Sintoria de Tertúlia, temps d'opinió, d'anàlisi.
Avui analitzarem l'actualitat de la ciutat de Tarragona
en clau política,
amb quatre convidats que ja els tenim aquí a punt.
Javier Terrés, en regidor del grup municipal socialista
i responsable de l'àrea de serveis públics.
Javier, molt bon dia.
Al seu costat, Òscar Busquets,
en regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
Bon dia, Òscar.
I a l'altra banda de la taula, Alejandro Fernández,
portaveu del grup municipal del Partit Popular
i diputat al Congrés. Bon dia.
Molt bon dia.
I al seu costat, Arga Santissa,
portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Vers
a l'Ajuntament. Arga, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb els quatre contartulis analitzarem diferents temes d'actualitat,
però amb un de destacat damunt de la taula,
el debat que s'ha reobert, podríem dir,
al voltant del projecte del tercer fil ferroviari.
Un cop, precisament, un dels nostres convidats,
Alejandro Fernández, com a diputat del Congrés,
també dilluns a la nit en una conferència
sobre l'estat de la ciutat, deixés clar
que ell i el Partit Popular
o el govern de Central
no són partidaris de tirar endavant aquest tercer fil
i sí prioritzar la recuperació de la línia de tren Reus-Roda.
Ahir, l'alcalde de Tarragona
i també la indústria química
van dir que estarien disposats a oblidar el tercer fil
si realment el govern espanyol
es compromet a fer, a recuperar la línia Roda-Reus
en un termini de 4-5 anys màxim.
Així s'expressava, per exemple,
l'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros.
Sobre el tercer fil diria que no podem fer frivolitès.
Jo em comprometo a anar amb ell
i al senyor president de l'autoritat portuària,
si és que vol, a veure l'administre de Foment
i que es comprometi amb 4, màxim 5 anys,
a fer la línia Reus-Roda-Castellbisbal.
Si això és veritat, podem començar a pensar
que potser prescindiríem del tercer fil.
Però si no hi ha aquest compromís,
aquest territori, aquestes empreses,
no poden perdre competitivitat.
Per tant, si és necessari i imprescindible
fer el tercer fil, i això no hipoteca,
perquè no hipoteca ni la façana marítima
ni el futur projecte de corredor mediterrani,
doncs el farem.
L'alcalde feia aquestes declaracions ahir
en una visita al complex industrial de Repsol,
una de les indústries químiques més potents de la ciutat.
El seu director, Joan Pedrerol,
també parlava de la importància del factor temps.
Primer, rapidesa.
Si la tinguéssim de mà, millor,
que no pas de tenir-la d'aquí d'un any.
Rapidesa i cost.
Perquè tampoc, com a societat,
no tenim tants diners per gastar molts diners.
I, de fet, ho veiem amb infraestructures que s'han fet,
que han costat molt i ara les estem pagant encara,
amb aquesta crisi.
Llavors, doncs, apostant perquè aquest tercer fil
o la solució que finalment es faci,
la connexió amb una amplia via europeu,
ajudi a la reactivació econòmica que tots necessitem,
doncs, s'ha de fer,
i s'ha de fer el més aviat possible,
i si pot ser la formació econòmica, també.
Alcalde i el director de Repsol a Tarragona,
Joan Pedrerol, parlant d'aquesta qüestió.
Arga Sentís, començo per tu.
Què hem de fer?
Què hem de prioritzar com a ciutat?
El tercer fil amb els 180 milions de cost que sembla que té,
o realment esperar a recuperar la línia Reus-Roda?
Bé, ja tornem a entrar en una d'aquestes discussions,
en què sempre estem refent planificacions d'infraestructures.
La solució definitiva, la definitiva,
és la línia Reus-Roda, evidentment, és la definitiva.
El que passa és que el fet que aquesta sigui la definitiva
i no podem renunciar en absolut a aquesta solució,
no treu que es pot contemplar com un element provisional
el tercer carril,
sempre que sigui provisional,
i sempre que no substitueixi en cap concepte
la que ha de ser la solució definitiva.
Per què?
Doncs mira, entre altres coses,
perquè a Girona,
mentre s'estan fent allà la construcció de la via d'ample europeu,
que està molt avançada,
que de fet, en guany segurament ja s'acabarà,
sí que els han construït un carril provisional
que connecta el port de Barcelona amb Figueres.
Perquè mentrestant,
les mercaderies del port de Barcelona
puguin tenir sortida europea.
Si allà s'ha pogut fer una solució provisional,
no sé per què hauríem de renunciar al fet de poder-la tenir aquí.
Com a provisional, no com a definitiva.
Sí, sempre queda clar que és com a provisional.
Òscar, Convergència i Unió?
Bé, jo el que penso d'entrada
és que això és una mena de debat que s'està creant ara
quan, artificiosament, ho sento molt,
perquè, és a dir,
jo recordo tirant una mica enrere, no gaire,
en eleccions generals,
vull dir, en el debat de candidats al Col·legi d'Advocats,
aquí el company, l'Alejando Fernández,
vull dir, manifestava aquesta voluntat,
aquest desig de crear un lobby
per defensar tot el que era, doncs,
infraestructures i demés, vull dir,
del territori, de la demarcació, doncs, a Madrid.
Vull dir, el lobby ja hi era,
el lobby ja hi era, ja hi és.
És a dir, el tema del tercer fil
compta amb el suport de la Generalitat,
el conseller Recudé,
que ho va manifestar quan es presentava
a l'agenda del corredor,
és el port de Tarragona,
vull dir, és, bueno, els agents, no?
