Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquesta jornada,
d'aquest dimarts 25 de setembre.
Avui aquest qui els parla està en clara minoria,
perquè ens acompanyen tot dones.
Tot dones i polítiques, a més a més.
Saludem, anem saludant.
Begoña, Floría, portaveu del Govern Municipal,
tinent d'alcalde del PSC.
Molt bon dia, benvinguda.
Moltes gràcies, molt bon dia.
També s'acompanya Victòria Forns,
portaveu del grup municipal de Convergència i Unió,
a l'Ajuntament de Tarragona.
Victòria, bon dia.
Molt bon dia.
I diputada del Parlament.
I de fet, enllaçarem un dels temes que tractarem
a aquest debat de política general.
I marxarem d'aquí corrents cap al Parlament.
Això mateix, perquè de fet es fa la tarda, no?
La tarda, la tarda.
Sí, però tenim reunions abans, sí.
Doncs parlem d'aquest debat de política general, també,
i també ho farem amb Judit Eres, regidora del Partit Popular.
Judit, molt bon dia.
Bon dia.
I a Marga Santís, regidora també de l'Ajuntament,
i es diria per Catalunya Avers.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Agafi n'aire, perquè han vingut corrents.
Acaben d'arribar pràcticament la Victòria,
no, Victòria i l'aire, però acaben d'arribar corrents.
Li hem tranquil·litat.
Què podem dir d'aquest debat de política general?
Què n'esperen?
De fet, Convergència i Unió ja ha dit
que vol fer una consulta sobiranista
perquè el poble de Catalunya pugui decidir
determinar el seu futur.
Victòria, és a dir,
aquest seria una mica el punt de partida
d'aquesta jornada que avui comença el Parlament de Catalunya.
Bé, de fet, jo crec que aquesta tarda,
amb la intervenció del president,
tots estem expectants i emetents
a quin serà el contingut de la seva intervenció,
però, certament, jo crec que serà un debat de política general
que anirà molt més enllà del que aninici nosaltres
podíem imaginar, no?
Sobretot per tot el que ha contegut
en les últimes setmanes
i des de l'11 de setembre cap aquí,
tot i que voldria fer alguna apreciació, no?
Jo crec que el president Mas va ser molt clar
quan va fer el seu debat d'investidura,
perdó, el seu discurs d'investidura
i aleshores parlava del pacte fiscal
com un punt d'inflexió també en aquest mandat, no?
I hem vist quin ha estat el resultat
de l'intent de negociacions, doncs,
que ha fet el president una i una altra vegada
i el govern de la Generalitat
i quina ha estat la resposta del govern de l'Estat, no?
Si és cert, com tu apuntaves,
que el grup parlamentari ha fet arribar
tots els grups parlamentaris representats
al Parlament de Catalunya
a una proposta de resolució,
em diuen que no,
doncs ho la farà arribar.
De fet, s'ha fet pública una proposta de resolució.
S'ha fet pública pels diaris,
però no ha arribat a tots els grups parlamentaris
i la discursió és aquesta tarda a les 4.
La discursió és aquesta tarda
i després tenim tres dies
perquè els grups parlamentaris es posin d'acord, no?
En quines poden ser les conclusions?
Es poden arribar i, per tant,
el debat sobre els continguts
i els acords que podem assolir
en aquesta proposta de resolució
que, com tu molt bé deies,
parla d'una consulta popular, no?
Begoña, Judit, Arga, no sé.
Bé, la veritat és que la setmana que s'obre,
a veure,
és realment una setmana molt interessant
en quant a un debat que ja ve d'enrere.
El problema, per part del Partit Socialista,
el que pensem, però,
és que caldria que aquest debat
també ens aclarís una mica
cap a on ens vol portar
el president de la Generalitat,
que és quelcom que no ha aclarit
i que això preocupa
i més en una situació
i un context tan difícil amb el que estem
i que on hi ha molts problemes
i on tenim un nivell de retallades altíssim,
on no sabem si acabarem
tan intervinguts o no
pel govern de l'Estat,
on no sabem si això significarà
que els nostres hospitals
i les nostres escoles
encara aniran a pitjor,
i que, a més a més,
no tenim molt clar
quin és el paper en aquest cas
de Convergència i Unió
respecte als seus objectius,
perquè sí que parla
de major poder per Catalunya,
però en uns llocs
se deixa intuir
que és independentisme,
com el dia de la manifestació
que es anava darrere
d'una pancarta,
però després costa molt
de dir la paraula independentisme.
