Fins demà!
Fins demà!
Bon dia! Escolta, tu ets un home que estimi les dones en general o no?
Sí, jo estimo molt bé les dones, evidentment.
Evidentment, molt bé. Però de veritat, no com a la pel·lícula.
No, no, no, jo les estimo de veritat.
I això vol dir que...
Jo soc demà de les dones molt convençut.
Fins on es deixin, eh? Tots demà de les dones fins on es deixin.
Em fan patir, però m'agrada.
Molt bé. Escolta, David, és una de les estrenes, potser la gran estrena de la setmana, no?
Per superproducció i tot plegat.
N'has rebut... Jo només rebo inputs positius.
Es veu que supera, diuen, la versió europea i que molt bé.
No ho sé.
Doncs, a veure, parlant en coneixement de causa i sent un lector dels llibres i puguem parlar una miqueta,
aquesta pel·lícula jugava amb un gran desventatge, que és que la història ja la coneixem.
Ja la coneixem i, a més, hem tingut ja una primera versió.
Sobretot la primera pel·lícula, que està força bé.
Hem pogut veure la sèrie de televisió, que és la mateixa pel·lícula més allargada i amb més imatges.
I llavors jo penso que el David Fincher s'afrontava aquí a un repte notable.
Em fa gràcia perquè un company meu, de la fin de l'altre dia, un gran lector d'aquest tipus de novel·la,
l'amic Víctor, aprofito per saludar-la,
me deia si valia la pena perdre el temps veient una pel·lícula que ja coneixen.
Doncs jo li dono una resposta ara mateix a ell i a tots els espectadors.
Sí que val la pena.
Val la pena perquè el que tenim claríssim és que el personatge aquest de la Lisbeth Salander,
que és un personatge extraordinari.
Més enlloc, el periodista i que estigui interpretat pel Daniel Crack,
que penso que en aquesta pel·lícula tot el seu plantejament de persones socials,
de perillosa, anàrquica, amb les seves pròpies regles,
doncs ha prestat potser més atenció.
Amb molta frialtat, amb una mica, diguem-ne, quirúrgica imatge
que ja és pròpia del cinema del senyor David Fincher,
però aquí la veritat és que ell ha sigut probablement més fidel
a la novel·la del senyor Larsson que no els propis adaptadors suecs.
O almenys, potser has sabut transmetre-ho millor
o amb un codi que potser ens toca més, no?
Sí, a veure, jo tenia molta por, ho dic de veritat.
O sigui, ja sabia de l'adaptació,
m'ha preguntat jo mateix si realment valia la pena aquesta repetició,
si això seria un recetge només per aprofitar l'èxit de la versió.
Però bé, és una versió que millora l'anterior,
que realment sublima moltes coses que passaven desapercebudes
o que no se'ls va prestar atenció a la novel·la
i que realment, diguem-ne, donar-li el valor
que el David Fincher presta sempre molta atenció
a l'hora de treball, que és el guió, els personatges.
I sobretot una capacitat de la posta en escena
que és fascinant.
Jo, si em permets, m'estendré una miqueta més en aquesta pel·lícula
perquè penso, estic convençut,
que més enllà la pel·lícula de l'Eglésia
és la pel·lícula de la setmana.
Sí.
Ja ho vam veure a la red social.
La red social era una gran pel·lícula
que potser se li va acusar al David Fincher,
que és una miqueta més clàssic,
que no revolucionés la imatge com en altres històries,
però és que realment,
si tu te la mires com a bon espectador de cinema,
la capacitat que té
de treballar la gramàtica del que és el muntatge cinematogràfic.
Qui hi és ahir?
Però no el notes.
La banda sonora,
sisplau, que prestin molta atenció a la banda sonora,
que és d'un gran, ara no m'he dit el nom,
el Trens Reffnor,
que és un dels grans de les bandes sonores,
que és una maravella,
perquè és tan fosca com a brillant,
sigui al mateix temps.
