Comencem amb la tertúlia d'actualitat.
Com veu, ho entenem, tertulians.
En directe, aquí els ha estudiat a la ràdio,
ens acompanyen la Belén Allué.
Belén, què tal? Bon dia, benvinguda.
La Belén Allué és la creadora d'un equip de bàsquet base de la ciutat
que avui ens comentava que ja comenceu l'escola de bàsquet.
No ja arrenca, això.
Avui tot just engeguem la nostra escola,
esperem una participació molt alta
i des d'aquí també, si em permets, aprofito per convidar-vos a tots
que us podeu passar al pavelló de Riu Clà,
de dos quarts de sis a dos quarts de vuit de la tarda estarem allí.
Per quines edats, més o menys?
De cinc a dotze anys.
De cinc a dotze anys, sí, sí, sí.
Molt bé, doncs és una activitat, mira,
perquè la canalla es pugui formar, no?
Correcte.
Comencem per baix, eh?
Sí, hem fet aquest ventall d'edats,
per tal que aquelles nenes indians
que no estan practicant encara el bàsquetbol
es puguin iniciar,
els que ja estan fent puguin fer aquesta continuïtat
de la seva pròpia formació
i els que sí que estan més avançats
es tecnifiquin al nostre món de la cistella.
Cal tenir alguna altura indeterminada o no cal?
No, cal tenir moltíssimes ganes,
que em consta que la canalla està així,
ha estat top i hi ha ganes de començar.
També tenim la Lissenda Pujol, d'Òptim,
empresa de relacions públiques i comunicació.
Lissenda, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Tu jugues a bàsquet?
Doncs no.
La convidarem també a la Lissenda,
que és una manifest extensiva a la invitació.
L'Oriol i jo tampoc servien per jugar a bàsquet,
Oriol Muntasó, periodista company, què tal?
Qüestió d'alçada i a més a més de canell,
que tampoc, jo no el meu cas.
Però tenim punteria, eh? Tu i jo tenim punteria, això sí.
Sí? Bé, jo ho faria mal, ho faria mal.
Ens haurem d'apuntar.
Què us agrada l'òpera?
Ara ho parlàvem...
Jo n'he estat mai a un concert d'òpera.
Escoltar-la, sí, però...
jo n'he estat mai a l'òpera.
regularment que quan te l'expliquen
la veus d'una altra manera, l'òpera,
si te l'expliquen, eh?
Si t'expliquen a cada acte,
l'entens, la pots arribar a entendre
i és molt gratificant.
Jo ara ho comentàvem, no?
Tot just abans de començar,
he tingut la sort en sort de poder assistir
un parell de vegades, ja fa temps,
també, hem de ser sincer,
però, com bé deies,
has de tenir al costat que t'expliqui cada acte,
però realment és qualcom inexplicable, no?
Poder estar el mateix que ens transmetien ara,
aquest bocinet de música, no?
Aquesta força, aquest sentiment,
és realment una cosa que cal,
malgrat que sigui de tant en tant,
per anar-hi i viure-ho.
I ho tenim tant a l'imaginari, no?
Hi ha tantes peces d'aquestes d'òpera
que les tenim tan subades,
però en el bon sentit,
que suposo que algunes d'elles,
i si estan ben interpretades,
deu ser magnífic poder-ho viure allò,
en directe, no?
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que realment,
com et comentava,
jo crec que, sense entendre'n,
ja veus que allò és una cosa magnífica, no?
Només per les veus que hi ha
i per la significació,
moltes vegades que representa,
jo crec que per poc que n'entenguis,
crec que és bonic.
Després et posaràs la cara de gallina o no,
depenent de com entenguis.
De com arribi.
Exacte.
Però només de veure allò,
jo crec que ha de ser prou bonic, eh?
Sempre, com et comentava,
jo crec que hem de veure-ho tot, no?
Jo a vegades he anat a llocs
o he escoltat coses
que mai a la meva vida ho havia fet
i resulta que et quedes perplejo, no?
D'allò de dir,
ostres, quina passada, no?
Jo me'n recordo, per exemple,
una vegada que vaig escoltar música a capela,
no?, d'un grup cubà
i va ser...
Aquí sí que em vaig posar la pell de gallina
sense entendre'n, eh?
