Gràcies.
El que sí que està clar és que hi ha una resposta que es mostrarà demà dijous en forma de manifestació,
una manifestació convocada pels sindicats i per la Plataforma en defensa dels drets públics.
El Manel, que és un dels portaveus, suposo que espereu fer que hi hagi una resposta massiva
perquè la gent està, no sé si dir-ne, cansada, indignada...
Confiem que sigui així. Evidentment nosaltres, no només des de l'Associació de Veïns, sinó des de la Plataforma,
veiem que darrere convocatòria la participació ha estat important.
i jo crec que és una de les manifestacions, si es compara amb altres zones del país, que percentualment és més gran.
Cal reforçar aquesta participació i jo crec que la situació és tan greu, i la gent està indignada, perplexa, cabrejada,
jo no sé quin ha de ser el qualificatiu, perquè la veritat és que la situació és molt difícil per a moltes famílies.
I és allò, que l'eslabon més feble sempre són aquelles famílies que dels barris com el nostre ho estan patint i ho estan patint directament.
Per tant, des d'aquí aprofito, si em permets, fer una crida a tota la gent perquè aquesta manifestació sigui tot un rècord, que confiem que ho sigui.
De tot el que s'ha anunciat aquests dies, no sé si hi ha alguna cosa que els indigna especialment, o el sobte, o el troben més significatiu.
Recordem que s'ha pujat l'IVA, que es pujarà l'IVA a partir de l'1 de setembre 3 punts.
El reduït 2 punts, en alguns casos excepcionals, com el món de la cultura, que puja 13 punts l'IVA, pujarà de cop.
Tenim, per tant, el tema dels impostos, tenim retallades en prestacions d'atur, tenim retallades en el tema de la llei de la dependència.
Aquestes mesures que afecten el món municipal, i que ahir comentàvem amb el president de la Diputació,
la eliminació del 30% de regidors, o el fet que alguns municipis que no compleixin d'alguna manera,
no facin bé les seves feines, entre cometes, o que no prestin bé els serveis,
la competència les assumiran les diputacions.
De tot aquest panorama, de tot aquest ventall, Ton, hi ha alguna cosa que et sembli especialment preocupant,
o és tota una suma?
Evidentment és el resultat d'una suma, que ha posat, i permeten que li posi qualificatiu el que tu deies,
no sabries qualificar, en situació crítica, però en una situació crítica real a un gran sector de la població,
com sempre, malauradament, els més febles, tant en quant que les mesures s'afecten, principalment amb aquests,
i com a qüestió de caràcter puntual, molt puntual, l'IVA, que grava especialment com a impost al consum,
i precisament gravarà a aquests sectors, o l'impacte d'aquest gravament serà especialment sensible a aquests sectors,
els més pobres, per dir-ho d'alguna manera, o els que tenen les economies més ajustades.
Si amb això hi afegim la retallada en el sector públic dels funcionaris...
Se m'havia oblidat.
Com, una mica bé i d'acord, però no tot val dir que a l'empart d'una seguretat,
una estabilitat en l'empleu, ho han de pagar absolutament tots el sector públic.
Em sembla que les retallades també podrien anar acompanyades de retallades en el sector privat,
especialment amb salaris molt més quantiosos que els que afectarà principalment en el sector públic la retallada de la paga extra.
Per què no una mesura liberalitzadora salarial en el sector privat,
que en la mesura que l'empresari consideri que la pot aplicar en funció de la seva empresa,
en funció dels seus treballadors,
o individualment en funció de determinats sectors de treballadors que tenen uns seus alts,
pugui aplicar aquestes mesures.
Per tant, el problema és el conjunt de les mesures,
el problema que ha col·locat en situació crítica la població és el conjunt.
Malauradament, afectarà un cop més les classes socials més febles
i que un gravamen o una pujada d'impostos directes sobre el consum
em sembla que és la pitjor mesura que es pot adoptar
per una situació com la que tenim, no?
Perquè, a més, desincentiva precisament el consum,
que és el que, en definitiva, genera empleu,
o un dels factors o motors que generen l'empleu, no?
Per tant, la situació, com ell comentava, és crítica.
Amb aquestes mesures, cap on anem?
Sí, però el tema és que ens pot fer gent que no hi ha alternativa.
No és cert.
Avui venia un estudi d'una associació de tècnics d'Hisenda
que parla que hi ha altres alternatives i que el pes de la crisi
es pot redireccionar cap a un altre, mirar cap a un altre lloc,
en el sentit en què el tema d'impostos de societat,
estan pagant, a veure, els que paguem IRPF estem pagant
al voltant del 35-40% d'impostos, és així, la mitjana,
mentre que els impostos de societat estan cap al 15-20%,
si no recordo malament, impostos de societat, la mitjana, el 30%.
