Ara passen gairebé 3 minuts
de tot els quarts de 12 del matí.
Seguim en directe al Matí de Tarragona Ràdio
un dimecres més amb l'espai Cruïlles
amb Tarragona 2012,
el seu capital de la cultura catalana.
Aquest espai on conversem amb moltíssima gent.
Avui reprenem una conversa que ja vam començar
fa unes dues setmanes,
just abans de Sant Jordi.
Ens acompanya, com sempre,
la seva coordinadora de la Rosa Coma.
Rosa, bon dia.
Avui reprenem una conversa que ja vam començar
abans de Sant Jordi i que avui l'acabem d'aclarir.
Sí, exacte.
Vam estar parlant amb la Dolors Saumell,
que avui és aquí amb nosaltres,
la directora de la Biblioteca Pública de Tarragona,
i amb la Montserrat Casens,
que és també directora de la Biblioteca Pública de Torreforta.
i bé, ja vam estar una mica abans de Sant Jordi
comentant tot el tema de les biblioteques,
de quines funcions tenen cadascuna de les biblioteques,
les diferències i les similituds.
I ens vam quedar una mica com amb les ganes de continuar
de parlar de sobre el futur de les biblioteques.
Vam quedar una mica en la cosa de què fem,
però cap a on volem anar és el que avui volíem plantejar.
Per tant, avui parlem una mica de futur amb la Dolors Saumell.
Dolors, bon dia.
Hola, bon dia.
I també amb la Montserrat Casens.
Montser, bon dia.
Hola, bon dia.
Vam parlar, el que deia, de com estava la Biblioteca,
però vaja, val la pena parlar una mica de futur.
I si us sembla, podem començar a parlar una mica
com ha crescut el nombre d'usuaris de les biblioteques respectives,
de la Pública de Tarragona, de la de Torreforta,
en aquests últims anys.
És a dir, si s'ha notat allà un augment de gent que ve a les biblioteques a Tarragona.
Dolors.
Bé, jo crec que s'ha notat sobretot en els darrers deu anys.
Potser llavors hi ha hagut un canvi a Tarragona,
coincidit que hi havia un nou model de biblioteca,
quan va començar quan es van treure els llibres dels dipòsits
i es van posar en lliure excés.
Aquest potser va ser un dels primers canvis,
no només a Tarragona, sinó a totes les biblioteques.
Per què? Perquè les persones podien lliurement buscar,
tocar els llibres i agafar-los en préstec.
Aquest entenem que ha sigut un canvi
i que aquests darrers anys ha crescut el nombre d'usuaris.
De fet, jo penso que, a part de créixer,
que sí que ara a la biblioteca venen al voltant d'unes mil persones,
800, depèn del dia que tenim tot el dia obert,
que és dimarts, dimecres, dijous i divendres,
i aquestes persones, el que sí que hem vist
és que es diversifica el públic.
És a dir, a la biblioteca hi havia,
als anys finals dels 80, començaments dels 90,
un públic que era, sobretot, de manera predominant,
eren estudiants, eren nens,
i ara hi ha una representació, diguem,
de totes les edats, de tots els perfils culturals,
socials, i això una mica és el que a nosaltres
entenem que és molt i molt positiu en aquests moments.
De fet, destacàveu l'altre dia el fet que cada cop
també potser hi ha unes funcions diferents que són més socials,
a la biblioteca, i en aquest sentit suposo que als usuaris
també el creixement ve d'acord amb aquest fet.
Doncs sí, a Torrefort ho hem notat molt també,
per exemple, a partir del boom de la immigració
que va arribar ara fa uns 10 anys també,
coincideix una mica amb la pública de Tarragona.
Va arribar moltíssima gent de països de fora,
i llavors, com un dels elements integradors
i de cohesió social, utilitava moltíssim la biblioteca.
Tot això fa que redefinim una miqueta les funcions,
darrerament, i conjuntament amb el treball amb entitats
i amb visites escolars, doncs comença a donar el seu fruit,
potser ara fa això, que dèiem, 8 o 9 anys, endarrere.
