I com cada dilluns ens acompanya el director de Caixa Farm Tarragona,
el Carles Marquès. Carles, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Bé, bé.
Bé, es presenta bé la setmana?
Es presenta molt bé, tenim tres o quatre coses i crec que molt interessants.
Molt interessants. Després, com sempre, farem el repàs de totes les de la setmana,
però si marxem fins al final de la setmana, fins diumenge, tenim un espectacle,
vaja, no cal presentar-ho massa, de comedians.
Comedians.
Per tant...
Amb això potser n'hi hauria prou.
Amb això n'hi hauria prou, era bé, no?
Sí, sí, sí, hem de completar una mica més.
Escribo, és un espectacle que repeteix, el vam tenir l'any passat,
vam poder parlar amb els actors,
i és una aventura a partir de les lletres.
Recordeu que comedians n'hem de tenir un dels números i els números,
i aquesta és una aventura caligràfica, com surt també en el títol d'escribo, d'escriure.
Doncs ara en parlem amb el director, amb el responsable, amb el director, vaja, de comedians,
el Joan Font, que ens acompanya a l'altra banda del fiu telefònic.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Torneu a ser...
Comencem aquí a Terres Tarragonines.
A Terres Tarragonines, sí.
Home, encantat de la vida.
Diumenge, eh?
Diumenge dia 5, el proper dia 12, ja havíeu sigut a Tarragona, ja hi havíeu estat en aquest espectacle.
Per a aquells que no ho recordin, Joan, com expliquem què és Escribo, aquesta aventura caligràfica?
Doncs és un recorregut sobre el món de les lletres.
O sigui, és com començar a entendre que el llenguatge, tant el dels números com el de les lletres,
són imprescindibles per la comunicació, per l'abans, per entendre'ns, per emocionar-nos,
per explicar-nos, per tenir memòria, per tenir futur, per tenir passat, per tenir present.
O sigui, que és aquest viatge tant a l'exterior, que comuniquem amb l'altre, amb l'altre ser,
i com a nosaltres mateixos, com donar noms a coses que ens estan passant, no?
Jo penso que aquest, això seria, i és el bonic, i a més a més, i entendre que és un tresor la paraula,
la poesia, les lletres, i que cada país té les seves lletres, té les seves paraules,
i això s'ha de cuidar, s'ha de mimar, i és el que ens pot fer avançar cap a un món molt més evolucionat realment,
no evolucionat tecnològicament, sinó evolucionat emocionalment, culturalment, educativament,
i penso que aquesta és la porta que ens ha de portar en un futur nou, perquè si no anem malament.
Això és un espectacle familiari, per tant, tot això que expliques, vaja, és molt important que els més petits ho sàpiguen,
perquè seran les futures generacions, en definitiva.
Sí, més que les futures, ja són la present.
La present, de fet.
La present, fixa-t'hi, que quan parlem de cinema, un dels èxits que hi ha, i de les grans taquilles,
normalment hi ha pel·lícules per a tots els públics, sí, que no s'oblida que aquest públic és un motor,
un motor en tots els aspectes, un motor social, emocional, i un motor també econòmic, sí, per què no?
Perquè són gent, sí, són on hi ha la necessitat d'aprendre, d'assistir a les històries, a l'aprenentatge,
i per tant jo sempre penso que la creativitat pels nanos és molt important.
Jo ho he fet tota la meva vida, i mira que faig jo operes per grans, mira,
estic al liceu fent la flauta màgica, i en canvi m'he cuidat de fer la petita flauta màgica,
perquè penso, com dius tu, que és el futur, però al mateix temps ja és el present.
Si no els cuidem, si no obrim portes i finestres noves,
tindrem un futur o un present minso, no?
I penso que val la pena que siguem generosos en aquest aspecte.
I m'imagino que en un moment de canvis com els que estem vivint,
sobretot en els últims anys, aturar-se una miqueta i plantejar-se tot plegat també és interessant, oi?
