El millor de la temporada, a Tarragona Ràdio.
I ja hi tornem a ser aquí, els del millor de la temporada,
per recordar, per recuperar, per reviure moments interessants
de la nostra programació, moments que ja hem viscut
i que avui volem tornar a escoltar, com per exemple el passat 23 d'abril
que fèiem un especial sobre Sant Jordi des de la Rambla Nova.
En un estudi conjunt amb TAC12, amb la participació dels autors tarragonins
que presentaven novetats per a aquest Sant Jordi.
Ens acompanyaven, per exemple, Julio Ricardo Trigo, Olga Xirinax, Jordi Tinyena,
Joan Ginem Azdeu, Frederic Porta, Xavier Maimó o Gustavo Hernández, entre d'altres.
La següent hora de ràdio la dedicarem a recordar part d'aquell programa
i les entrevistes amb aquests escriptors.
Humor i història dèiem ara mateix a la Rambla Nova,
amb dos autors i amb dues propostes ben diferents.
Amb el dibuixant, amb el ninotaire de Vilaseca, Andreu Faró,
que és un dels 45 dibuixants de tot el país que participen
en una obra titulada En foteu-vos-en, humor indignat.
I la història amb una altra obra servida a Semme,
una història ubicada al segle I després de Cris,
amb una família romana a la vila de Semme, molt a prop de Tàrraco.
L'autor és Xavier Maimó, resident a Andorra, però molt vinculat al tafulla.
Andreu Faró, bona diada a Sant Jordi.
Bona diada, Ricard.
Xavier Maimó, bona diada a Sant Jordi.
Bona diada.
Andreu, què és aquesta recopilació de 45 dibuixants en un llibre?
Ara, què vols, la resposta oficial o la sincera?
La sincera.
Doncs te donaré l'oficial.
Això pretén ser una crida a la societat
perquè desperti d'aquesta situació que no es pot permetre
i pretén també ser una...
deixar la nostra gota d'aigua per criticar allò que no devia haver passat mai.
Aquesta és la resposta oficial.
Ara t'hi l'he de la sincera.
Tu saps com està el món de la premsa, no?
Tu saps que la crisi ens afecta particularment.
No sé si saps que el llibre està destinat a una fundació que es diu Arrels,
que és per la gent sense sostre.
Així entre nosaltres jo et diria
que fent aquest llibre esperem que quan hagin d'anar a la fundació a alguna plaça
puguem tenir una miqueta d'enxufre.
És una crítica, doncs, també al món de la comunicació en general, a la situació actual?
No, més que res, més que res i fora conyes.
És una crítica a tot l'absurditat que veiem cada dia a les notícies,
a tot això que ningú s'imaginava que podia passar.
I els dibuixants que a través de les nostres bitlletes el que pretenem és deixar una miqueta la petjada
en aquest lo d'azal, dient que ja s'ha acabat el temps d'indignar-se,
que ara ha arribat, saps quin temps, Eduard, digui que Ricard, perdona,
el temps d'en fotre's-en, perquè ja no ens queda un altre recurs.
La idea del llibre d'on sorgeix?
D'Arrels Fundació, del col·lectiu de dibuixants, d'on surt la idea?
Jo diria que ja heu parlat, perquè l'altre dia vam fer la presentació
amb Miguel Villalba, el psicotriste, que és d'aquí de Tarragona,
i Tarragona diríem que seria el versol de l'organització Dibuixants Sense Fronteres.
Dibuixants Sense Fronteres és una ONG que pretén difondre tots aquests valors
a través de les vinyetes, a través de l'humor gràfic, no?
I són Dibuixants Sense Fronteres que, en contacte amb l'editorial Arrels,
decideixen recopilar tot allò que s'ha dit, i s'ha dit de forma molt contundent
i molt ben dita, la veritat, per 45 dibuixants,
i, a més a més, amb l'afegitó que els drets d'autor d'aquest llibre
aniran destinats, com he dit abans, a la Fundació Arrels.
Aquí de Tarragona esteu tu, esteu el Napi i el psicotriste.
Jo diria que...
O hi ha més gent?
Jo diria que algú altre pot haver, però no res diré a Tarragona,
però sí, en essència, Napi, el psicotriste i jo mateix.
Foteu-vos-en, aquest és, d'alguna manera, el crit que fan aquests dibuixants.
Dèiem que combinàvem l'humor i la història,
en aquest espai d'entrevista, perquè el Javier Maimó ens proposa
una novel·la històrica, és una ficció al voltant de Tàrraco.
Què és, Servida Semma?
És, de fet, la novel·la és ficció en si mateix,
el que passa és que està contextualitzada històricament
en un moment adequat, i tot el que hi ha darrere dels personatges
va succeir, de veritat, o almenys la llegenda diu que va succeir,
perquè al final és una novel·la basada en una llegenda tarragonida,
que jo l'he sentit des que era petit,
i al final em vaig decidir escriure un llibre que partís d'aquesta llegenda.
En aquest basis és el punt de partida la llegenda,
i a partir d'aquí, quins personatges, quina ambientació,
quin espai ubiquem la novel·la?
La novel·la succeeix al segle I després de Cris, com vés a dir,
i neix i creix tant a la ciutat de Tàrraco com a la vila de Semma.
La vila de Semma és l'actual vila dels munts, el terme municipal d'Altafulla.
Però després se'n va cap a les Gàlies, passa per Roma,
passa per Massília, l'antiga Massélla, que és un centre filosòfic molt important,
i acaba, d'alguna manera, que és quan els protagonistes s'acaben trobant ells mateixos,
lluny d'aquestes terres, en terres de Judea i de Caçarea i de Galilè.
És una novel·la gruixuda, com podem veure.
Sí, és gruixuda, però es llegeix molt fàcilment,
almenys això és el que em diu la gent que l'ha llegida,
que no s'espanti ningú, és una novel·la fàcil de llegir.
Ho deia per si és una feina de molt de temps.
La veritat és que sí, perquè jo no sóc escriptor de professió,
i per tant em dedico a una altra cosa,
i un ha de trobar els moments per anar-ho fent de manera constant,
i potser sí, entre 5 i 6 anys per escriure-la, més o menys.
Déu-n'hi-do.
Satisfet, però, amb el resultat?
Sí, molt satisfet, bàsicament perquè crec que és una novel·la que agrada,
i per tant això per a l'escriptor és satisfacció més que suficient.
És una fascinació pel món de Tàrraco, el que li porta a escriure aquesta novel·la?
En part sí, en part sí.
Des de petit jo soc nascut a Barcelona,
però m'he criat a Altafulla durant molts mesos de l'any, cada any,
i la meva família és d'Altafulla,
i per tant des de petit que el món romà ten volta a tot arreu.