Vull dir, la Petroquímica, CEPTA i demés.
Ara, de cop i volta, doncs, bueno,
ja dic, el debat es genera de forma artificiosa,
entenc, doncs, perquè, doncs,
l'Alejando Fernández, el meu company,
doncs, en aquest sentit, porta la contrària.
Jo entenc, eh, i t'ho dic amb tota franquesa,
penso que el tarragonisme que es venia
ha mort, ha mort,
en el sentit que, doncs, aquí es venia, doncs,
una versió, quan s'arriba a Madrid,
evidentment, vull dir, doncs,
seguint les directrius del govern,
vull dir, el candidat del diputat de Tarragona
de la demarcació a Madrid es dilueix
com un aspirina, eh, per dir-ho d'una manera.
Clar, a mi em sorprèn, doncs, ja dic,
aquest canvi d'escenari,
més quan s'està destruint, eh,
o s'està perdent teixit productiu,
quan és un clam, fins i tot,
de, diguéssim, d'uns agents econòmics
que són autèntic motor de la demarcació,
i, sincerament, no sé si és que
quan ell fa l'alternativa del Trump-Reu-Roda
és que ja t'he lligat amb la ministra de Foment,
té uns compromisos signats, és a dir,
jo, bueno, ja que el tinc aquí,
aprofitaria per preguntar-li si hi ha un moment.
I aquest compromís pot donar unes dates,
perquè, si és així, entenc, entendria,
llavors, el que s'està dient el plantejament
d'aquesta renúncia, sempre i quan,
això no passi de dos, tres anys,
quatre, a molt estirar,
però, si no, entenc que és una frivolitat.
Ara, ara hem escoltat les paraules de l'alcalde,
ahir, en la tartúlia,
escoltàvem les paraules del president del Port,
que va ser un dels assistents a la conferència
d'Alejandro Fernández,
i anaven en la mateixa línia de l'alcalde.
Si el Partit Popular, si el govern de l'Estat
es compromet en quatre o cinc anys
a reobrir aquesta línia Reus-Roda,
ara ho deia l'alcalde.
Jo estic disposat a anar amb el diputat
Alejandro Fernández a Madrid i comprometre'ns.
Realment hi ha aquesta possibilitat, Alejandro?
Ho veus així?
Jo és que crec que qui ha canviat de discurs
ha sigut el senyor Recudé.
El senyor Recudé, en campanya electoral,
va dir que la seva aposta era la línia Reus-Roda.
No va parlar del tercer fill? Mai.
Jo, en campanya electoral,
abans de muntar-se el govern del Partit Popular,
per tant, a mi ningú m'ha donat instruccions de Madrid
perquè no he parlat del tema,
ja vaig dir que estava en contra del tercer fill,
perquè és una qüestió exclusivament de visió de Tarragona.
Jo no em crec,
perquè l'experiència ens ho demostra,
i no és per tant un caprici,
que una inversió de 180 milions d'euros
pugui ser per tres o quatre anys,
perquè no l'amortitzes mai de la vida.
mai de la vida.
Per tant,
jo el que vaig comentar de manera molt clara i molt rotunda,
també abans, insisteixo,
de la formació del govern del Partit Popular,
per tant, no és cap instrucció,
va ser la meva opinió en el debat que comentava vostè,
jo sempre he estat en contra del tercer fill,
el que tinc molt clar és que
si nosaltres fem el tercer fill,
ja ens podem oblidar la façana marítima.
I és simplement el missatge que jo volia traslladar.
I és el missatge que jo volia traslladar
perquè tenim l'experiència de com estan les coses
i sobretot del tipus d'inversions
que comporten en el temps i en els terminis.
Per tant, jo entenc perfectament
que la sortida de mercaderies del Port de Tarragona
és fonamental, bàsica.
Però també crec que,
segons la decisió que prenguem,
anem cap a un model d'una ciutat exclusivament industrial,
sense cap tipus de potencialitat turística real,
o, si prenem una altra,
tenim possibilitats de fer compatible turisme-indústria.
Evidentment, jo no tinc un calendari de termini
per fer la línia de Reus Roda.
Aquest calendari el va presentar el senyor Recudé
per ser en campanya electoral.
Aquí els únics que van mentir en campanya electoral
són els senyors de Convergència i Unió
quan ens van parlar de la línia de Reus Roda.
I, finalment, el que a mi em sorprèn més
és que aquí totes les formacions polítiques
van fer una fantàstica jornada ferroviària
al Palau de Congressos.
I tots vam recolzar un document
en el qual no es parlava en cap moment del Tercer Fill.
Tots coincidíem que les mercaderies
s'havien de sortir per la línia Reus Roda.
Tots coincidíem que les platges de Tarragona
havien de ser alliberades del tren.
I ara, qui canvia el discurs
són la resta de partits polítics.
Jo em mantinc en el document
que fa un any o un any i mig,
vam signar totes les forces polítiques.
I el que tinc molt clar
és que és evident que la indústria química
té, a dia d'avui, urgències.
I és normal que pressioni.
Però nosaltres no estem
ni en un costat ni en l'altre.
Nosaltres som regidors de la ciutat de Tarragona.
Ens devem a la nostra ciutat.
I no ens devem exclusivament
a un sector en concret.
Xavier Terrés.
A veure.
Bé, a veure.
I perdoneu, perquè m'he passat quatre anys
precisament amb aquest tema a Madrid
en el Ministeri de Foment.
i precisament el departament
que va organitzar aquest simpòsium ferroviari
va ser bastant el que en aquell moment
com a regidor tenia que dirigir.
