Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui, darrer dia, demà, jornada de reflexió.
Com vau vista aquesta campanya, així grans trets?
Jo l'he vist una campanya molt de blancs i negres.
Tinc la sensació que és potser la campanya en això,
en què hi ha un blanc claríssim i hi ha un negre claríssim.
De molt d'extrems, molt pocs termes mitjos,
i la veritat és que segurament és una campanya
que ens deixa la situació o els pronòstics de cara a diumenge
més oberts que mai.
Realment, allò, venia pensant,
segur que em demanen que faci una porra, miraré els números,
i la veritat és que no ho tinc gens clar.
Jo crec que ha estat una campanya...
Tinc la sensació que ha estat la primera campanya
en què la gent, bastant en general,
parlava de política als bars i als cafès.
Això ja és important en el sentit que la gent ha pres consciència
que les propostes que hi ha sobre la taula
a partir de la manifestació de l'11 de setembre
són sèries, són importants.
Clar, i això ha generat això que comentava la Raquel,
que s'han, per entendre'ns, radicalitzat els missatges,
o blanc o negre, i no hi ha terme mig,
i fins i tot diria que qui ha volgut buscar el camí del mig,
en fi, no ha acabat de...
La sensació d'haver la campanya,
el resultat electoral ja dirà el què,
però no ha acabat de fer-se el lloc
que li tocaria, per entendre'ns,
tenia en compte això, no?,
la radicalitat dels missatges.
Radicalitat, Quico, i claredat, també.
Perquè segurament és la campanya
en què tothom ha parlat més clar.
Però parlo de radicalitat perquè,
si hem de fer cas que de moment només tenim les enquestes,
hem d'esperar diumenge, no?
Però es dona la circumstància
que hi ha missatges molt clars
i a la vegada les enquestes fan...
Com això em sembla que ho havíem parlat aquí algun dia.
Han fet visibles, o més visibles,
formacions de plantejaments més radicals.
Cas de Ciutadans, que creix,
fins i tot se li dona la possibilitat
d'obtenir representació a la demarcació de Tarragona.
i després el cas, que per mi pot ser una de les grans novetats
d'aquestes eleccions, de l'ESCUP,
que, diguéssim, a comarques ja sabem qui són
perquè n'estan presents als ajuntaments.
El cas de Valls és de fer tres legislatures.
Tres, tres.
El cas de Reus, dos anys han girat com un mitjó
l'Ajuntament de Reus,
han provocat que es girés com un mitjó l'Ajuntament de Reus
o han contribuït a que es girés com un mitjó.
I amb ciutats mitjanes...
Valls, Reus, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca...
A Vilafranca van forçar un canvi d'alcaldia.
En fi, estan molt presents a comarques,
però a Barcelona hi ha uns grans desconeguts
que fins i tot, quan periodistes de comarques anaven a Barcelona,
ens preguntaven què és això de la CUP.
un moviment polític molt interessant des del meu punt de vista,
més enllà de si està d'acord o no,
però de com s'ha anat construint...
A nivell de format, fins i tot.
Sí, sí, sí.
Molt interessant, sociològicament molt interessant,
gent jove que participa en política,
això, en fi, qui...
Per exemple, el cas de Valls,
doncs, s'ha fet molt evident això, no?
I clar, que aquesta gent estiguin a dos dies de les eleccions
amb possibilitats reals d'entrar al Parlament,
no deixa de ser una mostra d'això que dèiem,
que les idees estan molt clares
i que, per sort, des del meu punt de vista,
per sort d'aquest país,
el panorama polític és molt plural
fins al punt que estem a les portes
de tornar a tenir set partits polítics
al Parlament de Catalunya.
Això, en un context d'una Espanya tendent al bipartidisme,
és un oagi al mig del desert,
que a mi particularment m'agrada molt.
A mi també, eh?
Sí, sí.
Sí, perquè permet fer política.
Política de veritat, negociar constantment.
Això, si, a més a més,
no hi ha ningú amb majoria absoluta,
seria fantàstic.
De fet, ahir mateix,
la cap de llista per Catalunya,
del Partit Popular,
i el Sánchez Camacho,
deia que des de Tortosa,
advertia, eh?,
dic, entre cometes,
d'un pacte secret entre Convergència, Unió i Esquerra Republicana
a partir del dia 26.
Jo crec que de secret res.