Està parlant del 35, 5 punts més.
Està parlant, sobretot, del tema de la vigilància
i de tota l'evasió fiscal que hi ha en aquest país.
Això, sobretot, reduir un 10% l'economia submergida,
fer-la aflorar, significa 35.000 milions d'euros
per les arques públiques.
El 10%, no tota, perquè el tota ja és molt complex.
I jo crec que és aquí on s'ha de posar l'accent.
Hi ha alternatives i tècnics d'Hisenda,
no són gent que des del punt de vista polític
podria ser sospitós de llançar una opinió esbiaixada,
sinó realment tècnics d'Hisenda, d'una associació,
que plantegen que hi ha alternatives.
I sumant totes aquestes alternatives que ells plantegen,
arriben a 63.000 milions d'euros,
que són precisament la quantitat de retallada
que carregaran a sobre de famílies,
el que plantejaves tu, l'IVA és un impost absolutament insolidant.
Afecta a tothom igual.
Afecta a tothom igual i precisament...
Tinguis molts diners o pocs diners, pagaràs el mateix IVA.
Per tant, doncs sí que es pot exposar l'accent.
Hi ha alternatives a les retallades.
Si realment el país està com està,
una altra qüestió és qui ens ha portat aquesta situació.
Aquesta és un altre debat.
Deixi'm saludar el Joan Menchon, que ja ha arribat,
l'arqueòleg municipal. Joan, bon dia.
Bon dia.
Ja saps de què estem parlant.
no hi ha gaires alternatives de debat aquests dies?
Sí, però em ve la memòria.
Ara no.
Una frase que va dir...
Ara ens faràs alguna referència històrica.
Històrica, sí.
Era un famós cardenal francès.
No me'n recordo ara si era Richelieu o Mazarin,
que amb el borbó de torn,
a l'hora de parlar del tema de com recaptar més impostos,
li va ser molt clar i diàfan.
I em sembla que és el que s'està repetint.
Diu, si vas a atacar la noblesa,
els que tenen més diners tindràs un problema.
T'enpuntaran un sidral i tallaran un coll.
Si vas a atacar i a treure diners als pobres,
no en trauràs perquè no en tenen.
I llavors què has de fer?
Has d'atacar aquella franja més o menys àmplia
de classe mitja que va entre el que està fent mans i mànigues,
per no parar en el sac dels pobres
i el que fa mans i mànigues per passar al sac dels nobles.
I el plantejament aquest,
que estem parlant del segle XVII,
s'està tornant a repetir.
De totes maneres, caldrà veure si aquest augment de l'IVA...
En fi, la recaptació puja molt,
perquè, clar, si baixar tant el consum...
És a dir, si a partir de l'1 de setembre...
Això és una trampa com un piano.
I la societat en general...
Exacte, o més factures sense IVA, per dir-ho d'alguna manera.
És a dir, més transaccions econòmiques sense IVA.
Això també tothom ho diu, tothom els...
El sector de serveis ja ho ha anunciat,
i és que, a més, és el pa de cada dia.
Ja era avui el pa de cada dia.
Escolta'm, això sense IVA...
Com t'ho faig, com t'ho arreglo, no?
Sí, no?
Sí, sí, sí.
Ara ho han encarit, no?
Però, clar, el pujar tres punts per tots els productes,
i alguns també de primera necessitat,
que pujan del 8 al 10,
clar, això vol dir segurament menys consum,
i, per tant, menys ingressos, no?, per l'estat.
Menys ingressos i una impossibilitat d'agència tributària
de perseguir a tothom que s'aprofiti de la circumstància
o es vegi obligat a...
Diguem-ho així, ha de fraudar,
perquè no tindrà la capacitat de fer-ho.
O, inclús, potser tindrà instrucció de no fer-ho.
Jo insisteixo en el tema que comentava abans.
L'única partida que crec que haguera hagut de créixer
en els pressupostos és la del control fiscal.
És a dir, més control fiscal per fer aflorar el diner negre.
I això és el que no s'ha fet.
I aquí està la clau.
Però el capital, no, però tens raó, però el capital,
el capital, perquè jo hi pensava quan vam pujar l'IVA
i vas dir quines mesures podran aplicar de més
per al control contra el frau de l'IVA,
ara que se'n produirà absolutament més.
No se me'n va ocórrer cap des d'un punt de vista tècnic,
perquè ja té les facultats ara de controlar l'IVA i Zenda,
en tant en quant que quadrin els números de les empreses.