Per tant,
no sabem on ens porta tot això.
I, abans,
en qualsevol cas
el que sí que coincidim
és que cal un nou model
de relació de Catalunya
amb Espanya,
en aquest cas,
amb l'Estat,
i que, en aquest cas,
el que sí que proposem,
i de fet l'alcalde ja ho ha anunciat,
i el grup municipal socialista
presentarà una moció
en el proper plenari ordinari,
que serà l'octubre,
que qualsevol consulta
que es dugui a terme
inclogui l'opció
de la via federal.
Perquè, si no,
seria parcial
si només consultem
sobre la independència,
i no és realment
una consulta
d'autodeterminació
sobre cap a on vol anar
el poble català,
i, per tant,
si hem de parlar
cap a on vol anar,
també hem d'incloure
la via federal.
que és una de les vies
perquè hi ha molta gent
que no volem sortir
del model d'Estat
tal com està plantejat,
però sí que volem
un nou model de relació,
en aquest cas,
un model federal,
que és un model
perfectament vigent al món
perquè aquells països
que amb un federalisme
avançat estan funcionant
i estan funcionant
molt bé.
Bé, i ho deixo aquí
perquè, si no...
Aneu intervenint, eh?
Com vulguis, Judit.
Si vols parlar tu,
doncs mira,
a veure, en principi,
la proposta,
la famosa proposta
de resolució
que sembla que presentarà
Convergència
aquesta tarda
al Parlament.
Aquesta proposta
de resolució
jo l'acabo de llegir ara
perquè ha sortit publicada
al diari de Tarragona.
Sembla mentida
com algunes propostes
de resolució
tenen un gran
ressòm mediàtic
i altres partits
fa temps que han presentat
una proposta de resolució
que per veure-la
has d'anar al web del partit.
que tenim presentada
una proposta de resolució
per a aquest debat
del Parlament.
Aquesta proposta
de resolució
que no s'ha parlat
i no s'ha negociat
en cap partit,
si més no,
no s'ha negociat
amb iniciativa
amb el grup parlamentari
d'iniciativa,
tot i que va sortir
el portaveu de Convergència
dient que s'estava parlant
amb iniciativa,
no s'ha fet.
Això també és una manera
de veure
com s'ha gestionat els temps
i com s'ha gestionat
la comunicació
de cara a aquest debat
de política general.
Aquesta proposta
de resolució
no inclou,
no inclou,
ell ha fet una lectura
així molt ràpida,
però no inclou
de cap manera
el fet de convocar
cap consultant
i cap referèndum
per donar veu
als ciutadans
sobre quin model
d'estat volen
o si es volen pronunciar
respecte a la relació
que ha de tenir
Catalunya a Espanya.
És una d'aquestes
propostes de resolució
de Convergència
les que han fet
tota la vida
que juga una miqueta
a la puta i la Ramoneta
i diu una cosa
i diu una altra
i depèn de qui ho llegeixi.
De fet,
em sembla que la podrien votar
fins i tot
als senyors del Partit Popular,
pel que he llegit jo
el que és
no l'exposició de motius
evidentment
sinó els punts
els punts finals
de la proposta de resolució
cosa que no m'estranya
perquè fins ara
el Parlament de Catalunya
tot el que estan aprovant
sobretot en mesures econòmiques
els està votant
el Partit Popular.
A banda d'això
la senyora Fons
ha parlat
de la gran tasca
de l'Artur Mas
defensant el pacte fiscal
que portava el seu programa.
