Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
vaig fer un fart de buscar i no vaig trobar res.
Bé, a tot estirar
el del lobby, que és
recorrent, que se n'ha parlat
no sé quantes vegades, però tampoc va dir
ni com, ni de quina manera, ni format per qui.
És a dir, tampoc era un pla,
també era un altre núvol.
I, per tant, ahir l'alcalde
si va pretendre donar
ànims als tarragonins,
la veritat és que els que vam estar
escoltant vam sortir tots decebuts.
Li pregunto ara a l'Antoni Sales,
que també hi va anar a la conferència i després
l'Anani i l'Antoni Vivas.
Sí, bueno, anem a veure. Jo crec que si ahir
el nostre alcalde hagués pogut
escollir no fer el discurs, segurament hagués
escollit no fer-lo, perquè malauradament per a ell
la situació que li ha tocat viure és aquesta.
El que sí, lamento
i escapar del meu estimat amic,
Josep Ramon, perquè jo crec que
ahir el que tocava fer
és el que va fer l'alcalde. El que tocava fer
ahir és transmetre
optimista a la població.
No pot l'alcalde
sortir i fer volar
colons i explicar que farem aquesta inversió,
farem aquesta altra inversió, farem això, farem
el altre, perquè malauradament,
i tothom ho sap, no hi ha diners per fer-lo.
El que toca ara és gestionar,
gestionar el poc
que tenen d'una forma òptima
i transmetre optimisme
perquè sense l'optimisme
no tindria endavant.
Per això jo crec que, malauradament,
no hi havia gaire alternatives,
propostes concretes, sinó van acompanyades
de realitats econòmiques fermes
i amb un suport econòmic ferm,
doncs això és fer volar colons.
I l'alcalde ahir va...
I quin optimisme
vas sentir transmetre, tu?
Tu vas sortir content d'allí?
No, no, no.
Vaig sortir optimista o va sortir més decebut?
Vaig sortir content
des del punt de vista
que l'alcalde no me va començar a parlar
de la façana electoral
o la façana malítima dient que...
Va ser realista i va dir
hi haurà projectes que quedaran ajornats
i intentarem seguir el dia a dia
perquè, malauradament,
no tenim més diners
i apostarem pel que puguem apostar
que es generi confiança,
que es generi llocs de treball
com, per exemple,
a tres anys vista o quatre anys vista
als llocs de 2017.
A veure, Nani,
encara que no hi fossis,
però, en fi,
pel que has llegit,
ho has escoltat.
Això dels Jocs del Mediterrani
i del Corredor
et semblen prous arguments
per encarar un ser optimisme
al futur d'aquesta dècada?
Mira, jo estic d'acord
amb l'entreny
que l'única cosa que es pot fer,
no és veritat,
que l'única cosa que es pot fer
o de les poques coses
que es poden fer
és mobilitzar la gent
perquè posi una il·lusió
allà on no arriben les peles.
I jo us posaré un exemple.
La setmana passada
vam tenir a la facultat
un congrés de comunicació
que realment teníem
un pressupost justet.
Comparat amb altres congressos
que es fan a la universitat,
amb qualsevol universitat,
aquest,
tot i haver-hi 400 ponències,
era un congrés petit,
petit,
amb poc pressupost.
No podíem fer el sopar de germanor,
no podíem fer segons quines coses
que es fan a tots els congressos.
I, en canvi,
la gent va sortir encantada,
vull dir,
les felicitacions han arribat
per tot arreu,
pel fet que es notava
que hi havia un equip al darrere,
un equip amb molta il·lusió,
i allà on no arribaven les peles
s'hi posava la il·lusió.
Jo penso que una mica
és el que s'ha de fer
o el que pretenia dir l'alcalde.
No ho sé,
repeteixo que jo no hi vaig estar,
però considero que
si no hi ha,
si no pot dir
farem
el que deia ell,
la façana marítima
o qualsevol d'aquestos grans projectes.
És a dir,
que l'única alternativa
és injectar optimisme
en aquest context de crisi
i de pessimisme general.
Sí, el que passa
és que també penso
que els dos projectes
que estrella,
vull dir,
jo,
per el que he llegit,
n'hi ha tres,
el lobby,
el corredor del Mediterrani
i els llocs del Mediterrani.
El lobby,
bueno,
i no sé si jo estic molt d'acord
amb el Josep Ramon,
que hauria d'haver concretat més.
Jo diria que això
no forma part
del que ha de fer
un discurs
en aquell moment
i ja s'ho farà.