És que seguiran quadrant amb més frau,
perquè tothom sap sumar i restar
i no presentar una declaració que posi en evidència
un desequilibri entre l'IVA suportat i el recaudat
entre l'inventari de compres.
Bé, per tant, com ho faran?
Impossible, impossible, millor control fiscal quant a l'IVA.
I la puja de l'IVA comportarà necessàriament un major frau.
Per tant, ja veurem.
Sí, el que pensen recaudar de més en què t'apuja,
puges desconsiderables en sectors que no han sabut discriminar,
com el sector de la cultura i el sector del turisme.
tant pensen recaudar de més en què t'apuja tan brutal
en aquests sectors, no?
Serà superior al que es defraudarà
amb l'apuja de l'altra IVA en el sector serveis,
compra de béns i de més?
Jo crec que...
Jo crec que això és una mesura que han aplicat,
perquè Europa ha dit que s'hauria d'aplicar
tant en quant que l'IVA, aquí a Espanya, això és cert,
estava en un tipus impositiu molt més baix.
I bastant més baix.
I li han dit, de moment, vostè puja a l'IVA.
De la control de frau ja en parlarem,
però de moment apliqui aquesta mesura, clar,
i Espanya l'ha tingut que aplicar imposada.
Jo crec que,
indepartament del govern que tinguem en aquest moment,
o que fos una altra,
la mesura ve imposada i, per tant,
en aquest sentit, el govern en aquest moment
fer-li una crítica perquè puja a l'IVA,
potser tampoc la mereix, en aquest aspecte.
En tot cas, la mereix perquè
va prometre-lo al contrari
a la campanya electoral, eh?
I ho han estat denegant fins fa quatre dies.
Ben cert.
Manel, què n'has de dir?
No, que els tècnics...
O sigui, el govern diu que la recaptació
fora al voltant de 22.000 milions d'euros de l'IVA,
i s'està parlant que realment,
com a conseqüència del frau
i totes aquestes històries,
acabarà sent de 7.000.
Ja.
Es acabarà sent de 7.000, eh?
Recordem que la primera...
La previsió dels tècnics, eh?
La primera mesura del govern del Partit Popular
a finals de desembre va ser augmentar l'IRPF.
Amb això també es volia,
en fi, aconseguir una recaptació
que tampoc no s'ha aconseguit,
perquè, clar, la crisi, el context,
la retracció del consum,
doncs fa que tothom, clar,
si li puja l'IRPF, li baixen el sou,
compra menys, consumeix menys,
i, per tant, els impostos han estat menys els previstos.
Joan, què volies dir?
Aquí els dos enits impostos
que ens afecten directament a la majoria de ciutadans,
que és l'IVA i l'IRPF,
han fet les pujades que han fet,
i han vist que les coses no han funcionat.
Després d'aquesta pujada draconiana de l'IVA,
baixades de sous,
especialment el sector funcional ideal,
etcètera, etcètera.
Quan això falli, què farem?
Cap a on anem, no?
O ja hem de tirar-nos el monte,
com feia el Corro Jiménez, no ho sé.
Quin nord hi ha?
Ens estan venint una sèrie de coses.
Les holles verdes al començament,
que al setembre sortiríem de la crisi,
el rescat va pujar a la banca
i per la tornar a baixar,
i, escolta'm,
independentment d'això,
si tens dos pessetes, les amagues.
I entenem,
on està el final d'aquest túnel,
quan veus que la classe política
no s'aclareix,
o ens està aixecant la camisa?
A què estem jugant?
I això potser és el pitjor, no?
La falta d'horitzó.
No saber on anem.
És a dir,
sabem que estem en una situació crítica...
que ens digui allò del sang i sudor i l'àgribes.
Hi ha una cosa important,
que és la pèrdua de confiança.
Jo crec que la paraula clau és la confiança.
Si perds la confiança...
Confiança en què i en qui?
En tot.
En tot.
En tot el sistema.
Llavors, on vas?
A tancar-te.
A procurar només per el teu i pels teus.
I arribarà un moment que
les situacions de crisi et porten
a grans actes de solidaritat
o a grans actes d'egoisme
que és de supervivència.
I jo demano un Winston Churchill
com els bombardejos a Londres.
Tornem als allò.
Hem d'aguantar.
Però quan hem d'aguantar?
Què en traurem?
O és que algú no ho sap.
Però és que tingui l'enredatge,
és que les respostes no les tenim
i fins i tot quan es fan previsions
vull recordar que a principis d'aquesta setmana
el Fons Monetari Internacional ha dit
que Espanya continuaran en recessió
durant tot el 2013.