Home, és molt important saber que funciona, que arbre funciona,
i que árbol funciona, i que tri funciona, i que volen dir el mateix,
és que s'escriuen unes amb unes lletres molt semblants,
invertir l'ordre i la pronúncia, però que són el mateix vocabulari,
les mateixes lletres, el mateix alfabet, seria,
i amb altres que no tenen res a veure, que són pictogrames com els xinesos, els japonesos, no?
I, per tant, això és una riquesa brutal del món,
i en comptes d'anar a menys, tindríem que anar a més,
o sigui, com més sabem, com més puguem expressar-nos amb més llengües,
amb més cultures, més generós, o més ample es fa al món,
i la mirada, o sigui, l'altre ser humà que el tens a davant,
el tens molt més proper, encara que no crec, no pensis exactament el mateix,
sinó purament per la comunicació, per el plaer de gaudir, d'estar junts, de l'aprenentatge.
I això, del de l'escenari, com es materialitza?
Joan, quin espectacle veurem, del de l'escenari?
Jo penso que és un espectacle, que és un joc, que és una joguina,
que és un país, és una fàbula molt simbòlica,
en un lloc han perdut, se'ls hi ha anat,
això que diuen que potser passarà, que se t'enva l'energia,
es perd l'energia, i, per tant, perden tota la memòria,
perquè ho tenien tot, i no s'havien preocupat,
que és simbòlica, més a més, d'escriure i de llegir,
sinó que tot ho tenien en un altre llenguatge,
i de cop i volta han de recuperar l'escriure i llegir
només per l'enciclopèdia de com funcionen totes les coses que era antiga,
i llavors han de fer un viatge a buscar en un planeta,
en un planeta llunyà que hi ha encara, un lloc que encara escriuen,
bé, i llavors és tot l'aprenentatge d'aquest príncep de les lletres
que custodia el diccionari que arriba en aquest país
on hi ha hagut aquesta catàstrofe energètica
i que els ha de començar pel començament a ensenyar a llegir i a escriure
perquè puguin llegir l'enciclopèdia com arreglar aquesta varia galàctica
que els hi ha passat, no?, és com una mica...
i amb aquest viatge anem descobrint això,
paraules, les lletres, les lletres, les vocals,
les consonants, els noms de les coses,
com antigament les onomatopeies,
com un tro, brum, és un tro,
un pam, pam, pam, el tambor,
o sigui, el tambor, o sigui,
i com expliquem el quac, quac, quac, que és un ànec,
o sigui, com expliquem el començament d'una manera
i amb mica en mica d'aquestes onomatopeies anem posant paraules,
ara li diem arbre, ah, és un arbre,
i amb mica en mica anem fent aquest empruntatge
i amb altres llengües,
i arribem des del primitiu,
des d'antigament fins actualment,
a les noves tecnologies que ens enviem SMS
i ens enviem per internet,
o sigui, com...
Però que són les lletres, són...
És un vocabulari, és un alfabet,
el que fem, el que utilitzem,
i són uns símbols que ens apropen,
que ens fan entendre,
ens fan entendre allò que nosaltres sentim
i allò que volem que l'altre senti de nosaltres.
Vau fer ja enumerar-li,
abans ho dèiem amb el Carles, aquest espectacle,
parlant dels números,
l'Escribo va del món de les lletres,
de les paraules,
aquí es demostra aquesta voluntat
que sempre ha tingut comedians,
també d'una funció pedagògica, oi?
Home, jo penso que és molt important amb els nanos
no deixar-ho, vull dir que podem explicar un conte
i ho han fet més d'una vegada,
però ara últimament jo pensava que era important,
així, a més, són temes que a vegades costen, no?