S'ha notat un increment molt gran, en respecte abans.
Clar, perquè no només és anar a buscar llibres,
sinó que feu, tant una com l'altra, moltes activitats,
precisament això que dèieu la Rosa, com a funció integradora també, oi?
Sí, sí, sí, evidentment hi és.
Però integradora, jo crec que hi afegiria un altre qualificatiu,
que és igualadora, no?
De fet, les biblioteques, el que estem és,
com a equipament de proximitat, oberts a tothom,
i volem que, tant si és una senyora que ve de la plaça
i porta el carro, com si és un senyor que ha arribat a Tarragona
fa pocs dies i que s'ha d'ubicar,
vinguin a la biblioteca i allà els hi sapiguem donar
i els sapiguem vincular a l'accés a la informació i a la cultura.
Per tant, aquest aspecte que deia la Montse,
crec que és molt important com a cohesió,
però també com a agents igualadors, en aquest sentit.
Perquè, no sé, què els agrada als vostres usuaris?
Què busquen a la biblioteca?
En el sentit de les lectures que més demanen o activitats, vaja.
Doncs a Torreforta, per exemple,
bé, el bàsic de la biblioteca sempre és les últimes novetats en llibres,
això té molta demanda,
i les últimes novetats en audiovisuals,
també té moltíssima demanda.
Estaré d'això, que és el préstec més bàsic que tenim,
després el que busquen, doncs, és les activitats.
Bé, a banda també la xarxa wifi i l'internet, eh?
Això també.
Això marca molt, eh?
I després també tot el que són les activitats que fa la biblioteca
de cara als usuaris.
Com deia la Dolors, doncs, de cara a tot tipus d'usuaris.
Activitats que fem des del llarg d'infants i des de les escoles,
doncs, fins a la gent de la tercera edat,
perquè tothom a la biblioteca hi és benvingut.
Tothom té la seva parceleta, diguem-ne,
d'activitats i el seu lloc a la biblioteca pública.
I coincideix això amb la biblioteca pública?
Sí, sí, completament.
Les persones busquen...
A veure, una mica, ara, basant-nos en la darrera enquesta d'usuaris d'aquest any 2011,
que es van entrevistar més de 300 persones,
el que busquen, per exemple, el que els agrada més aquí,
a la pública de Tarragona,
és el servei de préstec i el préstec de novetats.
O sigui, això és, coincidint amb la Montse,
també és trobar aquells llibres que ells volen.
Però, cada vegada més, i amb això intentem,
que a través de recomanacions,
que, bé, fent bastanta pedagogia, potser,
que el que busquen és una bona lectura, no?
Vull dir, que no cal que sigui la darrera que ha sortit,
que anuncien...
Bueno, hi ha molt d'efecte dels mitjans de comunicació,
llavors s'apunten al títol i venen a la biblioteca, això.
I, quan són allà, intentem, doncs, atrapar-los
i que surtin amb algun bon altre llibre, no?
Això és un fet, és un fet constatat.
Després busquen actualitzar els coneixements,
formar-se en aquest moment, vull dir, cada vegada més,
a vegades és que hem de ser molt conscients
que és un moment molt difícil,
en el sentit que les persones venen i volen informació
sobre allò que, possiblement, els ajudi a trobar feina,
els ajudi a millorar la seva formació i preparació, no?
No només en un món laboral, sinó també personal,
o també, doncs, bueno, vull dir,
en molts àmbits del que és la vida.
Aquí, amb el que dèieu que els agrada, doncs,
és a l'enquesta, per tant, és aquest servei de préstec
i l'atenció rebuda per part de les persones,
lògicament, a la biblioteca i a tot arreu,
els agrada que els tractem bé
i que se sentin acollits
i amb això hi posem esforç,
no vol dir que, a veure,
que sempre ho tinguis tot el gust de tothom,
això és molt difícil, és impossible,
però sí que intentes arribar
amb uns estàndards de qualitat
que les persones sortint,
si no sortint amb un llibre,
dic sortint amb un altre,
o que els puguis avisar perquè fan cua,
o sigui, perquè es puguin fer una reserva
per un títol determinat.
