Sónen els Main Road des del CD, des del CD Un Munt d'Idees de l'any 2010,
de l'Associació de Músics de Tarragona, de la MTA.
Així comencem sempre aquest espai Cruïlles amb la Rosa Comés,
coordinadora de Tarragona 2012, capital de la cultura catalana.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, que la setmana passada...
Vaja, anava a dir que ens vas fer el salt, però no seria la millor manera de començar.
Va venir la Teresa León, no?
Sí, sí, sí. I tant, i tant. Vam estar també molt ben acompanyats.
Avui, parlant de companyia, qui ens acompanya? Qui ens has portat?
Mira, doncs avui hem pensat convidar dos gestors culturals,
ja bastant consolidats i assentats a la ciutat,
com són el Carles Marquès, que bé, fa cinc anys que dirigeix Caixa Fòrum Tarragona,
i després el Jordi Gómez, que és responsable d'Imaginauta Serveis Culturals,
una empresa que funciona des de l'any 98, és a dir, que ja té un bon recorregut.
Doncs saludem-los, no?
Sí, tant.
De fet, ara anava a fer la broma, eh? No els coneixem, ni el Carles ni el Jordi.
El Carles fa dos dies i el Jordi pot ser una mica més, però també, Déu-n'hi-do.
També sóc habitual.
També ets habitual, exacte.
Bé, jo volia començar fent una pregunta així més genèrica,
que seria què és un gestor cultural?
De vegades és una mica difícil, no?, que la gent entengui què fem,
però jo m'incloco jo també perquè té moçoc,
però què us dediqueu?
Comences tu, Jordi.
A veure, doncs, la resposta és fàcil,
perquè tens raó que la gent et pregunta quina feina fas
quan contestes gestor cultural, diuen Mande, no?
Bé, un gestor cultural és una persona que gestiona productes culturals,
pot ser des de museus, revistes, música, teatre, dansa,
tot plegat, museística, no sé si ho he dit.
És a dir, la cultura és tan àmplia,
és a dir, gent que treballem per, d'alguna forma,
de pont entre el que es produeix i el públic.
Sí, sí, jo no ho volia dir millor,
però això he deixat que comencés ell,
bueno, grou massa part.
Penso que, clar, moltes vegades, fins i tot nosaltres,
com a públic, quan anem a,
des d'un espectacle teatral a un concert,
a qualsevol manifestació cultural,
no som conscients que hi ha una cuina.
O sigui, suposo que nosaltres som els cuiners,
vull dir, des del producte fins a,
sobretot a la part final,
ha de servir-ho en el públic.
I bé, i a més, la gestió del dia a dia,
això no és, també és com fer una ràdio,
és a dir, hi ha una feina al darrere,
hi ha un guió,
i aleshores un cop ho despatxes,
i es tracta que tot sembli fàcil i amable i ràpid.
Però, bueno, evidentment hi ha una feina al darrere,
un procés, un pressupost, una organització.
I vosaltres, diríem, gestioneu cultura,
però a què us dediqueu, exactament?
Quina cultura gestioneu?
Expliqueu-nos una mica el que feu.
A veure, nosaltres treballem, bàsicament,
en l'àmbit infantil i juvenil.
És a dir, dintre d'aquest àmbit,
que és molt ampli, hi ha molta cosa,
treballem tant les arts escèniques,
teatre i demés,
fent una programació de teatre per escoles,
però també donant suport a ajuntaments
per portar espectacles de tipus familiar.
i, per altra banda, també treballem la museística,
de fa uns anys ja,
aquest cas relacionat amb la Casa de la Festa de Tarragona.
Vull dir que fem una miqueta de tot,
sempre lligat, aquest cas,
a l'àmbit de públic jove o públic infantil i familiar.
Però teniu programes tan llargs, diríem, en el temps,
com teatre i literatura,
literatura i teatre, teatre escolar...
