Tartúlia política aquest matí de dijous, 48 hores després de la diada de l'11 de setembre.
Segur que parlarem de les conseqüències de la manifestació multitudinària
la tarda de l'11 de setembre a Barcelona.
Avui amb quatre persones que representen quatre formacions polítiques,
tal com els tinc situats a la taula,
Òscar Busquets, regidor de Convergència i Unió. Bon dia.
Bon dia.
Al seu costat, Josep Acero, regidor del Partit Popular. Bon dia.
Bon dia, Ricard.
I a l'altra banda de la taula, Javier Villamallor, regidor del grup municipal socialista. Bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
I Josep Sementex, president local d'Iniciativa per Catalunya.
Josep, també bon dia.
Bon dia.
Quatre, com deia, quatre persones, quatre terraunins que ens ajudaran segurament a analitzar,
en fi, la manifestació multitudinària de l'11 de setembre, de la diada,
perquè d'alguna manera representa, per a molts, un abans i un després en la política catalana
i segur que també hauran de canviar els plantejaments de totes les formacions polítiques.
Ahir, per exemple, l'Assemblea Nacional Catalana, a nivell territorial,
ja deia que un... en fi, es marca com a objectiu ara buscar un nombre de suports més grans a la independència,
aquí a Tarragona, i que presentaran, volen promoure una moció a l'Ajuntament de Tarragona
per tirar endavant una consulta a nivell local per a la independència.
Estem segurament, més enllà de les accions que pugui fer l'entitat que va convocar la manifestació de la diada,
estem davant d'un moment clau de la política catalana.
I a partir d'ara, què cal fer?
Òscar Busquets, per exemple, Convergència i Unió, què ha de fer el país?
I la política que els governa?
En primer lloc, lògicament, em sento molt content pel resultat de la manifestació.
Crec que intentar minimitzar la repercussió dels efectes és, en segons quins casos,
doncs sento algunes declaracions, és crec bastant ridícul.
Va ser una mostra, vull dir, un ànim, va ser una mostra, vull dir, totalment lliure,
va ser un clam, i evidentment hi haurà un abans i un després.
Serà un procés que, com vaig dir el president, vull dir, no serà fàcil, no serà immediat.
Tindrem un interlocutor a Madrid que ja sabem que no ens ho posarà fàcil.
I, a més a més, com ja està passant, amb algun tipus de discurs catastrofista,
en el sentit de la por, que si quedarem fora d'Europa, la confrontació...
Jo entenc que, en aquest sentit, s'ha de fer una reflexió tal com és,
tal com s'ha manifestat el poble català,
en el sentit que, en cap cas, hi ha una voluntat de confrontar,
l'organització de la manifestació va dir que això és un clam,
una manifestació transversal,
i que, en tot cas, el que està tirant la confrontació,
el que està tirant, és precisament segons quins discursos del Partit Popular,
amb determinats representants, com el senyor Monago d'Extamadura,
el senyor Feijó, la senyora Cospedal, etcètera, etcètera, etcètera.
Són ells els que, evidentment, estan tirant el foc
i, precisament, també col·laboren en la revifalla
i l'augment d'aquest sentiment independentista.
Sentiment independentista que també vull puntualitzar
que, en cap cas, seria una frivolitat intentar analitzar
que només es deu al context actual de la crisi.
Això ja ve de dos anys enrere,
en què, cada vegada més, la ciutadania de Catalunya
està farta de tota una sèrie d'atacs,
constants, reiterants sistemàtics,
per part de Madrid, mani qui mani.
Avui estem parlant de l'Estatut, del model d'immersió lingüística,
de la invasió de competències exclusives
i, evidentment, del dèficit fiscal
i d'aquest ofegament constant
i aquest constantment anar trepitjant el nostre país.
Cap on hem d'anar?
Jo, segons el Partit Popular, a partir d'ara.
No, la culpa de totes és del Partit Popular,
com sempre passa aquí a Catalunya.
La culpa és de Madrid, etcètera, etcètera, etcètera.
Cap on hem d'anar?
Bueno, si vol fer referèndums al Quebec,
ja n'han perdut dos, que és l'exemple que fica ell.
I el president Massa, perfectament,
que un referèndum per la independència
perdria Catalunya.
Però creu, sincerament...
Perquè Catalunya no té un...
Li pregunto als quatre al Contratulis
que hem d'anar tard o d'hora a una consulta?
Perquè això ho va dir l'alcalde del PSC de Tarragona
el passat dimarts en els actes de la Diada.
Jo crec que no es farà una consulta
perquè saben que no la guanyarien.
Si tinguessin opcions de guanyar-la,
ja anirien a demanar-la.
Perquè Convergència i Esquerra Republicana
pot fer un pacte de govern al Parlament
i tindrien majoria.
Tot i que jo sé i conec molta gent de Convergència
que no és independentista
i no està tan d'acord amb tot això que estan fent.
Però bueno, sense que serveixi de precedent,
ahir em van agradar les declaracions del senyor Rubalcaba,
que va citar el president Massa
que s'aclareixi, que digui el que vol.
Potser això perquè quan estàs a l'oposició
i no governant pots fer declaracions més directes.
no li va dir que s'aclareixi,
perquè clar, el president Massa
està en aquella posició que no vaig a la manifestació,
al sentiment, al no sé què,
com sempre ha fet Convergència,
perquè clar, no oblidem que Convergència
sempre ha pactat amb el Felipe González,
ha pactat amb l'Aznar,
ha pactat amb el Zapatero,
està pactant coses amb el Rajoy
i té aquesta postura tan ambigua
que sempre l'ha tingut
i ara volen fer aquest sentiment d'independentisme.