M'imagino que ja deu saber
el que és un lobby
i tampoc entrarà amb detalls
de com ho farà.
De totes maneres,
crec que un lobby
ha de tenir,
per poder fer pressió,
ha d'estar equipat
i difícilment
en les situacions
que estem
podem fer pressió
damunt d'algú.
Però, bueno,
el que jo volia dir,
que els dos projectes
estrella que ha venut
no depenen d'ell.
És a dir,
sempre es pot escudar
dir, això no ha sortit
perquè no depenia de mi.
Potser he trobat a faltar
o trobo a faltar
algun projecte
il·lusionador
per Tarraona.
Per la ciutat pròpiament.
Per la ciutat pròpiament
que no depengui,
és a dir,
que no tingui excuses
posteriors
de o Madrid o Madrid
o la Ciutat.
El que passa és que aquí
difícilment
amb les arques municipals
tal com estan,
en fi,
no sé si es pot.
Antoni,
quina reflexió et porta?
L'únic que sé
és el que he llegit
i he sentit
als mitjans de comunicació.
A mi em dóna la sensació
que, com deia l'Antoni
i el Josep Ramon
i la nani,
aquesta cerimònia ritual
anual de l'alcalde
ha passat a ser
la catifa vermella
de Hollywood
a l'infern.
Carai!
Sí, evidentment,
no sigui,
enfrentar-se
davant de 300 persones
i de tots els mitjans
de comunicació
a vendre la misèria,
evidentment,
és un acte d'heroïcitat
i he de felicitar
l'alcalde
perquè em dóna la sensació
que ho va fer
amb molta professionalitat.
És una persona
amb qualitats,
de comunicació
i evidentment
se l'ha de felicitar
i comparo jo
l'aposta amb escena
de fa uns anys
que eren
quatre folios
i una taula
a l'aposta d'escena
d'ahir,
doncs no té res a veure,
però jo amb el contingut
del missatge
que és el que he llegit
als mitjans de comunicació
i el que he sentit
aquest dematí a la ràdio,
a mi em sembla
que conjuga
molt
el temps
del verb
en futur,
però bueno,
que estic que conjuga...
He fet la conferència
ja tenim futur.
Per arribar al futur
tenim que conjugar
el verb en present
i estic amb el Josep Ramon
que ens té d'explicar
què hem de fer
en aquest dia a dia.
Però els llocs,
per exemple,
és un motiu d'esperança
o és un motiu d'il·lusió,
tu creus?
Jo penso que no és
un motiu d'esperança.
Jo penso que per la ciutadania
no.
La ciutadania...
Perquè aquesta perspectiva
de creació de llocs de treball,
que captarem empreses
en la perspectiva
de cinc anys...
El que està a l'atur
no li pots dir
que el 2017
vindran 7.000
postos del lloc de treball
perquè com que hem sentit
el programa electoral
que en crearien 10.000
que no n'han creat ni un.
Hem sentit tantes coses
que la gent de promeses
ja no hi pot viure.
Hi ha un dia a dia
que això és el que
té que solucionar el polític.
Jo crec que
no podem viure
dels jocs del Mediterrani,
del corredor marítim
i de no sé què.
Escolti,
molt bé,
el 2017 tindrem això,
però avui,
2012,
avui 24 de gener del 2012,
què farem per dir-ne?
Jo penso que aquesta
és la problemàtica
de la ciutadania.
Jo crec que
per mi,
per mi,
amb el discurs,
què he notat a faltar?
Home,
analitzar la realitat
de l'Ajuntament actual,
no?
Com sortirem
de la problemàtica actual?
Com sortirem
del deute que tenim,
de la situació
de bloqueig
i de paràlisis
que hi ha a l'Ajuntament?
O sigui,
no,
no,
l'Ajuntament està
totalment paralitzat,
s'administra el dia a dia
per subsistir
i l'equip de govern
es manté
gràcies a l'espita
de l'aire
que li va obrint
el dia a dia
al senyor Alejandro Fernández.
Si hem de passar
a la legislatura així,
evidentment
que no farem res,
o sigui que...
Deixa'm agafar
aquestes últimes paraules
de l'Antonio Vives
perquè, clar,
l'alcalde ahir també
en la conferència
va parlar d'això
de crear un lobby,
però també a nivell inter
va parlar de consens
de diàleg,
va anomenar moltíssimes vegades
aquestes paraules,
entre altres coses,
perquè va reconèixer
que la situació política
de l'Ajuntament
ell no té la majoria absoluta
i, per tant,
cal el diàleg constant.
