Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, però jo conviveixo amb persones del meu voltant que les encanten les gispetes.
Jo des de fa molts anys sóc poc amic de les gispetes.
Jo sóc de la vella guàrdia.
Què significa allò? Silenci total, concentració...
Correcte. Llavors, a partir d'aquí, a veure, és com viure, és com viure.
Entre tu i jo. Jo depèn.
Que anem a veure una com la que ens recomanaràs avui.
Sí, sí.
Que vas amb el soroll ja...
Sí, sí, sí.
Ja te veus, no? Ja te veus a la pantalla...
Ambientació pura i dura.
És que avui ens arriba la pel·lícula.
És la pel·lícula.
És ella, eh?
És ella, és ella.
No hi haurà una altra.
No, sembla que no. No m'ho crec, eh? Però en principi sembla que no.
Desvellem?
Vinga, va.
No és el padre.
Amb tràiler?
Tenim tràiler?
Tenim tràiler? No, encara no.
Però el Lluís, que em té aquestes mans àgils, en un moment, papa, ens busca el Batman.
Sí, sí, perquè si hi ha la manera sense dir el nom, però acabes de dir...
Ai, ai.
Ai, que se t'ha escapat.
Ai, que se m'ha escapat.
Jo que anava a fer la goma, amb la història de no ser tu padre, però soc caballero negro.
S'ha esto.
Ja s'esperarà.
Sí, sí, Darth Vader.
És que se m'escapa les coses.
A mi m'he dit, no ho diguis i sóc així.
No hi ha manera, no hi ha manera. Se m'escapa tot, se m'escapa tot.
Què hi farem?
Què hi farem?
Perdona, David, perdona.
Ara ja m'ho puc marxar, ja.
Ara deixo aquí ja amb el senyor de negre.
Amb el caballero negro, el caballero oscuro.
Sí, m'ha dit que... Mira, mira, has vist que ràpid, és que és una màquina, és una màquina aquest xic.
Usted es tan importante para mí, como lo era para su madre y su padre.
Les juré que le protegería.
Y no lo he hecho.
El alcalde va a echarlo en primavera.
¿En serio?
Pero es un héroe.
Un héroe de guerra.
Estamos en época de paz.
¿Cree que siempre va a ser así?
Se avecina tormenta, señor Wayne.
¿Qué significa?
¿Qué significa eso?
Es un motivo.
Cuando Gotham quede reducida a cenizas, tendrás mi permiso para morir.
¡Ai, quines ganes, eh!
Bueno, a veure, jo tinc que dir, abans de res, tinc que advertir que aquesta és una pel·lícula més per adults, més a la línia Nolan.
O sigui, tot el que nosaltres podem trobar-nos en l'univers del personatge del caballero oscuro.
És un tipus de superheroi que no té superpoders.
O sigui, partim de la premissa dels amants del còmic, evidentment no fa falta nutrir-los amb més paraules perquè els còmics han dibuixat un personatge fos, torturat, una mica tenebrós.
Paradigmàticament, jo penso que Barton ens va donar una bona imatge del Batman.
El que també s'ha de dir és que de seguida va caure, m'ha caigut el llibre, amb la pel·lícula infumable del Schumacher, que sortia l'Arnos Schwarzenegger, sortia, bueno, aquella versió que era gairebé un còmic kitsch.
A veure, vista ara, tampoc es estigui tan malament.
No, però també seran la seva època en la qual es va fer, que potser en aquell moment no tenia...
En aquell moment tenia certa gràcia, però ja no era el Batman adult, el Batman dels còmics d'ara.
Vull dir, anava més enrere del que realment el públic estava preparat d'admetre.
Aquesta era la pura realitat, o sigui, hi havia un espectador mitjà que era el que admirava els personatges del còmic
i que, evidentment, la versió aquesta del còmic modern, perquè hi ha diverses etapes i el Batman, evidentment, és un personatge com el Superman, té molts anys.
És un dels veterans del món del còmic.