I és una mica un arribar a escriure allò que sempre has tingut al cap
i que has anat visquent de jovenet.
I el convida Xavier Maimó a continuar escrivint, veure el llibre publicat?
Sí, sí, sí, és molt ferm.
Aquest és el meu tercer llibre, els dos primers són més petitons,
són biogràfics sobre el període de la Guerra Civil,
però un llibre que ha costat tant a escriure,
doncs la veritat és que quan el has publicat,
i a més a més a la gent li agrada, et fa molta il·lusió.
Sí, sí, sí.
Dos llibres que contrasten, també per l'estètica, no?
Napi, en el... Napi, perdona.
Com jo li he de duar, ara em diu Napi, ja estem un a un.
Estem empatats.
Ara tinc jo la pelota.
Escolta, cada dibuixant que fa una vinyeta,
com participeu els minotaires en el llibre?
El Napi està contentíssim,
ara que parlàvem del mestre de l'humor gràfic a Tarragona,
perquè no ha hagut de treballar nada.
La veritat és que la nostra col·laboració ha estat cedint acudits
que ja havíem fet amb els nostres mitjans i, en el meu cas,
al Diari de Tarragona.
Cadascú ha cedit 7, 8 o 9 acudits referents al tema de la crisi,
i després hem fet una selecció de 3 o 4 acudits de cada dibuixant,
que són els que es recopilen aquí dintre.
Què tal, Andreu, viure a Sant Jordi, d'aquesta manera?
A mi, jo, sincerament, viure a Sant Jordi
és una de les diades que he vist més que intensament.
Com a lector, i després, perquè tu saps que fa alguns anys
presentaven un llibre cada any, els Tanta Tinta, te'n recordes,
i jo diria que és la festa gran de Catalunya.
I, curiosament, una festa no marcada en vermell al calendari.
I també, curiosament i gratament,
sempre el temps respecte a Sant Jordi.
i, sincerament, passejar per la Rambla,
estar endavant de les parades o darreres i n'an llibres,
és allò d'una de les coses que...
que tan sentir content de ser d'aquesta terra.
Xavier, què és per tu, Sant Jordi?
Sí, bueno, jo estic absolutament d'acord amb ell, eh?
És a dir, al final, jo no soc particularment persona d'aglomeracions,
però és un dia molt ferm, perquè al final veure tanta gent...
Veus?
S'ha caigut.
Sort de l'airet, sort de l'airet.
Veure tanta gent, doncs, que es belluga al voltant dels llibres i de les flors,
doncs sempre és una cosa molt bonica, no?
Et fa sentir orgullós de ser català.
Diferent per tu, de totes maneres,
el fet de tenir el llibre així calent, allò que ha sortit del fort?
El vius una mica diferent,
perquè les altres vegades passejava molt
i aquesta vegada, doncs, 5 només,
i faig coses com la que estic fent ara, no?
Per tant, és una mica diferent, però, vaja, el dia és ferm igual, sí.
I en el vostre cas,
m'imagino que amb moltes ganes que es vengui molt
per aportar aquests diners solidaris, no?
Home, està clar.
La...
La experiència et diu que no estarem parlant de milions d'euros,
que per això ens hauríem de dedicar
a unes altres activitats que precisament surten aquí dintre.
Tot el que es recapti, tal com estan les coses,
seran benvinguts per a aquesta organització.
I en altres el plaer, a mi personalment,
de compartir amb el lector, personalment,
les dedicatòries als dibuixets,
que és una cosa que es fa poc,
i en el nostre cas, i en el meu en concret,
el dia de Sant Jordi, a mi personalment,
el tenir cara a cara a aquelles persones
que no arribaràs a poder conèixer mai,
és una satisfacció molt maca.
La veritat és que m'omple moltíssim.
Per nosaltres també és una satisfacció
veure cara a cara als autors,
a més tan diferents com és aquest el cas.
Andreu Faró, un dels 45 dibuixants
contra la crisi,
amb aquest, em foteu-vos-en, humor indignat,
i el Xavier Maimó, amb aquesta novel·la històrica,
ambientada a la Tarracó en el segle I després de Cris,
servida de Semma.
Andreu, Xavier, bona deia de Sant Jordi, també a tots dos.
Que vagi molt bé.
Nosaltres tenim l'Enric Pujol.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui Sant Jordi també signarà els llibres
dels 125 anys del Nàstic.
Un senyor llibre, un d'aquells de col·leccionista
per aquells del Nàstic de tota la vida.
Home, no pot faltar, eh?
No, el que passa és que a nosaltres
el nostre no és una novetat per Sant Jordi.
La llibre va sortir el mes de setembre,
final de setembre,
ja pràcticament estem fregant els 800 de venuts,
de 1.400, per tant, avui no ens signarem masses,
perquè ja s'ha venut molt.
Però sí que em feia gràcia,
perquè tinc dos llibres més també meus
sobre el Nàstic,
que avui estan a la venda,
i algun nen venut i n'hem firmat.
Home, guany diversos llibres del Nàstic,
com deies, no és novetat estricta de Sant Jordi,
però vaja, hem vingut abans el Frederic Porto,
amb aquestes històries del camp vell del Nàstic.
Vaja, que el Nàstic està d'actualitat, si més no, també, eh?
Almenys literàriament.
Almenys literàriament.
No esportivament, a més a llibre el Fer,
li he fet el pròleg,
ell em va fer el pròleg del meu,
hi ha una bona relació,
i crec que és un llibre també molt interessant,
perquè expliquem, donem vida,
i no ho sé, posem una mica de cara
a les històries del gimnàstic,
que moltes vegades passen desapercebudes.
I com el Nàstic està molt integrat a la ciutat,
aquests llibres, tant el Fer i el meu,
són llibres que hem integrat la ciutat al Nàstic, no?
I crec que són entretinguts.
Què podem trobar al llibre dels 125 anys del Nàstic?
Home, podem trobar tot, tot el que s'ha trobat.
Qualsevol dubte que hi hagi sobre la història,
des de la Fundació l'any 1886 fins a l'actualitat,
totes les accions que hi ha hagut,
com s'ha produït el club,
com s'ha integrat, com deia abans, la ciutat,
com la ciutat ha necessitat el gimnàstic
en moments determinats,
i a l'inrevés,
tot això figura al llibre,
són 600 pàgines, 1.500 fotografies,
i unes dades estadístiques,
això sí que t'ho puc dir,
i no queda bé que ho digui l'altre,
però és el llibre estadísticament més complet
que s'ha fet mai a l'estat espanyol,
perquè de cada partit del gimnàstic,
de l'equip sènior,
del primer equip,
surten tots,
des del resultat,
a l'àrbitre,
als gols,
als amonestats,
tots els partits que ha jugat cada jugador,
encara que n'hagi jugat un,
no hagi jugat 10 minuts.