Escoltem l'alcalde
amb aquest fragment
de la seva conferència.
El diàleg, doncs,
més que mai,
serà la base
de l'èxit
per a la nostra ciutat.
Precisament per això,
igual que ja no és possible
un govern
que decideix en solitari,
tampoc no és possible
una oposició a tot,
perquè intentar
la ingobernabilitat
de la ciutat
és una barbaritat
que només algú irresponsable
pot pretendre.
Tots hem hagut,
o hauríem,
de canviar adaptant-nos
a la nova situació.
Això que deia
l'Antoni abans,
Josep Ramon,
que el govern
sembla que pugui
tirar endavant
gràcies a que
de tant en tant
Alejandro Fernández
li dóna aire?
Això és una evidència.
I així podem estar
durant molt de temps?
Els pressupostos
tiren endavant
amb la quiesciència
de l'Alejandro.
Si no es donen suport,
permetem que tirin endavant.
Jo no sé exactament
la tàctica d'Alejandro,
és maquiavèlic,
però el que sembla
que la parella de Vall
que hauria de ser
més natural,
que és la sociovergència,
no s'ha produït.
I en canvi
es produeix
un pacte a la basca,
utilitzant la terminologia
política.
Ahir li vam preguntar
fins i tot
a l'alcalde,
que va dir que
evidentment
aquesta expressió
era molt periodística,
però que no li agradava.
Però és molt gràfica
i per tant
ens entenem molt bé.
Haurem d'escoltar
l'Alejandro,
que la setmana que ve
ell fa el seu
contraprograma
a la conferència
de l'alcalde
i donarà
la seva versió.
Però sí que és cert,
és així.
Avui en dia
l'Ajuntament
de Tarragona
té vida
i pot anar
funcionant
amb pentes
i rodolons
gràcies
a aquest aire
dosificat
que li va donar
a Alejandro Fernández.
Convergència
a través
de la victòria,
que per ser
ahir no la vaig veure
a la conferència.
Sí, sí.
Ara volia afegir,
deixa'm aclarir
als ullens
que ahir hi eren
en l'auditori
a Alejandro Fernández,
cap del Partit Popular,
llarg assentís,
cap d'iniciativa
per Catalunya.
Hi havia algun representant
d'Unió Democràtica,
també hi havia representants
institucionals de Convergència,
el delegat del govern,
el president del Consell Comarcal,
el president del Port,
però en canvi
no hi era
la cap de l'oposició
de Convergència,
Victoria Forns.
Aquest matí
fa una roda de premsa
per contestar l'alcalde.
Bé,
això ja explicarà avui
a veure què va passar.
El cert és
que no sabem
el paper de Convergència
a l'Ajuntament de Tarragona,
no el sabem,
no el sabem.
a veure si ho acabo explicant.
Però jo torno a recapitular
el principi de la meva tesi.
A mi em sembla
que l'optimisme,
perquè sigui creïble,
en un polític
ha d'anar acompanyat
d'un programa,
d'un pla
i d'uns fets,
que és el que vaig trobar a faltar
en el discurs
de l'alcalde.
I és més,
quan,
per part,
sobretot vosaltres,
de persones
de les empreses municipals,
el vau ficar
en el compromís
de donar respostes concretes,
va fugir d'estudi.
és a dir,
ahir a la conferència
hi havia dos escenografies.
Una,
la posada en escena
professional
i sempre encertada,
que fa molt bé
l'alcalde
amb les projecions
de diapositives
i imatges,
etcètera,
etcètera,
per un costat.
I a l'altra banda,
la pancarta de protesta
i després les preguntes
que van sortir
incisives
en el moment
que vam obrir
el torn
de réplica
dels periodistes.
Allí no va contestar.
Jo entenc que
per fer creïble
un discurs
d'optimisme
i de sortir
de la crisi,
per molt dur que sigui,
com,
per exemple,
el president Mas
o ara
el president Rajoy
a sot,
és molt dolorós,
però s'ha de fer això
i es fa
i es concreta.
Pam,
pam,
pam,
pam.
i sentint-ho molt
no hi ha més remei.
Clar,
tots som germans,
tots parlarem,
és a dir,
aquest discurs
bonomista
políticament
no porta al món.
Llavors,
aquest,
a mi em sembla
que és el gran,
Ballesteros
es va retratar
el que és la seva
persona política,
un home,
doncs amb un tarannà
que cau molt bé,
que connecte,
que tothom
consideri una gran persona
que ho és,
però després
té una mancança
de gestió
perquè no concreta
les coses
que s'han de fer
i un polític
ha de concretar
les coses
que s'han de fer.
