Quan dieu, ho teniu tot preparat o no?
Hòstia, que més.
He tingut la mala sort que m'ha tocat la pota.
Sempre que es ceca en una taula, em passa igual sempre a tu.
Quan ho tingueu tot a punt, engeguem, eh?
5, 4, 3, 2, 1, 0.
Engeguem?
Engeguem, Miquel?
Engeguem, ho tenim tot a punt?
T'ha tocat la pota, tu?
No, no, no, no.
Vinga, som-hi, va, va.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Home, és que això que et toqui la pota...
És un problema, eh?
Sí, eh? Perquè no cal estar còmode.
Aquí no hi ha una pota, hi ha...
Hi ha una pota grossa.
Una pota grossa, sí.
Però no m'ho vesta, no, és còmode.
Bé, benvinguts a l'última mitja hora, com cada setmana,
aquest espai d'humor, on acabem els divendres amb un somriure,
recollint els millors moments de la setmana.
Avui, edició número 73, avui, 8 de juny.
I, com sempre, Miquel, recordem les vies de participació
i recordem també una cosa especial pels nostres oients.
Doncs, mira, anem per parts del matí,
arroba tarragonaradio.cat, facebook.com barra última mitja hora
i twitter.com barra última mitja hora.
I recordeu que el dia 29 de juny
atorcarem els segons Premis Última Mitja Hora,
la segona edició dels Premis Última Mitja Hora,
que ja vam ensenyar l'any passat,
i on convidem que els nostres oients ens proposin
quins han estat, per ells, els talls més divertits de la temporada.
Nosaltres ja els tenim més o menys clars, eh, que sí, Miquel.
Sí, però a mi m'agradaria fer-ne un dels oients, en guany.
Aviam si els oients participen.
Per exemple, doncs, no ho sé,
el tall aquell d'un Fanto i un Coca-Cola,
que era molt divertit.
El tall de Rulo, Rulo, que té Rulo, de l'Àngel García.
Per exemple.
O, vaja, algun tall de la porra,
algun tall del Nàsticus, no ho sé.
Que els nostres oients facin memòria
de tots els talls que hem posat al llarg de la temporada,
des del setembre,
i aviam si podem donar el premi dels oients.
Doncs vinga, això serà el dia 29 de juny, eh,
divendres 29 de juny.
Serà l'últim espai de l'última mitja hora abans de les vacances.
Molt bé.
Vinga, va, comencem, som-hi.
Comencem, som-hi.
És tu?
Tu mateix, tu mateix.
Josep, endavant.
Darrer partit del Nàstic, ja el sabeu,
últim partit de la temporada,
Eug, Nàstic, la porra,
aquell espai que tant ens agraden.
I què passa amb els noms de la porra?
Sempre hi ha problemes amb els noms, eh?
Sempre, sempre.
Si no, escolteu.
La segona trucada pel concurs, per la porra, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El teu nom?
Marta Mañé.
Quins serà el resultat, Marta?
Doncs com l'amor, un 2 a 0.
Un 2 a 0, també queda apuntat per tu.
Gràcies per trucar-nos.
Ai, Teresa.
Digue'm.
Que facis un bon estiu.
Igualment, que vagi molt bé.
Fins l'any que ve.
Una abraçada fins l'any vinent,
fins la temporada vinent aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Seguirem amb el futbol, amb el Nàstic.
Me llamo Carlota.
Me llamo Carlota, doncs no.
No, s'havia equivocat.
Ni Carlota ni Ester.
Que recordem que, si t'hi fixes,
la Marta Mañé ha tornat a sabodar la morgazol.
D'una manera o altra ho ha fet, eh?
Marta Mañé és molt protagonista de les porres.
L'haurem de convidar l'últim mitjorn, l'any que ve, també, a Marta Mañé.
Un dia ha de venir.
Un dia ha de venir.
No només s'equivoquen els oients amb el nom de Tere Ortega,
sinó que Tere Ortega s'equivoca amb el nom dels oients.
Trucada perquè d'aquí a quatre minuts seran dos quarts de nou del vespre.
Bona tarda.
Bona tarda.
El teu nom.
Ivan Parelló, Ivan Parelló, Ivan Parelló.
Quin serà el resultat?
Joan, Joan.
Com dius?
Joan.
No, Ivan, Ivan.
Ai, Ivan.
No, no, no, està equivocat, vale?
Espera, un moment que rectifico.
Ivan, digue'm.
3 a 1.
Doncs un 3 a 1.
Doncs un 3 a 1, escolta'm, mira.
