.
Temps de tertúlia en aquest matí de dimecres.
Dimecres 12 de setembre, l'endemà de la Diada Nacional de Catalunya,
una diada que molts han qualificat ja d'històrica
després de la manifestació multitudinària per la independència d'ahir
als carrers de Barcelona.
Una tertúlia que avui volem analitzar amb el periodista Carles Magraner,
responsable de disseny editorial del diari Més.
Carles, molt bon dia.
I esperem també la presència d'altres dos periodistes,
Josep Ramon Correal i Nani Rodríguez,
que ens ajudaran a comentar l'impacte d'aquesta manifestació.
A més, estem molt pendents de la declaració institucional
que ha de fer el president de la Generalitat, Artur Mas.
Però de totes les declaracions, en clau local,
també volem destacar una que feia ahir l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros,
dirigent del Partit dels Socialistes a Catalunya.
Després de l'acte institucional de l'ofrena a Rafael Casanova,
l'alcalde de Tarragona deia clarament
que no s'ha de tenir por
i que Catalunya haurà de decidir tard o d'hora
si vol o no la independència.
I això s'hauria de fer a través d'una consulta.
I a més a més, afegir a una cosa
que moltes vegades sembla que hem tingut por.
I crec que no n'hem de tenir por.
Escolta'm, si cal,
el poble català s'haurà de manifestar
amb una consulta, amb garanties legals,
i això arribarà tard o d'hora
i no ens hi podem oposar.
Al contrari, ho hem d'abonar
i serà la manera de saber formal i oficialment
què és el que vol el poble català
i cap on anem.
També s'incorpora ja a la tertúlia
el director del diari de Tarragona,
Josep Ramon Correal.
Josep Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
Abans de parlar de l'impacte en si
de la manifestació tan multitudinària.
En clau local,
aquestes paraules de l'alcalde de Tarragona,
un dirigent del Partit dels Socialistes,
que ahir reconegui que tard o d'hora
Catalunya haurà de decidir,
els catalans hauran de decidir
a través d'un referent, d'una consulta,
si volen o no la independència.
Com les interpreteu?
Venint com ve d'un dirigent socialista.
Carles.
D'entrada és una aposta valenta de l'alcalde.
És a dir, suposo que també preveia
què és el que anava a passar a la tarda,
ho va fer al matí, evidentment.
Són declaracions que fa al matí.
Però ja semblava bastant clar
que la concentració i manifestació de la tarda
seria una cita important
i que marcaria el que ara ja s'està dient,
que és un abans i un després.
El després ja veurem exactament en cas concreta,
però de fet sí que algun punt d'inflexió
representa aquesta manifestació
i, evidentment, no tan sols a nivell institucional
s'han de començar a produir respostes.
La primera, ja ho heu anunciat,
serà la compareixença del president,
a veure exactament en quin sentit es pronuncia,
sinó també els mateixos partits
també han de començar a definir-se una miqueta més
en quant a quina resposta donen amb això
que hi va viure Catalunya.
I jo trobo que és un posicionament valent
en quant a l'alcalde de Tarragona
i que em sembla correcte,
a més, que comenci a plantejar...
Almenys que aquests temes s'han de començar a posar
damunt de la taula
i també dintre del partit dels socialistes,
com és evident.
Sí, recordem que hi ha alguns dirigents socialistes,
exconsellers, per exemple,
també van assistir a la manifestació,
tot i que el partit socialista
no hi donava suport.
Josep Ramon, aquestes paraules de l'alcalde,
com les interpretes?
A veure,
ahir, evidentment,
es va produir un fet important
dins del que és la història de Catalunya.
No sé, però,
si podem parlar d'un abans i un després,
perquè els que comencem a tenir
ja certa perspectiva històrica
n'han viscut moltes ja d'aquestes manifestacions
i, per tant,
aquesta és una més.
Ara,
no és una més en el sentit
que té la mateixa importància que d'altres.
Jo diria que en té més
i, per tant,
és un pas endavant,
una pujada en l'esgló
de la història de Catalunya
molt important.
per tant,
si la política no sap llegir
que el país està apretant
per demanar solucions,
no anem bé.
Vols dir, perdona,
doncs,
l'alcalde i abanja de la manifestació
sap llegir una mica el que pot passar
i que tots els partits polítics,
inclús el seu,
hauran d'afrontar aquest debat?
I tant.
I això és evident.
hi ha el debat
dins dels propis socialistes,
hi ha el debat
dins de la pròpia
Convergència i Unió,
hi ha el debat
a tot arreu.
Els partits,
la política,
s'ha vist sobrepassada
per la força de la gent.
I llavors,
ara tenen la patata calenta ells.
És a dir,
ahir,
per exemple,
entre els protagonistes
de la manifestació,
tant la Carme Forcadell
o com la presidenta d'Òmnium,
els va dir,
ara són vostès
els que hem de tirar endavant.
I aquí és on jo veig
el gran problema,
la incapacitat
de la política
per donar resposta
als problemes
de la gent.
