Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comença el quart i una miqueta més de català
amb l'Enric Carriga des del Centre de Normalització Lingüística.
Bon dia, Enric.
Bon dia, però des d'aquí l'estudi, ho dic, no estic allà.
No, no, no, estàs aquí, eh?
Recordeu que les instal·lacions, la seu aquí a Tarragona del Centre
està aquí a l'àntica Facultat de Lletres, a la Placemperia del Tarragón.
Un dia ho podríem fer cridant des de la finestra.
Val. Ah, no et creguis, eh?
Quasi que se sentiria.
Quasi que sí. Posaríem el micròfon també fora.
Vinga, cridant, un quart.
I que se n'enteni tothom.
Un quart, i ja està.
Que em portes música, em portes notícies
i em portes novetats editorials informàtiques
i sobretot una nova secció.
Una nova secció que estrenarem avui.
Com que és nova, l'estrenarem avui.
Quan ha de dir el moment ja ho direm.
no donem cap pista?
No, és una cosa màgica.
Ah.
Com que estem al Festival de Màgia,
la presència s'acaba avui.
Sí, és veritat.
Doncs ja, perquè no es perdi la flama,
doncs perquè no es perdi la flama avui
que s'ha d'acabar al Festival de Màgia,
començarem aquí una secció de màgia de paraules.
La màgia de les paraules.
Però no és aquest el que ja arribarà.
Més estar endavant.
Lluís, quan vulguis.
El diàleg sempre amants,
on hi hagi gent de pactes.
El diàleg sempre amants,
i serem els catalans.
El diàleg sempre amants,
on hi hagi gent de pactes.
El diàleg sempre amants,
i serem els catalans.
Quan els senyors dels castells
eren amos de la terra,
es barallaven entre ells,
i sovint es feien guerra.
El pagès s'obmès seguia,
malvivint del seu treball,
i com més brega hi havia,
més hi perdia el vessall.
Per això n'ha anat unida,
quan va ser bisbe de vi.
Tengué la iniciativa
de resoldre l'embolí.
I valença del prestigi
i del seu acus sagrat,
va posar més d'un litigi
contra els homes de combat.
El diàleg sempre amants,
on hi hagi gent de pactes.
El diàleg sempre amants,
i serem els catalans.
El diàleg sempre amants,
on hi hagi gent de pactes.
El diàleg sempre amants,
i serem els catalans.
amb la contessa armacenda,
de qui era conseller,
va marcar una nova escena,
i aquest país van refer.
Van acabar amb la baralla,
la violència feudal,
i per fer la pagesalla,
va poder viure com cal.
Si algú entrava a la sagrera,
a l'església a l'església o al redó,
amb les pas en bandolera,
o veu anar-me qualsevol.
Ai, que em sona a mi aquesta sonoritat,
aquesta veu femenina,
aquest violí potser,
hi ha violins per aquí també,
acordions.
No és una xica que es diu Clara Andrés.
Pot ser, pot ser.
La cantanta.
La cantanta de la Carrau.
No és un disc de la Carrau.
És un disc que l'he portat,
perquè com que demà és una de reflexió,
però no hi ha programa de ràdio,
d'un quart de català,
i el faig avui,
doncs jo la reflexió la faig avui.
La faig de forma fina i delicada,
aportant elements de diàleg,
com aquesta cançó que s'intitula així,
Dialogants.
per un any a un pack,
que això després n'explicarem
la segona i la tercera part,
amb la part dels llibres i d'això,
és un disc que ja el van posar
fa un parell llanys.
El van posar,
el van posar, eh, aquest disc,
i també ho tinc per aquí buscat.
Es diu Història de Catalunya amb cançons,
2.0.
Sí, no, però és que el disc es diu
Trifulques de la catalana tribu,
i el subtitul és Històries de Catalunya
amb cançons 2.0.