Clar, Òscar, tu saps perfectament
que els 68 diputats que teniu al Parlament de Catalunya,
si l'Artur Mas demà hi ha aquestes eleccions
i digués vull la independència,
em perdria 10 o 12 o 15, però així,
paf, d'una tacada.
Vull dir que és la vostra tàctica,
vull dir que val tothom.
I la culpa, i la culpa,
no és de Madrid, com sempre dieu vosaltres.
I les declaracions aquestes incendiàries,
hauríem de veure les declaracions d'aquí,
com el portaveu del govern
dient ni Macarra o un ministre del govern,
etcètera, etcètera, etcètera.
Vull dir que tothom esmini el seu melic.
A veure, Josep, se manté.
Cap on hem d'anar? Creus.
I jo els demano, sobretot,
mirar el futur a partir de la manifestació de la Diada
i no parla tant de passat.
Jo crec que hi ha dos elements,
que és la manifestació del dia 11
significa una situació nova
que no es veu donat aquí a Catalunya
des de fa molt temps.
Vull dir, des de fa 5 o 6 anys,
la sentència del Tribunal Constitucional,
la situació econòmica,
si hi ha un canvi geracional,
avui hi ha un sector de gent a Catalunya
que veu que la relació amb Espanya està esgotada.
Això és una realitat que existeix.
I que això supera altre cop els partits.
Vull dir, la manifestació del dia 11
ningú es pensava que hi portés tanta gent.
Segona qüestió,
jo crec que s'ha de fer una consulta popular
i el dret a decidir.
Jo crec que a la gent se'ls ha de consultar.
Altra cosa és quina fórmula hi ha.
Vull dir, ara això està clar que s'ha de fer.
Vull dir, la situació avui a Catalunya,
no només culpa a Madrid,
sinó la situació de descontent social,
no només a nivell nacional,
a nivell també social de les retallades.
aquest és un factor que ha ajudat també.
Jo crec que ara s'ha de fer dues qüestions.
El tema de fer un dret a decidir,
això s'ha d'exercir,
i ara el més fonamental per mi és
guanyar una ampla majoria de gent
que cregui que Catalunya
pot ser un estat nou a Europa.
Però això és un treball a molt llarg plaç.
Jo no soc d'aquests que diuen
de mala independència,
tampoc crec que es pot dir
que en l'independència tot s'aclariria.
Penso que això és un error.
però penso que seria un error polític fonamental
no entendre la nova situació que s'ha fet.
Javier, a la posició dels socialistes.
Jo diria,
jo crec que el primer que hem de dir
és que hem de reconèixer un fet clar i contundent,
i és que la manifestació va ser massiva,
explícita, explícita,
i molt pacífica i festiva.
I per tant,
que tanta gent s'aplegui en un moment concret,
un dia concret per reivindicar una cosa,
no podem no estar atents
a aquest missatge del poble.
Jo crec que estem en un escenari,
com deien alguns companys,
que clarifica l'escenari.
Ara jo crec que hi ha algunes formacions
que han fet un pas.
Nosaltres no el compartim.
Convergència i Unió és una formació
que ara està apostant
per les seves manifestacions,
dels seus màxims dirigents,
per un camí de segregació
i d'independència de Catalunya.
El Partit Socialista no és independentista.
Javier Villamallor,
com a militant socialista,
no és independentista.
Jo no crec que la solució
als problemes de Catalunya
passin per desencaixar-nos d'Espanya
i per separar-nos d'Espanya.
I és la posició del partit
que jo represento.
Ho dic perquè,
ara des que la gent tingui un debat seré,
informat, obert,
és bo que tothom sàpigui
què vota quan vota.
A una formació política o a una altra.
Qui vota al Partit Socialista de Catalunya
no està votant en una formació independentista.
Nosaltres no som independentistes.
El que creiem és
que hem de preservar una cosa molt important a Catalunya
que des de fa gairebé 35 anys
ens fa especials.
I és la unitat del poble català.
I en això en contribuïm nosaltres?
Sí.
I també a altres formacions polítiques.
Però la unitat del poble català
és una cosa,
per mi és el bé més preuat que tenim.
És una societat cohesionada,
és una societat tolerant,
és una societat intel·ligent,
i és una societat que no es pot
ni fracturar,
ni convulsionar,
ni tensionar,
per una deriva
que jo crec que ara mateix,
penso,
encara no és majoritària.
I nosaltres treballarem
per escoltar el poble de Catalunya sempre.
Perquè el poble de Catalunya
estigui ben informat,
perquè sàpigui,
sense xantatges,
les conseqüències dels actes
quan un poble adult i madur
pren una decisió.
I nosaltres treballarem
perquè l'encaix de Catalunya a Espanya
continuï sent la millor opció
pels catalans i les catalanes.
Perquè a vegades parlem molt de Catalunya
i parlem poc dels catalans i les catalanes.
Jo no he sentit cap model de país
arran de la manifestació del dia 11.
L'únic que he vist
és una aspiració de molta gent
de tenir més llibertat com a poble.
Em sembla molt bé.
Després he vist molt l'eufemisme
quan es parla de transició,
de nou horitzó,
de noves fites.
Què volen dir aquestes coses?
Què volen dir aquestes coses?
I quin model de societat hi ha a Catalunya?
Perquè, no sé,
haurem...