És a dir,
la sintonia entre Convergència, Unió i Esquerra Republicana,
aquesta campanya ha estat evident.
Per exemple,
veient el debat a TV3 entre els candidats,
jo vaig tenir molt la sensació que,
no és que fos un pacte secret,
però sí que hi vaig veure certa sintonia entre els dos candidats.
En el tema nacional és evident que hi ha sintonia,
l'objectiu manifestat públicament és el mateix,
no hi ha tanta sintonia amb la qüestió social,
però és, com a molt, evident,
vull dir,
és lògic que l'avís de Sánchez Camacho,
tenint en compte que la gent del PP
tendeix a tenir demonitzada Esquerra Republicana,
doncs, vulgui atacar Convergència i dient ell
que salien amb el dimoni...
I a l'inversa igual, eh?
Vull dir,
que pot entrar dins d'una certa lògica de campanya,
però ja ho veiem,
aquí l'hora de la veritat comença dilluns.
És que, a més,
és molt interessant veure,
tots sabem que Convergència i Unió guanyarà de carrer,
està al dubte de si hi haurà o no hi haurà majoria absoluta,
però jo crec que una de les incògnites més interessants
és veure la segona força cap on s'acaba decantant, no?
D'alguna manera sembla que si surt Esquerra,
si surt el Partit Popular,
veurem una mica quina és la tendència,
també general,
i a tot això a mi em crida molt l'atenció,
parlaves abans de missatges poc clars,
la desaparició en aquesta campanya
del Partit dels Socialistes de Catalunya.
O sigui, estem parlant
d'una convergència molt forta,
estem parlant d'un Partit Popular
o una Esquerra Republicana en els dos extrems,
fins i tot tinc la sensació
que Iniciativa per Catalunya Verge
s'ha acabat posicionant una mica
com a líder de l'oposició
sense l'eix nacional
o sense tenir tanta importància l'eix nacional,
però a mi em crida molt l'atenció
la desaparició del panorama del PSC.
Sí, perquè a més,
és a dir,
Convergència,
línies generals,
Convergència manté,
Partit Popular manté,
Esquerra creix molt,
Iniciativa creix,
Ciutadans creix
i la CUP té possibilitats.
Per tant,
és a dir,
allà,
tots aquests que creixen,
d'allà on resten,
per entendre'ns,
és del PSC.
Vull dir que,
jo crec que serà molt interessant
i sobretot,
jo crec que seran molt interessants
les lectures que es facin
aquí i allà
de l'endemà de les eleccions.
I segons com vegi,
em sembla que ens esperen uns mesos.
Complicats.
Ahir ho partia allà
el candidat de Convergència Unió,
el president Artur Mas,
ja parlava de tics predemocràtics
que veuen arribar des d'Espanya
i a més a més va advertir
que això a partir del 25,
del 26,
doncs s'anirà més,
ja va d'artar.
Home,
les situacions ridícules
com ahir l'aparició en escena
de Tejero,
o sigui,
jo crec que no es poden tillar
l'altra cosa que de ridícules.
Tot el tema
de les publicacions al món
o les acusacions
d'aquests comptes secrets
que s'hi existeixen,
molt bé,
que s'hi existeixen
i el senyor Artur Mas
ha comès un delicte,
doncs que el pagui
com qualsevol altre ciutadà.
El que passa és que
jo entenc que és joc brut
fer aparèixer aquestes informacions
en plena campanya electoral
quan s'està decidint
una cosa tan important
com per un país
com en el moment
en què estem
i d'altra banda
sense...
Vaja,
tot queda com un rumor,
les fonts són difuses,
no acabes de saber
ben bé d'on vénen les coses.
Jo crec que és molt greu
el que està passant
i crec que
no són les eines democràtiques
que s'haurien d'utilitzar
per convèncer els ciutadans
d'una postura
o d'una altra.
No hem vist,
per cert,
en aquesta campanya electoral,
en aquestes dues setmanes intenses,
gaires missatges
diguem-ne,
amb etiqueta tarragonina,
allò tarragonina pura i dura,
allò que sortia
amb altres eleccions
recents,
grans projectes,
la 27,
que si el corredor
se n'ha parlat
però molt de viatge.