Ara què passa? Nolan li ha donat una maduresa, li ha donat una força amb una contundència extraordinària,
mitjançant tot, bons guions, unes magnífiques interpretacions i, sobretot, el que jo dic,
la màgia del cinema està moltes vegades en aquesta immersió, en un univers que és plausible dintre de l'inverosímil.
I també, potser, la saga, l'ha d'haver fet tres pel·lícules, el seu marge, jo crec que de mica en mica,
cap allà on el director vol que vagis, no?
Exactament. I jo penso que la segona pel·lícula, el Batman, el Cavall d'Oscuro, va ser una obra mestra,
més enllà de l'amor del protagonista del Joker, que estava increïble.
La pel·lícula havia adquirit unes textures narratives molt particulars.
i és una pel·lícula que a més he pogut tornar a revisitar fa pocs dies i que a mi m'encanta.
Jo considero que és una obra mestra, que ara mateix, i no em penedeixo de dir-ho.
Què passa amb aquesta tercera part?
A veure, què passa?
Anem per parts.
Vinga.
Com ho diria el Jackel Destripador.
Som-hi.
Anem per parts.
Quina comparació, tu també.
Què succeix?
Doncs m'ho trobo una miqueta agafat pels dits.
Per què?
La pel·lícula m'ha agradat?
Sí.
Va.
M'he entusiasmat?
Ja està bé.
No.
Per què no m'he entusiasmat?
M'estic autocontestant per intentar fer una mica l'anàlisi.
Jo t'esperaves potser més coses del que després d'haver vist la segona.
Advertència pels suïents gestos.
Vinga.
La tinc que veure ben vista.
D'acord.
A mi això ja ho dic.
Necessites dos o tres vegades més.
No, no.
Veure-la bé, amb pantalla gran.
M'explico, no?
No.
No, doncs ja està.
Ja ho tornaré a explicar més tard.
Explica més tard, que ara no toca.
La pel·lícula, exactament.
La pel·lícula, evidentment, està feta per veure-la com a espectacle.
D'acord.
Jo tinc absolutes garanties que ho és.
O sigui, la primera escena de la pel·lícula, doncs jo, s'ho posa molt difícil, el Daniel Crack,
el 007.
O sigui, aquests començaments brutals de les pel·lícules de 007, o de Jason, o Barn,
les pel·lícules d'espies potents, doncs té un inici brutal.
I aquest quedes assegut a la cadira del cine i no et mous.
Advertència, està rodada en Ímax.
És una pel·lícula que adquireix absolutament tota la seva força amb una pantalla immensa.
O sigui, d'immersió total.
No ho sé si aquí a Tarragona ho podem disfrutar de la mateixa manera, però bé, Déu-n'hi-do.
Aquesta és la primera advertència.
A partir d'aquí, la història.
Enganxa o no enganxa?
Jo tinc problemes.
Està basada en una sèrie de còmics.
O sigui, han fet còmics que jo coneixo, que són el Batman en el regreso del Senyor de la Noche
i Batman en la caída del Murcielago.
Han fet una barreja, un mix, diguem-ne, menys o menys encertat.
Jo trobo que Déu-n'hi-do el treball dels guionistes.
Però el problema està en que a l'hora de fer la pel·lícula, com t'ho diria, païble,
de cara a l'espectador mig, jo tinc els meus dubtes.
Estem parlant d'un Batman, ara per explicar una mica l'argument, que això funciona,
que realment ja no actua com vosaltres, que ha perdut la fe, que ha perdut l'amor de la seva vida,
han passat molts anys, això s'enfonsa.
O sigui, el paradigma del nostre moment.
I que, clar, arriba un dolent-dolent que ho posa tot cap amunt.
A partir d'aquí no hi ha res original, més enllà que Batman ha de retornar d'una manera o d'una altra.
Aquí el que adquireix més protagonista, curiosament, és el major d'home del Batman,
Michael Keane, que està extraordinari, però que fins ara era un personatge
que no tenia, per dir-ho d'una manera, un protagonisme excessiu.
I en aquesta pel·lícula adquireix més valor com a paradigma,
o sigui, com el Pepito Grillo, del personatge.