Molt bé, ara què deia això la Montse del Wi-Fi, no?
Que suposo que internet també
és una de les ofertes que deu utilitzar més
les persones que venen a la biblioteca.
Clar, de fet, potser, ara pensava
que en el cas de Tarragona 2012
al nostre web hi ha un espartat que és mapa Wi-Fi,
o sigui, perquè nosaltres també pensem
que és realment un veritable equipament cultural
en aquest sentit, no?,
perquè és allà on trobes tota la informació.
Llavors, en aquest sentit, ara en aquesta línia,
clar, internet suposa això,
un canvi d'hàbits
i a més a més se suma a la crisi econòmica, no?,
o sigui, tot plegat és un nou escenari
que potser ens porta a aquesta necessitat
que ara tots diem de redefinir-nos.
No sé si això és un concepte sense sentit
o realment a les biblioteques
també cal que hi hagi una redefinició.
Com ho veus, Montse?
Bé, doncs, a la Biblioteca Pública de Torreforta,
clar, és molt més petiteta que la de Tarragona
i, per tant, molt més limitada en tot.
Amb això sí que ho hem de tenir en compte
perquè tenim 300 metres quadrats.
Llavors hem de fer una mica de virgueries
per poder atendre tota la demanda d'informàtica,
de xarxes socials...
Però bé, la Biblioteca sempre intenta treballar cap a aquesta línia.
Llavors nosaltres hem optat per treballar,
doncs, per exemple,
amb tres franges d'edat
en la qüestió d'informàtica
i el que fem és impartir cursets
de coneixements d'informàtica
des dels quatre anys fins a l'adolescència.
Els adults no els tractem
perquè la Biblioteca de Torreforta
està dins d'un centre cívic
i dins del centre cívic hi ha la xarxa del Punt Òmnia.
Llavors està més adreçada a adults.
Llavors els que aprenen informàtica d'adults
normalment s'adrecen ja a la xarxa Punt Òmnia.
Llavors a la Biblioteca sí que
impartim coneixements des dels petitets
fins als adolescents.
Fem classes, hi ha trastorns cada dia,
s'apunten els nens,
és obligat que vinguin amb els pares,
els menors de vuit anys,
perquè així molts dels pares que tenim
tampoc saben informàtica
i aprofitem a la vegada
per ensenyar una miqueta
els coneixements que els nens aprenen
als pares i a les mares.
I això ens va molt bé.
Després el que tenim és el servei Wi-Fi
tant a la sala infantil
com a la sala d'adults,
que és d'accés gratuït
i de moment lliure.
Tothom pot venir amb el seu portàtil
i connectar-se.
Com que de moment hi ha poqueta gent
que té portàtil,
no hem tingut necessitat de fer tors.
El dia que això
se'ns en vagi una miqueta de mare,
doncs haurem de fer tors
dues hores, una hora d'accés a Wi-Fi.
El que sí que hem de fer tors
és els ordinadors d'adults
perquè només en tenim tres,
la demanda és moltíssima,
hi ha molt poca gent
que tingui ordinador
i llavors hem de fer tors
de 30 minuts,
però aquests són lliures.
I la gent adult
normalment utilitza els ordinadors
per cercar feina,
per notar les pàgines de l'SMO,
per exemple,
o el DOC,
per fer currículum,
sobretot,
i per connectar-se
al seu correu electrònic,
als seus països d'origen,
o bé també al Facebook.
De fet, tot això indica un canvi,
unes noves funcions,
d'alguna manera,
tot i mantenir el tema
del préstec de la lectura,
de l'audiovisual,
però de fet,
l'espai es deu haver d'anar canviant
tot al llarg del temps,
com va passant tot això.
