TANANANANANANANANANANANANANANANANANANANANAN preachedat Byrdity
És la veu del tarragoní Paco en la luna.
Música sempre de Tarragona per obrir aquest espai de diàleg cultural
que fem cada dimecres al matí de Tarragona Ràdio.
Un espai que anomenem Cruïlles
i que fem amb Tarragona, capital de la cultura catalana 2012.
Avui ens acompanya la Marina Maseguer,
que és membre de l'oficina de la capital de la cultura catalana.
Marina, molt bon dia.
Bon dia.
I avui, com sempre, en aquest espai hi ha un parell de persones,
un parell de convidats que ens ajudaran a dialogar
al voltant avui de llengua i cultura, ens sembla.
Marina, qui ens acompanya?
Això mateix.
Mira, tenim la Rosa Ibars,
que és la directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
i el Jordi de Bufarull,
que és el sotsdirector del Servei Lingüístic de la URB
i, a més a més, és el responsable de l'àrea de llengua catalana.
I llavors parlant una mica sobre això,
com es transmet la cultura,
la cultura catalana en aquest cas,
i la cultura també de Tarragona,
a través de l'ensenyament de la llengua.
Rosa, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Comencem.
Marina, per on comencem?
Molt bé.
Jo, abans que res, els hi volia preguntar
què fan en el seu dia a dia,
al Centre de Normalització Lingüística, per exemple?
En el dia a dia, doncs bé,
fem classes de català, bàsicament.
Com a mínim, és l'activitat de cara al públic
que veu la gent, a banda d'això,
dels cursos de català,
que ara estem ja en període de proves
i estem ja acabant el curs 2011-2012, sí.
Doncs bé, fem tota la gestió,
tot el que és la gestió d'un centre,
perquè ja sabeu que no només som a Tarragona,
sinó que estem en altres llocs
d'aquí de les nostres comarques
i, per tant, ens dediquem, bàsicament, a la gestió.
I després, doncs, bé, atendre el públic,
també, que és una de les nostres feines,
contínuament atendre el públic.
I per augmentar l'ús del català al carrer,
també tireu endavant programes
com el voluntariat lingüístic, no?
Sí, sí, sí.
I feu altres campanyes.
A més, a més de les classes,
que és la principal activitat.
Sí, que passa que, clar,
no és l'activitat diària.
Jo, almenys, no la considerem com activitat diària.
Seria setmanal o seria mensual.
Està planificada d'una altra manera, eh?
Per això no la incloc.
Jo incloc penso amb la porta oberta
i la gent que entra a la porta.
Però, naturalment, sí que fem també
altres campanyes més tècniques
o fem el voluntariat per la llengua,
que també em sembla que ja coneixen
tots els tarragonins i tarragonines, no?
que és la formació de parelles lingüístiques
per reforçar l'aprenentatge,
bàsicament, dels nostres alumnes,
per reforçar l'aprenentatge oral
i que adquireixin fluïdesa
a l'hora de parlar en català.
Això seria, però, clar,
ho planifiquem d'una altra manera, eh?
Però sí, sí, el dia a dia.
I després, doncs, ve també
la presència als mitjans de comunicació,
a les nostres xarxes socials,
també intentar estar cada dia
en contacte amb els nostres alumnes
i amb els nostres usuaris.
I el servei de la universitat, Jordi, què feu?
Doncs, el servei lingüístic de la Rubí Virgili,
el que fem és una mica
el que ens demana la universitat.
De fet, la universitat,
en temes lingüístics,
té dos grans objectius.
Un, que compartim
amb el Centre de Organització Lingüística,
que és la promoció de la llengua catalana.
De fet, aquest és l'objectiu
des dels inicis
de les universitats catalanes, no?
Però després també hi ha un altre objectiu,
que és l'objectiu del foment
del que en diem tercera llengua.
És a dir, l'anglès sobretot,
però també altres tercers llengües,
el francès, l'alemany,
perquè ara les universitats catalanes
tenen un repte d'internacionalització
i tenen una necessitat
que tots els universitaris
sàpiguen més llengües, no?