Ivan, Joan, Ivan.
Tots tenim confusions de nom.
Sí, sí, la porra és la confusió dels noms personificada.
Què farem sense la porra?
Ho trobarem a faltar.
Sort que ja s'acaba també a l'última mitja hora, eh?
Quan torni la temporada tornarà també la porra, per tant, rai.
Això sí.
I aquest tall que escutreu ara és d'avui mateix, a l'aventura de la vida,
i jo sé que ens agraden de vegades recollir aquelles reflexions interessants
que fan els nois i noies.
Escolteu aquesta reflexió, és que el Jose té molta raó.
I Jose, què volies dir?
No, jo volia dir que la gent diu que estem en crisi,
que no hi ha diner, però tu després te vas, no sé,
a ver el Barça-Madrid i està tot alegre d'això.
O...
Tuenes.
Tuenes.
No hi ha dretxo.
I clar, tu quan veus això, què penses tu?
Claro, tio, pues si hi ha crisi, menys mal.
Menys mal que hi ha crisi, perquè...
Menys mal que hi ha crisi.
Si no hi ha...
A ver...
A ver crisi...
Hosti, si tu...
Si hi ha crisi, menys mal, que hi ha crisi, menys mal.
És veritat.
No, no, és veritat, això.
Perquè, va, imagina...
O sigui, estem en crisi als camps de futbol plens.
Va, home, va.
Això ho dic jo quan surts a sopa un dissabte
i veus totes les terrasses i els restaurants plens,
que ja va bé, evidentment, no?
I tant, i tant.
Però fas aquesta reflexió, no com feia el José.
Vinga, doncs, continuem.
A nosaltres, de fet, tenim un company,
el que val sempre li imitem aquesta tos en directe.
Sí.
Allò de...
Aquest...
Allò que tens aquí a vegades que no pots acabar-ho de treure.
El pollastre, que s'aniria a barcot, eh?
Sí, sí, pollastre.
Doncs l'Enric Garriga, dimecres, venia acompanyat d'algun pollastre.
En l'aspecte de...
Anem a posar sancions per tot això,
per evitar friccions socials i crispació social.
Perdó.
Les sis empreses amb més denúncia són
qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.
Aquest era gros, eh?
Era gros, aquest no sortia, eh?
Aquest, Déu-n'hi-do a tu.
M'estona una estona, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí.
I bé, anem a la tertúbia d'ahir mateix,
a la taula,
Àngel Conesa,
els advocats Matíes Vives i Ramon Maria Sanz
i l'inspector d'ensenyament Rafael Muñoz.
Muñoz, un amb la presentació del Ricard.
El temps en dominió, el temps de la tertúlia,
en aquest matí de Tarragona Ràdio,
un matí que avui compartim,
com sempre, amb diferents convidats,
buscant opinions plurals i diverses.
Avui, amb Àngel Conesa,
que m'ha demanat que el presenti
com a jubilat indignat.
Així que, Àngel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Havia dit inquiet, eh?
Ah, no, que havies dit indignat.
Jubilat inquiet.
Doncs parlarem d'inquietuts i d'indignació.
Però també indignat.
I també indignat.
Era jubilat inquiet o indignat?
És que no és la mateixa.
Ja m'imagino, Àngel Conesa,
allà a la plaça de la Font,
dormint amb les tendres de campanya.
Sí, amb la tendres de campanya, és veritat.
Home, els geioflautes,
no són aquells jubilats de Barcelona.
Mira, doncs parlant de jubilats,
continuem amb el tema de la jubilació,
i introduïm ara també el tema de la cultura clàssica
a la mateixa tertúria.
També, doncs la façana, em sembla esplèndida.
A més, tens la possibilitat d'anar amb el net
a ensenyar-li.
Mira com passa el tren, no?
S'hem passat un exercici molt sàpid.
Avui, Àngel Conesa està més jubilat que mai,
amb els seus comentaris.
No, a veure, jo dues coses.
Primum vivere de inde filosofare.
Ostres, carai.
Apa, apa, apa, que ha sortit el savi.
Clar, perquè no, el savi no.
No, i sóc dos de la generació
que encara vam tenir una cultura clàssica
que les associacions no en tenen.
Yo vengo de Jare de la Frontera,
pero vivo en Terrassa.
Doncs molt bé, escolta, un idó.
Què vol dir que...
Però jo no estic d'acord
que les generacions actuals
no tenen cultura clàssica.
Home, jo això del primer on vive,
doncs no ho sé dir, però...
Jo no sé aquella d'ABEA i ActaES.
Ah, sí.