Són previsions.
Quants de temps fa que ho sentim?
Sí, són previsions aquelles
que després també van canviant.
Sí, es va allargant.
Sí, cada poc.
Digues, Santor.
Abans que comentàvem
que a quina mesura
pot produir més impacte
i de més,
jo penso que ens hem oblidat
de comentar-ne una,
que és la pèrdua de deducció
per compra de vivenda.
Al tanto,
si el sector que precisament
s'ha de dinamitzar
és el sector immobiliari,
ja per la venda dels actius
actualment que es té
i la manca de finançament,
que veurem què costarà
el rescat bancari,
aquest és l'altre incògnita que hi ha,
perquè cada dia
et llegeix una xifra diferent.
I Anton, quan arribarà?
És impossible fer pronòstic
pels que som legos
amb aquesta qüestió
i a més amb aquestes macroxifres,
però cada dia parlen
d'una quantitat diferent
i amb uns números astronòmics.
Això acabarà valent diners,
això ens acabarà costant diners
per molt que diguin
que l'aportació serà
directament a la banca.
No ens enganyem
perquè ens volen tornar a enganyar.
i la pèrdua de l'advocció
per vivenda
aquí tornarà a afectar
principalment
a les classes
més modestes,
a les més justes,
al jovent
que compra vivenda.
Els que ja tenim alguna edat
tenim la vivenda
consolidada amb lloguer
o ja la tenim comprada.
Però
perquè es reactivi
tot això
cal que
el sector bancari
es treguin
tots els seus actius
immobiliars que tenen
que són una borrada
com perquè el sector
de la construcció
torni a tirar.
però
per què ha de tornar
a tirar el sector
de la construcció?
Perquè és el motor
arreu del món.
És el motor.
Però no és aquest
el model productiu
que els països
una mica civilitzats
han apostat per ell.
Però
el sector construcció
dona pa de mà.
Altres models
que s'han de canviar
al llarg d'ells
donaran pa de quinze anys.
Què passa?
No hem après la lliçó
que el sector immobiliari
ens ha portat
on estem.
El sector en sí, no.
El sector de la construcció.
Qui l'ha dirigit
i qui ha fet
un mal ús
d'aquest sector immobiliari?
Ja et sent.
Siguin bans com promotores
com lleis
i com a govern.
Però és una realitat
al món
de l'economia mundial.
I els paràmetres
que es velluga
l'economia avui
són els que són
sense idealitzar
ni recórrer a tòpics
del que ha sigut
en el passat
models econòmics
basats en altres
paràmetres
o models.
Avui
el sector de la construcció
és un dels motors
de l'economia mundial.
Lògicament
vinculat al sector industrial
al sector
a tots.
Però
aquí
i aquí
especialment a Espanya
a l'immobiliari.
Si
les mesures
van per aquí
com és
per exemple
com a detall
la pèrdua de la deducció
per adquisició de vivenda
jo crec que estan posant
un pal a la roda
perquè
el nostre sector
ens agradi o no ens agradi
que tira
el nostre motor
de totes maneres
també ha estat imposat
per la Unió Europea
de fet gairebé
totes les mesures
han estat imposades
per la Unió Europea.
Llavors que diguin
d'una vegada
que estem i en rescat
i que s'estalviran
els problemes
al govern
que ens digui
que no li toca el terramèix
és el que comentava ell
que ha d'haver algú
que ens digui la veritat
ho assumim
ens ho hem passat
i per algú la sap la veritat
de veritat
algú sap la veritat
total
de veritat sap algú
on anem
en la línia
del que ha comentat
aquest és el problema
que deia ell
en el sentit
en què fa falta
algú
un gran líder
que digui això
cap on anem
quina és la realitat
estem molt fotuts
de fet ho sabem tots
però és allò
de la incertesa
la manca de confiança
es porta a la inseguretat
i la inseguretat
es porta a la insolidaritat
i la insolidaritat
ens porta a l'individualisme
i a la selva
malgrat tot
sempre hi ha
persones
agrupacions
entitats
i gent
que estem treballant
per tot el contrari
per intentar cohesionar
i que això
no sigui així
perquè mira
ahir mateix va haver
un desnonament
a Sant Salvador
un intent de desnonament
i gràcies
a aquesta gent
aquest grup
de la societat
que encara
creiem que això
es pot salvar
a través de les xarxes
de solidaritat
i ens hi hem posat
i ahir
el secretari judicial
no va poder actuar
i per tant