Era música sacra, a sobre.
Vull dir, una música totalment desconeguda
amb tots els nivells, no?
I aquell conjunt de persones
eren àngels cantant
i allò, per poc que n'entenguis,
crec que és molt bonic.
Jo crec que són coses d'aquelles boniques.
La música, de fet, és el que dèiem, no?
I ara, perdona'm, eh?
No, no.
Desculpen que et tallo
des d'un dels idiomes molt...
Bueno, és el més universal, no?
Jo tinc la sort de poder tocar la guitarra,
a vegades és aquests moments de relaxe,
cadascú li arriba d'una manera tan diferent, no?
I tan endins que cal, doncs, això, no?
Provar-ho gairebé tot com deies
i en aquest cas, com ens apuntava el tema de l'òpera,
no ens ho podem deixar perdre.
Però sí que és veritat que tots, d'alguna manera,
la música ens relaxa, no?
Cadascú amb el seu tipus de música
o cadascú...
O jo crec que és el moment
d'escoltar quin tipus de música, no?
No crec que...
El que ens agrada, eh?
Jo crec que, evidentment,
estem parlant de les persones
que la música ens omple moltíssim, no?
Però hi ha moments
per escoltar qualsevol tipus de música
i crec que això, d'algun moment,
si aquell dia el tens una mica més fosc,
aquella mica de música et tranquil·litza.
Sense, ja t'ho dic,
sense ser experts i sense ser del món, no?
Per què parlem avui d'òpera?
Això ens ho has de dir, tu, Josep.
No sé, el Joan Maria,
per tant, s'ha posat a l'òpera aquesta hora del matí.
Suposo que hi ha alguna raó i de pes, no?
D'escoltar l'òpera i de fet, yes, eh?
Perquè avui podrem veure per primera vegada,
d'aquí a poca estona,
l'interior del Teatre Tarragona,
després d'anys d'obres.
S'inaugura la setmana vinent.
Hi ha un acte inaugural
que es farà el dimarts a vinent,
oberta a la ciutadania.
Però avui ja podrem veure l'interior,
a la caixa escènica,
al vestiu que ja es va poder veure per festes,
i l'interior de l'equipament, doncs,
en fi, que és espectacular,
pel que ens han dit, eh?
Encara no l'han pogut veure,
però la caixa escènica, per exemple,
doncs, respon a tot un seguit
de característiques tècniques
que el fan, doncs,
un teatre modern,
a l'altura de les circumstàncies,
en el qual es podrà representar òpera.
Per això avui escoltàvem òpera,
perquè, a més a més,
tindrà capacitat per 700 persones,
és a dir, si un gran teatre a Tarragona
tindrà, a partir de la setmana vinent,
un gran teatre, com el Teatre a Tarragona.
Què en penseu?
Home, és una gran notícia,
més pel que s'ha fet esperar, també.
Però, clar, estem parlant d'això que tu dius,
que podrem albargar representacions
de gran format,
que fins ara havíem d'esperar una mica a l'estiu
per poder-ho dur a terme,
perquè teníem el Camp de Mar,
però el Metropol, clar, no podia.
Estem parlant de 200 localitats
més que el Metropol, crec.
Estem parlant que el Metropol no desapareix,
tampoc que s'assuma,
i, per tant, passem a tenir dos teatres,
a més a més, molt a tocar al Centre Neuràlgic de Tarragona,
i, per tant, és una gran notícia
tot equipament que s'acabi,
perquè que es convenci realment,
ja ha deixat de ser bona notícia,
es convencin equipaments,
tot equipament que s'acabi,
està molt bé.
La qüestió és que, clar,
arriba en un moment en què suposo
que no sé si els ciutadans arribarem a notar massa
aquests primers anys
a nivell de programació teatral, escènica,
com ni vulguis dir,
perquè, esclar, les coses estan com estan,
les últimes temporades del Metropol
ja s'ha hagut de retallar,
i, per tant, suposo que,
per molt que hi hagi un teatre a Tarragona,
tampoc es podran estar massa més
en representacions.
Sí, una mica ara ho comentàvem,
també, no?