Acusat i un nom petita, no?
Acusat i un nom petita,
excusat i un manifesta.
Exacte, veus com en sabem?
Sí, a veure, jo vaig fer llatí grec, eh?
Sí?
Sí, sí.
No, jo ho vaig fer al social,
però és igual.
És igual.
Continuem, vinga.
Sí, perquè hi ha paraules, Miquel,
que a la ràdio no es poden dir.
No, no, no.
Com per exemple Bernarda,
que ja sabem que no es pot dir.
Però ja ho acabes de dir.
Ja.
Com el nostre convidat a la Tartúbia, també, no?
També, també.
Escolteu.
Aquest és un tema,
ja que jo deia quan era petit,
ja en parlàvem d'aquest tema, eh?
Aquest és el tema que s'ha de solucionar.
S'ha de descentar a l'estació de Trem de Tarraona,
que és una merda.
Caramba.
No es pot dir merda, no, a la ràdio?
La paraula Bernarda es pot dir per la ràdio?
I tant, va.
Ja ho ha dit.
Molt bé.
Doncs fem aquestes coses.
Ho podries haver dit en llatí, eh?
És que és igual, eh?
Hauries quedat més dissimulada.
I així n'aprendríem.
Agapito.
Agapito.
No, jo crec que agapito no és llatí, eh?
Agapito no és llatí.
Home, s'ho vam passar bé a la Tartúbia, ahir, veig.
Ahir va ser?
Sí, sí, sí.
I si vols parlem de moda,
d'estil de vida.
Canviem abans de sintonia, però...
Ah, perfecte, sí, sí, vinga, va, canviem.
I és que aquesta ens agrada molt.
Aquesta dona molt bon rotllet, eh?
Sí.
D'ivendres.
Sí, sí.
Parlem de moda, d'estil de vida,
perquè el Ricard Laoz, el nostre director,
ens desvetllava aquesta setmana els seus gustos
en quant a moda, en quant a ulleres de sol.
Venen ulleres de sol, líquids...
Tu tens ulleres de sol?
Sí, home, jo...
De quina marca?
No, marca blanca, però imprescindibles.
Home, no, tens ulleres de marca.
Però hi ha mil marques, eh?
No, jo no.
Dolce & Gabbana, Ray-Ban,
que són les que més m'agraden a mi.
Són superclàssiques, les Ray-Ban no passen mai de moda.
Jo soc clàssic.
I per tant tinc unes ulleres de sol.
Saps que venen també les òptiques?
Telescopis.
Què dius ara?
Parlor a les estrelles?
Doncs sí.
Doncs mira, ens aniria molt bé,
perquè avui hi ha el curs aquell d'astronomia al Caixa Fòrum,
que fan una conferència al vespre...
Oh, que ben lligat, que ben lligat.
Que ben lligat, no?
No, doncs jo tinc ulleres de sol, Ray-Ban,
ja ho dic, així ja faig propaganda,
a veure si la marca ens regala les properes ulleres de sol.
Les properes.
Però a Òptica, Júlia, tenen Dolce & Gabbana,
que també són supermodernes,
tenen Carrera, tenen moltes marques.
Supermodernes, les Ray-Ban del nostre director.
I sense deixar el nostre director,
escoltem com ens recomana posar-nos a la...
12.000 persones es posen la guerra,
posen la guerra, posen la guerra,
guerra, guerra, guerra, guerra,
pels nens amb càncer.
La festa anual de la Fanó,
que es va fer ahir a Port Aventura,
els diners recaptats serviran per finançar
la casa dels xuclis,
on s'allotgen les famílies dels nens malalts.
La Laura Casas no podia aguantar-se
amb la casa dels xuclis i posen la guerra.
Posa't la gorra.
Ens hem de posar la gorra, no la guerra.
Anem amb la unitat mòbil,
que vau fer aquesta setmana,
Josep, des de l'Estar Pàdel Tarragona.
Josep, per dir la Núria Cartanyà,
i atenció, quins sons més estranys feu a vegades.
Com quins sons?
No és que se sentin,
és que feu uns sons guturals.
Escolta, escolta.
Doncs ja sabeu,
estar Pàdel Tarragona,
al carrer del Coure,
al polígon Riu Clà,
aquest nou centre que va obrir portes
aquest cap de setmana, Núria.
Gràcies, companys.
Ja us quedeu a fer un partidet, sí?
Ara ens ho pensarem.
Que vagi bé.
Fins ara.
Adéu.
Que t'ha canviat molt la veu,
Núria Cartanyà.