I, per tant,
el gran objectiu
de foment del català,
ara tenim un segon gran objectiu,
que és el foment del poliglutisme,
és a dir,
de les competències
en diverses llengües.
Per tant, el nostre dia a dia
és fer classes de català,
fer classes d'anglès,
fer classes d'altres llengües,
també,
i corregir,
traduir textos,
sobretot en català i en anglès,
també en espanyol,
per satisfer aquestes necessitats.
El nostre dia a dia també
és fer accions
de promoció del català
i de promoció de l'anglès també.
O sigui,
és un dia a dia
basat en tres potes, no?
La formació,
l'assessorament
i la dinamització lingüística,
que, com deia,
doncs,
a la del català,
que és la que des de sempre hem fet,
ara ja hem afegit
la de l'anglès, sobretot.
Molt bé.
I us volíem preguntar també,
tant el Centre de Normalització Lingüística
com el Servei Lingüístic,
com ara comentaves,
fa molts anys
que estan en funcionament.
Heu hagut d'evolucionar
a l'hora d'oferir serveis,
a mesura que ha anat evolucionant
també la societat
o, en el cas,
el perfil d'alumne universitari
de la URB,
que no és exactament el mateix ara
que fa 20 anys,
per exemple.
Sí, nosaltres,
jo crec que hem evolucionat bastant,
com deia,
pel motiu aquest,
no?
L'Aurí Virgili
va començar l'any 92,
que és quan vam començar nosaltres,
i aleshores
estava en mitja etapa
de catalanització,
com si deixem,
perquè penseu,
doncs,
que les universitats
funcionaven en castellà,
arran de la dictadura,
estava prohibit el català,
i quan la transició
va començar,
doncs,
la recuperació
es va fer tota aquesta feina,
els 70, 80,
principis dels 90,
però com ha evolucionat
això que deies,
menina?
Doncs, bé,
a partir de mig 90 fins ara
s'ha anat intensificant
cada vegada més
aquesta segona fase,
que és la internacionalització,
que fa que,
així com fins ara
l'objectiu només era
que s'estengués el català,
doncs,
ara és que continuï
estengués el català
allà on encara ha d'estendre's,
però també,
clar,
volem que l'anglès
s'utilitzi més
en segons quins llocs,
per tant,
va una mica
la nostra feina
va en funció
de com evoluciona
la política lingüística
de la universitat
i també una mica
de com evolucionen
les actituds,
les conviccions
dels ciutadans,
perquè potser ara també
molts ciutadans
diuen,
home,
jo crec que és important
saber idiomes,
no?
Per tant,
una mica
aquestes opinions,
aquestes actituds
també van
espanyant també
l'acció institucional.
Clar,
i creus que
aquesta internacionalització
és positiva
pel català
o més aviat
és un perill
o una amenaça?
com ho veieu
des del servei lingüístic?
Home,
des del servei lingüístic
estem convençuts
que és una
gran oportunitat,
el que passa
que això del multilingüisme
tothom ho agafa
a la seva manera,
vull dir,
ja ho sabem,
hi ha gent que està,
les minories
que estan en contra
de la mobilització
lingüística
s'agafaran
s'agafaran
s'agafaran
el multilingüisme
per aigualir
l'aprenentisme
del català.
Però,
vist des d'una perspectiva
més aviat científica
i sociolingüística,
doncs,
és obvi que
en qualsevol institució
actual,
en la globalització
que té necessitats
com la universitat
que ha de fer recerca
per tot el món
i ha de comunicar-se
amb tot el món,
és obvi que
necessitem
altres llengües,
necessitem l'anglès
per fer recerca,
també necessitem
l'espanyol
per comunicar-nos
amb els països
que no són
de l'àmbit
lingüístic català,
com potser
necessitaríem
el francès
o altres llengües
si les dominéssim
com podem dominar
l'espanyol
o l'anglès.
Per tant,
què passa?
Que hem de fer
una distribució
funcional de les llengües,
hem de garantir
que el català
tingui futur
blindant uns usos,
que és això
el gran objectiu
de la política
lingüística universitària
i després
reservar altres usos
per a altres llengües
que de fet
és el que
la realitat multilingüa
és el que demana.