Tot i que no li fa gaire cas, el Bruce Wayne.
Està molt malament. Està, evidentment, de pen de pastilletes.
Sí, sí, sí. Està a la seva evolució total.
Està dintre del capoll, diguem-ho així, no?
I no saps si acabarà de sortir o quedarà allà dintre per sempre.
Què farà? Això no penso dir.
Però el que sí que puc comentar...
Home, ens podem imaginar, ens podem imaginar, David.
Que és una pel·lícula de tres hores, és una pel·lícula de tres hores.
Els amants del cómic ho saben, la història està molt clara.
Com acabarà o com deixarà d'acabar, no ho explicarem.
Però, en realitat, el problema és que hi ha descompensació
des del punt de vista de la història.
O sigui, tanta acció, tants bons moments d'acció,
a vegades trobes que el guió no acaba de...
O sigui, sonen molt com de paraules majors.
Sí.
Els diàlegs aquests que sembla que hem de canviar el món...
Queden molt redondats, no?
Llavors, això a mi, com a espectador, m'ha molestat una miqueta
perquè trobo que, així com a la primera o la segona,
mai miraves el rellotge, i eren tres hores igualment,
i passava la pel·lícula, però velozment,
i deies, ostres, tres hores, però mira que bé les hem passat.
No hem hagut d'anar ni a pixar, ni res, i tal.
Aquí sí que tu mires el rellotge.
I més d'un cop.
Per què? Doncs no ho sé.
O sigui, sincerament penso que és una pel·lícula
que té un valor de producció,
això es feria a les pel·lícules d'acció, molt alt.
Està molt ben feta, tots estan extraordinaris,
tots, tots, Morgan Freeman.
Ah, bueno, advertència, l'Anne Hathaway,
Catwoman, que és una actriu a la que jo no la tenia gaire carinyo,
perquè...
L'has començat a mirar amb uns altres ulls?
Déu-n'hi-do, li hem creat un personatge...
David, què t'ha passat?
No, els guionistes li han fet un personatge
acullonant, els guionistes.
I el director han fet un treball apassionant.
Si coneixerem una altra, Anne Hathaway,
deixarem de veure-la tan romàntica com sempre...
Trobarem una Catwoman de veritat, no les altres Catwomans que hem tingut,
més o menys...
Home, la Michelle Pfeiffer, també deixa-te l'estar, home.
Sí, tenia el seu punt.
Però a veure, jo ara mateix tindria dubtes entre un i l'altre,
i això ja és paraules maiores.
Però és que la Michelle Pfeiffer...
És molt de Michelle Pfeiffer.
És que és molt guapa.
És molt guapa, sí, senyor.
I són una d'aquelles actrius que...
Chapó.
Chapó.
Doncs, bueno, la pel·lícula...
Ara t'he posat...
Ara no havies pensat en ella, eh?
Digue-m'ho, digue-m'ho.
No, no l'havia pensat, no l'havia pensat.
Ho reconec.
Ai, ai, ai.
Bueno, ara treurem un flagel aquí.
No, això que ho faci la Cat Guapa.
Exacte, sisplau.
Doncs, bueno, la pel·lícula està bé.
És una pel·lícula que la hem de recomanar,
perquè, veritablement...
O sigui, val el que costa.
Jo penso que és una pel·lícula impactant,
però que la setmana vinent
arrodonirem una miqueta més el comentari,
sobretot des del punt de vista del que és la pantalla gran,
que és on realment té sentit.
Però el que no tinc cap mena de dubte a afirmar
és que la primera i la segona
són superiors a la tercera.
I això em fa mal.
Ai, em fa mal.
Clar, és que sap greu.
Sap greu perquè, a més a més,
acaba d'arribar avui als cinemes.
Sí, i perquè soc un fan de Christopher Nolan
que em sembla un dels valors en alça,
bueno, un valor ja contrastadíssim
del nostre cinema contemporani.
I també hi ha molts del club de fans,
el Batman, que estàvem esperant
en candidetes que arribés aquesta pel·lícula
a la gran pantalla.