Jo crec que,
a veure,
està claríssim
que hi ha hagut un canvi
i suposo que haurem de canviar molt més,
perquè el canvi,
penso que està potser
amb el tema
que la biblioteca
és també un espai d'aprenentatge,
com deia la Montse,
i llavors això,
des de fa bastants,
també,
aquesta dècada
que estem parlant,
hem començat a treballar
en profunditat
el tema de la formació,
però la formació
no només a través de cursos,
com també fem,
igual com fan la Montse,
fem tallers,
fem formació
tant a nivell bàsic,
intentem també formar,
per exemple,
en altres temes
com xarxes socials,
com administració electrònica,
buscar feina,
hem posat plantilles de currículums
als ordinadors de la biblioteca,
perquè una mica,
a veure,
perquè d'alguna manera
la persona que vingui
amb necessitat
de tenir un currículum
pugui sortir
amb un model
de currículum fet,
provem de fer tot això,
no?
I aquí,
nosaltres,
el que ens passa
a Tarragona
és que si bé
tot això és molt valorat,
clar,
hi ha cues,
també deixem portàtils,
però sempre
veiem
que falta,
ens falta,
ens falta,
per tant,
wifi,
ens falten llocs
perquè la gent se segui,
a vegades hi ha gent
al banc de fora al carrer,
i, bueno,
vull dir,
això també és l'altra realitat,
no?
O sigui,
que donem més serveis,
però també,
al mateix temps,
generen unes expectatives
que a vegades
no podem complir.
Prova d'això
és que ara
quan parlava
de l'enquesta d'usuaris
hi parlàvem
de què valoren
els nostres usuaris
i llavors
els hi preguntem
i què us fa falta,
no?
Què els hi fa falta?
Doncs,
més hores de biblioteca oberta,
més espais
per més taules,
més llocs
per treballar,
per estudiar
amb silenci,
més espai
de biblioteca,
no?
I aquest és un fet
que també
és el gran fet
que constatem,
no?
d'alguna manera.
Per tant,
fan falta
més biblioteques
a Tarragona?
Fa falta més espai
per les biblioteques
a la nostra ciutat?
Bé,
penso que
és un fet
que és bastant obvi,
no?
Això és el que diuen
els ciutadans,
però no només
la línia
que abriguin els ciutadans,
això és un tema
clar,
però per altra part
totes les planificacions,
el pla
tant al PECAT,
el pla d'equipaments
de Catalunya,
culturals de Catalunya,
com a nivell
del pla local
d'equipaments,
està claríssim
que fan falta
més biblioteques,
lògicament
estem en un moment
on
entenc,
o sigui,
l'opinió
és que
caldrà sumar
recursos,
evidentment
hi ha uns estàndards
que potser
no es podran complir,
hi ha moltes coses
que hauran de canviar,
hi ha molta feina a fer,
però bé,
lògicament
fa falta més espai,
més biblioteques,
això és un,
crec que és un fet
bastant evident.
Sí,
Montse?
Bé,
en principi,
i tal com comentàvem
l'altre dia amb la Dolors,
hi hauria d'haver
una biblioteca pública
pràcticament a cada barri
de Tarragona,
en aquests moments
n'hi ha una gran,
tot i així
no tenim encara prou espai
que és la de Tarragona Centre
i als barris
hi ha únicament
Tarraforta
que és la meva
i després
a Sant Pere i Sant Pau
hi ha una sala d'estudi
que encara és molt més petita
que la meva,
és a dir,
que quedaria pendent
una biblioteca gran
pels barris de Ponent
que són ja
més de 50.000 habitants,
després una a Sant Salvador,
una a Sant Pere i Sant Pau,
una a Tarragona Centre
n'hi hauria d'haver
una altra,
la gran que aniria
a Tabacalera,
la que hi ha ara
que es quedaria
per Tarragona Centre
i la de la Rebessada,
no?
Si no me'n deixo cap Dolors.