Una de les característiques
que ha tingut
d'aquesta campanya
és que
els missatges centrals
eren tan potents,
allò que dèiem,
el tema nacional,
de la manera que s'ha plantejat
estem en un moment clau
diguéssim
de la història,
per entendre'ns,
clar,
i això
ha deixat
absolutament
en segon terme
la resta de coses.
Abans
la Raquel
parlava
del paper d'iniciativa
que ha estat
potser
qui més
ha introduït
la qüestió social,
per exemple,
el tema de la crisi
en campanya,
però a nivell
territorial
i tenint en compte
les coses
que hi ha pendents
i els grans interrogants
que hi ha
sobre infraestructura,
sobre mapa sanitari,
sobre mapa educatiu,
sobre política cultural,
etcètera,
etcètera,
no n'hem parlat
i és una llàstima
perquè,
de fet,
hi ha molts temes pendents.
O si se n'ha parlat,
ha estat molt poc visible,
perquè poc o molt sí que se n'ha parlat,
però ha estat molt poc visible.
i això jo crec que fins i tot
m'atreviria a dir
que ho pagarem una mica car
perquè ningú ha adquirit compromisos
ni res
i, per tant,
amb l'excusa
que amb la crisi
no hi ha diners per fer res,
qui diria
passa anys empeny
i aquest territori,
en fi,
no crec que es pugui permetre
l'oxer
d'esperar massa
en alguns temes.
Què passa és que
adquirir compromisos
en política últimament
tampoc
és garantia de compliment,
perquè hem sentit moltes vegades
a parlar del corredor del Mediterrani,
de la 27,
etcètera,
i les coses
segueixen estant com estan.
Per cert,
que els pagès
no són afectats
per la 27,
per les espopiacions,
ahir ens ho deia
aquí a Tarragona Ràdio,
al coordinador territorial,
al Josep Ferrer,
que comencen
a veure la llum,
és a dir,
comencen a arribar
les indemnitacions,
tot i que encara
reclamen
un llistat
amb qui cobra,
qui no
i quan i quin dia,
és a dir,
que comencen a veure
la llum
a final del túnel
després de molts anys,
però encara queda recorregut.
És que la situació
està molt futura,
la gent ho està passant
molt malament
i si tu comptaves
amb uns ingressos
i comptaves
amb aquests diners,
jo crec
que s'ha de complir,
igual que
qualsevol ciutadà
hem de complir
amb les nostres responsabilitats
fiscals,
cada vegada
que ens arriben els impostos
els hem de pagar
a la data correcta
i si no paguem
quan toca
ens acabaran cobrant
els interessos,
doncs jo crec
que l'administració pública
té la mateixa responsabilitat
que qualsevol ciutadà,
no?
D'alguna manera
hem de predicar amb l'exemple.
Llavors,
adquirir una sèrie
de compromisos
el que dèiem
i no complir-los
genera una situació
de vulnerabilitat
aviam
que no em sortirà
exacte
entre aquests ciutadans
que segurament
ja no ho estan passant bé
la pagesia
és un sector
molt castigat
i només faltava
que no es complissin
amb aquests compromisos econòmics.
La 27
és una mica
l'exemple
hi ha un punt
del camp de Tarragona
un punt físic
que per mi et permet veure
la metàfora
del que està passant
al camp de Tarragona
que és pujant al coll de l'illa
entre Valls i Montblanc
gairebé arribant dalt
hi ha un indret
que és un restaurant
que es diu
Les Espelmes
que té un mirador
tu mires aquell mirador
amb un dia clar
d'aquells que et ve del sol
de darrere
i per tant veus
tot el camp de Tarragona
veus
la vista és maca
la vista és molt maca
excepte Reus
que queda una mica
darrere de la muntanya
no s'acaba de veure
veus tot el camp de Tarragona
i veus allà
una mena de ferida
que és l'A27
que dius
almenys hi treballessin
però com que no hi treballen
aquesta ferida
fa mesos i mesos
i mesos
que es veu igual
i que a més a més
es va degradant
perquè si algú
es dedica a anar a caminar
una mica
anar amb bicicleta
i tot això
te n'adones
que les estructures
de ponts
que s'havien fet
comencen a sortir
i herbes i tal
per tant
no es fa ni manteniment
del que ja s'ha fet
per la qual cosa
allò quan s'hi tornin a posar
ai mare de Déu
el pressupost
com es dispararà
i clar
aquesta sensació
de territori
que sempre
en campanyes anteriors