La Núria Cartanyà fa uns sons més estranyes.
No sé exactament què volia significar.
Sort que era digna el tall que preia de la Núria.
És que no ho sé imitar,
no ho sé, no ho sé.
Per cert,
no.
Aquest era el meu.
Sí, sí.
Per cert,
continuem amb tu.
Avui ho sento,
perquè t'ho he tocat a tu,
perquè també t'equivoques
amb el nom d'un dels nostres col·laboradors.
Nous curtmetratges
en relació amb això,
amb diversos països del món.
Enric, moltes gràcies.
Carles, Carles.
Ai, Enric.
No sé per què t'he dit Enric ara.
Carles, moltes gràcies.
Ara hem fet un allò
que em sembla que els companys aquells...
Jackson-Rivertick.
Jackson-Rivertick, sí.
Mira, m'ha vingut el...
Carles, que vagi bé
i fins la setmana vinent.
Gràcies, Josep.
Que vagi bé, bon dia.
Bon dia, Josep.
Ricard, Josep, Laura, Jo, Maria i Lluís,
Lluia i Jordi, Sílvia, Potter, Tere, Quim,
Fernando Costilla, Pep, Teresa Ortiga,
Dolors, Miquel, Tomàs, Carles, Carles.
Carles, al final era Carles.
Era Carles.
Era Carles Marquès.
Em queda un Fernando Costilla.
M'agrada més.
És el millor, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I encara un altre error.
Un altre.
I acabem amb tu, eh?
Aquest no el tenia controbat, eh?
Amb un error de cognoms, en aquest cas.
...que se celebra cada dos anys
a tret visitants d'arreu
interessats pel món d'Aubi.
Àngels Callado, Callado, Callado,
és la secretària de la Deo Tarragona.
Àngels Callado, eh?
Callado.
Callado.
Era Collado.
És Collado, és Collado.
I ara, Miquel, un moment que, clar,
hem de demanar perdó a la família del senyor...
Sí, que segur que ens està escoltant.
del senyor Tromoró.
Trolololo.
Aquí haguéssim...
Mira, no ho he pensat,
però haguéssim pogut posar la música del Trolololo.
Ara hagués estat bé.
Miquel, acaba...
No, no, és el senyor Eduard Kill,
també anomenat Mr. Trolololo,
doncs és un...
Vaja, és un reputat tenor, era un reputat cantant,
que aquí al nostre país va arribar de la mà d'Andreu Buenafuente
al programa de Berto Romero d'Andreu Buenafuente.
Jo crec que no li van fer honors
perquè sempre posaven aquesta cançó del Trolololo.
Aquesta setmana ens deixava
i el clic doncs passava.
Sí, moment estel·lar, eh?
Moment estel·lar d'aquesta setmana de Tarragona Ràdio.
Atenció a aquesta cançó si tenim temps.
Ha tornat, això?
No, no, no és que hagi tornat.
Precisament és que ha marxat el baríton rus Eduard Kill,
més conegut com a Mr. Trololo,
doncs ha mort, perdó, a Sant Petersburg als 77 anys d'edat.
Vaja, es va fer famós arran d'aquest vídeo
al programa Buenafuente, que el va parodiar,
i doncs avui Twitter em parla de la mort d'Eduard Kill.
I acabem amb altres etiquetes.
Buen lunes, Eduard Kill, que també és trending topic,
i MTV Movie Awards 2012.
Doncs, Miquel...
Sí, no, ja, ja, ja.
Sí, clar, és que a veure, perquè és molt gràcia.
No era pel pobre, home.
No, no, no.
El riure és...
Sí, sí, que tornava, doncs no tornava.
Bàsicament marxava.
En fi, és...
Que vagi bé, Miquel.
L'hem homenatjat, vinga.
Gràcies.
Gràcies.
L'hem homenatjat i ha servit també per acabar l'última mitja hora.
Escolta, mira-ho.
Ha hagut la mitja hora d'avui.
Senyor Trollol, l'hi dediquem l'última mitja hora.
I tant, l'hi dediquem, l'hi dediquem.
Miquel...
Tornarem la setmana vinent.
Tornem i després recordeu el dia 29 especial
amb els segons premis de l'última mitja hora.
Aneu pensant, sisplau, talls,
aquells talls de la temporada que us hagin fet especial gràcia
i així, doncs, podrem atorgar,
podrem donar el premi,
lliurar el premi dels oients
al millor tall de l'última mitja hora.
Molt bé, Miquel, bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Adéu-siau a tothom.
Adéu-siau.
Miam.
Miam.