Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Wow!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fim demà!
Fins demà!
El lloc on estem serà l'escenari de la commemoració d'aquesta jornada
amb una fira d'entitats, un grafiti participatiu, una performance,
moltíssims actes dels quals de seguida en parlarem.
I és que ja ens acompanyen els primers convidats d'avui.
D'una banda, ens acompanya la tinent d'alcalde de Polítiques d'Iguantat
i Serveis de la Persona, Victòria Pelegrín.
Victòria, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I el tècnic del Servei Municipal de la Discapacitat, el Roma Soler.
Roma, molt bon dia.
Molt bon dia.
També un dels encarregats de muntar tot aquest serau, no, Victòria?
El Roma s'ha encarregat una mica d'organitzar tot això.
Doncs sí, entre el Roma i la Roser, que també està a l'àrea,
Polítiques d'Iguantat, doncs s'encarreguen, sobretot, de mobilitzar
i tenir aquest contacte amb les entitats sense les quals això no seria possible.
Victòria, com encarem enguany el dia de la discapacitat?
Perquè comentarem ara amb la introducció totes aquestes dificultats,
tota aquesta preocupació amb la qual s'ha viscut el 2012,
i és que en realitat no ha estat un any bo per a les persones amb discapacitat.
Vaja, jo diria que no ha estat un any bo per gairebé ningú,
però amb les persones amb discapacitat sembla que encara ha estat un any pitjor, no?
Sí, la veritat és que aquest any hi ha moltes ciutats,
fins i tot, que han decidit no celebrar aquest dia, no commemorar aquest dia.
Hi ha moltes també de les entitats, sobretot de les federacions i àmbits més institucionals
que també havien expressat la decisió de no celebrar aquest dia precisament
per posar de manifest més encara la situació que estan passant actualment.
Nosaltres, però, hem volgut unir a la jornada reivindicativa també aquest punt festiu,
perquè pensem que és un punt de trobada per totes les persones
que pateixen discapacitat en la nostra ciutat,
i volem aprofitar precisament per fer allò que més sabem,
no? Fer aquesta trobada, plegar-nos tots junts,
compartir entre tots les necessitats, les queixes,
les impressions de cadascuna de les entitats,
i al mateix temps, doncs,
traslladar-les,
traslladar-les als governs, a les administracions,
perquè hi ha línies que no les podem traspassar.
De fet, les entitats, en guany, reivindiquen
que no se les consideri una despesa,
sinó que se les tracti com a col·laboradores essencials
d'aquestes polítiques socials que hauria de dur a terme el govern.
I és que jo crec que les entitats són un pilar fonamental, no?
Evidentment, evidentment.
Amb la nostra societat, les entitats cobreixen
una gran part de les accions
que haurien de ser competència de les administracions.
El que passa és que les entitats s'han de veure
com un espai d'aproximació
on les persones usuàries,
les persones que acudeixen a aquesta entitat
o les persones que reben atenció des d'aquestes entitats,
doncs hi ha aquest contacte proper
que fa que realment elles puguin conèixer
realment quines són les necessitats d'aquestes persones
i com s'han de tractar, com s'han d'intervenir.
Avui la plaça de la Font, de fet, és plena,
ho devem sentir els nostres agents.
Hi ha música, hi ha quatre carpes situades
a banda i banda de la porta de l'Ajuntament,
amb diverses entitats.
Les entitats avui són les protagonistes.
De fet, ja ens han repartit aquest llaç de color carbassa,
que és reivindicatiu també del Dia Internacional
de les Persones amb Discapacitat.
Roma, les entitats també protagonistes avui,
què passarà aquest matí aquí a la plaça de la Font?
Quins actes hi haurà?
Ens passarà moltes coses.
i bastantes, amb un llenguatge contemporani,
una manifestació de cultura contemporània.
Ja des de la Batucada, que començarà breument...
De fet, ha de començar ja de seguida, no?
És imminent la...
En què participaran tots els quatre centres d'educació especial
i les de la ciutat, que seguiran...
Seguiran les sortes, diguem-ne, d'Apèlix-Cabatuque,
una formació molt conenguda, jo crec que ja arreu de Catalunya,
i si venen de Montblanc ja estan preparats.
Però abans d'això, hi haurà una performance
que ens oferirà el tot teatre, el grup que venen de la muntanyeta,
i que es diu Mascader.
De fet, intentarem també parlar amb els protagonistes,
i a partir de les 12, doncs, llegirà aquest tradicional manifest,
que enguany han elaborat, Roma, les mateixes entitats, no?
Exacte, hem guanyat i ja hi apostem dos o tres anys,
que és un manifest participatiu.
I això li aportem molt de sentit,
molta vivència,
i aleshores ja ho veurem.
De fet, una mica ens quedem amb aquest missatge, com sempre,
que hi ha molt camí, és molt tòpic, molt típic i molt tòpic,
però hi ha molt camí fet, però hem quedat molt per fer.