Sí,
l'Artur Mas
al seu programa
portava una proposta
de pacte fiscal
i aquest pacte fiscal
s'ha atrevit
a anar-lo a negociar
a Madrid
després d'una manifestació
multitudinària
que era per molts motius
que de fet
era una manifestació
independentista
per molt que els de Convergència
la volguessin
la volguessin entendre
com una manifestació
pel pacte fiscal
no la convocaven
pel pacte fiscal
en absolut
és cert
que allí confluïen
moltes sensibilitats
i aquesta famosa negociació
ha durat dues hores
qualsevol persona
que hagi negociat
mínimament
al llarg de la seva vida
ja sigui com delegat
sindical
que és el meu cas
o en altres condicions
una negociació
que dura dues hores
és que vas amb ganes
de sortir
amb un no
per poder fer
una altra cosa
perquè això és el que va passar
amb aquella famosa reunió
entre Rajoy
i l'Artur Mas
el senyor Artur Mas
va entrar allà
com a president
de Catalunya
amb un gran alu
amb un gran alu
de representativitat
amb una figura
amb una figura
gairebé messiànica
d'anar a defensar
d'anar a defensar el futur
del país
i va sortir
investit candidat
de convergència
per unes eleccions
i això ho veurem
en aquest debat
de política general
perquè si això serveix
per fer una mena
d'acte cerimonial
perquè el senyor Mas
es presenti
o es posturi
com a candidat
tindrem un problema
molt gran
un problema
de legitimitat
democràtica
en l'ús de les institucions
Judit
Bé, em sembla que avui
al diari Tarragona
sortien declaracions
de Victoria Forç
dient que a Espanya
ja és hora
que miri cap a Catalunya
jo li diria
a la senyora Forç
que a Espanya
mira a Catalunya
i de fet
el fons de liquiditat
al qual s'ha acollit
a Catalunya
avui hem parlat
que en tota regla
un rescat
de 5.000 milions d'euros
crec que sí
que a Espanya
mira cap a Catalunya
està clar
que ningú deixa diners
si no és
en una sèrie
de condicionaments
els condicionaments
no han sortit a la llum
però bueno
se suposa que serà
un equilibri pressupostari
entre la despesa
i els ingressos
la qual cosa
és el més lògic
i el més normal
vist lo vist
el que estem patint
a Catalunya
i a Espanya també
estic d'acord
amb la Begoña Florio
que seria interessant
que el senyor Artur Mas
aclarís una vegada
amb el discurs
d'aquesta tarda
què és el que té a l'agenda
què pensa fer
pensa convocar
un plebiscit
perquè si convoca eleccions
és un plebiscit
en tota regla
jo crec que
nosaltres
el Partit Popular
la posicionament
que té és molt clar
vull dir
la presidenta
de l'Alícia Sánchez Camacho
ja ha anunciat
que si aquesta deriva
cap a l'independentisme
que porta al cap
el senyor Artur Mas
que ja veurem
com se'n surt
d'aquest jardí
que s'ha ficat
ja ho veurem
evidentment nosaltres
no estarem al seu costat
no votarem els pressupostos
de cap de les maneres
com no podia ser
una altra cosa
nosaltres pensem
que s'han de parlar
de les coses
que afecten a Catalunya
que són coses
temes d'economia
temes d'atur
temes de creixement econòmic
de creació
d'illocs de treball
aquestes són
els problemes
de Catalunya
i allò de més
no entrarem
en aquest debat
jo crec que hi ha
una clara intenció
d'esviar l'atenció
jo crec que el president
Mas ha estat sempre
en aquest sentit
claríssim
des del començament
des de l'inici
jo dic que en el seu
discurs d'investidura
ja parlava d'aquesta qüestió
crec que és veritat
que s'han esgotat
totes les vies
per al tema de la negociació
si ho va votar el 2009
el model de finançament
perdoni
per anar a negociar
el pacte fiscal
ha necessitat
que surti
jo m'agradaria
poder acabar
amb el meu argumentari
després podem entrar
en el debat
que vulguem
les he escoltat
amb tota l'atenció
perquè a més a més
em sembla que
és un exercici
també democràtic
escoltar el que pensen
molt democràtic
jo crec que la legitimitat
del president
està a prova de bomba
jo crec que a més a més
en aquests darrers dies
no només
els votants
de Convergència Unió
sinó
molts i molts ciutadans
que són
de consignes diferents
i per tant
de pensaments diferents
estan al costat
del president Mas
