...
Aquí seguim en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
ara amb aquest espai, amb aquesta sintonia que identifica l'espai La Palmera,
l'espai on es concentren les activitats de l'àrea de joventut de l'Ajuntament de Tarragona
en aquesta programació d'estiu, en aquesta programació de cultura de carrer.
Cada dimarts, a aquesta hora del migdia, ens acompanya el tècnic de l'àrea de joventut,
Sisko Guirro. Sisko, molt bon dia.
Molt bon dia.
I avui també tenim entre nosaltres el director de l'aula de teatre
de la Universitat de Roviri-Berzilí i del col·lectiu Zones Aleta, Joan Pasqual.
Avui ve, però, en qualitat de coordinador i director artístic del Festival Creart,
que tindrà lloc a partir de dijous, aquest cap de setmana, a l'espai La Palmera.
Joan Pasqual, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també com un dels promotors d'aquesta iniciativa, i com a més coses,
l'Enric Garriga, un habitual de la casa, ben conegut,
com a director de l'espai Un Quart de Català.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Això ho he dit igual que vau dir que els dimecres.
És un plaer escoltar-te i veure't en qualitats altres feines que tens en aquesta ciutat.
Ara ens ho explicaràs.
Però primer, el Cisco ens emmarcarà avui aquesta proposta del Creart
que arriba aquest dijous, divendres i dissabte a l'espai La Palmera.
Què és això del Creart?
Ho deixarem una mica pel Joan i l'Enric,
que per això han vingut, però de fet és una proposta
amb qui l'Alata troba re bé, amb Dona Zalata i altres col·lectius.
Ja anem treballant en l'Espai Jove QS i en l'Espai Jove de la Palmera.
Ja es van, d'alguna manera, definint propostes per a gent jove
en el camp de les arts escèniques.
I aquí hem anat una mica més enllà.
És un festival que ja havíem fet alguna edició
i aquesta vegada l'hem emmarcat dintre el Cultura de Carrer
i dintre l'Espai Jove de la Palmera.
I ha anat molt bé una mica per presentar també altres llenguatges,
altres llenguatges poètics, com ells defineixen.
La radiografia d'aquesta setmana, una mica,
perquè ja és la segona setmana d'aquest Cultura de Carrer
i, com bé sabem, de dimarts a dissabte,
ens presentem ja avui mateix, dimarts 10 de juliol,
l'artriste i les ninfes.
Dos propostes.
La primera, d'un to molt cantautor d'humor.
Ell, d'alguna manera, tots dos són tarragonins,
l'artriste com les ninfes.
Les ninfes són noies que també es podrien ubicar.
Crec que és com una mena d'entremesa al Festival Crear
perquè també fan poètic o musical.
I va molt bé també per fins i tot elles donar un punt de partida,
però un punt de partida que també segurament se sentiran partíceps
a poder ser ja en l'acte inaugural del dijous del Creart
i anar avançant.
La setmana passada, bé, vam tenir tot un seguit de concerts,
vam tenir, bé, i estem ja concentrant, doncs,
setmanalment unes 850 persones d'assistents,
així que al final de festa divendres i dissabte,
que va ser Música de Cuba i Jacín Andoriental Group,
l'ex Txec Belowski, doncs va ser sensacional.
Ja podem dir que vam tenir un primer cap de cartell,
una figura sobretot en música de real i fusió.
I, bueno, ara arribem allà en una setmana bastant experimental,
que és el que bé ens presentaran, no?, el Joan i l'Enric.
Doncs, ara mateix ens ho expliquen.
Joan, a veure, experimental, què feu exactament amb el Creart?
Bé, el Creart, que ara és una proposta de festival
que fa vuit anys que està en funcionament,
sempre ha estat un festival canviant,
sempre ha estat un festival que intenta, sobretot,
apropar-se al que nosaltres diem les altres poètiques escèniques.
Jo diria que és un festival amb arrels populars,
és a dir, a vegades quan parlem de la qüestió popular
o dels espectacles amb components propers,
ens oblidem que també existeix aquest vessant popular
en àmbits de creació contemporània.