Treballem en un cicle de teatre
que abasta nens des de llarg d'infants,
d'un, dos anys, fins a nens,
ja no tant nens, joves, adolescents de 18 anys,
que treballem en teatre,
evidentment en diferents espectacles,
i portem espectacles al Teatre Metropol
i altres a la província,
i els col·legis venen,
llavors és aquest el nostre negoci,
o la nostra gestió, en aquest cas,
a la província de Tarragona.
De fet, ho hem comentat moltes vegades,
Rosa, això de la cultura infantil i juvenil,
i a mi ara,
jo ens n'ha preguntat tant al Jordi com al Carles,
com creieu que absorbeixen aquesta cultura
als nens i als joves?
Els hi costa, últimament, o no?
Els hi costa?
No sé si els hi costa tant...
És que sembla que no és un tema
pel qual estiguin massa,
en principi, allò a priori,
sembla que els hi...
Però suposo que els de la nostra,
les nostres generacions,
em sembla que tampoc són ben bé de la mateixa.
Segurament també ens va passar una mica el mateix,
i segurament no seríem consumidors culturals,
ara, en aquests moments,
si no haguéssim tingut alguna entitat,
empresa, institució pública o privada,
que hagués fet, aleshores, aquella tasca.
És a dir, a veure, l'obligació,
i és lògic, eh?,
l'obligació de tots els nens, en principi,
és el de quan els diuen
que han de fer una sortida,
protestar una mica, ostres,
però després realment,
a veure, no ens enganyem,
és una mica el paper que ens ha tocat
tota la vida de tots, no?
Però jo penso que sí que es fa una tasca important,
i no noto, eh?,
que hi hagi allò més actitud hostil
de la canalla envers la cultura.
I després s'ho passen bé,
i qui vol interessar s'interessa,
i consumeix sent cultura, no?
Exacte.
Jo no vull...
Bé, trenqueu una llança a favor,
en aquest cas,
del que fem nosaltres,
la gent que està amb la gent jove i amb els nens,
perquè estem creant d'alguna forma públic adult,
d'aquí uns anys,
i si ho fas malament i això,
estàs creant d'alguna forma
algun trauma amb els nens.
Per tant,
tot i semblar que és el fill petit de la cultura,
sempre la cultura per nens
i el producte per infantil,
és molt important,
perquè estem fent d'avançar-la,
d'alguna forma,
el que serà el públic,
el consumidor lliure i adult,
perquè també hem de dir
que el públic que ve dintre d'un col·legi
és públic captiu,
és a dir,
el nen està, entre cometes,
obligat a anar al teatre.
Si això és una mala experiència per ell,
ja paga i vam-ho.
I és probable que si s'interessa
quan és petit per la cultura
ho continuï fent després de gran
i continuï consumint cultura.
Sí, nosaltres també fem una...
Clar, vull dir,
aquí quan el dilluns expliquem
una mica les activitats públiques
de Caixa Fòrum,
la major part de vegades
queda tapada aquesta bar,
perquè també a vegades l'expliquem,
però que és tant o més important
que allò de la programació de tarda,
per dir-ho així.
Nosaltres al matí també fem tallers,
visites a les posicions,
i fem una tasca,
molt similar a la que fa el Jordi,
entre altres coses,
perquè també ells van ser un col·lectiu
que fa uns anys justament
va treballar aleshores centre social i cultural.
I realment aquesta tasca al final
és la que et satisfà més, eh?
I bé, també en aquests moments
en què els recursos són finits,
poder fer partícips als col·legis,
als professors i als alumnes,
home, al final,
jo ara he deixat allà també
una activitat de tipus debat teatral i tal,
i bé, això d'alguna manera,
no només sentiment a públics,
és a dir, una frase que em sento dir molt,
és, jo aquí hi havia estat
que hi havia una biblioteca.
Aquesta broma de rona abans
hi havia una biblioteca.
Jo, com que soc de Torredembarra,
anava a la biblioteca de la Caixa
a Torredembarra.
Però sí que és veritat
que això, si es fa bé,
com deia el Jordi,
genera, diguéssim, afició.
Genera, sobretot,
aquesta solia la paraula, no?