i de la manera
en com està conduint
de la manera
en com està conduint
un moment
llibrià històric
per Catalunya
jo crec
que el president
Mas ha demostrat
i de manera
fe feent
que el que més
li ha preocupat
fins ara
ha estat el tema
de la crisi
i per tant
perquè aquí sembla
que ara desviem
cap altres qüestions
el tema de la crisi
l'ha ocupat
durant gairebé dos anys
jo crec que ha intentat
fer totes les mesures
possibles
per tirar endavant
del país
i de fet
és que censura
absolutament
de totes
les enquestes
que se li fan
com una persona
que no li ha fet
en aquest sentit
no l'ha desgastat
el tema
dels reajustos
necessaris
que s'han hagut
d'anar fent
i després
hi ha una altra qüestió
a veure
vostès em diuen
el debat
o la reunió
que s'estableix
entre Rajoy
i el Mas
i diria
que abans
ja s'escalfava
ja estava escalfada
perquè el senyor Rajoy
el dia abans
i dies abans
ja estava dient
que no rotundament
al pacte fiscal
rotundament
rotundament
ara fins i tot
és que
potser algú pensava
que li diria que sí
a veure
jo crec que
la pantomima
ha d'anar a Madrid
a fer aquesta petició
el que dèiem
és que és un tema
molt serió
per la faxaló
en dos hores
en aquest cas
quan nosaltres analitzem
la situació de Catalunya
el menys teniment
que tenim
des d'Espanya
jo crec que és una cosa
que s'ha de reconduir
el finançament
el finançament
de Catalunya
jo crec que és una cosa
que estem d'acord
jo crec que la majoria
dels catalans
i després hi ha una cosa
jo voldria
només un exemple
perquè resulta
que quan parlem
del cas basc
tothom mira amb admiració
i quan parlem
del cas català
nosaltres tenim
una quota de solidaritat
superior a molts altres
i en aquest sentit
hi ha un abús absolut
per tant
però home
aquí
perdona
en aquest moment
fa cinc minuts
la senyora
Eres
representant el Partit Popular
no deia la mateixa cosa
jo en el meu article
perdona
les meves declaracions
no, no, no
rectifica perquè no hi dia d'això
perdona
tu estaves dient
que jo parlava
que Espanya no mira cap a Catalunya
i certament no ha mirat
i no ha mirat
com havia de mirar cap a Catalunya
de totes maneres
no, escolta
jo crec que no ha estat receptiva
les demandes de Catalunya
i ara jo crec que és un moment cap dalt
en el que necessàriament
necessàriament
hem de ser tractats
de manera diferent
què vols dir
quan que diu
que Espanya no mira cap a Catalunya
es tracta que se'ns fa
és del tot injust
un diàleg
que no és la primera comunitat
escoltem que diu
que guanyar Floria
que paga més a l'estat
perdoni-me
escoltem que diu
que guanyar Floria
que si m'enquenem una mica d'ordre
senyora
senyores
jo només vull fer una pregunta
perquè crec que
a veure
la història ens demostra
només cal anar enrere
des de la reforma fiscal
les altres qüestions
que el Partit Popular
i Convergència
han sigut capaços d'entendre
en el 99% dels temes
sempre
històricament
en èpoques anteriors
i ara
el que a mi no m'arriba
o crec que la ciutadania
es pregunta
és com és que
en un tema de relació
d'estructura
de model de país
Convergència
que té
un poder de diàleg
amb el Partit Popular
i també a nivell de Catalunya
amb el Parlament
durant aquests dos anys
no ha pogut
conduir
un procés
de negociació
amb majors nivells
d'èxit
perquè el que hem anat
és a la confrontació directa
i per tant
quan tu vas
a la confrontació directa
i despatxes un tema
tan important
com el pacte fiscal
en dues hores
quan aquí
s'estan negociant
durant molts anys
per una millora
del finançament
i que en aquest cas
vull recordar
que la millora
del finançament
més important
en època democràtica
que hi ha hagut
en aquest país
ha sigut
en època
de José Luis Rodríguez Zapatero
un govern socialista
i amb un govern
a Catalunya
amb tres partits
d'esquerra
amb aquest tema
jo crec
que convergència
en aquest sentit
més enllà
de les raons
que siguin de fons
i que jo crec
que embolicar-se
amb la bandera
i ho dic
des de
com a metàfora
és una manera
que permet
de forma
perquè vas a les emocions
tapar algunes coses
que des del raciocini