sempre ens deien
que això és
la segona ària
metropolitana de Catalunya
i que hem d'ajudar
a que el creixement
sigui sostenible
etcètera
etcètera
està mig fet
tot això
i en aquesta campanya
no se n'ha parlat
o se n'ha parlat
molt poc
o en tot cas
si se n'ha parlat
no ha interessat prou
com perquè el tema
fos prou visible
i aquí els periodistes
també en són
corresponsables
no mago la responsabilitat
i això
és una llàstima
és una llàstima
perquè clar
quan preguntaves
quan preguntaves
això
la 27
és que ara no hi ha diners
però amb la independència
ho farem
això
si som independents
com que no hi haurà calés
no es podrà fer
per tant
la solució
és quedar-se a Espanya
home
siguem seriosos
vull dir
abans no s'arribi
allà on s'hagi d'arribar
s'ha de continuar governant
i s'ha de continuar
avançant
jo d'aquest ponts
de formigó
un cop
passant per allà
pel Collorí
vaig arribar
per allà i tot
per fer la foto
del pont de formigó
perquè es veuen ponts
allò inconexos entre si
i amb un traçat
per fer
totalment
i moltes carreteres
que són sorra només
i que estan allà a mitges
amb els talusos
i tot plegat
i és veritat
talusos que amb les pluges
i les inclevències meteorològiques
probablement
en molts punts
s'hauran de refer
reforçar segur
però vaja
i això de refer coses
ja sabem que acaba costant
no el doble
sinó el triple
demà reflexionareu o no?
sí
jo he de reflexionar
no ho tinc gens clar
gens
si toca reflexionar
però demà dissabte
tocarà anar al súper
a comprar
a menjar
i aquestes coses
bueno a veure
i sopar d'amics
i aquestes coses
que es fan en cap de setmana
que suposo que es parlarà
de la política
hi ha un tema avui
també sobre la taula
que voldria comentar
amb vosaltres
és que avui
es llegirà un manifest
i hi haurà també
un menit de silenci
per les dones maltractades
és l'acte institucional
del dia internacional
contra la violència
envers les dones
és un acte que
de fet
coincideix diumenge
amb jornada electoral
i per tant
s'ha decidit avançar-lo
a divendres
per no fer-lo coincidir
amb aquesta jornada
dels comissis del Parlament
què en penseu
d'aquesta qüestió
és a dir
hi ha molta feina
per fer
els tècnics
que treballen
amb el dia a dia
amb aquestes dones ateses
per violència masclista
diuen que encara
queda molta feina per fer
molts sectors
per tocar
l'educació
els rols
per establert
durant molts anys
que sembla que no canvien
o que costa molt
que canviïn
és a dir
hi ha molts fronts oberts
no podríem dir
moltíssims
moltíssims
els que es pensin
que hi ha
parlem d'igualtat
i que el tema
està solucionat
jo crec que s'equivoquen
plenament
el tema
dels rols
o d'aquests rols
establerts
per exemple
no sé
només cal que engeguem
la televisió
i veiem
quin paper hi juga la dona
i en quin format
hi juga la dona
la televisió
és un referent
la televisió
és el que veuen els nens
és el que veuen
els adolescents
i és el que
d'alguna manera
marca els patrons
de conducta
i de comportament
i segueix passant
que el paper
de la dona
queda limitat
el de dona
florero
si em permeteu
si seguim
reproduint
aquests patrons
serà molt complicat
que després
a les escoles
als instituts
acabem
deixant clar
que som iguals
que tenim els mateixos
drets
és complicat
hi ha una feinada
per fer
és molt interessant
parlar
amb professionals
que estan
al damunt
d'aquest tema
i quan t'expliquen
els casos reals
en què es troben
que fan fredat
i dius
com és possible
que amb el nivell cultural
que aquesta societat
ha guanyat
en els últims anys
en fi
tots
amb els missatges polítics
fins i tot
que
que
es repeteixen
i es repeteixen
encara passin
ens trobem
en situacions
d'aquestes
és quan t'adones
que
la crisi
més enllà
de la crisi
econòmica estricta
allò d'arribar
a final de mes
i tal
implica moltes altres
moltes altres coses
per exemple
sents els professionals
de la salut mental
que comencen a estar
desbordats
perquè la crisi
provoca situacions
d'angoixes
etc.