L'hàbit, el consum,
el disfrutar amb aquelles coses,
el tenir a les claus.
Si ho fas malament,
i també és cert que s'ha fet malament
en situacions i en formes de ser
d'altres èpoques,
que potser conec més jo que,
o el Jordi ja potser diria
que som més o menys de la mateixa quinta
que no vosaltres,
a vegades crea un trauma
que d'alguna manera encara patim.
s'han fet coses molt traumàtiques
i obligacions.
Ara, segurament,
la didàctica i la pedagogia
és més intel·ligent
que la nostra època.
Perquè, clar, vosaltres feu,
diríem,
toqueu el públic infantil,
però també toqueu vosaltres públics.
Sí, sí.
En principi,
la intenció és tocar-vos tots, no?
Que això també és una dificultat,
no?
Vull dir, perquè,
una dificultat,
o podríem dir un repte, no?
Perquè, clar,
diríem comunicativament,
en la gestió, no?
Correcte, sí, sí.
Vull dir,
això, nosaltres,
a més,
és definició
de la pròpia obra social,
és a dir,
a veure,
la dimensió que nosaltres
donem a la cultura
i ens sembla que en aquests moments
econòmics i històrics
no només és important dir-vos,
no que jo diria que és el més important,
és sempre de fer un vessant social,
de fer arribar la cultura a tothom.
I aquesta és la intenció,
aquesta és la definició.
Aleshores, això,
bé,
evidentment,
hem de tenir una programació
molt àmplia,
a vegades costa de definir
a qui no ho conegui,
què fa a Caixa Fòrum,
perquè fem música,
fem projeccions i tal,
i, bueno,
arribar a tothom
significa que no,
el no estar especialitzat
en un tipus de públic,
al matí,
fins i tot la mateixa conferència
que passarà al llarg
d'aquesta setmana
amb el periodista Ramon Lobo,
al matí i a la tarda
serà radicalment diferent,
perquè, vull dir,
al matí ens dirigim,
això, alumnes,
i a la tarda,
això,
la conferència no ho ha de tenir clar,
però nosaltres també,
com a organització,
també hem de ser capaços
de gestionar-ho diferent.
Perquè vosaltres diríeu que,
d'alguna manera,
heu mirat de cobrir algun,
creieu que cobriu un buit,
diríem,
dintre del que hi ha,
o sigui,
teniu molta competència,
dintre de,
busqueu aquesta especialització,
si no és en públic,
potser en un cert àmbit,
no?
A veure,
nosaltres ja portem 15 anys fent això,
fent aquest producte,
el del teatre escolar,
la programació,
a veure,
jo penso que tenim competència a Tarragona,
existeixen altres programadores
que no són de Tarragona,
eh?
Passa,
nosaltres,
quan van presentar el projecte,
que van presentar-lo,
i treballem freca-feca amb l'Ajuntament,
perquè, clar,
en cedeixen el teatre metropol i tot això,
van presentar la idea del tarragonisme
i la idea de treballar
en un àmbit molt més reduït d'espai,
és a dir,
nosaltres treballem molt
amb la gent de Tarragona,
amb els col·legis de Tarragona,
Tarragona-província,
coneixem els professors,
sabem el que volen,
i quan no ho sabem,
ho preguntem,
i estem molt al servei del client,
en aquest aspecte,
i hem fet canvis d'espectacle,
fins i tot,
perquè ens han dit que,
ai, això no,
millor això altre,
i podem canviar de dia,
podem canviar d'hora,
i ho hem fet perquè sabem,
som conscients
que estem treballant
al servei de les escoles
que ja tenen prou problemes
per funcionar el dia a dia,
per tant,
intentem facilitar la feina,
això vol dir que,
amb aquest tipus d'estratègia,
podríem dir que som únics,
com el que estem fent,
amb el producte i amb l'estratègia,
som únics,
i per tant,
així aguantem 15 anys,
i espero que aguantem 15 anys més o més,
no?
I en el cas de Caixa Fòrum,
en el cas de Caixa Fòrum,
crec que ho cobreix un 8,
no?