Fa un any i mig encara la proposta del Tercer Fil
i en aquella conferència
ni tan sols es va posar damunt de la taula
perquè ningú encara la tenia estudiada.
Llavors, arran de també moltes conclusions
que es van treure en aquell simpòsium
on efectivament hi ha una calendarització
que és la que veig que el rest de grups municipals
i partits en aquesta ciutat preocupa
és quan amb una institució més que amb d'altres
d'aquesta ciutat
sorgeix aquesta segona o tercera possibilitat.
Parla del port.
Perquè realment hem de dir que els que...
Sí, són els principals interessants per dir-ho d'alguna manera.
No vull dir això, ens ho van explicar els altres
i arran d'aquí és quan sorgeix aquesta nova possibilitat.
El que no sabem mai, el que no sabem mai,
el que no hem escoltat mai, i això ho reconec,
és la resposta de l'Estat central respecte a aquest Tercer Fil.
S'ha generat tot en aquí, en aquí i en part de la Generalitat.
Efectivament estaríem tots d'acord que és la sortida de mercaderies.
Jo sí que he sentit, per part de governs de l'Estat central,
que de tota la inversió, de tota l'operació ferroviària de Tarragona,
el primer que vol fer sempre, no a nivell polític,
a nivell tècnic, a l'Estat espanyol,
ha sigut solucionar les mercaderies de Tarragona.
Aquesta sí que està clar.
Amb tot, amb idea i amb inversió.
Ara bé, estem tots amb el tema del temps.
Estem també amb quina és la inversió
que es considera temporal o no temporal,
però també amb els beneficis,
amb els llocs de treball
i amb un munt d'operacions i transaccions
que la nostra ciutat, juntament amb el turisme, necessita.
I és quan no podem esperar.
Per tant, aleshores, perdoni, la paraula clau seria temps,
el factor temporal de fins a quin punt
ens pot comprometre l'Estat a finançar
la recuperació de la línia Reus-Roda, no?
Estaríem d'acord, bàsicament, amb això?
El tema de Girona, jo després ho puntualitzaré.
Però estaríem d'acord amb això que acabo de dir?
I l'Alejandro Fernández com a diputat del Partit Popular
creu que seria possible?
Aquest emplaçament que fa la indústria química i l'alcalde
i diu molt bé, doncs si en 4 o 5 anys,
o el que deia fa un moment Oscar Busquets,
o també altres diputats, o el president del Port
que li va dir el mateix dilluns a la nit
després de la conferència,
si en 4 o 5 anys podem recuperar la línia Reus-Roda,
aleshores sí que ens podem oblidar del tercer fil.
i el missatge que jo vaig traslladar
és que treballaré per aconseguir-ho
i que serà la meva prioritat.
Ara bé, ara bé, no ens confonguem.
Si des d'aquí no es veu una unitat d'acció clara,
aquí finalment passaran de nosaltres,
perquè les coses funcionen així.
Jo, el missatge que volia traslladar
l'altre dia a la conferència és el següent.
Nosaltres hem de tenir molt present
que les decisions que prenguem ara
ens condicionaran d'aquí als propers 40 o 50 anys.
No ens podem equivocar.
Per tant, com que...
I aquesta és una convicció personal,
i ja sé que em fico en un terreny
amb el qual, evidentment,
hi ha gent que no hi està d'acord,
però com que és una convicció personal,
les conviccions personals jo no em dedico a la política
per amagar el que penso,
sinó per dir-ho i per explicar-ho.
Si finalment es fa el tercer fill,
jo crec, sincerament,
que finalment,
el que ens dirà el Ministeri de Fomento,
que hem hipotecats per tota la vida,
màning els socialistes o màning els populars,
escolti'm, senyors,
però vostès, els tarragonins,
què els hi passa?
Estan vostès bé de la zotea?
Perquè, finalment,
porten 20 anys
canviant d'idea
sobre el que fer en el seu litoral.
Primer, un projecte de façana marítima
soterrat
de Joan Miquel Nadal
amb el recolzament de totes les forces polítiques,
per cert,
de totes les forces polítiques.
Sí, és veritat,
menys iniciativa per Catalunya.
Menys iniciativa,
que assenyalava a larga que no.
Efectivament.
Però, bueno,
amb tot el carinyo i respecte,
amb el que...
Som irrellevants,
amb tot el carinyo.
No, ho ha dit vostè.
Unes quantes vegades.
Ho ha dit vostè.
No, no, no, no.
Ho ha dit vostè.
No ho he dit jo.
Sí que ho has dit.
Ho has dit al ple.
Alejandro, no, breu,
ja sabem la història.
Exactament.
Aleshores,
si estem canviant de projecte constantment
i si finalment fem el tercer fill,
que ens quedi molt clar...
Clar,
seria un altre canvi d'opinió.
que per tres generacions senceres
ens diran,
senyors,
això és el darrer que us fem
en infraestructura ferroviària.
Arga,
tu estaries d'acord amb aquesta idea?
A veure,
el tercer fill només tindria sentit
com una solució provisional.
Sí, això ja...
Però clar,
què és provisional?
3, 4, 40 anys?
Entenc que la por que expressa l'Alejandro
és que aquí tenim una certa tendència fastigosa
que les coses provisionals acaben sent definitives
i això és veritat
que és una amenaça real que tenim,
que a altres llocs no passa.
A altres llocs el que és provisional
és provisional.
I a mi el que em sorprèn també
és que en aquesta ciutat
sembla que tots els senyors
van amb una carpeteta
amb la seva pròpia planificació d'infraestructures
i quan es posen a discutir
en comptes de discutir
sobre necessitats,
prioritats,
objectius i arribar acords,
cadascú treu el seu mapa
i el meu mapa.