És un fet històric per Tarragona,
que, d'alguna manera,
totes les ciutadanes i ciutadans,
com bé deies,
feia molt de temps que estàvem esperant,
per la tecla havíem pogut visitar
una miqueta en part de tot aquest recinte,
però el que sí que és molt important
és el que comentaves, no?
Tot just al centre de la nostra Tarragona,
a tocar de l'altre teatre,
crec que dóna moltíssima importància,
fins i tot, a la vida social,
a la banda de la vida cultural,
de la nostra gent.
Esperem que tothom es faci partícip
i que aquests moments una mica foscos
que estem vivint
no es noti tot just en àmbits
que a vegades se senten una miqueta
més retallats,
com som cultura,
com som espora,
parlàvem prèviament, no?
Així, en grup,
i res, contents, molt contents.
Ara comentàvem el dia 11, no?
És aquest acte...
El dimarts que ve,
és a dir, d'aquí una setmana
a la setmana podrem veure,
a la tarda serà.
I és el que deia l'Oriol,
hi haurà el Tarragona,
però també hi haurà el Metropoli,
i, de fet, se significarà
l'acte inaugural
començarà davant del Metropoli,
precisament,
i es farà com una mena de,
entre cometes,
cercavila d'un teatre a l'altre.
I després hi haurà l'espatre
d'inaugurar la càrrec del Sergi Guàs,
que tots coneixem,
i avui coneixerem també
una mica de detalls
d'aquest espectacle
que podrà veure tothom
el dimarts vinent.
Estan enhorabona, doncs.
No, no, jo crec que és molt bona notícia.
Malgrat aquests moments
que estem vivint,
jo crec que aquestes coses agraden, no?
Tarragona, no sé per què,
doncs sempre tenim la mala sort
que les coses no s'acaben mai,
o s'acaben malament.
Aquesta potser s'ha acabat,
a la qual jo crec que només per això
jo crec que val la pena,
i després que reforça, evidentment,
tot aquest món,
que aquí a Tarragona
potser el teníem una miqueta més perdut, no?
No hi havia tantes oportunitats de fer...
En son és capital, en certa manera,
tenir un gran teatre.
Jo crec que sí,
jo crec que tot ajuda.
Jo crec que tot ajuda.
Des del Palau de Congressos,
amb un teatre, vull dir,
hi ha, evidentment,
edificis i coses que ajuden,
ajuden a que, bueno,
aquesta ciutat, doncs,
agafi un altre nom.
Jo sempre dic el mateix,
i em sembla que l'altra vegada
amb la tertúlia també ho comentàvem,
jo...
És veritat que a vegades
no sabem aquesta part turística
que tenim perquè la desconeixem,
i n'hi ha molta.
Per què?
Perquè Tarragona, evidentment,
és un lloc que s'ha de veure,
és un lloc que agrada,
és un lloc que la gent, quan ve,
es queda meravellat
de les coses que tenim, no?
I a la qual el teatre
crec que serà una d'aquestes més coses
perquè la gent pugui vindre,
pugui gaudir
i pugui aprofitar-se
de tot el que...
de l'entorn que hi ha, no?
Sí, sí, és que, a més a més,
és un recinte nou,
és que és això, vull dir,
poques vegades veus inaugurar un teatre.
I, justament,
parlant del Palau Firal, no?,
moltes vegades també s'utilitzava
per tal de representar
obres de grans formats,
palets, fins i tot,
alguna vegada havíem anat a veure,
i, clar, vull dir,
és una sala multiusos, allò,
no es pot dir que sigui un teatre.
Ara passem a tenir un teatre
i és molt ben ubicat,
vull dir, realment,
és una grandíssima notícia.
Això t'ho va dir
que realment m'agrada
que sigui a la Rambla,
perquè és que ara és la Rambla,
és allò de...
ens queda,
sobretot aquella part de dalt,
queda totalment buida.
Queda una mica morta
i ara li donarà molta vida.
Ara veien alguns locals buits,
es veien alguns locals buits
pel costat,
que en breu,
si aquest teatre comença a funcionar
i té vida,
en breu,
aquests locals es tornaran a omplir,
perquè és que realment
és un atractiu.