És un disc editat per pick-up,
perquè als anys 80 vam fer un primer disc
d'Història de Catalunya amb cançons,
en aquella època era molt més folki,
era en pla més txascubois i tot això,
i era una eina didàctica per a les escoles,
per ensenyar l'Història de Catalunya
en forma de cançons a les escoles.
Doncs bé, el 2009,
pick-up va reprendre el tema,
i no només això,
sinó que també hi ha una obra de teatre
i un llibre,
dels quals n'explicarem després.
Ara, com que és la part de la música,
només posem això.
I de les cançons que hem triat,
doncs hem triat dues cançons
que tenen a veure amb les nostres coses catalanes, eh?
Una, la nostra tradició de diàleg,
aquesta parla de l'època medieval
en les assemblees de Pau i Treu i tot això,
i ja et dic,
el disc també porta el llibret amb les lletres senceres,
i el disc té la gràcia
que intervenen bastants músics
de tots els països catalans,
permet escoltar diferents accents,
i doncs cada cançó és una cançó
referida a un moment històric
de la història de Catalunya
en un sentit ampli,
de la Catalunya que són els països catalans, eh?
Per això després sentirem,
i aquesta doncs és una cançó,
diguem,
la d'inici de la campanya,
com a plantejament de la campanya electoral,
com a filosofia
del que hauria de presidir una campanya electoral.
Ho deixo aquí perquè...
El diàleg.
Perquè el diàleg i les bones paraules
i no algunes altres coses
que han sortit aquestes dues setmanes,
que no cal dir perquè ja ho dieu en dit prou.
Després, al final,
tancarem amb la part guerrera del tema.
Sí, ara estàveu revisant.
Quina cançó m'ha triat per tancar?
Ja la sentireu.
La cançó guerrera,
comencem amb les bones,
però si no anem amb les bones
anirem amb les males
i això ho direm al final.
Comencem parlant de música,
continuem però parlant de llibres,
un país de llibres.
Sí, avui no sé què m'ha agafat,
m'ha agafat la cosa pencatalana,
o països catalans,
mira, potser per això,
i un país de llibre és,
primerament és un programa de televisió
que de moment només s'emet per internet.
Televisions digitals encapçalant per VilaWeb TV,
per tant ja ens situem al País Valencià,
VilaWeb TV, Levante TV,
Informació TV i Comarcal TV,
són televisions digitals,
totes elles del País Valencià,
perquè aquest és un programa de llibres
que a falta d'una televisió pública
al País Valencià digne d'aquest nom,
doncs i digne d'una programació cultural
però sí mateixa, però valenciana,
doncs ells el van oferir aquest programa de televisió,
però Telecanal Nou no l'ha volgut comprar.
Però avui en dia això no importa,
perquè cada dia més gent es passa
a abandonar la pantalla del gran del menjador
i es dedica a mirar coses per internet
i televisions...
Sabe'n aquest assimil que fas, no?
De deixar la pantalla gran i agafar la pantalla petita.
Sí, ara que tothom té pantalles
de 40 o 50 polzades per veure...
Resulta que la programació no val res.
Resulta que la programació és una merda,
dit amb totes les lletres,
i a més a més no fan mai el que tu vols veure
a l'hora que tu et va bé de veure-ho
i en canvi per internet cada vegada més
pots veure el que tu vols veure
a l'hora que ho vols veure-ho.
Jo cada dia ho faig més.
I doncs aquest tema, per exemple,
aquest programa fins no fa massa
podíem veure Canal 9 aquí amb la TVT.
Ara ja ens ho han tallat
i no ens deixen veure el Canal 9.
Però en canvi no m'importa,
perquè el Canal 9 és com és.
En canvi, hi ha totes aquestes televisions valencianes
amb mentalitat valenciana,
en el sentit ben entès per nosaltres,
i Vila Web TV al capdavant de tot,
que estrenen aquest programa.
Què és això?