I ja està.
Que és el que ha passat...
Sí, és veritat.
Per això em remeto aquell acord.
És veritat,
d'infraestructures
i aquest acord d'infraestructures
a mi em sembla
que és el que hem de defensar.
Una altra cosa és
que es pugui proposar
una altra...
una via, diguéssim,
provisional
sempre que es garanteixi
absolutament
la seva provisionalitat.
Seguirà definitiva.
No, entre altres coses
perquè és inviable.
Entre altres coses
perquè
el tram entre Tarragona
i Sant Vicenç
ja té molta càrrega
i en poc temps
aquest ja no funcionarà
i ja no donarà servei.
És provisional
per definició.
Òscar.
Però és que el problema,
el problema crec jo,
és a dir,
és que, per exemple,
quan parlem dels grans projectes,
molt bé,
la façana marítima,
mil milions,
ja veurem quan es pot fer.
Jo, tant de vols,
els meus fills el vegin,
ho dic de tot cor,
perquè és una cosa
que beneficia tota la ciutat.
Però, clar,
és un gran projecte
que implica una gran inversió
que avui en dia
crec que siguem realistes,
això d'entrada
crec que és inacudable.
Corredor.
La Unió Europea,
2030,
el senyor Blanco,
2020.
A veure,
la necessitat
de protegir
el teixit productiu
o, a cap i la fi,
ocupació,
és ara.
per tant,
no podem abadar.
D'acord que són 180,
d'acord?
Sabem que són 180...
Que són més,
perquè per cert hi ha un tram.
Però són 180,
però saps...
Però saps també...
La C3 i C6.
Això hi ha en els estudis,
això hi ha en els estudis del port,
els estudis tècnics,
que et diuen
que un tram d'aquest 180,
vull dir,
realment,
vull dir,
ja és a dir,
que no és malbarat,
sinó que hi ha serveis també
pel tram.
Vull dir que la necessitat aquesta
que t'està posant damunt de la taula,
vull dir,
el sector,
el port i demés,
jo crec que no és gratuïta.
El que passa,
que clar,
per què arribes a aquest punt
de valorar,
doncs,
una inversió de 180 milions
quan tens un corredor
el 2020?
Doncs precisament
perquè hi ha aquesta necessitat
i perquè ja sabem
el que passa
amb els grans projectes.
I sembla mentida
que amb tot el que hem passat
i tot el que estem vivint
no n'haguem après.
No n'haguem après
en el sentit
que aquí a Tarragona
se n'han venut molts de projectes
i hem tingut molts diputats
a Madrid
que han fet,
doncs,
diguéssim,
propostes i tal
i que ens han venut,
per dir-ho d'una manera
grans i il·lusions,
vull dir,
de tots els partits,
vull dir,
tenim el Sevil,
tenim el Ricomà,
doncs,
ara espero,
jo,
Tulló,
sincerament,
et faig una lluança
dels teus propòsits
però clar,
jo el que et demano
és realment,
com que poses sempre
com a exemple
el Joan Miquel Nadal
que anava a picar
totes les portes,
que tu realment
també les piquis,
és a dir,
que vagis a la ministra,
el senyor Anna Pastor,
demanis un calendari,
demanis uns compromisos,
que és el que t'està dient
a tots els agents,
és a dir,
si això,
de veritat,
d'una vegada
es compleixen els compromisos
perquè a Madrid
ja sabem que els acords
s'incompleixen
i sempre rebem els de Tarragona,
no sé per què,
Catalunya i Tarragona especialment,
és a dir,
si tu aconsegueixes
aquests calendaris,
és que vull dir nosaltres,
a veure,
si nosaltres el que volem...
I qui us ha donat
un calendari del Tercer Fill?
Ho dic per què?
Aquí jo me lo guiso,
jo me lo como.
No, no, no.
És que vosaltres doneu per fet
que hi ha un calendari
del Tercer Fill
i no és veritat.
No, però és el que està...
Heu parlat amb algú
del Ministeri, vosaltres?
Ho dic perquè aquí
ha parlat algú
amb la gent del Ministeri
des dels sectors
que estan promovent
el Tercer Fill, no?
És un sistema
que s'ha decidit aquí
per part...
Alejandro,
parlant del lobby,
tu i el teu partit
us vau presentar...
Tu tens dos companys diputats
que són de dos partits diferents
que t'estan dient
que tu tampoc has parlat amb ells.
Una cosa,
jo només dic una cosa.
Vosaltres algú dels que està aquí
i es va presentar
a les eleccions municipals
defensant el Tercer Fill?
No.
Oi que no?
Aleshores,
per què no tenim molt clar
que s'ha de valorar exactament
què és el que pensa
la ciutadania de Tarragona?
Perquè clar,
jo crec que
com que es parla
del Tercer Fill,
del port,
i això a les notícies
surt com mercaderies,
la gent no crec
que sigui del tot conscient
que és el que jo vaig traslladar
l'altre dia a la conferència.
Que la gent tingui molt clar
que Tercer Fill
significa ajornar definitivament
pels propers 50 anys
la façana marítima.
Amb totes les conseqüències
que això té,
que les té.
I no Tercer Fill,
si em permet fer
d'advocat del Bielbla,
seria ofegar d'alguna manera
l'economia del territori,
no?
O la impossibilitat
que el port de Tarragona
pugui ser més competitiu.
Aquí està el debat.
És que aquí està la clau del debat,
no?
Però torno a repetir,
qui ha dit
que hi ha algú
que tingui intenció
de fer el Tercer Fill?