Aquells que plantegin un escenari
d'un estat independent a Europa
haurem d'explicar-me
què volen fer amb la societat,
què volen fer amb els impostos,
quina és la relació que hi ha
entre les diferents classes socials a Catalunya,
les polítiques públiques
que farà aquest govern, etcètera.
Només estem parlant del format
i no estem parlant del fons del debat.
Per tant, per clarificar,
crec que és bo prendre nota
d'aquesta manifestació,
no banalitzar-la,
no minimitzar-la,
escoltar,
que la resta d'Espanya
escolti si no vol fracturar el país,
si no vol fracturar l'Estat,
i sobretot
que ens deixem d'irresponsabilitats
i de desinformació.
Aquests dies,
algunes valoracions d'alguns dirigents
de l'àmbit català
contribuïen a la desinformació
pensant que aquesta és la recepta màgica
per arreglar el sistema de pensions
o per arreglar el sistema de prestació social.
Això no és així.
I hauríem de dir-li a la gent
perquè es mereix el respecte
jo crec que de totes les formacions polítiques
que això no és una vareta màgica,
no és la solució màgica.
I des del PSC defensem,
com he dit,
un encaix de Catalunya a Espanya
amb un millor enfinançament,
evidentment,
i amb un encaix
que respecti la nostra idiosincràcia
com a poc.
Aleshores,
després de la primera ronda d'intervencions,
i a partir del que passa
en aquesta manifestació de l'11 de setembre,
coincidirien tots quatre
o la majoria de tots quatre
en dos fets.
S'ha acabat el temps de les ambiguïtats.
A partir d'ara queda molt clar
quina proposta presenta cada partit
i, per tant,
arriba el moment de debatre
entre les forces polítiques
i entre els ciutadans de Catalunya
si val o no la pena la independència,
la creació d'un estat propi,
i coincideixen també
que tard o d'hora,
més aviat o més tard,
s'haurà de fer una consulta als ciutadans,
sigui en forma d'eleccions,
com diuen alguns,
o sigui directament a través d'un referèndum.
Estarien d'acord
amb aquestes afirmacions que faig,
que no sé si d'alguna manera
suposa en Òscar
aquest pas,
el que dona aquest pas
a partir de la manifestació
tan multitudinària de la Diada?
És que jo, perdó,
jo em remetria
amb el discurs
que ahir va fer el president
que en cap cas va ser incendiari.
Jo considero que,
i no perquè sigui el meu president,
ni molt menys,
o el president
del que d'allò el meu partit,
però va ser un...
Però plenitud nacional
és independència?
Evidentment, vull dir,
a veure,
és que a nosaltres
no ens tremola pas la veu
a l'hora d'independència,
vull dir,
hi han hagut declaracions
per part del secretari general, etcètera,
i per altres càrrecs,
vull dir,
importants,
personalitats del partit
que ens han dit
que nosaltres
a la proposta d'independència
i del pacte fiscal
que estem demanant
com a pas previ,
perquè evidentment
el que va dir el president ahir
no és cap veja nada,
no podem començar
d'avui per demà
un procés d'independència,
vull dir,
a Catalunya com ha estat
ara no tindria
els ENS,
l'estructura
per tirar endavant
d'avui per demà,
vull dir,
això és un procés,
doncs,
el que estem dient
és que no hi posarem
pas aigua al vi,
això s'ha dit
que no s'intentarà
aigua al vi aquest procés,
el que estem d'acord
és precisament,
vull dir,
i crec que aquí,
excepte el Jou,
tots els altres ho tenim clar,
és que va ser un acte multitudinari,
va ser un clam...
No dir que no fos un acte multitudinari.
No, no, no,
però que hi ha un abans i un després
i que per tant
el país se l'ha d'escoltar,
vull dir,
això ho hem dit tots,
excepte tu,
perquè tu consideres
que no hi ha prou majoria.
Això no ho he dit, jo.
Ara,
jo ho estàs...
No, l'Escar no ho he dit.
Bueno,
doncs,
no ho hem preguntat
si l'han tingut d'acord.
Escolta'm,
jo el que t'estic dient
és que evidentment,
ara,
comparació de fa dos anys,
el moviment independentista,
el sentiment independentista
ha pujat,
que evidentment
s'ha d'explicar,
s'ha d'explicar bé,
que és la via
que estem defensant
també nosaltres.
Però s'ha de consultar
els ciutadans
en forma de referèix?
Jo crec que el primer
que hem de fer,
si som un país seriós,
és donar-te'l nou escenari,
convocar unes eleccions.
És un nou escenari.
Home, jo crec que sí.
La manifestació de l'11
marca un nou escenari,
sense dubte.
No dic demà mateix,
però hem de consultar el poble.
No parles per antejar
un referèndum immediat.
Primer, eleccions.
Home, primer per veure
quines són les forces.
Però hi pot haver dos factors.
Hi ha un factor fonamental
que és el dret a decidir,
que això és un dret democràtic,
això es pot exercir,
i l'altra cosa
és veure les eleccions.
I segona qüestió
que volia dir amb la intervenció.
A mi em sembla que
el fet d'iniciativa
no és un partit independentista,
però dins d'iniciativa
hi ha gent independentista.
I jo avui soc independentista.
Llavors, a mi em sembla
que des d'aquest punt de vista
hi ha un factor
que s'ha de tindre present.
Ara no estem parlant
del model social
que imposarem.
Que ja el treballarem.
Exacte.
Però jo el que dic també,
un dels descontents que hi ha,
un dels descontents que hi ha ara,
és també per les retallades
que s'està fent
el govern de Convergència.