De fet, iniciatives com la Festa per tothom,
iniciatives com el Festival de Teatre Eclàctic,
totes les iniciatives que es diuen a terme
des de les administracions locals,
Victòria, suposo que marquen una mica el camí
pel qual vol anar avançant la ciutat de Tarragona
envers les persones amb diversitat funcional, no?
Evidentment, però no només la ciutat de Tarragona.
Pensem que la societat en general ha d'avançar per aquesta línia.
Ho deia al principi que en els darrers 30 anys,
des que se celebra aquest...
dels darrers 20 anys que se celebra aquest Dia
Internacional de les Persones de Misscapacitat,
ha canviat molt la percepció, ha canviat molt tot.
Molt, moltíssim.
I, de fet, jo crec que havíem fet uns esforços molt grans
precisament per la normalització i la visualització
dels diferents col·lectius.
Ara, en aquests moments,
sembla que haguem tornat,
haguem fet uns passos enrere
i tinguem que tornar a reivindicar allò que pensàvem que ja havíem conquerit, no?
Reivindicar, doncs, les necessitats socials més bàsiques d'aquestes persones,
però també el que serien els instruments necessaris per mantenir la qualitat de vida d'aquestes persones.
Jo pensàvem que són drets de ciutadania que ja estaven adquirits i que ja no calia tornar a recuperar-los.
Aquests drets bàsics que, si no els reivindiquem, la crisi amenaça amb destruir-los, o amb tombar-los.
Amenaça perquè hi ha algunes retallades,
tant des del punt de vista de la salut o de la dependència o de l'ocupació,
que els afecta a alguns directament i a altres indirectament,
però també la pèrdua de drets que han tingut els centres i residències
que treballen amb les persones amb discapacitat.
O també, doncs, tot el material tècnic que aquestes persones necessiten,
una cadira de rodes, un llit especial...
O sigui, qualsevol d'aquestes instruments tècnics, material tècnic,
que sense les subvencions pertinents, doncs, són pràcticament inassumibles per a les famílies.
Jo crec, Victòria, Roma, que una reflexió interessant...
Avui, clar, avui se'n parlarà molt de discapacitat.
De fet, es donen moltes dades, no?
Un 15% de la població mundial viu amb alguna discapacitat.
Discapacitat, doncs, molts catalans tenen alguna discapacitat.
A la demarcació de Tarragona es parla de 70.000 persones
o de més de 70.000 persones amb discapacitat.
Ahir a Madrid hi havia aquesta marxa històrica
on es van congregar unes 50.000 persones amb el lema SOS Discapacitat,
però voler retallar les discapacitats.
Avui hi ha una altra a Barcelona,
convocada a una altra marxa a la plaça Sant Jaume.
Avui està molt bé que se'n parli, però això hauria de durar tot l'any, no?
És a dir, aquestes accions s'haurien de repercutir durant tot l'any.
No sé què en penseu.
Evidentment.
Hauríem de recordar que estem en un moment de crisi,
estem en un moment realment difícil,
però que hem de seguir intensificant els esforços,
perquè, com dèiem, hem de protegir els drets de les persones
perquè s'està mimvant la qualitat de vida,
però també, no única i exclusivament la qualitat de vida d'aquestes persones,
sinó que això també està afectant directament a les famílies.
És un tema que hauríem d'anar recordant tot l'any
i, sobretot, anar recordant que podem ajustar moltíssim,
podem deixar de fer moltes coses,
però no ho podem pagar.
Les persones amb discapacitat no poden ser les persones perjudicades
de tot aquest sistema, perquè realment això és una injustícia.
En aquest sentit, Romà, des del Consell Municipal,
des del Servei Municipal de la Discapacitat,
continuareu treballant activament, no?, durant l'any,
per anar fent actes, per anar fent coses.
Sí, sí, sí.
Hi haurà festival eclèctic o no podem avançar res, encara?
Sí, encara no.
Encara no, és molt aviat, eh?
Esperem que sí, esperem que sí, esperem que sí.
Cal que no manés, segur que sí.
Sí, segur que sí.
Les entitats ho estan esperant.
I, de fet, amb el vostre suport, segur que es durarà a terme.
Doncs, Victòria Pelegrín, Romà Soler, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Nosaltres hem de continuar parlant amb més protagonistes al llarg d'aquest matí.
Ara el que farem és marxar un momentet a la publicitat
i així el Romà també ens ajudarà a buscar, a parlar amb més protagonistes d'aquest matí.
Victòria, moltíssimes gràcies per atendre'ns, com cada any.
Gràcies a vosaltres per ser-hi i per acompanyar-nos en aquest dia tan especial.
Romà, moltíssimes gràcies i, com sempre et dic, estem en contacte.
