanyà li passa una mica el que m'acaba de passar a mi,
que és que vas a parlar i està el micro obert.
Això passava també aquesta mateixa setmana, escolteu.
El matí de Tarragona Ràdio.
Està divertit.
Vinga, va, coordinem-nos, micròfon obert, puc començar a parlar, un, dos, tres.
Comencem l'última mitja hora del matí de Tarragona Ràdio.
És que ja arriba un moment, després de tant de temps fent entrevistes i parlant,
que una ja, doncs, bueno, agafa una distensió i comença a parlar quan el micròfon està tancat,
quan està obert.
No ho sé, en Verborré em diuen.
Miquel González, bon dia.
L'última mitja hora és de mà, Núria, aviam, sisplau.
Bé, però és que heu agafat el nom del què.
Però sí, estem divertits, estem divertits.
Sí, no?
Molt bé, sí.
Verborré.
Verborré.
No ho havia sentit mai, això.
En veritat, el micròfon ha d'estar obert perquè puguem parlar.
Exacte.
És a dir, que d'això es tracta, no?, també, a la ràdio.
De fet, és indispensable, podríem dir.
És el receptor, canal i mensaje, no?
És una mica...
Sí, això ens ho van ensenyar a la carrera de periodisme.
Perquè aquí no ens veieu...
5 anys de carrera per això, eh?
Bé, en fi, és super.
Anem a l'espai de festa en festa, Miquel.
Tu, quan fas les entrevistes dels espais aquests dels Lijols,
on anem per tot Catalunya o per totes les comarques terrenyines,
millor dit, de festa en festa, on fas les entrevistes?
Normalment ho fem per telèfon a l'estudi.
I els teus entrevistats on es posen?
Clar, doncs n'hi ha alguns que estan a casa tranquil·lament,
i hi ha d'altres que van pel carrer
i hi ha d'altres que fins i tot porten, doncs, les criatures a sobre.
Aparteu les criatures.
Que per això a l'escola és Caballarnau.
Que això se celebrava el gener, si no tinc mal entès.
Sí, el 23 de gener, no t'ho s'he dit d'acabar.
És igual, ja ho miraré, ja ho miraré.
Això és la ràdio en directe, eh?
Espera, perdona.
Sí, no, no, tranquil·la.
I tu?
Espera.
Perdona.
No, no, si entenc tranquil·la, no me'n preocupe.
Si el gener, i arreu de, bueno, que sobretot fa molt de fred,
i vam començar muntant la festa,
perquè l'objectiu era donar a conèixer el nom de l'escola,
i sobretot que aquest nom assolisi identitat pels nens.
Com diria Joan Andreu Pérez, no tinc paraules.
Doncs no, no tenim paraules.
No, no, pobra noia, eh?
Que portava un nen, i després, clar,
doncs vam haver de repetir una mica l'entrevista.
Què li devia passar?
Doncs jo tenia una gana prepitosa, eh?
Jo crec que li demanava alguna cosa, jo crec, eh?
Sí, no?
Ara no recordo, però crec que li demanava...
Estava per tu, en lloc de parell, doncs clar, va dir...
Tenia gelos.
Ara és el meu moment.
Tenia gelos.
Exacte, exacte.
Estava gelos.
Estava gelos, molt bé, gràcies, perquè...
Encara, com no he dit, tenia cels.
En fi.
Més coses?
Sí.
Anem a la darrera edició de l'Aventura de la Vida, darrera d'avui i darrera de la temporada, també.
Quina pena, eh?
Avui podríem titular-ho de polítics, de lleis i de multes.
I és que els infants, els nens, també tenen dret a opinar sobre els polítics, sobre les lleis i sobre les multes.
Moltes vegades els polítics posen lleis més tontes, com per exemple,
a part que tens una hora i estàs un minut més, pum, molt, multa d'un minut sol per aquesta cosa.
Un minut sol, un simple minut.
Al final hauré de tancar els micros perquè tinc una cosa aquí que diu stop, que puc tancar qualsevol micro de vostès, eh?
No, no, jo crec que...
En vuit anys, eh, fer aquesta reflexió.
No li tancarà el micro.
En vuit anys, eh?
Molt bé, molt bé, clar, perquè les multes, un simple minut, doncs mira què passa.
Vinga, acabem.
Miquel, a tu t'agrada anar a l'Ikea?
Sí, he anat alguna vegada.
Que és la notícia de la setmana, la gran notícia de la setmana.
Sí, he anat algun cop, sí, i tant.
I a tu què és el que més t'agrada a l'Ikea? Confessa.
Home, els mobles estan bé, però la veritat és que la cafeteria està molt bé, també.
Està molt bé, eh?
Sí, sí, sí.
Allà hi ha tot tipus de menjar.
Aquelles al bóndigues, aquests frankfurs.
Si no, pregunteu-ho a Josep Maria Sabater Bosch.
I a més, en aquest context de crisi...
Tants llocs de treball, tants dinerets que arribaran cap aquí, tot això està molt bé.
Jo no sóc client d'Ikea, m'han dit que fan unes botifarres molt bones o unes hamburgueses molt bones allí, a tots els Ikees.
Sí, sí, es dediquen a això.
Jo, el dia que vagi, aniré a provar una botifarra o una hamburguesa d'aquesta.
Però vol dir que no aniràs a comprar mobles.
Ja tu, a la meva edat ja els tinc tots els mobles complats, eh?
Ara he de començar a retirar mobles, ja.
Eh? Plegar, eh? Plegar, no.
Això farà que molta gent d'aquí, de la zona.
Doncs mira, Josep Maria Sabater Bosch no va a comprar mobles perquè ja els té i va a comprar els botifarres a l'Ikea.
Frankfurt i hamburgueses.
Sí, sí, sí.
Miquel, ja està, fins aquí, no?
La setmana que ve hi tornem i si no recordo malament, en un format una mica diferent.
Ja us ho anirem explicant allà de la setmana.
Sí, sí. I el dia 29, recordeu, final de temporada.
Molt bé. Que vagi bé.
Bon cap de setmana.
Gràcies i adéu.
Adéu.
Bip-rít-rít-rít-rít-rít-rít-rít-rít-rít-rít-rítlà.