s'ha ajornat
no vol dir que no es produeixi
però de moment
hem concedit a ajornar-ho
i aquí està
solidaritat per una banda
però per l'altra banda
la manca de confiança
això ens porta a inseguretat
individualisme
insolidaritat
i al final
la selva
ja que comentes
aquest gest de solidaritat
al barri de Sant Salvador
amb aquest tema
del desnonament
que no es va produir
finalment
ahir també
hi havia un altre gest
de solidaritat
amb una de les moltíssimes persones
milions de persones
que hi ha a Espanya
afectades
per les participacions preferents
aquí a Tarragona
hi ha un senyor
un home
Antonio Díaz
que fa dues setmanes
que protesta
amb una pancarta
davant de Bancaja
al carrer Apodaca
al costat de la plaça
de la mitja lluna
i aquest és el seu testimoni
que mostra la desesperació
de molta gent
a mi no m'han
dicho nunca
oye
tú lo vas a firmar
no lo vas a firmar
solamente me dijeron
mete el dinero aquí
y digo mira que yo tengo
mi monse como tú sabes
muy mala
digo y el dinero
me hace falta
y dice no te preocupes
si este dinero
lo puedes sacar cuando quieras
porque lo mismo
lo vas a sacar allí
que de aquí
pero aquí vas a tener un interés
pero nunca me dijo
que era preferente
ni que era nada
cuando me mandaron
una carta a casa
y vi que hasta el 2019
no podía sacarlo
esos 9.000 euros
que tengo ahí metido
que tengo que llevar
mi mujer a operarla
se lo he comentado
y me han dicho
que pida un crédito personal
no sé si al 11 o al 12%
jamás tengo que pagar
intereses y capital
y yo le he dicho que no
yo quiero mi dinero
i ya no sé si al 11 o al 12%
9.000 euros bloquejats
fins al 2019
un exemple dels molts
que ens mostra
aquesta crisi econòmica
i el tema bancari
és a dir
mentre intentem rescatar
entitats com Bankia
doncs com aquest senyor
hi ha milers
i milers de persones
a Tarragona
i a tota Espanya
de les entitats bancàries
amb aquestes participacions preferents
i que torna a afectar
especialment
les economies més modestes
aquest senyor
aquests 9.000 euros
que es va refiar
del resultat
dels seus estalvis
guanyats
a cop de gota
de suor
no amb pelotazos
amb operacions
financeres
i bursàtils
i que els va col·locar
perquè li va dir
al banc
que era la millor oferta
que li podien fer
evidentment
sense informal
del que comportava
el col·locar-ho
amb aquell producte
bé
i es troba
en aquestes situacions
i tota la seva vida
d'estalvi
amb necessitats
immediates
i per ell
un capital importantíssim
bloquejat
és aquí
on aquestes situacions
no s'han de permetre
ni s'han de compartir
en cap cas
ni que la llei
em pugui emparar
a l'entitat bancària
que el contracte
diu el que diu
mama
el contracte diu el que diu
i és que no se llegeix
ni els advocats
ni els magistrats
quan van al banc
a fer operacions bancàries
en fer
és que la crisi
dóna moltes imatges
ara estic pensant
en Joan
en tots els treballadors públics
els funcionaris
amb la paga extra de Nadal
que aquí a Catalunya
serà una cosa
que com que ja us han tret
una part
de la paga
del juny
part de la paga de juny
n'has treballat
la de Nadal
aviam
pensem
la mitjana
de sou del funcionari
públic
que hi ha en aquest país
no són
aquests grans sous
que algú us pensa
moltes pagues
d'aquestes
servien
per pagar
les vacances
que vol dir
crear activitat
o pagar l'assegurança
del cotxe
o el canvi de nevera
o aquelles coses
que el sou
no et permet
perquè va justet
i fer aquesta sèrie
de coses
o acabar de pagar
la hipoteca
o que se t'ha fet
molt bé
tot això
que crearà
ja ho sabem
menys consum
també no
fins i tot
dels que treballen
i una situació
molt precària
de molta gent
i el Nadal
en família
com un aspecte
humanístic
de la persona
que probablement
se li
distorsionarà
el no poder
comptar amb la paga
de Nadal
no ho dic
només per seure
a taula
sinó per tot
el que comporta
el Nadal
d'aquest aglutinament
familiar
en el seu ampli sentit
de la paraula
familiar
però que en definitiva
és el que
cohesiona
els grups
famílies
s'entengui
com s'entengui
després també vindrà
la persona
que diu
sort tenim els funcionaris