I bona diada de tot.
El sector de la discapacitat, que avui es mobilitza pels seus drets des de la plaça de la Font,
gairebé no m'han donat temps al principi ni a presentar-nos, som els del tothom,
que portem des del 2009 al costat d'aquest col·lectiu de persones amb alguna discapacitat,
parlant d'una manera clara, entenedora, sense embuts, sobre les capacitats diferents,
perquè així ho creiem i així ho defensem.
Per això avui hem decidit estar al costat dels protagonistes, sortir al carrer,
traslladar-nos cap a la plaça de la Font, centre neuràlgic d'aquests actes de la ciutat,
aquest dilluns, perquè també ens trobem a la penya barcelonista, que ens han cedit aquest lloc.
Quatre carpes a la plaça, la Batucada crec que està també a punt d'iniciar,
ara ens ho explicarà un dels seus responsables.
De moment, la música que sentiu de fons és una performance que estan realitzant els companys del Trot Teatre,
aquest performance mascares, i tenim ja diversos convidats aquí a la taula.
Agrair també al Joan Maria Bertran, que ens està assistint tècnicament,
i que us parla, el Miguel González, que no havia tingut gaire ni temps de presentar-me.
Ricardo Alba, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El Ricardo i l'Alba venen del projecte, si no m'equivoco, Mirasona, ho dic bé?
Sí, ho dius bé.
Mirasona. Vosaltres teniu alguna cosa a veure també amb la Batucada,
que iniciarà després de la performance, imagino, no?
Sí, nosaltres, el Mirasona és un projecte que es porta a terme
des de l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona
i a les quatre escoles d'educació especial de la ciutat.
El que intentem és fer un projecte de sensibilització musical,
amb un caire també terapèutic,
i avui hem pensat sumar-nos al Dia de la Discapacitat
aportant els nanos de les quatre escoles,
juntament amb la Batucada Prodisca,
a fer una batucada al carrer.
Hem tret la música al carrer.
El Ricardo no el tenim, que sembla que se'ns ha escapat,
però tenim el Sergi,
que és responsable del projecte que ta Prodisca Batucar.
Sergi?
Sí, hola, bon dia.
Què ens oferireu? Aviam, com anirà tot això?
Bé, nosaltres el que oferim és música de batucada,
això ja venim treballant, ja fa des del 2008.
Des de Montblanc que veniu?
Sí, nosaltres venim des de Montblanc, venim des del centre Prodisca, també.
i el que portem fent ja fa, des del 2008,
doncs és aquests ritmes brasilers,
amb treball i esforç, ho hem aconseguit sortir al carrer,
ja fa uns quants anys que ja rodem pel carrer.
I, bueno, em va trucar a Ricardo
i em va explicar-me tot aquest projecte,
tot això que feien avui aquí,
i, bueno, vam decidir sumar-nos i donar un copet de mà,
i, a més a més, amb la música, que és el que ens agrada, no?
Perquè ens entenguem, això és un projecte col·laboratiu,
entre vosaltres, no?, i els centres d'educació especial,
com ens deia l'Alba, no?
Sí, sí.
Explica'ns una mica, Sergi, què és a Prodisca,
amb quines discapacitats treballa?
Bueno, Prodisca treballa amb discapacitat física i psíquica,
amb les dues, eh?
És associació, però persones discapacitades de Montblanc.
I, per tant, la batucada, evidentment,
la gent que la conforma,
doncs està conformada per persones que tenen alguna discapacitat,
és a dir, que ho poden fer sense cap problema.
O i tant, o sigui, nosaltres creiem,
i no creiem, si no sabem,
que en aquest món les barreres les fica un, no?
I nosaltres ho hem pogut comprovar amb la batucada, no?
Perquè...
I en el tracte de creure o no creure,
sinó de veure les limitacions,
i en aquest cas suposo que algunes n'haureu trobat,
però vaja, heu pogut constituir aquesta batucada, no?
Exacte, n'hem trobat, però com a tot arreu,
perquè a vegades hem anat a llocs,
gent ha intentat tocar l'instrument,
ha intentat fer el que fem nosaltres,
i no hem pogut.
Clar, és que en realitat,
i nosaltres des de tothom ho defensem moltíssim,
el tema de la discapacitat és, al cap i a la fi,
un tema de capacitats diferents,
és a dir, a mi ara em dones un instrument de la batucada
i probablement no et sabré seguir el ritme
o potser no ho sabrem fer segons quines coses, no?
Exacte.
Suposo que defensem això, també.
Sí, jo penso que cadascú sap fer el que sap fer,
i no tots servim per tot,
però no per això hem de posar les etiquetes, no?
I aquest matí ens heu vingut a fer ritmes
aquí a la plaça de la Font.
Sí, sí, sí.
Ja heu fet alguna cosa o no?
Encara està...