Més opinions,
això del diàleg,
el consens...
Jo penso que és el que ha de fer,
vull dir que no té més remei,
estic d'acord amb ell
que si s'hagués pogut estalviar
s'hagués estalviat,
la situació,
la veritat és que no era
massa agradable per ell,
no es podia lluir
que realment és allà on van,
no pot presentar projectes
perquè no els pot fer,
perquè...
La situació política
aquesta interna,
tu creus que
es pot mantenir en el temps
durant tot el mandat?
Això és que no,
bueno,
i anar amb pentes i rodolons,
com deia abans el Josep Ramon.
Amb pentes i rodolons,
jo trobo de molt mala educació,
fins i tot crec que amb el sou hi va,
per part de Convergència
hi tenia d'haver estat,
i tenia d'haver estat
la Maria Victòria,
bé, a la millor li ha passat
alguna cosa,
tampoc podem dir-ho,
però en principi
hi han de ser,
hi han de ser
perquè per imatge
la ciutadania
és la seva feina,
és la seva feina
anar a escoltar
els projectes
que té l'alcalde
de l'Ajuntament
allà on participen,
vull dir,
em sembla que és
una imatge
de gens aquest element
i crec que el diàleg
era absolutament
imprescindible
que ho digués,
és que no hi ha més remei.
Perquè no hi ha més remei.
Jo també crec
que tenia que ser,
si no ho pogués ser,
segurament és debut
a algun problema
que vull explicar ara,
però deixa'm dir una cosa,
respecte al govern
o desgovern
que tenim avui en dia
a la ciutat de Tarragona,
això és el que ha volgut
la ciutadania,
la ciutadania ha votat
i ha escollit
que un partit polític
no tingui majoria absoluta
i que tingui
d'arribar a acords puntuals
per fer la seva tasca
de govern.
No li queda més remei.
El tema segurament
o el moment del debat,
Antoni,
seria com s'estan arribant
aquests acords,
no?
Bueno,
que sembla que
costa molt,
molt, molt, moltíssim.
S'ha de esbufegar molt
per arribar a acords.
Clar,
i és el que jo vaig dir
justament després de les eleccions
que per mi era una llàstima
que no haguessin arribat
dos partits,
sigui que sigui,
perquè qualsevol suma
de dos partits,
qualsevol suma
de dos partits
donava estabilitat
i que per mi va ser una llàstima
que no ho haguessin fet
i segurament
és el que puc criticar,
no?
Respecte a això,
està claríssim.
I respecte a les propostes concretes,
no oblidem
que fa quatre dies
que vam tenir eleccions generals,
al senyor Rajoy
se li acusava
que no feia propostes
concretes
respecte a la seva govern.
Al senyor Mas
se li acusava
exactament igual
que no feia propostes
respecte a la seva
excedència de govern.
Jo crec que avui,
jo crec que avui,
absolutament tots els polítics
estan desbordats
i no saben
què s'ha de fer.
Jo crec que no saben.
Ahir l'alcalde va comentar
que en una reunió
d'economistes,
en una reunió d'economistes,
la meitat dels economistes
deien que estaria
que anar per aquí
i la meitat
per sentit contrari.
Antoni,
Vives,
el tema del diàleg
i del consens
tan recurrent
moltes vegades.
Jo penso que això
és bàsic en democràcia,
no?
O sigui,
el diàleg i el consens,
si no hi ha diàleg
i consens
no hi ha democràcia.
I en aquests primers mesos
del mandat
et sembla que ha funcionat
de diàleg
no n'hi ha hagut cap
ni hi ha hagut
el posar sobre la taula
qualsevol projecte
de govern.
O sigui,
jo penso que el diàleg
es té que basar
en un projecte.
Es podem posar a parlar aquí,
estar set dies
i no arribar a cap conclusió.
Jo,
per dialogar,
he de posar
el meu projecte
sobre la taula
i consensuar aquest projecte
amb el projecte
que presenta l'altra part.
Jo no sé
si ho han fet o no.
Jo no he sentit
en cap ple municipal,
per exemple,
amb el tema dels pressupostos,
no?
El tema dels pressupostos
ha passat
sin mayor pena
ni glòria.