És que ningú ha dit
que sigui una possibilitat real,
eh?
A veure,
m'agradaria,
no conec,
i molt menys,
i més ara,
que l'autoritat portuària
està governada
per un altre,
diguéssim,
grup,
però entenc
i de converses
que sí que gent del Port
ha estat presentat a això
a Madrid.
No sé si li han,
qui li ha rebut
i si li han fet cas.
El president del Port
ho havia presentat
a l'anterior govern.
Això ho va dir Grec,
però bueno,
no.
Cadascú fa la seva planificació
d'infraestructures
en funcions
dels interessos
i per una vegada
i sense que serveixi
de president
estic d'acord amb Larga.
És a dir,
el Port va anar
a defensar
les seves legítimes
acusacions.
Però deixeu-me acabar,
deixeu-me acabar,
jo no he acabat,
eh?
Jo no he acabat,
jo no he acabat,
sisplau.
A veure,
un moment.
Xavier,
com a portaveus
això ho tenen molt clar
al respecte
a la paraula dels altres.
Que ho sé,
que ho sé,
no ho fem aquí
en aquesta...
Que modero la tertúlia.
A veure,
torno a dir,
hi ha un problema
de candalització.
això no ha sortit
quan efectivament
s'estava estudiant
aquest planejament.
Jo no dic
que no estiguem
a aquell document
que vam aprovar tots,
que crec
que tots els que estem
en aquesta taula
entenem
que és l'ideal.
Però han sorgit
unes noves circumstàncies.
Què fem
amb el que surt?
Ni escoltar-lo,
ni estimar-lo,
ni saber
quins beneficis
o quines qüestions
de bo
poden portar.
Jo crec que estem
en aquest impàs.
Ara bé,
ara bé,
amb tot això,
sí que és necessari,
i això estic d'acord
amb el senyor Fernández,
que no aniria
gens malament
tots amb una.
Perquè les infraestructures
ferroviàries
en aquesta província,
en la nostra comarca,
són tremendes.
I fins i tot,
no de temporals,
fins i tot de fixes
que s'han tingut
que corregir
amb unes altres
que estan en projecte
també fixes.
Per tant,
anem amb compte
en parlar també
amb la provisionalitat
perquè el que ens ha passat
en els darrers 20 anys
en aquesta província
és impressionant,
tant sent temporal
com fixa.
No ho tenim gens clar.
El que sí que hi ha,
i jo crec que és positiu,
i perdó el senyor Laoz,
és que existeix
aquest planejament.
Existeix aquest planejament.
Agafem-lo com a guia.
Però escoltem,
anem a veure
com en certa mida
podem,
a lo millor,
millorar-lo,
sense hipotocar-lo,
però millorar-lo.
És el que jo crec que...
Ja que han esmentat
els diputats de Madrid.
Escoltem breument
les declaracions
de Francesc Vallès,
diputat del PSC
i de Jordi Janet
de Convergència i Unió.
El que destila
és que al final
és possible
que no acabin fent res,
no?
Amb un exercici
de racionalitat
des del punt de vista
econòmic,
se'ns diu
que una opció
no és vàlida,
però no ens diuen
ni quina volen fer
ni amb quin calendari
la volen fer,
no?
i per nosaltres
el port de Tarragona
és prioritat absoluta
perquè genera ocupació,
genera riquesa,
genera competitivitat.
Hi ha un risc
que no s'acabi fent res
i sense fer de moment
el tercer fil de seguida
es recuperaria ràpidament
l'inversió
només amb el potencial
econòmic que ens dona.
Jo vull que una empresa
que es vulgui instal·lar
a Tarragona
tingui aquest moment
de competitivitat
de tenir la connexió
amb Europa via fèrrea.
No és incompatible
una cosa amb l'altra,
però de moment
com que a l'altre
no hi ha calendaris exactes
que quan es farà
el tercer fil
els podria abordar
de seguida.
Dos diputats
de Convergència i Unió
i del Partit dels Socialistes
que venen a dir
una mica el mateix
que clar,
correm el risc
que no es faci res aleshores.
I algú té un calendari
del tercer fil
i el tenen ells
perquè que jo sàpigui
no el tenen.
El que passa és que
insisteixo,
aquí és un projecte
que surt unilateralment
del port de Tarragona
i de la indústria
i que és
responga a les seves
legítimes aspiracions
i jo això
no ho poso en dubte
però jo les declaracions
del senyor Vallès
com que no s'ha destacat
per ser un gran amic
de la ciutat de Tarragona
històricament
No, però no diu cap cosa diferent
de tu, eh?
No, no, no ho dic
perquè sigui d'arreu
No, no diu cap cosa
el gana.
Però en qualsevol cas
no s'ha destacat històricament
per ser un gran amic
de Tarragona
en qüestions ferroviàries
i en qüestions
d'infraestructures.
Jo torno a repetir
perquè crec que és important
que la gent prengui consciència.
El tercer fill
no és un projecte
que surt de la societat civil
i dels partits de Tarragona.
És un projecte
que surt legítimament
de les necessitats
i de les aspiracions
del port
i de la indústria.
A partir d'aquí
jo crec que la ciutadania
no va votar
en les eleccions municipals
cap partit
que defensés el tercer fill.
I jo en la conferència
el que vaig dir
a les entitats
que hi eren presents
és que es pronunciessin
sobre si consideraven
que això era bo
o no per Tarragona.
Perquè té conseqüències
per tothom.
Les té per la indústria,
les té per el port
però també les té
per la ciutat de Tarragona.