Sí.
O una part, diríem.
O una part,
a veure,
podríem dir que sí o almenys,
a veure,
també des de l'etapa fundacional
de la Caixa de Pensions,
que ja tenia també aquesta dimensió,
sempre s'ha intentat,
no farem ara història,
perquè també són això
més de 100 anys,
però sempre,
en cada moment,
hi ha hagut una intenció
d'arribar on no arribava
l'estat, diguéssim,
o l'administració pública.
Clar,
la Caixa de Pensions
és una entitat
bastant insòlita,
perquè, diguéssim,
sí que és, per entendre's,
de capital privat,
però té una dimensió,
allò que se'n deia
o se'n diu
societat civil.
Per tant, diguéssim,
sempre hi ha hagut
aquesta intenció.
Per tant,
en aquests moments,
suposo que també
omplim un buit.
Nosaltres no tenim,
en el cas
de les activitats escolars,
una oferta tan singular
respecte a la ciutat de Tarragona
com poden tenir
els companys d'Imaginaultes,
però sí que la tenim singular
en respecte, diguéssim,
a l'oferta general
que pot donar
l'escola
i el dia, diguéssim,
que allò ja estigui cobert
passarem a una altra cosa.
I en quant a la competència,
jo la veritat és que penso
que
com més n'hi hagi,
és bo,
és a dir,
generar hàbit,
és a dir,
per nosaltres,
que tanqui
o que deixi
de projectar
oferta cultural,
això encara està per veure,
la Fundació
Caixa Tarragona,
no és bo,
no és bo,
a part que a més tenim
una relació molt bona
amb les entitats culturals
o les institucions culturals
de la ciutat
i hem fet
iniciatives conjuntes,
home,
no és bo,
perquè vull dir,
si jo em fa mandra,
estic acostumat a sortir
cada dissabte
a un concert
que fan
a la competència X
i els dimecres
vaig a Caixa Fòrum
per dir alguna cosa,
si desapareix
la competència X
doncs
ja em farà més mandra sortir,
és a dir,
crec que és un sector
on en una situació
millor que l'actual,
una situació fa uns anys
i esperem que això
evolucioni,
seria bo
que hi hagués
que hi hagués la competència necessària
i nosaltres evidentment
ens posicionarem
respecte a aquesta oferta,
és a dir,
en un moment donat
això que ja hi ha biblioteques
doncs nosaltres
vam deixar
les biblioteques,
per tant,
omplir un buit sí,
podria ser bastant
la filosofia fundacional
de la casa.
Molt bé,
i dintre del que és
el procés
de la gestió cultural
dels projectes,
diríem,
personalment,
quina és l'etapa
que us agrada més?
És a dir,
moltes vegades
és això,
has de fer el contacte,
primer potser has d'establir
una mica
un disseny de projectes,
de la programació,
si és el cas,
o establir el contacte
amb les possibles companyies,
participants,
després, diríem,
fas tot aspectes comunicatius,
és a dir,
de tot això
fins a arribar
al final de tot
que és el resultat
i estar en contacte
amb el públic,
personalment,
quin us satisfà més?
En general, diríem.
El meu cas,
el cas d'Imaginautas,
és evident,
el que ens agrada
és programar.
Programar vol dir
cercar el millor espectacle,
preguntar als professors
quin creuen
que pot ser
un bon fil conductor
per l'any següent,
pel curs següent,
és una cosa
que ho fem
amb bastant de temps,
perquè, per exemple,
espectacles
que acabarem programant
o acabarem fent
el maig d'enguany
s'aprogramen
un any i pico abans,
llavors, clar,
s'està tindre tot molt clar.
és l'etapa més dolça
perquè és la que ens agrada
i suposo que un gestor cultural
treballa,
és a dir,
el que li agrada,
com parlàvem abans del cuiner,
treballar en la matèria primera,
en aquest cas,
que seria l'obra de teatre.