Perquè finalment,
ahir,
jo crec que el punt
diferencial
de les altres manifestacions
viscudes abans
en la història de Catalunya,
que les altres
potser tenien
primoritàriament
una càrrega emotiva,
identitària,
bàsicament,
ahir no,
ahir es va barrejar tot
i ahir es va barrejar
problemes de tot tipus.
És a dir,
aquí ja no hi ha
un problema identitari,
ja no hi ha només
un problema
de la identitat
i el sentiment
de Catalunya.
Solti,
aquí hi ha un problema
de supervivència,
escolti,
hi ha gent que no riu
a final de mes,
hi ha gent que no cobre,
hi ha gent que està a l'atur
i llavors,
escolti,
això ho hem d'arreglar
d'una manera o altra,
no?
i la política fins ara
s'ha demostrat
incapaç
de fer plantejaments
que donin solució
a aquesta demanda de la gent.
Saludo també
a la Nani Rodríguez
que ja s'ha incorporat,
però si em permeten
escoltem la declaració
del president Mas
valorant la manifestació
de la Diada,
una manifestació institucional
que està fent
a les portes
del Palau de la Generalitat.
Això també em portarà
a fer-vos alguns comentaris
i algunes reflexions
que volia fer
en funció del moment
que estem vivint
i després alguna pregunta,
no podran ser moltes,
però intentaré respondre
alguna pregunta
que vulgueu formular.
En primer lloc,
deixeu-me dir
que celebro moltíssim
l'enorme èxit
de la mobilització d'ahir,
de la manifestació d'ahir,
amb motiu
de la Diada Nacional
de Catalunya.
Crec que no es pot discutir
ni minimitzar
l'èxit transcendent
i l'èxit enorme
que aquesta mobilització
del poble català
va tenir ahir
amb motiu de la Diada
en els carrers de Barcelona.
Voldria, a més a més,
fer un agraïment,
un agraïment
com a president de Catalunya,
no només perquè
en aquesta manifestació
hi havia moltíssima gent,
que això ja és bo,
per definició,
que hi hagi una gran mobilització,
sempre és un aspecte positiu,
però l'agraïment sobretot és,
a part del volum de persones,
per el civisme,
les mostres de civisme,
que en tot moment
van presidir
aquesta gran manifestació.
Deixeu-m'ho dir
amb una frase,
amb una imatge,
que em sembla que és
la que toca avui,
no?
Crec que hem ofert al món,
i a Europa,
però també a tot el món,
la imatge de la millor Catalunya.
I no només la imatge
de la millor Catalunya,
sinó un missatge potent,
molt potent,
d'anel de llibertat
i de voler ser
un poble normal
entre els països
i les nacions del món.
Crec que aquest missatge potent
va ser inequívoc,
acompanyat d'allò que vaig demanar
i que afortunadament
doncs es va complir
en tot moment
i és que des del punt de vista
de la manera de fer les coses
ho féssim presidits
per aquest gran civisme,
cosa que també,
d'una forma o d'una altra,
ens ajuda
a que aquest procés
sigui vist
com un procés
carregat d'il·lusió
i carregat, a més a més,
d'una manera
de comportar-se
del poble català
que és una manera,
insisteixo,
exemplar.
El clam d'ahir
va ser molt clar
i alhora, deixeu-m'ho dir,
molt normal.
Va ser molt clar
però també molt normal.
Una nació
que en definitiva
per seguir sent,
per seguir sent
ella mateixa
i per progressar
demana
simplement
tenir un estat
que vol dir
un instrument.
Un instrument
per poder seguir sent
en el futur
com hem sigut
en el passat
i per poder progressar.
Això és el que es va demanar ahir
i això,
més enllà d'un clam
molt clar,
insisteixo que és un clam
molt normal.
No se li ha de treure
transcendència,
al revés,
el que va passar
ahir a Barcelona
i a Catalunya
és transcendent.
Però,
sense treure-li
transcendència,
el que sí que li hem de treure
és una mica
de dramatisme.
Dic això
perquè
ara hi ha reaccions
de tot tipus,
n'hi haurà
algunes d'airades,
algunes altres
probablement
d'histèriques,
però davant d'això
s'ha de presentar
un procés
d'aquestes característiques,
insisteixo,
com a un procés normal.
És una nació
que fa molts segles
que existeix,
que té una identitat pròpia,
que té una cultura pròpia,
que té una llengua pròpia,
que té unes institucions
recuperades,
que vol fer el seu camí,
que vol seguir sent
en el futur
i que vol progressar.
I per això
demana instruments.
I ahir es demanaven
a Catalunya
instruments d'Estat.
Per tant,
transcendència sí,
però,
tant com puguem,
sense dramatisme.
Avanço que en aquest moment
hi ha preguntes
que a hores d'ara
no tenen resposta.
Ho dic perquè
podem entrar
ara mateix
en aquesta mateixa
convocatòria de premsa
en una
acceleració
d'algunes coses
que es volen saber
totes
i totes alhora
i tal com ha anat
el procés de Catalunya
en aquestes darreres dècades,
insisteixo,
hi ha algunes preguntes
que en aquest moment
no tindran resposta.