No, no, no, ara hi deixarem ara.
Ens estem fent retrasar una mica, potser, no?
Bueno, però tot sigui per una bona causa, no?
La intenció és fer un parell de temes
i després, conjuntament amb el Sol, Calça Rafael i...
Muntanyeta i Estela.
Muntanyeta i Estela,
doncs fer una mica de taller de percussió, diguéssim.
Sol, Sant Rafael, Muntanyeta i Estela.
Les quatre seccions d'escola són les que hem vingut avui.
I fareu un taller de percussió.
Mm-hm, de percussió.
I què s'ensenyarà o què s'incidirà en aquest taller?
En aquest taller, l'únic, l'important, penso, és que ens ho passem bé.
Que ho disfrutem.
Que ho disfrutem.
I que ens apropem una miqueta més a la música
i que coneixem una miqueta el que són els instruments basilers.
I no hi ha res més.
Alba, amb aquest projecte que ens comentaves al principi,
amb aquest projecte de Mirassons,
teniu d'altres línies d'actuació?
Bé, nosaltres al Mirassona, ara de moment...
Mirassona, disculpa, que estic dient tota l'estona Mirassons.
És que ho tenia mal anotat.
Mirassona, cap problema.
Nosaltres, el Mirassona funciona des de fa molts anys
en una primera escola que va ser Solc.
I a partir d'aquí, des de l'IMED i des de l'Ajuntament,
s'han anat sumant les altres escoles.
El que fem és, el Ricardo Alba i jo mateixa,
és anar a les escoles i a les aules.
A les aules, normalment les escoles d'educació especial,
no tenen l'especialista de música.
i és el que parlàvem abans de les capacitats,
que a vegades ens oblidem que són capacitats diferents.
I llavors, a partir d'aquí, nosaltres comencem a treballar,
entrem a les aules, fem música,
muntem festivals de Nadal,
muntem festivals de final de curs,
incidim en que la música és una part molt important
de l'escola i de l'aprenentatge,
i l'art i la creativitat són tan importants,
avui en dia encara més,
i llavors aprofitem aquest reconegut que ens donen
per fer música i disfrutar amb la música amb els nanos.
I jo vull preguntar-te també
quina visió és la vostra
del tema de la integració en l'àmbit educatiu.
És a dir, ara m'estàs comentant,
muntem festivals de final de curs,
muntem festivals de Nadal,
imagino que a les escoles d'educació especial,
estàs parlant?
Sí, sí.
Per què no portar això a les escoles d'educació integrada?
Tant de bo, tant de bo.
És una utopia?
No, no és cap utopia.
El que passa és que sí que és veritat
que avui en dia, amb la situació que tenim,
amb les connotacions.
Per això penso que és tan important avui també sortir al carrer
a ensenyar el que fem, no?
Perquè costa molt, no?
En totes les retallades que es parlen tant,
de les retallades,
el sector de la discapacitat n'ha rebut moltíssimes,
m'imagino que a Proudisca també esteu patint-ho.
Jo crec que totes les entitats, no, Sergi?
Estem patint aquesta crisi, aquest context econòmic.
Apretant cinturons.
Llavors sí que és veritat que es fan col·laboracions
amb centres ordinaris,
o sigui, alguna vegada alumnes de centres ordinaris
que tenim a prop de les escoles d'educació especial
han vingut a veure els festivals,
nosaltres també hem entrat a les escoles ordinàries,
però bueno, és poc a poc.
És un projecte que està creixent,
que des que va començar fins ara s'han obert moltes vies
i s'ha normalitzat el projecte
dins les entitats de la ciutat,
però bueno, a poc a poc anirem, penso,
construint els ponts necessaris per poder afrontar...
I això beneficia les persones amb discapacitat
i beneficia també els alumnes de l'escola integrada, no?
Bueno, el normalitzar, no?
És el que demà, capacitats diferents, no discapacitats.
Doncs, dones, moltíssimes gràcies.
Aneu ja a fer la batucada imminent, no?
De manera imminent.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Continuem el tothom aquest dilluns al matí des de la plaça de La Font.
Segur que ho sentiu, eh?
Són els ritmes brasilenys dels quals ens parlaven
la gent de Prodisca Batucà,
amb aquesta batucada que estan interpretant ara mateix,
i és que Tarragona s'està sumant i déu-n'hi-do
com a la commemoració del Dia Internacional de les Persones
amb Discapacitat, amb el lema
tothom igual, tothom igual, tothom diferent.
Aquest dilluns, a la plaça de La Font, eh?
que s'està omplint d'actes a motiu d'aquesta diada des de les 10 del matí,
les entitats i associacions que treballen en aquest àmbit estan difonent ja la seva tasca
amb aquestes quatre carpes, donant informació per a la ciutadania que s'hi atansi.
i el grup Altrop Teatre, ara a les 11, una miqueta més tarda a les 11,
el grup Altrop Teatre del Centre de Paral·lisi Cerebral La Montanyeta,
doncs, executava una performance i participava també en aquest dia.