és difícil d'explicar
que és una política
de retallades
molt
on hem sigut
laboratori
d'Espanya
a Catalunya
un any abans
i hem començat
aquí amb el tema
de les retallades
ideològiques
perquè amb la crisi
s'han fet retallades
ideològiques
d'atac directe
als serveis públics
i és un model
i jo el respecto
però no és el model
de l'esquerra
és el model
de la dreta
que governa
i en aquests moments
utilitzant
la polèmica
sobre un model de país
i d'un enfadament general
que existeix
i que tots compartim
perquè tots compartim
que el model
de relació amb Espanya
ha de ser diferent
ha de ser diferent
això ho compartim
aquesta part
el que no acabem d'aclarir
és el nostre president
cap a on ens vol portar
i això
en una època
d'incerteses
i de crisi econòmica
important
és molt difícil
i jo em sembla
que està molt clar
cap a on ens vol portar
el president Mas
el president Mas
ens vol portar
en unes eleccions
i el que ha dit
la senyora Victoria Ford
de fet
acaba de confirmar
d'alguna manera
aquesta hipòtesi
en unes eleccions
que es presenten
això es veurà
es veurà a les quatre
a les quatre es veurà
amb unes eleccions
plebiscitàries
amb un president
amb una figura
és veritat
molt reforçada
que durant els últims temps
s'ha vist molt reforçada
perquè ha assumit
d'una manera
absolutament
messiànica
tota una pulsió
que hi ha al carrer
amb tota la raó del món
per una relació
amb l'Estat
que és absolutament insuficient
que arrenca
que arrenca ja
de la famosa sentència
de l'Estatut
i que s'ha anat
s'ha anat
engrossint
entre altres coses
perquè han anat afluint
moltes més coses
producte també
de les polítiques
que en aquest moment
està aplicant
el mateix partit
d'aquest president
que s'ha convertit
en una figura
diguéssim
providencial
el senyor Mas
és veritat
té una figura reforçada
però el senyor Mas
que està en minoria
al Parlament de Catalunya
i necessita
aprovar
tot el que presenta
el Parlament de Catalunya
amb els vots
dels senyors
del paper
i ho fa
necessita
una majoria
còmode
necessita
una majoria
còmode
i va cap a un plebiscit
cap a unes eleccions
que les està presentant
com un plebiscit
sobre la seva figura
que presentarà
com un plebiscit
sobre la relació
de Catalunya
amb Espanya
i que després
interpretarà
com un referèndum
sobre les seves polítiques
per avalar
les retallades
que ara mateix
està practicant
i potser
hauríem de recordar
que sí
la figura
del senyor Artur Mas
està reforçada
ningú no es fot
amb l'Artur Mas
però l'Artur Mas
porta també
el Boi Ruiz
la Irene Rigau
el senyor Mas Culell
i tota aquesta colla
de consellers
que formen part
del govern
del senyor Artur Mas
que és el que estan
aplicant
totes aquestes polítiques
absolutament antisocials
i de retallades
i aquest és l'escenari
que tenim
no, volia dir
que no ens limitem
només a parlar
de l'equip
o dels consellers
que recolzen
l'Artur Mas
amb aquesta proposta
jo crec que hi ha
moltíssima gent
al carrer
que no està
nascut d'acord
amb com està
el caire
que està adquirint
aquesta qüestió
alcaldes convergents
per exemple
sí, sí, sí
alcaldes convergents
no en conec cap
jo no crec
que la figura
del senyor Artur Mas
ara mateix
estigui reforçada
en absolut
els empresaris catalans
no l'estan recolzant
vostè és l'únic
que té d'opinió
l'únic que té d'opinió
no, l'únic que té d'opinió
ho explica claríssimament
la reacció
dels empresaris catalans
vull dir
jo crec que s'ha ficat
en un jardí
que difícilment
ara ja veurem
com se n'en surt
i evidentment
insisteixo
la pantomima
de la reunió
a Madrid
perquè la va demanar
i evidentment
que dues hores
de reunió
no donen permès
com per saber
hi ha una resposta
que tenia anticipada
revisar
el pacte fiscal
ara no és el moment
el país
Espanya
quan parlo del país
no està en condicions
ara
de donar
beneficis
ni privilegis
a cap de les comunitats autònomes
i el que Catalunya
és el que paga més
la història de sempre
que sempre remetim el mateix
no, Catalunya no és el que paga més
no és el que paga més
no parlem de privilegis