És un país de llibre, es diu així,
és un nou programa que s'estrena,
no sé si ahir o avui,
i consisteix en un programa de 20 minuts
realitzat per una productora que es diu Barret Films,
que també m'he estat mirant el seu web
i és molt interessant les coses que fan.
I llavors el presenta Eugeni Alemany,
que és un xic d'aquests que en alguna època
va estar de presentador del Caiga i en Caiga,
però bé, és un senyor que hi entén de llibres
i que és presentador i té gràcia.
Llavors, aquest programa és un programet de 20 minuts
en què? En principi està pensat
per a divulgar els autors valencians,
però si la cosa els funciona no tenen cap incomodament
i al contrari tenen previst d'ampliar el repertori
a tots els països catalans.
I llavors, més o menys, cada programa durarà uns 20 minutets
dedicat a un llibre i un autor.
En aquests 20 minutets,
amb l'autor en persona es parlarà del seu llibre
i es presentarà un llibre en concret, un autor
i també es faran unes recomanacions.
Això durarà 20 minutets.
Cada setmana, el divendres, s'estrenen un capítol nou.
En principi tenen previstos 13 capítols.
Si la cosa els funciona, en faran més.
Llavors, no només això,
ja que ho fem per internet i que estem al segle XXI,
això no es quedarà només amb el programa de televisió digital.
Per cert, diguem-ne, l'adreça de la Vilaweb TV
és www.vilaweb.tv.
I m'imagino que les altres que hem dit,
l'Elevante TV, Informació TV i Comarcal TV,
són fàcilment localitzables.
Si voleu localitzar això,
també es pot anar a la pàgina web de Vilaweb
i des d'allí, on hi ha la notícia,
hi ha enllaços a totes aquestes coses i es pot veure.
Doncs bé, el programa no només parlarà de cada programa
d'un autor i d'un llibre,
sinó que també té la intenció d'això,
ramificar-ho a internet amb xarxes socials,
en què per cada llibre hi haurà un mini-site,
que és a dir, com un mini-web monogràfic
dedicat a aquell autor.
Llavors, en aquest mini-web hi haurà
el vídeo concret del programa,
però també hi haurà informació i galeria d'imatges
de l'autor, del llibre, de l'editorial que l'ha publicat,
blocs recomanats relacionats amb l'autor,
amb l'editorial, amb el llibre,
també les seves pàgines Facebook relacionades, etc.
Tot això, doncs clar, formarà com un entramat i un teixit
que permet difondre, en principi, els autors valencians,
perquè la dramàtica dada de consum de literatura en valencià,
el País Valencià, és d'un 3% de lectors habituals.
És a dir, al País Valencià,
només un 3% de la gent llegeix habitualment
llibres en valencià, d'autors...
En valencià, no?
Sense entrar si són autors vocals o traduïts,
però només hi ha un consum del 3%.
Aquest programa intenta ser una mica una cura pal·liativa.
Caldria veure també quan se'n publiquen, no?
Quan, vull dir, si hi ha un esforç editorial...
Sí, sí, a veure, hi ha editorials al País Valencià
potents i històriques, sense anar més lluny del 3 i 4,
la primera que se m'acudeix és una editorial
que ha sigut molt forta durant moltes dècades
i continua sent forta i continuen publicant moltes coses.
Dic aquesta, per començar, no sé si Bromera també és valenciana,
n'hi ha, d'editorials valencianes n'hi ha.
I la indústria editorial valenciana funciona.
El que passa és que aquesta és una d'aquelles coses
en què les vies de comunicació ens fallen una mica.
I no des d'aquí, excepte la gent que està interessada
en lectura i literatura i tal, doncs no ens arriba.
Perquè, a veure, quines editorials coneix la gent?
Quins llibres compra la gent?
En general, aquí, a qualsevol lloc.
On tens informació sobre llibres, sobre editorials?
Si no tens un interès especial,
és una cosa que no és notícia de noticiaris,
dels telenotícies, només són notícia d'aquests temes
quan se mor un autor ja consagrat i famós,
però rarament veus que un noticiari parlin d'un autor novell
que tingui un èxit, no sé què.