és una pel·lícula moderna,
és una pel·lícula que està parlant de la brutícia humana,
de la podredumbre, no?,
del ser humà,
i brilla.
O sigui, no ho sé,
el guionista,
el gran guionista de la...
de la Lista i Simples,
que ja va comptant bé amb la red social,
i ha fet un treball
d'adaptació,
de síntesis,
molt potent,
ha fet una...
ha escursat moltes de les històries
banals de la novel·la,
i ha potenciat, sobretot,
tot el que és la intriga periodística,
la política,
aquest món criminal,
és el que realment cobre el protagonisme de la història.
I estem centrant-nos una miqueta
com el nombre de la Rosa,
però, veritablement,
cinematogràfic.
Tot i...
És la plama criminal de la història.
Tot i així,
tot i que dius que,
en fi,
que és una...
que han agafat la novel·la,
doncs,
amb totes les seves parts
i com a novel·la negra,
sí que deurà continuar tenint
molta importància,
suposo,
el personatge de l'Elisa Salander.
Absolut.
I, a més,
estem veient que l'actriu,
la Rooney Mara,
està nominada
a un globus d'or
com a millor actriu dramàtica,
després també se l'ha esmentat
com a actriu revelació.
Sí.
Vull dir que és un nome,
tenia en compte,
Reunimara.
No, no,
absolutament.
Sortia de la pel·lícula
de l'Elisa,
perquè a més era la nòvia
del Max Luggerber,
que era un paper
que passava una mica
desapercebut, potser.
Sí, ja havia treballat.
Però suposo que el David
fins i tot ja l'ha de veure,
el seu potencial,
i aquí l'ha sabut explotar,
però francament,
molt bé.
Del Daniel Crack
parlo molt poc,
perquè realment
el Daniel Crack
no enganya ningú,
és qui és.
I és estupendo.
Molt bé.
Ara m'ha agradat, David.
És que és així.
O sigui,
fa un paper molt correcte,
però no realment
qui brilla la pel·lícula.
Això és una de les coses
sorprenentes de la pel·lícula.
Bé, és que potser
no ha de brillar,
perquè el personatge
també a la novel·la
no és que sigui...
A veure, és el protagonista,
però no és un home
especialment...
Sí.
Contrasta, no?
És una mica més avorrit
comparat amb ella.
Contrasta moltíssim.
I jo penso que
aquest és el gran encert,
que s'ha vingut donar-li
el valor absolut
a la que realment
és el gran personatge.
La novel·la, no ens enganyem.
la trobar ja realment
és el personatge
de l'Elise Salander
i que la sortiran
molts d'imitadors
i personatges femenins
que intentaran
copsar una mínima part
del magnetisme
que té aquest personatge,
de les seves
intrahistòries,
perquè té un fons
que no s'acaba
ni en una pel·lícula
ni en dos,
ni en una novel·la
ni en dos.
O sigui,
és extraordinària.
A mi m'ha agradat?
Sí.
M'ha agradat molt.
M'agraden les dones.
i aquesta és una pel·lícula
estupenda.
David,
intueixo que és d'orilla, eh?
Sí.
No és una pel·lícula
per nens, eh?
O sigui, vull dir,
jo que soc un part
de família
que normalment
porto a la meva filla
a veure pel·lícules
d'aquestes
que fins i tot
no són recomanables,
i això
per part de dos dies
potser he rebut,
però bueno,
penso que
aquesta és una d'aquelles
pel·lícules
que no...
És per un públic adult,
però adult
en el sentit
sobretot mental.
O sigui,
és una pel·lícula
que exigeix
una mirada
de persona,
diguem-ne,
responsable.
No és una pel·lícula
trivial,
no és una pel·lícula
amaga
amb les seves imatges,
el que mostra
és brut,
vull dir,
no ens enganyem,
i no estic desvalant res
absolutament,
però que a veure
la pel·lícula anterior
ja ho sap
que fins i tot
no s'han de conxiquites.