Una setmana abans
van sortir
una roda de premsa
i no res,
pràcticament
el de Convergència
va dir que no havia tingut
temps d'estudiar-se,
l'altre,
a mi em va semblar
una mofa a la ciutadania,
però una autèntica mofa
a la ciutadania,
o sigui,
de pura irresponsabilitat
de la classe política.
És la gestió de la misèria,
eh?
És la gestió de la misèria
amb irresponsabilitat,
perquè em sembla...
Sí,
perquè aquí s'havien fet crides
que fossin uns pressupostos d'unitat,
perquè la situació
era tan difícil...
Però no hi ha unitat
perquè no es dona peu
a que hi hagi unitat.
O sigui,
a mi em sembla
d'una greu irresponsabilitat
que un partit polític
arribi a un pleno
i digui,
escolta,
no he tingut temps
de mirar-me els pressupostos,
ja ho diré el dimarts.
Això és gravíssim.
Mira, escolta,
vostè busca el temps
d'on sigui
i, si no,
exigeixi que se li doni
amb temps suficient
com per consensual.
Perquè si vostè estigués
en una empresa privada
i fes això,
l'an de mà
estaria a casa.
Estaria al carrer.
Llavors,
quina situació hi ha?
Bueno,
doncs aquí hi ha
un clar guanyador
de tot això
que és el senyor Alejandro Fernández
que anirà administrant
l'aire d'aquest senyor
fins a l'any 2015
per rematar-lo
l'any 2015.
O sigui,
això és claríssim.
Carai,
quina expressió.
Evidentment
que és claríssim així.
I si els altres dos
no s'espavilen
és que els rematen els dos.
O sigui,
que més clar
ja no...
El dilluns,
el dimarts,
no?
Hi ha una conferència
que li fumarà
el remate.
O sigui,
això és que
la crònica
està escrita
és el més hàbil
de tots tres.
Punto.
O sigui,
i a més s'ha de reconèixer
que això ens fa mal a tots,
eh?
Que aquesta irresponsabilitat
dels tres
ens fa mal a tots.
Per què?
Perquè s'està jugant molt
a l'estratègia
a curt termini.
Perquè l'Ajuntament
està paral·litzat,
evidentment.
I l'única possibilitat
que té un Ajuntament
que no té un duro
que està gestionant la misèria
és anar tots a una.
És a dir,
com han d'il·lusionar
a la ciutadania
amb el projecte
que sigui el més ambiciós del món
si ells,
un no se n'entera
dels pressupostos,
l'altre quan l'alcalde
parla no hi va,
em sembla poc responsable
de cara als de fora
i estan fent
un paper galdós
que és el que tu dius
a Río Revuelto
ganància de pescadores
i aquí hi ha un senyor
que té una canya
que està pescant
el que li da la gana
està esperant
que passi el salmón
i els està escrivint
el guió de la comèdia
i els altres
representen el paper.
Però els culpables
són els altres,
vull dir,
els altres dos grans partits
que dius
a què estan jugant.
Es deixen escriure el paper,
un puntó.
En fi,
doncs...
Panorama pessimista
allà on hi hagi.
L'alcalde va intentar
transmetre
un to d'optimisme
que per cert
li van acabar preguntant
per un altre dels temes
polèmics de la setmana
li van acabar preguntant
i ell no va voler
comentar res,
no va voler dir res
de les paraules
de l'arcabisbe
que tanta polseguera
han aixecat
les declaracions
que va fer dilluns
a TV3
qüestionant el comportament
dels homosexuals
i també,
en fi,
parlant del paper
de la dona
a l'església
i a la societat,
en fi,
unes declaracions
que han provocat
moltíssima polèmica.
Josep Ramon,
tot plegat,
què et sembla?
N'hi ha per tant...
Ahir va demanar
perdó l'arcabisbe.
De fet,
el podem escoltar
un moment a l'arcabisbe
demanant perdó
perquè havia aixecat
tanta polseguera
que ahir va fer
un acte
de presentació
del seminari
i fins i tot
va demanar disculpes.
Respeto absolutament
a tota persona,
que tenga la inclinació
que tenga,
la respeto,
pero os lo digo sinceramente
con tot el corazon.
Además,
tengo tanta gente
conocida
que tienen esas cosas.
Una cosa és
respeto
i otra cosa,
jo sempre he dit
que una cosa és
la persona,
la dignitat
de les persones,
que és igual
para tot el món,
que tots soms
fills de Deus
i tots nos...
I otra cosa és
el comportament
d'una persona.
Creo que tot el món
puede decir
esto está bien
o está mal.
