I els darrers minuts abans d'arribar a la una
són per a parlar de cinema.
David Serra, bon dia.
Bon dia, des de la llunyania.
Bon dia, bon dia.
Escolta, tan lejos i tan cerca, però et sentim, estàs al telèfon, però com si estessis aquí.
Jo t'imagino aquí assegut.
David, a veure, fem una radiografia ràpida de les pel·lis que s'estrenen avui
i després comences per on vulguis.
Jo deia que potser hi ha menys estrenes en volum que altres setmanes, però escolta...
Sí, és que pràcticament no hi ha res, ja t'ho dic jo.
Però té, jo ho sé, i n'hi ha alguna que em fa bona impressió.
A lo millor ni hi està, eh?
Llavors, digues, digues, digues.
Bé, ui, ui, ui, mira, una italiana que dius, bueno, italiana, doncs, bueno, ja és un punt.
Una italiana que es diu Immaduros, després d'Illandoc, Los Muertos de la Noche,
i a mi però em crida molt l'atenció l'enigma del Cuervo,
sobre els últims dies d'Edgar Allan Poe, Marley, que és un biopic sobre Bob Marley,
i, bueno, la gran estrena taquillera i crispatera, que és la quarta part d'Isaic.
Sí, sí, doncs mira, em sembla que no m'equivocaré, si et dic,
de totes les terrícules que ha dit, només han arribat a la nostra província dues,
que són l'enigma del Cuervo, que no la fan ni siquiera a Tarragona,
perquè sembla que només la fan a los orfines de Vida Seca,
i després, evidentment, la de Ice Age, que és que esteu ocupat dos o tres cines a les Gavarres.
Les altres, o sigui, jo m'ho estic mirant i em sembla que hi hauríem per solucència.
Malauradament, malauradament, però bueno, t'ho disparem.
L'edat de gel s'emporta, Déus, moltes sales, no?, i no deixa lloc a les altres.
A veure què passa, de tota mena, nosaltres en parlem igual, David.
Sí, i tant, i tant.
Mira, jo t'ho estic mirant, t'ho estic confirmant.
Mira, D'Illandoc sí que s'estrena.
A los orres?
Sí, i a l'enigma del Cuervo també, eh, també.
Ostres, t'ho juro que des de la web no l'havia aconseguit de trobar.
I en Maduros també, si s'estrena tot.
Doncs mira, m'acabes de donar una alegria transitoria,
perquè a més podrem parlar de pel·lícules i com a mínim els hem donat una ullada.
Sí.
I, bueno, la veritat és que per on vol començar...
Digue'm, per on vulguis.
No ho sé, la de Bob Marley, sabem alguna cosa?
A veure, la de Bob Marley, que és un documental que de fet no he pogut veure
i que, en certa manera, a veure, a mi és d'aquelles peces que, bueno,
a mi m'agrada la música de Bob Marley
i generacionalment era una de les peces que a mi m'hagués agradat poder contemplar.
perquè, a veure, el cinema documental no és, diguem-ne que...
no és molt habitual a les pantalles cinematogràfiques.
Però la veritat és que, apropament a una figura mítica,
parlant des de totes les perspectives del Bob Marley,
perquè el Bob Marley era això, era música, era política,
era passió, era amistat, el sexe, era un ésser autèntic.
Era un mite, a més corpori, i que, de totes maneres,
més enllà del moviment Rastafari,
doncs, per mi era important conèixer la densitat política
des del punt de vista de, bueno, de la seva malaltia,
des del punt de vista de com va viure tot aquest activisme.
Doncs és un personatge força interessant.
Però, bueno, no ho sé, en principi, si no la fan,
doncs és una d'aquestes pel·lícules a buscar i a trobar-ne,
la possibilitat de veure-la.
Sí, perquè, a més, segur que té el seu públic, els seus fans,
i, en fi, hi ha autèntics devoradors de documentals
sobre les vides d'això, de músics o de cantants famosos.
Marley, que aquesta no ens consta que estigui a la carterera
d'Ocina Les Gavarres.
Però, a veure, en tenim d'altres,
és que no vull començar per l'edat de gel,
perquè se'ns menjarà tot el programa.
Ja m'ho imagino, ja m'ho imagino.
Però, a més, de molt l'atenció,
John Cusack i aquests últims dies de la vida d'Edgar Lampou,
l'enigma del cuervo.