Quan hi ha premis, per això serveixen els premis.
Del Victus, d'Albert Sánchez Fingal, se n'ha parlat,
però altres llibres de la mateixa temàtica que han sortit,
com aquella de Lliures o morts,
que és un llibre de la mateixa temàtica i tot això,
a la tele no n'he vist gaire cosa.
Enric, hem de fer un programa de literatura, sí o sí?
No cal, ja hi ha aquest, un país de llibres.
Però a Tarragona Ràdio.
Ah, a Tarragona Ràdio.
No en feu?
No, però està en projecte.
Doncs vinga.
Està en projecte.
Està, si està en projecte...
Tu us dones suport, doncs vinga.
Vinga.
Seguim endavant.
Jocs i joguines en català.
Juguem, sí, què passa?
No, no, que és un tema d'aquests recurrents que dius,
mira, com l'hem passat, no?
Que torna a dedicar un catàleg.
Sí, no, hi ha una nova web.
Hi ha una nova web.
Primer, com cada any, des del centre farem la campanya
de distribució de catàlegs de jocs en català
i potser el que haurem de fer també és difondre aquest web.
Segon.
Quan parlem de jocs i joguines en català és això, eh?
Jocs i joguines que tenen la sensibilitat entre molts idiomes,
per exemple, a posar-hi el català també com a idioma
a les instruccions o en el mateix joc.
Durem les dades negatives de la temàtica, doncs mira,
en aquest web hi ha 700 jocs que incorporen el català
i això representa només...
Clar, 700 sona molt, no?
700, òbviament, però és que això només és el 6% de l'oferta del mercat.
I per què treurem aquest tema avui?
Perquè estem a finals de novembre,
perquè els reis estan a la cantonada del calendari
i doncs cal fer previsió.
Perquè si t'esperes tres setmanes,
el que volen la canalla ja no es troba per enlloc.
I també, sabent que la cosa aquesta només és un 6%,
també vés a una botiga, demana un joc d'aquests
i te trobaràs que moltes vegades a les botigues no ho tenen
i com a molt ho poden demanar.
Per tant, si t'interessa fer país jugant i tot això
i que els reis facin país i t'ho portin en català,
doncs convé fer-ho ja.
Vull dir que hi ha empreses que han apostat des del començament
i hi ha no només empreses productores de jocs,
sinó botigues de joguines que hi aposten directament.
I hi ha les que no.
La gent ja ho té identificat, i hi ha les que no.
Em vol dir alguna...?
Sí, dic l'adreça del web.
Això és una cosa que ha promogut la plataforma per la llengua
i que es va fer una presentació pública
amb la nostra presidenta del Consorci,
la Ivonne Grilli, que és presidenta del Consorci
perquè és la directora general de Política i Lingüística.
Bé, el 12 de novembre es va fer la presentació d'això
a Barcelona, naturalment.
Aquí a Tarragona no la vam venir a presentar,
però com que és una web, doncs la veiem igualment.
L'adreça és molt senzilla, www.jocsijoguines.cat
Jocsijoguines.cat
Hi ha que haver una llista dels jocs i les joguines
publicats en català.
Sí, i bé, això està, doncs, hi ha la cosa,
tots els jocs que tenen el català en got apurat,
ordenats per tipologia, per edats,
per relació d'empreses i fabricants
que inclouen la llengua catalana en els seus productes,
també organitzat i agrupat per poblacions i comarques.
I també hi ha la part negativa,
que són empreses que no inclouen la llengua catalana
en les seves joguines.
I ara diré quines són.
Les tinc aquí marcades amb color lleig, amb un color lleig.
I a més a més és que són empreses molt conegudes,
totes, i que tothom acostuma a fer els encàrrecs de reis,
que són Imaginarium.
Imaginarium no fa res en català.
Estàs segur?
Sí, n'estic.
Molt joves.