Vull dir,
Convergència no pot utilitzar
el tema de l'independència
per tapar els forats.
Però el d'altre tema, Javier,
és que quan parlem de federalisme
parlem d'una situació
que està passada,
està morta.
Per què?
Perquè a nivell de l'estat espanyol
no hi ha ningú
que vulgui fer federalisme.
No el volen.
Els seus no el volen.
Vull dir,
ni el PSOE com va governar
va fer això
i després,
quan parlem del tema
de...
Quan tema...
No va fer cap federalisme real
i per mi em sembla
que una cosa
no podem oblidar.
A veure.
Acabo.
Aquí a Catalunya
es va fer una consulta popular.
O sigui,
es va votar a l'estatut.
I aquest estatut
se'l va carregar
al Tribunal Constitucional.
I això és un fet antidemocràtic.
Que això ha trencat
una situació.
A mi em sembla
que si no entenem
tots aquests factors
no entenem avui
perquè l'independentisme
és un fet transversal.
Joe,
tu creus que s'ha de fer eleccions?
S'ha de fer una consulta,
un referèndum?
No, eleccions,
però...
Eleccions...
Eleccions.
Sí, sí,
però que l'Artur Mas
diga que és la independència
de Catalunya.
Per això jo els he preguntat
abans
si s'ha acabat
el temps
de l'ambiguitat clara.
No, és que Convergència
s'ha perdut
més ambigua del món.
Perdona,
des de l'últim
Congrés a Reus
nosaltres ja vam
traçar el full de ruta.
Des que el president Pujol
va canviar el discurs,
que és el que va anar
encara allí.
Òscar,
jo vull lliure
el discurs
carajillero
de ser-te'l'obar.
Per l'amor de Déu,
agafem la història
de Convergència.
Qui va agafar
els més alcaldes franquistes
que per l'Uni?
No, parlem de història,
si us plau,
parlem de futurs.
Per què no parlem
després del dia 11?
Després del dia 11,
la majoria de votants
no són independentistes
i no en trauran d'aquí.
Jo el que volia dir
és que quan parlem
de clarificar
i de preguntar al poble,
al final el que hem de dir
és, a partir del Congrés
de Reus,
deia l'Òscar Busquets,
que ells han fet una deriva
i l'han explicitat
en els seus documents de partit.
Una deriva, perdona.
Una deriva,
una evolució, perdona.
Una evolució.
No, és que la deriva,
clar, té connotacions negatives.
No, no, no,
li he volgut donar cap connotació negativa.
Una evolució.
S'ha entendit.
En qualsevol cas,
el programa electoral
per les properes eleccions autonòmiques
a Catalunya,
el primer punt,
no un paràgraf que digui
parli de plenitud nacional de decisió.
És el que faran.
No, el primer paràgraf,
el primer punt,
si és una formació
que realment està compromesa
amb aquest objectiu per Catalunya,
no amb aquest somni, no,
amb aquest objectiu determinat,
amb un termini, etcètera, etcètera,
el primer punt ha de ser
Convergència i Unió treballarà
per la independència de Catalunya
en aquests propers quatre anys.
Aquest ha de ser l'objectiu
i aquest ha de ser
el programa que la gent voti.
I aquest serà el programa
que mai estarà
en el Partit Socialista de Catalunya.
Nosaltres mai posarem això.
Llavors,
quan algú,
com deia el company Samente,
no,
jo formo part d'un partit
molt plural
on hi ha gent
que és independentista,
gent que no...
Bueno, jo crec que ara mateix
el que hem d'intentar
és que les propostes polítiques
dels partits
siguin molt clares.
I monolítics.
No, no, monolítics...
És que no entenc...
Tu creus que no teniu cap votant...
Això et porta un debat sobre...
Cap votant socialista
que és independentista.
Deixa'm acabar.
No, no,
i els militants significats
que tenen independentistes
els arraconen,
com està d'això.
Escolta,
jo no em fico amb això.
Jo crec que les dinàmiques
de partit
en qualsevol cas
són respectables.
Haurien de ser respectables.
Sí, sí, sí.
Però el que sí que vull
és que
si Convergència,
més enllà dels documents
del seu partit,
ho explícita en el programa,
llavors la gent sabrà
què vota.
I com deia el Jou Acero,
el suport que tingui
aquest programa
amb aquest punt
claríssim i explícit
serà el pes real
de suport
que Convergència tindrà.
Per aleshores,
perdonin,
un escenari,
si farà aquestes eleccions
i hi ha una majoria
a favor de l'independència,
què es fa?
És que jo crec
que és aquest el tema.
És aquesta la qüestió clau.
Quan li preguntem al poble
per a l'escollir el Parlament,
si la correlació de forces
s'altera
i canvia
en aquest sentit,
llavors hem de començar a parlar
i hem de començar a parlar
amb un calendari
i hem de començar a parlar
amb unes accions polítiques.
No podem fer
huit sorts
al poble.
Evidentment que no.
El que també estic...
No, no, no.
El que també crec
que hem de fer
és tenir un debat informat.
Em sembla que fins al moment
hi ha hagut molta depressió
i poca de raó.
Hi ha hagut un debat
on s'estan barrejant conceptes.
Tu deies que el model social
ja en vindrà.
Per mi és l'element més important.
No, no, no.
He dit que serà de debat.
No, no.
El model social has dit
ja el pensarem
quan tinguem la independència.
No, no he dit això.
Bueno, perdó.
A veure.
No ho has dit això?
Em sembla que...
Jou, un moment.
És tecigràfic.
A veure, un moment.