El responsable de l'Altrop Teatre és el Manel Magí.
Manel, molt bon dia.
Què tal, bon dia.
Mira, justament, és donar-te pas i els de la batucada ens deixen un moment per parlar.
Calculat, eh?
Calculadíssim, calculadíssim.
Manel, com ha anat? Perquè sentíem una música clàssica,
una música així com a...
i després també una música com de cert misteri, no?,
amb aquest performance, màscares, com ha anat?
Sí, era una mescla d'un tema clàssic, del cànon de Backelbel,
i han fet una representació com si fos d'un ball d'aquells barrocs, no?, de sabó,
tots amb màscares, i després una música que ha composat un company d'allí de la Montanyeta,
el Dimas Rodríguez, més transgressora, més moderna, més estrident,
en la qual el que representava eren aquestes màscares
que venen a simbolitzar la hipocresia i com els que estaven ballant se'n donaven en compte
que les portaven i se les volien arrencar.
Hipocresia també pel que fa al tema de la discapacitat, Manel?
És una pregunta complicada, dura, però és veritat, no?, que existeix?
N'hi ha molta.
N'hi ha.
Hi ha un camí molt llarg per a fer i, malgratament, penso que estem arreculant,
a més d'anar cap avant, però sí, sí, sí que n'hi ha molta encara.
És la tònica de les entrevistes que hem fet fins ara, tothom ens diu que sembla que estem donant un pas enrere
i que sembla que estem perdent aquests drets que tants anys han costat aconseguir.
És a dir, el Dia de les Capacitats se celebra des de l'any 92, hem aconseguit moltíssimes coses
i ara sembla que estem anant cap enrere, no?
S'està tornant cap atràs, és una llàstima, perquè és un col·lectiu que necessita molt de suport institucional
per acabar d'integrar-se plenament a la societat i sense este suport, evidentment, que tornem atràs
i això no hauria de ser de cap manera.
Jo vull insistir en la importància de les entitats avui en aquest dia, sense oblidar lo de més,
però la importància de les entitats com l'Associació de Parallari Cerebral
o el grup de teatre del Centre Ocupacional Grisou, d'aquesta associació de Parallari Cerebral de Tarragona,
que ha dut a terme aquesta coreografia i vosaltres també seguiu treballant tot l'any.
És a dir, no només sortiu al carrer amb un dia tan commemoratiu o tan fèstiu com avui,
sinó que aguanteu o perdureu aquestes accions perquè vagin anant tot l'any, no?
Sí, nosaltres el grup de teatre, i perdoneu-lo de fondo, però està la batucada a tope, com se diria.
Sí, sí, nosaltres ja tenim un calendari de bolos...
De fet, crec que venen cap aquí, fins i tot, vull dir que la cosa s'aproparà.
Bueno, espero que es vagi sentint.
No, nosaltres ja tenim un calendari de bolos muntats, més o menys,
i cada any intentem estrenar una obra nova, o cada any i mig,
en un intent d'això, d'oferir obres de teatre,
d'oferir un grup mixt, com és el que som.
No som un grup de teatre de discapacitats, som simplement un grup de teatre,
un grup amateur de teatre.
I dona la casualitat que sí, que hi ha gent amb paràlisi cerebral i hi ha gent que no,
però actuem tots igual per igual, i sí, oferir els nostres espectacles a tothom.
M'agrada la definició que no som un grup de teatre de persones amb discapacitats,
sinó que som un grup de teatre mixt.
Tornem també a incidir en aquest tema de la integració
i de no crear aquests guetos, que sovint solen, vaja, no sempre,
però alguna vegada passa, i potser també seria un tema a reflexionar
amb aquestes màscares que comentàveu, no?
Sí, sí, és molt important la integració plena, no crear guetos,
perquè si tu dius, mira, som un grup de teatre de gent amb paràlisi cerebral
i t'està ficant una etiqueta, i nosaltres, ja et dic,
l'únic que volem fer és fer teatre, fer representacions d'obres,
que la gent vingui a veure les obres, que li agraden o no,
però senzillament és això, i penso que és la millor manera d'integrar els nois, no?
De fet, tothom igual, tothom diferent, també serviria per definir una mica
el tarapnà del grup al tot teatre, no?
Sí, sí, perquè, a més a més, cap dels monitors tampoc som gent de teatre,
vull dir, no tenim ni punyetera idea, fem el que podem,
per això que estem tant, els nostres nois com els monitors,
estem davant del teatre igual per igual, o sigui que...
I amb això treballa a l'escola La Montanyeta,
que de fet ofereix projectes molt pioners també a la ciutat.
Manel, anem un moment a la publicitat, així aviam si...