Una mica sumar
aquesta vida social que dèiem,
tot allò que comporti
un flux de persones
amunt i avall
o qualsevol aspecte cultural,
polític, esportiu,
el que sigui,
però que doni vida a la ciutat,
que ens doni moviment
en tots els sentits,
perquè això també comportarà,
esperem,
un increment de tot,
de les persones
que vinguin a sopar,
que els companys,
amigues que tenim fora,
diuen i veniu,
passeu un cap de setmana aquí,
com tu molt bé deies,
Elisenda,
per fer conèixer molt millor
la nostra ciutat
i aquestes persones
que passen un cap de setmana
i tornin dos mesos després
d'estar a unes vacances, no?
Sí, sí.
A més a més,
el teatre acollirà
la setmana vinent,
el divendres,
dia 14,
la gran nit de Santa Llúcia,
la nit de les teatres catalanes,
el lliurement dels premis
de literatura
a nivell de Catalunya,
que això no passava
a la ciutat
des de filla 40 anys.
És a dir,
que tindrem la inauguració
el dimarts
i a més a més aquest moment
que potser serà
una mica la prova de foc,
no?
Perquè és un acte
que tindrem
a punt de mira,
estrem a punt de mira
a nivell de Catalunya
i a nivell de fora també
i serà el Teat de Tarragona,
clar,
tindrà el seu protagonisme,
serà el gran protagonista
d'aquella jornada.
A mi m'agrada.
I és una sort,
és una sort
que coincideixi
que quan s'innavura
el teatre
tinguis un acte
a nivell de Catalunya
que et doni difusió
i que tot Catalunya
se n'adoni
que estàs inaugurant
un teatre nou.
I això,
vulgui ser nou,
doncs mira,
coincideix,
no sé si ha estat casualitat,
si ha estat més buscat,
suposo que més casualitat
perquè ningú s'imaginava
que s'innavuraria
a final de 2012
el teatre,
si no que s'havia inaugurat
el 2010,
el 2011,
seran retrasant,
però mira,
coses de la vida,
doncs serà una gran notícia
i alhora el que tu has dit,
Josep,
serà una prova de foc.
Vull dir,
això també és veure
si el teatre està realment
ben preparat i tot
perquè clar,
segurament s'ha fet
bastant de pressi corrents.
Jo tinc curiositat
per saber com és
la caixa escènica
perquè s'havia parlat
en fi de diferents sistemes
de caixa escènica,
d'automeditació,
en fi,
tot un seguit de paràmetres
que avui en parlarem,
a partir de les 10,
li preguntarem a l'arquitecte,
que també,
per cert,
claurà l'any de la capitalitat
cultural catalana,
que hem estat d'aquest
dos milions d'orça.
Tot conflueix
aquesta propera setmana,
tot confluirà,
serà una setmana cultural.
La caixa escènica
que no sigui intel·ligent,
sisplau.
Ostres!
Parlaves d'automatització
i m'he espantat,
us ho diran ara les 10.
Estàs dintre corrent.
Estàs dintre corrent.
Estàs dintre corrent.
Estàs dintre corrent.
Parlant d'un altre tema,
mira,
també d'intel·ligència,
però m'apareix més petits,
amb telèfons mòbils.
Us han robat mai
el telèfon mòbil?
No,
per cert,
no el toquem.
No,
però jo vaig tindre
una mala experiència
d'aquests senyors
que t'oferien
el teatre,
ai,
el teatre,
perdó,
el diari gratuït.
Te'l posaven
sobre la taula del cafè
i en aquell moment,
doncs,
no va ser,
diguem-ho així,
prou hàbil
com perquè no ens en donessin
compte.
I la persona que anava
amb mi de seguida
el va d'allò,
no?
Això a Madrid
ens va passar,
vull dir,
no a Tarragona,
però sí que en aquell moment
et vas acabar,
dius,
però què ha passat,
no?
Què està fent aquest senyor,
no?
I es veu que ja era
una pràctica molt habitual,
evidentment jo de Tarragona
desconeixia totalment
aquesta pràctica
i sí,
sí,
va ser un cop de sort
que vaig tindre,
però existeix,
existeix.
L'alerta,
hi ha una alerta
de la Guàrdia Urbana
en aquest sentit,
que a Tarragona,
la ciutat s'estan produint,
han detectat
un augment
de robatoris
de telèfons mòbils
a través d'aquest sistema,
però també l'interior local,
no només fora,
sinó també l'interior.