És que el Jou
m'havia demanat la paraula abans.
No, no, vull dir...
Tu series partidari,
com deies,
apostaria per...
Evidentment no cal que digui
que no sóc independentista
com ha dit el Javier Pellera.
Però aleshores el Partit Popular
apostaria per seguir
amb la mateixa situació
en la que estem actualment, no?
No, és que no hi ha
una majoria independentista a Catalunya.
No hi és ni a Tarragona.
No, hi ha una majoria social.
Clar, és que a mi...
Però jo ho...
No, no, però explico
una anèdota d'una cosa d'ara.
A mi em van dir l'altre dia
l'acte del Camp de Mar,
molt respectuós i tal,
que m'han fet la conya
si hi havia anat,
evidentment no hi havia anat,
hi havia 1.500 persones,
un èxit, felicitats.
Escolta, veient la selecció espanyola
hi havia quasi 3.000,
llavors què passa?
Que hi ha el doble
d'un costat que de l'altre?
Home, és que per l'assistència
de la gent, no diguem.
No, no, Òscar.
I el que sí que us he de felicitar
per una cosa, no?
Fas unes comparacions
amb uns elements,
extrapoles, unes conclusions,
uns fets que no tenen res a veure.
Òscar, però el que sí que us he de felicitar
és que vosaltres heu muntat
aquest tinglado
i tothom ha vingut
i s'esteu aprofitant vosaltres
de l'èxit,
que evidentment tota la gent
que hi havia a la manifestació
no era de Convergència
ni votants de Convergència.
I us esteu aprofitant de l'èxit
perquè tothom us ha fet el seguidisme.
Però qui ha dit això?
Molta gent ha dit
que s'esteu aprofiant del tema aquest.
Ho dieu vosaltres, eh?
No, no, ho estan dient la gent
i d'altres partits.
Nosaltres en cap cas
hem dit que la manifestació
és un èxit.
I l'iniciativa em van agradar,
doncs sí,
em van agradar les declaracions
de l'Hortència també,
que anaven per aquest sentit.
Vull dir, clar,
que no tothom...
Sí, amb Òscar,
al començament de la meva intervenció,
que precisament l'assistència
a la manifestació
va ser nombrosa, tal,
i que va ser un fet transversal.
Vull dir a veure,
evidentment, jo sé
les pancartes que hi ha vindrat
als diferents partits polítics.
Evidentment, la teva no hi era
i el PSC tampoc,
però els d'Iniciativa hi era un.
Els d'Esquerra Republicana hi era un.
I altres partits.
Vull dir, ara m'han deixat algun
de també...
La CUP i...
Val, val, val.
Però vull dir a veure,
jo no m'he manifestat això.
Jo el que estic dient,
en la línia que el company se manté,
és que això,
la repercussió que ha tingut,
el resultat final que s'ha produït
el dia de la Diada,
ens ha de fer reflexionar
a tots plegats,
el que deia, vull dir,
perquè ens ha superat fins i tot
amb les expectatives
que tenia cadascú
en la seva valoració interna.
És el que estic dient.
La manifestació ha de passar
a tots els partits polítics, creuen?
Clar.
Jo crec...
Tu has fet una...
Jo crec que aquesta és el que tothom diu.
O sigui, ningú s'esperava
aquesta manifestació.
El mateix que va passar...
Una manifestació convocada
per una entitat,
no per un partit polític, recordem-ho, eh?
A la qual s'han afegit
després els partits.
El mateix que va haver-hi el 15M
i tothom es van haver de col·locar.
Ara jo crec que és real i objectiu
que s'obre un nou període a Catalunya.
Això tothom ho diem.
S'obre un nou període,
una nova situació.
Però aleshores, Josep,
eleccions el més aviat possible?
Jo, en aquest moment,
no sé si és millor les eleccions
o el dret de decidir-ho,
un referèndum.
Un referèndum.
Ara, vull clarificar...
Però un referèndum necessita
el permís del govern central, eh?
L'altre tema és,
som conscients que davant
d'aquest nou període
s'obren molts debats
i moltes complicacions
perquè a nivell constitucional
això no és possible fer.
La Constitució,
si no es modifica,
no permet cap procés.
Això està clar
que s'obre un període
molt difícil, molt complicat.
Ara bé,
el que no pot ser
és que aquesta nova situació
amagui la realitat
concreta de Catalunya,
de les retallades i tal.
Perdó, pots clarificar?
Sí, sí.
La Constitució,
el que no pot ser
és que vagi
molt, molt darrere del poble
perquè els textos constitucionals
s'han d'adaptar a la realitat.
Jo diria,
la Constitució
no és possible reformar.
Una pregunta molt explícita.
Entenc de les teves paraules
que per tu
l'escenari que s'obre
que tot ho canvia
la manifestació
de l'11 de setembre
ens ha de conduir
a la independència.
No, jo dic que
el de l'11 de setembre
el que obre
és un nou període
que crec
que l'opció federal
està superada
i hem de veure
una opció nova
de la independència
o si s'obre
un nou camí.
L'opció federal
està superada
perquè no s'ha portat
a pràctica
perquè n'hi ha
ningú a l'altre costat
que la vulgui fer.
En Cinta, sí.
Sí.
Mani qui mani.
Mani qui mani.
No hi ha un procés independentista.
Jo també conec
un munt de votants vostres
que la independència
de Catalunya.
Vamos.
El Jou coneix
tot Tarragona
i saps que es confés
amb Tarragona.