Sí, a veure, mira,
aquí tenim, com ho dic moltes vegades,
quan començo el programa,
una pel·lícula que no m'ha deixat del tot,
però tampoc m'he entusiasmat,
tenim un problema.
El problema és que, clar,
parlar d'Edgar Lampou,
jo no tinc cap mena de dubte
que és un d'aquests personatges
dels quals es pot visualitzar
de moltes maneres el seu univers.
Hi ha possibilitats d'intentar explicar
la fascinació,
que jo, d'entrada,
dic que no és una pel·lícula màgic desagradat,
però no des del punt de vista del que porta,
sinó des del punt de vista
que com a producte comercial,
doncs, bueno, tindrà el seu públic,
entretindrà,
perquè entret, eh?
Té un bon actor,
John Cusack,
interpretant la va fer de catalan Poe.
Se salva, no?
John Cusack se salva.
John Cusack se salva.
Però, clar,
Poe no és Màtrix.
Això per començar.
Poe no és Màtrix.
Poe demana un altre tipus
per això cap al seu personatge.
I la veritat és que,
bueno,
parlant d'aquesta aventura
amb un assassí en sèrie
que assassina
seguint,
filparrant,
els contes de catalan Poe,
que, evidentment,
el mateix catalan Poe
hauria d'entrar
a netejar la seva imatge
i atrapar
el personatge
a l'assassí
que transició en sèrie.
De fet,
és llaminera,
perquè expliquem una mica
que l'argument és el que dius tu.
Edgar Allan Poe
és un personatge
que ha segurament incrementat
la seva fama
pel tipus de relats
que escrivia.
Doncs també la seva mort
està envoltada de misteri.
Llavors, clar,
fer una pel·lícula
és un material molt llaminer.
Ell va morir,
sembla,
tirat a Montcarrer de Baltimore,
gairebé boig,
sense poder ni parlar
i no se sap ben bé de què
als 40 anys.
Vull dir que hi ha tot un misteri
al voltant de la seva mort,
gairebé com si fos
una pròpia novel·la de la seva,
evidentment.
I aquí tenim el problema,
per mi,
de la pel·lícula.
O sigui,
tot el pozo i el cuero,
o sigui,
del pozo i el pèndolo,
del cuervo,
de tantes sombras,
de la muerte de la máscara roja,
el corazón de la tor,
a veure,
i Poe té una altra atmosfera,
té una altra densitat.
Evidentment,
aquí es juga molt
amb el joc d'Incliga,
de la pel·lícula,
però,
claro,
no.
La veritat és que
tota la tortuositat
del món del catalán Poe
no està aquí,
no està funcionant
dintre d'aquesta pel·lícula.
Funciona com el 3D,
ja ho he dit,
pensant que estem parlant
del director,
no me'n recordo,
James McTaggart.
McTaggart, sí.
James McTaggart
va ser el director
de UB de Vendetta
i a més va treballar molt
amb l'agenda Matrix
i per això
era el director
de la segona unitat
de Matrix.
I per això
hi ha elements
que li apropen més
als germans Wachowski
que a lo que realment
hauria de ser
el món intrigant
de l'univers de Poe.
És una pel·lícula
que funciona
com a entreteniment
per un tipus de públic
molt d'adolescents
cap amunt
fins als 30 anys
jo diria
i ara ja estic catalogant
i caic en una de les cerrades
que intento no caure
normalment
però
és massa prototípica
és una pel·lícula
que et dona
massa elements
per incloure-la
dins de
de
de taxonomies
taxonomies de públic.
A mi és una pel·lícula
que ja t'he dit
no m'he interessat
m'ha entetingut
no per què passa la història
jo penso que
probablement
és una oportunitat perduda
però
ahirà tenir.