A veure si la batucada acabi.
Si la batucada...
No, bé, clar, a nosaltres ens convé que acabi no per res,
sinó perquè ens dificulta una mica la transmissió,
però vaja, ho estem fent de conya,
s'està sentint aquí aquests ritmes amb la batucada,
però disque batucada.
Manel, una darrera pregunta.
Sí?
Algun projecte que ens puguis avançar de cara a obres,
futures obres, o de moment anireu fent aquest màscar?
Sí, no, no, no, en teoria estem preparant una obra,
hem començat una mica a esboçar-la,
sobre un tema molt de moda actualment,
com és la filla del món.
Espero que no s'acabi el món el 21 de desembre,
com diuen alguns.
Esperem que no, eh?
Esperem que no.
i esperem que si el festival eclèctic
tira davant i es pot realitzar el mes de maig,
la puguem estrenar a l'eclèctic.
Abans li preguntàvem al Romà i a la tinent d'alcalde
i ens deien que la intenció, la predisposició,
ja és que continuï aquest festival eclèctic,
no sabem encara el format ni com és dur a terme,
però vaja, la predisposició està.
Manel Magí, responsable del Troteatre,
del Centre Ocupacional Gresol,
de l'Associació de Paralí Cerebral de la Montañeta.
Moltíssimes gràcies i a Gaudí del dia,
que hi ha un idó, la festa,
que ja fes-nos, mira, per acabar, si et sembla,
fes-nos una imatge de la plaça de la Font.
Què és el que estàs veient ara mateix?
Molta gent, molta festa i molta alegria.
Doncs Manel, moltes gràcies.
Nosaltres de seguida tornem.
Adéu-siau.
El matí de Tarragona Ràdio.
A poc a poc anem consumint aquesta hora de ràdio
des de la plaça de la Font,
en motiu d'aquest Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat,
Tarragona s'omple d'actes, s'omple de festa,
i ara mateix la plaça de la Font, escolteu,
és una festa amb aquesta batucada,
a Prodisca Batuc, que ens estan des de Montblanc,
que ens estan executant aquesta gran batucada
amb alumnes del Centre d'Educació Especial de Tarragona.
A banda d'això,
hi ha hagut a terme també un grafiti participatiu,
hi han hagut a terme diverses activitats,
i nosaltres volem parlar amb una altra de les fundacions,
de les entitats,
evidentment no hi podran passar totes avui
pels micròfons de Tarragona Ràdio,
però sí una mostra representativa,
i volem parlar amb la Fundació Privada Onada
i amb la seva directora, la Marta Tutusaus.
Marta, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Nosaltres, de fet,
podríem dir que sou com de casa,
perquè aquest passat dilluns començàvem també aquest projecte
de col·laboració amb l'Espai d'Otop,
amb els usuaris del taller de premsa.
Ara em comentaves fora de micròfon
que la valoració ha estat molt positiva per la gent.
Sí, ha sigut una experiència totalment innovadora,
amb una mica de respecte,
perquè el gravar o el parlar amb els mitjans de comunicació
és un tema que no coneixem
i ens feia una mica de por.
Però amb el teu suport van sortir amb moltes ganes,
amb molta il·lusió i amb ganes de portar moltíssim,
que ha sigut una experiència genial.
Anirem continuant aquesta col·laboració.
Marta, com viviu des de la Fundació Privada Onada
aquest Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat?
Quin és aquell tema que us preocupa
com a associació, com a entitat, com a fundació, vaja?
Bé, crec que...
Que avui és un moment de parlada
que ens preocupa moltíssim la situació en general,
de les persones amb discapacitat,
perquè per totes les vessants,
des de les vessants a places residencials,
places del centre de dia,
centre ocupacional i els llocs de treball.
De fet, en parlàvem també al principi del programa,
que el 2012 ha estat un any molt difícil
pel sector de la discapacitat,
pels diversos col·lectius.
No sé si de cara al futur la cosa pinta millor.
Com ho veieu des de la Fundació?
Bé, ho vivim amb molta preocupació.
Vivim amb preocupació perquè estem veient
què és el que està passant al voltant
i què és el que està passant malauradament
amb les administracions en aquell moment
i els recursos que ells tenen.
Per tant, és complicat.
Les persones amb discapacitat
que estan en l'empresa ordinària estan tornant.
O sigui, són una mica els primers
que han patit aquestes conseqüències de la crisi
i aquestes dificultats que està patint tothom.
Però també pensem que ho hem de viure
buscant oportunitats
i buscant complicitats i sinergies
amb totes les entitats, amb les administracions
i amb les diferents empreses,
perquè si no, no en sortirem.
De quina manera participa una fundació privada
d'onada avui en aquest dia de la discapacitat?
Perquè no només participeu a Tarragona,
també esteu fent coses de Torredembarra, no?