És un director
valent
i és un director
que sap treure
a profit de situacions
que fins i tot
són escabroses.
Però està fet elegantment,
vull dir,
en cap moment
ningú es pensi
que se regodea
amb el dolor,
no, no,
i és present,
però s'ha fet
d'una forma
contundent.
Molt bé,
doncs escolta,
si et sembla,
David,
ja que el Lluís
és el nostre tècnic,
ha fet la feina
de trobar el tràiler
i tal,
escoltem una miqueta
el tràiler
i el 6 acabem de fer
i ja tanquem
el que ha estat
la crítica
o la visió
que hem fet
als homes que no estimaven
les dones del Fichner.
Molt bé.
És una de nosas
mejores investigadoras.
Però?
És diferent.
En què sentit?
En tots.
Pasa alguna cosa
amb l'informe?
Algo que hayas preferido
no revelar?
Está limpio,
en mi opinión.
És honrado.
Aún tenemos credibilidad.
Jo no.
Tiene una relación sexual
de muchos años
con la codirectora
de su revista.
A veces hace que ella disfrute,
no lo bastante a menudo,
en mi opinión.
Has hecho bien
en no incluir eso.
Necesito su ayuda.
Venga y quédese
en la isla.
Es una forma
de evitar
a todas las personas
que quizá
ahora mismo
quiera evitar.
Investigará
a ladrones,
a varos,
pravucones,
la colección
más detestable
de personas
que pueda llegar
a conocer
mi familia.
Esta es Harriet.
Alguien de la familia
asesinó a Harriet.
Y durante los últimos
cuarenta años
ha intentado
volverme loco.
Esos son de ella
y el resto
de su asesino.
Te han echado
de cuatro casas
de acogida.
Te han detenido
dos veces por embriaguez
y otras dos por agresión.
¿Cuántos amantes
has tenido
en el último mes
y cuántos de ellos
eran hombres?
Quiero controlar
mi dinero.
Y lo harás
en cuanto aprendas
a ser sociable.
¿Por qué no
empezamos conmigo?
Ya sabes
qué hacer.
Yo no puedo
encontrar algo
que usted no ha logrado
encontrar en cuarenta años.
Eso no lo sabe.
Tiene una mente
muy aguda
para la investigación.
Usted estuvo aquí
aquel día,
un día terrible,
buscando,
sin encontrar nada.
No encontré el cadáver.
fue algo espontáneo,
premeditado.
M'he enganxat, eh?
David,
només amb el tràiler
m'he enganxat ja.
Está bien,
sí,
perquè a més
trobo que
els diàlegs
saben mantenir
captar la intriga.
Ah, sí,
no, no, no.
És una pel·lícula
que està,
francament,
ben consensual.
O sigui,
des del punt de vista
de lo que és
l'equilibri
entre imatge i diàlegs
és gairebé perfecte.
Doncs vinga,
passem pàgina
amb aquesta
gran estrenada
de la setmana,
Los hombres que no van a las mujeres,
com dèiem,
del David Fincher,
aquesta nova versió
que se n'ha fet
a l'estil Hollywood
i que el David,
recordem,
diu sí,
val la pena,
tot i que hagueu llegit
les novel·les,
tot i que hagueu vist
la sèrie,
les altres pel·lícules,
val la pena.
Què més tenim en cartell?
A veure,
no l'he vista,
malauradament,
la pel·lícula de la Iglesia,
però tinc moltes ganes
de disfrutar
d'aquesta
La xispa de la vida,
aquesta pel·lícula
que sembla clarament
inspirada
amb lo que seria
El gran carnaval,
la pel·lícula de Billy Wilder.
¿Estáis parlant
de La xispa de la vida?
Sí, sí.
Sí, perdona, sí.