Com vam fer enumeràlia,
hi havia molts professors,
però en tenim, com dic, molts,
és moltíssim, com ho fèiem per a escoles
o públic familiar, que venien i deien,
o sigui, tan complicat,
tant que se'ns complica a nosaltres a l'escola,
ensenyar-hi, home, de cop i volta vens aquí
i veus els números,
o sigui, la música, que és també matemàtica,
o sigui, els nanos ho entenen,
o sigui, veuen la necessitat d'aprendre històries,
de jugar amb els números,
o sigui, els números també pot ser un joc,
és una cançó, és una tornada,
hi ha números màgics,
hi ha números que simbolitzen altres històries,
i amb les lletres passa una mica el mateix, no?
I ara el que m'agradaria bé és tot continuar quasi amb el llenguatge,
perquè ens queda tot el que són els pictogrames,
els símbols,
i que seria maco entendre que ens comuniquem també,
i més ara últimament,
amb les arrobes,
el prohibit passar,
el silenci,
el prohibit recollir la caca dels gossos,
que no es recull,
com els símbols també ens expliquen
i ens situen en un món
on la convivència té un sentit, no?
I el reciclatge,
i aquestes històries, no?
I clar, és pedagògic perquè ho expliques d'alguna manera,
i ho has d'apropar amb edats molt petites, no?
Tenim no només una determinada edat,
sinó des de petitons, petitons,
i que a mon pare també li pugui interessar,
també pugui dir,
no sé si és veritat, veus això?
És curiós, és maco, mira.
És curiós que les lletres tinguin color.
Pensava que les lletres no tenien color,
hi ha la minúscula i la majúscula,
i tenen color.
O sigui, cada una se l'imagina d'una manera diferent,
i grans pintors que han pintat quadros al brossa,
té quadros meravellosos amb lletres,
i tothom, vaja.
Per tant, un futur espectacle potser és aquest, eh?
Els pictogrames que també ens rodeixen en el nostre dia a dia,
ho podríem deixar...
No, clar, seria maco, no?
Perquè és tot un llenguatge,
i a més és un llenguatge també molt senzill,
aparentment, és molt immediat,
i aquest s'entén molt ràpid.
Un gos i una creu vol dir que no poden passar.
Llavors, explicar-ho i crear situacions
per entendre tot aquest món i el futur,
que també, amb els aparells electrònics i tot això,
hi ha molts...
Cada vegada hi ha més símbols, no?
Més pictogrames per desenvolupar.
De moment, aquest cap de setmana veurem Escribo.
Carles, ho dèiem abans, eh?
Que no és la primera vegada que venen,
ja havíem vingut.
No, exactament l'any passat.
Per tant, això vol dir, vaja, que funciona.
Que funciona molt bé.
Sí, sí, l'any passat vam omplir totes les sessions,
i en guany, home, jo espero que també,
tot i que faci fred,
o fins i tot encara que faci fred,
millor encara.
Millor, millor, on voleu anar-ho, diuen jo.
Clar, a la tarda amb el fred, que farà.
Millor encara.
Estareu estupendament allà.
El que ja farà.
A veure, clar, sí senyor.
A veure, el teatre.
Joan, digues, digues.
Sí, no, no, dic el teatre,
que és un lloc també molt màgic,
on els nanos s'hi senten molt bé,
i és important que hi vagin,
perquè és un aprenentatge d'un fet social,
de compartir amb el mateix espai,
al mateix temps,
tota una història, una aventura, no?
I jo penso que això és acostumar-los,
fer-los entrar,
explicar-los aquest ritual d'anar això,
de tancar-se les llums,
obrir-se una escenografia,
un espai, uns personatges,
i creen aquesta ficció,
és fantàstic,
perquè estan molt acostumats amb la tele,
amb els llibres,
i les tres dimensions és vital.
És vital perquè és una altra emoció,
crea un altre estat.
Puc explicar una anècdota personal
pel mateix preu?
S'ha de...
Jo dirigeixo un grup de teatre amater,
que dos dels actors són parella
i tenen tres nens petits
quan vam venir a veure l'espectacle l'any passat,
i de totes, totes, diguéssim,
els vam haver d'aturar,
volien pujar a l'escenari a actuar també.
Espero que aquesta vegada no passi.