Això, clar,
no s'havia fet fins ara,
amb aquesta exhaustivitat,
i és potser el que acaba de ser
el complement del llibre.
Llàstima que, com deies abans,
no arriba potser al millor any
de la història del nàstic.
No, aquest llibre hauria pogut arribar
l'any que vam pujar primera,
però bé,
són circumstàncies,
el nàstic ha tingut pujades i baixades,
com es veu al llibre,
i ara estem davant d'una baixada molt forta,
però jo crec que és una baixada aquest any,
es baixarà,
estem a segona i veig jove,
però que pot ser un començament
d'una inèrcia positiva,
perquè la gent en té ganes.
I abans,
altres descensos van baixar
amb la gent molt dolguda,
molt desencisada.
Jo crec que hi ha ganes
de tornar a disfrutar
amb la que han disfrutat.
Escolta'm, Enric,
avui que és Sant Jordi,
alguna recomanació literària
que no sigui el teu llibre,
que també ho recomanem, eh?
Jo les històries del Camp Vell
del Federic Porta
les recomanaria
perquè primerament
les vaig llegir,
vaig ser el primer que les va llegir,
vaig engrescar al meu editor,
a l'Ofret Arola,
perquè li evités,
i crec que són obres
molt sorprenents
i cosa que a Hispanoamèrica
es fa molt normalment,
és a dir,
Borges,
Bioi Casares,
Genni Fontanarosa,
Grijaldi,
aquesta gent escriu
en temes de futbol,
històries,
contes de futbol
i el Ferdi va ser
de transmetre molt bé
combinant ficció
amb història, no?
El recomano.
Te'n vas assignar llibres,
ara, Enric?
Ara, al gimnàstic,
a l'altre hora tinc
la Capona.
Que vagi a veure, tia, doncs.
Sí, és igualment.
Bona diada.
Adéu.
L'Enric Pujol, eh?
Bona diada de Sant Jordi.
I ara tenim també
el Joan Giné Masdeu.
El Joan Giné Masdeu,
al que ja saludem.
Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
Espera, que abaixo,
Puges, què fem?
Que estem aquí.
Tenim un escenari,
ho dic per si passeu
per la Rambla,
veureu la nostra unitat mòbil,
seu, seu, Joan, seu.
Seu que aneu cansats
els escriptors.
Aneu cansats
els escriptors aquests dies, no?
No, encara no.
Ara comencem, eh?
El Joan Giné
ens presenta
un llibre que es diu
Un sojorne,
Baden-Baden
i que el títol
podria indicar
que és poesia
però no, són relats.
Són relats, sí.
El títol correspon
al títol d'un dels relats
que hi ha a dins.
Precisament l'únic
que passa fora
de les nostres fronteres
perquè tots els altres
són d'aquí a prop.
Ja haureu notat
un accent prioratí
a la Joan,
ell és de Falset.
I del camp de Tarragona
també, també surt Tarragona,
Reus, vull dir,
Salou, vull dir,
són els espais, diguem,
de més familiars meus
i és allà
i m'inspiro, vaja,
no em cal anar gaire lluny.
I què té tot això
a veure amb Baden-Baden?
Bé, Baden-Baden,
és primer un d'aquests contes
en què va a un català
i al balneari de Baden-Baden
a fer negoci amb els alemanys,
que és el que està de moda ara, oi?
I bé, van triar aquest títol
per donar nom a tot el llibre,
però realment
els personatges
són catalans tots.
I hi ha molta...
Els contes fan reflexió
sobre la terra?
O sigui, és costumista
o es parla del territori?
No, no, realment són uns personatges
aparentment normals,
col·locats en un lloc,
diguem-ne, conegut,
més o menys prop, proper,
i aleshores els hi passen coses especials
que funcionen com a reactius
perquè el lector pugui
una mica aprofundir
en el seu caràcter, com són,
tot per allò que diuen i el que fan.
Quin to té?
Humor, màgia...
Quin toc té aquest llibre, aquests contes?
De tot humor, una mica només,
perquè són relats seriosos,
però a vegades de l'estil
ens hi barregem una mica
d'ironia,
tot el que d'alguna manera
conté el relat curt modern.
T'hem conegut també com a poeta.
Es nota això en l'estil literari,
ara, quan fas narrativa?
Sí, però ara aviat haurem de fer
una antologia,
perquè vaig publicar amb el jove
i no es coneix gaire la meva obra, oi?
Però vaja, l'aprenentatge de la poesia
el que t'ajuda molt bé
és a treballar el vocabulari,
vull dir, a veure més coses
de les normals,
de les corrents,
perquè veus el que hi ha darrere,
el que hi ha sota,
el que hi ha al costat,
el poeta és un endevinari de la paraula
i aleshores això es nota una mica en el llibre,
té un cert to literari,
que diríem.
Són especials,
sempre ho dic,
els llibres de contes,
perquè et permeten una lectura
fraccionada,
ràpida, si vols tu,
aquells 10 minutets
que tenim potser abans d'anar a dormir.
Sí, sí,
són fes per un lector express,
que prefereix aquest tipus de lectura curta
i que permet deixar el llibre,
tornar-lo a agafar en un altre moment,
però acabar la història.
Tots són històries,
aleshores diguem-ne que queda satisfet
i preparat per començar en un altre,
que és el que interessa.
Tenen algun lligam,
totes aquestes històries?
Només n'hi ha tres,
que el lligam és un reporter
d'una revista cultural imaginària
d'aquí a Tarragona,
del carrer Canyelles,
el crònic em sembla que es diu,
i que surt a la Rambla
a buscar l'anècdota de la notícia.
Aleshores és l'única cosa que hi ha en comú,
són tres relats que hi ha especialment
per un semanari literari que ha desaparegut,
i abans els vaig fer abans que desaparegués,
però no van tenir temps de publicar-los.
És l'únic lligam que hi ha,
per tant són contes relativament separats.
Sí, l'únic lligam és la terra,
és l'espai.
És un espai físic
en què jo vull que el lector
s'hi vegi una mica identificat,
que el recordi,
que l'hagi trepitjat.
Bé, i el teu estil,
com definiries el teu estil?
Bé, jo sóc una mica allò que en diuen
no jo no el sentista.
M'agrada cuidar, diguem-ne,
la prosa, l'escriptura,
i aleshores no perdre de vista
que d'alguna manera la literatura
és una expressió estètica.
També busques crear bellesa,
a part d'expressió i comunicar sentiments i tal,
doncs també crear un efecte estètic.