La xispa de la vida
dirigida
pel·lícules de la Iglesia,
que és la seva gran aposta,
bueno,
la seva gran aposta
és la seva
estrena
d'aquest any,
després
de la decebedora
pel·lícula anterior,
que la balada triste
de trompeta,
que a mi em va agradar,
però no recordo,
vam parlar,
a mi,
que era una pel·lícula
que no era rodona,
que era una pel·lícula
desequilibrada,
cosa que li passa
malauradament molt
al meu estimat
a l'ex de la Iglesia,
un tio valent
i que fa un cinema
molt,
molt,
molt personal.
Bueno,
què podem dir
d'aquesta pel·lícula?
Doncs és una història,
ja ho veuràs,
com sembla molt actual,
que ens parla
d'un creador,
d'un publicista,
un creatiu,
que és Solatur,
i que va ser,
en el seu moment,
va aconseguir la glòria
perquè va ser
la persona
que se li va acudir
a aquest meravellós eslògan,
que és el de la Coca-Cola,
podem dir,
de la xispa de la vida.
Bueno,
doncs total,
aquest home
ho està passant
molt malament,
viu la crisi
en tota la plena intensitat,
no pot trobar feina,
i llavors,
la veritat
és que
la pel·lícula
que es parla
d'aquest home desesperat
que en un moment donat
pateix un terrible accident
i aquest accident
se li pertoca
com la seva gran oportunitat
perquè,
sapient que la seva vida
una miqueta
és com la de les minuts xilents,
no?
Sí.
Recordes lo de la mina chilena
de San José,
no?
Sí,
que es van quedar
dins atrapats.
Sí,
sí,
doncs bueno,
ja sabem
que estaven dins de la mina
i estaven signant
contractes de televisió.
De fet,
era curiosament
del que parlava
la pel·lícula
de Billy Wilder,
el gran carnaval,
un fil d'agra.
Treure profit
fins i tot
a nivells ètics
molt complicats,
no?,
de les desgràcies.
És bueno,
no tinc res a perdre,
doncs vinga,
aprofitar-la.
Aquesta és la idea
que hi ha darrere
d'aquesta pel·lícula,
d'aquest home
que a més s'està interpretant
per un còmic
i gran actor
que és José Mota,
també és un de Hans-Helma Hayek,
i hem de dir
que s'està envoltant
d'actors importants
i els seus tècnics
de capçalera.
I la veritat
és que, clar,
ens està parlant
del nostre moment
d'un país
col·lapsat
per la crisi econòmica
i de valors,
una mica l'overlanga,
molt estimat
pel mateix
Alex de l'Eglésia,
i jo el que crec,
perquè ja he dit
al començament
que no l'he vist,
el que a mi
com a espectador
i com a persona
amant del cinema,
el que m'atrau
és què haurà fet
Alex de l'Eglésia
en tot aquest material
tan fantàstic.
O sigui...
Què vols dir?
En el sentit
que Alex de l'Eglésia
és una persona
que és capaç
visualment
de col·lapsar-nos
de les retines,
però a la vegada
sempre ens parla
de coses
una mica a l'extrem,
no?
O sigui,
recordem
la pel·lícula
del dia de la bèstia,
o recordem
la de la comunitat,
o sigui,
és un director
que està hiperdotat
per l'Estarpen.
I aquest material
de base,
penso que,
narrativament,
és molt proper
a l'Estarpen.
que aquesta persona
que de cop i volta
veu com
la seva mala sort
haure patit
aquest accident
que sembla
que això ja és
el final de tot,
doncs sembla
que serà
la gran oportunitat
per recuperar
una miqueta
la xispa
de la vida.
Perquè tothom
li vol complir
la seva història
abans de morir
o ser salvat.
Ell diu,
ostres,
estirem una miqueta
perquè això
ho he d'aprofitar.
La pel·lícula
pinta bé.
Jo he sentit parlar,
i ara ja parlo
per companys
de la feina,
de gent
que ama el cinema
tant com jo
i que són bons espectadors,
me diuen que
probablement està
molt millor
que la pel·lícula
de la trista
de la trompeta,
però que a la vegada
ha sabut
treure d'una forma
molt a l'Àlex
de l'Eglésia
aquest gran guinyol
que és
la nostra realitat social.