Jo que hi ha hagut
han coincidit
moltes denúncies alhora,
doncs per això,
us ho preguntava.
No,
jo per sort,
puc parlar per experiència pròpia,
no me l'hem pres mai,
però clar,
segur que,
com bé diu,
Elisenda,
portes un bon ensurt,
no?,
d'aquell moment
que no saps com reaccionar
o què fer,
que és ben bé el que passa,
però estem una mica,
doncs això...
Jo crec que les persones
que són molt confiades...
Sí,
això també sonava...
Ho deixem tot sobre la taula
com si fos la taula
de casa nostra,
sense pensar
que ningú t'ha de fer mal,
no?,
i aleshores allò
és el que et sorprèn,
no?,
no vas...
Jo sempre penso
que si hem de viure
amb por malament,
vull dir,
jo soc una persona
que en aquest cas
soc en general
molt confiada
en molts aspectes
que familiarment
estàs tenint problemes
perquè em diuen
que evidentment
no es pot anar així
per la vida,
no?,
i és cert,
m'han robat el monedero,
he tingut
aquest ensurt del mòbil,
vull dir,
coses d'aquelles
que ha sigut
per purament
ser com soc,
no?,
no per res més,
però em sap greu,
no?,
el que passa
que sí que has de ser
doncs molt més
molt més precavit,
jo crec que avui en dia
aquestes coses,
o sigui,
jo crec que
els robatoris
existeixen
en coses molt rares,
no?,
però existeix en tot,
des dels cables de telèfon
fins al coure,
fins coses que potser
tu necessitava
haguessin passat pel cap
si penses allò
de dir
què he de robar avui,
tu no robaries
el coure,
per exemple,
vull dir,
no ho sé,
aniries amb un altre tipus
de robatori
i penso que evidentment
avui en dia
és que és absolutament tot,
no?,
has d'anar amb molt de tanto.
Per aquí,
per exemple,
per les muntalles perifèriques
de Tarragona
hi havia un toro
d'Osborne
caigut a terra
i el metall del toro
ja no hi és,
ja desaparegut
i estava dalt de una muntanya,
és a dir,
que van haver d'anar-hi
d'on suposo
amb camions
o com sigui
i baixar-lo,
tallar-lo primer,
baixar-lo
i això ha passat
no fa gaire
no fa gaires mesos.
Com és per la necessitat
potser, no?,
potser o ben bé
perquè clar,
aquest exemple
que tu comentes
realment
és una mica espereïdor
de dir,
ostres,
Déu-n'hi-do,
qui se li ha acut
o està pendent
que ha caigut
aquest,
no ho sé.
Havia caigut
feia molts anys,
feia molts anys
que estava caigut
però la ferralla
estava allà encara,
la ferralla estava allà.
O els sacs de sorra
de les obres públiques
moltes vegades
també veus
que se'ls emporten
gent allò
carregant sacs de sorra
a la nit,
coses d'aquestes.
Sí que succeeix.
Jo el dels mòbils
ho trobo normal
perquè realment
és un objecte valuós
que tots posseïm
perquè les companyies
ens el regalen
cada X temps,
no?,
i per tant
és un atractiu
per la gent
que necessiti
o que vulgui
adquirir-los
d'una manera així
gratuïta
bastant gran,
clar,
és on,
de vegades veus
en un sis d'aquests
smartphones
i se'n van més enllà
dels 100 euros
si els haguessis de comprar,
no?,
llavors el tens allà a sobre,
pam,
però sincerament
jo mai ni ho he vist
ni m'ha passat,
no ha existit mai.
També he augmentat
la picaresca
fins al punt
que hi ha persones
que es fan passar
per falses empreses
de seguretat,
truquen a les portes
dels habitatges
i també aprofiten
l'evidentesa,
t'ofereixen
que paguis
un prei pagament
per tenir seguretat
i també ho ha alertat
la Guàrdia Urbana
d'aquestes coses,
és a dir,
no sé si que
si obriu de seguida
la porta
quan truquen
a la casa vostra
o no,
espereu a veure qui és.