Això que dius Alejandro
ens porta a un debat
que segurament va més enllà
fins i tot del tercer fill
tot i que està molt relacionat.
Quina Tarragona volem
d'aquí 30-40 anys?
Era el que jo deia
a la conferència.
Perquè la indústria química
demana el tercer fill
i ho hem sentit
amb la veu
del representant de Repsol
i de les altres indústries.
Per tant,
quina Tarragona volem?
La industrial d'ara?
La turística i de serveis?
D'aquí 40-50 anys?
Són compatibles les dues?
Arga?
Han de ser compatibles
i hem de mirar
la manera de fer-les compatibles.
I precisament
la manera de fer compatible
una Tarragona
que tingui
diferents activitats
que entre totes
garanteixin un futur
per a la ciutat
és que les diferents prioritats
es posin d'acord
i parlin.
És veritat,
vull dir,
el port té unes necessitats
de treure les mercaderies,
la indústria química
té una necessitat
de treure les mercaderies,
però la ciutat
en el seu conjunt
també té necessitats
respecte al transport
de mercaderies
i respecte
a les infraestructures ferroviàries.
I el que s'ha de fer
és posar totes aquestes necessitats
d'acord.
És que insisteixo,
el que no pot ser
és que en aquesta ciutat
trobi sempre uns senyors
que ja van directament
a les discussions
amb un plànol,
un plànol
per on passen les línies
de les carreteres
i del ferrocarril
que ells mateixos
s'han confeccionat,
ells,
per les seves necessitats,
intentant
convèncer tothom
que aquella és
l'única solució possible.
No,
primer posem-nos d'acord
amb el que necessitem
i quan estiguem d'acord
amb què necessitem,
els enginyers
ja ens diran
quina és la millor
planificació
i aquesta ja la tenim
i qualsevol altra solució
o és provisional
o no funciona.
Molt ràpidament,
la química i el turisme
han de conviure
a la ciutat de Tarragona.
Això és evident.
Sí, però, Alejandro,
el dilluns vas dir clarament
que la ciutat era
una ciutat de turisme
i de serveis.
Que m'expliqui el projecte turístic
perquè ja el desconegui
el Partit Popular.
Escolteu un moment,
sisplau,
que acabo el meu raonament.
Vas parlar de Sant Sebastià
i de Ferrol
com a comparació.
Jo vaig dir una ciutat
essencialment turística
i de serveis
perquè hem de tenir
molt present.
Primer,
que una gran part de la indústria
ja no està en el terme
municipal de Tarragona.
Això ja per començar.
I d'aquí no massa temps
fins i tot deixarà
de pagar tributs
a la ciutat de Tarragona.
Per tant,
primera qüestió.
I això no significa
que encara hi ha moltíssima gent
que treballa allà
i que es guanya la vida
a la química.
Per tant,
han de conviure
però el futur de Tarragona
ha de ser essencialment
de serveis turístics.
Essencialment.
A veure, Òscar,
sobre aquesta qüestió
d'indústria, turisme,
què hem de prioritzar?
Hem coexistit
durant molt de temps
amb els dos models,
el turístic i l'indústria.
El turístic no ha existit,
no diguem mentides.
No, no, perdona.
Una altra cosa...
Una ficció.
Perdó.
Una altra cosa
és que aquí a Tarragona
i en concretament el patronat
funciona com funciona
i no s'entreu d'allò.
No, no.
El tema no és...
La ciutat no serveix
tal com està per fer turisme.
A veure, un moment.
Exacte.
Òscar.
O sigui, d'entrada,
vull dir això,
jo crec que precisament
en podem parlar
qualsevol altre dia.
Jo el que penso,
i seguint una mica
la intervenció de l'arga,
no venim de tant enrere.
Vull dir, a veure,
en campanya electoral,
el senyor Rajoy
i la Fundació Grasol,
vull dir,
no sabia ni de quin corredor
li parlaven.
Clar, a veure,
els agents,
el port, la química,
que és un motor,
és un motor econòmic,
vull dir,
el principal de la demarcació,
sap,
és perfectament coneixedor
de les amenaces que té.
Vull dir,
a veure,
tenim el port de Barcelona,
tenim el port de València,
el port de València,
per cert,
vull dir,
el tema del tercer fil
també l'estan estudiant,
vull dir,
és una comunitat
governada pel Partit Popular,
vull dir que...
A mi m'he sigut
el que facin els agents
amb la seva platja.
Però que et poso un exemple,
vull dir que no és un caprici,
no és un caprici
en el sentit
que sembla que vagin
amb la carpeta
i que cadascú vagi...
T'en parlant de Tarragona.
Si vols,
em deixes parlar,
i si no ja veig
que, clar,
lògicament això
et fareix l'orgull.
Em refereixo
a que no és un tema
d'un caprici,
és un tema estudiat,
d'unes necessitats.
I veient els calendars,
bueno,
veient les previsions
que mai n'hem tingut
de calendaris,
veient que les coses
s'eternitzen
i que l'amenaça
hi és,
hi és a curt termini
i s'ha d'actuar,
però això s'està parlant
del tercer fil,
que és el que ha vingut
a dir el Xavier,
que evidentment,
vull dir,
no estava inicialment,
però que a poc a poc,
a mesura que es veien les coses,
es va introduir aquesta variant.
És simplement això.
Si tu ets capaç,
ja t'ho dic,
com a diputat
i nosaltres,
crec que no l'alcalde,
tot l'Ajuntament
t'acompanyarà,
posem un autocari,
i baixem a Madrid
i ens entrevistem
amb qui calgui
i tu ets capaç
d'aconseguir un calendari,
escolta'm,
si aquest calendari
es fa en el termini
que s'està dient
com és raonable,
fem-ho,
si no,
tens l'empresa privada
que t'està disposada
a posar diners,
vull dir,
si està disposada
a disposar diners,
i tant,
Rapsol ho ha dit,
la BACF també,
vull dir que...