El que passa és que
potser ens hem de treure
el xip
que a veure
hem d'assumir
que no és una pel·lícula
basada
en un relat
de Poe
sinó que és una pel·lícula
sobre ell mateix
per tant
potser esperem
un tipus d'atmosfera
que tampoc no és
la que
ens va donar.
aquí el problema
és que
clar
de la seva vida
doncs
no trobarem
cap element
veritable
o sigui
el que està
important
és crear
el personatge
de que de l'en Poe
es converteix
en un personatge
de còmic
punto
o sigui
partint d'aquesta
partí
o sigui
els amants
de la literatura
de Poe
com a mínim
tindran menció
a les seves novel·les
i als seus relats
i d'aquí
els elements
són els d'un director
que busca
crear una història
amb una densitat
que està ben lluny
de lo que són
les aventures reals
de Poe
o sigui
el que seria
el seu univers
personal
i la seva pròpia vida
i és una
bueno
és una pel·lícula
de Hollywood
punto
oi oi
molt bé
la recomano
doncs
sí
però
amb
amb unes
advertències prèvies
que penso
que han quedat
prou explicitades
Déu-n'hi-do
sí, sí, sí
per distreure
sí, sí
això és l'enigma
del cuervo
més pel·lícules
amb el temps
que ens queda
mira
D'Ile and Doc
Los muertos de la noche
o Inmaduros
per on vols començar
ja que estem parlant
de còmics
parlem de còmics
reals
o sigui
el
el
Cristiano
esclavi
va crear
un dels còmics
de per mi
de referència
que és
D'Ile and Doc
que bueno
que
com podíem dir
un dels còmics
favorits
de l'Umberto
a l'hora
de parlar
de la modernitat
va crear
un personatge
en el que
tot el que són
el món
del gore
els sombis
les mitologies
i altres elements
amb aquest personatge
que és el
D'Ile and Doc
aquesta mena
de detectiu
doncs
bueno
és un detectiu
especialitzat en això
en fenòmens paranormals
exactament
o sigui
podria estar solucionant
problemes
des del món macabre
dels vampirs
com poden aparèixer
espirits
com poden aparèixer
tot l'espirit
del giallo
del món
italià
què problema
té aquesta pel·lícula
doncs bueno
té un problema
que simplement
que no acaba
d'aprofitar
tota la riquesa
que es trobava
amb els còmics
originals
del D'Ile and Doc
però que
veritablement
veritablement
és bastant més
divertida
des del punt de vista
de la diversió
en pantalla
que l'enigma
del cuervo
tot i que és una pel·lícula
que ho tinc
d'advertir
els amants
d'un cinema
ben acabat
i
profundament
elaborat
es trobaran
amb una pel·lícula
que fa uns anys
probablement
no s'hagués estrenat
amb una sola cinematogràfica
sinó
hagués anat
directament
al mercat
del vídeo
ah sí
però del vídeo
el vídeo
de veré
d'aquest
dels buscadors
d'històries gore
i de sessions golfes
del festival
de Sitges
no té
a veure
no és una pel·lícula
dolenta
però no és
una pel·lícula
d'aquelles
rutilades
des del punt de vista
dels efectes especials
i de la imatge
que acontentarà
deixarà contents
els que eren
els lectors
als anys 80
del còmic
home
trobaran cert
resultat
a veure
Rupert Everett
que és el protagonista
de la pel·lícula
ho fa força bé
mitjans
han tingut
els teus
a partir d'aquí
la pel·lícula
doncs bueno
els amants
del còmic
doncs a veure
sortiran
menys o menys contents
no absolutament contents
perquè la fidelitat
és impossible
però s'ha intentat
és una pel·lícula menor
és una pel·lícula
clarament
pels amants
del cinema
fantàstic
basat en còmics
i que no aporta
res més
o sigui
no
no estem emocionant
molt
la veritat
és que aquesta setmana
no estem aconseguint
emocionant
però és el que tenim
a veure
Imaduros
la italiana
de Paolo Genovese
a veure
aquesta pel·lícula
només un és bo
és cinema
adolescent
una miqueta
com la pel·lícula
de
del Mario Casas
vam parlar
d'aquesta pel·lícula
que per cert
el tengo ganes de ti
basada en el llibre del Moque
que vam parlar
d'aquest clima
és llarguíssim
d'aquesta història
i bueno
és un cinema
per a aquest adultestente
que són els adults
adolescents
occidentals
els que tenen
complexo
de Peter Pan
i bueno
la veritat
és que
és una comèdia menor
és una comèdia
que partés
d'una situació
tan simpàtica
com molt improbable
que és
bueno
l'examen de graduació
queda anulat
per una denúncia
llavors el hem de repetir
però ja
quan tens complert
els 40 anys
home
sí que és simpàtic
és molt simpàtic
a mi m'ha de fer
molta gràcia
perquè jo em sentia
absolutament
com t'ho diria
te posaves en la pell
i deies
uf quina feinada
tindríem ara
Déu-n'hi-do
i bueno
és una comèdia internacional
simpàtica
agradable
no té
elements
que la transcendeixen
ni que facin
que parlem més bé
del que parlaríem
de les comèdies
sesenteres
o setenteres
una comèdia
que realment
jo penso
que s'estrenarà
s'estrenarà
s'estrenarà
s'estrenarà
s'estrenarà
mentre estàs veient
la pel·lícula
estaràs bé
es traspassarà
una bona estona
quan surts del cinema
t'oblidaràs totalment
això és immaduros
almenys és la quota
de cinema
europeu i italià
que jo l'agafo per aquí
perquè em fa curiositat
me fa gràcia
que hi hagi una italiana
en cartellera
i darrers minuts
retres minutets
per valorar
la quarta part
de Ice Age
la formació
de los continentes
la pregunta típica
calia?