La Iglesia siempre ha dicho
que este comportamiento
de esa forma
eso no es correcto.
Les paraules
de l'arquivisbe,
Josep Ramon,
demanant disculpes,
s'ha aixecat
tanta polseguera
a nivell de tot Espanya,
fins i tot.
Bé,
això és
recurrent,
això passa sempre
i
ho explicava avui
al meu article,
si l'arquivisbe
hagués dit
tot el contrari,
s'hagués manifestat
a favor del matrimoni
homosexual
i hagués
desitjat
que hi hagués
un paper
al Vaticà
encara hagués estat
més notícia.
Llavors,
aquest home
està sempre atrapat
perquè digui
el que digui,
com que els periodistes
anem a ficar
els dits a la boca,
doncs ell,
no ho sé,
entenc que va caure
en una poca estratègia
de comunicació,
em sembla a mi,
però a veure,
la doctrina de l'Eglésia
ja la sabem quina és
i és aquesta,
estaràs d'acord
o no estaràs d'acord,
però és normal
que l'arquivisbe
defensi la doctrina
de l'Eglésia
si no que hi falli.
Per tant,
em sembla que
no hi ha res més a dir,
sempre busquem
els periodistes
som especialistes,
en buscades
piscicollis,
sabem on hi ha polèmica
i després sabem
quines són les notícies
que venen
a les nostres
respectives redaccions.
El que està clar
és que no haurien
de causar sorpresa
les paroles
de l'arquivisbe,
perquè és la doctrina
de l'Església
que vas cadir
en un mitjà públic,
en un mitjà
que té el ressò
de TV3,
clar,
provoca que fins i tot
ahir l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona,
l'alcalde no,
però l'equip de govern
va publicar una nota
lamentant profundament
aquestes declaracions.
i després ja és la bola
que es va fent gran
i ja no es parla
de les declaracions primeres
que va fer l'arquivisbe,
ja es parla
de la interpretació
que en fa algú altre.
Ahir sentia
amb algunes ràdios
hi ha una derivada
absolutament
que no té res a veure
amb el que havia dit
l'arquivisbe.
Això és el que es provoca,
se fa la bola de neu,
després cadascú encara
ni fa una interpretació
interessada
i és el telàfon enredat,
al final ja no té res
a veure.
Jo dic el de sempre,
a veure,
la doctrina de la Iglesia
és aquesta,
és aquesta,
tu ja estaràs d'acord,
no hi estaràs d'acord.
Això les poses
tot el més lliure
que també ella
a les seves declaracions
també ho va dir.
Aquestes són les propostes
de l'Església.
Nosaltres
ni tenim mosses d'esquadra
ni tenim presons,
vull dir,
no les imposem,
avui en dia almenys,
no parlem de la història.
No, ni què diu
que no amb el cap.
No, és que no estic d'acord
amb res.
Doncs bé que va.
Això és una tertúlia.
No estic d'acord
en que sigui
la doctrina de l'Església
perquè l'Església
no és només
qui governa l'Església,
segons el meu punt de vista.
Jo crec que l'Església
inclueix altres col·lectius
que no són
l'arcabisbe
o l'autoritat eclesiàstica.
Això d'entrada.
Però la doctrina de l'Església
és aquesta,
de moments,
mentre no la canvia
la majoria dels seus nombres.
És a dir,
el catecisme.
Però mentre la majoria
no la canvia
la doctrina és aquesta.
Jo no em sento
identificada
amb aquesta doctrina de l'Església
i no m'agrada
que ningú digui
que jo no soc església.
Jo decideixo
si ho soc o no ho soc.
Però la doctrina
no és aquesta.
Quan els que pensin
com tu
siguin majoria
i ho canvien
canviarà la doctrina
de l'Església.
Segur que trobaríem
el mateix nombre
de membres
de l'Església
que no pensen
d'acord amb això.
Una cosa és
l'obediència
que han de
tenir
respecte
als seus governants
o les seves autoritats.
Però jo estic d'acord.
Segur
que no és així.
Que a Església
n'hi ha moltes
i que hi ha moltes opinions.
Això per una entrada.
Després,
dir que això és
vull dir
que aquest rebombari
s'ha fet
perquè els periodistes
anem a posar el dit a l'ull
em sembla simplificar
el problema
d'una manera
que m'estranya.
A la boca.
Em sembla que és simplificar
i m'estranya molt
que vingui
de boca
d'un periodista.
Home,
perquè jo ho faig també.
Jo soc especialista.
Ara ho hem sentit.
Què vas a fer?