Que potser la discutirem
i ara farem tertúlia,
d'aquí a una setmana
jo amb els meus amics farem tertúlia
i parlarem a veure què passa amb aquest Batman.
Per cert, que la podem veure
a la sala 1
de cinemes de les Gavarres
en versió original
amb substituts en castellà
que també ens agrada, eh?
Sí, això sí.
No que fa temps que...
Clar, les versions originals estan bé
però per grans pel·lícules
normalment no les teníem, no?
Doncs això és una bona notícia
perquè en versió original,
jo l'he vista en versió original,
és com se té que veure aquesta pel·lícula
sempre que es pugui fer el sacrifici
de fer l'intent de llegir els substituts,
que es fa a mida
que vas adquirint una miqueta de pràctica.
Sí, perquè arriba un moment
que estàs greu perquè estàs acabant de llegir
i ja t'has perdut la...
Bueno, però mira, saps una cosa?
Que aquesta pel·lícula
els diàlegs són curtets.
Situen com parla el Mallor d'Om?
Bueno, també, són tensiós.
O sigui, jo penso que estan ben col·locats.
Són assumibles.
Molt bé.
Doncs també la teniu ja
en versió en castellana,
la teniu a la sala 13,
a la sala 15
i també a la sala 16.
Tenim a tot arreu.
Per cert, pel·lícules també com
El Pacto, Margaret, Irlandés...
El Pacto no l'he vista,
jo no podria parlar d'ella,
tindria que buscar directament
fer xuleta.
Jo preferiria parlar...
A veure, en tot cas...
Digues, quina m'ho recomanes tu?
Tenim la de l'irlandès?
De l'irlandès?
La tenim...
La podem buscar en un momentet.
No, mira...
Sí, sí, ha arribat, ha arribat.
Vale, si la tenim...
Aquesta puc parlar de la pel·lícula.
A veure, és una pel·lícula ben curiosa.
Ben curiosa perquè
està protagonitzada
per un dels meus actors fetitxer,
que és l'irlandès
Brendan Gleeson,
un actor brutal,
sincerament,
un dels grans del nostre cinema actual,
i que és una pel·lícula
que té, a veure,
té dos valors,
per mi,
destacables.
Primer,
sorprendrà
el que vagi al cinema
sense sàpigar què va anar a veure.
Aquelles pel·lícules
que entres a veure-la a la sala
i dius...
Sí, perquè no has vist els trailers,
ni s'han vist massa propaganda
de cara a aquesta pel·lícula.
No, no perquè li passa
el mateix que li va passar
a l'anterior pel·lícula
que va protagonitzar.
Acaba de dirigir
el germà d'aquest senyor
que dirigeix,
que és el Martin McDonagh,
que va dirigir una pel·lícula
que es deia
Amagats a bruges,
Escondidos en brujas,
que se va estrenar aquí.
Una petita pel·lícula
d'espionatge
que estava
força bé.
Força bé.
Llavors,
aquest tàndol de germans,
que són dramaturts,
que són persones que realment
entenen molt bé
a l'hora de construir personatges
i històries,
ha agafat un personatge
que algú podria confondre
perfectament,
tot i que sigui de clar,
amb un torrente irlandès.
Què dius?
Personatge,
fosa,
borratxo,
putero,
o sigui,
lo pitjor de cada...
Però que és policia.
De cada casa.
De cada casa.
L'ovella negra
de la policia en si.
Irlandesa.
Però d'aquí,
cop i volta,
dona un munt de voltes
a aquest personatge,
va creixent al llarg
del metratge de la pel·lícula
i acabà...
Bueno,
no és que l'estimem,
és que arribem a pensar
en John Ford.
Que això ja són paraules mayors.
És el que t'arrava a dir.
És que la cara
que he posat jo, no?
En les pel·lícules clàstiques,
aquestes que la gent no coneix.
En els vampiros,
raros.
Nada,
John Ford,
el grande.
John Ford,
Dios.