No pots dir
no, no,
doncs aquí
només s'ha de fer
una llengua aquí.
En un món així
interconectat
hi ha d'haver
multilingües
però
com deia abans
preservant
el paper
del català
per garantir-ne
la necessitat.
Si una llengua
no és necessària
no acaba
continuant
i per tant
ha de fer necessari
el català.
I els usuaris
del centre
de normalització
lingüística
com han evolucionat
també?
Han canviat
molt el perfil?
Sí,
durant aquests anys
ja han canviat.
Amb 15 o 20 anys
ha canviat radicalment?
Sí, sí,
naturalment
perquè
també fruit
com deia ell
d'una mica
de la situació
de com ha anat
evolucionant
la situació
i recordo
haver-ho comentat
alguna vegada
amb tu Ricard
de dir
nosaltres teníem
un tipus d'alumnes
i sobretot
els anys 90
que és la primera dècada
del nostre funcionament
ens vam dedicar
molt a l'administració
local
a formar funcionaris
a posar el català
en el lloc
que li corresponia
dins de l'administració
per això
bàsicament
vam ser creats
sí que sempre
hem fet classes
de cara al públic
hem tingut públic
de fora
però vam treballar
moltíssim
per exemple
amb l'administració local
les administracions locals
vam estar
vam fer plans
amb ajuntaments
etcètera
a partir de finals dels 90
la situació sociolingüística
va començar a canviar
gairebé
sense adonar-nos
nosaltres
ens vam trobar
un dia
que estàvem matriculant gent
i no teníem
prou cursos
de bàsic 1
i què passa
que hi ha tanta gent
que et demana
bàsic 1
quan se suposa
que tothom
ja havia de saber català
en aquell moment
perquè arriba gent de fora
exacte
va començar
a arribar
però
un allau
de gent
i que vam haver
de
nosaltres ens vam haver
de
de reconvertir
readaptar o reconvertir
exacte
nosaltres teníem
una altra planificació
feta
i recordo
que en un parell d'anys
que a més va coincidir
també
quan vaig agafar
la direcció del centre
va coincidir
pràcticament tot
bé
vam tot el que
estava escrit
ho vam deixar de banda
i ens vam dedicar
massivament a formar
la gent que teníem
a la porta
que et venien
i que volien aprendre català
i ara
gent de tot el món
ara estàs tancat
perquè clar
ja sabeu que gent
immigrants
nous
no n'arriben
o gent estrangera
no n'arriba
però de totes maneres
estàs tancat
però tampoc
disminueix
el nombre de persones
si comptem
el nombre absolut
de persones
que nosaltres tenim
en els cursos
bàsics
i inicials
que fem de català
segueix
sabent-hi gent
segueix
ara
clar
ja no és
aquell allau
continu
continu
que arribava
d'un dia
per l'altre
que havíem de començar
cursos
fins i tot
fora de temporada
o fora d'inscripció
perquè tenies la gent
a la porta
i heu ser molt diferent
els usuaris
i donar classes
en un àmbit
estrictament universitari
com el centre
de normalització lingüística
molt
dos mons
radicalment diferents
sí
la feina del formador
és adaptar-se
i esclar
aquí
és molt diferent
d'un alumne
de primària
d'un alumne de secundària
d'un alumne
d'immigrant
que va al consorci
i d'un alumne
d'immigrant
universitari
és un Erasmus
que ve aquí
esclar
per exemple
en el cas
dels universitaris
estrangers
que arriben aquí
estrangers
o de la resta
de l'estat espanyol
què feu amb ells
per exemple
els tractem
exactament igual
els nostres cursos
són gratuïts
perquè tothom
tingui el màxim
de facilitats
per aprendre català
i per tant
un estudiant
de fora de l'àmbit
lingüístic català
de l'estat espanyol
té els mateixos serveis
d'aprenentatge
de català
com una persona
que ve de Turquia
perquè tots
necessiten
aprendre el català
i esclar
és això que deia
aquest perfil
com comentaves
és molt diferent
perquè són gent jove
són gent espavilada
que saben llengües
la majoria saben
aprenent ràpid
les llengües
estan acostumats
a les noves tecnologies
aleshores
els és molt fàcil