Penseu que Catalunya
porta 30 anys
on una part
de les grans energies
nostres
com a país
s'han bolcat,
s'han destinat
a ajudar
el conjunt
de l'Estat espanyol,
ajudar el conjunt
d'Espanya
a ser
un país millor,
fins i tot
a ser un bon país
i a més a més
amb l'esperança
sempre
que hi ha hagut
que aquestes energies
que Catalunya
volcava en el conjunt
de l'Estat espanyol
acabarien
configurant
un estat
més amable
i sobretot
més respectuós
de cara
a les aspiracions
catalanes
i
amb un terreny
on es pogués
avançar
des d'un punt
de vista
del progrés
i la consolidació
del nostre autobolgat.
Portem 30 anys així
fent això
i ara
des de fa relativament
poc temps
hi ha hagut
un cop de timó,
hi ha un rumb nou.
Jo mateix
el vaig intentar
descriure
al començament
d'aquesta legislatura
quan vaig parlar
de la transició nacional.
Transició nacional,
l'expressió d'Artur Mas,
el president
de la Generalitat
que està compareixent
davant dels periodistes
al Palau de la Generalitat
per cert
amb una escenografia
al fons
amb la bandera catalana
i també la bandera europea.
Suposem que això
és important
en un dia com avui.
Nani Rodríguez,
havíem començat
la tertúlia
també parlant
de les declaracions
de l'alcalde
com a dirigent socialista
l'alcalde de Tarragona
dient
doncs això
que estava a favor
d'una consulta
que tard o d'hora
s'hauria de fer una consulta.
Parlem una mica
de les paraules
de l'alcalde
i en general
de la manifestació.
Les paraules
de l'alcalde
em semblen
bastant més raonables
que les que va pronunciar
el Pere Navarro
el dia abans
de la manifestació
o alguna cosa així
que em va semblar
no sé
jo trobo a faltar
que hagués fet
alguna declaració
posterior
perquè
el que va arribar a dir
va dir que
la manifestació
no era
una manifestació
independentista
que la gent
anava
per queixar-se
de la crisi econòmica
que no es podien
comptabilitzar
tots els que anaven
a la manifestació
i em sembla
que això
hauria de tirar enrere
hauria de fer-s'ho mirar
que és el que
quan jo he entrat
estava parlant
el Josep Ramoni
em sembla
que lligava molt
amb el que ell deia
que els polítics
han de posar
les piles
recordo
la portada
del periòdico
del dia abans
del dilluns
em sembla
que va ser
que posava
escolta Espanya
doncs jo posaria
escolteu tots
perquè
em sembla
que el més important
és que la gent
se n'enteri
del que va passar
i respecte
al que estava comentant
ara
el president Mas
pobre
no l'han deixat acabar
vull dir
a la millor
després diu
alguna cosa important
hi ha dues coses
com a mínim
hi ha preguntes
que no tenen
avui resposta
no podem demanar
que 12 hores
després d'una manifestació
no
doncs jo no estic d'acord
jo penso que sí
que ho podem demanar
doncs ens sembla
que és un tema
de debat interessant
primer
ha repetit
diverses vegades
que el que havia passat
ahir era una cosa normal
jo penso que normal no
jo penso que va ser
una cosa extraordinària
que no té res de normal
més faltaria
que cada dos per tres
es mobilitzessin
la candidat de gent
que es van mobilitzar
jo m'imagino
que ell ho deia
en el sentit
que era una reivindicació
lògica
en l'estat de les coses
però
hagués trobat
o hagués buscat
qualsevol altre qualificatiu
excepte normal
i dir avui
no tinc respostes
em sembla que no és
el que volia escoltar la gent
jo crec que
a veure
quan algú ha de fer
una compareixència institucional
prèviament
ha de saber
més o menys
què li preguntaran
és a dir
ell ha de tenir molt clar
què ha de fer
si l'èxit
si la manifestació
era un èxit
vull dir
no
no
no
no és que ahir a la nit
quan es va acabar
la manifestació
es pensava
bueno i ara què fa
m'imagino que això és una cosa
que tant ell
com l'equip de govern
havien de tenir prevista
és a dir
havien de tenir el seu argumentari
de dir
si la manifestació és un èxit
cap a on hem de tirar
vull dir
no em serveix que avui
amb l'expectativa
que està creant
les seves paraules
digui
no tinc respostes
Carles
Carles
coincideixes
amb això que diu la Nani
o tu creus que
que no és dia
per donar respostes contundents
o clares
quan és el dia
és a dir
el mateix president
va ser l'encarregat
també de aventar
des de la seva posició
institucional
sense cap mena de problema
el fet que la gent
anés a participar
en aquesta manifestació
no sé si tenia clar
l'abast
que anava a tindre
la manifestació
ni tampoc
que el missatge
finalment
aquesta normalitat
que suposo que volia
si s'hi fixeu
ahir
la gent
no reclamava
ni tan sols
el dret a l'autodeterminació
ahir els crits
eren tan clars
i evidents
i els símbols
d'aquesta simbologia
és a dir
la senyera
va desaparèixer
va donar pas
a un altre tipus
de simbologia
molt clara
i molt estesa
és a dir
jo l'havia posat a casa
i em semblava antiga