no parlem de privilegis
no, no
és que no en tenim
de privilegis
no en tenim
només dic
que Catalunya
no és la comunitat autònoma
que paga més
hi ha un dèficit fiscal
evident
hi ha un dèficit fiscal
però no parlem
és que no es parla mai
dels 8 anys de tripartit
que ha dissat un forat
com el que ha dissat
a veure
que viene el coco
i ja no serveix
que viene el coco
i ja no serveix
que viene el coco
i ja no serveix
hi ha hagut una herència
que parli ara
era una herència
que s'ha tocat
el senyor Rajoy
perdona
i l'herència
acaben d'anar
de tota la burbuja
immobiliària
deixem parlar
Victòria Forn
és que ha tingut moltes relacions
així m'agradaria
poder tenir l'ús
de la paraula
si s'ha tocat
una herència
si s'ha tocat
una herència
si s'ha tocat
que viene el coco
ja no serveix
si s'ha tocat
si s'ha tocat
si s'ha tocat
si s'ha tocat
aquí hem parlat
de moltes coses
i entenc que totes elles
tenen relació
en el moment
en què ens trobem ara
certament
perquè no hi ha res
que no tingui connexions
amb la història
i amb el passat
certament
nosaltres estem parlant aquí
de la crisi
de les retallades
i d'unes retallades
a més a més ideològiques
que tenim una crisi
que tenim una crisi
és evident
que la crisi
no només és a Catalunya
sinó que és en tota l'estadi
que ha sigut a Europa
però a Europa se'n surt
i nosaltres encara
no hi ha moltes dificultats
que s'han hagut de prendre mesures
és evident
és evident que s'han de prendre mesures
un quan té un malalt
en situació de gravetat
el que ha de posar
el que ha de posar
són els remells
perquè se'n surti
i per tant
el president Mas
i el govern del president Mas
el que ha fet és
davant d'una situació
de deute
i de dèficit
com mai havíem viscut
a Catalunya
posar les mesures oportunes
el que no podem
és escudar-nos
de manera dogmàtica
sempre
sempre
en la crisi
perdó
amb el tema
de les retallades
i retallades ideològiques
què farien vostès
és que clar
jo crec que si el tripartit
continués governant
ja estaríem en situació
de fallida absoluta
el país
i això ho ha entès
tota la ciutadania
amb això està d'acord
o d'octubre
per tant
en aquest moment
en aquest moment
en aquest moment
en aquest moment
el que ha fet
el govern del president Mas
el president Mas
i el govern
que té a darrere
és intentar
posar ordre
en una situació
de dèficit
i de deute
que fa insostenible
el manteniment
del nostre país
i segueixo
a veure
que el president Mas
obri des de
la improvisació
això no sucre
absolutament ningú
senyora
sentís
el president Mas
té clar
clarament
quin és el camí
i on ens porta
i perdona
que certament
el president Mas
ho tenia clar
ho té des del dia
que el van investir
i el tema
del pacte fiscal
era un tema
que era capdalt
per ell
i que a més a més
va dir
des de l'inici
que seria un punt
d'inflexió
en aquesta legislatura
en qualsevol cas
perdó
i
a veure
que evidentment
que queda reforçat
que evidentment
queda reforçat
per tot el moviment ciutadà
que s'ha anat gestant
i que s'ha anat mobilitzant
a través de l'11 de setembre
evident
però
ja
tenia la legitimitat necessària
i ell
va ser una de les persones
i vosaltres ho sabeu
tots els que estem en aquesta taula
no ens enganyem
una de les persones
que va animar
que la gent també n'és
a l'11 de setembre
perquè ell tenia clar
quin era el full de ruta
el té claríssim
i perdoneu-me
tots els dubtes
que pugui
moment
jo crec que
és fora de lleut això
no sóc vint
que el president
de la Generalitat
és el representant
de l'Estat
no
no
és president de Catalunya
no no
és president de l'Estat
és el president
de Catalunya
és el representant
de l'Estat
de Catalunya
aquí sí que no puc
estar d'acord
en absolut
amb la senyora
aquest centralisme
que ens ha portat
en aquest escenari
això sí que no
els catalans
són els que han decidit
qui és el president
de la Generalitat
els catalans
són els que han decidit
qui és el president
de la Generalitat
els catalans
fins al moment
que jo sàpiga
i Catalunya no és cap estat.
Catalunya és un país, Judit.
I l'objectiu aquest...