Joan Giné Masdeu,
recordeu, ha dit amb Cossetània,
Un Sojourn, a Baden-Baden,
una novel·la d'històries,
unes històries breus.
Destaquen-nos un personatge
o un conte que, per tot,
sigui especial?
És una...
tirar, doncs, un...
posar-li la maleta a la boca al lector
perquè li cridi l'atenció el llibre.
Sí, més que un personatge,
seria allò que estan una mica tocats
alguns dels personatges,
que estan tocats una mica
pel sentit de la solitud
i del desarrelament.
Això podria ser una cosa una mica en comú.
I això potser també
el que és en comú amb la meva persona,
perquè jo sóc de Falset,
però als 11 o 12 anys vaig marxar
i sempre m'ha quedat aquest desig,
aquest recel,
aquestes ganes de tornar a la terra
i de no sentir-me un desarrelat, no?
Això podria ser una de les coses
que podríem trobar en comú
amb la majoria d'ells.
Ah, et treballes, però,
aquí al Camp de Tarragona,
vius al Camp de Tarragona.
Sí, sí, jo vi que aquí
soc director de l'Institut Martí Franquès,
ja em coneix la gent.
Però això t'ho anava a dir,
a veure, dius,
vaig marxar de casa,
m'estàs dient que Falset queda tan lluny de Tarragona?
Sí, per estudiar, és que als nostres anys,
als anys 60-70,
per estudiar havies de sortir de casa.
Però pel que dius,
és com si Falset quedés molt lluny de Tarragona,
de Barcelona,
o sigui, tenim realitats molt diferents,
tot i que estem a prop.
Era el tren l'única relació que hi havia.
Era el tren,
i era tren de màquines de vapor,
vull dir que era una epopeia,
vull dir,
anar de Barcelona o de Tarragona a Falseta,
també,
en aquell temps,
les distàncies ens semblaven més llargues
del que són ara.
Com veus el territori,
tu que escrius sobre això també,
com veus el territori,
el Camp de Tarragona,
avui en dia?
Jo veig que hi ha molta gent que escriu
que això és bo,
i Catalunya també,
però sobretot Tarragona,
a mi m'ha sorprès,
perquè he anat a moltes presentacions,
i realment aquest Sant Jordi,
jo és dels que he vist,
que he trobat més autors d'aquí.
Trobo que això és bo,
vull dir,
ara,
diguem-ne,
ha de ser la crítica,
ha de ser el lector,
funcionant com una mena de consell de lectors,
que digui,
escolta,
això que he llegit val la pena,
això és millor que allò altre.
Joan Ginem es diu,
on te trobem signant llibres?
Com ho tens aquesta tarda?
És d'aquí a Tarragona.
No tens hora i data concreta?
Sí,
sí,
que estic de 5 a 6 a la Capona,
de 6 a 7 a la Ram,
de 7 a 8 a la Gerà,
vull dir,
passaré per les Xeres,
allí em demanin.
Felicitats per aquest sujorne
Baden-Baden,
de Joan Ginem es diu,
moltíssimes gràcies, Joan.
Moltes gràcies a vosaltres.
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio.
Darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio,
des de la Rambla,
tot aquest xivarri,
tot aquest sou ambient,
és perquè ja,
bé,
si estava animada la Rambla aquest matí,
ara està desbordant.
Jo no sé si la gent no té ganes
si no han d'anar a fer el dinar,
o què passa avui?
Vicenç Canyón,
bon dia.
Bon dia.
Vicenç Canyón,
home de teatre,
també és protagonista,
enguany,
perquè ha dit,
es publiques un llibre.
Vaja.
De teatre, no?
Sí,
de cuina no,
encara no ha arribat això,
ja arribarà.
però, a més,
molt interessant,
es diu teatre per a nens
i no tant nens.
Sí.
Què és?
Jo trobo una idea genial.
És un recull de sis obres de teatre
per nens des de vuit anys
fins al setge,
al dixet,
que ja no són tant nens.
Són obres de teatre
que les has escrit tu?
Totes.
No és una antologia
que tu hagis recopilat.
No, no, no.
Són obres,
ja estan estrenades pels nens,
estan provades,
regueta provades,
algunes han guanyat premis
en concursos de teatre
i, bueno,
va ser que aquí està.
I quina necessitat
hi havia de recollir les dates?
No,
escoltes no,
encara tinc molt...
No tens més, no?
Com se te va acudir,
doncs,
de plasmar-oix a Montllina?
Doncs penso que és una eina
bastant important
pels profes
que tinguin ganes
de muntar obres de teatre
que,
saps què passa?
Que m'ho demanaven,
per les que ja són tan avorrides,
sempre és el mateix,
que si els nens d'avui en dia
ja no...
Ja no creuen
en princeses i Sant Jordi?
Sí,
però ho hem de posar
una miqueta més actualitzat.
Més actualitzat.
Sí.
Perquè la més antiga,
la primera que vas escriure,
d'aquest llibre,
de quan és?
De l'any 96,
o sigui així.
I l'última és la de Xeta,
la justiciera,
que és de l'any passat.
I la del 96
encara s'aguanta?
Sí, sí, sí.
No l'has hagut de retocar?
Sí, no,
és la màquina del professor Armand,
que és uns nens
que viatgen
amb la màquina del temps
a conèixer el Grifel Pilos.
Bueno, sí,
això no passa mai de moda.
I estan a punt
de canviar una miqueta
la història del nostre país.
Vull dir que
juguen una miqueta això,
no?
A desdramatitzar
allò de la sang i fetge
i d'aquestes coses
amb humor
i amb molta simpatia,
però amb aventures
i misteri.
És el que volen.
Per tant,
des del 96,
com a mínim,
que tu utilitzes el teatre
com a eina didàctica, no?
Sí, sí, sí.
Ja porto ja
des de l'any 90
o 80 i escaig,
ja no me'n recordo,
treballant a les escoles
d'aquí de Tarragona
i de comarques
i, bueno,
doncs,
aquest recull
de sis obres,
una,
l'última és
Llums, Cambres i Desesperació,
que és el rodatge
d'una pel·lícula de l'Oest
i està doblada,
és a dir,
l'he fet dos cops,
una per 10 actors
o una altra versió
amb 20 actors
i actrius.
Vale.
O sigui que la persona,
el professor que tingui gana,
escolta,
només tinc 10 alumnes,
doncs mira,
la tens,
que la tinc amb 20,
la tens també.
O sigui,
és un llibre de,
són guions de teatre,
tant es poden llegir
com a guió
i imaginar-te'l,
però l'important
és que és com una obra didàctica,
no?,
una eina.