en sèrio
el clar
el que està clar
és que
el que condueix
el Ramon
que efectivament
això ha de passar
els polítics
és bastant evident
ahir els partits
queden en un segon pla
claríssimament
sí afortunadament
és a dir
el que sempre
sempre reclamem
de vegades es reclama
allò que la societat civil
es posi en marxa
jo crec que
sovint tenim malentès
que el tema
de la societat civil
ens pensem que és
un determinat tipus
de prohoms
que són els que es mouen
doncs bé
la societat civil
segurament és el que
ahir va sortir al carrer
i que va decidir
mostrar
efectivament
hi ha raons econòmiques
que també han portat
molta gent
a estar en aquesta concentració
però van anar
amb una estelada
van anar
amb uns crits determinats
van anar
no van marxar
d'una concentració
que tenia molt clar
el seu eslògan
que obria
i també tenia molt clar
el manifest final
que no reclamava
una altra cosa
que l'associació
l'estat espanyola
i tinguem un compte
és a dir
no es demanava una altra cosa
no hi havia ambiguïtats
en aquest sentit
en el missatge
i aquesta gent va sortir
al carrer per això
almenys
i fins i tot
gent com Andorani i Lleida
que amb postures
bastant ridícules d'entrada
però va acabar
estava en una manifestació
que el lema
era aquest
i ell mateix va haver
de reconèixer el final
que efectivament
els polítics
estaven superats
per l'abast de tot plegat
per exemple
la Montserrat Ture
jo vaig enganxar
un tuit ahí la tarda
perquè no hi vaig anar
però m'hi vaig passar
tota la tarda
enganxada
a totes les coses
que podia
per saber
com anaven les coses
que la Montserrat Ture
va dir
quan el poble
el que jo represento
vol dir alguna cosa
jo hi soc
per escoltar-ho ben de prop
que em sembla
una postura molt més raonable
que la del senyor
que era anar
la manifestació d'ahir
obre definitivament
una nova etapa
en què el debat
sobre la independència
s'ha d'assumir
ho han d'assumir tots
i que s'ha de debatre
a partir d'ara
i s'ha de portar
a consulta
jo no sé
si sobre la independència
en tot cas
sobre el dret
a l'autodeterminació
en tot cas
hem de canviar les coses
i ara la declaració
del president
de la Generalitat
ratifica el que estic dient
és a dir
no tinc resposta
la política
no té
els polítics
no tenen resposta
al que està passant
en el país
i aquest és un problema
molt greu
ara
escoltem
que no té resposta
el president Mas
però l'altre
encara va ser més greu
les declaracions
del president
del govern espanyol
quan diu
el del lío
dient que això és un lío
l'embolica
el seu problema
es va utilitzar
i no veu
que té un problema
però no només
és Catalunya
el problema
és que no només
és Catalunya
és que està veient
que té un problema
en el conjunt d'Espanya
li estan sortint
els varons
del seu propi partit
dient que el model
d'Espanya
no funciona
i a mi el que m'amoïna
és que no tinguem
una classe política
que vegi
que s'ha acabat
una etapa
és a dir
la primera transició
política espanyola
s'ha acabat
és a dir
ara hem d'anar
a fer allò
que en el seu moment
no vam saber fer
o potser no vam poder fer
perquè el moment
no ho permetia
també siguem una mica
justos
amb la història
en el moment
del postfranquisme
es va fer allò
que es va poder fer
perquè encara vivíem
sota les passes
de mocles dels militars
diguem-ho així
claríssimament
i a més
ja van veure
les orelles
del Llop
amb el 23F
per tant
diguem-ne que
després del franquisme
mort franco
es va fer allò
que es va poder fer
que va ser
el famós
estat de les autonomies
amb aquest
cafè para todos
que ara veiem
que s'ha esgotat
que s'ha acabat
s'ha d'anar
a refundar
l'estat espanyol
amb Catalunya
o sense Catalunya
Catalunya independent
Catalunya com a estat federal
Catalunya com el que sigui
com el que sigui
però diferent
del d'ara
i si la política
no mou fitxa
el carrer guanya
i si guanya el carrer
és l'aldarull
perquè qui ho organitza
la manifestació d'ahir
qui ho organitza
bueno
doncs escenagràficament
i a l'hora de fer fotografies
als diaris
i ficar titulars
molt bé
però a l'hora de buscar
solucions polítiques
les manifestacions
no serveixen
bueno
la pròpia
Muriel Bertran
la pròpia
Carme Forcadell
dos grans protagonistes
del dia d'ahir
van dir
escolta
aquí tenen la patata
per ara és l'hora
de la política
les cartolines verdes
d'ahir
no eren un referent
no es pot
prendre
amb així no es guanya
un objectiu polític
és simbòlic
ha estat una gran
efervesència
i una gran manifestació
de dir
escolta
aquí teniu la escenografia
que hi ha un problema
i un problema gros
però senyors polítics
és l'hora seva
vostès han de buscar solucions
i el que m'amoïna
és que en aquests moments
històrics importants
no tenim líders
amb un nivell
i amb un perfil
suficient
per donar-hi resposta