A veure, la manera aquesta de recentralitzar
tan obsessiva
que l'actual govern del Partit Popular
és la que ja portem amb aquesta figura.
Única indissoluble
que sento parlar al Partit Popular
en els darrers dies, la veritat és que em fa
una mica de besarda.
L'Espanya, aquesta única indissoluble
de la qual s'està parlant en els darrers dies,
sincerament, crec que els catalans
amb això no hi comprarem.
I el Partit Popular ha de ser a fer un gir
i no podem continuar així.
Victoria, una mica la pregunta que jo et feia abans,
o la reflexió, diguem-ne, perquè estem totes reflexionant
en aquest sentit, o la que jo em faig,
la torno a dir.
Vull dir, un partit que és Convergència
que ha estat capaç de posar-se d'acord
amb el Partit Popular en el 99% dels temes,
em costa molt d'entendre...
Convergència no és capaç de posar-se d'acord
amb molta altra gent.
No, però en aquest cas estem parlant
dels últims temps i estem parlant també
d'èpoques anteriors.
Però, perdona, moltes coses s'han devedut
en el Parlament, moltes coses s'han devedut
i s'han votat en el Parlament de Catalunya
i moltes s'han poden haver votat en el Partit Popular.
I moltes altres...
La reforma laboral.
La reforma laboral és un tema molt important.
El tant per cent és molt alt.
En el dia a dia.
En el dia a dia del Parlament, sí, senyor.
Bueno, en qualsevol cas, ja que...
Bueno, te retorno l'argument.
Un partit que és capaç d'entendre's amb tothom,
és molt difícil d'entendre,
que no s'hagi entès,
en obrir una via més fructífera
amb el Partit Popular.
Però, perdona, si no hi ha hagut possibilitat,
no ha volgut de cap manera.
I, perdona, el senyor Mas surt d'aquesta reunió
amb un no rotund, Begoña, i ho sabem tots,
amb un no absolutament rotund.
I et diré més.
Però un tema tan important ja sabíem que passaria.
I diré més, Begoña,
crec que el PSOE va perdre una oportunitat d'or
quan estava governant.
Estem d'acord.
Una oportunitat d'or que ens porta, segurament,
on estem aquí, amb el tema del pacte fiscal.
Jo estic d'acord.
El PSOE no ho va fer
i el PP ho té més difícil perquè...
i, Begoña, si et permeten,
queden cinc minuts, eh?
I el PP ho té.
Potser per aquest debat no venia a compte
perquè potser l'economia era una altra.
No, no és veritat.
Escoltam, tampoc...
Ara, clar, l'economia...
Jo crec que el PSOE va tenir una oportunitat d'or i no la va saber profitar
i en aquest moment això és molt més difícil.
Entenc que pel Partit Popular,
perquè econòmicament estem a l'any,
però sobretot perquè ideològicament estem a les antípodes.
A veure, queden cinc minuts per l'independentisme, Begoña, sisplau.
Abans de Convergència perquè el senyor Durán i Lleida
encara no en parla, per exemple,
ni la senyora Joana Ortega.
O sigui, que no ens entenem a nivell de res...
Queden cinc minuts per les 10
i volíem parlar també del Pal d'Organització Urbana Municipal.
És que ha passat el temps volant, eh?
Volíem parlar també del Pal d'Organització Urbana Municipal
del POM perquè s'aprova divendres
després de 12 anys de periple
i encara que fos allà una impressió prèvia
del que creuen que aportarà en sentit positiu,
si és possible, perquè, clar, hem esperat molt per...
La tranquil·litat d'una vegada per totes.
Perquè, clar, el que és evident
és que cal que una ciutat tingui un pla general
aprovat, sobretot en uns moments
de dificultat econòmica com els que tenim.
I ha estat un pla que ha estat molt difícil de tramitar
perquè, a més a més, hi ha hagut moltes modificacions
legislatives durant tot aquest temps
perquè té una història, el que és molt complicat
i perquè, a més a més,
bueno, de fet, està aprovat inicialment
ja fa mesos,
el que passa que era la Generalitat
la que havia d'acabar de validar
i s'havien de negociar aspectes
en els quals hi havia punts de discrepància
que són el que s'ha fet durant aquests mesos.
Una ciutat com Tarragona,
que urbanísticament és molt complexa,
doncs, bueno,
té uns requeriments que són difícils.