aprendre ràpid
una llengua
això tenim un avantatge
i sobre les motivacions
que els mouen
apuntar-se a català
perquè no sé
en el cas dels estudiants
d'Erasmus
quan arriben
a Tarragona
o a Catalunya
saben que aquí
aquest territori
té una llengua
i una cultura pròpia
es preocupen
les universitats d'origen
d'informar-los
d'això
o ells mateixos
de buscar informació
per internet
estic segur que sempre
hi ha gent
que no arriba
sense saber-ho
però jo crec que cada vegada
passa menys això
tot el sistema universitari
català
que són totes les universitats
les 21
ai perdó
les 21
són els de la xarxa vives
que són dels països catalans
dic les 12 de Catalunya
doncs
tenen una política
bastant comuna
amb això
anem molt a la una
tots els serveis lingüístics
universitaris
i aleshores
per exemple
hem fet una pàgina web
que es diu Intercat
allà
allò és un portal
de recursos lingüístics
on hi ha
un munt de llengües
es pot consultar
on hi ha recursos
per aprendre català
on hi ha una explicació
sociolingüística
sobre la llengua
sobre la cultura
i des d'aquí
s'envia informació
jo crec que cada vegada
passa menys això
a més a més
una bona notícia
com si diguéssim
en un món
on hi ha tan poques
bones notícies
també està bé
d'entendre alguna
doncs
des de fa dos anys
que la llengua catalana
s'ha acceptat
com si diguéssim
en unes subvencions
que dona
la Unió Europea
per
fer cursos
de català
per Erasmus
per llengües
que no són
ni l'anglès
ni l'espanyol
ni el francès
ni l'alemanya
és a dir
però amb l'italià
altres llengües estatals
doncs
la primera que hi entra
com si diguéssim
des de fa dos anys
va ser la llengua catalana
i això vol dir
que les universitats catalanes
tenim
ens subvencionen
cada any
doncs
cursos a l'inici
de cada quatrimestre
des de la Unió Europea
que això també és
una gran fita
per tant jo crec
que les motivacions
que comentaves
també
doncs bé
les motivacions
són
la gent jove
doncs
té una obertura
molta gent
no ve
amb els tabus
que podem pensar
que té
la gent
respecte a l'inici catalana
sinó
en total obertura
i per tant
nosaltres tenim molts estudiants
molts estudiants estrangers
que aprenen català
ara busco la xuleta
per mirar
quants estudiants són
les dades
les xifres
les dades
però
clar
hem tingut 300 estudiants
326 estudiants
d'aquests cursos inicials
en aquest any
en aquest any
en aquest any
2011-2012
exacte
també nosaltres també oferim
cursos d'espanyol
perquè molts estrangers
venen aquí a aprendre espanyol
també i per tant també hem d'oferir
aquest servei d'espanyol
doncs aquest curs
n'han sigut 173
amb això què vull dir
doncs que bé
que potser algú pot pensar
per què un estudiant estanger
no farà un curs de català
doncs sí
el fa
perquè veu que
és una llengua
institucional
és una llengua de carrer
i per tant doncs
evidentment
sempre els pot anar bé
també perquè tenen
doncs
aquell reconeixement
de les hores que han fet
que després els computa
però això també ho podrien obtenir
en altres llengües
però veuen que és una llengua
útil
per moure's en el dia a dia
de la universitat
exacte
per això és important incidir
que si un ciutadà de Tarragona
es troba un estranger
estudiant universitari
com si déssim
i el que fa
tot bon ciutadà
com normal
doncs és pensar
que no entendre el català
doncs que no
que no ho pensi
perquè la majoria
l'entenen
o si més no
els que estan fent cursos
de català
per tant podem parlar-los en català
perquè els ajudarem
a integrar-los també
i a fer veure
que és necessari
i en canvi les motivacions
dels usuaris
del centre de normalització
és absolutament diferent
a més teniu un ventell molt ampli
ens hem trobat
amb moltíssima gent
que havien arribat aquí
que no sabien exactament
que aquí hi havia una altra llengua