Bueno,
això és
estàs explicant
el pla
d'equipaments,
sí, sí,
vull dir,
són sis biblioteques
que fan falta a Tarragona.
I per tant,
vull dir que
això és una,
ara bé,
jo penso que
això és una planificació
que es fa sobre uns estàndards
i que lògicament
en aquests moments
possiblement
s'hagin de canviar coses,
s'hagin de canviar estàndards,
tots veiem clar
que el que sí que cal
és treballar plegats
per tirar endavant
un tema
que en moments de crisi
possiblement
és
encara una mica més important
que és
aquest accés igualitari
a la informació
i a la cultura
que donem
a través de les biblioteques.
Clar,
aquest pla
diríem
està fet
en un moment donat
i ara
se suposa
que cal revisar-lo.
El que passa
és que,
de tota manera,
jo sí que penso
que estem parlant
que potser
pot semblar
que,
evidentment,
clar que en falten,
però estem parlant
precisament
elles ho demostren
d'equipaments
d'assistència primària
de la cultura.
Per tant,
és realment
uns equipaments
molt importants
per a les ciutats
i per a la cultura
en general.
Hi ha molts usuaris
cada dia,
com deia,
molta gent
que hi passa cada dia
i que no només
hi va a buscar llibres,
és el que dèiem ara,
a fer currículums,
a buscar feina,
a formar-se,
a llegir,
a estudiar,
vull dir que és un lloc,
com dèiem,
això també per formar la persona.
També t'hi pots trobar,
no?,
continguts molt especialitzats
com allò,
eines més pràctiques.
Sí, sí,
és molt important
renovar les col·leccions,
que siguin,
a veure,
que siguin suficients,
actuals
i que la biblioteca
sigui un recurs,
realment un recurs important
i que les persones
s'hi trobin bé
i, per tant,
i que hi tornin
i que...
Bé,
això ho estem notant,
no?,
però jo dir,
que és insuficient,
està clar que tots
hi estem d'acord.
I què hauria de fer
l'administració,
no només municipal,
sinó també autonòmic,
estatal,
què podria fer
o què haurien de fer
les administracions,
no?,
en aquest sentit?
Vosaltres ho teniu clar,
això?
A veure,
jo que sí que tinc clar
és que
en un moment com aquest
el que hem de fer,
tots plegats,
és sumar recursos,
això?
És...
Però no només en biblioteques,
hi ha una mica
amb tot el que...
I això,
jo crec que coincidim,
bàsicament coincidiria
amb tothom.
Com fer-ho?
A veure,
hi ha una feina feta,
hi ha unes planificacions,
hi ha una...
Tot això,
però, clar,
insisteixo,
som conscients
en que tot això,
possiblement caldrà adaptar-ho,
caldrà...
A veure,
els estàndards,
per exemple,
que hi havia
ara per ara,
preveien...
Bé,
normalment són estàndards
que donen
uns metres quadrats
per habitant,
donen
una...
àrees d'influència,
és a dir,
que una persona,
per exemple,
posa un exemple,
una persona
ha de traslladar-se
a peu
amb uns 15 minuts
per trobar la biblioteca
més propera,
mai més de 15 minuts,
etcètera,
no?
Vull dir,
clar,
hi ha moments
en què es podran complir,
hi ha moments
en què no,
però el que sí que jo crec
que totes les administracions
hem de fer
d'una manera molt clara
i molt lògica,
diria,
és sumar recursos,
sumar recursos
i anar tirant endavant
el que realment
es pugui
tirar endavant
i segur que
segur que tenim
un camí a fer,
segur que hi ha
possibilitats,
perquè penso que
el tema
està molt clar
de què val la pena.
Jo crec que Tarragona
fins ara
potser ha estat
una mica dormideta
en aquest tema
i convé
que comenci
a posar-se les piles
i que els polítics
realment
comencin a entendre
que tenir una biblioteca
pública en condicions
i una xarxa
de biblioteques
públiques en condicions
és tenir un gran equipament
i promocionar molt
la cultura
d'una ciutat
i crec que a Tarragona
encara falta,
falta
doncs que tota la gent
que mana
comenci a entendre
que Tarragona
ha d'anar cap aquí.