Molt bé, sí,
està pensat per això,
per ser,
per ser treballar
per mestres i professors
i que...
Un grup de fans, eh?
Aquí hi ha un grup de fans.
Un grup de fans que...
Hola, Consol,
hola,
com estàs?
Em demanaran que els assignis el llibre.
Estan provades,
a més,
que això és molt important.
Totes estan provades
i regueta provades.
I divendres
va ser la presentació
i van fer una petita obra
pels alumnes
de l'Escola de Sant Peri-Sant-Pau
que van representar
un trosset,
un bocinet
de xeta la justiciera.
Quina és la més xula?
L'obra més...
Ostres, per mi...
La que triomfa més,
la que a tu t'agrada més...
Home,
totes som molt...
O digue'ns en una
i ens expliques el que va.
Per mi,
la més divertida de totes
és llum,
càmera i desesperació.
L'última?
L'última d'aquest llibre,
no l'última que he escrit, eh?
Ah,
això vol dir que hi haurà segona part?
Això, home,
no depèn de mi,
no depèn de mi.
Jo estic vivint un somni...
És el teu primer Sant Jordi?
És la primera vegada
que publiques llibre?
Jo estic al·lucinant.
I mira que escriu el Vicenç,
doncs és la primera vegada
que li publiquen.
Sí, sí,
és que no és fàcil,
ven de teatre,
no és gens fàcil.
Com ho viu això,
un Sant Jordi,
un autor novell com tu ara?
Home, pensa que jo estic...
Sempre estava de l'altre costat
i ara estic de l'altre costat
de la barrera,
no vull dir que estic dins...
I presentes llibres,
signes...
Després signaré llibres
a l'estat de la Capona,
a les 7 del vespre,
al costat de l'Olga Xirinax,
imagina't,
vull dir que estic encantat,
que he reativat
i es m'ha perdut.
Teatre per a nens
i no tant nens, eh?
Peces de teatre per llegir,
però especialment per escenificar.
Ideal per a professors
com a eina didàctica,
també per a pares que diuen
jo que li regaló la criatura.
Exacte, exacte.
Els nens s'ho passen molt bé
imaginant-se que són qualsevol personatge.
Pensa que tenen...
És un guió amb frases curtes,
molt fàcil d'entendre,
d'estudiar.
Per quines edats diries?
Jo, a partir dels 8 fins als 19 o 20,
perquè a l'última no són tan nens,
va, en 7 anys.
Ja pica una mica més.
Sí, vull dir,
i sobretot és això,
tenim moltes acotacions
i un ritme molt de televisió, diguéssim.
A mi m'agraden molt
les sèries americanes,
i hi ha molt d'humor pel mig
i enganxen el públic de seguida.
Molt bé, doncs escolta Vicenç,
a veure si veiem alguna d'aquestes obres
escenificades.
Jo m'agradaria,
m'agradaria que em diguéssim, escolti.
L'hem fet?
Sí, m'agradaria molt,
perquè, clar,
sempre sóc jo el director.
Vicenç Canyón, felicitats.
Moltes gràcies.
Per aquesta estrada ja tocava.
Ja tocava, sí.
I moltes gràcies per venir.
A tu, guapa.
Gràcies.
Avui també parlant de literatura,
parlant de llibres,
parlant de Sant Jordi,
ja fa dies que Sant Jordi
ens ocupa
durant algunes parts del programa.
I avui volem,
d'alguna manera,
acabar de completar el repàs
a les novetats literàries
que ens porten en guany
les editorials terranines.
Aquest matí ens acompanya
Alfred Arola,
el màxim responsable
d'Arola Editors.
Alfred, molt bon dia.
Bon dia.
I, a més a més,
ve acompanyat d'un autor,
d'un escriptor,
d'un autor que treballa
al registre,
Marc Cantil,
i que publica una novel·la
titulada
El Efecto Starlux.
Ell es diu Juan Vallèser.
Juan, també,
molt bon dia.
Bons dies.
Ara de seguida parlarem
d'aquesta novel·la en concret,
però primer que res,
Alfred,
què és el que oferiu
des d'Arola Editors
per aquest Sant Jordi?
Bé,
oferim molts títols
que difícilment
ens podrem parlar
de tots ells
perquè
és perquè
els oients
no podrien
païr-ho,
no?
Jo crec
que han de destacar
els llibres
de proximitat,
els llibres d'autors
de Tarragona,
malgrat
no fem
altres publicacions,
però
en guany
tenim,
jo crec,
dues molt bones novel·les,
que és
El Goi Societ
del Jordi Tinyena
en català
i El Efecto Starlux
en castellà.
Com a novel·les
de peces en cera.
Després,
acompanyant
aquestes dues novel·les,
tenim
dues publicacions
dins la col·lecció
La Cometa
i La Miloca.
La Miloca,
que és la mateixa col·lecció
en català,
tenim Falenes,
que són
unes narracions curtes
que a mi personalment
m'han agradat molt,
estan escrites
per un mallorquí
que es diu
Jaume Ferrer,
que
potser
La Gràcia
dels Llibres
que està
escrit
en mallorquí,
o sigui,
que té una música
diferent
i jo crec
que està molt ben construïdes.
I
en català
el que hem aconseguit
a través
del
Juan Soto
era
ha fet un llibre,
ella ha fet
d'editor,
com si diguéssim,
que es diu
Un bar de contes
i ha consistit
en buscar
24 autors
o gent
que escrivia
de Tarragona
i
ha seleccionat
24 bars
i 24 autors
i cada autor
ha fet
un relat
sobre un bar,
dels bars emblemàtics,
dels bars de tota la vida
i jo crec que aquest joc
realment
ha estat molt simpàtic.
És a dir,
destacaries
en narrativa
dues novel·les
de pes
i després dues propostes
de narrativa
a partir de relats
narracions curtes.
Exacte.
I després
tenim
La cola de les sirenes
que està dins
la col·lecció
La cometa
que és
de
Gustavo Hernández
que
és un autor
entranyable
per nosaltres
que fa
la continuació
de Culebrones
amb les seves
píndoles
curtes
però potents
d'una realitat
que és molt
del Gustavo.
Jo crec que són
les propostes
de narrativa
importants.
D'aquestes cinc
que vas a comentar
per l'originalitat
i ja l'hem anat comentant
perquè van parlar
amb els seus promotors
i en fi
l'hem anat comentant
també a través
del nostre concurs.
Aquesta proposta
del Bar de Contes
ve del Juan González
sota
que us arriba a vosaltres?
Sí, sí.