A partir de llavors,
passes a ser un gestor
gairebé,
a vegades,
un gestor d'aquests
de comercial,
realment,
perquè has de vendre el producte,
has de quadrar les sessions,
estàs treballant en un producte
que necessita
un número mínim
d'espectadors,
però no podem posar
800 nens,
per dir-ho,
o metropol,
que ha de tindre uns marges
de número,
has de quadrar la sessió,
has de canviar de data,
que és el que estem fent
justament aquests dies,
canviar d'hores i de dates
als col·legis,
perquè no els quadren,
horaris i demés,
això és el més pesat,
ho fas,
perquè si no,
no podries,
no sé si és un gestor cultural,
el gestor cultural és una miqueta
un mag que a vegades
treu de la dintre
de la xistera
alguna cosa a l'última hora,
i ho ha d'aclarir tot,
però bé,
és tot un procés,
el més xulo,
sens dubte,
cuinar la matèria primera,
i en el teu cas,
Carles?
En el meu cas,
a veure,
nosaltres on potenciem més,
sabeu que l'obra social de la caixa,
diguéssim,
té uns serveis centrals
en els quals hi ha unes àrees
de continguts,
sí que nosaltres,
evidentment,
hi tenim molt a dir,
no funciona el mateix
en una ciutat com una altra,
per tant,
nosaltres,
més que treballar
en matèria primera,
treballem una mica
amb una part ja elaborada,
però que, evidentment,
et donen a treballar,
et donen a escollir,
per tant,
nosaltres sí que donem
molta rellevància
a la segona part,
és a dir,
la part comercial
d'ajustar,
de treure,
és a dir,
a vegades et pots trobar
problemes que aquell dia
passa no sé què
i has de fer un canvi ràpid
d'última hora,
és a dir,
on som més forts
en el procés
és en la segona part,
però a mi
el que m'agrada molt
d'aquesta comercialització
és més la...
la part minorista
també està molt bé,
més en una ciutat
d'una mida mitjana
com aquesta,
trobar pel carrer
hi ha gent
que saps
que aquella oferta
les satisfària
i d'escolta'm,
no et perdis
la conferència
que fem demà
i tal,
això també està bé,
però a mi
com a periodista
no m'exercici
que soc
i el món
de la comunicació
és on he estat
treballant
pràcticament sempre,
la part majorista
d'aquesta comercialització
és la que més m'agrada,
és a dir,
bueno, això,
venir aquí a la ràdio,
crear continguts,
continguts, comunicació,
màrqueting,
això m'estimula molt
perquè a més,
si la pretensió és aquesta,
arribar a tot el públic,
si fas una mala comunicació,
a més no estàs,
no estàs fent justícia
a la qualitat,
i que és molt important,
evidentment,
la primera part,
la de la cuina,
però si tens una magnífica cuina
i després no et ve ningú,
no perquè no sigui magnífica,
que ho és,
sinó perquè no has sabut
difondre-ho,
doncs malament,
i el treball amb els altres agents
culturals de la ciutat,
com és?
Com ho diríeu?
És una ciutat coordinada
en aquest sentit?
O hi ha bones relacions?
Com ho definiríeu?
Com ho veuríeu el panorama?
Jo penso que la relació,
és a dir,
la relació personal
és molt bona en general,
perquè tampoc,
no sé si és normal
la resta de ciutats,
a vegades parlem de Tarragona
i Tarragona diuen
que és una ciutat
una mica estranya,
en aquest aspecte,
perquè la relació personal
amb la gent
és boníssima,
jo de vegades
que coneixo gent de companyies,
he treballat en companyies,
perquè també soc actor,
i amb les administracions,
és boníssim personalment,
però a mi em fa l'efecte
que al final
no acabem de fer un producte
que sigui realment
un producte consensuat
i treballat entre tots,
o entre molta gent,
és a dir,
treballem una miqueta
amb capelletes,
això és una autocrítica,
treballem en capelletes,
treballem una miqueta
de regne de taifes,
i cada un a la seva,
que n'hi ha punts en comú,
i que a més a més,
ho que deia abans,
la relació personal existeix
i és una persona
que pots anar tranquil·lament
a fer unes canyes amb ella,
vull dir,
en general,
però que a l'hora
de posar-nos a treballar
en una cosa conjunta
no és del tot fàcil,
diguem-ho així.