I per què
quin ha de ser
creieu
el futur
de les biblioteques?
És a dir,
quin ha de ser
i com ho veieu?
Que potser és una mica
diferent,
potser canvia una miqueta
la cosa,
com ho veieu
i com creieu
que ha de ser
el futur
de les biblioteques
parlant
de l'equipament en si
i també parlant
una mica
de les funcions
que han de tenir
aquestes biblioteques
també en un futur.
Quines són?
Quines són?
Això?
Jo penso que,
clar,
ara ho parlo jo
a títol,
elles ho saben més,
però sí que bé
que això que ara
connectant amb això
que dius,
això que deia la Dolors
d'aprofitar els recursos,
compartir-los,
suposo que això també,
jo veig una biblioteca
en el futur
molt més desdibuixada
com a biblioteca,
és a dir,
potser com un espai
més multicultural,
per exemple,
perquè s'assumen...
Sí,
perquè sumem recursos
i per tant,
a veure,
potser una biblioteca,
amb això estic totalment d'acord,
aquí apuntaria
en una línia
que és que
una biblioteca,
possiblement aquí,
no ha de ser pas
mai igual
amb una biblioteca
posada
al barri de Llevant,
suposant que el 2020,
per exemple,
no?
Llavors,
per què això?
Perquè una biblioteca
és un lloc
d'accés,
com hem dit,
a la informació,
a la cultura,
el coneixement
i dinamitza
amb la mesura que...
Però no només
les seves iniciatives,
que les seves iniciatives
d'alguna manera
potser no són tan importants,
també ho són,
però
és un lloc
on
totes les entitats,
tots els recursos
en general
de la cultura
poden ser presents
a la biblioteca.
La biblioteca pot difondre,
i de fet ho està fent,
iniciatives d'uns altres
i pot
que la biblioteca
sigui un lloc
d'acollida,
en aquest sentit,
no només de persones,
sinó de la cultura
en general,
i com a gent
dinamitzador.
Això voldrà dir
que,
per exemple,
si a Tabacalera
tenim uns veïns
que poden ser
l'associació de músics,
ara ho dic,
crec que sí,
eh?
Sí, sí,
han de ser allà,
està previst així.
Doncs bé,
que aquest treball
sigui més estret,
si hi ha una altra...
Bé,
per tant,
jo crec que
en aquest sentit
hi ha una
línia
de construcció
de les biblioteques
que sempre està en funció,
té una obligació,
d'alguna manera,
de vehicular
i d'acollir
i de dinamitzar,
no?
Jo crec que una biblioteca
ha de conviure molt bé,
s'ha de mimetitzar molt bé
en l'entorn
en el qual està ubicada,
i això marca molt
l'entorn
en el que està la biblioteca,
no?
Per exemple,
com deia ella,
no és el mateix,
doncs,
els barris de Ponent
que els barris de Llevant,
que Sant Pere i Sant Pau.
Llavors,
sí que ha de tenir
una funció molt dinamitzadora
i ha de treballar molt
amb xarxes,
amb xarxes d'entitats,
amb xarxes socials,
amb xarxes,
amb tot el que l'envolti.
Crec que això és fonamental
perquè si no
la biblioteca
no té sentit
avui en dia.
Potenciarà també
cap a la línia
on aneu,
per exemple,
de l'intercanvi,
no?
O sigui,
que cada cop
sou com més
un centre d'intercanvi
de possibles
activitats
que intercanvieu
amb algú altre
una activitat,
o sigui,
una mica de recursos,
de coneixement,
formació...
Perquè parlem de futur,
però això ja ho fan
totes dues,
ja ho feu totes dues.
Sí,
però una cosa és fer-ho
i l'altra
i l'altra és fer-ho millor,
diguem.