Sí, estem fent coses a Torredembarra
i després amb les tres entitats
que nosaltres gestionem conjuntament,
a l'Alcam hem estat fent coses aquest cap de setmana
i al Baix Penedès també fem coses avui.
Amb tot el que aglutina fundalis, no?
Sí, crec que la participació també ha sigut
durant el cap de setmana, amb els curtmetratges...
Escolta, Miguel, passat dijous,
de fet jo vaig poder estar en persona,
va organitzar, juntament amb Dauquemica,
aquest concert Químic Solidaris
a l'Auditori de Vilaseca.
Una experiència també molt positiva
i, vaja, l'Auditori estava ple,
vull dir que la gent hi va acudir, en principi.
Sí, i el que sí que voldria agrair
que és perquè la iniciativa va ser de Dau,
dels químics, bueno, dels voluntaris, músics, voluntaris...
Sí, de l'Anic Felip Vidiella, no?,
amb la Montse Garcia, se'ls ha d'agrair.
I aquesta iniciativa ens ha permès sensibilitzar moltíssim, no?,
perquè encara avui en dia hem de parlar de sensibilització
entorn a les persones amb discapacitats o a capacitats, no?,
perquè tots tenim capacitats i discapacitats
i a vegades costa veure això, no?
I aquest acte va ser una mica més, a part de la recollida,
per sensibilitzar, i crec que va ser un acte molt emotiu,
per tant agrair-los-hi haver organitzat aquest acte.
Fundació Privada Onada continuarà treballant,
de fet segur que sí, eh?,
però vull dir que continuï treballant cap a aquesta direcció,
cap als compromisos, cap a aquestes accions,
cap a la igualtat, al territori, no?,
que siguin una realitat durant tot l'any,
no només en una jornada com la d'avui.
No, Fundació Onada és el seu dia a dia
i el que vol, és el que volem tots, no?,
ser un suport per aconseguir al màxim la felicitat, no?,
d'aquelles persones amb discapacitat,
que és el que voldríem tots.
Seria avui ser surta al carrer,
però el dia a dia no para, eh?,
però nosaltres continueu tot l'any allò,
al peu del canó, com se sol dir.
I cada dia més.
I cada dia més.
Marta Totosaus, moltíssimes gràcies.
Acabo com, com sé que acaben algunes de les intervencions d'avui,
imagina't, situem-nos el 3 de desembre del 2013,
dintre d'un any,
què és allò més important que hauríem d'haver assolit,
que hauríem d'haver superat?
Hauríem d'haver sigut capaços de treballar junts
i tenir molt clar que allò que es destrueix avui
és molt difícil de recuperar la mà.
Per tant, mantenim i intentem incrementar.
Marta, moltíssimes gràcies a tu,
també a la Fundació Privada Onada,
a la Sandra Costa,
que la tenim per aquí també col·laborant amb nosaltres,
que acabi d'anar bé la jornada.
Gràcies a tu també pel suport que ens estàs donant.
Nosaltres continuem aquí a la plaça de la Font,
fem una darrera pausa molt petita
i de seguida ja ens acomiadarem
buscant aquesta part final del tothom d'avui
que hem fet des de la plaça de la Font,
que estem encara fent des de la plaça de la Font
amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Fins ara.
Faltent pocs minuts ja per arribar a les 12 del migdia.
Nosaltres continuem fent aquest tothom especial
des de la plaça de la Font.
De venir als convidats que han passat ja avui
per aquesta taula de la penya marcelonista
de la plaça de la Font.
i tornem a tenir el Romà Soler.
I és que jo, Romà, avui volia acabar amb tu.
Volia acabar amb tu el programa, eh?
No que vulguis acabar amb tu com a persona, eh?
Volia acabar amb tu el programa.
Romà, com ha anat?
Hem vist la batucada, hem vist la performance.
Sí.
Hem vist més coses.
Explica'ns una mica el que ha passat aquest matí.
Sí.
Doncs, és un comú de coses.
La batucada, la gent de la política
ara estan fent un taller amb els centres...
Sant Rafael, Sol, Quistela, no?
Sí, centres especials, quatre de la ciutat.
I després acabaran, i això pot ser molt maquet,
amb una batucada conjunta.
De fet, l'hem sentit, eh?
Escolava pels micròfons de Tarragona Ràdio,
la batucada mentre estàvem parlant.
La performance del Troteatre també ha estat espectacular,
ens ha explicat el Manel Magí.
I aquest grafiti participatiu, Romà?
Sí.
Trifon, que és un dels artistes que tenim a la ciutat,
al territori,
doncs està fent un grafiti
en què posa el lema de la nostra diada avui a Tarragona,
aquests lemes nostres...
Tothom igual, tothom diferent.
Exacte.
Amb uns colors d'empany,
en què participen tot aquell que vol,
se posen uns guants de l'altre,
i com hem dit al programa,
s'esprallen.