Bé,
podria estar d'acord
en genèric,
però bé,
jo també baixant
a fets concrets,
jo diria que sobretot
en els últims anys,
i amb altres anteriors
segurament també,
però això,
jo com hem dit,
porto cinc anys aquí,
hem treballat conjuntament
amb iniciatives
allò concretes,
vinculades,
per exemple,
a l'aniversari
del final
de la Guerra Civil aquí,
el setge
de la Guerra del Francesc,
és a dir,
jo diria que,
per això et dic,
que en general
estic d'acord
amb el que deia el Jordi,
és a dir,
hi ha molt bona relació humana,
persona a persona,
és a dir,
quan ens demanem
alguna cosa mútuament
es fa de seguida,
és a dir,
quan això,
l'Ajuntament en aquest cas,
o també,
bueno,
el Terregó de Capital Cultural 2012,
et truca la Rosa Comas
i et diu,
va,
posem-nos-hi,
doncs ens hi posem,
és a dir,
això funciona de meravella,
però això passa per,
a vegades,
per molt el coneixement personal,
és una ciutat,
com hem dit,
allò de mida mitjana,
per cert voluntarisme,
per cert,
és a dir,
què falta,
i amb això estic d'acord
amb el Jordi,
segurament,
la priori,
la planificació,
la definició de ciutat,
què volem ser
quan siguem grans,
perquè segurament
tots ja treballaríem
molt en el cap,
sabent que hem de fer,
si sabéssim
que Terregó és una ciutat
que té el seu pes específic
en un tema concret,
bueno,
ara anem cap a la fotografia
i penso que realment
nosaltres hi hem apostat,
eh,
també,
amb l'escant i Tarragona,
però potser ens falta,
ens falta això,
és a dir,
al final,
jo no crec que treballem
amb capellades,
jo i el Jordi,
perquè siguem gent
tancada,
que ni molt menys,
sinó perquè arriba un moment
que has de fer programació,
i aleshores,
tampoc t'esperaràs
tota l'estona
a saber què penses
fer l'altre,
i nosaltres,
i moltes vegades
ens truquem,
escolta'm,
aquest dia per inaugurar,
no,
és que nosaltres
anem no sé què,
bueno,
és el que canviem de dia,
ja ho fem això,
però al final
no hi ha prou sistematització,
no hi ha un calendari,
que sí que em diràs que sí,
perquè el govern de l'Ajuntament
és un calendari conjunt,
però Tarragona,
una ciutat que faltaria
els punts suspensius aquests.
I són moltes coses
molt interessants,
una ciutat amb una activitat
cultural bèstia,
molt bèstia,
perquè, bueno,
ara potser és una època
més fluixa
per degut a retallades
i demés,
però han fet un festival
d'excel·la internacional,
té unes festes majors,
una cultura d'arrel,
Tarragona,
increïble,
vull dir que és l'enveja
de la majoria
de ciutats de Catalunya
en quant a cultura popular,
té un teatre molt actiu,
el teatre metropol,
potser no,
el tema teatral
no és el punt més fort
de la ciutat de Tarragona,
però funciona,
és a dir,
té un teatre hiperutilitzat,
el teatre que existeix,
l'únic,
de mitjà format,
no tenim teatre de gran format,
perquè el Camp de Mar
no es pot entendre
com a teatre de gran format,
però és una ciutat
que té moltes possibilitats,
s'han fet algunes intentones,
tentatives,
com per exemple
fa uns anys
un pla cultural,
que suposo que Rosa
ha estat el cas,
que es va acabar
de sobte a mitges,
i és una llàstima,
perquè justament
és el que falta,
Carles,
que estem d'acord,
que falta un índex d'això,
què tenim,
què volem fer
i on volem arribar,
i a partir d'aquí
els agents culturals
de la ciutat,
que som uns quants,
no és que siguem molts,
però a més ens coneixem tots,
aquí podíem fer molta cosa,
i podíem fer negoci
i sobretot
fer negoci a la ciutat,
és a dir,
cridar gent de fora,
també,
i convertir-nos
en importadors
de gent,
seria importadors,
que això és un desastre,
és a dir,
portar gent aquí a la ciutat.