I, de fet, el festival, jo diria que és un festival
per a tot tipus de públic,
en què hi ha propostes, a més, molt interessants,
lligades, evidentment, amb alguns components
de lo que seria la performance o de lo performàtic,
però que podem trobar des d'elements de màgia,
des d'elements de cabaret,
d'elements musicals, elements visuals,
elements de dansa, etcètera, etcètera.
Per tant, és una proposta molt oberta, molt variada,
i que pot veure perfectament des d'un nen de 6 anys
a una senyora de 104.
I, per tant, és a dir, el ventall és molt ampli.
Jo, més que experimental, jo diria que són propostes
de col·lectius creatius que estan treballant en aquests moments
en diferents àmbits o en diferents llenguatges artístics
i que tenen un component totalment proper
i que, a més, jo recomano, perquè algunes de les propostes
que són una mica guerrilleres o són una mica atrevides
són divertides i són espectacles perfectament digeribles
per a qualsevol tipus de públic.
Expliquem, doncs, una mica, en fi, com ho heu organitzat aquests tres dies,
dijous, i ventres i dissabte, i més o menys què és el que veurem i qui participarà.
El dijous és una inauguració.
En realitat, el festival són dos dies, el bloc del festival són dos dies,
i el dijous el que fem és una inauguració,
i aleshores vam pensar que per fer una inauguració
què millor que fer un baranar a sopar
per invitar els amics, els propis artistes que hi participen,
els organitzadors, la gent del carrer,
i penso que al voltant sempre d'una taula o d'un element digerible
i una bona beguda possibilita el comunicar i explicar-nos i expressar-nos
al voltant després de les diferents sorpreses.
És a dir, que hi haurà una sèrie de propostes tant visuals com musicals
com escèniques, que algunes són sorpresa,
altres podem fer algun avançament,
sobretot un element musical d'una banda que després de 14 anys en silenci,
que en tot cas l'Enric ho pot explicar una mica més,
aprofitem per presentar-la,
i per tant, el dijous aquesta inauguració,
en comptes d'una inauguració més estàndard o més oficial
o més convencional,
doncs la fem al voltant d'una taula,
un bon baranar, bona companyia...
I conversa i debat.
I bones propostes artístiques.
I el divendres i el dissabte,
que és el gruix del festival,
a nivell d'espectacles jo remarcaria el primer dia
la presència de l'entor Xamable,
un grup de música fantàstica que diuen ells,
que a partir d'instruments clàssics
i barrejats amb instruments populars,
doncs fan una proposta musical,
jo penso, molt atrevida i molt divertida.
I després la companyia, diguéssim, de cabaret,
un cabaret amb la Xus i la Laura,
que precisament són dues persones que surteixen de Tarragona
i concretament la Xus surteix també
o inicia la seva experimentació
en l'àmbit de les arts amb l'aula de teatre.
Per tant, quan plantem,
que jo dic sempre quan plantem
i quan la formació la tenim en compte,
a mig plaç i a llarg plaç,
els resultats també es veuen
i es veuen en un treball, jo diria,
que atrevit i molt fresc de cabaret,
un cabaret també, allò com potent.
I després, el dissabte,
doncs tenim dos mags,
dos mags, jo penso que, importants,
l'Amelí i el mag Gerard,
que ho ha hagut aquí a Tarragona també,
company nostre,
i penso que una persona,
a més, amb unes iniciatives culturals potents
per a la nostra ciutat,
amb el Festival de Màgia,
que últimament ha anat organitzant
i que continuen intentant difondre la màgia,
i ens presenten els dos un espectacle performàtic,
de màgia performants.
Després tenim el Joan Rioner,
amb el Genovesa Narratives,
que també és una proposta visual,
jo penso que pot ser molt poètica,
molt atractiva,
i on podem veure un plantejament de l'escena
des d'una perspectiva molt visual i molt corporal.
I després acabarem amb una petita festa
amb els estròmbols,
ja es van per ballar una mica,
disfrutar i pensar que això té una continuïtat,
i té una continuïtat, a més, important.