Tenim plans de desenvolupament
que hem de definir a la ciutat del futur,
però tenim costa, tenim barris,
tenim indústria, tenim turisme,
tenim planificació d'usos que és molt complexa
i jo crec que el que, com a mínim, hem de fer
és felicitar-nos que finalment arribi al final.
Jo dic en un minut per què tenim...
Sí, no, nosaltres pensem que s'han perdut cinc anys
des que va entrar el govern Ballesteros
perquè s'han fet aprovacions que ja estaven fetes.
Els 10 anys anteriors no compten,
on estava el Partit Popular.
Per suposat que sí,
per suposat que sí.
No, positiu.
Tenim 12 anys o 10 anys de Poum
i bé, el que anava.
Potser podria haver estat enllestit fa 3-4 anys.
No podia, perquè no.
La general, però bueno...
Vam haver de començar de 0.
És una bona notícia
que per fi això de Sant Call i la ciutat
perquè això és el que suposa
és que la ciutat avanci en aquest sentit
i que hi ha cosa que ara està en la situació
que està per no poder fer res
mentre el Poum no s'aprovi definitivament.
Esperem que sigui, però de debò.
Argueix, segueixo l'ordre.
El Poum està aprovat.
Circular.
El Poum està aprovat.
S'ha aprovat dues vegades.
La primera vegada...
Sí, que és el Poum va aprovar un penari
que era el Poum que havien fet,
Convergència i el Partit Popular,
que es va aprovar
i després va resultar
que era el Poum que contemplava
totes aquelles expropiacions,
que no tenia ni els informes previs
de sostenibilitat
i altres requisits legals,
que va portar a una segona revisió del Poum
i una segona aprovació.
I ara ha dit la senyora Floria
que van haver de començar de 0.
És que potser hauria valgut la pena.
Perquè la veritat és que aquests 5 anys...
Sí, però no el vau anul·lar i tornar a fer,
sinó que simplement vau agafar allò,
es va tornar a fer
i em sembla que aquesta manera de treballar,
també partint d'uns informes previs
que eren molt incomplets,
tampoc no ha ajudat
que la cosa funcionés amb més agilitat.
Sobretot partint també d'una situació de facto,
que era que tenies unes quantes persones,
moltes persones,
que estaven amenaçades també
per despropiació per l'antic Poum,
per el Poum que van redactar Convergència
i el Partit Popular.
Que tingui Poum a aquesta ciutat
és una bona notícia, evidentment,
perquè totes les ciutats necessiten un Poum
que hagi trigat 14 anys a fer-lo.
12.
No, no, més de 12.
Jo recordo la primera roda de premsa
que jo encara era periodista.
Sí, del 2000.
No, abans del 97.
Víctoria, ens queda un minut, eh?
M'agradaria escoltar Víctoria Força.
No segueixo ser periodista, vull dir que m'hi dedicava.
Víctoria, com vulgui.
Jo crec que, com hem dit,
coincidim totes les que estem en aquesta taula,
que és una notícia positiva
que definitivament, definitivament,
aprovem ja en el darrer plenari,
en el que parlem del Prat d'Organització Urbanística Municipal,
el dia 28,
que aprovem definitivament aquest Poum.
Certament, la veritat, ens ha durat massa
i crec que això no ha ajudat
perquè ja l'han dit molts projectes
que podrien haver-se fet efectius
en la nostra ciutat
i això no ha donat possibilitats
que alguns tiressin endavant
i sobretot aquesta indeterminació
de com podia acabar aquest pla d'Organització Urbanística Municipal
segurament a fer que perdéssim algunes inversions.
Clar, després de 12 anys,
i si són més, doncs encara pitjor.
Jo crec que és hora que aquest Poum
no només ara l'aprovem,
sinó que després tinguem
clares possibilitats d'executar-lo
i amb agilitat,
amb molta més agilitat
de la que hem demostrat
o de la que ha demostrat aquest Ajuntament
per fer un text reforç
que ens ha costat 14 mesos.
Només donar-li una dada,
és el doble de temps
que ha dedicat cap ciutat de Catalunya
a fer un text reforç.
Això significa que...
Víctoria Fos,
posem-nos les fides
perquè en l'execució
un municipi veí...
Gràcies i fins a la propera.
Adéu-siau.
En l'execució haurem de ser...