Molt bé,
molt bé.
Bé,
i bé,
i volíem fer una última pregunta
que fem a tothom
que passa per aquí al Cruïlles,
que és una pregunta personal,
més aviat,
que és com us transforma
la cultura a vosaltres
al dia a dia,
és a dir,
de quina manera
us afecta la cultura?
Personalment,
estem parlant
no com a imaginàtors
i com a Caixa Bòrum,
sinó com a Jordi i Carles.
Jo,
com a Jordi,
et diré que la cultura
és,
en general,
a mi,
però penso que també
a molta gent,
la cultura ens obre horitzons,
la cultura ens obre
formes diferents de pensar,
veiem coses
que no sabíem
que existien
i això,
com a conseqüència,
a mi personalment,
em dona més visió
i més,
i em converteixen
en un ciutadà
més il·lustrat,
entre cometes,
entenent això,
i sobretot
amb més capacitat
de decidir.
No sé si això és bo
pels polítics,
però
ser una persona
culta
dona problemes
als polítics,
perquè
tu qüestiones tot,
preguntes tot,
intentes veure
la cara
oculta
que tu no tenies
prevista
o que no veies,
i això,
la cultura,
et dona moltes claus
per fer això.
Això és el que em transforma
a mi personalment.
Fantàstic.
I a tu, Carles?
Fantàstic,
vull dir,
ara què vols?
Que sí.
A veure,
sí,
a més...
Estàs contínuament
en contacte amb cultura.
Exactament,
no,
penso que al final
és un aliment,
és una necessitat
i sobretot
quan has generat,
com dèiem abans,
aquest hàbit
en la població
sobretot juvenil,
és a dir,
jo recordo que també,
jo també sóc molt teatrer
i també,
bé,
també he fet actor
i he dirigit
un grup amateur
i tal,
per tant,
però això a mi m'ho han inculcat
els meus pares
portant-me els 5 anys
en un teatre
que segurament
no estava permès
per majors
de 18,
però,
bé,
el meu pare també era
molt aficionat al teatre,
és a dir,
per tant,
és un aliment
que si el vius
des de petit
t'obliga,
t'obliga,
és a dir,
és que ja no t'ho qüestiones,
però al final
aquesta reflexió
o aquests matisos,
aquesta capacitat crítica
et va venint
i a més et preguntes com és
que altra gent
no la té,
però bueno,
segurament també
al final
faria la distinció
que fa
la dramaturga francesa
Yasmin Arressa
entre cultura
i consum cultural,
és a dir,
el consum cultural
és la prèvia,
és l'obligació
que tots tenim
i que d'alguna manera
nosaltres
com a institucions
estem
induint
o influint,
però a partir d'aquí
hi ha un segon pas
que aquest ja és individual
que és passar
a la cultura
i passar a la cultura
és fins i tot
posar en qüestió
això el consum cultural
o el consum cultural
que a vegades
és massiu
que et volen
influir
o que et volen
posar
i reflexionar
per tu mateix
i això
sempre
és incòmode,
no?
Per tant,
una cosa és l'aliment
i l'altra,
diguéssim,
és com
tu el processes
interiorment
i la segona fase
ja és la
pera.
Doncs Rosa,
si et sembla
la recomanació
la guardarem
per la setmana vinent
si et sembla bé
perquè anem una mica
amb el temps
que ens persegueix.
Rosa Gómez,
moltíssimes gràcies,
coordinadora de Tarragona 2012
Capital de la Cultura Catalana
i també donem les gràcies
al Carles Marquès
i al Jordi Gómez
per acompanyar-nos
aquest matí
a l'Espai Cruïlles.
A vosaltres.
Gràcies.