que deriven
en casos
de patologies
diguéssim
mentals
crisi
vol dir
que també afecta
l'educació
per tant
menys recursos
per l'educació
per tant
menys armes
menys eines
per lluitar
contra aquest tipus
de coses
quan parlem
de crisi
econòmica
evidentment
hi ha el final
de mes
però
implica moltes altres
coses
que fan
que temes
d'aquests
que d'alguna manera
jo tinc la sensació
que la societat
ja té assumit
que
són problemes
reals
i que s'hi ha de treballar
i que s'hi ha d'estar
al damunt
i les administracions
hem posat recursos
per intentar
pal·liar la situació
malgrat que falta molt
el tema
dels jutjats
i les ordres
d'allunyament
i aquestes coses
però clar
fallem amb la base
és a dir
això
pot tardar
alguna generació
en arreglar-se
canviar mentalitats
i això
es fa amb educació
o no hi ha res a fer
però no tens una mica
la sensació
que estem anant enrere
en aquest sentit
parlava això
de la televisió
per exemple
que és una eina
superpotent
de la publicitat
que són eines
que els adolescents
diríem que comparteixen
part de la seva
educació
entre els instituts
i les escoles
i la televisió
i les xarxes socials
publicitat
etcètera
actualment
no hi ha cap tipus
de control
per veure
el paper
o el rol
que s'assigna
la dona
a la televisió
jo segueixo veient
anuncis de cervesa
per exemple
en què és l'home
el que beu una cervesa
i la dona
la que s'ho mira
encantada
ostres
són missatges
que d'alguna manera
van calant
i que fan
un flac favor
doncs
d'alguna manera
trencar
amb aquesta diferenciació
de rols
tan clara
que ens segueixen
imposant
des d'alguns mitjans
de comunicació
però una mica
la sensació
en general
i segurament
trobaríem
camps concrets
de la societat
que havien avançat
més que d'altres
però que
la crisi
també ha frenat
aquest tipus
de coses
ha fet variar
prioritats
i això
que em sembla
que estarem tots d'acord
que s'havia convertit
en una prioritat
i que a més a més
hi havia voluntat
de fer-la molt visible
aquestes accions
que són simbòliques
però que són importants
cada vegada
que hi ha un cas
ens concentrem
a les 12 del migdia
davant de l'Ajuntament
etcètera
tot això ajuda
i et demostra
que realment
estava entre les prioritats
de l'acció pública
en general
jutjats
serveis socials
etcètera
però clar
tot això
hi ha menys eines
de les que hi havia
fa dos o tres anys enrere
i s'ho s'ha de notar
d'alguna manera
aquestes concentracions
des d'un punt de vista
simbòlic
de denúncia
estan molt bé
però com que són tantes
són malauradament
tants els casos
en què s'ha de sortir
al carrer
jo no sé fins a quin punt
acaben perdent
una mica
la força
o el sentit
d'aquestes concentracions
perquè fins i tot
els mateixos mitjans
de comunicació
la repercussió
d'aquests actes
d'aquestes concentracions
cada vegada
acaba sent menor
dius és que és una més
una més
perd-te el sentit
si passes per la plaça
de la font
per exemple
doncs sí
et trobes aquesta concentració
però difícilment
acabarà tenint repercussió
i no sé si
també hauríem de ser
tots plegats
una mica més enginyosos
a l'hora de buscar
noves fórmules
per protestar
contra aquests casos
s'ha de separar-se
per exemple
és més car
serà més car
a partir del gener
amb les noves taxes judicials
avui hi ha concentració
de fet de jutges
a nivell de l'estat
també de Tarragona
és un altre impediment més
és a dir
si tu
el volsapar
resulta que costa
d'entrada 800 euros
per dir alguna cosa
i hi ha casos
de parelles
que se separen
però continuen vivint juntes
perquè no poden fer front
a dos lloguers
o a dues hipoteques
això que dèiem
els efectes col·laterals
de la crisi
és a dir
els advocats
s'expliquen
que han baixat
els casos de divorci
però els mals rotllos
a les cases
segurament continuen
o amb la crisi
s'han vist incrementats
perquè la crisi
introdueix
diguéssim
factors nous
en la relació de parella
i
la gent
no té recursos
ni tan sols
per separar-se
per divorciar-se
per tant
es generen situacions
indesitjables
perquè si convenim
que l'objectiu
a la vida
de tots plegats
és intentar ser feliços
clar
si tens impediments
que t'impedeixen
treballar
lluitar
per la teva pròpia felicitat
doncs
no anem gens bé
al món castellà
hi ha igualtat
de gènere?