per tant comença per aquí
després
clar
el nivell cultural
o el nivell d'estudis
no té res a veure
en un cas com en l'altre
els estudiants universitaris
només faltaria
que no tinguessin
aquestes facilitats
o aquesta facilitat
per aprendre
nosaltres no
fins i tot tenim grups
col·lectius
específics
de persones
que no saben
llegir i escriure
i que els hem de fer
classes orals
això per nosaltres
ha sigut
tornar enrere
en el temps
per tant
ens hem hagut
d'adaptar
moltíssim
amb aquest tipus de gent
després també
hem tingut
gent
universitaris
metges
per exemple
dels hospitals
o el que sigui
que han arribat aquí
s'han trobat
que hi havia
una altra llengua
i per interès personal
s'han posat a estudiar
i saben català
i han après català
amb nosaltres
per el gruix
de persones
i nosaltres
passem de
4.000 inscripcions
l'any
l'any acadèmic
que estem parlant
i això que ara
diguéssim
estem estancats
perquè hem arribat
fins a 5.700
en un any
que allò ja no era viure
un record
allò ja no era viure
i bé
doncs
el que hem hagut de fer
és adaptar-nos
una mica
a les seves necessitats
i explicar-los
sí que ens ha anat molt bé
fer un reforç
a les aules
a través de les aules
explicar-los una mica
què és Catalunya
i què és Tarragona
és que el fet d'això
que comenta la Rosa
no Marina
em sembla interessant
també plantejar això
si s'explica llengua
només llengua
o llengua i cultura
o llengua i país
tant si són del centre
com si són de la universitat
nosaltres
llengua
cultura
país
foment de la lectura
i el que convingui
perquè
i a més
amb principis molt bàsics
començant des de zero
començant des de zero
perquè moltes persones
el que necessiten
és conèixer l'entorn
són estudiants
per exemple
d'aquí
del servei local
de Tarragona
estan estudiant
i no han visitat mai
les muralles
per cas
per tant
bé
una visita
a la Tarragona
romana
doncs
s'imposa
perquè la gent
com a mínim
s'interessin una mica
la Tarra
Coviva
totes les activitats
que s'estan fent
doncs
intentar incloure
els nostres alumnes
i que s'integrin
i a la universitat
també
o és un altre perfil
o també s'explica
d'alguna manera
cultura
llengua i país
nosaltres
cada inici de quatrimestre
o cada quatrimestre
fem activitats culturals
la Tarra
com a romana
amb els companys
d'itinerers
és sempre
sempre hi és
des de fa 12 anys
que cada quatrimestre
fem Tarra com a romana
fins i tot
com que fem
visites
interuniversitàries
que ven
tot d'altres
estudiants estrangers
d'altres universitats
venen aquí també
i fan la visita
de la Tarra
com a romana
la fem tots junts
i a més també
cada inici de quatrimestre
fem una festa
de benvinguda
on fem tallers culturals
de cultura catalana
doncs fem castells
una colla
fem castells
o fem un taller
de jotes sortosines
fem un tas de vins
per mostrar
l'aprenentatge
de la llengua
pot ser una bona
porta d'entrada
justament per integrar-se
i per passar
a formar part
d'aquesta ciutat
d'aquest país
en aquest cas
i com es passa
de les aules
al carrer
a l'ús de la llengua
és a dir
vosaltres observeu
a la universitat
no sé si serà més fàcil
respecte als usuaris
del centre de normalització
potser a l'inrevés
és a dir
aquests estudiants
a la universitat
o aquests usuaris
del centre de normalització
lingüística
després utilitzen
la llengua
al carrer
en les seves relacions
clar
fins ara
hem parlat
només
d'un perfil
dels estudiants
que són els estrangers
clar
també en tenim
d'altres
els estrangers
evidentment
a vegades
n'hi ha que
venen un quatrimestre
i l'únic objectiu
és que l'aprenguin
l'entenguin
i no forcin
un canvi
de llengua
que és el gran objectiu
i ja està
i clar
amb els alumnes d'aquí
estan aprenent català
per millorar el seu nivell
exacte
i aquí què?