Jo no abro mai
a ningú,
per el que us deia,
perquè a casa
m'han dit prou,
exacte.
Sí,
potser tots
portem un ritme
de vida
o el que tu bé comentaves
que és un tema
d'actitud
que et fa
anar més relaxat
o més relaxat
i no te n'adones
que realment
poden existir
aquestes probabilitats
d'engany,
però sí que potser
quan hi ha algun momentet
que sí que hi caus
i dius
es cal anar amb més cura
fins i tot
et fa com una mica
de llàstima
perquè no ho sé,
et diuen
el tanto que
si et pregunta
no sé què un cotxe,
el tanto si et tira
no sé què
el vidre del cotxe
i vas conduint
i al final dius
ostres,
el que tu comentaves
em pot,
no s'hi pot anar
per la vida
amb respecte a sí,
jo fa pocs dies
aquí a l'Avinguda
de Roma mateix
un senyor
va aturar el cotxe
i em pregunta
una cosa
aquells moments
que dius
ostres,
te n'enfies
no,
sí
i fas aquella reflexió
que dius
quina llàstima
d'haver anar així
de desconfiar
o fer aquest pas previ
de desconfiar
per si de casa
et passa
no sé el què
però són moments
el que dèiem
que la necessitat
a moltes persones
els aguditza
l'enginy
i busquen
allà
a vegades
no hi ha
o no hi hauria d'haver
jo soc d'un poblet
del Priorat
i tota la vida
del Marroig
del Marroig
sí senyor
i sí, sí
és veritat
no sé com ho saps
però sí
és moltes coses
un periodista informat
exacte
ja ho veig
ja ho veig
ens hi portem
la tartuliança
però me'n recordo
que a nosaltres
la porta del carrer
sempre es deixava oberta
la porta del carrer
en la qual
allà tenies
una tranquil·litat absoluta
amb tot
deixaves la compra
a baix a l'entrada
deixaves
com et dic
la porta del carrer
les claus
el pany
dins del cotxe
etcètera
etcètera
ha arribat un moment
que nosaltres
que en aquest cas
hi anem
doncs
en temporades
no hi vivim
quan hi anem
continuem fent
exactament el mateix
perquè nosaltres
ja ens hem acostumat
així
doncs bé
la pròpia gent
del poble
és la que et diu
no
no ho facis
no ho facis
no
per què?
perquè hi ha una sèrie
de romanesos
hi ha una sèrie de gent
que no és del poble
i que porta
aquestes conseqüències
que es veu
que de la mateixa manera
que aquí
a les ciutats
prenem precaució
de tancar la porta
de casa teva
o treure les claus
del cotxe
al poble
ho has de fer
i ja és aquella reflexió
que dius
quina llàstima
que aquella tranquil·litat
que hem tingut
tota la vida
quan entraves
el que et dic
no hi havia cap problema
tot això també ha desaparegut
i és per aquest tipus
de gent
que ens ha vingut de fora
que hi ha una necessitat
brutal
jo diria que hi ha de tot
hi ha de tot
hi ha de tot
i ara en aquests moments
potser també
però sobretot
aquest tipus de gent
Josep
jo penso que
això és el que
aquesta gent
van vindre sense res
i van anar per totes
els és igual
jo crec que no tenen
què tenen a perdre
aquesta gent
estrangera
que no tenen
absolutament res
a on caure morts
aquí
no?