El Juan ve un dia
i el Juan és el Juan
i ve al despatx
i et diu
tinc una proposta
molt interessant d'oferta
i me l'explica
i jo automàticament
li dic que sí
perquè
24 autors
que parlin de bars
que realment
els bars
és on s'acouen
la majoria de coses
en aquest país
jo crec que
era sensacional
no vaig dubtar
ni 5 minuts
li vaig dir que endavant
i ells han volgut
buscar els autors
han anat fent
aquesta complicitat
de bar-autor
bar-autor
bar-autor
i ha estat
realment sensacional
és ben original
24 bars
24 autors
i 24 històries
exacte
i parlant també
d'històries
avui per cert
presenteu públicament
un altre llibre
que és novetat
d'un periodista
de Tarragona
encara que ara
bàsicament està a Barcelona
però
Contes del Camp Vell
com ha anat això?
Contes del Camp Vell
bé
el Frederic Port
torna als seus orígens
encara que fa molts anys
que està a Barcelona
és un tarragoní
d'aquells de seu carrel
perquè això
el nàstic
ho porta molt dins
i crec que fa
un exercici
literari important
que potser
deu ser
molt pioner
perquè no
no conec res
similar
hi ha molts llibres
parlant de futbol
de les meravelles
del futbol
però ell no
ell fa uns contes
que estan ambientats
amb la Tarragona
de quan hi havia
el Camp Vell
del nàstic
a l'Avinguda
Catalunya
i està bé
perquè és una radiografia
d'aquella societat
de la manera de parlar
de la manera
d'entendre's
quan anaven a veure
el futbol
que era un acte social
i després la gent
i tot això
crec que serveix
de relat històric
serveix
de Tarragona
de l'ambient de Tarragona
en aquella època
i crec que són també
uns contes molt simpàtics
això per ser
ho presenteu avui
no?
ho dic per la gent
avui
si vol anar a algú
a les 8 del vespre
a les 8 del vespre
al cafè del Metropol
hem comentat ja
mitja dotzena
de novetats
què més comentaries
Alfred
perquè quan arriba
Sant Jordi
a les editorials
hi poseu tot
jo crec que ja tenim
dos llibres
de cultura popular
molt interessants
un
és la menys misteriós
de la Lluïsa Bert
la Lluïsa Bert
fa tot un tom
per
365 dies
de l'any
explicant
totes les festes
tradicionals
des d'una visió
o des de totes les visions
des de les visions
simbològiques
religioses
però
religioses d'aquí
religioses de fora
o sigui
el que és el Sant Joan
que és el principi
del soci d'estiu
o sigui
lliga tota la simbologia
de les festes
i ens ho plasma
amb un llibre
que jo crec que és molt interessant
i quasi cap dalt
per saber una miqueta
d'on venim
i on som
i també de cultura popular
tenim els 10.000
referents
de catalans
és simplement
un recull
de 10.000
de refranys
endreçats
per temàtiques
que pots
obrir per la pàgina
que vulguis
i veure
que es diuen
refranys
tenen la seva gràcia
perquè
no deixi de ser
cultura popular
no?
A part d'això
infantil
tenim una
proposta
o dos
però una
que crec que té
que és
que té
una vessant
pedagògica
important
que és
Gran Màgia
Gran Màgia
és un conte
infantil
que té
la gràcia
que està
a part
la gràcia
és del propi conte
que està molt ben fet
però té una gràcia afegida
que és bilingüe
està fet en català
i anglès
perquè la canalla
pugui començar
ja a veure contes
en català i anglès
hi ha la versió
catalana-anglesa
i la versió
castellana-anglesa
Em sembla aquesta
iniciativa interessant
introduir l'anglès
català o anglès
castellà
pels més petits
Sí
perquè a més a més
estan destacades
paraules concretes
i així els grius
veuen el dibuix
veuen la paraula
en català
l'entenen
i automàticament
la veuen en anglès
i això és molt bo
tenim la versió infantil
i tenim la versió
de relats
que és per grans
que també és
aquesta
que es diu
o l'anglès
souvenirs
vam fer el primer
aquest és el número dos
on hi ha relats
relats
i la gràcia
és que estan fets
per gent
anglesa
que estan vivint
a Catalunya
i han fet els relats
i hi ha la traducció
de cada relat
o sigui
està amb bilingüe
en català
i en castellà
Déu-n'hi-do
més coses encara?
Més coses
destacaries?
Perquè en total
més o menys
quantes novetats
podeu tenir al marca?
Unes 60
60 novetats
i n'hem comentat
una desena
imagina't
per això he dit
al principi
que era totalment impossible
comentar-les totes
una altra cosa
que per mi
i dic per mi
perquè personalment
jo soc un gran admirador
de l'obra
de Joan Brossa
és l'acord
que m'ha arribat
amb la Fundació
Joan Brossa
per editar
tot el teatre complet
això d'entrada
com a mínim
de Joan Brossa
i per anar
publicant
la seva poesia visual
que jo soc
un gran enamorat
i comencem
ja hem tret
el primer volum
que és
el 10 al 7
de Joan Brossa
i ara estem preparant
un mixte
que és poesia i visual
que és un inèdit
poesia i visual
i poesia
de text
per mi això és molt important
i com a clàssics
també la traducció
del Rilke
que és inèdita
del Rèquiem del Rilke
jo sabia
que era inèdita
la Teresa Arenys
em va portar
una traducció
i vaig veure
que era fonamental
que el poguéssim editar
això ja estem parlant
de temàtiques
més universals
que van més d'allà
de les fronteres
de Tarragona
però crec que són importants
Què suposa
per Arola Editors
al Sant Jordi?
És el punt culminant
com m'imagino
que per la resta
d'editorials?