Que no passi,
que vagin al teatre,
que es quedi a baix, eh?
Però clar, com que han viscut teatre des de petits,
doncs...
Ja ho viuen a casa.
Sí, volien pujar.
Ells ja s'hi veien.
Queda dit, fora de guió, això.
Joan, no sé en quin moment està comedians,
no sé si teniu algun projecte entre mans de futur,
com es presenta aquest 2012?
Mira, es presenta primer fumut,
perquè costa molt,
ens costa moltíssim en aquests moments,
però volem tirar endavant un projecte
que són els 40 anys de comedians,
i estem preparant diferents històries.
Un és un documental sobre la nostra història,
perquè ens coneix tothom,
però no sap exactament tots els viatges,
tot el que significa,
és el que ha significat,
i el que pot significar comedians en la nostra cultura,
tant a la nostra,
a la pàtria de Catalunya,
com a la nacional i com a la internacional,
perquè hem fet molts...
Bueno, viatgem contínuament i tal.
Després volem fer un recopilatori dels CDs,
de les músiques de comedians,
un espectacle explicant aquesta aventura,
aquesta història,
estem preparant una exposició,
o sigui, estem fent tot un...
com un ventall de possibilitats,
perquè volem inaugurar,
volem fer aquests 40 anys
des del juny d'enguany
fins al juny-juliol de l'any següent,
o sigui, que no ho fem tot amb una tongada,
sinó que anem fent degoteig
de diferents històries.
I estem de gira amb l'Escribo,
que ens agrada molt,
encara tenim una...
Anem a Madrid,
estem a Barcelona,
a Tarragona,
a Girona,
anem voltant amb Escribo,
i també amb Persefona,
que és l'espectacle últim
que han fet comedians,
que ja l'han fet a Barcelona,
a Madrid, a Moscú,
a Girard, ja per Galícia,
i tal,
i aquí queden encara unes actuacions...
Aquest és una mica el calendari.
Per tant, es presenta un any d'aniversari,
un any de celebracions.
Home, sí.
Ja sé que no són moments de fer-ho,
però s'ha de fer.
Sí.
Jo penso que és molt important
tornar a la poesia,
tornar a la poètica,
i tornar a crear emoció,
i això, crear, crear.
I penso que és molt important,
precisament,
pels temps que corren.
Obrir portes i obrir esperances
i donar emoció,
sensacions,
sentiments,
no?
Eixamplar una mica
el fet humà,
no?
Molt bé, Joan,
doncs moltíssimes gràcies,
ens trobem a això,
el proper diumenge dia 5,
i també el dia 12 de febrer,
a les 6 de la tarda,
al Caixa Fòrum Tarragona,
escriu una aventura caligràfica
amb comedians a Tarragona.
Joan,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres,
moltes gràcies,
i que vagi tot molt bé.
Adéu,
bon dia.
Adéu,
adéu.
Doncs ja ho sabeu,
aquest proper espectacle,
això serà diumenge,
aquest diumenge ja ho vine,
Carles,
al preu de 3 euros,
a un preu molt simbòlic,
a les 6 de la tarda,
i això,
si fa fred,
doncs escolta,
què millor que passar una tarda
al teatre.
Això és el cap de setmana,
però al llarg de la setmana
tenim com sempre
més activitats.
Exactament.
Demà,
l'última conferència
del cicle
Ficcions Arqueològico-Literàries,
a partir d'una ficció,
a partir, diguéssim,
pràcticament,
podríem dir,
d'una llegenda,
que diu
que la Neida,
és el famós
poema de Virgili,
va a l'Empard d'August,
el va llegir per primer cop
o va llegir
les primeres proves
a Tarragona.
Això és
pràcticament
llegendari,
és a dir,
no hi ha dades històriques
que diguin
que Virgili
va estar a Tarragona.
Això ja ho podem descartar.
Que
l'emperador
llegís
allò,
els primers fragments
d'aquesta obra a Tarragona,
bé,
si més no és plausible,
perquè vull dir,
per l'època,
ell va estar dos anys
aquí a Tarragona,
recordem-ho,
va regnar,
el centre de l'imperi
era...