perquè cobreu cada mes
d'acord
sort tenim els funcionaris
que cobrem cada mes
però quan vam optar
per l'opció
de la funció pública
moltes vegades
eren moments
que en la privada
en la mateixa feina
i en el mateix nivell
cornyaven
4, 5 o 6 vegades més
vull dir
si hem de suportar
com tots els ciutadans
una situació
ara
l'emergència
quan les coses vagin bé
que també se'n recordin
de nosaltres
i no ens mencinguin
la veritat és que
totes aquestes mesures
afecten a tothom
perquè parlem dels funcionaris
parlem dels aturats
amb les prestacions
de l'atur que baixen
a partir del 6e mes
avui per exemple
recollim la preocupació
que hi ha en les entitats
que treballen
amb els discapacitats
la llei de la dependència
una altra
clar
persones
grans
moltes vegades
dependents
les famílies
que estan fent de cuidadors
les mateixes entitats
que treballen
amb discapacitats
físics o psíquics
que també
els retallen
les prestacions
el cas de la dependència
també
la gran llei
de la dependència
recordem
aprovada fa 4 o 5 anys
diria
o 6
no gaire més
és una situació
fragrant
que
jo crec que hi ha
una càrrega
molt gran
de tipus ideològic
en el tema aquest
de les retallades
en la llei de dependència
bueno
amb totes
però amb aquesta
encara més
és una llei
que va treure el partit socialista
és una llei
d'un
govern
d'esquerres
en el qual
pensàvem
els més febles
i era una necessitat
que
a crits
tothom la demanava
obtenir
un suport
personal
professional
sobretot
professional
sobre la gent
que té
mancances
de mobilitat
de gent gran
de discapacitat
etc
ara s'ho estan carregant
i s'ho carregaran
està amortitzada
aquesta llei
pràcticament
no es pot pagar
les autonomies
estan que no poden arribar
els ajuntaments
no arriben
les transferències
no es fan
d'aquí dos anys
no existirà
la llei de dependència
a la pràctica
de facto
crec que és això
algun comentari
d'això
perquè clar
és que estava pensant
i és que hi ha tantes coses
en els últims dies
i tot va a tanta velocitat
avui estem a 18 de juliol
per cert
una data històrica
significativa
avui que tenim
el Joan
Sant Frederic
se'n recorden
fa 18 dies
fa 18 dies
començava el copagament sanitari
fa 25 dies
la taxa de l'euro
per recepta
clar
gairebé ja n'hi en parlem
perquè tot va tan ràpid
hi ha tantes mesures
en aquest àmbit
de la sanitat
dels serveis socials
de l'educació
tot el paquet de mesures
que estem parlant
aquests dies
en fi
s'assumen tantes coses
jo penso que
no ho sé
perquè
opinions d'economistes
que vas llegir
en els diaris
i tal
hi ha un sector
d'economistes
que diuen que
Espanya
sortirà de l'euro
i aquesta serà
diguem-li
la gran
jo crec que
és el gran punt d'inflexió
ja va passar a Argentina
després de
Gràcia
Turquia
i portugal
sortirem de l'euro
i potser
potser
per això
potser
seria un desastre
encara seria més desastre
i per Europa també
seria la fractura
de la Unió
però és la possibilitat
que no és descartable
que és possible
que és possible
home forma part
d'aquest futur
que veiem sense horitzó
com que no sabem
on anem
potser les coses
més radicals
és el que
el que volen alguns
és una de les raons
jo crec que
perquè es faix un esforç
des de la Unió Europea
que no passi
no li passi ni a Espanya
ni a Grècia
ni a...
però sembla que no ho estiguin fent
aquest esforç
ni a Turquia
perquè estan
prenent mesures
que el que estan generant
és precisament això
és aquella cosa
aquella roda
que cada cop
es porta a ser més pobres
la bola de neu
a tenir més problemes
a no poder pagar el deute
estan exigint adesora
perquè això s'hauria d'haver fet abans
mesures que ja tindrien
que haver-se aplicat
quan uns veien brotes verdes
com deia
no hojas
brotes
brotes verdes
com ens deien
i que Espanya
ho dic en castellà
perquè es va dir
d'aquesta manera
pot ser el mejor sistema financiero
bancario del mundo
recordeu això
clar
potser aleshores
quan Alemanya
França
i aquests altres països
ja aplicaven aquestes mesures
les que s'estan aplicant ara
a la força
les teníem que haver aplicat
escalonadament
d'una forma motivada
etc.