no
no
no
depèn de les colles
però estem millor
que no estàvem
sí home
sí
home
no era gaire complicat
no era gaire complicat
no n'hi ha d'igualtat
ni en cap cas
jo et recordo
per exemple
en el cas
de la jove de Tarragona
una colla que actualment
tots veiem
com una colla moderna
oberta
on el paper de la dona
hi és molt important
la jove de Tarragona
al dia de la seva creació
voten
si accepten o no accepten
les dones
no fa pas tants anys
les colles
vellenques
d'acord
s'està millor
han aparegut més dones
cada vegada
i tenen
un paper més important
però jo recordo
viatges
de les dues colles
vellenques
als anys 90
finals dels 90
en què
encara es discutia
si les dones
eren acompanyants
o eren castelleres
i per tant
si havien de pagar
el viatge
o no l'havien de pagar
no estem tan
hem avançat
jo crec que
el paper de la dona
de forma activa
a nivell pràctic
sí que ha millorat
però per exemple
en el camp
de la direcció
fins i tot
de l'opinió castellera
queda molt camí
per recórrer
però això és comú
no només al món dels castells
per desgràcia
no
en el nostre gremi
el dels mitjans de comunicació
hi ha estudis fets
fins i tot
que és que la professió
les redaccions
cada cop
estan més feminitzades
en canvi els equips directius
no
això passa
en molts camps
per desgràcia
insisteixo
perquè bueno
hi ha allò que dèiem abans
del rol de les dones
la conciliació
de la vida personal
i familiar
que només es planteja
mitjançant les dones
no es té en compte
que els homes
també podem
de tant en tant
conciliar
però
hi ha molt de camí
a recórrer
i la crisi
en aquest sentit
torna a perjudicar
perquè per exemple
la gent no té diners
per deixar els nens
al menjador
si algú ha de renunciar
per exemple
a part de la feina
com que acostumen
a ser les dones
les que tenen sous
més baixos
acostumen a ser les dones
les que decideixen
renunciar
part de la feina
per quedar-se a casa
i quedar-se
doncs
acompanyar
i fer el diner
als nens
tot això
no deixa
de perjudicar
aquest rol
de la igualtat
del qual parlàvem
és que sense avis
i àvies
és impossible
conciliar
la vida familiar
amb el laboral
els nens
són avui dia
una peça
clau
i bàsica
els que hem tingut
de fer monument
però
són absolutament
indispensables
i pensava ara
que a Montcassellet
hi ha noies
cap de colla
sí
algunes
però són
una excepció
jo crec que són
excepcionals
per exemple
també el cap
l'Helena
llagostera
que va ser
cap de colla
de les joves de ball
és una colla
ballenca
allà
on segurament
hi ha totes
les essències
però jo crec
que el cas
de l'Helena
és molt singular
jo crec que no manava una dona
sinó que manava l'Helena
una nena que s'havia fet gran
als castells
que havia pujat
i que jo crec que
la resta de castellers
van arribar a veure
la van arribar a veure
com a persona
sense tenir en compte
el seu gènere
però crec que és un cas
molt excepcional
crec que qualsevol altre
ho tindria
molt i molt complicat
de tota manera
jo crec que
és un camí
que arribarà
per una raó
molt senzilla
tot allò que dèiem
miraves un castell
dels anys 90
i te'l mires ara
i ara en un 4 de 8
ja no dic castells de 9
doncs
hi ha un percent
el tronc
o sigui
les cares visibles
allò
de quarts en amunt
hi ha pràcticament
en moltes colles
els pisos
estan formats
gairebé tots
per dones
i per tant
en fi
tot caurà pel seu propi pes
vull dir
és que és com a molt evident
esperem que no caigui
no no que no caigui
no clar
parlar de Kiko
parlar de caigut
si això és veritat
s'ha entès la metàfora
però
en qualsevol cas
és un món més
dintre d'aquest món
el món casteller
perquè és un món
del qual es parla
habitualment
de la conciliació
de la integració
del món casteller
i clar
és un món
que és un mirall
també
de cara a l'exterior
més que mai
des d'aquest patrimoni
material
ara a poc a poc
que jo no soc molt crítica
però a poc a poc
s'ha anat avançant
en aquest sentit
sí que és important
i per exemple
els castells
et permeten una cosa
que no et permet
d'altres activitats
que és que
una mare amb canalla
un pare amb canalla
poden anar a la colla
i allà hi té cabuda tothom
des de
si vas amb el cotxet
i les criatures
segurament això també
ajuda a entendre
el creixement
en moments de crisi
que ha tingut
el fet casteller
que és una activitat
per tots els públics
que s'hi pot anar
en família
i que no costa ni un euro
Mireu, aprofitant
que tenim avui
dues persones
que vibren
en el món casteller
ens queden
tres minutets
quatre
us sembla que fem
una mica de balanç
a la temporada
perquè és una temporada
excepcional
creieu?