De fet, nosaltres considerem aquest CREAR 2012
com un any de traspàs.
Per l'any que ve hi haurà novetats importants.
De traspàs vols dir de transició?
Sí, de transició perquè...
No dir perquè traspàs podria tenir un altre senyorificat.
No, no, de transició cap a un festival més potent encara,
i on el component convivència i de trobada amb creadors
serà un element important l'any que ve,
ho faig com un avançament.
Jo penso que moltes vegades...
Què voleu, doncs? Quin és l'objectiu?
L'objectiu és crear un àmbit durant el mes de juliol
a la ciutat de Tarragona,
on s'hi puguin articular propostes
que permetin a la gent en general
apropar-se als creadors des d'una perspectiva de diàleg.
I que puguem tenir aquí a Tarragona
primeres figures de tots els llenguatges,
estem parlant de música, de dansa,
estem parlant de teatre,
que puguin venir aquí, puguin estar aquí, puguin mostrar els seus espectacles,
pel mateix temps, la gent en general, d'aquí i de fora d'aquí,
puguin venir, saber que aquestes persones estaran i hi pugui haver un intercanvi.
Per tant, és una filosofia de festival com a intercanvi, com a trobada
i com a diàleg permanent en tots els àmbits de la creació.
amb una atenció especial a les arts escèniques,
perquè nosaltres tenim una especial atenció
per aquest element i tota la part d'art d'acció,
però que sí que pensem que d'entrada
el fer el festival en guany ja és un èxit,
donada a les situacions que tenim,
en què l'economia, els diners, la crisi, etcètera,
ha afectat a molts festivals
i de fet arreu del territori espanyol
han desaparegut quantitat de festivals històrics
per culpa d'una falta de finançament.
Nosaltres tenim la filosofia que, malgrat tot,
hem de continuar existint, hem de continuar fent coses,
hem de continuar creant, hem de continuar donant propostes
i hem de continuar vius i continuarem vius fins al final,
que al final és el que és, que tots sabem quin serà,
però que esperem que sigui molt tard.
Allò sí que serà el traspàs.
Sí, un traspàs total.
Mentrestant continuarem disfrutant
i jo penso que hi ha també un component al voltant
de tota la gent que estem organitzant en guany,
i joventut, evidentment,
l'agraïment també a l'intentar que un espai
com la Palmera tingui vitalitat i tingui vida.
És a dir, nosaltres, el fonamental és, sobretot,
reivindicar la persona com element de comunicació
i la persona com element viu
i, per tant, volem ser optimistes
i volem utilitzar la cultura per créixer com a persones,
però al mateix temps per gaudir, bàsicament,
d'aquelles persones que tenim al costat.
Perquè l'espai de la Palmera és l'ideal
pel creart com a mínim del 2012,
no sé si el de l'any que ve, però el d'aquest sí?
Sí, sí, perfecte, perfecte.
És un espai agradable,
un espai de petit format, en aquest sentit,
en totes les propostes són propostes
que tenen una dimensió
que és adequada a aquest espai
i jo penso, a més,
i reivindico totes aquestes alternatives
i totes aquestes propostes
que es fan des del Departament de Joventut,
que m'assembla que és un departament molt viu
i un departament en què, en aquests moments,
en l'àmbit cultural,
està fent una sèrie de propostes
que tenen una vitalitat
i una importància transcendent
i importantíssima per a una ciutat com Tarragona.
Entre les propostes,
Enric, hi ha aquesta orquestra, banda?
Què és això exactament?
The Maybe Tomorrow Band.
Això és una banda durment,
com les cèl·lules...
Que ha estat dormint.
Sí, com les cèl·lules yihadistes dorments.
Nosaltres som una banda durment.
Fa 14 anys que dormim,
vam fer un disc fa 14 anys
per un espectacle de Zones Alaten
que es deia potser demà,
vam fer el disc i allà es va quedar la història de la banda.
Però la banda no s'ha mort,
ni ha sempre estat allà latent.