Parla de coses
que són molt actuals
i és una mirada crítica
i a la vegada
molt punyent,
molt necessària
en el moment
aquest tan delicat
que estem vivint
que s'ha tocat viure.
Jo la recomano,
sense veure l'avís,
la recomano
perquè a mi
sempre ho he dit.
Ales de l'Eglésia
és un gran director,
és una persona
molt personal,
no sempre agrada
a tothom,
però és un director
que sap fer
la seva feina
i que com a mínim
no se callen.
I diu veritats,
i mira,
si diu veritats
que va tindrà
que dimitir
quan va parlar
de la seva opinió
sobre el món
d'internet
i de les descàrregues.
Per mi un tio valent
i que és dels pocs directors
amb els que confio plenament
a l'hora de fer una pel·lícula.
Com a mínim
no defraudat el tot.
Doncs ja per acabar
també aquesta crònica
que ens ha fet el David,
escoltem el tràiler
de La Chispa de la Vida.
Sona així.
Sí, amigos,
estén sintonizando
Radio Minimal.
Esta canción
está dedicada
a toda esa banda
de capullos
que han intentado
joderme el día
pero que se han comido
media rosca.
La canción
se titula
¡Iros todos al infierno!
Podemos convertir
este accidente
en el negocio
de nuestra vida.
Estás enganchado
a la tele
y no la puedes apagar
porque hay un tipo
que se muere en directo
y quieres verlo.
Y si pretende demandarnos,
lo tiene todo
en su contra.
¡Esa!
Pero no destrozar el teatro.
Quieren mundir
mi carrera política.
¿Qué carajo hacemos?
Te vas a convertir
en una estrella mediática.
¡Esa!
¡Esa!
¡Esa!
No, no, no, no!
En cualquier momento,
un idiota va a clavarse
un hierro en el culo
y va a sentarse
en rumores rumoreantes
que tú.
¡Y le fallas!
Me vengaré
de los bancos.
Sangrándome
con las comisiones,
engañándome.
¡Hijos de puta!
¡Ja, ja, ja!
Soltaba dos kilos
se le garantizaba
la muerte de su marido.
¡Empieza el espectáculo!
Sí que sona, sí,
Àlex de la Iglesia.
¡Déu-n'hi-do!
¡És Àlex de la Iglesia!
¡Déu-n'hi-do!
Té un punt estrident,
però Àlex de la Iglesia,
ja és el que dèiem abans,
com a mínim
és un director valent
que té un món personal
i que ha sàpigut
sempre estreure
molt de profit
d'aquesta capacitat visual
que té que...
que no deixen diferent a ningú,
per lo bo i per lo bo bé.
La Xispa de la Vida,
doncs són les dues pel·lícules
que destacàvem.
David,
què destacaríem més
de la cartellera?
Queden res,
cinc minutets,
ho dic per si no
has d'anar per fer una.
A temps de sobres
que parla
de les tres pel·lícules,
tres.
De les tres,
només parla
d'una
en coneixement de causa,
tot i que conec
les tres
i sé que són
tres pel·lícules
de gènere fantàstic
o de terror.
Estic parlant de...
són estrenes de Tarragona,
estic parlant
de l'hora més oscura,
estic parlant
de la pel·lícula
del Juan de los Muertos,
de aquesta sí
que m'estendré
per al Festival de Sitges,
i després una pel·lícula
que és The Collector.
A veure,
The Collector,
començo
per aquesta primera
en el sentit
que és una pel·lícula
que realment
no té més valor
que l'exploració
d'un terror
ja ancestral
que és el tema
dels psico-killers
enmascarats,
tancats en una casa,
etcètera.
Una pel·lícula
mil vegades vista
i que probablement
passarà absolutament
desapercebuda
i més no
perquè no és una pel·lícula
que hagi copsat
cap tipus
de comentari
positiu
a la xarxa.