les sensacions
van per darrere
les sensacions
perdona que dius
és que van per darrere
del que està passant
és que el Josep Ramon
com a la manifestació
d'ahir segurament
es va veure clarament
com la immensa
majoria de partits
van quedar
sobrepassats
per la onada
que s'estava creant
a l'entorn
dels que convocaven
la manifestació
jo crec que
una de les coses
que ha mostrat
aquesta manifestació
el meu entendre
és que
ha entrat
una generació
de gent
que no és la nostra
que ha decidit
apostar
per alguna cosa
i que no coneixien
o no tenen
aquelles pors
que segurament
nosaltres arrossegàvem
des de fa molt de temps
a tocar
segons què
amb les grans
tu parlaves
de la transició
clar evidentment
la Constitució
va ser la manera
que ens va alloujar
d'una dictadura
jo tinc 44 anys
i jo em vaig escolaritzar
amb la dictadura
vaig començar a escolaritzar-me
amb la dictadura
i a la transició
jo tenia un mestre
que era de la División Azul
doncs la majoria de la gent
que ja estava
a la manifestació
no sap el que és
no sap el que és
i aquest tipus de pors
que segurament
molts de nosaltres tenim
a segons què
hem de moure
no remoure
remoure
seria el concepte
respecte d'això
i no existeix
i estan decidits
a posar-ho damunt de la taula
és que més veuen
jo crec que veuen els polítics
s'ha modificat
la visió
que els joves
tenen dels polítics
i no els veuen
com a líders
sinó els veuen
com a servidors
és a dir
vosaltres esteu aquí
perdint
el que el poble decideixi
no decidiu vosaltres
no porteu baltos la bandera
la bandera la porta al poble
i el que diu el poble
és el que vosaltres
heu d'executar
per això
és que m'escandalitza
que digui
pobra
la millor està donant respostes
i no les portem
alguna de les coses
que està dient
actuarem en conseqüència
i en coherència
amb el que va passar ahir
res no serà fàcil
però tot és possible
és la manifestació
d'ahir
un pas decisiu
cap a la plenitud nacional
que és una expressió
això de la plenitud nacional
com la transició nacional
que està guanyant
però és que això
sembla una cançó del llac
i un polític
no ha de fer poesia
avui
crec jo
no
i permeteu
però que esperàveu
potser que es convoquessin eleccions
que convoquessin un referèndum
que com a mínim
que puntualitzés
verbalitzés
perquè ja n'hi ha parò
d'eufemismes
que Convergència
o Convergència i Unió
és un partit
que va a buscar
la independència
perquè encara no ho he sentit
això sí
clarificar les
en teoria
ells diuen que sí
Convergència
en últim congrés
diu que sí
que aquest és el que mi
plenitud nacional
ofemismes tant com vulguis
i em sembla que és a l'hora
una cosa és que faci Convergència
a mi també cal entendre
que el president
del meu país
el que no pot sortir
és dir
no demà
evidentment
procurar amb independència
i a veure què passa
però les declaracions
dels Convergents d'ahir
també anaven
per plenitud nacional
però estem parlant
de la Convergència
del president
és a dir
que el president
efectivament
representa molta gent
i hi ha molta gent
que no té aquesta opció
però el que cal
fer és articular
a veure de quina manera
hem de ser capaços
d'aturar una via
que no sigui
jo crec
perquè la manifestació
d'ahir
tampoc no parlava
del pacte fiscal
és a dir
el que no podem fer
ara és que
el dia 20
sigui
mira
és que
has vist quanta gent
ha sortit al carrer
a veure si em dones
el pacte fiscal
perquè
clar
perquè això
vosaltres creieu
que ha canviat
la reunió amb Rajoy
jo crec que sí
el tema del pacte fiscal
es veu tan superat
crec que l'hauria de canviar
coneixent a Rajoy
em sembla que no
no però
el plantejament
des d'aquí
des de Catalunya
creieu que ha de canviar
una mica
o que el camí
traçat pel president
que és anar a Madrid
presentar el pacte fiscal
i si diuen que no
ja veurem el que fem
ha de canviar creus
jo penso que
íntimament
l'Artur Mas
en silenci
vols dir
com va dir
en el discurs
previ a la diada
diguem-ne
suposo que
en la seva intimitat
intel·lectual
ell analitza
què és el que pot passar
i ja sap
perquè gairebé
ho sabem tots
que la resposta
de Madrid
al pacte fiscal
és no
rotundament no
llavors
ell el que
ha de fer
és donar el pas
per escenificar
que el dona
com a gest
de bona voluntat
de buscar un acord
pactat
amb l'estat espanyol
i
quan
quedi clar
i evident
i que des de Madrid
li tanquin la porta
als nassos
es parla
actuants
de l'escenografia
la senyera justament
la bandera d'Europa
no hi ha la bandera espanyola
això no és gratuït
aquesta escenografia
es posa per alguna
però què hi ha més
què hi ha darrere
hi ha una porta tancada
d'acord
llavors
quan et digui
què farà
convocar eleccions
perquè no té res més
està en un atxucat
l'única sortida
que té Convergència
i Unió
en aquells moments