És una mala jugada
perquè és un sol dia
en què te la jugues molt
que abans es de moure
moltes tecles
i realment
bé
s'ha de passar
perquè realment
és un dia molt important
on se venen
molts i molts llibres
N'hi ha alguns
de totes maneres
aquests que hem comentat
que són de Rèquie
que acaben d'aparèixer
els acabeu de treure del fort
i d'altres
que ja els veniu
d'alguna manera
posant a la llibreria
ja des de fa uns quants mesos
Esclar
que seria el cas
de l'Efecte de Starlux
que va sortir abans de Nadal
però nosaltres
considerem Sant Jordi
tota la producció
de Sant Jordi
Sant Jordi
perquè els llibres
van anar sortint
i a veure
sabem que les novetats
són molt efímeres
però tant
tan efímeres
que no puguin aguantar
ni un any
creiem que no
és el cas
Sant Jordi
no deixa de ser
un aparador
i per tant
aprofitem
per realment
posar tota l'aparador
perquè a més a més
crec que
han demostrat
la nostra línia editorial
amb una lògica
i la nostra línia editorial
té una lògica
que és una mirada
d'un 50%
d'autors d'aquí
d'autors de casa
i com som
els editors
de Tarragona
Tarragona Ciutat
són nosaltres
de Valls i a Cosetània
però Tarragona Ciutat
són nosaltres
creiem
que han de tocar
una mica
tots els gèneres
i fer quasi
un servei
de posar la llum
els diferents
treballs
que es fan
deies que
precisament
l'Efecto Starlux
s'havia presentat
o es va ja publicar
abans de Nadal
i a més a més
acompanyat
jo diria que
d'una imatge
gràfica
de la portada
del llibre
i d'una campanya
promocional
potent
potent
potent
sí
jo crec que
l'Efecto Starlux
és una novel·la
molt ben treballada
molt
molt
molt
molt
politemàtica
passen moltes coses
està ambientada
en molts llocs
el Juan
s'ha documentat
jo crec
d'una manera
bàrbara
i jo diria
que l'Efecto Starlux
encara que té
una temàtica
concreta
i un fil conductor
que et porta
cap a un lloc
és una novel·la
que realment
podria ser
un compendi
de diferents novel·les
perquè toca
moltes temàtiques
és una novel·la
que no és
novel·la
senzilla
de llegir
com podria
pensar-se
amb concepte
de bestseller
però sí que jo crec
que és
una novel·la
molt
molt
molt bona

he llegit molt
sempre
com acaba
de mostrar
en esta novel·la
i en fin
ayer empecé
precisament
el libro
de Gustavo
a leerlo
lo recomiendo
abiertamente
aunque tengo
que decir
que el mío
cuesta
cinco céntimos
menos
y tiene más
páginas

temas
de color
de color
y de color
de color
oscuro
pero en fin
es una historia
básicamente son dos historias de amor
de Tino Polo
que es el protagonista
con una chica que se llama Esmeralda
que es una camarera muy atractiva de noche
y de Germán
que es un fonese
con una ginecóloga
que se llama Arantxa
que da mucho juego
porque la ginecóloga
se dedica a traer gente al mundo
y Germán
a empaquetarla
y
la cosa
quizá más relevante
es la forma
de contarla
porque Germán
la está contando
la novela
la historia
mientras
la está practicando
la autopsia
a Tino
porque se acaba
de suicidar
en el campanario
de la iglesia
¿es la primera novela
de Juan Ballester?
no, es la segunda novela
porque Juan Ballester
ya lo deia
al principio
que trabaja el registre mercantil
i pot sorprendre
a moltes persones
que fa un senyor
del registre mercantil
doncs escrivint novel·les
clar, això pot passar
evidentment
però et sents
especialment a gust
escrivint
en aquest món
de la literatura?
más que en el registro
o sea
cada vez más
me interesa menos
el derecho
y me interesa más
la vida
he trabajado mucho
en derecho
estudia mucho
da muchas conferencias
pero particularmente
a medida
que me voy haciendo mayor
me va interesando
bastante más esto
y menos lo otro
¿dónde está situada
la historia?
¿o hay diferentes escenarios?
hay un par de escenarios
aunque va por muchos sitios
porque Tino y Tito
que son los dos protagonistas
son submarinistas
y igual que pasaba
en Vinaroz
con los pescadores
que iban a buscar fortuna
al Golfo de Guinea
ellos son buzos
submarinistas
y trabajan en los pozos
petrolíferos
del Golfo de Guinea
pero los dos escenarios
básicos son Vinaroz
que es el pueblo
ya sabes
fronterizo
que hace con Cataluña
y también Pamplona
porque Germán
lo destinen allí
en Pamplona
y esos son
los dos escenarios
básicos de la novela
Deia al principi
que la portada
la campanya promocional
que va acompanyar
la novela
l'impressiona
el Juan Ballester
li agrada
especialment
el producte final
tal com ha quedat
perquè és especialment
atractiu
Bueno
tiene que ver
también
Alfred
con la portada
porque había otra portada
hasta último momento
que era de una chica
muy atractiva
que era la camarera
y Alfred
dijo que no
que no le gustaba
que le parecía
que la novela
era más novela
que aquella portada
y esto lo hizo
Ménsula
que es una empresa
de aquí de Tarragona
y efectivamente
es una portada
que o la odias
o la amas
que produce
muchas sensaciones
y quizá
por desgracia
o por suerte
la suerte
de la novela
está un poco
vinculada
a esta portada
por su poder
La portada
es espectacular
Es poder
Yo creo que sí
Yo creo que sí
Y el nom
El Efecto
Starlux
porque
l'altre día
feien broma
que semblava
allò
que cuando pronuncies
Starlux
semblava aquella marca
de sopas
y de productes alimentaris
¿Qué pretens
amb aquest títol?
El Efecto
Starlux
Bueno
Starlux
es un barco
que sale
en el libro
un barco
legendario
un buque
fantasma
pero
en realidad
es que
como
decía antes
que habrá gente
desayunando
tampoco quiero
hablar mucho
del tema
pero en fin
el Starlux
es que hay
un tema
en el libro
que no es
el tema principal
de un negocio
que emprenden
y
si los cuerpos
humanos
fueran vendidos
como pienso
aproximadamente
pagarían
por nuestros cuerpos
unos 37 euros
en una granja
y en el fondo
el Starlux
lo que dice
es que cada uno
de nosotros
podemos llegar
a convertirnos
en una pastilla
de doble caldo
concentrado
de carne
¿Molt de temps
per escribir
això
Juan?
¿Moltes
hores?
6 años
6 años
6 años
por muchas
horas diarias
¿Y
disposado
a
emprendre
nuevos
proyectos?
¿O
tens en
marxa
ya?
Absolutamente
no
¿No
no
t'hi vols
dedicar
més?