o sigui
val la pena?
no
mira
jo tinc un problema
i de fet
com a fan
de l'animació 3D
com a Juanjo
jo tinc que dir
que han anat
baixant la teoria
o sigui
hem arribat a un punt
en el que
el millor de la pel·li
són els primers
minuts inicials
que curiosament
que curiosament
formen part
o sigui
diguem-ne
que és
la peça
que nosaltres
vam poder veure
no me'n recordo
si era la pel·lícula
d'algú
i veure els gigants
la pel·lícula
aquella americana
que parlava
del mito
de Gulliver
doncs
havia un curtmetratge
que precisament
era
de l'edat del gel
i que aquest curtmetratge
si jo
ho hauria de repassar
però me sembla
que és
els primers minuts
d'aquesta pel·lícula
la part més
divertida
la part més divertida
amb l'ardillita
aquesta
que va buscant
l'estratge
que és el millor personatge
bueno
segurament
el millor personatge
de l'Òstia
i que
arriba un punt
d'esgotament
jo sincerament
penso que
que han esgotat
les idees
que les tenen
que reciclar
com sigui
i que estan intentant
aprofitar
doncs bueno
les bones
quotes de públic
que han atingut
totes les
les sèries
d'aquesta pel·lícula
i el que passa
que des del punt
de vista
d'aportar
novetats
i fins i tot
des del punt
de vista
de l'animació
una davallada
important de qualitat
fins i tot
utilitzant el 3D
és un 3D
que no
clar
el 3D
no l'he provat
però sincerament
vist el dibuix
animat
animació
doncs
ostres
ja és clar
només
ho tens de comparar
amb la primera
i dius
que hi ha hagut
com una mena
de corre cuita
a l'hora de elaborar
doncs
tot el que són
els paisatges
els elements
visuals
que
han empobrit
molt la pel·lícula
o sigui
no sé
és una setmana
tan pobre
ai sí
és que ara t'anava a dir
no rescatem res
xiquet
no no no
i de veritat
eh
me sap greu
perquè jo
soc de les persones
que sempre intento
trobar-ne alguna cosa positiva
i fins i tot
la part de l'humor
que aquesta no l'havia dit
eh
el nivell brilla
per sota
mínim
o sigui
no
no funciona
tampoc
bé
doncs amb aquesta sensació
que a veure si arriba
la setmana vinent ja
o anem a gaudir
d'alguna pel·li
d'aquelles més minoritàries
no?
d'aquelles que
bé
com que no hi ha grans estrenes
doncs potser és la setmana
de veure les pel·lícules
no és una setmana
per reciclar
les pel·lícules
que no s'havien vist
i anar una miqueta
a corre cuita
per rescatar aquelles pel·lícules
que en cartellet
estan a punt de marxar
no hi ha
a veure
estem
a l'estiu
normalment
no hi ha grans estrenes
salvo les pel·lícules
més taquilleres
que se van distribuint
de forma miraculosa
al llarg de l'estiu
que si estan ben fetes
també tenen la seva gràcia
clar
és el que
home clar
que passa que
ara vindrà el Batman
que ja vam parlar
o sigui
tenen que vindre
les pel·lícules
segurament estaran
molt millor
de les que hem parlat
ja arribaran
ja arribaran
David Serra
moltíssimes gràcies
una setmana més
una abraçada
exacte
i bon cinema
sigui el que sigui
molt bé David
gràcies
vinga
adéu
Gràcies