i en els alumnes d'aquí
sobretot
també personal
de la universitat
que a vegades
jo què sé
imaginem-nos un professor
que no té prou competència
en català
i ha de fer
classes en català
doncs intentem fer
actuacions formatives
encarades
al canvi lingüístic
com si diguéssim
per
tutoritzant personalment
i sí
hi ha uns canvis
el que passa
que els canvis
el capitan Sam
deia que són poderosos
però també són molt difícils
i per tant
aquests canvis
doncs a vegades
doncs poden ser
doncs a utilitzar
agents del català
o a utilitzar-lo
a les reunions
del departament
per exemple
doncs un altre
doncs què en sap més
doncs bé
aquest sí farà el pas
començarà a fer
algunes classes
o un altre
contestarà
les preguntes
dels oceans catalans
i en el cas
del centre
després teniu la sensació
que realment
utilitzen la llengua?
a veure
el programa del voluntariat
per la llengua
ha ajudat molt
perquè reforça
i posa al carrer
precisament
aquesta és la intenció
en situacions
de la vida quotidiana
exacte
l'ús normal
i per tant
els alumnes
de l'experiència
del que són els aprenents
que han participat
no dels voluntaris
sinó els aprenents
estan molt contents
perquè finalment
han pogut parlar
en català
fora de les aules
del centre
de normalització lingüística
la qual cosa
doncs no deixa
de ser un mèrit
com a mínim
per nosaltres
perquè
és una queixa
una queixa
bastant estesa
entre els nostres alumnes
que quan surten
és a dir
a la que tenen
un color de pell
una mica diferent
o vesteixen
d'una manera
una mica diferent
o sigui
automàticament
la gent
se'ls adreça
en castellà
en aquest sentit
potser hauríem de fer
tots plegats
molta feina
de motivació
entre els mateixos
catalanoparlants
perquè
si tu fas l'esforç
d'aprendre una llengua
però després
els mateixos
catalanoparlants
parlant o de la parlen
es fa difícil
practicar-la
i a més
que és una situació
una mica
esquizofrènica
per ells
perquè no acaben
d'entendre
de dir
bé
estudiu la llengua
perquè vull tenir
una feina millor
integrar els meus fills
a l'escola
integrar-me jo
a la societat
o el que sigui
i en canvi
veig que
no me la deixen
aprendre
a vegades
no per part nostra
naturalment
que els donem
totes les facilitats
del món
sinó per part
dels seus veïns
i conciutadans
que es troben
que automàticament
els parlen en castellà
potser haurien de veure
que no els fem cap favor
amb tota la bona intenció
del món
que ho fan
amb tota la bona intenció
del món
jo no ho discuteixo
però clar
fan un favor
diguéssim
una mica pervers
en aquest sentit
perquè no els deixen avançar
crea frustració
en alguns d'aquests alumnes
hi ha gent que està
fins a deixar els estudis
no
jo crec que fins a deixar els estudis
no
estan més motivats
per problemes
diguéssim
laborals
o familiars
perquè sabeu
i a més la llengua
pot ser una entrada
per aconseguir una feina
per raons econòmiques
es pot servir
exacte
jo penso que a més
nosaltres per exemple
hem tingut gran quantitat
de gent que treballa
al sector serveis
ells saben molt bé
que quantes més llengües
hi ha no només el català
el català perquè són aquí
però saben que se saben anglès
se saben no sé què
si volen treballar
al sector serveis
doncs quantes més llengües
millor
millor els anirà per treballar
per tant en aquest sentit
no
ho mantenen per això
amb l'expectativa aquesta
de tenir
o com a mínim fins ara
de tenir
que és una feina millor
però no pas
per l'ajuda
que li fem
als autòctons
en aquest sentit
que no en fem
ja et dic
amb tota la millor intenció
del món
però no ajudem gens
amb aquestes persones
bé
doncs
volíem acabar
aquest diàleg
fent la pregunta
que fem a tothom
que participa
a la secció Cruïlles
que és
com us transforma
a vosaltres
la cultura
en el vostre
en el vostre dia a dia
vinga
Jordi
o Rosa
és igual
sí
bé
començo jo
i he pensat
quan vaig llegir la pregunta
dic
bona pregunta