serà el convocar
d'acord
i aleshores
clarifica el programa
no
clarifica o no
les propostes no
seguirem amb l'ambiguitat
el problema
el problema és que les eleccions
no solucionaran
el problema
polític de Catalunya
clar és que nosaltres
tenim un problema
aquí a Catalunya
també
és a dir
la manifestació d'ahir
va ser molt massiva
però a veure
ens enganyem
no tothom que està
ell era independentista
entre l'altre
hi havia l'Àngel Ros
que jo el conec molt
independentista
no ho és
i l'Ernest Maragall
tampoc ho és
i el Durant Lleida
no ho diguem
i també hi era
és a dir
ahir es va conglomerar
molta gent
perquè va haver
molts polítics
sobretot
i gent que va dir
escolta
me puc quedar fora
i no
vull sortir la foto
jo he de sortir
la foto
Durant Lleida
en crosses
arrossegant-se
en el peu envenat
allà està bé
perquè és un polític
que és astut
i sap que
ahir s'hi havia de ser
s'hi havia de ser
per tant
estiguem al tanto
amb això
és a dir
no tothom
que estava ahir
era independentista
el que tothom
volia era
una solució
pel país
tothom
que estava ahir
la manifestació
del país
no funciona
estem encallats
així no podem continuar
per tant
s'ha de donar
un pas endavant
i hem de canviar
això és el missatge
que hi havia
llavors
quin problema tenim
a la política catalana
que tenim un partit socialista
que també està fent
la seva travessia
al desert
i que no té lideratge
tenim una competència
d'unió
també complicada
que també té una leu nacionalista
radical
que té un pensament
és a dir
els propis catalans
no estem aclarits
de què és el que volem
i aquí és on hi ha
el mèrit
d'un polític
aquí és on
quan els països
necessiten
un lideratge fort
perquè tots aquests
embolics
totes aquestes
disgregacions ideològiques
d'un poble
que camina
però que ningú sap
qui el guia
el que necessita
és un lideratge fort
i en aquests moments
quan més ho necessitaríem
ni Catalunya
ni Espanya
té lideratges
del nivell
que històricament
hem tingut
el mateix Jordi Pujol
el mateix Felipe González
hem tingut
líders de pes
i ara
és un poble
que està plorant
la manca de lideratge
però si anem
amb unes eleccions avançades
que semblaria
una possibilitat
sí que semblaria
ara sí
que els partits
haurien de clarificar
molt
les seves propostes
sobretot
els dos partits centrals
que ara citava
el Josep Ramon
perquè aquí tenim
postures clares
la del PP
està clara
la d'Esquerra Republicana
també estaria clara
ja des de fa temps
però els dos grans partits
els més votats
en totes les eleccions
en 30 anys
el partit del Socialista
i la Convergència i Unió
sí que hauran de clarificar
no creus Nani?
Absolutament
ho han de dir
i també estic d'acord
en que no hi ha
més sortida
que convocar eleccions
és a dir
i seran com un plebiscit?
jo crec que sí
a veure
al voltant de la independència
sí
al voltant del que deia
el Josep Ramon
que el camí s'ha acabat
és a dir
que el camí
ha de tirar
entre banda
però que no podem continuar
amb la situació que estem
això sí que queda molt clar
i queda molt clar per tots
a la millor partit
el PSC decideix
que no
que ell continua apostant
pel federalisme
és una opció
i és una opció
tan digna com les altres
però sí que ho han de dir
clarament
i
amb unitat de partit
és a dir
Convergència ha de dir
si guanyo les eleccions
el meu camí
anirà cap aquí
o anirà cap allà
i Unió Democràtica
també no?
i Unió Democràtica
i el PSC
i fins i tot iniciativa
que també a vegades
sembla que
sí però que no
vull dir
tots els partits
entenent
que el poble ha dit
aquest camí
ja no podem seguir-lo més
hem d'agafar un altre
cada partit
ha de dir
quin és el seu
color de camí
quin és el seu camí
i cap on vol anar
Només enganxem
una cosa que comentava
el Josep Ramón
i que té raó
és a dir
a nosaltres
els catalans
en conjunt
ens costa bastant
tenir clar
què és el que volem fer
quan siguem grans
diguem-ho així
però el que sí que sembla
que comença a estar
molt clar
és que
cada vegada més
hi ha més gent
a Catalunya que considera que
la situació actual
d'enteniment
per dir-ho
i entre cometes
amb Espanya
no és el camí
que ens convé
i entraríem
en fets
d'identitat nacional
i també en fets
econòmics
és a dir
molta gent que efectivament
quan es nota
la butxaca buida
és quan comença a reaccionar
però encara que sigui per això
han començat a veure
que
segurament la sortida
més adequada
per això
no és mantenir
el camí actual
encara que sigui per aquest camí
evidentment
si es acaben
convocant
eleccions
anticipades
una definició
molt més clara
de les propostes
jo crec que és exigible
als dos grans partits
perquè
què fa suposar
que
amb un dirigent socialista
que molta de la gent
o molta gent
que hi havia allí
no són militants seus
per què no?