S'esprallen, eh?
S'esprallen, desprallen.
Ho estan fent encara?
Estan duent-ho a terme encara?
Ho estan fent encara, llavors...
Ah, on? A quina part de la plaça?
Ho dic per si algú s'està escoltant i es vol apropar?
Si m'hi hagués a l'Ajuntament,
a la banda esquerra.
Molt bé. I això es deixarà aquí pintat o es treurà?
I això serà tot el dia d'avui,
el que dur és el demà.
Molt bé.
I llavors hi ha uns...
Per qui no sabem dibuixar,
també tenim unes plantilles...
Ah, doncs aquí ens apuntarem nosaltres, eh?
Jo almenys.
Molt bé, molt bé.
I jo també.
Sí, sí.
Eh? Molt bé.
Roma, ara a partir de les 12 es llegirà aquest manifest.
Nosaltres ja no el sentirem en directe
perquè hem de continuar el matí de Tarragona Ràdio.
Tot i així, suposo que les entitats l'han redactat
i faran les seves reivindicacions.
Encara la setmana vinera es farà una taula rodona
sobre salut sexual i reproductiva amb la dona,
és important que ho diguem, la dona amb discapacitat,
dins d'aquests actes de l'exposició Ser dona avui
i així una mica es culminaria aquests actes
de commemoració de les persones amb discapacitat.
Roma, per acabar, l'any que ve, 3 de desembre del 2013,
t'estic parlant d'un any vista.
Què és allò que hauríem d'haver superat?
Què és allò que hauríem d'haver assolit a la ciutat
a nivell de col·lectiu?
Què és allò més immediat, més imminent?
Jo suposo que el que lluitaran les entitats
és per intentar consolidar el que ja tenien,
el que pensaven que ja tenien i que ja estaven guanyats.
Els drets, que ja havien guanyat les prestacions,
que ja les mínimes, que són bàsiques,
que no es pot dir, potser ni que sigui estat de benestar,
el dret al treball que s'havia aconseguit,
que no vagi enrere.
Potser només en això en què no vagi enrere
ja ens donarem l'any que ve per satisfets.
Roma Soler, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
gràcies perquè has fet una tasca també de coordinació
i organització perquè aquest programa surti molt bé
i et donem les gràcies, com sempre,
per estar al costat de Tarragona Ràdio
i al costat del tothom.
Com sempre, gràcies a vosaltres.
També agrair al Joan Maria Bertran,
que ha estat aquí a la part tècnica,
controlant que tot són i com ha de sonar,
a Núria Cartanyà, des dels estudis de Tarragona Ràdio,
tots els convidats que han passat per Tarragona Ràdio
i m'agradaria acabar fent aquesta reflexió,
una reflexió que, de fet, escrivia jo mateix
i parlava dels objectius d'aquest Dia de la Discapacitat.
Jo crec que aquests objectius no són qüestionables,
és a dir, el Dia de la Discapacitat no és qüestionable.
El col·lectiu de persones amb discapacitat hauria d'unir-se
dins i fora de Tarragona, de fet, ha d'unir-se
per tal de donar visibilitat a les persones
i les seves reivindicacions i mantenir aquests drets,
que ara ens comentava el Romà,
uns drets que la crisi amenaça en rebaixar fins a mínim.
Ara bé, la sensibilització de l'opinió pública,
la integració de les persones amb discapacitat,
ja sigui en la vida política, en el treball, en l'economia,
la conscienciació dels empresaris,
no s'aconsegueix només amb la realització d'una jornada.
Les accions haurien de repercutir
i s'haurien de mantenir durant tot l'any.
Jo penso que ara per ara un temps
on no calgui dedicar un dia a un col·lectiu concret
és encara, doncs, quelcom impensable,
és una mica utòpic.
Però si partim de la base
que una discapacitat és una diferència de capacitats,
si partim de la base
que les funcionalitats de cada persona són diferents,
possiblement anirem normalitzant cada vegada més
aquest tema de la jornada que en guany diem.
Tothom igual, tothom diferent.
Acabar agraint a Tarragona Ràdio,
a totes aquelles persones que fan possible entitats
i professionals que treballen,
que es deixen la pell dia a dia,
costi el que costi pel sector de la discapacitat,
que ens visiten cada setmana el programa,
a tots els mitjans de comunicació sensibles amb el tema
i que mostren la realitat
lluny d'hipocresies, d'aquestes màscares,
lluny d'estereotips i de discriminacions
tant positives com negatives.
I sí senyora, sí senyor,
això, aquesta gent, com l'anomenen alguns,
les persones amb discapacitat
també tenen cabuda a la ràdio
i també han de sortir a la ràdio pública
i s'han de fer sentir i s'han de fer escoltar.
Moltíssimes gràcies
i fins la setmana vinent.
Un plaer.