Ara els meus fills ja no són clients
perquè la franja d'edat de l'Imaginarium és menor,
però jo ho he preguntat moltes vegades
i sempre m'han dit que no tenien res en català,
que jo no ho tenia.
I si els de la plataforma ho posen al web
és perquè ho saben.
Que si la plataforma de la llengua,
una cosa sí que té és credibilitat amb els seus informes.
Això té credibilitat.
Si ells diuen que Imaginarium no fa en català,
és que no ho fa.
Ni Playmobil, ni Barbie, ni Borràs,
ni Famosa, ni Lego, ni Fisher-Price,
ni Jockey Preciosi, ni Nenuko,
ni Hasbro, ni MB.
Que, atenció, bona part de la indústria del joguet
d'aquell país anomenat Espanya
està al País Valencià, també.
Ah, sí?
Que sí, que se sap.
I clar, hi està, hi està, hi està al País Valencià.
I això encara té unes connotacions més negatives,
en aquest cas, d'aquestes empreses.
I ja està, no dic més.
Ja està.
Ai.
Vinga, va, que estrenem secció.
Vinga.
Tenim primer una mica de publicitat, sí?
Sí.
Respirem.
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Que m'agrada aquesta sintonia, eh?
És una sintonia per presentar la nova secció
que es diu Abre Cafabra.
Cada 15 dies.
Cada 15 dies.
Per què?
La vam anunciar al principi de temporada
i va dir que la volíem fer.
Però m'adono i m'he adonat
que no podem fer 3 seccions o 4 cada dia
perquè si volem parlar de rostir tòpics
no podem parlar de fàbics.
Llavors, què fem?
Doncs he decidit alternar-les quinzenalment.
Una setmana farem Abre Cafabra,
l'altra farem rostir amb tòpics.
I així tothom content, eh?
I tal.
De què anirà aquesta secció?
És una secció que no me la invento,
o sigui, m'invento el títol
però el contingut ja el tinc fet.
El que passa és que és una sèrie d'articles,
concretament 28, més el de presentació 29,
perquè és una sèrie que va sortir
durant el mes d'agost al diari El Punt Avui,
a la contraportada,
i els diaris a l'estiu ja ho fan, això,
que fan coses rares que només les fan durant l'estiu.
I com que em va semblar entretingut, divertit,
interessant i lúdic i lingüístic i útil i tot això,
doncs mira, com que és una cosa que s'ha fet a l'agost
i molta gent a l'agost ni toca el diari ni el veu,
doncs això podia passar com una onada passatgera
i m'agradaria fer-ne alguna cosa.
Fem una secció,
es tracta d'un diccionari,
es deia...
la secció es deia...
com es deia?
No ho sé com es deia.
Es deia l'abecedari de les paraules,
una cosa així,
i cada setmana,
no, cada dia sortia una paraula,
però d'alfabètic,
i per això n'hi ha 28,
les 28 lletes de l'abecedari.
I quins has triat avui?
No, clar,
anirà per o d'alfabètic.
Avui només ho expliquem,
la setmana que ve ja començarem.
Avui només donaré una pista.
Val.
La pista és Andròmina.
O sigui, és la paraula.
La paraula,
i la setmana que l'explicarem.
Oh, quina pista.
No, per donar paixet, saps?
La idea és aquesta.
I què fem amb la paraula?
Arqueologia lúdica de les paraules.
Això és una secció
que va fer un escriptor de Figueres
que es diu Vicenç Pagès,
i que sortia cada dia,
des del 8 d'agost fins al 12 de demà,
va sortir cada dia una tigla,
cada dia una paraula,
i la idea és una secció de paraules vintage.
Jo sé del vintage,
que fa molt pijo,
o fa molt trendy,
o molt fashion,
o no sé què,
ell ho defineix com,
diu, una cosa vintage
és una cosa que pot tenir una certa gràcia,
o que pot estar passada de moda,
o les dues coses.