Enguany, al voltant de Sant Jordi,
vam fer un recital en Zones Alaten
que es deia Seguim Recomanant Estellers,
en el qual vam recuperar part d'aquestes músiques
i vam publicar per primera vegada aquest disc.
Ara aquest disc està disponible,
demà el tindrem allà a la venda i es podrà comprar.
I això fa encara n'altres mesos
i ara, com a continuació d'aquesta desvetllada progressiva,
dijous, per primera vegada en primícia mundial
l'Espai La Palmera,
The Maybe Tomorrow Band.
Perquè no vau arribar a actuar.
Fa 14 anys no vau arribar a actuar mai?
No mai.
Ni tampoc en teníem intenció.
I ara per què sí?
Doncs perquè ara sí.
Perquè com a bona cèl·lula dorment
estàs esperant el moment
i el moment és ara.
Whisky, La Platja, El Llupi, La Puta Gherxa,
Neteja amb Rassaca, Rasca Lulú i Pluja Enamorada.
Aquestes són els títols de les cançons.
Sí.
No les tocarem totes.
En tocarem algunes,
però és que no només tocarem algunes d'aquestes,
sinó que...
Home, tampoc són moltes, Enric.
No.
Les podríeu tocar totes.
Bé, però...
Nosaltres tornem al format antic aquell del showcase
de fer un tast, una delicatessen per als palabres entesos
i farem una mostra d'això.
A més a més, amb alguna novetat important
respecte al que hi ha al disc.
Perquè alguna d'aquestes cançons que has dit
no tenia lletra, ara en té.
Les lletres són poemes de poetes famosos,
Vicent Andrés Estelles principalment,
i n'hi ha un altre, que és La Puta Gherxa,
que és un poema del Xavier Morós, el pare.
El poeta reusenc, Xavier Morós,
és un poema antic dels anys 60,
i per això també potser una mica hi ha la idea aquesta
de fer un format de concert com els dels anys 60,
com els que es feien a la Factory del Warhol,
una cosa curteta, però selecta.
Tinc la sensació com si sortísiu de l'armari
després de 14 anys.
Sí, sí.
Qui sou, a part de l'Enric Garriga, qui hi ha més?
Doncs mira, hi ha el Joan Pasqual,
que també en els últims mesos ha reprès la seva faceta de cantant,
que només havia exercit, ara fa 14 anys,
va exercida cantant aquí, i ara...
Joan Pasqual cantant?
Sí.
Havia cantat alguna vegada, Joan?
Sí, he fet moltes cantades amb la meva vida,
però potser aquesta...
Aquesta potser és la més...
la més contundent.
Hi ha un component,
amb totes aquestes músiques, amb aquesta proposta musical,
hi ha un component important.
Evidentment hi ha...
És una petita...
és un treball musical important,
que va ser la banda sonora d'un espectacle,
potser demà, com que fa 14 anys,
però a part d'això,
és una reivindicació de la...
de la...
diguéssim, de la resistència
i de la continuïtat en l'àmbit de la cultura.
Resistim.
Resistim.
Resistim.
Això em recordem?
I com resistim?
Resistim...
refent certes coses,
reinventant-nos,
proposant noves històries.
Perdó, eh?
I a part d'això,
intentem aquest component de divertiment,
un divertiment important.
I alli us esperem
i veureu...
veureu...
aquesta banda en acció.
I qui més hi ha, Enric?
A banda del Joan Pasqual.
Tenim el Candi Álvarez.
Tu què fas, per cert?
Jo aquí toco la guitarra.
El Candi Álvarez?
El Candi Álvarez toca la guitarra
i de bateria tenim un personatge digital
que es diu RC2,
de la marca Bosch.
RC2?
De la marca Bosch.
Això, pels que ens escoltin i ho entenguin,
és un pedal.
La bateria l'hem substituït per un pedal,
que no falla.