passa que ja
hi ha de directes
hi ha pautes
també hi ha gent nascuda aquí
que també està passant
molt malament
i per tant
clar
jo crec que més aviat
més que l'origen
que potser sí que
si féssim un percentatge
en trobaríem més
potser de nou vinguts
és més aviat la necessitat
i llavors
ens estem parlant
com sempre
d'estrats socials
vull dir una cosa
que potser sembla
que no es vingui gens
al cas
però que ho relaciono molt
estava llegint l'altre dia
aquest últim llibre
de l'Albert Sánchez Pinyol
el Victus
que el recomano moltíssim
i te n'adones
que a més que una confrontació
la guerra de successió
entre catalans espanyols
o catalans castellans
en aquell moment
i tot això
moltes vegades
el que acaben sent
totes les guerres
és una confrontació
de classes
i que els rics
sempre guanyen
siguin del bàndol que siguin
i els pobres
sempre són els que acaben
utilitzant la paraula
col·loquial
pringant
i en aquest aspecte
també
pot ser que en aquest poble
hagi vingut molt
per gent
que hagi pogut venir de fora
perquè clar
cada situació
i cada lloc
té les seves peculiaritats
i hi ha més
hi ha més casos
d'una manera o d'una altra
però
però és la necessitat
és la necessitat
i és la gent sense recursos
els que acaben
veient-s'obligats
una mica
a treure les castelles del foc
com sigui
i per tant
de base de l'inquir
és que mireu
mentre estem parlant
s'acaben de conèixer
les dades de l'atur
i ha crescut a Tarragona
novament amb 1.300 persones
al novembre
conjunt de demarcació
ha tancat el novembre
amb 74.220 persones
a l'atur
74.220 persones
a l'atur
és un nombre
que torna a créixer
i ho ha fet
en fi
1,78 punts
respecte a l'octubre
és a dir
que seguim
creixent
el nombre
de persones aturades
la meitat
de la població
de Tarragona
no la població activa
la meitat
de la població
de Tarragona
és una xifra
ja bastant
és a nivell
de demarcació
senyor de demarcació
però si representa
imagineu-vos això
molt bé
perquè és això
si us voleu fer una idea
doncs
imagineu-vos
la meitat de Tarragona
de la població
de la ciutat
que estigui a l'atur
al conjunt de la demarcació
que és molta gent
és molt seriós
i és molt preocupant
perquè després
enllaça una mica
amb aquest tema
que comentàvem abans
et porta a un nivell
a banda de desigualtat
social
en tots els aspectes
i en tots els sentits
amb aquestes
moments de necessitat
que parlàvem
de dir
hi ha gent que
fa molt
que ja està
en aquesta situació
d'atur
mares, pares
persones joves
l'altre dia
perdoneu
a nivell de cafè
també amb un grup
de persones
parlant
un perfil
de persona
que fa any
any i mig
que està a l'atur
que no troba
cap tipus de feina
que evidentment
no està generant
cap tipus de diner negre
sinó que busca
doncs un contracte
donar-se d'alta
treballar com tota la vida
s'ha treballat
com dèiem allí
entre somriures
i hi va un comentari
d'una persona
que ens deia
doncs que tornen a casa seva
amb la mamà
o el papà
i dèiem
ostres
però potser aquesta persona
porta 20 anys
treballant
per viure sola
per fer la seva vida
per entrar
per sortir
és a dir
anem amb un retrocés
amb un pas
tan i tan accelerat
que no sé
si ho som prou conscients
i per desgràcia
que si ho som
una opinió personal
esquitxa sempre
també molt
molt
el grup
de les dones
les dones
han de tornar a casa
amb tot el respecte
a les dones
que fa molts anys
que treballen a casa
perquè és una feina
malgrat que no hagi estat
mai donada
d'alta la seguretat social
ni tingui vacances remunerades
ni una baixa remunerada
però
és cert
que estem
retrocedint
amb molts drets
que la dona havia guanyat
amb l'ambit laboral
per desgraciar
a causa d'aquesta crisi
sí, sí, és veritat
és veritat
és que molts ja han tornat
a casa les pares
molts ja han tornat
i clar
diguéssim que la veta
no te'n pot donar per tant
perquè estem parlant
de pensions
d'avis i àvies
que són pensions
que en prou feines
ja pel dia a dia
i que tot just
a aquestes àvies i avis
els tocaria ara
gaudir de la vida
del gent de salut
que els hi queda
sortir a passejar
a la rambla
anar a aquest teatre
a Tarragona
quan l'inaugurin
i viure
i xalar
i gaudir
de dir
ei, hem treballat
tota la vida