No
estoy muy
cansado
y de momento
lo descanso
En tot
cas
aquest
sí que
serà
el teu
primer
Sant Jordi
una mica
Alfred
me tira
de las
orejas
y me
lleva
a los
sitios
a mí me
era un poco
real hacia
al principio
pero
también
aprovecho
para decir
que Alfred
Arola
es un
zapato
muy importante
en la
cultura
de esta
ciudad
que ya
sabemos
cómo están
las cosas
y que
hay que
ponerse
hombro con
hombro
para tirar
adelante
todo esto
A un
lector
que se
enfronti
a partir
d'avui
o a partir
del día
Sant Jordi
o l'endemà
de Sant Jordi
que els llibres
no s'han
de comprar
només el día
Sant Jordi
s'han de
comprar
sempre
un lector
que se
enfronti
a l'Efecto
Starlust
que li
dirías
com creus
que s'ha
d'afrontar
la lectura
de la novela
Yo creo
que la
tapa
la contraportada
el resumen
el propio
título
pueden
inducirle
a un error
que no
es un
bestseller
como ha dicho
Alfred
en el sentido
de que
con poca
esfuerzo
se produce
mucha satisfacción
es una novela
seria
una novela
que puede
producir
mucha satisfacción
pero no es
para principiantes
o sea que
si Sant Jordi
es un día
un poco
festivo
de comprar
cosas fáciles
de leer
no es
el efecto
Starlucks
la novela
más
adecuada
en qualsevol cas
sí que la comprin
i que la llegeixin
a partir de l'endemà
potser
a partir del dia següent
que ja s'haurà deixat
Sant Jordi
enrere
Alfred
alguna cosa més
el dia Sant Jordi
com ho passareu?
o hi ha la feina
de l'editor
el dia Sant Jordi
s'ha acabat?
la feina
de l'editor
està feta
però que s'ha de fer
per sort s'acaba
tu què fas
el dia Sant Jordi
jo passejo
una mica
per la Rambla
i vaig parlant
amb els autors
que estan signant
i amb els llibreters
i amb les ràdios
i amb tothom
que
no sé
per mi
realment
ja estic molt més relaxat
doncs
el relax
ha arribat
a l'editorial
i els nervis
suposo que continuaran
entre els autors
com per exemple
Juan Ballester
que aquí
a l'Efecto Starlos
ja ha concentrat
la feina
de sis anys
una persona
que treballa
al registre mercantil
però que
publica
la seva segona novel·la
Juan Ballester
moltes gràcies
felicitats
l'he pogut començar a llegir
no m'ha donat temps
d'acabar-la
però sembla molt interessant
així que felicitats
per aquesta obra
jo només vull
trencar una llança
el Juan diu
que és difícil
entrar-hi
és difícil
entrar-hi
però
realment
quan s'hi entra
enganxa molt
vull dir
que no
per el que diu ell
que la gent
es tiri enrere
perquè val la pena
fer l'esforç
d'entrar-hi
perquè un cop
estàs dins
realment
hi ha
situacions
que et posen
la pell
de gallina
que et fan entrar
hi ha un viatge
per Àfrica
que realment
és sensacional
vull dir que
és una gran novel·la
jo hi he entrat
i estic en aquest procés
que ara comenta l'Alfred
Juan Ballester
com deia
felicitats
moltes gràcies
Alfred Arola
que vagi molt bé el dia
Sant Jordi
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
El millor de la temporada
a Tarragona
a Tarragona Ràdio
Hem escoltat les veus
d'alguns dels escriptors
que van passar
el passat 23 d'abril
pel nostre estudi
a la Rambla Nova
en un programa especial
en motiu
de la Diada
de Sant Jordi
escriptors tarragonins
que presentaven
les seves novetats literàries
i que ens les explicaven
als micròfons
de Tarragona Ràdio
Això és una part
del millor de la temporada
Nosaltres continuarem
recordant-ho ben aviat
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
No hi falteu
perquè volem
que ens acompanyeu
per recordar
per recuperar
els millors moments
d'aquesta temporada
radiofònica 2011-2012
Fins demà!
Fins demà!
We've got nothing but time
Cause you'll find
everything you didn't know
Everything you didn't know
Everything you didn't know
Is standing right in front of you
Aú, aú, aú, aú, aú, aú, aú, aú, aú, aú, aú, aú, aú, aú, aú, aú.
Ciudadanos de este mundo, compañeros al andar, cada día una aventura, caminemos con paz.
Hoy todo lo que pienso, todo lo que hago, todo lo que canto es tuyo
Hoy todo lo que dices, todo lo que tocas, todo lo que crees es tuyo
Hoy solo damos sueños, solo que sonrías, solo que no funces el ceño
Solo somos uno, somos ciudadanos de un lugar de amado mundo
We should put up our side
We are citizens of all you can see
We've got nothing but time
But you'll find everything you didn't know
Everything you didn't know
It's standing right in front of you
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
I don't even know what to say about every little thing
Cause I'm tired and I want to go to sleep
It's so clear now
It's so clear now
It's so clear now
It's so clear now
It's so clear now
It's so clear now
That you'll find everything you didn't know
It's so clear now
It's so clear now
Everything you didn't know
Don't even odie a disparu, hay límite, tenemos el mismo destino
Un trazo fino, diferente estilo, de aquí y allá con un mismo estilo
Queremos aire y sentirlo juntos
Ante reina gimnas y yo tenga juntos
Unimos a aquello que nos hace diferentes
No hay carreras que sepan gentes
Es que sonríen los planetas
Cruzamos las estrellas
Esta noche seguiremos dando vueltas
Cruzamos las estrellas
Cruzamos las estrellas
Cruzamos las estrellas
Cruzamos las estrellas
Cruzamos las estrellas
Cruzamos las estrellas
Cruzamos las estrellas
Cruzamos las estrellas
Cruzamos las estrellas
Cruzamos la estrellas
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Y decirte quiero de verdad.
Solo queda que aún te siento.
Y que siempre te voy a recordar.
No muero si no estás.
Y ya no estás.
Te pierdo y te me vas.
Te fuiste ya porque ya no te tengo.
Eras mi vida y ya no estás.
Y sé que ya no estás.
Que me castigue el cielo por si algo hice mal.
Y sé que ya no estás.
Te llevo tan, tan dentro que ni el tiempo barrera.
No se va a curar.
Es que ya no te tengo y perdón si no te supe amar.
Hoy me quedan tus momentos.
Eres la cara más bonita que habrá.
Tenerte cerca ha sido el premio.
El más grande que he llegado a alcanzar.
No muero si no estás.
Y ya no estás.
Te pierdo y te pierdo y te me vas.
Te fuiste ya porque ya no te tengo.
Pero ahora es mi vida y ya no estás.
Y sé que ya no estás.
Que me castigue el cielo por si algo hice mal.
Y sé que ya no estás.
Te llevo tan, tan dentro que ni el tiempo barrera.
Y no se va a curar.
Es que ya no te tengo y perdón si no te supe amar.
Siempre pienso aunque estés lejos.
Y te juro que te puedo notar.
Por cerca quedarán tus gestos y tu carita de princesa, mi hermana.
No muero si no estás.
Y ya no estás.
Te pierdo y te me vas.
Te fuiste ya porque ya no te tengo.
Pero ahora es mi vida y ya no estás.
Y sé que ya no estás.
Que me castigue el cielo por si algo hice mal.
Y sé que ya no estás.
Te llevo tan, tan dentro que el tiempo barrera.
Y no se va a curar.
Es que ya no te tengo y perdón si no te supe amar.
Y sé que ya no te supe amar.