és a dir
com ho pots saber?
què sap
el que
porta
amb algú
en aquella
manifestació
en qualsevol cas
hi ha que parlen
els arguments
de butxaca
de diners
arguments econòmics
clar recordem
que les hores prèvies
i també fins i tot
posteriorment a la manifestació
les declaracions
que han arribat
de fora de Catalunya
molen aquesta línia
però els utilitzen al revés
recordem el present d'Extremadura
no no
però és el que diuen ara
Extremadura paga
Catalunya pide
sí però
això el que fa
és ajudar
a augmentar aquest sentiment
no nos metamos en líos
de menysteniment
perquè l'important
és sortir de la crisi
jo crec que
20 o 30 autobusos
els hem d'agrair
al president d'Extremadura
perdona
que 20 o 30 autobusos
els hem d'agrair
al president d'Extremadura
aquest sentiment de menysteniment
que també hi ha gent
que hi ha anat
amb aquesta manifestació
perquè el tenen
que ja és
respecte de Catalunya
es deu
en declaració amb aquesta
però la crisi
és un dels arguments
que ara es comencen a utilitzar
des de
l'aparell de l'estat central
a Madrid
per dir que això no toca
és a dir
estem en crisi
sisplau senyors
per això que la resposta
a la proposta
de pacte fiscal
sembla que no té dubte
però és que a més
jo entendria
està cantada
però en manifestació
i sense
jo crec
és a dir
però és que
no sé si
ahir
si vau fer una mica
de seguiment
de com està tractant
la manifestació
els mitjans de Madrid
sí senyor
si estàvem fotent
vaig aguantar
10 minuts
d'inter-economia
que la meva salut
ho ressentirà
home nani
és que tu també això
no no no
això ja és que t'agrada
el gran fort
però només
televisió espanyola
jo vaig veure
els títols
a part que va sortir
en cinquè lloc
però és que
en un moment determinat
la nena aquella
que l'han posat allà
tan mona
diu
i ara vamos
con la imagen del día
i surten
un esport
de Nueva Zelanda
que es tiran
saps allò
que es tiren la corda
cadascun per una
que hi ha dos equips
que es tiren la corda
i eren més importats
les eleccions holandeses
però a veure
és que no hi som
en aquest món
tenen tota la raó
aleshores aquesta anècdota
que parlo dels mitjans
de comunicació
demostra el distanciament
és que no escolten
és que no volen escoltar
és que ells viuen
en un altre hemisferi
vull dir a mi
la senyora Aguirre
que digui
és que Madrid
és més cosmopolita
que Barcelona
en sèrio
m'ha provocat
que no vas a dir
Josepon
em posaré
on no em toca
perquè jo no soc polític
i soc periodista
i el que faig
és explicar
el que passa
des de la meva òptica
periodística
estrictament
però penso que
aquesta força
que ahir va demostrar
el poble de Catalunya
sortint al carrer
el que s'hauria de canalitzar
és ara
amb instruments polítics
i el que necessitem
és que
les dos grans forces
polítiques catalanes
les dos
que tenen capacitat
de poder
de governar
i que són les que
històricament
demostren
que són capaces
de glutinar
la centralitat
aquestes haurien de fer
un gran pacte nacional
per marcar
un full de ruta
que marqui
el camí de Catalunya
cap al futur
això és el que
hauríem de ser capaços
de fer
i és el que
no fem
i és el que
estic dient
des del principi
la nostra classe política
està demostrant
tenir una incapacitat
supina
en uns moments
històrics
pel país
i això és molt greu
no sabran reaccionar
no ho sé
clar
és que
el gran dubte
el gran dubte
és que sembla que no
el gran dubte
sembla que no
és a dir
aquí
sobretot
els dos grans partits centrals
PSC i Comerciència i Unió
han de fer un gran pacte
de país
per marcar
el full de ruta
que necessita Catalunya
per tirar endavant
i aquest full de ruta
no necessàriament
en un primer pas
han de parlar
d'independència
perquè
justament
l'audàcia del polític
és que sigui
capaç
de fer allò
que és possible fer
que ja diuen
que la política
és la ciència
de lo possible
i per tant
a veure
és molt bonic
independència
cridar el carrer
això és
flors i violes
però després
algú
s'ha de sentar
de posar els paus a terra
i ha de marcar coses
que sigui possible fer
què vol dir?