ens hem esforçat
hem fet tot allò
possible per la família
pels amics
ara ens toca
xalar
i no poden
trobo que és realment
molt trist
jo crec que ens agafa
unes edats
molt problemàtiques
l'altre dia també
amb una tertúlia de cafè
ho comentàvem
un dia posarem un micròfon
a les tertúlies de cafè
seria força interessants
mira, veus
jo crec que sí
i la càmera també
però sí que és allò ocult
jo crec que cada vegada
ens agafa gent molt més jove
gent que s'ha muntat
la seva pròpia família
gent amb carrera
gent ben col·locada
gent que s'acaben de casar
o que des de fa molt poquet
han sigut pares
i que aquesta gent
dels 35 anys
es troben
que estaven molt ben col·locats
per rodear de parella
i que
per tot el que està passant
gent ingeniers
gent de banca
que es troben sense res
s'han trobat al carrer
que aquesta gent
sí que els costarà molt
recuperar-se
perquè estàs
com et dic
agafant
en unes edats
molt problemàtiques
encara
evidentment
ens costa molt
per arrencar
o queda molt
per acabar d'arrencar
que potser
ja els hi ha passat el tren
i que potser
hi haurà gent al darrere
tan ben preparada
com ells
que es penyen el carro
per dos duros
aquesta gent
és la que a mi em preocupa
de dir
ostres
comences la teva vida
bé
uns deutes establerts
a més a més
exacte
exacte
i com has de tornar a casa
els pares
quan tu tens la teva
la teva pròpia família
muntada
és a dir
el jove que es volia
independitzar
no estic d'acord
però bueno
aquest encara
però el que realment
ha muntat la família
amb 30 i pico
amb nens d'un i dos anyets
això té responsabilitats
darrere
clar
això és el que realment
preocupa
perquè aquest problema
que abans començàvem
amb les prejubilacions
dels 50 i pico
ara potser comencem
ja amb els 30 i alguna cosa
i el que et dic
el tren cada dia es penya
i cada dia va passant
i això és el que realment
preocupa
de com
aquesta reflexió
que deies
que no sé si som
prou capaços
d'entendre
el que està passant
perquè realment
penso que això
és un problema
molt greu
i els joves
que surten de la universitat
també
tot i que no tinguin
la veu-ho
també tenen un greu problema
perquè clar
com adquiriren
aquesta experiència
que necessiten
per trobar llocs de treball
si no hi ha res
clar i si arriben a subir-lo
si arriben a tenir
aquest lloc de treball
en quines condicions
clar és que és un tema
molt ampli
per dir
com bé comentaves tu
les condicions
que hi havia en un contacte
laboral de fa anys
avui en dia
per tal de poder
tenir un so
a final de mes
potser no
ja no mires
ni el com
ni de quina manera
ni
és un tema
que realment
dona per tocar
en molts àmbits
sí, sí
per això suposo
que la gent marxa
aquesta joventut
que pot marxar
és una gran opció
és una gran opció
segur que si tingués 20 anys
me la plantejaria
evidentment per el que hi ha
jo intentaria buscar-me
evidentment un bon
no m'ho pensaria
sempre dic el mateix
que si m'hagués agafat
en una altra època
segur que no m'ho plantejo
al contrari
jo crec que és una experiència
enriquidora
poder marxar de casa
i trobar feina
en un altre país
a la qual aprens cultura
aprens idioma
aprens moltíssimes coses
sempre que sigui
per opció pròpia
sí, sí
per opció pròpia
evidentment
per aig
de cara a servir cafès
i aquestes coses
que dius
perdó
no, no
volem fer casa nostra
volem fer empresa aquí
i tant que t'entres
però jo també soc com tu
no tenim
o qui no en tingui
o depenem de la situació
personal de cadascú
responsabilitats darrere
som-hi, no
provem aquesta experiència
però perquè sigui una decisió pròpia
sí, sí
bueno, jo
amb el vostre permís
hauria d'an tirant cap al Teat de Tarragona
perquè hem de connectar
cap a les 10 i pocs minutets
avui tancarà una mica
abans la tertúlia
5 minuts abans
per tenir temps d'anar fins allà
si hi ha òpera
us guardo entrades o no?
home i tant
sí, sí
és l'agrada
i sobretot
perquè avui ens ha explicat una mica
doncs això
com anirà a partir d'ara
podrem veure el tret de dintre
i si hi ha òpera
ja diré que vosaltres tres
voleu anar-hi
molt bé
Vilena Llué
Elisenda Pujol
i Oriol Montessó
gràcies
gràcies a vosaltres
i fins a veure't
fins la propera
adeu
Almatida Tarragona Radio