Doncs, bueno,
què passa amb aquesta pel·lícula?
És una història,
precisament,
d'un home que treballa
a la brigada d'estupefients.
Té un principi impactant.
No ho penso desvelar
perquè es té que entrar
així com vaig entrar jo.
O sigui,
si sàpigui molt bé
de què va la cosa...
No m'ho veurà,
que ens trobem, no?
Exacte,
però molt impactant.
I a partir d'aquí,
doncs,
el veiem col·laborant
amb l'FBI
amb un actor estupendo
que és el Don Chilley,
que és un dels personatges secundaris
del cinema de Hollywood,
un home de color,
molt bon actor,
també,
i que s'arriba a sorprendre
que aquest home
tan maldestre
arriba a ser
molt més intel·ligent
i molt més preparat.
I potser persona, no?
Exacte.
Que tot el que fins ara
ens havien ensenyat.
Pel·lícula sorprenent,
el irlandès,
recomanable 100%.
O sigui,
fa,
fins i tot jo diria
que fa la falca
a la pel·lícula
de Christopher Nolan
i que jo recomano
que ningú se la perdi
perquè val la pena.
Molt bé.
Fem una cosa,
no sé si ens queda temps
perquè anem a Contrarrellotge.
A veure.
Hauríem de donar
un 2x1 d'Ossin a les Gavarres
i si ens volen trucar
l'únic que hem de fer
és marcar el 977 24 47 67.
Recordem que les nostres entrades
aquest 2x1 serveix
de dilluns a dijous
per poder gaudir del cinema
i que ens truquim
i podem veure aquest
El Caballero Oscuro,
la leyenda Renace,
ja sigui en versió original
o en castellà
o després ja,
i sobretot de cara a la família,
ara que tenim la família
de vacances,
doncs podeu veure
qualsevol d'aquestes
de petits
que també ens agraden.
Sí,
no, no, no,
ja si anem
a la portuna
i vendré.
Sí,
si a més tenim
per tota la família
això s'ha d'agrair,
David.
Mira,
que tenim algú al telèfon?
A veure.
Bon dia.
Hola,
bon dia.
El seu nom?
Montserrat,
Montserrat Valls.
Hola,
Montserrat,
des d'on es truques?
Doncs mira,
d'aquí a Tarragona.
I la Montserrat?
Montserrat,
quina pel·lícula
ens agradaria anar a veure?
Quina pel·lícula
ens recomanes?
A mi,
el David?
Doncs recomanar poquet
perquè fa molt de temps
que no hi vaig,
però estàveu parlant
d'aquest El Caballero
i potser aniria
amb la canalla
a veure aquest El Caballero Oscuro,
el Batman,
sí.
Amb la canalla?
Quina canalla?
perquè el David em deia
fora d'antena
que cuidado,
que cuidado,
perquè clar,
depèn de quina edat...
El meu fill petit
té 17 anys,
o sigui que suposo que
que s'adapta,
no?
Ja t'ho asseguro jo
que entra de ple
amb el marge raonable
del públic objectiu d'edat.
L'està esperant,
l'està esperant
per a ells mateix.
Doncs Montserrat,
el 2 per 1 és teu
i ja pots venir-ho a recollir
aquí a la ràdio
quan vulguis.
Molt bé,
moltes gràcies.
Gràcies a tu,
adeu-siau.
Fins a quina edat
seria més o menys?
Jo penso que des dels 14 anys
cap amunt...
A veure,
és una pel·lícula
que no és una...
Per dir-ho d'una manera,
no és una violència extrema.
Estem parlant d'una...
És més aviat
per la durada de la pel·lícula
fins i tot
per la densitat dramàtica.
I no estic parlant de violència,
estic parlant de que...
Jo penso que la canalla
avui en dia,
i això que em perdonin,
jo tinc molt clar
que televisivament,
culturalment,
tenen unes capacitats
d'admetre
certa violència cinematogràfica
entre cometes
molt més radical
de la que nosaltres
en la nostra època
podíem admetre.
Aquell Mazinger Z.