Jo tinc família
a Bonavista
i tal
que són d'Izquierda Unida
i no votaran
més iniciatives
i hi ha un procés independentista.
Està claríssim.
No conec
a tot Tarragona, Òscar.
No, no.
Sembla que tu estàs
en posició de la veritat
i fa un procés
de l'olor.
El moderador ha fet
una pregunta.
No, no és veritat
el que estic dient.
El moderador...
Que iniciativa hi ha gent
que no compartís
la independència
ni de conya.
Escolta,
amb el moderador
el moderador ha fet
una pregunta
però jo crec que
el moderador ha fet
una pregunta.
Sobra un nou període.
Jo el que no entraria ara
són en aquestes intimitats
i conèixent o no
perquè aquest no és
el debat que fem.
El debat que s'ha fet
és el musclat d'iniciativa
quin és de votar.
Un moment.
Veurem això.
Veurem la nova situació.
Hi ha una nova situació o no?
Com que és una nova situació...
Jo crec que amb això
coincidirien tots, no?
Aquesta nova situació
és una situació
per tots els partits.
O el Partit Popular
coincide que no és una nova situació.
La manifestació del milió
li pregunto al Jou directament.
Consideres que canvia
d'escenari polític?
Jo, com va dir
el president de Rajoy,
ara el que toca
és sortir de la crisi
tots plegats i tots junts.
Per tant, no canvia res.
Quan Europa ens està observant
d'aquesta manera,
iniciar processos d'aquestos
és complicats, eh?
Però canvia o no canvia
l'anàlisi política?
Jo crec que si el president
m'has estat valent
i tan aposta per la independència
doncs que convoqui unes eleccions.
Però no les convocarà
perquè sap que està estancat
i que no remunta de diputats.
Per això no les convocarà.
Jo crec que el que és obvi
és responar a la teva pregunta.
Clar que ho canvia.
És això.
Però per què ho canvia?
Ho canvia perquè
si les manifestacions
més massives
que hi va haver el 77
en contra del terrorisme,
si ens han servit
com a argument democràtic
per dir
la majoria del poble
rebutja algunes opcions
o defensa algunes opcions,
la manifestació del dia 11 de setembre
per les mateixes raons
va ser, com dic,
massiva, pacífica i explícita.
Jo celebro que el meu país
tingui debats tranquils,
naturals, espontanis.
L'únic que reivindico
i reivindiquem des del PSC
és que es faci
d'una manera molt clara
i que no jugui
amb la desinformació de la gent.
I com que és explícita,
el missatge de la manifestació
és explícit,
això obliga els partits
a debatre explícitament.
A posicionar-se.
I a més,
i a més,
i a portar-ho
en un programa electoral.
Si hi ha una cosa
que jo crec que ha fet
un flac favor
a la democràcia a Espanya
i a Catalunya
és el que ha passat
arran de les darreres eleccions generals.
No és concebible
en cap país civilitzat,
modern,
occidental,
que un partit
porti un programa
i l'endemà
aquest programa no vagi.
Això és
minar els fonaments
de la democràcia.
No pot ser que un partit
un president
digui que vol fer unes coses
i l'endemà
de guanyar per majoria absoluta,
el president Rajoy
apliqui la recepta
totalment contrària.
Això no és democràcia.
I per la mateixa raó
critico
que si Convergència
ha fet
aquesta evolució
sobiranista
i independentista
l'ha d'explicitar
en el seu programa electoral.
Ja no val
jocs de trileros.
Ja no val
dir
plenitud nacional,
transició nacional,
nou horitzó.
No, no, no.
Independència.
Un estat més
amb totes les de la llei.
I aquesta tensió,
aquest punt,
doncs que sigui
el primer del programa.
Jo el que dic
és que
el procés actualment,
el moment actual
del país
és molt complicat,
amb una crisi molt profunda.
Això,
per alguna gent,
el procés cap a la independència
és vist
com un remei miraculós
que jo nego,
que jo nego,
em sembla que no és
un remei miraculós,
Javier Villamallor
creu que no ho és
i que crec que hem de tenir
un debat
on la gent sàpiga
les implicacions.
No el xantatge.
No la por.
No, no.
La informació real.
El tom és al revés.
És a dir,
qui està venent la por.
No, no, no.
Jo l'està venent també.
No dic Convergència.
No, no.
No dic Convergència.
No, no, no.
A partir del que ha fet el modelo
diu una nova situació política
i abans dius
ara la situació política
que tenim fins ara
que estem en una situació
de crisi molt forta
i les polítiques
de retallades
no han portat cap sortida
i el procés
de la nació
de l'estat espanyol
les relacions
Catalunya-Espanya
cada vegada
està més fotuda
i això estem d'acord
diguem-ne
fins ara
la realitat actual
no ens dona una sortida
a la crisi positiva.