Són paraules que en el seu moment
havien sigut molt naturals
i molt habituals en català,
paraules durs viu,
i que en canvi avui dia ja no ho són.
I jo, que l'anava seguint cada dia,
efectivament hi ha paraules
que fa 20 anys eren de moda,
doncs el Walkman.
Bueno, clar.
Avui en dia està bastant de moda.
Clar, la paraula l'estri.
És que ja n'hi existeixen.
Però, a veure,
això havia estat Walkman
o havia estat reconegut en català
i recollit i adaptat
i no sé com dir-li?
Hauràs d'esperar
pràcticament a final de temporada,
perquè és una paraula
que va amb B doble,
és de les últimes.
És de les últimes.
No ho sé, perquè potser
s'ha adoptat amb la nou directament.
Va amb B doble i serà de les últimes.
De les últimes.
La primera serà Andròmina
i la segona no ho sé,
que no me'n recordo.
I més més hi ha?
Doncs mandanga.
Mandanga.
Mandanga.
Cardà.
Berro.
Barra.
Barra?
Barra i poca vergonya.
Ah, barra.
De tenir molta barra.
Sí, això ara...
No de la barra del barra,
que aquesta no passa.
No, aquesta no,
però la barra del barra
és intemporal,
però la barra i poca vergonya,
tot i que els últims 15 dies
n'hem vist molta de pública...
Ahà.
N'hi diem d'una altra manera, potser.
Sí, sentiu d'una altra manera
i és un concepte que no s'ho deig.
Doncs bé, va d'això,
aquest tipus de problema.
Llavors cada dia en comentarem una,
simplement,
i ell les explica
i les comenta
i diu en quin moment
estaven de moda
i què volien dir.
Molt bé.
I hi ha paraules que, clar,
vull dir,
els que tenim una certa edat
les hem dit,
les hem dit,
vull dir,
els anys 80 tots teníem Walkman,
eh?
I de barra i poca vergonya
en teníem bastanta.
Tothom pot pensar
en aquelles paraules
que avui en dia
estan passades de moda, no?
Sí.
Que la dius i et grinyola
i la gent et diu,
això està,
què dius ara.
Sí, i segons qui no l'entén.
Però són paraules
totes catalanes, eh?
Bé, potser la Walkman
l'hauríem d'estudiar,
però en general
són paraules d'aquelles
molt normals
en altres moments
i ara passades de moda.
I d'això anirà
a la secció
amb aquesta música.
L'estrenarem avui
perquè com que se'ns acaba
el festival de màgia
per mantenir la flama màgica
i des d'aquí com ho podem fer?
Doncs amb la màgia
de les paraules
amb paraules d'aquestes
que tenen un cert encant.
Doncs ens vindrà molt de gust
i a mi em sap greu
que no la puguem fer
cada setmana.
Abre, cafabra,
d'aquí 15 dies
parlant d'Andròmines
serà la primera paraula.
Exacte.
Tanquem aquesta secció
acabada d'estrenar
i ara ens expliques
allò que ja ens avançaves
al començament, no?
Sí.
Trifulques de la Catalana Tribu.