BACF va dir
fa una setmana
aquí en aquest programa
que faria
una estació intermodel
i que només depenia
del tercer fil.
I torno a dir,
que per ells
és una prioritat
i treure les mercaderies.
A canvi de decidir
per on van
unes determinades
infraestructures.
Ojo,
que tot porta a...
Escolta'm,
tu creus que serà així,
Arga?
No, espero que no.
El que està clar
és que la indústria química
és prioritari,
per la indústria química
és prioritari
treure les mercaderies
de la manera
més econòmica
i ràpida.
Escolteu una cosa,
a veure,
efectivament,
la situació
amb la canonja
i la indústria,
doncs hi ha moltes hectàrees
que estaran
dintre o fora del terme
els tributs,
però els trens per on passen?
Passen per l'estació
de Tarragona.
A part de l'interès
del port i la indústria,
a mi,
com a governant de Tarragona,
sí que m'interessa.
Una,
per efectivament
alliberar la façana marítima,
que com va dir
el senyor Fernández
en la seva conferència,
doncs,
efectivament,
tots els grups municipals
i que sigui alcalde
i qui vulgui ser alcalde
no pot en cap moment
escudar-se
o deixar-ho de banda,
però,
segon,
perquè passen
un munt de mercaderies
que no haurien de passar
pel centre
amb una convivència
amb els viatgers.
I això,
deixem-ho ben clar,
és també aquest motiu,
motiu que quan hem tingut
que fer tots aquests
planejaments,
planos,
senyor Santís,
programació,
senyor Guilló,
una mica de guidebook
que diuen els anglesos
per tirar endavant
perquè si no tenim això
no sé on podrem agafar-nos,
doncs,
efectivament,
d'un munt d'organismes
que han d'opinar al respecte
ens posaven,
diguéssim,
la llum vermella,
a veure si vostès solucionen això.
O sigui que no només
és la implicació comercial,
mercantil,
dels llocs de treball,
que sí i molt,
i anem a apostar,
sinó també la façana marítima
per al turisme
i també molts altres aspectes
de benestar
per al ciutadà.
És per això.
Si estem d'acord,
Javi,
si és el que he dit jo.
t'ho he dit ara,
francament.
T'estic donant la raó,
però també tot això
dintre del que estava parlant
a Larga Santís,
dintre dels que són
els paràmetres
de la provisionalitat.
Mira,
jo l'altre dia...
De la provisionalitat.
Anem a veure el que és,
com es paga,
quina mena de retorn té
i si és factible,
es farà.
I si no és factible,
tothom d'acord
quan efectivament,
veig que demanen vostè
una mena de taula nova
per asseure's i parlar del tema.
No, no, jo no demano
una taula nova.
El que demano és que
no es vagin introduint canvis
en coses que ja estan planificades,
perquè el que ens trobem aquí
és sempre amb lobbies petitets
que van treballant pel seu compte
i les seves prioritats,
que són legítimes,
s'acaben imposant a les globals.
Per això estem a la resta d'administracions.
Han aconseguit imposar
la seva agenda política
i aquí hi ha algú
que s'ho ha monyat
i tan alegrament...
Hòstia, estic molt preocupada, eh?
Per això estem a la resta...
Per això estem a la resta d'administracions,
entitats, com diu vostè,
i gent que ha d'opinar
i precisament aquí.
Ja ho vam començar a fer.
Per això estem,
però això està negat.
Això s'ha negat en algun moment.
Aquest va ser l'objectiu
del missatge de la conferència.
Com a mínim,
generar un debat
que no s'estava generant,
que s'estava donant per fet
que el tercer fil significava
que dia passa a Enxempent
que és la història de Tarragona.
Malauradament.
I per tant s'han desitat consciències.
Perdona que et digui,
però crec que el tema
de marejar la perdiu
precisament es genera amb això
quan precisament entenc
que no és,
torno a dir,
no és una qüestió de caprici,
de l'empresa, del port,
és un tema de necessitat.
Jo és clar que tu fa un any i mig,
no, fa sis mesos
a les seleccions municipals
tu no et vas presentar
parlant del tercer fill,
no em diguis
que qui mareja la perdiu.
Ningú,
ni vosaltres portàveu el corredor,
tampoc.
els que heu canviat.
Ni vosaltres portàvem el corredor.
Portàvem el corredor
i portàvem una estació de tren
que no fos la intermodal.
Mira si he parlat del tema.
Mira,
us proposo un exercici.
I el senyor Fernández
que està ara per Madrid,
li encomano.
Vagi a veure el Ministeri de Foment
que és el que ja ha dibuixat.
Vagi a veure-ho.
Sí,
el que ja ha dibuixat...
El que ja ha dibuixat en aquest moment
per al Ministeri de Foment.
No és el tercer fill.
Però vagi a mirar-ho.
Però vagi a mirar-ho
perquè ve...
I sobretot...
Sí, ho sabem, Javi.
No, no ho sabeu.
No ho sabeu
perquè m'adono que no ho sabeu.
Aneu a buscar-ho?
No ho sabeu.
Aneu a buscar-ho,
que us expliquin
i també que us expliquin
el reguitzell
d'al·legacions,
d'aportacions
que han fet tota la gent
del territori
per tindre
el que en aquell moment
ja ha dibuixat.
Hi ha com dos o tres opcions.