La millor de la història
que diuen
els de l'estadística
diuen que ja es pot dir
és la millor de la història
Sí, mira
jo l'altre dia
mirava xifres
de les 64 colles
que actualment
hi ha en actiu
colles universitàries
al marge
una cinquantena
han millorat
respecte a l'any passat
és a dir
i l'any passat
ja no va ser un mal any
i la resta
s'han mantingut
i només tres
han baixat
han baixat de nivell
els castellers d'Altafulla
són un dels pocs
que no han acabat
de reaixir
però sí que és cert
que la majoria
de colles
han millorat
els seus registres
em sembla que
aquesta temporada
a part d'això
que és l'evidència
és a dir
el món castellers
s'ha tornat a posar
de moda
i les colles
han viscut
des de fa un parell
d'anys cap aquí
entrades de gent jove
i per tant
hi ha més recursos
per fer coses
però em sembla
que la diada
que defineix millor
el que ha passat
en general
al món dels castells
és la diada
del dissabte
del concurs
en el sentit
que
es va veure
espectacle
amb castells
entre moltes cometes
baixos
i es va veure
un gran espectacle
i aquesta sensació
que quan te fixaves
en les colles
ostres
hem fet
la millor actuació
de la nostra història
que hi havia molts casos
al concurs de dissabte
que la gent
va fer la millor actuació
de la història
la millor actuació
de la temporada
el seu primer castell
això
va demostrar
la riquesa
que té el món casteller
que sempre ens quedem
amb les 4 o 5 colles grans
i per sota
n'hi ha 50 més
que han millorat
i que per tant
torno amb l'argument
de la felicitat
que últimament
el faix ser molt
molt bé
són col·lectius
que han aconseguit
la seva felicitat col·lectiva
gràcies als castells
i això
és el millor
que li pot passar
en un moviment
en un sector
en un món
com és el món dels castells
que vol dir que té
el futur assegurat
som a Tarragona Ràdio
les 4 de Tarragonines
també
les 4 de Tarragonines
molt bé
parlaves d'entrada de gent
d'entrades de camises
em deien que els xiquets
de Tarragona
tinc la xifra
en l'últim any
havien entrat
150 castellers
150 camises
són moltíssimes
o sigui
és segurament
la pinya de la jove
el concurs
era espectacular
és que la jove de Tarragona
segurament és una de les colles
que arrossega més camises
fins i tot per sobre
de Vilafranca
o sigui
a nivell de
moviment social
de gent
la jove de Tarragona
ara mateix
és una de les colles
més fortes
i els xiquets de Tarragona
han fet una revolució
en aquest sentit
després Sant Pere i Sant Pau
per exemple
amb aquest 2 de 7
amb canvi de mentalitat
amb manera d'assajar
els castells
de Sant Pere i Sant Pau
els hi hem vist
també una temporada excepcional
segurament els xiquets del Serrallo
no són de les colles
que més han millorat
però sí que
sí que han tingut números
i a nivell social
també han vist noves camises
per tant
i la Raquel i jo
que som de Valls
probablement considerem
considerem
que el millor
que li pot passar a Tarragona
és que no només
hi hagi una colla
que millori d'estar aquí
sinó que siguin dues
la jove i els xiquets
que de tant en tant
hi hagi algun frec a frec
d'aquells que
a més a més
dels castells
estrictament
hi hagi allò de la rivalitat
i aquelles coses
que a Valls ens agraden tant
quin problema li pot passar
Raquel Sanz
gràcies per acompanyar-nos
i bon cap de setmana
i bona jornada de reflexió
i bon vot
gràcies per acompanyar-nos
a-