Exacte,
de les Trifulques
de la Catalana Tribu
n'hem ensenyat el disc
i cal dir
que això
fa un parell
l'any 2009
també es va convertir
en una obra de teatre
i en un llibre
totes dues coses
fetes per el Víctor Alexandre
el llibre es troba
perfectament a les llibreries
es pot trobar
l'obra de teatre
ha estat bé
dos o tres anys
tombant per tot Catalunya
fent obres
això clar
és una cosa
No ha arribat a Tarragona
em sembla
Sí, sí
a Tarragona ciutat
potser no
però per aquí a prop
i perquè normalment
s'ha programat
diguem
per instituts
per estudiants
i tal
no en horari
de les 9 del vespre
al Metropol
tot i que hi podria
hi podria haver anat
però no ha sigut així
però jo no estic segur
que a Tarragona
no hagi vingut
a fer-la
en algun lloc
tipus auditori
a la caixa
en sessió matinal
per a públic d'institut
aquest tipus de coses
era una obra de teatre
com dèiem
que repassa
la història de Catalunya
amb 15 escenes
i el fil argumental
és una xica
que es diu
Ngea
que és una catalana
d'origen africà
que ha d'estudiar
la història de Catalunya
per un examen
i que per repassar
en el temari
doncs
em diu
com ho feia això
quin rotllo
amb el llibre
l'hi explico a l'àvia
que l'àvia fa poc
que ha vingut
de Guiné
o del Camerún
i no coneix això
i llavors
l'àvia
ella
s'entrena
repassa per a l'examen
explicant-li
la història de Catalunya
a la seva àvia
cameronesa
que va arribar
doncs
amb els punts àlgits
doncs són 15 capítols
sempre
hi ha un cert to
hi ha un to irònic
to humorístic
a vegades
una mica piterresc
o una mica massa gran
les aventures del massa gran
i això
aquest to així
fins i tot
ja des del títol
que els trifulques
de la catalana tribu
presentat tot en K
i tal
de Q
i tot això
i aquesta idea
doncs
també hi ha
el component autocrític
i un cert sarcasme
històric
per quines edats
ho recomanaries
perquè pel que m'estàs explicant
sembla com
més aviat per a l'ESO
d'ESO
i de batxillerat
i a més
la versió llibre
inclou també
la versió teatre
després de l'espectacle
es feia fòrum
es feien sessions
amb els professors
de l'institut
i es podia parlar
amb els actors
i tal
o amb l'autor
amb el Víctor Alexander
que quan anava
acompanyant els boles
també feia el col·loqui
i a la versió llibre
que és la que és
assequible encara
hi ha també
un apèndix
de 20 pàgines
amb propostes
adreçades als pares
a les mares
i als educadors
amb activitats
mapes
jocs i endevinalles
per facilitar el treball
didàctic
amb tot aquest material
que és una manera
d'estudiar la història
doncs més agradable
que a vegades
hi ha gent que no li agrada
i se li fa pesat
i en canvi
si tu ho veus en teatre
o tu llegeixes en llibre
i ho escoltes en disco
doncs entra
com a bastant millor
molt bé
era la novetat editorial
que us volíem presentar avui
i tanquem simplement
en una notícia
home que dóna molt
per explicar
però em sembla que la direm
ràpid
el diccionari
i és xula eh
el diccionari
de l'Institut d'Estudis Catalans
al mòbil
sí
i de fet
no el diccionari
el DIEC 2
vol dir la segona edició
revisada
actualitzada i tot això
al Institut d'Estudis Catalans
s'han posat les piles
s'han posat
ensaltat ja
al segle XXI
i cada dia
estan més forts
amb coses d'aquestes
de noves tecnologies
i l'última
és aquesta
una aplicació
baixable
eh
pots baixar
del diccionari
sencer
segona edició
de l'Institut d'Estudis Catalans
a l'iPhone
a l'iPad
i totes aquestes
aïs
de l'aïs
aïs
aïs
aïs
aïs
aïs
aïs
i tot comença per aïs
és dolorós
sobretot pel preu
només per aïs
i per a materials
que funcionin
amb sistema Android
per tant
els telèfons Android
que també cada vegada
són més
doncs també poden baixar-se això
hi ha alguna de les versions
baixables
és de pagament
però n'hi ha d'altres