Tarragona.
Tarragona,
exactament.
i aleshores,
clar,
d'aquells anys
és l'aneida,
pel que es veu
feia temps
que ja tenia l'encàrrec,
Virgili,
i aleshores
l'emperador
li va requerir
que li passés
uns fragments
per veure
com anava
la cosa.
I...
Per data
es podria quadrar.
I si més no,
diguéssim,
aquesta és
la
barsemblança històrica
en la qual
es basarà
el doctor Joan Carbonell
demà,
demà a les 7 del vespre,
per explicar,
diguéssim,
la relació
entre
l'aneida,
Virgili
i Tarragona.
Molt bé,
per tant,
interessant,
tot que és això
que pot ser
és una llegenda,
de les llegendes
també en vivim
a tot arreu,
per tant,
és interessant
recordar-les.
Això mateix.
Molt bé.
Que no és una llegenda
és que l'aneida
existeix
a la vallona.
I que juguessis
a la base de Tarragona,
per tant.
Molt bé,
doncs això demà
a les 7 de la tarda,
Carles.
Exactament.
Què més tenim?
I dijous,
diré només dues paraules,
la Dolce Vita.
No cal dir res més.
No cal dir res més.
si la setmana passada
doncs vam tenir
el shake blanc,
doncs aquesta
tenim la Dolce Vita,
que si no és
la pel·lícula més coneguda
de Fellini,
que jo diria que sí,
però vull dir que potser
altres poden disputar
la fama,
el que sí que és cert
és que això segur
que té l'escena
més coneguda
de qualsevol pel·lícula
de Fellini,
de la Fontana de Trevi,
Anita Egbert,
jo diria que és
de les més conegudes
de tota la història
del cinema
i segur que del cinema
de Fellini,
per tant,
per rememorar
aquesta escena
o per,
diguéssim allò,
conèixer-la,
que no la coneguin,
no sé si hi ha algú.
O redescobrir a Fellini,
que també està bé,
no?
Correcte.
Això recordem que serà dijous,
dijous a la setmana tarda,
la Dolce Vita
i això no és només un dia,
ja va començar la setmana passada
i encara en tindrem diverses.
Això mateix,
encara tenim dues pel·lícules
més de Fellini
que també és per això
que abans no sabies
si dir que la Dolce Vita
era la pel·lícula
més coneguda
però bueno,
si no ho és
la d'aquesta setmana
o serà de la vinent,
Fellini 8 i mig,
d'acord?
I després
Amarcord
i finalment,
en tenim dues,
en tenim tres,
Elena Beba,
Elena Beba
que també és allò,
una pel·lícula
absolutament
de referència.
Aquesta serà
la primera setmana
el dia 1 de març.
De març,
per tant,
hi ha una setmana que salta,
el dia 23
tenim una altra activitat
que ja en parlarem.
Ja en parlarem,
com sempre,
cada dilluns,
aquest cicle
dedicat a Federico Fevini,
el gran geni italià,
el més conegut
podríem dir
del cinema italià
i que aquesta setmana
ens porta
al seu gran clàssic,
la Dolce Vita.
Hi ha alguna cosa més,
Carles?
M'imagino que com sempre
l'exposició
que la tenim allà.
va molt bé,
parlem de drogues,
té una funció
social
i preventiva
i educativa
molt específica
i per tant
el fet que cada matí
passin grups
d'anar-nos a secundària
amb gran quantitat,
home,
doncs és molt interessant.
Molt bé,
doncs ja ho sabeu,
encara fins al 22 d'abril,
si no m'equivoco.
Fins al 9 d'abril.
El 9 d'abril,
fins al 9 d'abril,
fins al dia 9 d'abril,
podeu visitar l'exposició
també,
parlem de drogues.
Carles,
gràcies
i fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Que vagi bé.
Fins la setmana vinent.