A veure,
no perquè nosaltres
no vulguem fer-ho bé,
sinó perquè tinguem
unes millors condicions
per poder-ho fer.
I el que està clar
és que nosaltres
hem d'estar
on estan els ciutadans,
d'alguna manera,
i hem d'estar al costat
de les seves...
Els hem d'acompanyar
i la...
I per tant,
hem d'adaptar-nos
i hem d'estar molt oberts
i molt receptius
i penso que les biblioteques
amb això,
per molt que ho fem,
sempre tenim un repte
cap a aquesta banda,
no?
Hem d'estar receptius
a la cultura,
a la cultura local,
també,
i a aquesta part
de cohesió social
que no...
A veure,
que és també,
com diu la Montse,
molt i molt important.
tenim unes línies
on sempre hem d'estar
i cada vegada més
atents
i mirar
de donar servei
cap aquí.
Farem una tercera conversa,
Rosa,
perquè crec que
fins i tot
ens haguéssim estat
una estona més.
Se'ns acaba
ja el temps.
No sé si voleu afegir
alguna cosa.
O, Rosa,
ens ha quedat alguna cosa
al Tintet?
Jo crec que no.
No, home,
sí que van sortint
coses.
Van sortint coses, eh?
Sí, sí,
com també realment,
no sé,
el futur amb internet
i la biblioteca,
que és una mica,
perquè de fet
és una cruïlla,
i potser és la presència,
és la presencial,
és l'intercanvi
aquest de la xarxa
presencial,
una mica
la localització física
de tota aquesta comunicació
i aquest intercanvi
que hi ha,
no?
No sé.
Sí,
certament hi ha
un cert desplaçament
d'usuaris,
desplaçament,
incorporació
de nous
a través de les xarxes,
a través d'internet
i a través de les xarxes
socials.
Penso que això
és molt bo,
i que és molt bo
perquè d'alguna manera
no només
ens limitem
a tenir més usuaris,
sinó també
a posar en valor
tots els serveis
que presencialment
tenim.
I per tant,
les xarxes socials,
jo crec que com a estratègia,
el que està molt bé
és que ens portin
usuaris
a la biblioteca.
És a dir,
sempre
volem que
els usuaris
de les xarxes socials
físicament
ens arribin
a la biblioteca
si són d'aquí.
I per altra part,
que els de la biblioteca
estiguin millor servits
a través de les xarxes socials.
I hem de fer un acompanyament
entrant
a les xarxes socials,
pensem que molta gent
encara no
hi està,
però cada vegada més,
i que trobin
un millor servei.
Doncs avui hem conegut
i hem parlat,
Montse,
vols afegir-te alguna cosa o no?
Bé,
hem parlat això
de les biblioteques
del futur
i també,
sobretot,
de les biblioteques
de la nostra ciutat.
Montse Dolors,
moltíssimes gràcies.
Potser us convidem
a una tercera conversa,
ja ho veurem.
Si en tenim més ganes,
ja ho muntarem.
Gràcies a vosaltres
per convidar-nos.
Gràcies a vosaltres
per donar-nos l'oportunitat.
Com sempre,
ja sabeu que teniu
els micròfons oberts.
Rosa,
acabem, com sempre,
amb una recomanació avui
d'un blog.
Sí, d'un blog,
que és un blog
que neix
juntament amb el naixement
d'una associació
que és
tarragona1800.wordpress.com
És un blog
que va associat
amb aquest naixement
d'aquesta associació
de Tarragona
que parla
una mica dels fets
de fa 200 anys
a la ciutat
i, per tant,
és un blog interessant
per trobar això.
Informació sobre personatges,
fotografies,
per fer-se una idea
de què era Tarragona
en aquell moment
i de tota la història
en aquells anys.
El trobarem,
imagino,
vincat,
si no hi és ja,
a la pàgina web
de Tarragona 2012.
Sí, i tant.
Sí, sí.
Molt bé, Rosa, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fins dimecres, que vagi bé.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.