que són consultables
en línia
pots consultar en línia
o en línia
des del mòbil
si tens algun d'aquests
sistemes operatius
i algun d'aquests tipus de mòbils
o d'iPads
o de coses d'aquestes
o de tabletes
de tot això
i també hi ha una versió
baixable
descarregable
a tot l'audicionari
al teu mòbil
però aquesta és la que
em sembla que és de pagament
si tu vols tenir el dià
dins del mòbil
és de pagament
si vols tenir l'aplicació
que et connecta
a internet
jo hi veig una cosa estupenda
primer l'accessibilitat
però especialment
que ho tens actualitzat
al moment
sí, aquí està
més a més
l'avantatge d'això
és que
si ja avui
els senyors
de l'institucció
correixen alguna coseta
i decideixen escriure
Walkman
amb 1
sí
quan tu vines
des del teu
i pone
i pone
més pasta aquí
doncs
te n'enteres directament
que ara Walkman
ja es pot dir en 1
si ho diuen així
els senyors
o el dia Walkman
Walkman
que guai
que guai
doncs això és la cosa
i com hem dit
acabarem
amb la
la
la cançoneta
de comiat
la podíem anunciar
primer
la
si hem començat
dialogant
i oferint diàleg
ara ja no estem
per hòsties
i ara venen les hòsties
les hòsties són
el tema combatiu
que es diu
Via Fora
1714
ja podeu imaginar
de què parla
parla d'aquell moment crític
del qual estem a punt
de salvar 300 anys
i la gràcia
a més de la cançó
és que la canten
el Pau a la Bajos
la Mirna Vilasís
el Miquel Mariano
i Marta Rius
per tant
hi ha quatre accents
de quatre punts cardinals
dels països catalans
tenim els valencians
els mallorquins
els catalans
i no sé si
algú és
o de la Franja
però hi són aquests quatre
repassant la història
de Catalunya amb cançons
que així es diu
aquest
el seu subtítol
del treball
que avui ja ens ha portat
les trifulques
de la catalana triu
diumenge
ja ho decidirem
més trifulques
diumenge
diumenge
trifulques
segur
la setmana que ve
vindràs amb material
o què?
la setmana que ve
més trifulques
la setmana que ve
no podrem parlar
d'això que dèiem
de les andròmines
haurem de parlar
de cuines
sí
ens haurem d'esperar
també està bé
rostirem tòpics
ja tenim ganes
ganes
no dic gana ganes
ganes
enric Garriga
gràcies
divendres més
dos models
dues a Espanya
si el 18
entren en joc
us portem
encara banyes
que voldríem
llançar el foc
l'absolutisme
reial
i la política
hostil
fan que hi ha
xatals hidral
que ens durà
una guerra vil
els maulets
al Sant Lallebre
amb bassets
i esbigatants
tocats també
per la febre
esperen els catalans
que han pactat amb Anglaterra
una estratègia militar
per la qual entrem en guerra
contra el rei Borbó
holà
no voldrem viure
oprimits
vi a por
els adormits
no voldrem viure
oprimits
vi a por
els adormits
desembark a Barcelona
l'arxiduc
Carles Tercer
es posa bé la corona
i es passeja pel carrer
responen els castellans
amb desig d'ocupació
i ataquen beligerants
la corona d'Aragó
València se'n fa l'estella
Aragó
tampoc no aguanta
i arreu aplica Castella
el decret
de nova planta
la batalla del Manà
en retorna l'esperança
però no ens pot estauriar
aquell mal que tots alcança
no voldrem viure
oprimits
vi a por
els adormits
no voldrem viure
oprimits
vi a por
els adormits
en morir Josep I
et germà de l'arxiduc
se'ns em va Carles Tercer
mos quedàm sense xopluc
se signa el tractat d'utrec
i aquí sí que ens fan un gol
Anglaterra es fan suec
i el nostre cas no es resol
mos quedàm sols en sa lluita
contra sa ejercit borbó
qui pogués girar sa truita
i evitar sa ocupació
partem sa sobirania
per temps sa sobirania
però no sa dignitat
l' GC1 que hoito
Fins demà!
Amb el bar del gat, els dins, vi a fora, s'adormi.
Amb el bar del gat, els dins, vi a fora, s'adormi.
Amb el bar del gat, els dins, vi a fora, s'adormi.
Amb el bar del gat, els dins, vi a fora, s'adormi.