Que Déu-n'hi-do.
Que Déu-n'hi-do.
Sí, perquè ara ho veus
amb la llunyania del temps
i dius
això ho veiem.
A veure,
és que és molt relatiu.
Tot això depèn de la formació
i depèn de molts altres factors.
Si em permets,
parlaré d'una última pel·lícula
si ens donar temps
en dos minuts.
Anem fatal.
Ja t'ho dic ara.
La Margareth,
que l'he vist que està bé
la estrenant...
Sí, també, també.
A veure,
és una pel·lícula
que arriba amb set anys de retard.
Set anys de retard?
Sí, és una pel·lícula
que en el seu moment
se va parlar molt
perquè era cine d'autor,
era una pel·lícula
de vides creuades,
una pel·lícula interessant.
Jo no l'he vista, eh?
Ha arribat aquí
després de trencar un litigi
amb els seus productors
que han mort pel camí
i que estem parlant
de productors com l'Antoni Minguela
i el cine Polak,
el director de cinema.
La pel·lícula durava quatre hores,
ha quedat reduïda
a penes a una hora i quart.
La veritat és que és una pel·lícula
que tinc curiositat
malsana per veure-la,
però tothom diu que fins i tot
retcortada és interessant
però que es nota molt
que és una pel·lícula
feta com el monstru de Frankenstein.
Sí, sí, allò
que sembla que és un trencaclosques, no?
Un puding una miqueta extrem.
Llavors jo agraeixo que arribi
però penso que arriba
de la pitjor manera possible.
Doncs sí, és una llàstima
perquè potser després
potser aquelles quatre hores
és quan queda com un clàssic, no?
Fins i tot de cara al futur.
Clar, però ja ho vam parlar aquí,
el cinema està canviant.
A vegades aquest tipus de cinema
perquè trobi el seu joc
la xarxa.
Tenim que revolucionar
internet i la forma
de veure cinema està canviant.
Hi ha maneres
de creixer en aquest cinema.
Paco León...
Estava pensant la Carmina...
Mira, mira, m'ho has tret, eh?
Estava pensant per aquí.
Jo t'asseguro
que ha sigut una de les millors experiències
des del punt de vista audiovisual
que he tingut.
No perquè la pel·lícula sigui magnífica,
sinó perquè m'ha agradat
la gossadia del director,
de l'autor,
a l'hora d'interpretar,
o sigui, de dir,
bueno, escolta,
si jo amb el cinema actual
no em donen una possibilitat
per poder exhibir la meva obra
com jo vull,
ho faré a la meva manera.
Busquem l'alternativa.
I aquesta alternativa,
jo penso que ha de ser la fórmula.
Ho dic sincerament, eh?
O sigui,
penso que la manera
com ho ha entrat
Paco León,
així en plan,
vinga, va,
ha demostrat,
algú no voldran admetre,
que hi ha altres alternatives
a la de la pirateria,
totes aquestes tarandajas
que no van en joc
i a més no s'aporten res
a la que és la indústria del cinema.
Doncs sí.
Tenim que aprendre d'aquest senyor.
David,
que tornem la setmana vinent, no?
Descarat.
Alguna pel·lícula
a banda de Madagascar
que està també,
la tenim aquí també a les portes,
que ens anem cap a Londres també
i cap a les Europes?
Sí,
però la veritat és que ara mateix
m'he deixat sorprendre.
No tinc cap tipus d'expectativa.
No?
No.
M'estranya, eh?
T'ho juro.
Que ets tu, eh, David?
Però he vist el Batman,
he vist el Batman.
i ja tinc prou de moment.
Ara la que m'ha dit que arribes
és el Prometeus.
Oh!
La pel·lícula de Ridley.
Oh!
I la del Hobbit, no?
Que també està per aquí.
Bueno, a veure,
hi ha un estat d'ansietat
controlada.
Hi ha un estat d'ansietat controlada.
Però bueno,
que estan allí,
que arribaran
i que les veurem,
evidentment.
David, gràcies.
I bon cinema.
El mateix.
Adéu.