De la pel·lícula
de la noix
l'hora massa oscura
dir simplement
que és una curiositat,
que és una pel·lícula
que té el productor rus
dels Guardians de la Nit,
és una superproducció
que ens parla
de l'arribada
d'uns alienígenes
gairebé invisibles
i que funcionen
per a l'electricitat
amb jovenets yanquis
que són els que salvaran
el planeta o la Terra.
No té cap tipus
d'ironia,
és una pel·lícula
que no la valorarem
positivament
perquè no desmonta res
i és molt tòpica.
Però si parlaré
de Juan de los Muertos,
una pel·lícula
de zombis
ambientada
en Cuba,
una pel·lícula
d'Alejando Brugués
que realment
va sorprendre
en Sitges
perquè quan sembla
que de pel·lícula
de tombi
tenim el Walking Dead
i tenim tota una mitologia
tombi...
N'hi ha un món
i ara en surten
com a bolets.
Exacte,
i que és un gènere
que funciona molt bé
i que a Juanjo
i a mi em s'agrada molt
com a subgènere,
com a tal.
Què li passa
a aquesta pel·lícula?
Doncs que és una pel·lícula
divertida
des del punt de vista
que aprofita
per fer política,
per parlar-nos
d'una forma àcida
de lo que està passant
a Cuba.
Hi ha una escena
que la tinc que comentar
perquè és molt divertida.
Es representa
perquè la gent
se situï, eh?
Zombis a l'Habana...
Sí, sí.
Però que llavors
hi ha el rumor
que els responsables
d'aquests zombis
són els Estats Units.
Bueno,
els imperialistes,
és una maniobra
claríssimament.
Què diria
Guachávez d'ell?
Està claríssim.
I llavors
surt un heroi
que intenta
parar aquesta...
aquesta onada
de zombis
que és el Juan
Juan de los Muertos.
Tu pensa
que hi ha una seqüència
a la pel·lícula
que va ser molt comentada
en la qual
els protagonistes
quan surten al carrer
i es troben
amb alguns morts vivents
passejant pel carrer
un diu
aquí no passa nada
és com cada dia.
Càrregues de profunditat
una pel·lícula
ben feta
està ben feta
o sigui
no és una pel·lícula
en absolut ridícula
al contrari
està molt bé
i que jo crec que...
vaja
ho dic aquí
honestament
jo m'ho vaig passar bé
no és una pel·lícula
espectacular
no és una pel·lícula
d'aquestes
per anar
amb el cinema
de crispetes
és una pel·lícula
per anar
amb uns amics
passar-ho bé
veure que amb els zombis
que es poden ser
que es poden ser
faules contemporànies
ben terganyades
és aire fresc
dins del territori
dels walking dead
i que realment
doncs
ahir em va sorprendre
jo penso que tothom
el públic
en general
i no estic parlant
del públic
dels crítics
estic parlant
de la cessió massiva
com el públic
del carrer
a Sitges
van xalar molt
la gent se'n passa bé
i d'entrada
cuando los muertos
és una proposta
com a mínim diferent
a tot el que tenim
a la cartolena
proposta cubana
que escolta
amb zombis per mig
que val
val la pena
doncs ja està
David
Déu-n'hi-do
si hem parlat de pel·lis
avui
hem fet un complet
molt bé
David Serra
escolta
moltíssimes gràcies
que passis
molt bon cap de setmana
i ja tenim ganes
que ens acabis d'explicar
que arribin les pel·lícules
de la setmana que ve
és que no ens ho acabem
no, no, no
i escolta
permet-ho fer
i això al Víctor
que li agraden les novel·les
que vagi a veure
aquesta pel·lícula
que s'ho passarà bé
però ja saps
que el Víctor
és molt crític
i sempre té el pero
sí, sempre, sempre
ja tinc ganes
també que em digui
a veure què li han semblat
la de zombis
i la de los hombres
i las mujeres
ja en parlarem
fins la setmana
que bé companys
gràcies
una abraçada
adeu, adeu