és a dir
ara ens ve el temporal
i el temporal
com sabem
produeix
rieres
que són tot per endavant
i d'una forma descontrolada
hem de passar aquest temporal
però jo penso que sí
que la Unió
està com per salvar
la prova està
amb què
amb Turquia
amb Grècia
i amb tots aquests
ha fet
el que ha convigut
perquè no acabi passant
la ruptura
no serà bo
que surti ningú
de la zona euro
i per tant Espanya
jo penso que
no està en el primer lloc
no és un desig meu
ni molt menys
és dir
és el que diuen alguns
és tal com van les coses
Europa ho està defensant
defensant entre cometes
aplicant les mesures
que també
estan al seu abast
perquè miracles
tampoc no poden fer
perquè això no passi
de mesures n'hi ha moltíssimes
insisteixo
és que és una llista immensa
també n'hi ha algunes
que afecten directament
altres administracions
per exemple
els municipis
i les diputacions
ahir en parlàvem
amb el president
de la Diputació de Tarragona
Josep Poblet
perquè recordem
que una decisió
és que a les properes eleccions
municipals del 2015
escollirem un 30%
menys de regidors
i una altra decisió
és que els serveis
que els municipis
no garanteixin
o no ho facin bé
passaran directament
a les diputacions
i en el cas
de la Diputació de Tarragona
aquesta és una mesura
que tampoc
no agrada
al seu president
és injust
i per tant
estableix uns criteris
i unes classificacions
i una absorció
de competències
i un control
des de l'àmbit central
de Madrid
que jo diria
passa per sobre
d'allò que són
les capacitats pròpies
del territori
passa per sobre
de l'autonomia municipal
i passa per sobre
de l'autonomia
del govern de Catalunya
per tant
que són coses
que la societat
les ha anat guanyant
a poc a poc
fruit de fer els deures
ben fets
i fruit de donar
bons serveis
als ciutadans
l'estat tindrà
moltes competències
i molt més control
sobre els propis funcionaris
secretaris
interventors
dels ajuntaments
i d'alguna manera
farà d'examinador
constant
dels municipis
això
Joan
és una recentralització
com diuen alguns
i això
de donar més poder
a les diputacions
això és una poca soltada
per què?
per un cantó
estan darrere
d'aprimar l'administració
i no s'estan utilitzant
els mecanismes
que hi existeixen
de control
per exemple
allò
que el funcionari
no se'l pot fer fora
que algú
se llegeixi
la llei
de la funció pública
i se'n donarà a compte
que el funcionari
se'l pot fer fora
els mecanismes
de control
de secretaris
i interventors
hi existeixen
ara què n'hem de crear
de nous
farem experiments
amb noves legislacions
que segurament seran
contradictòries
amb les sectorials
etcètera
i haurem de crear
vigilants
de vigilants
de vigilants
de vigilants
que això són més llocs
de treball
a què estem jugant?
Manel
s'estava parlant
que havien de desaparèixer
les diputacions
perquè no tenien sentit
amb una organització
territorial
a Catalunya
a la resta d'Espanya
a Catalunya
és una paradoxa
i ara resulta que
portem un discurs
de 20 o 30 anys
dient que les diputacions
ja resulta que
les anem a potenciar
les competències
que no pot assumir
un ajuntament
o que no són pròpies
d'un ajuntament
passen a la diputació
molt bé
el tema meu
patrimoni
fins a quin punt
ha de passar
amb una diputació
o no ha de passar
amb una diputació
segons
hi ha coses
que són competències
dels ajuntaments
i coses que són
per exemple
els béns d'interès nacional
competències
de la Generalitat
però perdona Joan
el que diu la llei
perquè ahir ens ho va explicar
molt bé
el president de la diputació
és que si tu
la teva feina
de patrimoni
o no aprova
per dir-ho d'alguna manera
un examen
l'assumeix directament
la diputació
per ordre del Govern Central
i llavors què fa
que la diputació
ha de crear una plaça
d'això
me n'he d'anar jo cap allà
aquesta és una
de les moltes preguntes
els diners
de la meva partida
pressupostària
se'n van amb mi
recordem el tema
dels trespassos
de l'administració
a la gloriosa
recuperació
de la Generalitat
jo tenia molt clar
passo els funcionaris
passo les competències
però no passo els calers
si se'n van els funcionaris
i se'n van els diners
aviam
què millorarà això
a l'Ajuntament
i si se'n van els funcionaris
a les competències
sense els diners
a les diputacions
estem fent-li un greuge
importantíssim
en una diputació
estem passant
la pilota
d'un cantó a un altre
estem desintegrant
la funció pública
o estem plantejant
la privatització
d'una sèrie
de serveis
i de funcions
i amb tot el bon sentit
de la paraula
la diputació
passa a ser madrastra
d'una sèrie
de funcions
i serveis
que no li
tindrien
que ser pròpies
per tant
és una mica
allò
de dir
traspassem
responsabilitats
d'aquí no les fan
besta exigir-los
i que les faci bé
amb un altre
que les farà
el millor
o potser també
igual de bé
o igual de malament
i alerta
l'experiència
que un té
personal o professional
amb diputacions
com Tarragona
Barcelona i Lleida
fan una feina
magnífica
especialment
el suport
d'ajuntaments
petits
de fet
estem parlant
de casos
de municipis
petits
aquí el cas
de Tarragona
ciutat
quedaria al marge
teòricament
i l'eliminació
de regidors
d'un 30%
de regidors
de cara a les eleccions
del 2015
que això
diuen que serà
un gran estalvi
que és una mesura
adequada
això és com
atipar-se
com un lladre
i després demanar
que fan sa carina
de fet
ningú
a veure
tu ho trobes bé?