Estem pitjor ara
que fa dos anys
molt més pitjor
i estem a punt
de demanar el rescat a Europa
que hi hagi una gent
que digui
escolta
potser la independència
ens cridia
millors condicions
jo no he dit mai
la sol·licitat
ens cridia millors condicions
jo crec que aquesta posició
és tan respectable
com l'altra
l'únic que hi ha una realitat
que l'altra
ja s'ha confirmat
que no ens dona resultat
perquè la crisi
s'ha aguditzat
i amb això
responsable de competència
de Catalunya
avui com a poble
social estem pitjor
a veure
les retallades
perdona
deixa'm acabar
les retallades
amb educació
amb sanitat
al començament
de curs d'ahir
amb el govern
dels millors
el govern dels millors
que havia de ser un govern
és tremendo
el govern dels millors
ens porta a un model
que primer era Eurovegas
ara Barcelona igual
però no un model
d'I més D
el PP feia igual
acabo
acabo
acabo
jo vull dir
que en partit
del que diu
la situació
la situació actual
de relació
Catalunya-Espanya
jo crec que això
està trencada
no és possible
recomposar-ho
per què?
perquè Espanya
o l'estat espanyol
el govern
no tenia interès
llavors
hi ha una gent
que ha fet una voció
i ha dit
escolta'm
provem la nova situació
llavors
jo proveixo
amb tots els debats
estic d'acord
ara
diria
és aventurer
no ho sé
i a estudis econòmics
diuen que la millor
seria més positiu
ara
que no és fàcil
no
jo no sóc dels que dic
de mala independència
això és un procés
molt llarg
un procés molt llarg
a veure
Òscar
i després
per aquí anava
Òscar
jo t'escolto
i a més a més
he escoltat altres companys
de la teva formació
que introduïu
en el tema
de la manifestació
com a també
com un element
que doncs
ha col·laborat
en aquesta repercussió
tan massiva
el tema
de les retallades
és el discurs
que us toca
i el respecte
vull dir
vagi per avançat
faltaria més
però vull dir
el respecte
però no te'l comparteixo
vull dir
a veure
és a dir
si t'he de començar
a parlar
com ja s'ha parlat
diverses vegades
hem coincidit
en aquestes tertúlies
de com ens hem trobat
la Generalitat
qui m'ha anat abans
etcètera
si hem de començar
a parlar
vull dir
tu tens arguments
nosaltres també en tenim
jo l'únic que et dic
saps perfectament
és que
en moltes coses
de la situació
del país
vosaltres
ja hi esteu d'acord
també
ja compré
com la Generalitat
no estic parlant
vosaltres penseu
que algunes mesures
de contenció
no són adequades
s'hauria de prioritzar
unes altres
aquí és on està el debat
però que tenim
una situació
de dèficit fiscal
i us heu posicionat
a fort del pacte fiscal
és evident
a partir d'aquí
compartiràs amb mi
d'entrada
que és lògic
i és comprensible
que si el govern
es veu obligat
per la situació
ja parlo de l'herència
ja parlo pels veïns de Madrid
que no ens estimen gaire
de com ens estan
apretant
i ens estan acollant
la situació
no és capriciosa
arran d'aquestes paroles
de l'Òscar
que feia referència
a lo del pacte fiscal
no tenen també
tota la sensació
vostès quatre
que representen
a quatre formacions polítiques
que la reivindicació
o la negociació
del pacte fiscal
que anirà
d'aquí uns dies
a la reunió
entre Artur Mas
i Mariano Rajoy
queda absolutament superada
com a mínim
pels manifestants
que van sortir
al carrer a Barcelona
el dia 11
jo és que no
només que l'Òscar
se m'ha mitja enfadat
no no
jo no m'enfado
a veure
amb tu dones marxa
no però quan he dit jo
no però Ricard
és que jo he dit
que al govern dels millors
no hi havia ningú de Tarragona
i s'ha emprenyat
no hi ha ningú de Tarragona
al govern dels millors
però això és important
no home
però és que s'ha emprenyat
però hi ha o no hi ha ningú
no no però jo
és que no és un debat
però hi ha algú
o no hi ha ningú
però di una veritat
no té que sentar malament
el pacte fiscal
jo sempre vaig dir
quan va sortir president Rajoy
perquè parlen de president Rajoy
i no és que sigui una persona
ni crispada
ni anticatalà
etcètera
etcètera
és una persona normal
i corrent
a més és molt galler
que ell
vull dir
i entén
bueno pues escolta
Mòscar
ja ho diràs tu
jo t'ho dic
que jo coneixent
què tracta amb ell
i ni de conya
tot això que dieu
i tractarà amb el pacte fiscal
amb Artur Mas
i buscarà el millor
finançament possible
amb el president Mas
quin problema hi ha
que per més
les retribucions
que ens donin de Trump
doncs que hi ha una crisi
i no es recaudarà més
perquè hi ha una crisi
es galopant
però la pregunta jo seria
si arribessin a un pacte
a un acord
a un principi d'acord
al govern català
i al govern central
tu creus que això
d'alguna manera
ja seria suficient
per tota la gent
que es va manifestar
a la diada
i per tant
jo el que plantejava
era el canvi d'escenari
que semblava que hi havia
per la multitud
que havia sortit als carrers
jo és que crec
que hi havia molta gent
que estava a la manifestació
que estava pel tema
del pacte fiscal
i no tant per la independència
ara dirà l'Òscar
coneixes tothom
doncs sí
conec una gent que hi va anar
que són catalanistes
i independentistes
i que anaven pel tema econòmic
ara
de crits a favor
del pacte fiscal
no es van sentit
jo et dic una gent
que ho va dir
que no volen la independència
però volen un pacte fiscal millor
però igual que la manifestació
va ser molt clara
i molt explícita
jo
el transcurs de la manifestació
jo crec que la convocatòria
no va ser tan clara
i tan explícita
de fet
a mi em passa
com alguns companys
que han dit aquí
que hi havia moltes raons
per les quals
la gent es va manifestar
no totes
ni exclusivament
per la independència