després de pensar-ho molt
no puc dir que soc
una millor o pitjor persona
això no ho he de dir jo
ho he de dir els altres
però sí que diria
que la cultura
a mi
m'ha transformat
m'ha convertit
en el que soc ara
és a dir
jo era una persona
ara no soc la mateixa persona
no només pels anys
que també naturalment
només faltaria
sinó que tot el bagatge
que vas incorporant
et fa
et transforma
per això m'agrada tant
el lema
de la capitalitat
de la capitalitat
precisament per això
perquè jo crec
que m'ha convertit
en una altra persona
millor o pitjor
no ho sé
però
amb una visió
molt àmplia del món
sí
i penso que
que m'ha capacitat
per poder
tenir una visió crítica
per saber
que llegeixo
per entendre una mica
el món que m'envolta
encara que últimament
és molt difícil
entendre tot el que està passant
però a banda d'això
diguéssim
fins al dia d'ahir
això em sembla que ens passa
gairebé a tots
però a banda d'això
jo
fins ara
tenia
pensava que tenia
una visió àmplia del món
i a més
no m'agrada la paraula
tolerant
però sí que et fa més obert
a altres persones
a altres cultures
i
i a veure el món
d'una manera molt àmplia
Jordi
bé
doncs jo aniré
m'ha semblat
la meva resposta
que encara se semblarà
bastant a la Rosa
perquè
això t'ha transformat
de fet
no ho sé massa bé del cert
perquè és una paraula així
gruixuda
això de transformar
també ho és cultura
encara ho és més la paraula cultura
però
transformar també
però
jo crec que sí
que la cultura
el que ens fa
és que ens fa ser
més vius
ens fa ser més
més oberts
ens fa ser més
més savis
entre cometes
i ens fa ser
millors
i per l'experiència personal
també
penso que
que potser
ens transforma més
la cultura
si en som
productors
o en som creadors
més que no pas
si en som consumidors
ens ho passem bé
de les dues maneres
som feliços
de les dues maneres
perquè
la cultura és això
però
potser
aquest
vessant transformador
personalment
penso que
l'he viscut més
en la creació
que en el consum
per tant tu apostaries
per un paper actiu
de la persona
a l'hora de generar cultura
de ser un bon observador
també se n'aprèn molt
sent un bon observador
avui hem parlat
doncs de cultura i llengua
en aquest espai
Marina
acabem com sempre
amb recomanacions
avui en tens un parell
em sembla
sí
us en volem fer dues
us volem recomanar
un blog
el blog
el tarragoní
del periodista
Àngel López
que col·labora justament
amb Tarragona Ràdio
en el programa
un dos tres
i seguit
un dos i seguit
un dos i seguit
disculpeu
el programa de sardanes
i de música de coble
exactament
i volíem recomanar
el seu blog
que es diu
el tarragoní
i podeu entrar
a
alopez
doble L
punt
blogspot
punt com
punt es
i és molt interessant
perquè dona un punt de vista
actual
innovador
sobre el món
de les sardanes
per tant
us animem
a entrar-hi
i a fer una mica
el xafarder
per dintre el blog
i l'altra recomanació
és per aquest cap de setmana
és un festival de música
que es diu
Mirall Xonor
i que tindrà lloc
a diverses sales de concerts
de Tarragona
i per destacar
doncs tres concerts
hi ha el Quimi Portet
que actua
el dijous
dia 7
a la sala 0
o també concerts
de tarragonins
com el grup Ego
que actua avui
dimecres
el grup
i de Transistor
Arquesta
que actua
el dissabte
dia 9
al Cafè Metropol
molt bé
tres propostes
de concerts
en el mar
del Mirall
Xonor
d'aquest festival
que arrenca
avui mateix
a la ciutat de Tarragona
i aquest
bloc
el Tarragoni
del periodista
Àngel López
que realitza
el programa
on un dosi
seguit aquí
a Tarragona Ràdio
Rosa Ibars
Jordi de Boferull
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies per haver dialogat
al voltant de la cultura
i de la llengua
i Marina
gràcies
i fins la propera setmana
fins al proper programa
del Corillàs
aquí a Tarragona Ràdio
molt bé
gràcies
bon dia
gràcies
gràcies
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit