Toc de castell, els dimecres, a les 9 del vespre, a Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
Gairebé és un quart d'una del migdia i ja tenim amb nosaltres l'Enric Garriga.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom, encara que plogui.
Abans de...
M'en què plogui?
Encara que plogui.
Està plovent, ara que tu que has vingut des d'aquesta distància?
Veus aquestes gotes que tinc als vidres de les ulleres?
Sí, és per tot.
Doncs no és que hagi escopit a l'aire i mai s'hi caigut a la cara, és que plovia directament.
Que vas menjar panellets?
Massa.
És que et vam trobar a faltar la setmana passada, però bé, dic estarà menjant panellets.
Estava indigestat.
No, és que feia en pont.
Ja, ja.
I per això no vaig venir, no per l'indigestió, no per el pont.
No perquè estessis tampoc fent-los tu, els panellets.
No, no, no.
No, no.
Ets home de cuna, per tu.
M'havia passat pel cap, però quan me'n vaig adonar ja era massa tard.
Què vols dir?
Que ho pretenia fer.
Sí.
Dues setmanes abans, quan vaig estar investigant el tema dels panellets i aquestes coses,
vaig estar investigant el tema pel Club dels Tarragonins.
Perquè, no sé, ho he dit, que fem el...
Des del Centre de la Manitència Lingüística, aquesta temporada estem fent els guions del concurs lingüístic del Club dels Tarragonins.
Ahà, molt bé.
Ho he dit, això o no?
No.
No ho havia dit?
Veus com no m'ho expliques tot?
Doncs això ha tot sota el guió, però així no ho explico.
M'ho explicaràs un dia?
Sí, la pròxima vegada no m'ho explicarà.
Grosso modo, com que és una cosa de qüestions de preguntes de llengua i tal,
doncs allò, preguntetes de coses nostrades i terracurines,
i llavors al voltant de tots ens van preguntar a veure si sabien de què es feien els panellets.
Llavors, buscant el tema, dic, ai, mira, la recepta i tal i qual, podria fer-ne.
I no el vas fer perquè no tens temps.
Però quan em vaig adonar era dia 30, i dic, ara ja no tenia temps,
perquè s'ha de deixar reposar la massa un dia, total, res, no em vaig fer.
Fora.
No, li pregunto a l'Enric perquè ell és un home de cuina, eh?
Sí.
Com ho demostrarà avui en la secció, perquè el plat fort, mira, el plat principal,
del quart de català, avui és el rostim tòpics.
Sí, tot i que avui no parlarem de menjar ben bé, sinó parlarem de costums,
al voltant de la taula, perquè això també distingeix països i cultures.
Val.
Una miqueta, una miqueta, eh? Tampoc...
No, i ja està.
Deixes donar-te un visual?
Sí.
T'has tallat el cabell?
Sí, això què té a veure amb la cuina?
Ah, no, però ho dic, però home, tens fans, eh?
Els fans que et segueixen.
Per això anem a la ràdio perquè no ens vegin.
Perquè no et vegin.
Perquè no et vegin.
Enric, s'ha tallat el cabell.
Doncs vinga, comencem.
Jo, sincerament.
Fins demà!
Foc a la porta, sóc Robert, el junior del Satupa.
Flipant d'anar amb Michael Jackson i amb esta cultura.
Estem disposes a ser l'essenai que puga putxar el nostre estimat hip-hop.
Sí, com s'espera flipar.
Un gènere musical, som una branca en unió.
València no és percada de com està la situació.
Volem obrir el camí, la nova escola pega ben fort.
Un nostre cica de si vull putxar més escalons.
Hem tant gent de cataluf o per cantar el meu idioma.
I jo les dic no hable si no sabeis de mi persona.
Però és molt fàcil ferrar amb els braços creuats.
Foc, font de mora, que s'apunta aquesta criuajó.
Si la heria rapera incrustada a la vena,
eso no em lleva a que parle formalment,
sense cap problema, sense pensar en la llengua.
La missió és que era l'addicció
i que es canviï l'opinió del rap a la nostra escena.
Sofra la vena del flow
Has encomenat el ritme, fins i tot el Lluís.
El tècnic es mou, hòstia, mira que els tècnics són gent estàtica.
Que només se'ls mou de braços.
Gent ferrenya que no es mou.
Ah, és que això ja ho tenen.
Els raperos i hip-hoberos valencians tenen aquesta cosa que s'enganxa.
Trobo que sí, eh?
Que queda bé.
Sí.
Més de...
Sí, sí.
Sí.
És la primera vegada que s'entén un rap en valencià.
Ah, sí?
Sí.
Ah, doncs no serà perquè aquí a un quart de català
ja tenim tradició de posar grups valencians.
Sí, valencians sí, però canten rap.
Sí, i tant.
Per aquí han sonat tots els discos de Rap Sodres,
que ja en tenen dos, els hem estrenat aquí.
Rap Sodres és un altre grup valencià.
Estem sentint a Tupa, que és un grup valencià.
Aquest és el primer disc.
A Tupa.
De la discogràfica Més de Mil,
que els fidels ullens ja coneixen
perquè és una discogràfica que plega bastants grups de rock,
ska i hip-hop,
i alguns d'aquests grups que valen gent d'aquests estils,
de rock més dur, rock més grunts, rock més pop,
i també tota la branca de hip-hop i rap.
Tenen grups que canten en valencià i grups que canten en castellà?
Amb això no tenen manies,
però doncs sí que diguem que és la casa gran
dels hip-hoperos que canten en valencià.
I aquest dia ho comentàvem a companya,
els grups valencians encara estan en necessitat de reivindicar,
de fer reivindicacions lingüístiques.
Per això avui les dues cançons que ha tirat aquest grup
és un grup que es diu A Tupa,
el disc es diu Quadribar Rap,
és el primer disc.
Es pot, jo ho hem dit altres vegades,
la discogràfic a mésdemil.com,
tot junt, mésdemil.com és una discogràfica de l'anciana,
té la virtut de que ofereixen tots els discos,
o la majoria de discos que editen,
els pots comprar físicament,
però també els pots comprar digitalment,
i els pots baixar gratuïtament digitalment,
amb una allò comprimits a 320 beats per segon,
cosa que és a molt alta qualitat,
la major qualitat d'un MP3,
de pressa els pots convertir a UAP,
o reduir perquè et capi que anar a live,
vol dir aquestes coses.
I no només t'ofereixen el disc,
sinó que també t'hi ofereixen en aquest cas,
les lletres de totes les cançons,
que són dignes de ser llegides,
no només escoltades.
No, i aquests tampoc rapeixen molt ràpid,
a vegades és tan ràpid que si no tens les lletres,
no te n'entens.
Però aquí hi ha això,
amb aquest discogràfic que té aquesta virtut,
i aquí hem posat grups,
els Indigna són d'aquí,
i Papeta i Marieta, per exemple,
són dos grups catalans,
els Papeta i Marieta d'Ull de Cona
i els Indigna de Collbetó,
que són d'aquesta discogràfica,
i també els seus discos es poden baixar des d'allà,
també amb luxe de portades i tot.
I els Quadribarrap són un dels de la jove fornada,
a més, entre ells es coneixen,
amb el disc hi ha col·laboracions dels Rapsodes,
un dels membres d'aquest grup
és d'un altre grup que es diu Adzembla,
que són més d'esca-rock,
i també aquí hi ha una cançó que fan a mitges
amb els altres del grup.
Aquest disc predomina el rap i el hip-hop,
però també té algun remelasso d'esca,
d'esca i hip-hop,
com la cançó que posarem al final,
que es titula directament Llengua,
i com deia, els grups valencians
encara estan en la conjunció sociolingüística
i sociopolítica d'haver de reivindicar la seva feina.
Aquests, a la tornada d'aquesta cançó mateix,
ja ho diuen, no?
Sense pels de la llengua,
la missió de crear addicció
i que se'ns canviï el millor del rap a la nostra escena,
o també a tu per el rap en valencià
deu ser demencial
i reivindiquen que en aquesta cançó a la tornada
reivindiquen el lloc que es mereix el rap
cantat en valencià dintre del conjunt musical.
Després, en la cançó de la llengua
encara en parlarem una miqueta més.
Aquesta és la introducció,
aquesta és la primera cançó del disc,
ja us dic, es pot baixar
i amb totes les lletres es pot llegir,
són lletres llarguíssimes, eh?
Cada lletra té tres pàgines
perquè, a més a més, hi ha la tornada
i com que els grups de rap acostumen a ser
dos o tres que canten,
doncs aquí hi ha la part de cadascú.
Estableixen un diàleg entre ells
i hi ha la part de cadascú aquí, eh?
El Robert, l'Adrià i no sé quin altre.
I en cada cançó van sortint.
L'altre que dialoga, el tercer cantant,
és el Fran.
I llavors, en les cançons es van alternant.
Molt bé.
Passem a coses d'aquí.
Aquestes coses d'aquí és a moda de titular, eh?
Una mica el resum de l'activitat que teniu,
que heu fet i que teniu previst de fer
des del Centre de Normalització Lingüística.
Sí, com que la setmana passada no hi va haver programa,
hi havia coses que hauríem anunciat,
però és que no podia ser,
les expliquem encara que ja s'hagin fet.
Aquest principi de nombre l'hem tingut molt mogut,
perquè, bé, des del 31,
el dia de la Castanyada,
abans de la Castanyada,
a la tarda, a Calafellas va fer la presentació
de Parelles Lingüístiques,
se'n van presentar 15.
Això està molt bé, no sé si?
Sí, sí, a Calafellas és una cosa més o menys així, eh?
Cada vegada que fem una presentació de Parelles
ve a ser una cosa així.
També aquesta setmana hem fet el dilluns,
no, perdó, dimarts es va fer la presentació
de Parelles Lingüístiques a Valls,
de l'Oficina de Català de Valls.
A Valls hi ha dues coses,
l'Oficina de Català de Valls Ciutat, diguem,
i després hi ha el Servei Comarcal de Català.
En aquest cas era l'Oficina de Valls,
només de Valls Ciutat.
Va presentar 10 parelles.
Tenint en compte que l'Oficina de Valls
només fa 3 anys que existeix,
i van fent dues campanyes cada any,
doncs van per la cinquena temporada a Valls,
i dimecres es presentava a Salou,
ja és la catorzena temporada que fan,
comptant de dues parelles,
són 7 anys que fa que a Salou
fem el tema de la voluntat lingüística,
i aquí es van presentar 8 parelles.
Entremig d'això, el dimarts,
van fer la inauguració del curs acadèmic
des de l'Oficina de Català de Vilaseca,
es va fer la inauguració oficial del curs,
això oficial vol dir amb autoritats polítiques
i amb conferenciant.
A Vilaseca la vau fer?
Sí, es va fer a Vilaseca,
per allò de fer una mica la cosa...
Descentralitzar.
Sí, ara es porta molt.
Fins ara, no sé, fa 20 anys llargs
que existeix el centre,
és la primera vegada que fem
la inauguració descentralitzada,
però doncs ja està bé.
I us ve igual de gent,
llueix igual...
Clar, a veure,
quan la fem aquí a Tarragona
la gent dels altres llocs
tampoc no ve,
els polítics sí que venen
i vagin on sigui la inauguració
i van,
però vull dir,
diguem els alumnes,
doncs si la inauguració la fem aquí
venen els alumnes d'aquí
i si la inauguració la fem a Vilaseca
i van els de Vilaseca
i si l'any que ve la fem a Valls
doncs hi aniran els alumnes de Valls,
tampoc no es tracta...
Portar la festa a casa de cadascú.
Tampoc no és una inauguració festiva
amb orquesta,
rebella,
sopar popular i tot això.
És una inauguració,
diguem-ne,
més institucional i acadèmica
i per tant tampoc no es prenen aquí
dos mil persones,
prenen la representació institucional.
En aquest cas,
doncs va venir la presidenta del Consorci
que és la secretària,
ara es diu direcció,
directora general de política lingüística
i presidenta del Consorci,
l'Ivonne Grili,
que va fer una intervenció
i va haver,
doncs,
el president del Centre,
l'alcalde local
que fa d'anfitrió
i presideix l'acte
i el conferenciant va ser
el Francesc Valls Calçaden
que va parlar
de les seves experiències
amb la llengua
com a escriptor.
Com a escriptor
fa anys que escriu
i que ha publicat poesia,
ha publicat novel·la,
ha publicat narracions,
ha treballat de periodista
i és periodista,
doncs bé,
va fer la seva experiència personal
tota aquesta vida
escrivint en català
i les alegries i insatisfaccions
que això dona
a un escriptor periodista.
Aquesta va ser la cosa de l'acte.
Això era dimarts a la tarda.
També tenim aquests dies,
aquest trimestre,
tenim entre octubre, novembre i desembre,
tenim l'exposició
Obre-te en català,
que és aquella exposició
d'Alba de Font
per dedicar-nos a conscienciar-nos
a nosaltres,
que som catalans
que quan ens ve una persona
que ja veiem que no és d'aquí,
no fem allò
que fa molt de gent
de canviar
i posar-se a parlar en castellà
pensant que qualsevol persona
que no sigui d'aquí
sabrà que estar allà
i també després te trobes en Quero,
que ja realment
la nova immigració
no sempre porta el castellà
tampoc incorporar.
A vegades hi ha gent
que no sap ni castellà
ni català
i només saben
idú, urdú,
rus,
romanès,
jo què sé.
I si parlem de països africans,
la gent dels països africans
que ve
acostumen a ser políglotes
perquè en molts països africans
hi ha moltes llengües
i la gent parla
la llengua de la seva tribu,
la de les tribus del costat,
la llengua oficial del país
i alguna llengua europea
perquè els serveix
per comunicar-se
amb la resta del món.
Però,
quan venen amb llengua,
a vegades
saben espanyol,
però tenim alumnes
que són de països africans
que saben
quatre o cinc llengües
però d'europees
doncs saben
o francès o anglès,
per exemple.
Això,
per tant,
el tema aquest
de quan trobes algú
que no és d'aquí,
si no,
parlar de l'inguestria
tampoc no m'assegura
que t'entenguin.
Doncs bé,
l'exposició va una mica d'això
i no cal canviar
perquè si tampoc t'entendran
encara que parles en castellà
doncs no hi ha necessitat
de parlar en castellà,
parlen en català
i mica a mica
fes-te'entendre.
Una mica l'exposició va dedicada
a conscienciar-nos
als catalans
d'aquesta necessitat
d'acollir
el nou vingut
amb la nostra llengua,
amb la nostra pròpia.
Va,
d'això.
Aquesta exposició
la vam tenir avall,
ara la tenim.
Fins aquest diumenge
es pot veure
el Palau Alanyà
que és un palau molt xulo
que tenen allà a Montblanc.
Ah, bon.
De la com?
Montblanc, eh?
Montblanc a la Setmana Medieval.
Si fan la Setmana Medieval
és perquè el Montblanc Medieval
és molt important.
I per això tenen palaus.
I tenen el servei comarcal
allà a Montblanc,
la Mar de Guapo.
I tenen l'exposició
allà posada
fins aquest diumenge.
Després l'exposició
estarà del 15 al 30 de novembre
a l'Arbós,
a la Biblioteca,
i del 3 al 22 de desembre
estarà a Conit.
I encara,
cosetes que...
Tot això és el que hem fet
aquests últims dies
i el que pensem fer
els pròxims dies.
No, i el que estarà
en el tema d'exposició.
Una cosa que fem aquí a Tarragona
els pròxims dies
és de la nostra col·laboració
amb la Biblioteca Pública
de Tarragona
aquest últim trimestre
la programació de lectura fàcil
i clubs de lectura
i tot això
de la Biblioteca Pública.
Aquest dimarts
s'inaugura una exposició
que es diu
Escriure en temps difícils
i és l'exposició
commemorativa del centenari
que en guany s'està dur
del centenari
en l'aneixement del Tisner,
del Pere Caldés,
del Joan Salles
i també s'hi afegit
un quart rei de literatura
que ha de ser un pòquer de reis
tenim aquí
Josep Ferraté Mora.
Doncs bé,
a la inauguració
d'exposició
hi haurà alumnes
i professors
del Centre de Normalització Lingüística
que llegiran fragments
de textos
d'aquests quatre autors.
Molt bé.
Això és aquest dimarts
a la tarda
a les sis de la tarda
és una cosa gratuïta
i tothom que li interessa
hi pot anar
i després
a finals de mes
n'hi haurà una altra
i a finals de mes
cada setmana
que n'hi hagi una
i ja l'anirem explicant.
De moment aquesta
és la que hi ha
aquest dimarts vinent
13 de novembre
a les sis de la tarda.
Fins aquí
a format breu
així només
amb titulars
les notícies,
l'activitat.
Veja l'agenda
del Centre de Normalització
Lingüística
el que ha passat
i el que ha de passar.
Hi ha un parell
o tres notícies
que ens has aportat
que mereixerien
molt més
con titular
però són tan extenses
que no hi podem dedicar
massa més temps.
són temes
una mica repetitius
que van
amb el signe
dels temps.
Dues de fredes
i una de calenta
o dues pedres
a la sabata
i una xocolatina
a la taula.
Parlem de justícia.
Justícia injusta.
Aquesta és la xocolatina
o el pedrosco?
No, aquest és el pedrot.
Aquest és un pedrot
a la sabata
de la llengua catalana
que ja fa...
Bé,
és tradicional ja.
Nou enfocament
del tema.
El Consell d'Europa
vol que es facin
més judicis en català.
Ocu.
El Consell d'Europa
que és una institució
que plega
47 estats d'Europa
i 800 milions d'europeus
però que no és
la Unió Europea,
és un altre
organisme
internacional europeu,
està esbroncant
l'estat espanyol
perquè
ells fan
periòdicament
informes
de compliments
de les lleis internacionals,
de qüestions
d'aquestes
de drets
drets humans
i tot això
i
aquí ja ho hem comentat
moltes vegades
els nivells
d'ús
del català
i de les altres llengües
que en diuen
vernàcules
ells
que són
les altres llengües
diferents de l'espanyol
que hi ha
oficials
en diferents punts
de l'estat
això va igual
pel català
pel gallec
que pel basc
doncs
està
en clara
posició
desfavorable
en el món
de la justícia
en el món
de la sanitat
i en el cas
del Valencià
també
l'esbronca
el Consell d'Europa
també esbronca
el govern de Valencià
per la situació
del Valencià
en l'ensenyament públic
i els desastres
que estan fent
amb les triples línies
i coses d'aquestes
per arrodonir la cosa
resulta que
recentment
s'han
presentat informes
i estudis
de com està
el català
a la justícia
només de Catalunya
els altres llocs
on el català
és oficial
està pitjor
a Catalunya
l'alarma
ha saltat
perquè
el 2004
que va ser l'any
en què la cosa
va arribar més amunt
s'arribava
a un 20%
de sentències
en català
però des de llavors
això ha sigut
una línia
descendent
descendent
i hem arribat
a que l'any 2011
el balanç
és de només
un 13%
de sentències
en català
això implica
tot el que implica
de documentació
administrativa
de judicis
fets en català
de casos
etcètera
vol dir
si això és la punta
de l'Isaberg
imagina't
com està la cosa
però insisteixo
i això
que a Catalunya
és on més
s'utilitza
el català
en el món de la justícia
sort que el món de la justícia
és el que ens ha de garantir
els drets
entre els quals
també ens hauria de garantir
els drets lingüístics
però això no passa
bé
doncs aquesta és la cosa
i per acabar
de reblar el clau
si des del Consell d'Europa
ens estan dient
que això està molt malament
i que l'estat espanyol
hauria de garantir
i donar mesures
perquè això no sigui així
doncs resulta que
el Tribunal Constitucional
acaba de dictar sentència
a finals de setembre
però s'ha publicat
un mes més tard
a la premsa
ha sortit a finals d'octubre
la sentència
sobre el conflicte
que hi havia
des que el govern espanyol
va editar
o aprovar
l'última reforma
del Consell
del Poder Judicial
doncs
hi havia un contenció administratiu
presentat des de Catalunya
perquè el tema
que el català
sigui un requisit
en el món de la justícia
pot venir a treballar
a Catalunya
doncs bé
el Tribunal Constitucional
diu que no
acaba de dir
que no
que això
naranques de la Xina
que l'autoritat
sobre això
és de nivell estatal
i que només pot decidir
el govern espanyol
aquest tema
i que per tant
això venia
de l'Estatut
també
des de l'Estatut
que es intentava
que el català
fos un requisit
pel món de la justícia
doncs no
el Tribunal Constitucional
ha dit que no
ha editat sentència
i diu que no
que com a molt
pot ser un mèrit
però res de requisit
o sigui que
a Europa
ja poden anar
amb un flaviol sonant
que el govern espanyol
va fent el que va fent
aquesta és la cosa
el resum de com està
el tema judicial
i lingüístic
molt resumit
sí
anem cap a les Balears
que últimament
no ens donen més que disgustos
les Balears
també van d'aquest pal
i les últimes
aberracions lingüístiques
que cometen
el totant Ramon Bausà
ho dic en terminologia
del nostre
mallorquí favorit
el Sebastià Alçamora
i que a més a més
ell mateix
aquesta setmana
ho ha fet
una columna
dedicant
a això
alegries
que dona
alegries
que dona
el govern balear
en la cosa de la llengua
aquesta setmana
primer
dilluns
es tanca oficialment
l'espai Mallorca
que era un espai
del govern balear
a la ciutat de la zona
per tenir un pont
intercultural
ja s'ha tancat
s'ha tancat
i t'acorrent
com les tranquis
sí
hi va haver allí
presència
de tots els
balears
que viuen
per aquí a Catalunya
diguem
del món de la cultura
i eren
allí aquest
Sebastià Alçamora
i uns quants més
el Biel Masquida
i tots aquests
estan allà
i si els Antonia Font
estaven per aquí
a punt de tocar
potser també van anar
no ho sé
aquesta és una
l'endemà mateix
que es tanqui
l'espai Mallorca
surt a la premsa
que el govern balear
anuncia
que enguany
no farà cap aportació
econòmica
a l'Institut Ramon Llull
cosa que de facto
significa que
se'n van
del Ramon Llull
ja està
ja ho havien fet
en època
sempre que manen
els peperos
a les balears
se'n van del Ramon Llull
quan canvien el club
a l'època
d'aquell
com es diu
aquell que se'n anava a Rússia
i pagava
en aquells puestos
amb targeta
el Mates
l'Jaume Mates
aquest que estan causats
per no sé quants
casos de corrupció política
doncs aquest
ja va fer el mateix
ja se'n va anar
del Ramon Llull
després van entrar els socialistes
van tornar al Ramon Llull
ara mana el totant Ramon
Bausà
no donarem ni un euro
tot i que
en el mateix moment
que declaren
que enguany
no faran aportacions
també diuen
que llouen molt
la tasca
que es fa
des d'aquest organisme
però que ells entenen
de propis
que no els cal estar
ahir sortien
declaracions
dient que el motiu
econòmic
no era
vull dir que havien
pesat motius polítics
al darrere
ells mateixos
ho reconeixien
no m'esplacaria
tal com s'està
avui en dia
vull dir
sembla que la crisi
és la tapadora
és l'excusa
per a tot
i tant en un tema
tant en l'oficina
de Mallorca
com en el tema
del Ramon Llull
van dir que no
que hi havia
una motivació política
al darrere
de discrepància
de diferència
de criteri
de no donar suport a una
una tendència separatista
que hi ha des d'aquí
clar
si això també ho diuen
i a més
clar
diuen que
ells no volen formar part
d'uns hipotètics
països catalans
en els quals no creuen
no creuen
els estaments polítics
actual
que actualment van allà
fins i tot
l'última
en certa manera
és coherent
és coherent
amb la seva concepció
del tema
incoherent
no
incoherent
no se li pot dir
és coherent
amb si mateix
ho és
i l'última
l'última
gracieta
si els d'Aragó
es van inventar
d'aquellò
de l'Aragonès Oriental
els mallorquins
són més xulos
i saps quina fórmula
han inventat ells
per evitar
de posar
la llengua catalana
als llocs oficials
ara en diuen
la llengua
cooficial
diferent del castellà
Què és aquest eufemisme?
És un eufemisme
per esquivar
la paraula
aquella paraula
que és català
té tres síl·labes
per no dir això
que els fa mal
a la gola
quan han de dir
aquesta paraula
es veu que
s'ennueguen
llavors
per no haver de dir
aquesta paraula
s'ha inventat
aquest formulisme
que diu
la llengua
cooficial
diferent del castellà
i això ho utilitzen
al butlletí oficial
de les Illes Balears
i en documentació oficial
Cal veure
si realment
són mesures
de partit
i que després
el poble
a nivell popular
està dient
home
es viu una altra realitat
i això no concorda
però recordem també
que qui mana
és qui ha estat elegit
això també
els passa als valencians
abans que tenim
els a Tupa
avui
per això
he posat els a Tupa
per compensar
territorialment
la temàtica
però sí
el govern
Balears
fa aquestes coses
mentre els instituts
Balears
fan protestes
i campanyes
per als drets
lingüístics
de defensa
del català
a l'ensenyament públic
a la sanitat
fan queixes
i manifestacions
perquè
també s'ha eliminat
el requisit lingüístic
a l'administració pública
s'ha eliminat
el requisit lingüístic
de saber
la llengua pròpia
que en aquest cas
és la llengua
cooficial
diferent del castellà
ara se'n diu així
tot això
una cosa és el que fan
els polítics
i l'altra
els col·lectius afectats
sobre aquestes situacions
ah
i l'última
ostres
ostres
Enric
de Mallorca
no
de Menorca
l'última és
que l'Ajuntament
de Mahó
com que també
hem anat al Partit Popular
doncs l'última
virgueria lingüística
que hem fet
és canviar
el nom oficial
de la ciutat
i ara
el nom oficial
de la ciutat
ja no és Mahó
com havia sigut
durant segles
i dècades
ara el nom oficial
és Mahó
barra Mahón
amb aquí intercalada
en castellano
Mahón
Mahón
doncs bé
això són
vam començar
la temporada
a la Grandus
que Roda de Barà
per fi després de 30 anys
han arribat
a posar senya
el nom
i ara es diu
Roda de Barà
amb ve oficialment
això ho vam dir
el primer dia
doncs ara
per equilibrar la balança
Mahó fan el contrari
si els de Roda de Barà
ara són normatius
nosaltres serem Mahón
tu que ets sensible
a la lingüística
almenys
a veure
no es pot negar
que li donen importància
les paraules
vull dir que la llengua
és important
perquè vagin dient
que el nom no fa la cosa
clar
no no
ai
que ens hem allargat
a veure que s'estrenen una pel·lícula
una pel·lícula
la pel·lícula
Fènix 11-23
de mal rotlleté
també
no però sí
és una pel·lícula necessària
si fins i tot el nom
Chomsky ho va dir
que s'havia de fer una pel·lícula
sobre aquest tema
és el tema famós
de l'Eric Bertran
i l'exèrcit del Fènix
que fa 8 anys
va ser motiu de polèmica
perquè és un xiquet de 14 anys
que va demanar
a un supermercat
que fessin les coses en català
i com que se li va acudir
amenaçar
que bombardejaria
el d'allò
ell deia metafòricament
el sentit
bombardejaré
a base de correus electrònics
i se li va acudir
posar l'exèrcit del Fènix
que és una cosa
que havia tret
del Harry Potter
doncs
li va caure al damunt
una trentena
de guàdias civils
se'l van endur
a l'Audiència Nacional
de Madrid
per terrorista
i la cosa
li va durar
aquest paio
ho tenia 14 anys
imagina't
d'això se'n va fer un llibre
el Víctor Alexander
va fer el llibre
d'Eric Bertran
i l'exèrcit del Fènix
en el seu moment
aquí en vam parlar
després se'n va fer
una obra de teatre
que ha rondat per Catalunya
uns quants anys
i ara el Joel Joan
per fi presenta
i avui s'estén a Tarragona
la fan
la fan a les Gavarres
me n'he assegurat
perquè si la voleu veure
i a més
amb l'actual
conjuntura política
és una pel·lícula
que segurament
té la publicitat gratuïta
assegurada
tothom la voldrà anar a veure
perquè va d'això
va d'això
no dic més
ja està
ja està
Fènix 11-23
respirem
Atenció
si disposes
d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Abans li preguntàvem a l'Enric Garriga
si va fer panellets
perquè sabem que és un home
que li agrada a la cuina
no sé si fer-la o menjar-la
i que cada viandre
ens fa rostitòpics
Sí
He dit que avui no parlaríem
gaire de menjar
avui parlaríem
dels bons costums
sempre amb els rostitòpics
ens besem generalment
amb el Jaume Fàbregas
i la seva secció
a la revista El Temps
que val a dir
ja ho avanço
del capítol de novetats editorials
val a dir que la revista El Temps
després d'haver desapregut
dels quioscos
el mes de maig
per la crisi empresarial
acaba de tornar
aquest mes d'octubre
torna a estar els quioscos
la revista El Temps
i es pot trobar a Tarragona
els quioscos
i ja fa tres setmanes
que torna a sortir els quioscos
han fet un rebondejament
s'han refinançat
fent accionistes
fent accionistes
gent que té pasta
per fer d'accionista
i empreses que tenen pasta
per pagar una edició
d'una revista com aquesta
que val la pena
i ja torna a estar els mercats
per tant
ja tothom de Tarragona
pot tornar a llegir
cada setmana
l'article del Jaume Fàbre
que és el crític gastronòmic
que a més a més
també té un blog
que es diu
Bona Vida
i avui hi ha agafat
un tema col·lateral
però que és
el del tema
de com comportar-se a taula
i el seu resum
és que
això està molt malament
que s'han perdut
els costums
i que
això també diu molt
de la cultura
i de la societat
d'un país
que la manera
de comportar-se a taula
va lligada
al nivell
de culturització
i al prestigi
de bons costums
i tal
les taules
reflecteix la societat
el resum
va ser aquest
esmenta que
des de l'època d'Egita
ja existeixen codis
i de normes
de conducta a la taula
a Xina
també n'hi ha
des de molt antic
a les civilitzacions
l'àmbrica
també fa segles
i segles
que s'hi dediquen
a la cultura europea
a l'edat mitja
n'hi ha uns quants
de textos
i per exemple
destaquen els textos
dels catalans
el Francesc Ximenes
el 1323
no
el 1384
probable que un llibre
que es diu
Lo cristià
en el qual
hi ha un apetat
que es diu
com usar
bé de beure
i menjar
i aquest apartat
es dedica
als costums
de l'època
quins són
els correctes
costums
i maneres
d'embarcar-se
a la taula
coses tan
quadriculades
com
quantes vegades
pot veure un home
a taula
sense quedar malament
del cerimonial
a la taula
de la grolafreria
de la gola
de la pobresa
i també del menjar
i del servei a taula
també descriu
quin ritme ha de tenir
un àpat
els aliments
de cada temporada
i això
en resum
el Jaume Farag
ens acaba dient
que el resum
és que
això demostra
que en aquella època
els costums
de taula
estaven molt
reglats
i tothom
els tenia molt clars
quina època és
torrents
esmentar
estem parlant
del segle XIV
a finals del segle XIV
el 1384
és quan es publica
el llibre
i és un dels llibres
com es diu
el llibre es diu
no
de fet
el llibre
és una part
d'un que es diu
lo cristià
el cristià
però això està publicat
i es pot trobar
els llibres aquells
estaven dividits en llibres
doncs el tercer es diu
com usar
bé de beure
i menjar
i és el tercer volum
de lo cristià
i explica
totes aquestes cosetes
en la qual cosa
es demostra
que en aquella època
la taula
a la taula
dels països catalans
eren les més civilitzades
i ben organitzades
bé
doncs això
el porta
el Francesc Fàbrega
el Jaume Farag
que acaba dient
bé
tot això
s'està perdent
cada dia
la gent
perd més els bons costums
això és una cosa
que s'aprèn a casa
l'educació
a taula
s'aprèn a casa
no es tracta de llegir manuals
i acaba dient que
per fer-nos reflexionar
fixem-nos
i pensem
quanta gent
es posa el ganimet
a la boca
i com es comporta
la gent a taula
com la gent
parla amb la boca plena
una sèrie de coses
i el nou costum
que trenca
la bona
convivència a taula
és aquest
de la gent
que dina
amb el mòbil
al costat del tovalló
i aquí
és on està
el punt d'inflexió
si ara
estàvem perdent prou
els bons costums
a més a més
ara n'afegim
de nous
de mals costums
i és aquest
de tenir el mòbil
al costat del tovalló
tant a casa
com a fora
hi ha gent que a casa
dina amb el mòbil
a la taula
i tu vas a un restaurant
i pots veure gent dinant
cara a cara
cada un parlant pel mòbil
o
quan no tens allò
que estàs dinant
i algú
li sona el mòbil
i et deixa
a mitja frase
perquè se'n va fora
al restaurant
a respondre
el mòbil
aquests nous
mals costums
són aquests
nous mals costums
que diuen molt
de com
es degrada
una societat
i ja està
i ara
un parell d'apunts
per liquidar el tema
com a positius
si pot ser
perquè Déu-n'hi-do
el programa que portem
hi ha una mica de tot
positius
mira
el Terncat acaba de publicar
en línia
el Diccionari d'Esports Aquàtics
m'agrada
Esports Aquàtics
sí
Diccionari d'Esports Aquàtics
en línia
que vol dir que es pot trobar
tot allí
però tantes paraules
hi ha
tants esports aquàtics
pensa que fa poc
es va publicar
el Diccionari General de l'Esport
l'any 2010
que és un totxo
monumental
de milers de pàgines
un totxo
que si el poses a la taula
es trenca
exagero
es trenca la taula
no però
això és perquè
l'any que ve
hi ha el campionat
del món de natació
a Barcelona
i per tant
en vistes d'això
ja fan
el Diccionari aquest
els del Terncat
no són tontos
però saps que
no pensava
que donés
tant de si
als esports aquàtics
per fer-ne tot el Diccionari
els esports que hi entren
en el Diccionari
són els que estan a competició
que hi ha
natació
natació sincronitzada
salts
water polo
i natació en aigües obertes
de tot això
hi ha centenars de paraules
i amb això dona
per fer un Diccionari en línia
del mateix estil
i en la línia
de Diccionari d'Esports
a l'apartat
de Diccionaris en línia
del Terncat
també hi ha
el Diccionari de Futbol
el de Motociclisme
i el de Terminologia
d'Esports d'Ivent
sense anar més lluny
a part que
a l'apartat
de Diccionaris en línia
hi ha també
Diccionaris en línia
de moltes altres matèries
però del món de l'esport
hi ha tots aquests
allí el Terncat
que és molt senzill
a l'adreça
3bdoles.terncat.cat
i la bona notícia
musical
és que
així com fa dues setmanes
sortia
un disc d'homenatge
amb els pets
al diari Ara
que ja dic ara
no el vaig aconseguir
ho vaig intentar
va anar el diumenge
què vols dir
que estava esgotat?
sí
pels quioscos
va anar a 3 quioscos
diferents
et van escoltar
i la xipacola
va anar a 3 quioscos
diferents
del meu barri
i en cap dels 3
el vaig trobar
amb un
em van dir
oh és que només
me'n van portar dos
aquí està potser
la pèrra de la sabata
si no ens pot
si
publicues un disc
puntar a Tarragona
a Tarragona
puntar només dos discos
al quiosco
quan els pets
són un grup
superconegut
i tothom els coneix
jo no vaig
aconseguir el disc
una vegada que el vulgui
doncs bé
aquest diumenge
amb el diari
ara hi haurà
el nou disc
de Macedònia
Reserva
no aquest no
no?
Macedònia
no
jo no sóc tan
quina generació
són les Macedònia
la Macedònia
és la quinta generació
de les Macedònia
cinquena ja
és el primer disc
d'aquest nou
de la nova formació
de les Macedònia
el disc es dirà
el disc es diu
Desperta
el primer single
es diu
Desperta
és Esmorzar
ah no
la primera cançó
és Esmorzar
el primer single
i el disc es diu
Desperta
valdrà nou o amb 95
i si també només
en porten dos
probablement
tampoc el trobareu
dissabte
i diumenge
amb el diari ara
si el voleu comprar
més valquineu dissabte
perquè diumenge
ja no en trobareu
no acabem amb les Macedònia
però acabem escoltant
rap
valencià
a tupa
a casa mea
a casa meu
el valencià
sols el sentia
babalai
si que pots imaginar
com el parlava
als 13 anys
molt mal
tot i què
sempre n'hi ha la línia
si a això no es mama
casa la cosa
aquí està no avança
a mi és canviant del xip
però parlaré amb mi
tinc de sempre
parlar català
en exceptuant
si a prop estic
lleixi a tot el país
situació de confrontació
i qui parlar d'independència
és qui parlar de solucions
i tu
de quin equip de lliga
ets
jo de cap
estimant aquelles coses
a mi no m'han ensenyat
perquè el món dels sentiments
és manipulable
espanyol del 2000
tu primer
on és exemple
no em preguntem
no soc
no tinc cap sentiment
de pàtria
però si de lluita
d'un nascut
a l'Espanya opressora
sentiment solidari
en la lluita per València
per ter la resistència
d'una cultura atacada
les coses que em conmoguen
són els voluntaris
de les brigades
i a l'atinoamèrica
els revolucionaris
comunistes combatint
contra un món injust
les nacions oprimides
per culpa dels invasors
les petites victòries
les cançons
les cantautors
el poble unit
per a fer caure els traïdors
mamaré contant
històries dels treballadors
i el meu hábit florant
entre recorda't els pitjors
a Tupa
i aquest tema
extret del seu treball
quadribarrap
es diu llengua
llengua
i les tres primeres estrofes
van precisament
d'això
de la dificultat
que hi ha
al País Valencià
per mantenir-se
en valencià
activament
culturalment
i cantant en valencià
i totes aquestes coses
i aquell
experiències personals
hi ha unes quantes cançons
en aquest disc
que parlen de coses
d'aquestes
doncs
molt recomanable
com sempre
Enric Carriga
i baixable
i baixable
des de mesdemil.com
la web es diu mesdemil.com
podeu baixar
divendres més
divendres més
bon cap de setmana
igualment
social i cultural
treballen pel que
a tres no pants
sempre esquivant
amb dignitat
els coms que donen
els dedal
assegurant
els seus veïnats
que el món encara
pot canviar
sin primer canviar
m'aquell
que l'espia
ensurt davant
sumant conneximents
per parlar
reinterfeccionar
el deixe que ensureix
veure com creixer
a teu costat
la quantitat
de gent
que decideix
alçar les mans
i junts i juntes
comprometes
per el valencià
i el poble
vius
el meu lluitat
se sent cridar
per defensar
la llengua
que sempre
ha estimat
han intentat
han intentat
han intentat
fer-la
oblidar
han volgut
mantenir
el canjat
i el poble
continuant
endavant
aner
no
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!