sinó que també hi havia gent
que potser estava
per la situació
de retallades
en els serveis socials
i en els serveis públics
la plataforma va dir ben clar
quina era la convocatòria
quin era el motiu
i que era el problema
del qui venia
i no se sentia identificat
amb el lema
era el seu problema
que se'l comptava
com a independentista
el que no considero
que no és de rebut
és que els que no
convocàveu
o els que no convoquem
vinguem a interpretar
cadascú a gust
a gust del consumidor
la finalitat
o diguéssim
l'esperit
de la convocatòria
no no
però jo el que crec
l'únic que estic dient
és que em sembla
que és tan massiu
i tan important
el nombre de persones
que crec que
la convocatòria
que es va fer
independentment
dels organitzadors
que van fer una bona feina
van fer una organització impecable
i no va haver-hi cap problema
el que dic és que
em sembla que
com es va fer la lectura
pels mitjans de comunicació públics
i especialment
pel partit que governa a Catalunya
no s'estava fent
una convocatòria
tan explícita
els dies abans
i les setmanes abans
cap a la independència
sinó pel suport
al pacte fiscal
això és el que he dit
no he parlat dels organitzadors
he parlat
de com els mitjans de comunicació públics
i el principal partit del país
ara mateix
va fer la lectura
de la convocatòria
d'aquesta manifestació
perquè la gent
moltíssima gent
pensava que anava
a un acte
prèviament
a un acte
vinculat al pacte fiscal
que és el que
el president Mas
va esgrimir com a argument
també va haver-hi
una evolució
en aquesta convocatòria
i al final
ha estat un clam
independentista
això no ho nego
no nego el que va passar
el dia 11
senyors
estem a punt d'acabar
la tertúlia
el debat de política a Catalunya
creuen que va definitivament
a un independentisme
unionisme
si em permeten aquesta expressió
és a dir
entre les forces polítiques
que clarament
busquen un estat propi
i les altres
que volen continuar
vinculats
i dins
de l'estat espanyol
i que això serà
el que tindrem
en els propers mesos
hi hagi o no
hi hagi referèndum
independentistes
d'una banda
unionistes
o si
en fi
busquem una altra expressió
si volen
jo crec que els estudis
Ricard
els estudis d'opinió
que s'han fet
en democràcia a Catalunya
demostren que hi ha dos eixos
per
estructurar la societat
l'Espanya-Catalunya
l'independència
federalisme
si vols
o autonomisme
i l'esquerra-dreta
aquests dos eixos
continuen
per mi
ubicant
una persona
ideològicament a Catalunya
i cadascú
pot sentir
d'esquerres independentistes
però ara quedarà molt més la que és A o B
o independentista
el que passa és que hi ha un factor nou ara
o sigui
el fet d'esquerra-dreta
jo crec que era un factor més determinant
que ara
amb el tema esquerra-dreta
s'ha d'efigir el tema nacional
per a la situació actual
que ara
la nova situació fa
que el tema esquerra-dreta
si només fem aquest tema
i no l'efigim
o no hi situem
el tema
quedarem
diguem-ne desplaçats
jo el que plantejo
si queden com més diluïts els matisos
i que per tant
estarem davant d'un debat
entre A o B
independència
no, no serà un debat A o B
no?
no, no serà un debat A o B
perquè el president Mas
ja veuràs com
s'inventarà alguna cosa
que ja d'aquí 10 anys
que no sé què
el president Mas
no es presentarà
en unes eleccions
dient
jo soc independentista
i voler
no ho farà
i si no tens el temps
ja ho veu
no ho farà
Òscar
serà un debat entre A o B
si em permeten
serà un A B
i un A B intermèdio
penso que sí
el que passa que també
en la línia que deia el Samenter abans
vull dir, a veure
hi ha una feina a fer també
d'intentar reforçar encara més
aquesta majoria social
sí, però insisteixo
serà reforçar això
una opció A
si és la independentista
B
si és la de continuar
dins de l'estat espanyol
en la línia del que deia
l'amig Samenter
carai, tot és en la línia
del que dió Samenter
no, no
permeteu-me recordar una cosa
que ell és més veterano que nosaltres
són més joves
i en el bon sentit
no, bé
no, llegeu
llegeu
té més experiència
no, no
desdiu el Jurep Ramonet
avui al País
i fa unes explícies
al País
al País
al País
moment
a finals dels anys 70
un eslògan molt famós
dels socialistes
deia
som catalanistes
i d'esquerres
per les mateixes raons
a nosaltres
no ens agrada
que ens portin
al terreny només
de la Catalunya independent
o de l'Espanya
ens agrada parlar
de l'esquerra
o de la dreta
perquè per nosaltres
les relacions socials
i les classes socials
continuen existint
i els problemes socials
continuen existint
i hi ha gent
que amb el debat
de la bandera
identitari
i nacional
vol tapar
altres debats
que passen
a la societat catalana
i per tant
aquí ens hem col·locat
a un costat de la taula
les forces més de centre-esquerra
i a un altre costat de la taula
s'han col·locat
les forces més de centre-dreta
i jo entre-dreta i-dreta
i si ens col·loquéssim
en funció
d'aquest discurs
independentista
o no
estaríem ubicats
de forma diferent
per tant jo crec
que en hores de la claredat
que tothom expliciti
el que vol
els objectius polítics que té
i
Acabem la tertúlia
el que sí que em sembla
una cosa clara
és que amb això
coincidiran segurament
els nostres contrapulis
que estem davant
d'uns mesos
realment apassionants
políticament parlant
Josep Acero
Òscar Busquets
Josep Sementer
Javier Villamallor
quatre persones
que representen
quatre formacions polítiques
a la nostra ciutat
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els ullens
de Terraona Ràdio
que vagi bé
bon dia
bon dia
bon dia