jo no ho trobo
gens de bé
i a més a més
hi ha un tema
que perjudica
els partits minoritaris
això sí
o sigui que
és diguem-ne
un atac més
a la democràcia
a la qualitat
de la democràcia
a vegades parla
de qualitat
de la democràcia
perquè la democràcia
ha quedat
molt pervertida
perquè vols dir
que menys regidors
són menys possibilitats
de partits polítics
exacte
en els consistoris
i després
aquests ajuntaments
i de classes socials
exacte
i a més
aquests ajuntaments
petits
que són els que
poden arribar
a tenir retallades
importants
realment
és una despesa
important
a les arques públiques
al reduir
regidors d'ajuntaments
que la majoria
no cobren
la majoria
no cobren
en molts casos
no cobren
jo crec que és
i és el que volia dir
que fixeu-vos que
el que s'està regalimant
regalima tota aquesta
manera d'organitzar
l'Estat
això és una nova manera
d'organitzar
l'Estat
i regalima
ideologia
com sempre
és a dir
què està dient
el govern
de l'Estat
les administracions
autonòmiques
i els ajuntaments
ho esteu fent malament
el govern central
i les seues diputacions
que és lent
que ens representa
el territori
són els competents
i per tant
agafo aquesta competència
perquè ho heu fet fatal
i a més
s'està projectant això
perquè
100 tertulians
a segons quins mitjans
de comunicació
i s'està parlant
que 17 autonomies
que no ha fet falta
que això és un derrotxe
a veure
si les coses
no funcionen
el cas de Vella
és per la gestió
perquè es faci bé
la gestió
però el model
el model és vàlid
perquè hem aconseguit
amb 40 anys de democràcia
apropar
l'administració
al ciutadà
i el més pròxim
és l'ajuntament
i l'autonomia
a veure
Ton
alguna cosa d'això?
Jo necessitaria temps
per explicar-ho
però jo discrepo
frontalment
d'aquesta opinió
jo penso que
està tot desmesurat
amb el que són
les institucions
i les administracions
desmesurat
amb quan anumero
per exemple
de regidors
actualment
això no és
perdo de democràcia
perquè les majories
i les representacions
seran les mateixes
amb menys persones
que la majoria
de regidors
són desconeguts
arreu
de totes les localitats
i si no
m'agradaria que ara
féssim un repàs
són capaços
de dir
a la Tarragona
el nom
i el nom
de tots els regidors
que conformen
el consistori
jo em sembla
que me'n deixaria
algú
què vol dir això?
que potser
no són
tan necessaris
tan número
de regidors
que no té res a veure
amb la majoria
de l'ajuntament
i que afecti
la democràcia
precisament
o el pes
que pugui
tenir
una formació
política
dins
de l'ajuntament
i en quant
a les administracions
no us sembla
desproporcionat
que aquí
tinguem
quatre administracions
quan
si fem
una anàlisi
de què fa
el Consell Comarcal
per exemple
ja dic
que necessitaria
temps
per parlar
perquè no es val
interpreti
la meva opinió
que seria
motivada
però
voleu dir
que en el sentiment
de tothom
però no per una
aparència
sinó per una realitat
que es constata
no ho tenim
desproporcionat
això
i caldria aquí
que
sobren moltes preguntes
que sobren moltes preguntes
segurament
de les quals
en podem donar resposta
sobre aquest tema
i altres
relacionats
amb tot el tema
de la crisi
i de les retallades
que s'han anunciat
en els últims dies
senyors
ho deixem aquí
s'acaba el temps
de la tertúlia
que avui hem compartit
amb l'advocat
Anton Úber
amb l'arqueòleg
municipal
Joan Menchon
i també amb el president
de l'associació
de veïns de Sant Salvador
Manel Castanyo
senyors
que vagi bé
malgrat tot
bones vacances
bon estiu
i fins la propera
bon dia