Els bateries humans tenen imperfeccions
i nosaltres no volíem que el ritme fos imperfecte,
ja som imperfectes nosaltres,
amb el que fem,
llavors el ritme havia de ser perfecte
perquè nosaltres puguem derivar
i divagar,
com deia el Candi l'altre dia que sejàvem,
ahir estàvem assejant,
i deia que nosaltres, en el fons,
som una banda de jazz,
perquè tenim unes estructures,
però sobre la marxa i en directe
ens deixem portar pel feeling del moment
i rarament toquem dues vegades igual els temes.
I aquí també hi ha una part de l'interès
i una part del vessant performàtic
que tenim,
que és aquest que no volem ser uns músics perfeccionistes,
sinó que volem ser uns músics amb feeling.
I, per tant,
el tema pot allargar-se,
es pot escurçar,
depèn de com es tiri la veu,
com es tiri la guitarra rícnic
o com es tiri la guitarra,
la que li dic jo,
la de les figures retòriques,
que és el Candi,
que fa les figures retòriques,
els ornaments guitarrístics.
Això que està sonant de fons,
sí que ens ha posat el nostre tècnic,
el Lluís, com has fet?
Aquesta és la Nereja amb ressaca,
que en aquell moment era un instrumental,
però que aquesta vegada l'hem invertit.
Això és un instrumental,
això que està sonant,
ara li heu posat lletra.
Sí, de fet, la lletra existia,
però no l'hi havíem cantat.
Lletra de poeta.
Sí, són tot poemes de les tallers,
lligats i empalmats en forma de cançó,
i aquí hi ha una de les novetats
de l'aspecte del que hi ha en disc,
que la gent que l'hagi sentit,
potser no la reconeixerà,
o potser sí que la estructura musical
és la mateixa,
però la realització és una altra.
Això és l'inici d'una nova etapa de la banda?
És a dir, a partir d'aquí voleu fer una gira?
No, no tenim cap intenció de fer una gira,
tenim intenció de continuar sent una banda anàrquica,
una banda...
Estareu 14 anys més dormint un altre cop?
No, això, tampoc no crec que estiguem 14 anys esperant,
però sí que tenim intenció
de ser una mica estil guadiana
i estil cèl·lula dorment.
Ara farem aquest assalt,
després ens amagarem,
fins que ens doni la gana de tornar a sortir,
que espero que no passaran 14 anys
perquè se'n aniríem tots a una edat molt provecta
i l'hauríem de fer ja directament al geriàtric,
la gira, si la féssim d'aquí 14 anys.
Per tant, probablement abans d'això
pot tornar a aparèixer
i segurament quan torni a aparèixer
aparèixerà amb variacions respecte d'això.
Ja les estem manegant, les variacions.
Joan, d'aquí 14 anys no, abans, no?
Tot i que el Joan Pasqual tinc la sensació
que fa tantes coses, no?
Que no sé si té temps per la banda,
per la universitat,
per zones àlata,
per muntar el creiart...
Sí, en realitat no faig tantes coses
perquè tot és el mateix.
Ah, et s'estàs enganyant a tot.
Sí, en realitat tot és el mateix.
En el sentit que hi ha un projecte global
que passa bàsicament
per crear mars de treball
en els diferents àmbits de la creació artística.
I de fet, el Zones Àlata, com a col·lectiu,
sempre ha sigut un col·lectiu molt obert
el diàleg amb altres llenguatges.
Nosaltres sempre diem que som un col·lectiu
o una companyia o un espai
dedicat bàsicament a les arts escèniques,
però sempre hem dialogat amb la música,
amb els escriptors,
amb els poetes,
amb els artistes visuals i plàstics.
Ara, amb les noves tecnologies,
estem preparant uns nous projectes
també al voltant de la creació visual.
i remarcar també dintre del festival
un acord que hem arribat amb els d'Instagram,
en què el crear s'associa a Instagram
per tal de projectar el festival
més enllà de la pròpia realitat del dia a dia,
en què quedarà constància a través de les visions
que es fan els col·lectius d'Instagram,
perquè no ho sàpigues,
la gent que fa fotografies amb mòbil,
i amb l'acord amb aquest col·lectiu d'Instagram
aquí a Tarragona,
després al mes de novembre
farem una exposició sobre les fotografies
que s'hagin fet,
o una selecció,
depèn de la quantitat de fotografies,
però una exposició sobre les fotografies fetes
durant el festival.
I ho lligarem amb un treball de performàctiu,
de creació escènica,
lligada entre fotografia i cos,
dintre de la programació de territori vermell,
que és una programació que fem regularment
també dintre de l'espai QS,
i que està lligat també amb l'aula de diat
de l'universitat,
amb el laboratori d'art d'acció,
i lligada evidentment amb els zones d'altra.
Per això et dic que fem moltes coses,
però tot té un nex en comú,
que és la creació.
Jo cada vegada reivindico més,
a més, una creació contemporània
amb components populars importants,
que el popular és el proper,
i nosaltres apropem i volem apropar
totes aquestes propostes creatives
al públic en general,
i penso que val la pena, a més,
fer un treball tan formatiu
com de projecció de totes les propostes
que es van desenvolupant.
Per anar al Creart d'aquests dies,
dijous, divendres i dissabte,
sobretot menys obertes, no?
Sí, sí, sí, no, no,
i amb tota naturalitat...
Disposat a qualsevol cosa.
I disfrutar, jo penso que disfrutar.
Són propostes per disfrutar,
passar-s'ho bé.
És espai jove,
però és que l'espai jove
és un espai per tothom.
Parlem d'espai jove
perquè parlem d'una ubicació
possiblement estructural
dintre de l'organització pròpia
de la gent que està desenvolupant els projectes.
Però jo penso que s'ha de trencar
una mica aquestes barrer.
Quan parlem d'espai jove,
estem parlant d'espai jove
en sentit ampli.
No vol dir que és per la gent
que té una determinada edat.
Vol dir que és un espai
on podem trobar espectacles
o propostes alternatives
per una determinada edat,
però que està oberta a totes les edats, a més.
Jo penso que és un espai, a més,
molt agradable.
Es pot fer allí una cerveseta,
un pot menjar,
un pot xerrar,
un pot beure
i veure propostes diferents
i propostes, jo penso, interessants.
És gratuït.
Per tant, això és un component
important també
en un moment d'economia dèbil
poder disfrutar
de propostes culturals
amb aquestes característiques.
Em sembla que és un luxe
i torno a repetir
que l'espai que és un luxe,
l'espai palmera és un luxe
i el Departament de Joventut
està fent una feina
de proposta cultural important
que hem de tenir tots en compte
i no oblidar-nos
treure el cap, com a mínim,
dir, ep, què hi ha aquí?
A veure, què hi ha?
Sí, miro, observo,
no m'agrada, me'n vaig,
m'encanta, em quedo.
no sé si m'agrada o no m'agrada,
xarres una estona
i...
i et deixes anar.
I és una mica com aquells hàbits
o aquell acostum que hi havia abans
de baixar al carrer
i baixar a la cadira
i baixar al porró
i baixar a la síndria a l'estiu
i xerrar amb el veí
i escoltar la ràdio
i escoltar...
Doncs ho podem fer perfectament
en espais d'aquest tipus.
Això serà dijous
a partir de les 8 del vespre.
El cas del dijous
és a partir de les 8
i en el cas de divendres i dissabte
les actuacions comencen
a les 10 de la nit.
Sisko, alguna cosa més?
Afegir-los-hi especialment
que aquest Festival Acadia Art
té una part formativa
que és molt important
en uns seminaris
o uns laboratoris
que bé et diuen ells,
les parts matinals
del divendres i el dissabte,
divendres 13 i dissabte 14,
són laboratoris simultaners
i compartits,
l'espai urbà
com a espai poètic
i traidor a les nostres essències.
El laboratori 1,
el primer que hi hauria
és de la paraula de la performance
a càrrec de Xus Garcia,
el segon,
la improvisació com a motor
de la creació corporal
a càrrec de Joan Pasqual
i el tercer,
l'objecte de la presència
a càrrec de Joan Rioner.