Ara,
aquest senyor deia
no,
jo tinc molts amics
que tenen aquestes coses.
Em sembla
que és fora de lloc.
A mi que em digui
el senyor
que visba
que jo he de tractar
el meu marit
com si fos
el nen més petit
de casa,
em sembla una falta
de respecte
al·lucinant per mi
i una falta de respecte
pel meu marit.
I no tenen res a veure
ni els periodistes,
ni l'Església,
ni la doctrina.
És una falta
de respecte
de persona a persona.
I aquest senyor,
recordo,
quan va ocupar el càrrec,
tothom deia
que aquest senyor
era una persona intel·ligent.
Mira,
ja l'ho pongo en dubte.
Ja l'ho pongo en dubte.
Més opinions.
Antonio Salas.
Jo crec que
la doctrina de l'Església
t'agrada i no t'agradi
és aquesta.
El que passa
que afortunadament,
encara que sigui
en compte a gotes,
la doctrina de l'Església
va evolucionant.
Va evolucionant
per què?
Perquè si mirem l'Església
fa 20 segles
i la mirem ara,
és obvi
que alguna cosa ha evolucionat.
I segurament,
i segurament,
avui en dia
o al segle XXI
és quan més enllunyada
està de la societat
la doctrina que està de l'Església.
Això ho estic
totalment d'acord amb tu.
I si l'Església
no va seguint
el camí de la societat
arribarà a un punt
que no tindrà
cap tipus de seguidor
perquè està tan enllunyada
que no tindrà cap tipus de seguidor.
O sigui, jo confio
que l'Església
acabarà canviant,
acabarà canviant.
És possible.
Sí.
I segurament,
no sé si trigaran,
i potser es diguin
i quan ho sentin
s'enfadarà molt a mi,
però arribarà un dia
que trobarem
dones que seran sacerdotes
i que això serà
d'una forma normal
i habitual
perquè anirà canviant
i evolucionant.
Quan trigarà?
No ho sé,
però això arribarà segurament.
Sí, de fet,
en alguns llocs
ja les dones
ja estan fent serveis
com repartir la comunió
en llocs
on ja no hi ha capellans.
Sí, quan va venir el papa
les dones van netejar...
Sí, aquell imatge del papa
segurament va fer també
molt de mal, eh?
perquè molta gent va...
Sí, d'acord.
Però estem parlant
que l'Església evoluciona
però evoluciona molt a poc a poc
i per tant
és de suposar
que acabarà imposant-se
la realitat.
És a dir,
avui en dia
no té cap sentit,
jo també soc partidari d'això,
vull dir,
no té cap sentit
que la dona
se la relegui
a papers secundaris,
encara que siguin molt dignes,
fins i tot
tan digne
com netejar una taula,
però no té cap sentit
que se la relegui
a la dona
a papers secundaris
i entenc
que està igual
o més preparada
que l'home
per exercir
labors
pastorals.
M'agradaria
explicar als oients
com Antoni Vives
semblava
que ara
estigués pregant.
Antoni,
ja sé que això
no és la televisió,
perquè era una imatge
d'Antoni Vives
que sembla que estava pregant.
No l'he vist.
No, no,
perquè tu estàs
intervint
i mentrestant.
jo estava pensant avui
llegit l'article,
cada dematí m'esmorzo
amb l'article
del Josep Ramon
i avui m'ha agradat
moltíssim,
felicitats.
Gràcies.
Ja et vaig dir
que ets un escriptor
que em recordes molt
el pla,
i tens un...
i avui fas una reflexió
que m'ha agradat
moltíssim.
Jo crec que el missatge
del senyor Arca Bisba
no podia ser altre.
O sigui,
és que no podia dir
altra cosa
i no ens tenim
que arrasgar
les vestidures.
L'Anna ni diu
que no ho ha.
Jo me arrasgo
les vestidures.
Jo vaig retransmetent
les imatges
dels contartulers.
És com si
jo quin missatge
he d'esperar
del Santiago Carrillo.
A veure,
no esperaré
que em digui
que vagi
cada diumenge
a missa.
Us ha evolucionat
bastant més
el Santiago Carrillo.
Evidentment,
però és que
cadascú
ha de donar
el missatge
en el que creu.
És que el problema
segurament
és l'evolució
de l'Església
tan lenta,
no?
Això són figues
d'un altre panell.
Potser és el secret
de la seva supervivència.
Això són figues
d'un altre panell.