que el país ha de funcionar
que ha de captar inversions
que ha de donar seguretat
que la gent ha de cobrar
cada mes
que les pensions
han de funcionar
que la gent ha de donar
al metge
i ha de poder ser atesa
etcètera
etcètera
que finalment
això és important
el benestar
d'un país
i això
ho ha de fer
la política
això no s'arregla
sortint al carrer
i cridant independència
la frase és molt típica
i tòpica
és l'hora de la política
el que passa
és que això
com és dura
la pràctica
de totes maneres
els socialistes
tenen mala peça
el taler
és a dir
tot just abans
de la manifestació
han fet un canvi
substancial
en la seva
en el seu organigrama
directiu
que precisament
no va
en una direcció
especialment
ja no et dic
és que ni federalista
per dir
s'ha encarregat
el màxim exponent
de la teoria
del federalisme
en el seu partit
que era
Miquel Iceta
i en Nadal
se l'ha encarregat
i en Nadal
han decidit
que el seu electorat
es basa
en allò que sempre
deien aquelles dues ànimes
socialistes
la catalanista
i més minoritària
i aquella més
espanyolista
és que possiblement
tampoc és ben bé així
que encara
insereix més en l'embolic
que tenim
a la nostra classe política
és a dir
un PSC
i ara ja m'estic reiterant
doncs que està
buscant
quin és el seu camí
que està buscant
quin és el seu líder
i que està buscant
quin és el seu propi
full de ruta
per tant
si no s'aclareixen
internament
entre ells
difícilment
poden anar a buscar
un pacte de centralitat
diguem-ne
amb el seu
oponent polític
que és
Comeració Unió
que també
Déu-n'hi-do
l'embolic
que té
dins de les seves
propies files
per tant
al final
li haurà d'acabar
donant la raó
al Rajoy
sí que aquí
hi ha un embolic
un lío
que diu
però
a la nostra classe política
i si això no s'aclareix
si no tenim
un parològic
un panorama polític
allò
clarivident
serà molt difícil
que puguem avançar
però a veure
si tots tres aquí
que tampoc és que
gestionem massa
no gestionem gens
com tu deies
bé
la política
si veiem clarament
que
l'aposta és
el dia 20
anem a Madrid
el Rajoy ens dirà que no
a partir d'aquí
què fem
tant costa d'explicar això
que no
que no espereu
ja veurem
que ara no puedo
i que et quedi tot
en un
donar llargues
no me compliques la vida
porque ya tengo bastante
vale
pero
tant costa
que el president
com a president
del país
com a president
de tots
dels que hi eren
i dels que no
digui
quina és
la seva actuació
o les seves propostes
de futur
potser ho dirà
el dia 20
potser ho dirà
el dia 21
perquè la compareixença
del president
s'ha acabat
i no ha dit res
home
sí que ha anat
dient coses
però en fi
una mica
en la línia
del que també
havia dit
en el discurs
previ
que el discurs
institucional
de l'11 de setembre
alguns ja
el van qualificar
de molt sobiranista
en la línia
de donar suport
quan va dir
que no anirà
a la manifestació
però estarem
vosaltres
amb el vostre clam
i amb el vostre sentiment
el més clar que ha dit
el Mas
és les declaracions
que va fer en anglès
és la frase més clara
de les que ha dit
els últims 15 dies
ja hi tornem a ser
sembla el Rajoy
que quan se'n va a Alemanya
parla més clar
que no quan està aquí
quin problema hi ha
aquestes paraules
que diu
si no hi ha pacte fiscal
s'obrirà el camí
de la llibertat
per què no ho diu ara
en català
davant de la porta tancada
i de les dues banderes
on està el problema
a veure si tots
ho han entès
i el que no entén anglès
l'hi han traduït
on està el problema
de dir-ho clar i català
és que ja tornem a estar
en aquest doble joc
de si però no
de boi
però va mi corazón
però jo no boi
coi
em sembla que no és hora
de fer això
és hora de mullar-se
i de dir
el nostre camí és aquest
si voleu seguir-ho
endavant
i si no
doncs fora
a veure
es convoquen eleccions
és que jo crec
que no té cap altra sortida
vaja només per introduir
bueno
el que comentaves tu
de sortir al balcó
de la Generalitat
i dir
per la independència
no funciona
i que va acabar amb la mena
de la història
se n'ha d'aprendre
per tant
jo el que demanaria
els nostres dirigents
primer aquí a Catalunya
és que realment
hi hagi un gran pacte nacional
un gran pacte nacional
en un aspecte
el més ampli possible
que obri un camí
cap a solucions
que finalment
la gent el que vol
és solucions
i a vegades
la política necessita
d'aquesta ambigüitat
ja n'hi ha prou
a nivell retòric
és que portem
d'anys d'ambigüitat
ens la sabem totes
a nivell retòric
la política
i la gent
que hem de negociar coses
sabem que a vegades
l'ambigüitat
és necessària
justament per no
perdre el camí
perquè en principi
el que
el Jordi Pujol
va fer un símil
fa uns dies
que no està mal
és a dir
no està mal
és a dir
Catalunya és un gran riu
Catalunya és un gran riu
en el qual
hi venen tot tipus
d'afluents
hi ha foguents més grans
hi ha rierols
hi ha rieres
hi ha uns que arrosseguen
aigua forraginosa
etcètera
però finalment
el que convé
és que tota l'aigua
vagi amb aquest gran riu
que és el tronc
el que no és ambigu
és el temps
s'acaba la tertúlia
em sap greu
ha quedat curta
perquè a més
volia parlar del Barcelona World
també
que és un tema
que va sortir divendres
i que ha quedat tapat
pel tema de la Diada Nacional
recordem per cert
que el president Mas
avui d'aquí una hora
estarà a Tarraona
Nani Rodríguez
Josep Ramon Correal
el Carles Magrané
gràcies
fins la propera tertúlia
bon dia