Tots els tres laboratoris simultanis
tenen inscripció,
són gratuïts,
no tenen inscripció prèvia,
de totes maneres
la inscripció és
per la pàgina web
www.arregonajo.org
però convidem fins i tot
que la gent s'aproximi
al casal de joves,
a l'espai Jove QS
o s'inscrigui prèviament
o aparegui en aquell dia
i pugui participar
i tant de bo es pugui quedar
els dos dies
en aquests matinals
de 10 a 1
Has dit dijous i divendres?
Divendres i dissabte.
Divendres i dissabte?
Divendres 13 i dissabte 14 al matí
a l'espai Jove QS
al carrer Sant Antoni Maria Claret
i les inscripcions gratuïtes
a través de la pàgina web.
Alguna cosa més?
Ho hem dit tot d'aquesta setmana?
Aquesta nit té el Triste i les Nymfes, no?
A partir de les 10
i demà dimecres sí que no hi ha cinema.
O sí que n'hi ha?
Dimecres hi ha cinema, sí, sí.
No ho hem anat fent.
Mantenim els dimecres el cinema a la fresca
amb aquest cicle Pantalla del Món
amb organització
amb la Conselleria de Cooperació.
Aquest dimecres es projectarà
la pel·lícula Desplazadors
de Joep Lluís Pena Desboada
dintre del cicle Colòmbia.
De Colòmbia, no?
Ja vam dir la setmana passada
que aquest mes ha estat dedicat
amb l'àrea de cooperació
al país, d'alguna manera,
protagonista d'aquest cicle
amb exposicions, tallers i pel·lícules
és Colòmbia.
Per tant, tenim activitats tota la setmana.
Avui el Triste i les Nymfes
a partir de les 10 de la nit.
Demà cinema també a partir de les 10 de la nit.
Sí, sí.
I dijous, divendres i dissabte
Joan Pasqual, Enric Garriga i companyia
i tots els que el vulguin acompanyar
que seran uns quants, segur, i molts.
Quan actueu exactament?
A quina hora?
Per no perdre'ns la cita, Enric?
O com que és una mica...
Aproximadament...
A les 10 i 5 minuts.
O a les 10 menys 5
o a les 10 o a les 10 i 5 una cosa més.
O a les 10 i 5.
Al voltant de les 10, aquella hora.
Les actuacions del dijous
són actuacions breus
de 10 minuts, d'un quart
i llavors ja anem simultanejant...
Tastets, són tastets.
Són tastets, però que siguin tastets
no vol dir que siguin plats a mitges.
Són plats petits, de 10 minuts
o d'un quart d'hora,
tant d'audiovisual com escènic
com circsenc.
Però són petites coses
d'un quart d'hora, 20 minuts, 10 minuts
i en una d'aquestes,
al voltant de les 10,
es presentaran mundialment això.
Són plats com plan,
sobretot el vostre.
Una cosa que no hem dit
és que de tot això
tenim Twitter i tenim Facebook
on anem posant cosetes
i cada dia anem posant informacions,
enllaços, vídeos, fotos
de totes aquestes coses
que anem fent dels preparatius
i durant el festival
evidentment anirem penjant in situ
també les fotografies
i els vídeos
de les actuacions
que es aniran fent
i comentaris
i enllaços, etc.
Les adreces de...
Facebook,
Facebook Zones Àlada.
El web de Zones Àlada
també tenim com a element destacat
zonesalada.com
tenim destacat
tota la programació del festival
i tot això
i al Twitter
tenim una etiqueta
que és
8creart2012
per la 8è edició
i 2012
perquè és enguany
perquè no es confonguin
amb altres crears
que hi pugui haver pel món
que a vegades n'hi ha
però que no són el nostre
ni són la 8è edició
per això el nostre
és 8creart2012.
Perfecte.
Enric Garriga,
Joan Pasqual,
molta sort que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Molta sort a tots els creadors
de Tarragona
que també tindran el seu espai
aquests dies
a la Palmera.
Sisko Aguirro
ens retrobem dimarts vinent.
Gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.