Una altra cosa
és que parlem
de l'evolució
del que vulgueu,
però que les manifestacions
són tan respectables
com pot fer
una altra manifestació
un altre senyor.
T'agradin o no t'agradin?
O sigui,
una qüestió
és que no t'agradin
i l'altre
és que pugui opinar.
A mi el que em sembla
és treure
de qui sí
les manifestacions
i fer interpel·lacions
al Parlament
perquè si anem així...
Sí,
però per exemple,
de totes les reaccions
la de l'equip de govern
amb la nota de premsa d'ell,
l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarraona
diu,
clar,
això
manifesta la necessitat
de promoure
el respecte
per la diversitat
i la igualtat de gènere
i impulsar una societat
igualitària
basada en el respecte
de tots els homes
i les dones.
No,
però el que venen a dir
és que l'educació,
tots els esforços
que en general
la societat està fent
per la igualtat
en el tracte,
en el tema del gènere
amb paraules
com la de l'arcabisbe
que tenen un pes important...
No,
però no són discriminatòries
les paraules de l'arcabisbe.
Com que no?
Home,
diu que tots són iguals.
No,
això és el que diu
el govern de la ciutat.
També diu aquesta cosa,
aquesta cosa.
Anem a veure.
Jo crec que avui per avui
l'Església està una mica
allunyada
de la realitat actual
i que segurament
hi ha dues solucions.
o que la societat convergeixi
cap a l'Església
o que l'Església
acabi convergint
i jo crec que tard o d'hora
l'Església
haurà d'evolucionar
no sé en quin grau,
no sé en quin grau
però segurament
haurà d'evolucionar
perquè és que si no estarà
massa allunyada
de la realitat.
Nani,
perquè això que dèiem
de l'educació
i la igualtat
en els últims anys
amb totes les esforços
que es fan...
Em sembla una falta de respecte.
Jo no crec que la gent
pugui dir el que creu.
Si ell no està parlant
com a Jaume Pujol,
ell està parlant
com a representant
d'un col·lectiu.
I jo...
Està respectant
a totes les persones?
No, a mi,
jo trobo que a mi m'ha faltat...
La primera manifestació
que fa aquest senyor
i el dia següent
diu, escolti,
els hi demano perdó
si li ha molestat algú.
És clar.
Això has d'agrair
poques persones
el dia següent
s'aixeca.
No, a mi no m'ho soluciona.
A mi no m'ho soluciona.
Però és que jo entenc
que no t'havia de demanar perdó.
Explica el que pensi
i el que creu.
Doncs no,
perquè no parla en nom propi,
parla en nom d'un col·lectiu.
Dins d'aquell col·lectiu
hi poden haver homosexuals.
Hi ha dones
que pensen
que el seu marit
no és el seu fill petit,
és el seu company
i té la mateixa capacitat mental
que la dona.
Jo entenc
que utilitza
un llenguatge metafòric.
No, utilitza
un llenguatge
poc adat.
No utilitza...
Jo, per mi,
és una expressió
que utilitza
un llenguatge metafòric
que pot estar
més encertat
o poc encertat
però tampoc diu
que et tracti
com una criatura.
Jo entenc
que vol dir
que et tracti
amb carinyo.
Entenc jo.
Doncs que ho digui
perquè tal com ho dic
no s'entén.
Jo entenc
que la manifestació
que vol dir
tracta el teu marit
amb carinyo.
No vol dir
que et tracti
com una persona
sense raó.
Jo no ho interpreto
així.
A veure,
el que diu
és el que diu.
No ho girem ara.
Jo interpreto
que utilitza
aquest senyor
un llenguatge
metafòric
i tracta
el teu marit
amb carinyo.
Com tractes
amb un nen petit?
En tot cas,
l'alcalde
ja està bé
que no digui res
perquè l'alcalde
en paraula
no ho va dir
però sí
l'equip de govern
que ell representa
i és evident
que aquesta nota
de premsa
la van enviar
ja a la tarda.
En fi,
un altre tema
que ha aixecat
polèmica
i polsagra
aquesta setmana
i que hem abordat
en el temps
de la tertúlia.
Avui bàsicament
dues qüestions.
En tenim d'altres.
Recordem que ja tenim
el nou subdelegat
del govern
de l'estat
a Tarragona,
Jordi Sierra,
d'ell en parlarem
també aquests propers dies.
Acabem.
Antoni Vives,
Antoni Sales,
Nani Rodríguez,
Josep Ramon Correl.
Fins la propera tertúlia.
Que vagi bé.
Bon dia.
Gràcies.