Quan ho tingueu...
La fonamental
és la que diu
el pla territorial parcial
del Camp de Tarragona.
i aquesta no parla
ni de tercer fill.
Aquesta el que parla
és d'alliberar
el front marítim de Tarragona.
Era el consens
que teníem tots
i això el Ministeri
es va comprometre.
Per tant,
jo no sé
de quins dibuixos parles.
De planos.
No, no.
Del que t'estic parlant
és que el govern anterior socialista
va dir que estava d'acord
amb el pla territorial parcial
que contemplava una estació,
a més,
entre la plaça Imperial Tàrraco
i la...
aquesta zona
que és inundable.
L'Horta Gran.
L'Horta Gran.
En aquella zona.
La avenida Roma.
Efectivament.
en un espai
intermig d'aquella zona.
Això és el que
fins ara ha sigut el consens.
Jo el que ens hi dic
és que vagin a mirar
perquè els ensenyaran
com aquesta gent
que sí que té un calendari,
que sí que té uns dibuixos,
tenen fet els projectes
que afecten a Tarragona
per fases.
I allà se n'adonaran
de les inversions,
dels efectes
i de les transcendències.
De les opcions
que poden ser
més properes
i de les opcions
que potser podrien ser
provisionals.
Tot això és el que ens hem dit.
Queden tres minuts de tertúlia.
Em deixen introduir
molt breument
en una altra qüestió.
Síndic de Greuges.
Ha de continuar la institució.
Argasentis, sí o no?
La institució,
absolutament sí.
Per tant,
busquem una altra persona.
Que tingui un perfil adequat
i sobretot
que sapiguem molt bé
quina és la funcionalitat
de la institució,
per què serveix
i la prestigiem.
Òscar Busquets.
Jo penso que d'entrada,
mentre no es defineixi,
vull dir,
la solució que hi ha ara
que és que
el síndic de Greuges
de Catalunya,
vull dir,
el senyor Rafael Rifó,
que fa una feina fantàstica,
pot assumir
aquestes qüestions
i buscar una persona
que tingui un perfil
ja crec que de jurista,
vull dir,
com s'està dient,
vull dir,
ara,
de totes formes també,
però almenys puntualitzar una cosa.
Penso que,
val,
va ser una errada
en conjunt de l'Ajuntament,
ja parlo de tothom,
serveis tècnics i de més,
també penso
que en algun moment,
en algun mitjà,
crec que se n'ha fet
un acarnissament
que no tocava
perquè aquest senyor,
vull dir,
mentre s'ha durat en el càrrec,
ha fet la seva feina,
vull dir,
jo crec que fins i tot
una vegada
fins i tot
se l'ha d'immunitzar,
se l'ha plantejat
una mica
com si fos el bigot,
més enllà,
més lluny de la realitat,
vull dir,
penso que se n'ha parlat massa,
s'ha de solucionar,
però n'ha parlat massa.
Alejandro,
mantindries la institució?
Jo,
jo estic en la línia
del que ha dit l'Òscar,
crec que a dia d'avui,
no sé si per realment
que la gent pensi així
o perquè hi ha hagut
una campanya
de desprestigi
de la mateixa institució,
perquè al final
això s'acaba barrejant,
crec que a dia d'avui
no és convenient
recuperar la institució
i això no significa
que estigui absolutament
tancat
a parlar-ne en el futur,
però crec que ara mateix
introduiria encara més incertes.
És tan bai,
per dir-ho d'alguna manera.
Xavier?
No,
és el mateix,
peré,
així ho hem comunicat,
la resta de portant...
Per tant,
aquest període de reflexió
que s'obre vol dir
que de moment
no toca res.
No,
de moment no,
però també crec que
la importància
de aquesta institució
és molt important.
Llarg a sentit
s'entrolla la paraula
de la veïrúria.
Sí, ens fa por,
ens fa por,
la definitiva també.
Res,
és que només ens queda un minut.
Ahir el regidor d'ensenyament
va dir que
no faran les dues noves
llars d'infants
previstes a la ciutat,
Sant Pere i Sant Pau
i del Col·legi de Tarragona,
si no hi ha l'aportació
de la Generalitat.
Què et sembla, Arga?
En 10 segons?
Home,
si la Generalitat
no compleix els seus compromisos
és que fins i tot
suposo que els ajuntaments
hauran d'arribar
al punt
de replantejar-se
si retornen competències,
perquè clar,
exercir competències
sense tenir els diners
per exercir-les
és absurd.
Renunciem a fer-les?
Jo crec que
el govern de la Generalitat
i també el govern d'Espanya
han de complir
sempre els seus compromisos
i el nostre govern
és el que ha de fer
la gent de paraula.
Òscar?
El problema és
seguint això
que encara que hi hagi
voluntat de complir els compromisos
si ens trobem
en la situació
que ens trobem
de tema de diners,
evidentment
jo puc tenir
molt bones voluntats
però la realitat
és una altra.
Javier,
10 segons.
S'han de complir
els compromisos
de la manera
més directa
i a més en més
amb els serveis bàsics
que té la nostra nososeta.
Acabem.
Em sap greu
perquè avui podríem
haver abordat el Tercemes
i hem fet gairebé
un monogràfic
però em semblava
que era prou interessant
tot el tema
relacionat amb el futur
de la ciutat
que representa
el projecte del Tercer Fil
o l'opció alternativa
de recuperar la via
Reus-Roda.
Tertúlia avui política
amb Alejandro Fernández
Argasentís
Òscar Busquets
i Javier Terres.
Gràcies a tots quatre
i fins la propera.
Adéu, bon dia.